Revista Reviscola n. 2 - Institut Jaume Huguet

índex
EDITORIAL
2 |reviScola · Juny 2006
REPORTATGE 3
IATIC: l’aplicació d’un projecte
ENTREVISTA 19
“El meu cotxe nupcial va ser un autobús”
“A mi la música em fa moure, em fa actuar, em fa sentir,
em surt de dins”
DIÀLEG 22
10 l mbl: podries viure sense telèfon mòbil?
OPINIÓ 26
Consum lliure?
Maltractaments
Malaltes sobre la passarel·la
L’augment de pes en els nens: qui en té la culpa?
La meva veïna no té cabell
Aules sí, barraques no!
El que fan els diners
DES DE CASA 29
Premi Baldiri Reixach
Orator: Sweety, Bitter, Choc, Choc
Escoles verdes
RECERCA 33
QUADERN DE VIATGES 37
Viatge a Tenerife: 4t d’ESO
El CFGM de Comerç se’n va de creuer
Esquiada Espot Esquí 2006
Viatge a l’antiga Emerita Augusta
Viatge de final de curs a Maddrid
ET RECOMANEM... 44
FLAIXOS MUSICALS 49
TIRES CÒMIQUES 51
DISSSENY I MAQUETACIÓ
Nou Silva Equips, SL
www.silvaequips.es
IMPRIMEIX: Anfigraf, SA
D.L. T-343-2005
EDITA
TEXTOS, IMATGES I IL·LUSTRACIONS
Emília Fort
Rosa Güell
Jèssica Beltran
Marta Ruiz
Noèlia Rodríguez
Anabel Revelles
Anna Rufà
Montserrat Pérez
Sabina Puig
Manel Roig
Vicki Alcàntara
Núria Ventura
Jordi Tuset
Alberta Guardiola
Sònia Díaz
Maria Aranaz
Núria Domènech
Sandra Ramírez
Elisabet Oliver
Teresa Morales
Montse Montalà
Pilar Izquierdo
Fàtima Lladó
Ester Oliva
Roser Roselló
Maria Soberano
Montse Ruiz
Neus Salvat
Anna Sans
Joan Foguet
Lorena Farnós
Claustre Pallarès
Susanna Gassó
EQUIP DE REDACCIÓ
Isabel Bitria
Lilian Borràs
Lorena Farnós
Joan Foguet
Susanna Gassó
Antoni M. Marsal
Sònia Tomegròs
Marta Pascual
Juan Pedro Luna
Ada Fargas
Marc Gassol
Adrià Martínez
Sergi Olivenza
Sergi Gavaldà
Aleix Linares
Maxi González
Aitor Guijarro
Joan Castellet
Pau Bonet
Bernat Villaró
Cristian Velásquez
Toni Marsal
Jesús Moreno
Emília Molas
Alumnes de CFGM de Comerç
Alumnes participants en
l’esquiada
Ariadna Bertran
Ada Fargas
Ceci Alfaro
Laia Aymerich
Maria Izquierdo.
Cristina Ayala
Natàlia Bofarull
Anna Canela
Ivan Cots
Laia Estrada
Anna Suñé
Emília Molas
Jesús Moreno
Claustre Pallarès
M. Neus Salvat
Anna Sans
Núria Ventura
IES Jaume Huguet·Antiga Escola del Treball
c/ Creu de Cames s/n · 43800 Valls
Tel. 977 600 938 · Fax. 977 612 565
e-mail: centre@iesjaumehuguet.cat
web: www.iesjaumehuguet.cat
AMiPA 977 603 560
ANESPRO 977 600 938

Abans d’escriure aquest editorial
he fullejat un cop més el primer
número de la nostra revista en
què jo mateix exposava la importància
de la coneixença mútua i la
importància d’establir nous ponts de
diàleg. Per què?
De fet, la resposta l’he obtinguda
mirant les fotos que il·lustren la nostra
revista. Aquestes fotos m’han fet adonar
que, de raó, tan sols n’hi ha una:
les persones, la nostra comunitat educativa.
Parlem de projectes, rebem premis,
elaborem reportatges, donem opinions,
fem entrevistes... Però, qui ho
genera, tot això? Sens dubte, les persones.
I amb quina finalitat ho fan?
Amb la de servir les persones.
De vegades, ens passa allò que
ens recorda la dita, que els arbres no
ens deixen veure el bosc. Per això,
quan tenim temps de reflexionar, ens
adonem que tot és relatiu i que els
esforços que els docents dediquem a
les nostres programacions o als nostres
projectes en comú, si no arriben a les
persones –i en concret als nois i noies,
i a les seves famílies– no donaran fruit.
No s’hauran establert els vincles educatius
que tots desitgem.
Per aquest motiu, vull destacar dos
dels projectes que aquest curs han
esclatat amb més força, tant per la
novetat com per la projecció entre els
nostres alumnes; em refereixo al projecte
d’Integració avançada de les Tecnologies
de la Informació i de la
Comunicació (IATIC) i el projecte d’Escoles
Verdes. Programes dissenyats
per persones amb visió innovadora i
amb vocació de respecte pel medi
ambient, i pensats per al nostre alumnat
i per a les seves famílies amb un
doble objectiu: d’una banda que els
alumnes en puguin treure el benefici
formatiu i curricular de les seves activitats
d’ensenyament-aprenentatge i per
altra banda que amb la seva projecció
a casa s’estableixin els vincles educatius
que tots desitgem, tant pel que fa
referència a una millor adaptació a la
editorial
societat de la informació i de la comunicació
del segle XXI, com per fer més
sostenible el nostre estil de vida.
Que l’admiració i el respecte per
cada un dels arbres en la seva dimensió
única –les persones– ens permeti
gaudir del bosc en el seu esplendor
–la nostra comunitat educativa de persones.
JORDI TUSET VALLET
Director
reportatge: IATIC, l’aplicació d’un projecte
En el número anterior de reviScola
informàvem de la participació
del nostre Institut com a centre
pilot en el projecte Integració avançada
de les Tecnologies de la Informació i
la Comunicació en els processos d’ensenyament
i aprenentatge (IATIC).
Ara que ja tenim un curs de rodatge,
amb tots els alts i baixos associats
a una iniciativa d’aquesta envergadura,
en voldríem fer un primer balanç.
Per aquest motiu, el projecte IATIC és
el tema del nostre reportatge. Hem
pretès recollir les veus de tots els que
hi estan implicats a la comunitat educativa
del nostre centre, i també les de
molts altres que hi treballen als seus
instituts i que han orientat el professorat
amb la seva experiència. També
ens agradaria subministrar elements
per a la reflexió i per a l’anàlisi que
ajudin a situar-se al voltant d’un tema
tan actual. Ens hauria plagut poder
comparar la dotació i l’ús educatiu
d’aquests recursos amb altres centres
de l’Estat espanyol, de la UE i de la
resta del món; paradoxalment, tot i les
noves tecnologies, això darrer no ha
estat possible.
Del marc teòric se n’ha ocupat Emília
Fort en el seu escrit “Les TIC i l’educació:
una relació compatible?”. A
partir de textos d’autors com Umberto
Eco, Begoña Gros, i José Luís Sampedro,
i d’un estudi de l’Organització
per a la Cooperació i el Desenvolupament
Econòmic (OCDE), fa una anàlisi
de l’estat de la qüestió: la inserció de
les tecnologies de la informació en la
nostra vida quotidiana; la tecnolatria,
o l’ús abusiu de les màquines, i l’addicció
a les noves tecnologies de la
informació. Finalment, reflexiona
sobre la integració de l’escola a les
noves tecnologies.
Les veus dels implicats en el nostre
centre –alumnes, famílies, professorat,
equip directiu i tècnics–, les han recollit
Montserrat Pérez, Anna Rufà, Anabel
Revelles, Sabina Puig i Noèlia
Rodríguez. Han elaborat enquestes,
les han repartit, n’han fet el buidat i
n’han extret conclusions. Més que cercar
l’objectivitat absoluta, es pretenia
palpar l’ambient i donar la possibilitat
que tothom en digués la seva.
Mitjançant entrevistes personals,
reviScola · Juny 2006 |3

eportatge: IATIC, l’aplicació d’un projecte
Marta Ruiz i Jèssica BeLtran ens ofereixen
la perspectiva de tot un seguit de
professionals i experts que al llarg del
curs han passat pels diferents departaments
del centre realitzant sessions
d'orientació adreçades al professorat
de l’Institut implicat en el projecte
IATIC.
Manel Roig i Vicki Alcàntara s’havien
d’encarregar d’observar la implementació
de les tecnologies de la informació
i la comunicació en els proces-
És innegable que els progressos
que s’estan duent a terme en el
camp científic, en el tecnològic,
en l’econòmic i, en definitiva, en els
camps que avui en dia es consideren
necessaris per al bon desenvolupament
del país (hi contribueixen realment,
al desenvolupament?) ens condueixen
a un nou tipus de societat. A
un nou tipus de societat on les formes
d’accés a la informació, les formes
d’oci, les condicions de treball, etc.
estan canviant significativament.
D’aquesta manera, es van generant
dia rere dia noves formes de coneixement
i comunicació, entre les quals
podríem destacar les possibilitats que
ens ofereix, per exemple, Internet.
En l’àmbit de l’educació –l’àmbit
que ens ocupa– succeeix ben bé el
mateix que comentàvem al començament.
No és el fet de disposar d’equipaments
tecnològics el que ens ha de
preocupar sinó, com dèiem, l’ús que
se’n fa, i la manera com aquests nous
mitjans –que seguint el seu ritme s’estenen
per tots els àmbits– s’adapten a
sos d’ensenyament i aprenentatge a
l’Estat espanyol, a la Unió Europea i,
en la mesura que fos possible, a la
resta del món. Es van confeccionar
qüestionaris i es van traduir al castellà,
a l’anglès i al francès; es van cercar
adreces informàtiques de centres; se’ls
va adreçar el qüestionari telemàticament...
Tan sols restava esperar. La resposta,
però, ha esta pràcticament
nul·la. El text “Havia de ser fàcil” reflexiona
sobre aquesta paradoxa.
l’ensenyament. Com sempre, les opinions
són moltes i diverses i, possiblement,
totes tenen part de raó en algun
aspecte.
Abans de continuar, però, i deixant
de banda un aspecte d’aquest tema en
el qual a tothom li agrada posar cullerada
–les patologies que comporta
l’addicció a algun d’aquests avenços
tecnològics–, el que farem serà parlar
breument d’un punt prou important
que hi té relació. Considerem que les
TIC abasten un grup molt gran de mitjans
i possibilitats que discrepen d’altres
avenços tecnològics dels quals
parlarem més avall. Així doncs, un
ordinador, com sabem, té múltiples
L’”Anecdotari”, de la professora de
Llengua Catalana i Literatura Núria
Ventura, amaneix el reportatge amb
unes gotes de nostàlgia. Unes gotes
amb gust de tinta i ciclostil, de paper
carbó i de maquineta de fer punta.
Els alumnes de segon de batxillerat
responsables del reportatge han invertit
temps i esforços en l’elaboració. Tot
plegat, però, ha valgut la pena: han
fet una bona feina.
LES TIC I L’EDUCACIÓ: UNA RELACIÓ COMPATIBLE?
Des de fa alguns anys, i cada cop amb més celeritat, les ara anomenades Tecnologies de la Informació i la Comunicació
(TIC), es van inserint al nostre dia a dia amb una intensitat gairebé incontrolable. Fins i tot podríem afirmar que renunciar a
aquestes –a les TIC– també suposa renunciar a la pretesa evolució que la nostra societat, per a bé o per a mal, darrerament
està experimentant. No està totalment a les nostres mans la capacitat de controlar aquest desenvolupament, però sí que hi
està el fet de controlar-ne l’ús que tots i cadascun de nosaltres en fem.
4 |reviScola · Juny 2006
Renunciar a les TIC
suposa renunciar a
l’evolució que
experimenta la
societat
funcions: s’hi pot treballar, jugar, buscar
informació, escoltar música, realitzar
tasques concretes amb programes
especialitzats, etc. Decidir què fer-hi
només és al nostre abast o, en el cas
dels nens, a l’abast dels seus responsables.
D’aquesta manera, gastar-se uns
quants diners a comprar una maquineta
d’oci (que podria ser una Gameboy,
una Play Station o qualsevol membre
d’aquesta família) destinada a un nen
o a algú amb poca determinació, pot
esdevenir perillós, tant per la
dependència que genera com per la
possible marginació de les relacions
humanes que pot comportar. Aquest
exemple també és extrapolable al cas
dels ordinadors, és clar. El que intentem
dir és que, quan aquí ens referim
a tecnologia, no pensem en aquesta
mencionada forma d’oci que aniquila
la imaginació, sinó que pensem en
aquella vessant que pot ajudar a
millorar, en un principi, l’ensenyament.
Reprenent el fil del que dèiem més
amunt, contrastarem els resultats d’una

eportatge: IATIC, l’aplicació d’un projecte
El que ens ha de
preocupar en
l’educació no és el
fet de disposar
d’equipaments, sinó
l’ús que se’n fa
investigació amb una opinió per
demostrar les discrepàncies que existeixen
respecte a la inserció d’aquestes
noves eines destinades a l’educació.
D’una banda, un estudi de l’Organització
per a la Cooperació i el
Desenvolupament Econòmic (OCDE) 1
afirma que l’ús de la informàtica contribueix
a la millora dels resultats escolars,
i es refereix tant a l’ús domèstic
com a l’escolar. Diu, a més, que
Espanya és un dels països que va a la
cua en l’ús d’ordinadors i que part de
l’endarreriment escolar és atribuïble a
aquest fet.
José Luis Sampedro, per la seva
banda, declara en una entrevista al
Magazine de La Vanguardia 2 que
“hemos caído en la tecnolatría. Los
ordenadores en las escuelas no son la
solución para mejorar la calidad de la
enseñanza”. Per argumentar la seva
opinió es recolza en el fet que els
nens d’avui en dia no llegeixen, no
juguen amb altres nens i creu, també,
que el destí de l’ésser humà serà, parlant
en termes generals, servir les
màquines. En la nostra opinió, Sampedro
esdevé una mica massa contundent
afirmant aquest seguit de coses
–tot i que tampoc diu barbaritats–, ja
que, si recordem allò que dèiem just al
principi, fent-ne un bon ús i sense excedir-se,
la tecnologia pot perfectament
ser un element útil a l’hora d’aprendre
i, evidentment, a l’hora d’ensenyar.
La compatibilitat de la tecnologia
amb l’educació no és senzillament una
relació que puguem acceptar o rebutjar.
Com ja hem comentat, actualment
el desenvolupament va estretament
unit amb la tecnologia. Així doncs, si
el que es pretén és estar al dia quant
a allò que ens venen com a millora o
desenvolupament, la tecnologia ha
d’intervenir encara que sigui de forma
subtil en qualsevol aspecte de la nostra
quotidianitat. Perquè, quants de
nosaltres no tenim càmera de fotos
digital? Quants de nosaltres prescindim
del telèfon mòbil? Segurament
ben pocs.
De la mateixa manera que aquest
fenomen s’esdevé en les nostres vides
també s’esdevé en l’ensenyament. Un
dels problemes existents, però, és la
manca de reflexió sobre les repercussions
educatives, tal com explica Begoña
Gros 3 , especialista en la utilització
de les Tecnologies de la Informació i la
Comunicació en l’àmbit educatiu.
Gros assenyala com, depenent del
grau d’inserció de les tecnologies en el
procés educatiu, alguns dels esquemes
tradicionals relacionats amb l’ensenyament
i l’aprenentatge es veuran trencats.
Així, de la reflexió de la qual
parlàvem se’n deriven alguns d’aquests
trencaments:
En primer lloc, el professor o professora
hauria de canviar, en part, el
seu paper i ser, tal com ella mateixa
expressa, “capaz de crear y orquestar
ambientes de aprendizaje complejos”
acompanyant, al mateix temps, els
alumnes en aquest procés d’aprenentatge.
És una realitat el fet que hi ha
professors i professores que es queden,
per voluntat pròpia, al marge d’aquesta
nova iniciativa que ens ocupa.
De fet, un dels punts que considerem
rellevants és precisament aquest: l’ús
de la tecnologia en l’educació no ha
de ser imposat, sinó que cada ensenyant
ha de tenir llibertat per decidir-ne
la utilitat i la funcionalitat.
Segons l’OCDE, l’ús
de la informàtica
contribueix
a la millora dels
resultats escolars
reviScola · Juny 2006 |5

eportatge: IATIC, l’aplicació d’un projecte
En segon lloc, també hem de tenir
en compte que, lògicament, la integració
de les tecnologies no seria possible
sense un canvi metodològic. Es tracta
d’adaptar l’educació a les necessitats
actuals i no només fer ús de la tecnologia.
Tot això comporta la creació de
nous materials, noves competències
comunicatives, etc. En definitiva, nous
mitjans i grans projectes que permetin,
tant a l’alumne com al professor, de
continuar tenint el seu rol amb un
suport ben diferent, les TIC. Darrere de
tot això hi ha un treball molt dur, perquè
la relació tecnologia-educació és
realment complexa i no hem d’oblidar
que les persones continuen tenint el
paper més important –fonamental,
bàsic– en el procés d’aprenentatge,
per part de l’alumne, i d’ensenyament,
per part del professor.
Aquest darrer, el paper del professor,
és, segurament, l’aspecte que més
controvèrsia suscita. El fet d’adaptar l’educació
a les noves tecnologies no ha
de comportar la substitució del professor
pel monitor de l’ordinador. Tampoc
ha de substituir els tradicionals llibres
de text ni eliminar l’escriptura –que ha
estat, és i esperem que sigui una de les
formes de comunicació no verbals més
cultivades.
6 |reviScola · Juny 2006
No obstant això, és totalment lògic
que, tal com diu Umberto Eco 4 , la
implantació de les TIC condueixi a
témer la pèrdua de moltes coses que
Es tracta d’adaptar
l’educació a les
necessitats
actuals i no només
fer ús de la
tecnologia
per nosaltres representen valors en
elles mateixes, com per exemple la
memòria, l’escriptura, etc. Ell mateix,
havent-se qüestionat si un llibre pot ser
substituït per un suport electrònic diu
que “los libros continúan siendo indispensables,
no sólo para la literatura,
sino en todas las circunstancias en las
que se necesita leer con calma, no
sólo para obtener informaciones, sino
para razonar sobre lo que se lee. La
pantalla del ordenador no es lo mismo
que un libro”. Efectivament, els llibres
no són eines que pensin per nosaltres
i, és precisament això el que els fa
rellevants: el fet que estimulin noves
idees.
Tal com podem comprovar, el
debat existent sobre la funcionalitat de
les Tecnologies de la Informació i la
Comunicació com a eines didàctiques
és aferrissat. Hi ha experts que les
veuen com l’empenta que necessita l’educació
per tirar endavant i millorar la
seva qualitat; d’altres, ben al contrari,
creuen que empitjoraran el sistema
actual.
Actualment, s’estan realitzant diferents
investigacions arreu amb l’objectiu
d’intentar aplicar aquestes noves
eines al camp de l’educació mitjançant
experiències i, tot i que sembla
que encara no hi hagi conclusions
determinants, existeix la creença que
l’aplicació de les TIC a l’àmbit
pedagògic pot resultar profitosa si és
ben utilitzada.
Les coses, en la seva justa mesura,
no tenen cap motiu per esdevenir perjudicials.
És per això que no considerem
negativa l’aplicació de les TIC,
sempre que no oblidem que la nostra
condició d’éssers humans ens atorga
potencialitats com ara pensar, raonar,
deduir, etc. –entre d’altres de no tan
bones. Accions que les màquines no
poden realitzar i que nosaltres no hem
de deixar d’exercitar perquè, si el
moment en què deixem de fer-ho arriba,
no hi haurà marxa enrere.
NOTES
EMÍLIA FORT
2n BAT
1 El Periódico, 25 de gener de 2006
2 Magazine de La Vanguardia, 23 d’octubre
de 2005
3 GROS, Begoña. “De cómo la tecnología
no logra integrarse en la escuela a
menos que... cambie la escuela.”
4 ECO, Umberto. Da Internet a
Gutenberg. Conferència pronunciada
el 12 de novembre de 1996 a
l’Academia italiana degli studi avanzati
(USA).

eportatge: IATIC, l’aplicació d’un projecte
QUÈ N’OPINA...
JOSEP LLUÍS CAÑADILLA
Professor de Matemàtiques
“Un portàtil, a la
llarga, resulta més
econòmic que
comprar els llibres
cada any”
R. MUÑOZ
Director de l’IES Torreforta
“M’agradaria que els
equipaments del meu
centre fossin com els
de l’IES Jaume
Huguet”
Com valores el projecte de les TIC al
teu centre?
Jo el valoro positivament, però m’agradaria
que els equipaments del meu
centre fossin com els de l’IES Jaume
Huguet. Seria ideal un ordinador per
alumne, però no és així: hem de fer
Quins avantatges presenta el projecte
TIC?
El fet de poder fer un aprenentatge
utilitzant ordinadors permet, per
exemple, que els alumnes puguin fer
exercicis segons el seu nivell i que l’ordinador
els els corregeixi.
És un seguiment més personal?
Sí, i a més l’ordinador permet que
hi hagi animacions, vídeos... i l’àmbit
de consulta és molt gran: mitjançant
Internet.
Hi haurà un moment, doncs, que no utilitzarem
llibres de text?
Sí, i és un avantatge ja que un
portàtil, a la llarga, resulta més econòmic
que comprar els llibres cada any.
I pel que fa al teu departament
[Matemàtiques], quines aplicacions li
voleu donar?
Des del nostre departament tenim
un programari específic: GEOGE-
BRA, EXCEL i WIRIS, que permeten fer
treballar els alumnes en parella.
L’experiència que heu tingut fins ara,
com l’avalues?
Encara que es poden millorar algunes
coses, molt bona.
Què milloraries del projecte TIC?
Sobretot s’ha de millorar l’equipament
de material. A vegades a la
xarxa trobem pàgines poc fiables i
s’hauria de dedicar molta més gent a
elaborar els recursos. El Departament
d’Educació s’hauria de creure realment
el tema de les competències TIC i
dedicar més diners, més esforç i més
professorat a fer que tot això sigui possible.
Quina metodologia feu servir per
Matemàtiques i són una eina complementària.
En lloc d’utilitzar regle i
compàs utilitzarem el GEOGEBRA, en
lloc de fer càlculs amb grans llistats de
números utilitzarem EXCEL i en lloc de
fer sevir la calculadora convencional
n’utilitzarem una de més potent, la
WIRIS. Amb aquesta es poden fer
exercicis més complicats i relacionats
amb els gràfics (derivades).
Però al final no sabrem fer anar el
regle...
El que passa és que haurem de
canviar els continguts.
Per acabar, quines dificultats pot anar
trobant aquest projecte?
Primer de tot, la maquinària encara
no està al cent per cent i s’ha de
cercar material. Després, caldrà habituar
els alumnes a aquest nou mètode
d’aprenentatge. De totes maneres,
però, la gent està molt animada a portar
endavant aquest projecte.
incorporar les noves tecnologies dins
de les classes?
Tenim diferents maneres d’abordar
les TIC a les assignatures. Acostumem
a utilitzar molt el campus virtual. Els
professors entreguen l’activitat i els
alumnes passen per aquest campus;
així estem connectats en tot moment.
Quins avantatges creus que té
aquest projecte en l’aprenentatge
dels alumnes?
Cada alumne és diferent, però en
general la valoració és positiva. L’alumnat
forma part d’una generació
que anomenem la generació audiovisual;
per tant, la seva motivació és
molt més gran, ja que les tecnologies
formen part de la vida quotidiana del
jovent.
reviScola · Juny 2006 |7

eportatge: IATIC, l’aplicació d’un projecte
JORDI DOLÇ
Director de l’IES Bonavista i
professor de Llengua Catalana
i Literatura
“Les aules s’han de
reconvertir en aules
d’informàtica”
Quins avantatges i millores ens proporciona
el projecte TIC?
L’avantatge principal és reconvertir les
aules ordinàries en aules d’informàtica,
que crec que és un avenç importantíssim.
Però és complicat, perquè no tots els centres
tenim la infraestructura necessària.
Per tant, s’ha d’instaurar a poc a poc...
Sí, cal un programari i una formació,
i interès per part del professorat...
Però, bé, jo sóc un dels convençuts
que les aules s’han de reconvertir en
aules d’informàtica.
MISERICÒRDIA NOMEN
Professora de Matemàtiques
a l’IES Salvador Vila-seca de
Reus
“Intentem ensenyar
aquells aspectes més
abstractes que en una
pissarra de guix no es
poden explicar”
Com valores el projecte de les TIC al
teu centre?
El nostre centre no duu a terme el
projecte de les TIC, però ens agrada treballar
amb les noves tecnologies. Hem
8 |reviScola · Juny 2006
Ha de desaparèixer l’aula convencional?
Desaparèixer no; reconvertir-la.
Poder disposar d’una pissarra digital,
que proporciona moltes possibilitats, o
repartir ordinadors portàtils entre els
alumnes per fer exercicis seria un gran
avenç. L’aula seria una mena d’híbrid
ja que, tot i que la informàtica no ho
resol tot, és d’una gran ajuda.
Quins problemes es poden presentar?
Cal que la infraestructura i la instal·lació
de les noves tecnologies sigui
correcta; si no, poden aparèixer problemes
a l’hora d’utilitzar-les. Si això
es compleix, i tant alumnes com professors
prenen consciència de com
s’han d’utilitzar, serà molt favorable.
I, des del vostre departament
[Català], quines eines del projecte
TIC voleu utilitzar?
fet experiències puntuals a les aules. L’avantatge
de l’IES Jaume Huguet és que
té una dotació d’ordinadors molt important
i això permet fer una actuació més
global. Normalment els altres instituts no
tenim aquesta dotació i anem fent.
L’experiència que heu tingut fins ara,
com l’avalues?
Molt bona.
Què milloraries del projecte TIC?
Seria ideal que hi hagués més
equipament als centres, com ara un
armari amb portàtils, cosa que només
teniu aquí, al vostre institut.
Quina metodologia feu servir per
incorporar les noves tecnologies dins
de les classes?
Bé, des del Departament d’Educació
es posa molt de material a disposició
de les escoles: programari, consulta,
etc. Això és un gran avantatge, ja
que és molt fàcil obtenir material de
treball. Pel que fa al nostre departament
podem disposar de diccionaris,
exercicis d’ortografia, processadors
de textos, consulta... Però és important,
també, ensenyar als alumnes que
no tot allò que es troba a Internet és
correcte i que cal seleccionar-ho.
Què més voldries afegir respecte al
projecte?
A part de la importància de la
implicació d’alumnes i professors, crec
que s’ha de procurar no abusar-ne,
d’aquest projecte. És a dir, no és bona
la visualització de textos llargs per
pantalla, sinó que hi ha textos que
s’han d’imprimir: no s’ha d’obligar a
fer-ho tot per pantalla, ja que els alumnes
es cansen i el resultat serà contraproduent.
Nosaltres disposem de dues aules
d’informàtica i de dues aules amb
canons de vídeo. Els alumnes hi assisteixen
algunes hores, no totes. Quan
poden accedir a l’ordinador, els intentem
ensenyar aquells aspectes més
abstractes que en una pissarra de guix
no es poden explicar.
Quins avantatges creus que té
aquest projecte en l’aprenentatge
dels alumnes?
Els alumnes s’han d’acostumar a
les eines d’avui dia, i per això els
ensenyem a fer-les servir. Crec que els
ordinadors són una eina molt útil perquè
et permeten treballar amb informacions
molt més actualitzades mitjançant
Internet.

eportatge: IATIC, l’aplicació d’un projecte
JEAN-MARC SEGARRA
Professor d’Alemany i coordinador
pedagògic a l’IES Martí i
Franquès de Tarragona.
Professor associat d’Alemany a
la Universitat Rovira i Virgili
“L’ús de les TIC
complementa
l’aprenentatge de
tipus tradicional”
Què opines de la incorporació de les
noves tecnologies de la informació i
la comunicació a l’ensenyament?
Que està bé i malament alhora. Bé
perquè impliquen un gran avenç.
Malament perquè impliquen molta
feina per a tots i un gran esforç en termes
del temps que hi esmercem. Les
infraestructures són sovint un problema:
tinc la sensació que, a cops, és
com si ens haguessin donat piscines
sense aigua; a vegades tenim de tot
però no sabem nedar. Tampoc no
podem oblidar que costa mantenir l’ordre
a les classes on s’utilitzen recursos
lligats a les noves tecnologies. Pel que
fa a l’alumnat, ha d’aprendre a treballar
en equip. Al meu parer, l’alumne
n’extreu un aprenentatge que complementa
el de tipus més tradicional.
JAUME GEBELLÍ
Professor de Tecnologia
“Alumnes més
atents i més contents:
millors resultats a
final de trimestre”
Com valores el projecte de les TIC al
teu centre?
El nostre pla estratègic està gairebé
assolit. Ara per ara està més encaminat
al que és la qualitat.
L’experiència que heu tingut fins ara,
com l’avalues?
En general, molt positiva.
Què milloraries del projecte TIC?
Tot és millorable i a base de pràctica
i d’experiència podem anar perfilant
les coses que es necessiten canviar.
Quina metodologia feu servir per
incorporar les noves tecnologies dins
de les classes?
Intentem donar una teoria mínima i
fer les classes molt pràctiques.
Quins avantatges creus que té
aquest projecte en l’aprenentatge
dels alumnes?
Els alumnes estan molt contents a la
classe i s’hi senten bé. Això també fa
que estiguin més atents i que les notes
pugin a final de trimestre.
JORDI E. ABELA MIQUEL
Professor de Biologia a l’IES
Gabriel Ferrater de Reus i
coordinador de mitjans
audiovisuals (MAV)
“És important que
l’alumnat conegui el
llenguatge dels
mitjans audiovisuals”
Com veus la incorporació de les tecnologies
MAV a l’ensenyament?
En la meva opinió, és important
que l’alumnat conegui el llenguatge
dels mitjans audiovisuals. Costa que
els sàpiguen manipular. A més, manca
dotació als centres, formació per al
professorat, etc. La realitat es troba
molt allunyada d’allò que les autoritats
educatives estipulen com a continguts
mínims en aquest camp, tant a primària
com a secundària: normalment no
s’ensenyen i tampoc s’exigeixen. El
més corrent és que als centres es treballi
d’esquena als coneixements que els
alumnes puguin tenir en aquest camp,
els quals, d’altra banda, solen ser desiguals.
reviScola · Juny 2006 |9

eportatge: IATIC, l’aplicació d’un projecte
VÀNIA MUÑOZ
Professora de Pedagogia a la
Universitat Autònoma de
Barcelona
“La tecnologia mai
no ha de ser la
protagonista en un
procés educatiu: són
els usuaris –docents i
estudiants– qui en
podran treure el
profit necessari”
L’ordinador és el protagonista del
projecte TIC. Quin suport representa
en l’aprenentatge de l’alumne?
Per començar, és important aclarir
que la tecnologia mai no ha de ser la
protagonista en un procés educatiu. La
tecnologia és un suport que pot ajudar
a millorar els processos d’aprenentatge,
segons l’ús que se’n faci. Les tecnologies,
per elles mateixes, no són
capaces de “fer” res; són els usuaris
–docents i estudiants– qui en podran
treure el profit necessari.
Les tecnologies, en el cas del projecte
ComConèixer, representen un
suport per al treball col·laboratiu, un
10 | reviScola · Juny 2006
espai –mes enllà de l’aula- on compartir
i discutir, amb la finalitat de construir
coneixement a partir de les necessitats
pròpies i d’aprenentatge de l’alumnat.
Si bé és cert que cal tenir un nivell
bàsic en la utilització dels programes
informàtics que s’utilitzin a l’aula o
com a suport fora de l’aula, en general
l’ús que puguem fer de la tecnologia
en un context d’ensenyament-aprenentatge
determinat, dependrà dels
objectius d’aprenentatge, de les metodologies
utilitzades i de factors externs
que no estan necessàriament relacionats
directament amb la tecnologia
que s’utilitzi.
Hi ha prou material didàctic per a
ordinador? És necessari que es creïn
nous productes?
Per tal de respondre aquesta pregunta
d’una manera encertada caldria
saber què entenem per “material
didàctic” i “programes”. Intentaré
donar una resposta a la teva pregunta.
La creació de materials didàctics és
un procés lligat al desenvolupament
d’activitats amb objectius d’aprenentatge
específics, tot i que en determinades
activitats és possible utilitzar materials
didàctics creats en altres contextos
o per a d’altres activitats. També és
cert que cada context pot crear els
seus propis materials tenint en compte
els seus objectius d’aprenentatge.
Igual com els materials didàctics,
els programes que poden oferir suport
als processos d’aprenentatge s’estan
desenvolupant, ja que els fonaments
teòrics que suporten els processos d’aprenentatge
estan canviant. En la
societat de la informació o del coneixement
es tenen noves necessitats d’aprenentatge,
ja que hi ha noves maneres
de comunicar-se, noves formes de
pensar i d’estructurar les idees, i, per
tant, noves maneres d’aprendre. Això
fa que s’estiguin desenvolupant noves
tecnologies pensades per a aquests
nous requeriments de la societat
actual.
En general, el projecte TIC és eficaç
per millorar l’aprenentatge?
L’eficàcia d’un projecte d’ús de tecnologies
per a l’aprenentatge
dependrà de la preparació docent
–tant tecnològica, com metodològica i
teòrica– i de diverses condicions que
s’han de tenir en compte a l’hora de
posar-lo en marxa: disposició de la
tecnologia a l’aula, nombre de participants
per activitat, tipus d’activitats
realitzades, tipus de metodologies utilitzades,
fonaments teòrics relacionats
amb els processos d’aprenentatge que
suporten l’adopció de metodologies
determinades per a l’ús de les tecnologies
seleccionades, etc.
Pel que fa al projecte KF: quins avantatges
aporta respecte d’un ús de les
TIC subsidiari de les explicacions del
professor?
Com es pot deduir de la pròpia
pregunta estem parlant no només de
l’ús d’una tecnologia diferent, sinó
d’una metodologia diferent a l’aula. El
programa KF ha estat creat a partir de
la teoria de construcció col·laborativa
del coneixement; per tant està pensat
per servir de suport a un procés d’aprenentatge
que es basa en aquesta
teoria. En aquest sentit els avantatges
del projecte KF dependran dels objectius
a aconseguir ja que es busca el
desenvolupament d’habilitats per a la
construcció del coneixement. En les
metodologies en què el professor té un
rol de protagonista, generalment l’objectiu
està basat en una adquisició per
part dels estudiants dels coneixements
que el professor els “lliurarà”.
En la metodologia de construcció
col·laborativa de coneixement, no es
parteix del supòsit que el professor
“tingui” un coneixement que hagi de
“lliurar” a l’alumne: el docent és part
del grup en el qual s’està construint
coneixement, i això, a més d’afavorir
la major comprensió dels continguts,
permet que els estudiants explorin les
seves pròpies necessitats d’aprenentatge
i aprenguin a solucionar-les de
manera col·laborativa; a més, desen-

eportatge: IATIC, l’aplicació d’un projecte
voluparan habilitats de recerca, anàlisi,
autoqüestionament, comunicació,
autocrítica, autoavaluació, etc.
La importància del desenvolupament
d’aquestes habilitats ve donada
per les exigències de la societat actual,
on el treball en grup és cada cop més
present en diferents contextos i nivells,
tant laborals com socials i on existeix
cada vegada més una major diversitat
cultural, cosa que exigeix un nivell de
comunicació, comprensió i tolerància
cada cop més desenvolupat per a l’assoliment
d’una sana convivència.
SEBASTIÀ GIRALT
Professor de Clàssiques
“Internet
democratitza el
coneixement”
“Internet i la incorporació de les TIC
augmenta la motivació dels alumnes,
permet la transversalitat de continguts i,
sobretot, democratitza el coneixement
JOSEP M. MESADO
Professor de Ciències
Experimentals a l’IES Joaquim
Bau de Tortosa
L’organització curricular actual facilita
la incorporació d’un projecte com
el KF?
És important tenir en compte que
l’actual organització curricular està
basada en models pedagògics centrats
en l’”adquisició” de coneixements;
per tant hi ha, generalment,
una divisió de continguts a impartir.
Aquesta filosofia no encaixa amb la
filosofia que suporta l’ús del Kforum,
però és important tenir en compte que
és possible, gràcies a l’ús de les tecnologies,
desenvolupar eixos transver-
gràcies als entorns col·laboratius” –així
de contundent es va mostrar Sebastià
Giralt, autor del conegut portal de món
clàssic Labyrinthus, quan va impartir
una xerrada pràctica el passat 8 de
març al nostre centre. La visita del professor
de Clàssiques de l’IES Alella
s’emmarcava dins de les sessions de
suport TIC que han tingut lloc en el si
dels departaments didàctics durant
aquest curs. Va servir no només per
conèixer els recursos TIC disponibles en
l’àrea de Ciències Socials i Humanitats
“Les pràctiques
virtuals i les
simulacions per
ordinador no podran
substituir mai les
manipulacions al
laboratori”
Les simulacions per ordinador substituiran
les pràctiques tradicionals?
Les pràctiques virtuals i les simulacions
per ordinador no podran substituir
mai les manipulacions al laboratori.
Serveixen de complement.
Com organitzes les teves classes?
Els alumnes preparen manualment
les diferents pràctiques que després
sals, és a dir, temàtiques que involucrin
més d’una assignatura, sense
necessitat de realitzar canvis organitzatius
de gran magnitud.
Si bé l’organització curricular, tal
vegada, hauria de tendir a canviar els
seus esquemes a causa de les necessitats
socials i culturals actuals, també és
cert que aquest serà un procés lent i
gradual, que vindrà donat també per
l’ús i la pràctica de diferents metodologies
que en un futur marquin la línia
de treball a seguir en els canvis que
calgui realitzar en l’educació formal.
sinó també per adquirir consciència de
la importància pedagògica del treball
en el si dels departaments. El portal del
món clàssic Labyrinthus és, avui per
avui, un autèntic referent del món de les
llengües clàssiques per a tots els centres
on s’imparteix batxillerat. Si voleu
conèixer la mitologia grecoromana de
més a prop, o bé voleu entrar dins de
l’apassionant món de les llengües clàssiques,
cliqueu www.xtec.cat/~sgiralt.
Comprovareu que el llatí i el grec, com
els vells rockers, mai no moren.
capten els sensors electrònics. El professor
també pot dur a terme el seu
muntatge, però no ha de substituir el
de l’alumnat. Els alumnes poden prendre
tota la informació amb dispositius
electrònics (per exemple, amb llapis
de memòria) i treballar la part teòrica
i de càlculs a casa.
Com valores aquesta manera de treballar?
Requereix un esforç considerable
per part del professorat i de l’alumnat,
però als alumnes els agrada molt.
JÈSSICA BELTRAN
ROSA GÜELL
MARTA RUIZ
2n BAT
reviScola · Juny 2006 |11

eportatge: IATIC, l’aplicació d’un projecte
LES VEUS DELS IMPLICATS
Equip tècnic
Evidentment, havíem de preguntar
a tots els professionals que han donat
suport tècnic al projecte quina és la
seva percepció respecte de la implementació
de les TIC.
Les respostes als qüestionaris, que
alternaven preguntes obertes i tancades,
no han resultat gaire diverses: tots
coincideixen en el fet que la seva feina
ha augmentat considerablement i que
els problemes principals els vénen per
la banda de les impressores o pel sistema
de la xarxa (manca de connexió...).
Pel que fa als problemes generats
pels alumnes que no respecten el
material, els més habituals tenen a
veure amb la desaparició de la bola
dels ratolins.
Hem de dir que les respostes a les
preguntes obertes són franques i divertides.
Creiem que posen molt bon
humor a la feina.
Professors
12 | reviScola · Juny 2006
NOÈLIA RODRÍGUEZ
2n BAT
Les enquestes que vam passar al
professorat que participa en el projecte
IATIC posen de relleu força coincidència
en la valoració que es fa del
procés d’implementació i dels resultats
que n’obtenen.
Així, majoritàriament, afirmen que
la preparació de les classes fent ús
dels nous recursos no els ha estat fàcil.
Per contra, creuen que l’adaptació de
l’alumnat no ha estat difícil.
Entre les valoracions positives destaquen
que motiva l’alumnat perquè
s’usen recursos atractius i que l’ensenyament
de les matèries del currículum
acadèmic pot enriquir-se amb nou
material. Un 99% dels enquestats
opina que les seves classes s’han tornat
més interessants. Cal destacar,
també, que hi ha unanimitat a l’hora
de considerar que afavoreix l’aprenentatge
dels alumnes.
La majoria dels comentaris que ens
han fet remarquen que es tracta d’un
procés lent, d’adaptació contínua de
professor i alumne, i no d’una feina de
dos dies. Així mateix, són nombroses
les observacions encaminades a
remarcar que l’interès i l’esforç dels
alumnes per aprendre continua sent
primordial perquè les noves tecnologies
no fan miracles.
Famílies
ANABEL REVELLES
2n BAT
Les noves tecnologies TIC, protagonistes
del projecte IATIC que s’està
implementant al nostre centre, són
tema freqüent de conversa en diferents
àmbits. Però, què en pensen els pares
i les mares de l’alumnat de l’IES Jaume
Huguet?
Per tal de saber-ne l’opinió vam passar
uns qüestionaris entre els pares i
mares dels alumnes de 1r i 3r d’ESO, els
cursos més implicats en el nou projecte.
El buidatge posa de relleu que el
60% dels pares sap en què consisteix
la iniciativa i, a més, la immensa majoria
la valora positivament: creuen que
aquest projecte afavorirà l’aprenentatge
dels seus fills, ja que la dinàmica
d’estudi es fa menys pesada. L’opinió
d’un pare, en una de les enquestes,
resumeix el parer general: “Els forma
per competir en el mercat laboral i els
dota de recursos útils en diversos
aspectes de la vida”.
A més, el projecte IATIC no només
afecta els fills, sinó també els pares: el
campus virtual fa accessibles des de
casa recursos molt ben rebuts pels
pares (control d’absències i incidències
a classe, informació sobre les acti-
vitats del centre...). L’opinió predominant
és que així poden mantenir un
control més directe i fiable de l’evolució
dels seus fills.
Tot i això, no tot són opinions positives.
Alguns pares també pensen que,
en certa manera, aquesta metodologia
d’ensenyament i aprenentatge perjudica
els seus fills, ja que molts alumnes
es distreuen jugant, en lloc de treballar,
i no estan per la feina que se’ls
demana.
Quan vam elaborar les enquestes,
vam pretendre també saber en quines
cases els alumnes disposaven d’un
ordinador amb connexió a Internet i
podien, doncs, fer ús del campus virtual
del centre. Les enquestes ens diuen
que el 95,4% d’alumnes té ordinador
a casa, però que, d’aquesta xifra, tan
sols un 63,1% té connexió a Internet.
A més, encara que moltes famílies
disposen d’Internet, això no implica ni
que es connectin ni que entrin al campus
amb gaire freqüència: un 43,1%
dels pares mai es connecta al campus
i un 23,1%, poques vegades. Això ens
demostra que, tot i l’esforç que hi ha al
darrere de la introducció de les noves
tecnologies de la informació i la comunicació
al nostre centre, bona part de
la comunitat educativa s’hi mou amb
poca desimboltura o no veu la necessitat
de fer-ne ús.
De moment, tan sols vuit centres de
Catalunya participen en el projecte
IATIC, però el 92,3% dels pares
creuen que es podria estendre a d’altres
centres.
ANNA RUFÀ
2n BAT
Alumnes de 3r d’ESO
La immensa majoria dels alumnes
de 3r d’ESO se senten més motivats
realitzant una classe davant d’un ordi-

eportatge: IATIC, l’aplicació d’un projecte
nador; per altra banda, un percentatge
baixíssim dels enquestats, al voltant
d’un cinc per cent, prefereix les classes
tradicionals.
A la qüestió de si segueixen les instruccions
del professor, molts han respost
que sí; però alguns alumnes afirmen
que “aprofiten” el temps a l’aula
d’informàtica per jugar. D’altres comenten
que poden fer les dues coses alhora:
restar atents a la classe i distreure’s!
Tot i així, la majoria de l’alumnat
segueix les instruccions del professor.
Gairebé tots els enquestats de 3r
consideren que els recursos TIC són
bons per donar suport per a l’aprenentatge
i estan d’acord en l’aprofitament
del temps mitjançant aquest sistema.
Opinen que les classes són més atractives,
cosa que fa augmentar el grau
d’atenció a les aules i millorar així el
rendiment. Asseguren que la presència
continuada a les aules d’informàtica té
diversos avantatges, com són l’ús de
l’ordinador com a processador de textos,
la rapidesa en la recerca d’informació,
la netedat i polidesa del treball
final...
També opinen que Internet és un
suport excel·lent a la informació que el
professor pot oferir. Molts alumnes
creuen que les noves tecnologies són
el futur i consideren que, per aquest
motiu, és del tot encertat utilitzar-les a
l’ensenyament. Un altre aspecte que
consideren positiu és poder visualitzar
virtualment el que estan estudiant,
cosa que els ajuda a aprendre amb
més facilitat.
La motivació dels alumnes ha augmentat.
Tots estan d’acord que és una
manera més divertida de fer les classes
i els és més fàcil aprendre segons
quins continguts davant d’un ordinador
que no davant d’un llibre.
La visió dels alumnes cap al professorat
és bona. Admeten que noten els
professors una mica més tranquils:
l’ambient a l’aula és favorable, els
alumnes estan ocupats i, per tant, els
professors treballen també més motivats.
Els alumnes expliquen que controlar-los
a tots i saber què fan en tot
moment és complex i difícil. Comenten
que la voluntat dels professors per
adaptar-se a aquesta nova dinàmica
és molt bona, tant pel professorat que
té un domini de l’ordinador com el que
li costa més treballar d’aquesta manera.
Les activitats que realitzen en
aquest àmbit són, bàsicament, la
recerca d’informació i la pràctica d’exercicis
relacionats amb les diferents
matèries. Treballen també amb pàgines
com l’edu365 i utilitzen mecanismes
de la xarxa com els enllaços a la
calculadora Wiris. Les assignatures
que toquen més amb l’ordinador són
Català, Castellà, Anglès i alguns crèdits
variables.
D’aquestes activitats, les que més
solen agradar als alumnes són les que
necessiten connexió a Internet per cercar
informació. I prefereixen les que
són més pràctiques que no pas les teòriques.
Pel que fa a quines matèries els
agraden més seguint aquest sistema,
sembla que hi ha una preferència cap
a les llengües i les matemàtiques, però
el resultat queda molt equilibrat.
Per altra banda, els agradaria que
matèries com Música, Socials i Educació
Física es fessin també utilitzant els
recursos TIC. Segons l’opinió dels
alumnes de 3r haurien de fer més classes
virtuals, o almenys disposar d’una
mica de temps lliure perquè cadascú
pogués triar el tema o l’assignatura
per treballar i aprendre.
MONTSERRAT PÉREZ
SABINA PUIG
2n BAT
Alumnes de 1r d’ESO
L’alumnat de primer es mostra més
motivat en una classe utilitzant l‘entorn
TIC que no pas en una classe tradicional.
La majoria d’alumnes segueix les
instruccions del professorat. Alguns,
però, reconeixen que, de vegades, es
distreuen. La consciència sobre l’aprofitament
del temps a les aules d’informàtica
és pràcticament absoluta.
Tot i així, alguns alumnes consideren
que no aprofiten prou el temps.
Una minoria considera que l’entorn
TIC no ofereix necessàriament gaire
suport par a l’aprenentatge: manifesten
que els ordinadors els distreuen i
que en una classe “normal” aprenen
més.
En canvi, la immensa majoria
opina que a les aules d’informàtica el
seu aprenentatge millora. Diuen que
es diverteixen molt més, perquè trenca
la típica rutina de les classes amb el
professor, el guix i la pissarra. A l’aula
d’informàtica aprenen a utilitzar els
ordinadors: una eina imprescindible
per al seu futur –i present– com a estudiants
i professionals.
Sobre el professorat opinen que es
mostra molt interessat en aquesta
etapa TIC. Alguns alumnes opinen que
veuen alguns professors molt ben preparats
per resoldre qualsevol situació;
a d’altres, en canvi, se’ls nota més
pendents de controlar que els alumnes
no malmetin el material que no pas de
l’evolució de les classes.
Les activitats que els alumnes de
primer realitzen a l’aula d’informàtica
són, bàsicament, treballs, redaccions,
qüestionaris, recerca d’informació... A
la majoria els agradaria fer totes les
assignatures a les aules d’informàtica.
Preferirien fer activitats molt més lúdiques
i reduir les explicacions teòriques.
En definitiva: no haver d’escoltar
tant i distreure’s més.
ANABEL REVELLES
2n BAT
reviScola · Juny 2006 |13

eportatge: IATIC, l’aplicació d’un projecte
HAVIA DE SER FÀCIL
Amb motiu de la participació del
nostre centre en el projecte
IATIC, vam voler dur a terme un
treball de camp que recollís la situació
de les noves tecnologies aplicades a
l’ensenyament en diversos centres del
món. Havia de ser fàcil: ja se sap que
les capacitats comunicatives de les
noves tecnologies no tenen rival. Amb
aquesta intenció vam elaborar un
qüestionari, el vam traduir a diferents
idiomes, el vam enviar per correu
electrònic a més de seixanta centres
de secundària d’arreu del món, tenint
cura de cobrir tota la UE, totes les
comunitats autònomes espanyoles i un
nombre considerable de països representatius
de les grans àrees culturals
dels diferents continents.
El qüestionari es responia telemàticament
i requeria, doncs, un esforç
mínim per part de l’enquestat: en pocs
dies, per tant, no ens havíem d’acabar
la feina de buidatge. Tot i això, la res-
ANECDOTARI
En l’edició de L’espai de l’estudiant
d’enguany bona part dels
estands presentaven les seves
propostes amb atractives pissarres
digitals, canons de projecció, ordinadors
portàtils... Hom té la impressió
que és gairebé impossible estudiar
sense imatge, sense color, sense moviment
continu, sense connectar-se al
món mitjançant Internet.
El nostre institut viu una progressiva
i imparable incorporació de les noves
Tecnologies de la Informació i de la
Comunicació (TIC) en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Ha estat una
incorporació ràpida, molt ràpida, que
ha deixat conviure força pacíficament
les posicions més immobilistes amb les
més engrescadores, passant per l’acti-
14 | reviScola · Juny 2006
posta que vam obtenir va ser, en relació
amb la quantitat de qüestionaris
enviats, mínima, la qual cosa no ens
ha permès de poder extreure conclusions
fiables sobre aquest tema.
Així doncs, com que no podem oferir
cap comparació entre la incorporació
de les TIC en l’ensenyament a Europa
i, posem per cas, a Amèrica del
Sud, aprofitem l’avinentesa per fer una
breu però necessària reflexió sobre
aquesta xarxa d’informació global,
altrament anomenada Internet. I és
que no es pot negar el gran ventall de
possibilitats comunicatives que Internet
presenta –tampoc pretenem fer-ho–;
però, de què ens serveix tanta capacitat
comunicativa si tot sovint és només
un acte unidireccional?
Efectivament, Internet ha impulsat
brutalment la intercomunicació, i potser
aquest excés de comunicació massiva
ha provocat en els cibernautes
una reacció d’escepticisme i descon-
tud prudent de la gran majoria, l’actitud
d’incorporar-les sense enlluernaments
gratuïts i innecessaris, ans aprofitant
tant els avantatges virtuals com
els avantatges que encara ofereixen el
paper imprès, el protagonisme de la
veu i del gest de cada professor, la
personalitat diversa, en definitiva. Les
sigles TIC no són necessàriament sinònimes
de creativitat i d’innovació tecnològica.
Són un recurs més. Ajuden,
això sí, a agilitzar el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Però també desvetllen
el perill d’endropir l’estudiant, que
rep molt d’impacte visual, però que
s’ha d’esforçar ben poc, per exemple,
a prendre apunts –una pràctica molt
útil per a no distreure’s i seguir el
docent. També malmeten i menystenen
fiança cap a tanta informació, tantes
preguntes i tantes respostes. D’aquesta
manera, el tradicional cara a cara, o
fins i tot el correu ordinari, susciten en
el receptor un especial interès i compromís
que, amb l’arribada d’Internet,
la comunicació per aquestes vies
havia perdut.
Creiem, doncs, que cal valorar
Internet com una de les eines més ràpides
i senzilles de comunicació, però
–tal com passa sovint amb tot allò que
deixa de ser innovador i passa a ser
quotidià– potser també està entrant en
una espiral de decadència progressiva.
Sense ànims de voler ser alarmistes,
qui sap si d’aquí a uns anys Internet
i els píxels formaran part d’allò
que alguns anomenen “història”.
VICKI ALCÀNTARA
MANEL ROIG
2n BAT
l’oratòria i la personalitat del professor,
en eclipsar-les una mica. Són qüestions
discutibles, no cal dir. Però són
reals i no estan pas superades. Vivim
en transició. Totes les transicions són
difícils, traumàtiques, i els canvis que
tals transicions comporten requereixen
temps per a anar-se perfeccionant de
cara a una instal·lació definitiva, si
finalment arriben a triomfar.
Val a dir que el nostre centre ha
estat sempre un institut amb voluntat
d’avançar, un institut obert al progrés.
No pas endebades, durant força anys,
fou un centre de Formació Professional
de referència, que es preocupava de
renovar la tecnologia per a millorar la
pràctica als tallers. Val a dir que aleshores
la mostra vital de la presència tec-

eportatge: IATIC, l’aplicació d’un projecte
nològica la trobàvem gairebé exclusivament
en els aparells del laboratori de
Química, en les màquines dels tallers
de Mecànica, d’Electricitat i de Fusteria.
En les aules de Delineació i d’Administratiu
la tecnologia era força més
limitada. Passaven amb ròtrings i amb
màquines d’escriure que mai no arribaren
a ser elèctriques. I molt més mal
parades quedaven, tecnològicament
parlant, les matèries del bloc comú per
a tothom, aquelles que no eren d’especialitat,
qualificades –erròniament, és
clar– d’assignatures teòriques. I són
aquestes matèries les que precisament
ara reben més impacte TIC.
En contrast amb la insistent voluntat
actual a proporcionar formació i a
implicar tot el professorat en el projecte
d’Integració Avançada en les Tecnologies
de la Informació i de la Comunicació
(IATIC), suposo que trobareu
divertides i fins i tot insòlites –vistes des
de l’actualitat– un parell d’anècdotes
(la que protagonitza un suplicat ús de
la fotocopiadora i la que protagonitza
una pacient acceptació de no poder
disposar d’un projector de diapositives),
les quals són incipients mostres
de com costava desmarcar-se de la
rutina, de com costava aprofitar i fer
servir recursos diguem-ne paratecnològics,
per dir alguna cosa. Situem-nos
en els anys vuitanta, en la primera meitat
de la dècada dels vuitanta.
Per aquells anys, de fet, ja teníem
fotocopiadora al nostre centre. Una
fotocopiadora que treia fotocòpies amb
un paper grisós i antipàtic de tocar. A
més a més, la impressió s’esborrava
amb el pas del temps i s’anava tornant
més i més borrosa. Però ja servia, ja.
Val a dir que aleshores molts professors
encara vivíem l’època d’aquell guix
que feia tanta i tanta pols –aquell guix
que provocava una sensació al·lèrgica
i molesta–, l’època de dictar els exàmens,
d’escriure els enunciats a la pissarra,
de fer clixés per al ciclostil –una
tècnica moderníssima per a fer les
còpies dels exàmens!– i encara hi havia
algú que, seguint l’estil més “kumbayà”,
se servia de la impremta casolana, feta
amb gelatina i cola de peix. En conclusió:
de fotocòpies, poca cosa. Imperava
molt l’elaboració d’apunts a mà o a
màquina, apunts personals, el criteri
d’ampliar temes guiats pel professor i
l’assídua consulta a les biblioteques. En
tot aquest panorama de conformisme i
de no-addicció a la fotocopiadora, destacava
la tossuderia del professor de
Francès, el Rafel, que exigia –amb tota
la raó del món!– poder tenir accés
directe i lliure a la fotocopiadora, perquè
necessitava fer els seus muntatges
d’exercicis per a les classes. Necessitava
ampliar els exercicis del llibre de
text, fer més clares i entenedores, més
atractives, les explicacions de gramàtica;
necessitava més imatges, que ell
buscava arreu i que reproduïa. La fotocopiadora
li era indispensable per a
materialitzar el seu esforç. Per què no
l’havia de poder fer servir si era del
centre? Els responsables de l’equip
directiu opinaven que si una màquina
la toquen massa mans es fa malbé. El
Rafel insistia que ell no tenia pas males
mans, que era capaç de no fer-la
malbé, que la volia utilitzar i no pas
manipular ni destrossar! Però que no i
que no!, deien ells. Proposà una altra
solució: que el Departament d’Humanitats
adquirís una fotocopiadora a compte
del pressupost que tenia assignat. Els
companys del seu departament no ho
vèiem gaire clar, això de destinar el
pressupost de dos o tres cursos a comprar
una fotocopiadora que tan sols
faria servir ell, ja que els altres en fèiem
poques, de fotocòpies, i ja ens anava
bé d’encarregar que ens les fessin si
mai n’havíem de menester. No se’n va
sortir, no; i això que s’hi entossudia aferrissadament
i argumentava d’una
manera molt raonada les seves queixes,
tant en les reunions de departament
com en els claustres. De tocar la fotocopiadora
del centre, res de res. No el
deixaren treballar, doncs, d’acord amb
la seva metodologia. Almenys no li
donaren cap facilitat per a fer-ho, cap
mena d’al·licient. Tot eren traves.
Un altre exemple de reticència a
incorporar el suport paratecnològic a
les aules ens el serveix l’anècdota del
projector de diapositives del Manel,
que aleshores exercia de professor de
Religió. Alguns de nosaltres encara
som capaços de recordar el Manel
carregat amb una mena de bossa de
viatge a l’espatlla, en què transportava
un projector de diapositives, el
carro per a les diapositives i les diapositives
del cas. Caminava així, tot
carregat, lentament i sense immutar-se
gaire, d’una classe a l’altra, amunt i
avall, com si res. Necessitava el projector
per a les seves classes i, com
que al centre no n’hi havia, el portava
de casa i se’l tornava a endur. No
recordo si també duia la pantalla o si
ja feia el fet projectant a la paret
mateix. No es va queixar mai. Tenia la
paciència de muntar i desmuntar a
classe tot el que necessitava, abaixar
les persianes d’acord amb la claror
que hi havia, perdre el temps a muntar
i desmuntar... Tot, estoicament. I encara
tenia l’amabilitat de concedir algun
servei de préstec si algun altre professor
li ho demanava. Més endavant, el
centre ja comptà amb un parell de projectors
de diapositives. I una mica més
endavant, amb sala d’audiovisuals. I
és que tot arriba.
La manualitat imperant a la secretaria
també és destacable, en aquest
sentit, perquè els ordinadors trigaren a
arribar-hi. El soroll de les tecles de les
màquines d’escriure treballant alhora,
la gran quantitat de paper carbó que
es feia servir, els papers de còpia de
reviScola · Juny 2006 |15

eportatge: IATIC, l’aplicació d’un projecte
color verd, groc, blau, gairebé transparents,
i tants i tants documents
escrits a mà –fitxes dels alumnes, butlletins
de notes, llistes de matrícula provisionals,
expedients, actes, anotacions...–
duraren molt de temps. Parlo
dels documents escrits a mà i amb les
lletres personalíssimes de Pons, de
Ventura, de la Gudèlia i de la Maria
del Carme –els funcionaris de secretaria
que hi havia als vuitanta (la Maria
del Carme encara en actiu). Ara ja tots
els expedients són iguals, perquè hi ha
ben poca cosa que es registri a mà.
Tot és fet amb el mateix patró. No s’hi
endevina, doncs, des de ja fa temps,
ni la tremolor de la lletra de Pons quan
ja era a punt de jubilar-se, ni les dificultats
de visió de Ventura en alguna
16 | reviScola · Juny 2006
etapa de la seva vida, ni la pulcritud
de la lletra de la Gudèlia, ni la precisió
i claredat amb què escriu la Maria
del Carme, ni la paciència ni la laboriositat
ni el toc personal de què tot
quedava impregnat fins al punt que,
quan ara regires calaixos buscant
algun document d’aleshores, hi veus
encara reflectida la persona. De vegades,
malgrat tots els avantatges que
ofereix la informàtica, costa de renunciar
a tot això, més encara si aquesta
secretaria l’has freqüentada. Els ordinadors
també hi arribaren, és clar.
Però tranquil·lament, molt tranquil·lament.
Heu d’entendre que a alguns de
nosaltres ens costi de processar tot l’interès
de tanta Tecnologia de la Infor-
mació i de la Comunicació alhora.
Fins ara, la incorporació d’ordinadors
al centre, la sala d’audiovisuals, l’hàbit
de fer servir el vídeo, el DVD, etc.
s’havia produït d’una manera pausada,
gradual i fins i tot lenta. Ara hem
entrat imparablement en una immersió
TIC que sembla que no tingui aturador.
I potser cal anar més a poc a poc. I
potser cal conscienciar-nos que és un
procés més lent que no sembla, si el
volem explorar responsablement. I ho
hauríem de fer bé, ja que tenim les
noves Tecnologies de la Informació i
de la Comunicació tan a l’abast. Com
diuen els italians, Chi va piano va lontano...
NÚRIA VENTURA
REFLEXIONS ENTORN DEL PROJECTE IATIC
Organització i gestió d’un procés d’innovació educativa
a partir de la implantació de les TIC en tots els àmbits
de la comunitat educativa
Els canvis radicals que es produeixen
en el segle XXI com a conseqüència
del nou escenari social,
econòmic, polític i cultural marcat pel
fenomen de la globalització, i també,
molt especialment, per la presència i
l’impacte de les Tecnologies de la
Informació i la Comunicació (TIC),
plantegen, en l’àmbit educatiu, nous
reptes a afrontar. Les implicacions de
les TIC per a l’educació formal estan
obligant a una revisió en profunditat
del paper, les funcions i l’organització
dels actuals sistemes i serveis educatius
i, com a instruments psicològics
per a l’aprenentatge, estan transformant
les pràctiques educatives que
tenen lloc en les institucions escolars. 1
El Departament d’Educació de la
Generalitat de Catalunya ha dut a
terme en els últims anys diverses actuacions
per a impulsar de forma decidida
la incorporació de les TIC al món
educatiu. Al nostre entendre, les principals
accions que destacaríem en el
nostre centre són les que fan referència
als àmbits de les infraestructures, de la
formació permanent del professorat i
de la provisió de determinats continguts
i serveis.
En l’actualitat, potser, el més necessari
és fer un pas endavant en aquest
procés, i fer recerca sobre qüestions
clau centrades en els criteris i les condicions
en què s’ha de basar el disseny
i el desenvolupament d’una proposta
global de centre que tingui com
a objectiu promoure la integració
harmònica de les eines tecnològiques
en els processos d’aprenentatge de l’alumnat
i aprofundir en la incorporació
quotidiana de les TIC en l’ensenyament
i en l’avaluació.
A partir de l’experiència acumulada
en el desplegament del Pla estratègic
de centre durant els cursos 2001-
2005, juntament amb la perspectiva
oberta pel Projecte IATIC (Integració
avançada de les Tecnologies de la Informació
i la Comunicació en els processos
d’ensenyament i aprenentatge) impulsat
de forma pilot durant el curs 2005-
2006 en el nostre centre, podem abordar
la reflexió sobre alguns dels criteris
i condicions que poden promoure
pràctiques educatives innovadores en
l’ensenyament secundari a partir de

eportatge: IATIC, l’aplicació d’un projecte
l’ús educatiu de les TIC i de la mediació
que tenen en la construcció del
coneixement i en la realització personal
i col·lectiva. Les valoracions que
han presentat l’equip directiu i el conjunt
de professors implicats en la innovació,
possibiliten d’avançar l’estat
actual dels coneixements sobre aquest
tema en les següents direccions:
1. Les decisions estratègiques
són necessàries per incidir en
el procés d’implantació de les
TIC
Apuntarem, succintament, algunes
línies d’actuació que han estat valorades
positivament per promoure el complex
procés de la incorporació de les
TIC en el centre:
• El centre disposa d’una infraestructura
i d’un equipament suficient, cosa
que ha possibilitat el procés de
canvi.
• El treball en equip, poder comptar
amb el suport de molts companys i
coordinar esforços de treball.
• La concreció dels recursos humans
docents i no docents, responsables
de l’oferta conjunta de serveis especialitzats
en la gestió de la infraestructura
tècnica i informàtica; cal
destacar el suport tècnic del Servei
de Recursos i Suport TIC (SRiSTIC)
del centre.
• L’establiment de l’organització, gestió
i funcionament de les infraestructures
TIC.
• L’articulació d’un model organitzatiu
dels recursos humans, de la seva gestió,
del seu funcionament i de les estructures
de comunicació i coordinació.
• L’oferta de continguts i serveis de la
intranet de centre. Promocionar-ne
l’ús.
• Potenciar eines de suport que millorin
les possibilitats de comunicació i
de treball col·laboratiu entre els professors
i entre els membres de la
comunitat educativa.
• Democratitzar l’educació, un plantejament
a l’abast de tots els alumnes:
promoure un ús quotidià, normalitzat,
responsable, no discriminatori i
potenciador de l’accessibilitat i la
igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat
i en tots els nivells educatius.
• Elaboració del pla d’avaluació de la
innovació, amb la definició d’instruments
per al seguiment i avaluació
de l’experiència...
L’equip de professors de l’institut
hem superat la resistència a la integració
de les TIC perquè, de forma gradual
però persistent, hem augmentat
notablement les competències TIC i
hem après a usar aquestes tecnologies
en la vida quotidiana del centre: en els
sistemes de comunicació i d’informació,
i en els sistemes d’organització i
de gestió.
2. Els mitjans tecnològics poden
reforçar els recursos educatius
més tradicionals
Desenvolupar les sessions de classe
amb entorns tecnològics requereix
conèixer aquestes eines i estar-hi familiaritzat,
però alhora també requereix
dominar temes pedagògics i didàctics
sobre les potencialitats dels seus usos.
Aquesta dificultat s’ha anat i s’anirà
superant gradualment a partir de l’experiència
en ambdós camps i en la
seva interacció.
3. L’interès se centra a promoure
un procés de reflexió
sobre com utilitzar les TIC de
manera eficient i en el vincle
existent entre l’ús que se’n fa i
les modificacions que es
produeixen en les pràctiques
educatives
L’èmfasi no recau en les pròpies
característiques tecnològiques ni en la
dotació en equipaments i recursos tècnics,
sinó que recau especialment en el
procés de presa de decisions sobre els
seus usos com a instruments de treball
intel·lectual i de relació. Les TIC poden
ser utilitzades de manera profitosa per
ensenyar i aprendre d’una manera
nova, i constitueixen una alternativa a
les pràctiques pedagògiques tradicionals.
Decisions sobre el disseny i
desenvolupament d’accions formatives,
sobre l’ús de continguts i recursos
de la xarxa, la gestió d’eines telemàtiques
del campus virtual per a la formació
dels estudiants, la possibilitat d’accés
dels alumnes als recursos educatius…
emmarquen les pràctiques educatives
que acompanyen els usos de
l’entorn tecnològic. En línia amb el treball
desenvolupat per Twining 2 destaquem
tres aspectes bàsics d’anàlisi: el
temps d’ús dels ordinadors sobre el
temps total disponible per a l’aprenentatge,
les intencions i els objectius a
què respon aquest ús, i l’impacte que
tenen en el currículum.
4. Les TIC són eines que tenen,
o poden tenir, incidència sobre
els processos de construcció del
coneixement
Les tecnologies de la informació i
la comunicació, amb característiques
específiques com a instruments psicològics,
proporcionen un mitjà de representació
i de comunicació que pot
introduir modificacions importants en
determinats aspectes de l’aprenentatge,
entre els quals destaquen les
potencialitats per a representar, processar,
transmetre i compartir la informació.
Però per convertir la informació
en coneixement, és necessari un
treball personal d’apropiació i de confrontació
amb altres, de complexos
processos interactius i comunicatius.
5. Les TIC obren noves possibilitats
en el pensament didàctic
Augmentar la significativitat de l’aprenentatge
realitzat pels alumnes, a
partir de la mediació que ofereixen els
entorns tecnològics, requereix introduir
canvis estructurals molt importants en
el sistema educatiu i en l’organització
del centre. Cal, per una banda, convergir
en nous dissenys instruccionals
per als currículums, i per l’altra, utilitzar
metodologies actives que atorguin
un paper més destacat als estudiants
perquè s’impliquin en situacions, activitats
i tasques que comporten autoregulació
de l’aprenentatge individual i
reviScola · Juny 2006 |17

eportatge: IATIC, l’aplicació d’un projecte
de grup. Utilitzar i aplicar les TIC als
processos d’ensenyament i d’aprenentatge
pot transformar les relacions
entre professor, alumnes i continguts.
6. Les TIC ofereixen la possibilitat
d’una diversificació real
quant a continguts i mètodes
de treball
Les iniciatives educatives de cada
professor, de cada departament, s’han
organitzat per tal d’atendre una diversitat
de necessitats i d’estils d’ensenyar.
El professorat ha estat capaç de
considerar les possibilitats d’ús en un
context didàctic, de pensar, per exemple,
com estimular els alumnes a través
d’Internet, o com donar respostes individualitzades
i en grup.
7. Coordinar esforços de treball
conjunt amb tots els actors
implicats
Els estudiants, globalment, mostren
una base sòlida de domini en les competències
TIC, però necessiten ajuda
per aprendre a treballar en aquests
mitjans, i a comunicar-se i a col·laborar
amb els seus companys. L’educació,
tant al centre escolar com a la
família, ha de proporcionar a l’estudiant
pautes flexibles i racionals de
comportament personal i social.
8. Alguns factors de resistència
Al nostre entendre, la resistència
que professors i alumnes podem presentar
en el procés d’integració de les
TIC en la docència i l’aprenentatge és
ocasionada, majoritàriament, per factors
relacionats amb la tradició de l’educació.
A continuació ens referirem a
dos factors en concret, la tradició curricular
i la tradició oral.
• La tradició curricular
Les noves formes de treballar amb
mitjans digitals són difícils quan cal
seguir un currículum que es basa en
una progressió lineal de l’aprenentatge.
La tradició curricular aplicada a la
docència es fonamenta en la programació
d’assignatures i plans d’estudi i
en l’assignació predefinida d’activi-
18 | reviScola · Juny 2006
tats. La integració de les TIC a l’aula
requereix un nou tipus de currículum
basat en una nova mirada als continguts,
fonamentalment, amb l’aplicació
de noves metodologies docents. Els
programes curriculars no estan dissenyats
per aquest entorn i no defineixen
el marc adequat per a aquestes noves
execucions. Ja hem constatat que hi ha
continguts que són més fàcils de manejar
digitalment que altres.
• La tradició oral
Els professors de les institucions
educatives estem acostumats a la
comunicació oral i directa. Estem en
fase d’experimentar si la comunicació
digital dóna tan bons resultats com la
tradició pedagògica oral. Necessitem
ensenyar als alumnes amb materials
educatius diferents. Aquests nous desafiaments
exigeixen canvis espectaculars
en les competències d’escriptura i
de comprensió tant del professorat
com de l’alumnat.
També són destacables altres factors
de resistència com els següents:
1. L’enorme esforç de dedicació horària
i personal del professorat i que
no queda contemplat en l’horari
prescriptiu.
2. La manca d’unes directrius clares
per part de l’Administració educativa.
3. El perill de realitzar un enfocament
excessivament “tecnocèntric”, és a
dir, centrar els esforços en la tecnologia
(més o menys sofisticada) i no
en els seus usos.
4. La miscel·lània de recursos educatius
disponibles a la xarxa.
5. La manca d’un conjunt d’indicadors
per analitzar el grau d’ajustament
entre els objectius pedagògics
i les formes d’ús del software i del
contingut digital.
6. La manca d’un plantejament psicopedagògic
sota el qual s’elaboren
els materials digitals i es proposen
les activitats a realitzar. El valor
pedagògic d’aquests mitjans neix
en el context metodològic en el qual
s’usen i no en les seves qualitats i
possibilitats intrínseques.
7. Els requeriments que el nou entorn
TIC imposa en l’exercici de la professió
docent.
8. La necessitat de compartir models
d’ús educatiu en el centre escolar, a
la família, a la comunitat, per ajudar
a saber operar amb la informació,
a representar-la, a processar-la,
a accedir-hi... Dissenyar noves
oportunitats i iniciatives de col·laboració
i comunicació entre els centres
educatius, les famílies i la comunitat,
per fomentar un apropament
entre l’educació formal i la no formal.
9. Al segle XXI han de conviure noves
i velles alfabetitzacions. L’alfabetització
lletrada, imprescindible, comparteix
protagonisme amb l’alfabetització
científica, tecnològica,
audiovisual, informacional, multicultural,
emocional, relacional... i tot
això són nous reptes!
Com a resultats associats, pel fet
que en l’actualitat s’evidencia una forta
tensió entre els currículums tradicionals
i l’enfocament obert que promouen les
TIC, el projecte aportarà dades en relació
al fet que la integració de les TIC en
totes les matèries i activitats acadèmiques
possibilita la capacitat innovadora
per transformar i enriquir l’entorn
pedagògic i, conseqüentment, la millora
de la qualitat del sistema educatiu.
Estem convençuts de l’interès del projecte
i que l’experiència que estem duent a
terme aportarà indicadors sobre com
les TIC poden impulsar i facilitar el
canvi curricular necessari per adaptarse
a l’era d’Internet.
NOTES
EMÍLIA MOLAS
1 Coll, Cèsar. “La societat de la informació i
les tecnologies de la informació i la comunicació”,
dins Tecnologies de la informació i la
comunicació i pràctiques educatives.
Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya,
2003. Edició en format web
(UW03/10023/00892)
2 Twining, P. “Conceptualising computer use in
education: introducing the Computer
Practice Framework (CPF), dins British
Educational Research Journal, 28(1), pàg.
95-110, 2002.

“EL MEU COTXE NUPCIAL VA SER UN AUTOBÚS”
Explica’ns breument, si et plau, el
camí dels estudis que feres per ser
mestra.
Primer, cursar l’EGB, la Primària
d’ara a La Selva del Camp. Després,
estudiar, a l’Institut de Batxillerat Narcís
Oller de Valls, BUP i COU. Tot
seguit vingué la selectivitat... i de ple
cap a la carrera de Magisteri, a l’Escola
de Mestres de Tarragona. En acabar-la,
el curs 1984, trobar feina de
mestra era una mica complicat, perquè
hi havia molt poques places lliures
a l’escola pública. Per això, unes amigues
i jo mateixa decidírem d’anar a
Barcelona i matricular-nos a la Normal
de Sants per fer la segona especialitat
–la primera era Parvulari–, la d’Educació
Especial. A Tarragona no l’oferien.
Quina fou l’assignatura que t’agradà
menys, mentre estudiaves la
carrera de Magisteri?
Potser... Psicologia. Més que no
pas pel contingut, no m’agradava per
culpa de professor que la impartia.
Ens ho exposava tot d’una manera
massa teòrica –la veritat– i jo trobava
que tot allò que ens explicava no tenia
ni solta ni volta.
Així, doncs, dius que en acabar la
carrera et costà de trobar feina?
Actualment hi ha molta demanda
de mestres. En canvi, la gent de la
meva promoció (1984), quan acabàvem
la carrera, ens havíem d’esperar
un any per a apuntar-nos a les llistes
d’interinatge; i potser passaven dos o
tres anys abans no et cridaven. Per
això, ja he dit abans que optàrem, jo
i les meves amigues, per continuar
estudiant a Barcelona. Havíem de
prendre paciència i esperar que ens
cridessin quan ens toqués. Les llistes
seguien un ordre d’antiguitat.
¿Vas començar a exercir de mestra
en el teu poble mateix?
No, no. A Alcover sí que hi vaig fer
les pràctiques de Magisteri. La meva
primera feina, essent ja mestra, la vaig
tenir en una Escola d’Educació Especial,
a Santa Teresa, que ara es diu
Garbí, al Vendrell. Vaig començar,
doncs, treballant amb nens deficients.
I com hi vas anar a parar, a les
Pobles?
Essent interina sempre vaig estar
de sort, perquè, mentre a altres companys
tan sols els sortien substitucions
per a uns quants mesos, per a unes
quantes setmanes o per a uns quants
dies, ara ací ara allà, a mi sempre em
van cridar per a treballar cursos sencers.
Per exemple, a Torredembarra i a
Valls. El curs 1991-1992 es va donar
el cas que hi havia tot un munt de places
per triar –més que res places per a
fer substitucions temporals– donat que
molts mestres que ja tenien la plaça
amb propietat havien de fer cursos de
reciclatge de català. Eren, però, substitucions
d’un trimestre, a tot estirar.
entrevista
M. Rosa Ollé és una persona vitalista i activa. Exerceix de professora des que tenia vint-i-dos o vint-i-tres anys. I diria
que n’està molt satisfeta. La feina que fa li agrada molt. La Rosa viu a Alcover, però és directora i professora del CEIP
Les Moreres de les Pobles. S’ha avingut molt amablement a explicar-nos la seva trajectòria professional. L’entrevista
ha estat plena de rialles; i de petites emocions, que li han anat venint mentre recordava el passat.
Substitucions de curta durada. A mi no
em va interessar, perquè estava acostumada
a treballar tot un curs en la
mateixa escola. Per tant, vaig optar
per les ofertes de tot un curs, encara
que fossin places en pobles molt petits
i no gaire ben comunicats. No sé ben
bé per què, em vaig fixar en la plaça
de les Pobles. Sabia que era a prop
de Valls. Val a dir que tot va ser una
mica precipitat. L’endemà mateix de
triar la plaça de les Pobles començava
el curs escolar. O sigui que el mateix
dia al vespre vaig anar a veure l’escola
amb el meu xicot. Recordo que
encara hi havia pintors i gent que
mirava d’endreçar-la, perquè estigués
ben a punt. Així va anar la cosa. I
encara hi sóc.
Quant de temps fa que ets a les
Pobles?
Deu fer cosa de catorze anys que
hi sóc, a les Pobles. Va ser el primer
curs que P-3 es feia a l’escola. Fins
que hi vaig arribar jo, els nens de les
Pobles feien els cursos de Parvulari a
Santes Creus, a la guarderia.
Com funciona el CEIP Les Moreres?
Som conscients que la nostra escola
funciona d’una manera diferent que
la majoria de les altres escoles. Jo no
dic que sigui millor ni que sigui pitjor.
Tenim, això sí, una particular manera
de treballar. Programen un projecte
global d’acord amb un tema monogràfic.
Enguany, per exemple, treballem
la geometria. Els noms de les classes
s’adiuen amb el tema: La rodona, La
línia, El quadrat, El triangle... Fem
exposicions tenint en compte aquest
tema, és a dir que tot gira al voltant de
reviScola · Juny 2006 |19

entrevista
la geometria: les colònies, les exposicions,
els treballs... El muntatge de la
programació afecta tots els nivells
escolars, des de P-3 fins a 6è. Durant
tot el primer trimestre tothom treballa el
mateix tema. I, durant tota la resta de
curs, hi anem insistint amb el sistema
d’entendre’l monogràficament en tots
els cursos i en totes les matèries.
Quantes classes teniu?
La de parvulari, on hi ha P-3 i P-4;
la de P-5 i 1r, que van junts; la de 2n i
3r; la de 4t i 5è; i la de 6è. Inicialment
érem una escola unitària, és a dir que
estàvem tots en un mateixa aula i amb
una sola mestra. De mica en mica, hem
anat aconseguint més mestres, alguns
dels quals exerceixen d’especialistes en
segons quines matèries. Per exemple, la
matèria de Matemàtiques i la de Català
les fan els tutors de cada classe; la
20 | reviScola · Juny 2006
Núria imparteix Castellà a tots els cursos;
la Marta, Socials, i el Ferran, Naturals.
És molt més còmode i pràctic d’aquesta
manera. Cada mestre pot programar
la matèria de què és responsable
per a tots els nivells, des de Parvulari
fins a 6è.
Com és la mainada d’avui dia?
Avui en dia hi ha una bona colla
de males peces, per dir-ho d’alguna
manera. Costa de responsabilitzar-los
que cal que es respectin entre ells.
Trobo que es comporten com si fossin
més petits del que realment són. Ens
valem de càstigs constructius per a
corregir-los. Fem –com tothom– el que
bonament podem.
Parla’ns d’algun record especial.
Em recordo especialment del dia
del meu casament. Hi vaig convidar el
col·legi en ple. Quan ara ho explico,
la gent em diu que devia estar ben
boja. El meu cotxe nupcial va ser un
autobús. Els nens de l’escola em van
cantar una cançó que havien escrit
expressament per a mi. En aquell
moment, els meus alumnes eren molt
importants per a mi. Els considerava
tan amics com els amics de la meva
colla, com els amics de la meva edat.
I és que el tracte era molt humà, molt
directe. L’ambient era molt agradable.
No ho sé, si ara ho tornaria a fer.
Abans hi havia un caliu molt especial.
Ara, és clar, ha canviat una mica. Per
això considero que aquest record és
molt especial.
“A MI LA MÚSICA EM FA MOURE, EM FA ACTUAR,
EM FA SENTIR, EM SURT DE DINS”
Quan vam entrar al cafè, el
Xavier Llorach encara no
havia arribat. Estàvem nervioses.
Aviat és dit, això d’entrevistar un
ex-component del grup musical
Whiskyn’s. Val a dir que jugava a
favor nostre el fet que, fa cosa de dos
anys, el tinguérem com a professor de
guitarra. Però ara estàvem a punt de
fer-li una entrevista.
És curiós adonar-se de com canvia
la vida, oi? Precisament d’això vam
parlar durant gairebé tota l’entrevista:
dels tombs que dóna la vida. Va ser
una experiència genial. Xavier Llorach
ens explicà que les coses no li han sortit
pas tal com les havia planejades.
Malgrat tot, és del parer que si un treballa
tant com pot, si lluita aferrissadament
per poder fer allò que realment li
agrada, la vida mateix ja s’encarrega
de presentar altres alternatives per a
pal·liar el fracàs dels projectes inicials.
I creu que ben probablement aquestes
alternatives acabaran essent millors
que els primers plans, aquells plans
que potser no s’han pogut acomplir.
És una mica difícil de transcriure en
l’espai d’una entrevista totes les sensacions
i tots els pensaments que el nostre
interlocutor va saber transmetre. I
és una veritable llàstima que no hi
puguem incorporar, a l’entrevista que
transcrivim, un fitxer àudio (potser
aprofitant els recursos TIC ens en sortiríem...)
per a fer entendre més bé els
seus raonaments. Però també hi
podem trobar la gràcia, en aquesta
mateixa mancança. D’aquesta manera
cadascú podrà extreure’n i interpretarhi
allò que més li convingui.
ALBERTA GUARDIOLA
1r BAT
Nom?
Xavier Llorach Garcia
Edat?
Trenta-tres anys.
Un llibre!
A orillas del río Piedra, me senté y
lloré, de Paulo Coelho.
Un músic o un grup!
Els Cardigans, però hauria d’advertir
que no m’agrada ser fan de
ningú ni idolatrar a ningú. Si algú vol
que sigui fan seu s’ho ha de currar.
Una cançó!
L’últim disc de Robbie Williams és
molt bo, per exemple.
La pitjor cançó de la història!
La Macarena, amb diferència.
Una pel·lícula!
Bailando en la oscuridad.
Un color!
El verd.

Un número!
El 3.
Mar o muntanya?
Muntanya.
Un menjar!
Lasanya de verdures.
Una beguda!
El te.
Una fruita!
El plàtan, perquè es pela ràpid.
El got, mig buit o mig ple?
Mig ple.
Alguna superstició abans de tocar?
Cap, més aviat busco no tenir cap
superstició, no dependre de res.
Una virtut!
Sóc treballador.
Un defecte!
Que sempre estic ocupat, mai no
tinc temps per a res. Jo diria que això
està relacionat amb la virtut de ser treballador.
Quan vas començar a interessar-te
per la música?
Doncs, més o menys a vuit anys,
que va ser quan vaig començar a
demanar als meus pares que em portessin
a música. Però no hi vaig anar
fins que tenia onze anys.
Què és, per a tu, la música? Què la
diferencia de les altres arts?
És una cosa molt personal. A mi m’arriba
molt més la música que no pas cap
altra art. Veure un quadre és molt bonic,
però a mi la música em fa moure, em fa
actuar, em fa sentir, em surt de dins; és
una qüestió més intensa...
Et vas iniciar ja amb la guitarra?
De fet, vaig començar amb el
piano, amb un d’aquests pianos elèctrics,
però quan va ser l’hora de la
veritat el vaig canviar per la guitarra.
Sabeu què passa? Que un piano normalet
val “mig quilo”; i una guitarra,
deu mil pessetes.
Toques altres instruments?
No. És el que sempre dic: si vols
fer bé una cosa t’hi has d’especialitzar.
És com si un metge podòleg volgués
operar-te el cor. Li ho deixaries
fer?
I altres instruments de la família de
les cordes?
Doncs, sí. D’instruments que tenen
la mateixa tècnica que la guitarra toco
el baix, la guitarra acústica, la guitarra
elèctrica, el banjo, la bandúrria...
Quins estudis has cursat?
Vaig estudiar per a tècnic electricista
a l’antic FP, l’actual IES Jaume
Huguet. Paral·lelament estudiava primer
de música a l’Escola Robert
Gerard, de Valls. Vaig continuar estudiant
al conservatori de Tarragona, i
finalment, per força, vaig cursar els
estudis superiors de música a Barcelona,
al BRUC, és a dir a l’Escola Municipal
de Música de Barcelona, que
actualment és l’ESMUC. Aquest any
faig les proves per a entrar a l’ES-
MUC. Hi vull cursar la meva segona llicenciatura,
una llicenciatura sobre les
noves tecnologies aplicades al món de
la música.
Que ve a ser un postgrau...
No, no és pas el mateix. Podria fer
un postgrau, però he optat per fer una
segona llicenciatura com he dit, per
tenir-ne la titulació oficial.
Quin és el moment del dia en què
més t’agrada tocar?
Acostuma a ser al matí, que és
quan tinc més temps.
És millor tocar sol, tocar en grup o
dalt d’un escenari?
Home! Tot té la seva cosa. Potser
diria que tocar sol o tocar dalt un escenari.
El més pesat és assajar hores i
hores amb el grup.
Com vas entrar a formar part dels
Whiskyn’s?
Doncs jo anava aleshores amb un
grup que es deia Rosa Negra. Actuàvem
a Reus i els Whiskyn’s Cullons vingueren
a veure’ns. Estaven a punt
entrevista
d’enregistrar el seu primer disc i em
van demanar si volia tocar amb ells.
Tot plegat això era un mes abans d’enregistrar
aquell disc.
I per què els vas deixar?
En part, per la qüestió econòmica.
Actuar amb Whiskyn’s no em donava
ni un duro. I també, en part, perquè
dins el grup hi havia problemes.
Tu consideres que es pot viure de la
música?
Depèn de com t’hi dediquis, a treballar
en el món de la música. Si, per
exemple, et dediques a ensenyar música,
sí. Ara bé, treballar professionalment
com a músic, ja sigui actuant o
fent composicions, val a dir que és
molt difícil. Molt més difícil encara si
formes part d’un grup català.
D’aquest món, què és el que menys
t’agrada?
Potser que la gent es pensi que els
músics són diferents, extraordinaris,
pel sol fet de tocar en un grup. Jo
penso que cadascú te una professió:
l’un fa pa, l’altre és taxista i l’altre toca
en un grup...
Sabem que t’agrada molt dedicar-te
a la composició. D’on et ve aquesta
afició?
Tothom aprèn un llenguatge per a
poder expressar-se. A mi el llenguatge
de la música em va molt bé per a això.
Per a mi és el fi, l’objectiu, més important.
Interpretar música amb guitarra
clàssica moltes vegades consisteix a
aprendre una partitura i després interpretar-la,
i prou. Vull dir que potser no
hi intervé la fase creativa, i això és el
que no m’agrada. A mi em motiva
molt més agafar la guitarra i fer coses
noves.
Tens algun projecte actualment dins
el món de la música?
No, ara mateix no m’és possible
de tirar endavant cap projecte perquè
no em queden hores lliures.
I projectes de futur?
El meu projecte és que, en haver
consolidat el meu lloc del treball, em
quedin algunes hores lliures al dia per
a poder fer música. I penso prendre-ho
com a estones de xalar, riure, passar
reviScola · Juny 2006 |21

entrevista
una bona estona, penjar les cançonetes
gratuïtament a Internet, fer-me una
pàgina web, i que tothom que ho vulgui
pugui escoltar-les, que ja és “per
cagar-s’hi”.
És a dir que has deixat la música com
un hobby?
La música com a procés creatiu sí
que la deixaré com un hobby. No ho
puc fer de cap altra manera. Si no és
dedicant-te a l’ensenyament, no te’n
diàleg
“Jo crec que no
podria viure sense
mòbil. Quan em
quedo sense mòbil
o sense bateria,
sempre li demano a
alguna amiga que
em deixi el seu. El
mòbil va molt bé, perquè pots trucar
als teus amics o familiars des de qualsevol
lloc; per exemple, si et quedes
en un ascensor pots trucar a algú perquè
t’ajudi a sortir, etc. El mòbil és
com una addicció. Jo, des que en tinc,
que no paro de trucar.”
Eva Moreno, 1r ESO A
pots sortir, de viure de la música. A
més a més, a mi m’agrada molt el tracte
humà i la docència, i m’ho passo
molt bé. Ho trobo genial. Si no m’agradés
la docència, hauria d’admetre
que no hi ha gaires alternatives més
per a viure de la música. Els han fotut
tantes hòsties, als meus somnis, que
em costa de creure que els anirà bé, a
aquells qui diuen que aniran amb el
seu grup a cantar per aquí i per allà,
“El meu mòbil és senzill.
No l’utilitzo
gaire, només quan
és necessari. No el
porto a l’institut perquè
no en veig la
necessitat. M’agrada
tenir un mòbil, però
si no en tingués tampoc em passaria res.
Jo no sóc addicte al mòbil; en canvi, hi
ha amics meus que ho són molt. Trobo
que, a part del mòbil, hi ha altres coses
més divertides com sortir amb bicicleta
amb tota la colla, anar a jugar un partit
de futbol, etc. Viure sense mòbil és
fàcil, però aviciar-s’hi també: fem-ne
un bon ús!”
Nicolás Velásques, 1r ESO A
a portar la seva música a tal discogràfica...
Jo ja ni ho intento. Potser sí que
m’he fet gran. M’agradaria poder tornar
a creure en tot això; però no, ja no
hi crec.
JÈSSICA BELTRAN
10 L MBL: PODRIES VIURE SENSE TELÈFON MÒBIL?
“Sabeu què us dic? Que si el mòbil no existís... l’inventaria!”
El telèfon mòbil és molt més que un
dels grans invents del segle XX. Per a
un gran nombre d’usuaris ha esdevingut
una eina indispensable a la feina;
per a d’altres, la possibilitat de poder
comunicar-se en tot moment i d’estar
localitzables sempre i en qualsevol
lloc, i per a molts, un atractiu i seduc-
22 | reviScola · Juny 2006
tor aparell, cada cop més sofisticat,
que, entre una infinitat de prestacions,
ofereix, com no podia ser d’altra
manera, la de parlar per telèfon.
Telèfons de primera, segona i tercera
generació, videotrucades, infrarojos,
fotografia, pantalles tàctils, xats,
agendes, bluetooth, carcasses, correu
MARTA RUIZ
2n BAT
web, tons polifònics, connexió a Internet,
música, mòbilsèries, sons reals,
gravació de vídeos, ràdio, arxius, targeta
de memòria, mans lliures, jocs,
MMS, SMS, MSN, MP3, GPS...
De debò que podríem viure sense?
L’alumnat de primer i segon d’ESO ens
comenten què en pensen.
“I tant! Jo el mòbil
no el faig servir
gaire. Està bé tenirne
un, però no
n’has de fer un
abús. Si hi estàs
enganxat perds moltíssims
diners (entre
la bateria, les cançons o imatges que
et baixes i el saldo, que és en el que
es gasta més). Jo prefereixo gastar-me
aquests diners en altres coses que no
pas en el mòbil. En conclusió, tenir
mòbil, sí. Fer-ne un abús, no.”
Jordi Vernet, 1 ESO D

“Sí, jo ara mateix no
en tinc i no m’ha
passat res per no
tenir-ne. En alguns
casos puntuals sí que
el necessites, però,
en el meu cas, el
necessito ben poc.
S’ha de dir que, quan n’he tingut, l’he
utilitzat bastant per enviar missatges i
per això, ara que no en tinc, és una
despesa que m’estalvio. També, com
que tota l’estona anuncien a la televisió
melodies i fons de pantalla, ens crida
l’atenció i ens ho baixem, i trobo que és
una despesa innecessària. Molta gent,
sobretot joves, que som els que gastem
més, porten el mòbil per “vacil·lar” la
gent... Alguns es creuen més grans perquè
porten mòbil, i això no és així.”
Víctor Arroyo, 1r ESO A
“Jo no podria viure
sense mòbil perquè
s’ha convertit en
una cosa vital. Jo no
sé què faria sense
missatges o sense
parlar amb la gent
que vull, quan vull.
Ara no m’imagino
com seria la meva vida sense mòbil.”
Aleix Fernández, 1r ESO B
“Si no en tens, la
vida és normal i no
et fa cap falta, però
en el moment en
què te’l compren, us
feu inseparables!
Quan no el portes a
sobre és com si et
castiguessin. La gent
que ja fa temps que té mòbil i veu algú
que se n’acaba de comprar un, diu
d’aquesta persona que hi està viciat.
Ho diuen en el sentit que en depenen
constantment i que tot el dia el necessiten,
encara que només sigui per
mirar si algú li ha fet alguna trucada
perduda o per mirar l’hora. Realment,
tots estem molt enganxats al mòbil.”
Sònia Garcia, 1r ESO B
“No, perquè seria
molt dur no poder
comunicar-me amb
els amics que fa molt
temps que no veig. I
a més, no podria
enviar missatges als
meus amics íntims ni
als companys d’institut. Seria com un
càstig que no podria suportar. Per a mi
el mòbil és com un hobby!”
Anna Domènech, 1r ESO B
“No, perquè gràcies
al mòbil m’he
estalviat molts problemes
mitjançant
una sola trucada. És
molt més fàcil que et
puguin localitzar; a
més tampoc cal gastar
diners en cabines
telefòniques ni en telèfon fix –tema
de moltes discussions en algunes
cases. Per aquest motiu el mòbil surt
molt més a compte. L’únic problema és
el saldo ja que, almenys a mi, és bastant
difícil que me’l carreguin quan se
m’acaba, perquè els meus pares asseguren
que el malgasto. Un altre avantatge
són els missatges perquè valen
poc i són molt útils per aclarir alguna
cosa sense haver de gastar molts
diners en una trucada.”
Alba Nebot, 1r ESO B
“Sí que podria viure
sense el mòbil. Uns
anys enrere la gent
no tenia mòbils i han
arribat perfectament
fins a avui sense
necessitar-lo. El problema
és que molta
gent ara depèn del
mòbil, perquè crea addicció. També és
un problema la forma d’escriure que es
fa servir, perquè no compleix cap norma
ortogràfica i llavors s’agafen mals hàbits
en l’escriptura. Si la gent solament el fes
servir de tant en tant, i només per trucar,
no hi hauria problemes d’aquests.”
Felipe Robles, 1r ESO B
diàleg
“Sí que podria,
entre d’altres coses
perquè ara no en
tinc. El mòbil, no
trobo que sigui un
invent gaire sofisticat
tal com el fa servir
la gent avui en
dia. Hi ha moltes persones que en
depenen, hi confien massa i, si pel
motiu que sigui, se’ls espatlla, tenen la
sensació que és la fi del món. A més a
més, les companyies de telèfons
cobren molts diners per les trucades.
Com que va amb saldo, i no veus els
diners en efectiu, no te n’adones de la
mà de diners que se t’enduen. També
he sentit a dir que els mòbils emeten
unes ones perjudicials per a la salut.
Tot i així, si no se’n fa un abús i es
desenvolupa més l’aparell, pot tenir
moltes virtuts.”
Guim Oliver, 1r ESO C
“Sí, crec que tots
podríem viure perfectament
sense
mòbil. Si no tens
mòbil, et pots buscar
moltes altres distraccions.
Però això
no vol dir que estar
una estona amb el
mòbil no estigui bé. És divertit i et pots
comunicar amb altres persones, amb
missatges o trucades des del lloc on
siguis. També pot servir per si algun
dia et passa alguna cosa, que et
puguin venir a ajudar ràpidament.”
Sílvia Abellà, 2n ESO B
“Sí que podria viure
sense mòbil. Més
que res perquè no
en tinc i estic viu. Jo
en vull un, però no
me’l deixen comprar.
De totes maneres,
penso que per
als pares és molt útil
perquè és una forma de tenir els fills
localitzats.”
Bernat Villaró, 1r ESO D
reviScola · Juny 2006 |23

diàleg
“Jo crec que sí que
podria viure sense
mòbil. Quan no en
tens, veure a tothom
amb mòbil i tu sense,
et fa sentir que no
pots ser gran sense
tenir-ne, i en part et
fa ràbia. Però quan
en tens un, te n’adones que ja no és tan
important. Per exemple, jo l’utilitzo per
fer perdudes i per enviar missatges,
però, bàsicament, per jugar. No crec
que el mòbil sigui imprescindible per
viure, encara que et sens una mica desprotegit
si no en portes. Crec que s’ha
de ser molt addicte al mòbil per contestar
que no a aquesta pregunta, però
també penso que si et deixen escollir
entre tenir-ne o no, trio que sí.”
Laia Figuerola, 1r ESO C
“Sí, hi visc perfectament.
De mòbils me
n’han ofert moltes
vegades, i també
molts cops m’he
parat a pensar què
faria jo amb un
mòbil, i crec que
m’ho passaria bé
però no pas per la principal utilitat del
mòbil: trucar. Totes les prestacions que
té estan molt bé però si jo no truco mai
a ningú i quan hi ha possibilitats de
patir una urgència sempre tinc telèfons
a prop o no estic lluny de la civilització,
per què caram necessito jo un
mòbil? Per jugar? Per fer fotos? Tot
això m’ho poden satisfer, i millor, molts
altres aparells que ja tinc a casa.”
Jaume Bernabeu, 2n ESO B
“Sí, perquè el mòbil
jo només el faig servir
un dia a la setmana,
i de vegades
ni això. Els altres
dies ja tinc el telèfon
fix a casa. I per les
altres bajanades
com càmera de
fotos, jocs, etc., no el trobo necessari.
24 | reviScola · Juny 2006
Per a qualsevol urgència sempre porto
diners per trucar d’una cabina telefònica,
i saps que sempre la podràs utilitzar.
En canvi, un mòbil pot quedar-se
sense bateria o sense cobertura. És
poc probable que una cabina telefònica
estigui fora de servei. I és més
econòmica!”
Martí Cunillera, 1r ESO D
“Jo podria viure
sense mòbil perfectament
ja que en
aquests moments no
en tinc cap. Però
suposo que si en tingués
un, no diria
això sinó tot el contrari
perquè diuen
que crea una dependència.”
David Cunillera, 2n ESO B
“Segurament sí que
podria viure sense
el mòbil perquè tampoc
és que l’utilitzi
gaire, solament els
dimecres i els divendres
per quedar
amb els amics, i
també per trucar als
pares perquè em passin a buscar.
Trobo que, tenint un mòbil, els meus
pares poden estar tranquils, perquè si
em passés alguna cosa els podria trucar,
i ells a mi. Jo no sóc una persona
que es baixi sons i fons de pantalla,
però sí que entre els amics ens enviem
algun missatge i també ens fem perdudes.
Diria que, per a mi, el mòbil no és
un element gaire important, però trobo
que sempre va bé tenir-ne un. Això sí:
cal que tingui saldo!”
Xavier Conesa, 1r ESO D
“No, perquè ja fa
uns anys que en tinc
i m’he acostumat a
utilitzar-lo molt
sovint. Quan l’utilitzo
més és el cap de
setmana per trucar
als amics, explicar-
los les coses que m’han passat o què
vull fer. Quan m’avorreixo, és el primer
que faig: agafar el mòbil i trucar
als amics. Però últimament, el mòbil no
només s’utilitza per trucar i enviar missatges;
els més moderns també tenen
càmera de fotos i vídeo. L’únic problema
és el preu. Quasi tothom que en té,
es queixa del que gasta.”
Albert Balañá, 2n ESO A
“Sense mòbil no
crec que pogués
viure, ja que per a
mi és una cosa
essencial. Si ja em
puja la mosca al
nas quan no tinc
saldo, imagineu-vos
si ni tan sols existissin
els mòbils! Sabeu què us dic? Que
si el mòbil no existís... l’inventaria!”
Fàtima Fernández, 2n ESO A
“Sí, perquè, ni que
sembli estrany, no
tinc mòbil. He viscut
tota la vida sense.
Encara que hi ha
vegades que en voldria
un, no em fa
tanta falta. M’aniria
bé per poder localitzar
els meus amics o que ells em localitzin
a mi. El meu germà no va tenir
mòbil fins gran, i a la meva família no
tenim gaire tradició de portar el mòbil
al damunt. En conclusió està bé tenir
mòbil, però sense també es pot viure.”
Alba Magriñà, 2n ESO B
“No, perquè, com
que n’he tingut des
dels deu anys, ara
no sabria viure
sense. Tots els meus
amics en tenen, i
sempre ens truquem
per quedar i per
passar-nos músiques,
vídeos i coses d’aquestes. Si t’avorreixes,
sempre pots enviar un missatge
a algun amic i així et distreus.

També pots jugar i fer altres coses,
com canviar el fons de la pantalla, el
color dels menús, la melodia, etc. No
estic acostumat a estar sense mòbil. La
vida per a mi seria molt difícil.”
Samuel Rodríguez, 2n ESO B
“Depèn. Quan t’acostumes
a tenir-ne
un, no; però he viscut
deu anys tranquil·lament
sense
mòbil. A mesura
que vas tenint
mòbils amb més tecnologia
ja no pots
tornar a un model de capacitats inferiors,
i quan, per qualsevol motiu, el
perds o no el tens, és com si et faltés
alguna cosa. A més, cada vegada fa
més falta portar un telèfon a sobre.”
Patrícia Leon, 2n ESO B
“Sí, perquè no n’hi
ha per tant, per
estar tan enganxat
al mòbil! D’acord
que el pots necessitar
en moments d’emergència,
però
comprar-se un mòbil
per veure qui té el
millor, no cal. Jo el faig servir, però no
per fer fotos ni vídeos, només per trucar
o enviar missatges (necessari quan
no tens gaire saldo). Per a això són els
mòbils: per a coses necessàries.”
Roger Vilà, 2n ESO B
visita la nostra web
“Crec que la gent
no hauria de dependre
tant del mòbil,
perquè encara que
sigui molt útil quan
ets fora de casa
sempre hi ha cabines
de telèfons als
carrers, bars i restaurants.
A més, abans no hi havia
mòbils i no passava res; al contrari, no
estàvem tan controlats. A vegades la
gent vol tenir mòbil per presumir i ja
està.”
Mireia Martínez, 2n ESO C
“Viure sense mòbil?
No sé, hi ha dies
que sí i d’altres que
no. Per exemple, no
puc imaginar-me un
cap de setmana
sense mòbil, ja que
no em podria comunicar
amb els amics.
Potser entre setmana sí que em seria
possible de viure-hi, perquè els veig
cada dia. Però la pressió social que
tenim, sobretot els joves i els adolescents,
fa que sigui necessari tenir els
mòbils de tecnologia punta perquè, si
no és així, la majoria d’aquests, se
senten desplaçats. La publicitat contribueix
molt a generar aquesta sensació.”
Marta Arjona, 2n ESO D
www.iesjaumehuguet.cat
diàleg
“Per a mi el mòbil
no és important. Jo
en tinc un però, per
a mi, no és un telèfon
sinó un MP3 i
una càmera de fotos
o de vídeo. Jo l’utilitzo
més per escoltar
música que per trucar
a la família o als amics. Jo crec
que no és imprescindible per a viure;
només és un altre objecte, com una
arracada o un anell: el tens perquè t’agrada.”
Rubén González, 2n ESO C
“El mòbil no és un
element necessari
en l’adolescència.
Però trobo que no
és només un instrument
que serveix
per comunicar-nos,
sinó que va més
enllà: t’introdueix en
el grup d’amics, et fa la vida una mica
més fàcil i potser vas més a la moda.”
Albert Oliva, 2n ESO D
reviScola · Juny 2006 |25

opinió
CONSUM LLIURE?
En la societat actual el consum de
drogues és cada vegada més freqüent
entre els joves. A més, cada
cop comencen de més petits. A través
dels reportatges de la televisió i de les
notícies que apareixen a la premsa
sabem que hi ha criatures cada vegada
més joves que s’inicien en el consum
de drogues com ara el tabac, l’alcohol,
la marihuana o la cocaïna, i que
cada vegada els és més fàcil aconse-
MALTRACTAMENTS
Primer de mes. 8:45 hores del
matí. Canal 3/24. “Des de principis
d’any divuit dones han estat
assassinades víctimes de la violència
de gènere al nostre país”.
Aquesta ha estat una de les primeres
notícies del dia. El presentador ha
comentat que, en l’últim cas, un home
força conegut de Lleida ha matat la
seva dona, ofegant-la, i que l’ha deixada
dos dies a casa. Aparentment es
tractava d’un home tranquil, que sempre
parlava de la seva dona i dels seus
fills (era un iaio simpàtic i tendre, d’aquells
que porten un penjoll amb la foto
dels fills i la dona estimats). Es veu que
26 | reviScola · Juny 2006
guir-ne. Les drogues es troben al carrer,
a l’abast de tothom, i això provoca que
infants de només dotze anys ja en
comencin a consumir i que puguin arribar
a l’addicció.
Penso que la gent que envolta
aquests joves pot ser la causant d’aquest
consum i, potser en alguns
casos, la manca d’atenció dels pares
vers els seus fills. En gran manera, el
fet de consumir drogues depèn de l’e-
l’assassí es justifica dient que la seva
dona maltractava els fills i que per
aquesta raó la va matar. Així de senzill.
Però, no hagués estat més lògic separar-se
de la dona i demanar la custòdia
MALALTES SOBRE LA PASSAREL·LA
Des de fa
uns dies,
ha esclatat
un “boom” molt
fort entorn del
tema de les noies
anorèxiques i
bulímiques que
desfilen i “llueixen” als seus cossos la
roba de les noves temporades a les passarel·les
més conegudes de tot el món.
Només cal seguir alguna d’aquestes
desfilades a través dels canals de televisió
per veure, molt clarament, que moltes
d’aquestes noies realment no llueixen,
sinó tot el contrari: estan malaltes! I la
gent que pateix alguna malaltia s’hauria
d’estar en algun centre mèdic, o seguir
algun tractament per curar-se i no fer el
que fan ara: contagiar, amb les seves
desfilades, adolescents insegures, i altres
de no tan adolescents.
El més difícil de creure, i també el
més greu, és que hi ha un seguit de dissenyadors
i professionals d’aquest món
tan “fashion” que declaren obertament
que aquest problema no existeix i que
models amb una talla inferior a la tren-
ducació rebuda ja que, si bé les autoritats
n’intenten regular el mercat, l’accés
i el consum no es poden controlar
totalment.
Sense educació no hi ha llibertat.
Mentrestant, continuarem veient com
una criatura de dotze o tretze anys
encén una cigarreta o un porro al mig
del carrer... i no passa res!
SÒNIA DÍAZ
1r BAT
dels fills? Quina mena de justícia, d’amor,
és aquest? Perquè, si tant se’ls estimava,
ara els ha deixat sense mare i, al
mateix temps, sense pare, ja que ell
s’haurà d’estar a la presó.
Com poden els fills entendre què
està passant? La seva pròpia mare és
la “persona” que els pegava; però el
pare..., el pare és qui ha matat la
mare i els ha deixat sols, i entre l’un i
l’altra s’han quedat sense l’amor de la
família. Algun cop podrem començar
el dia sense aquesta mena de notícies?
MARIA ARANAZ
1r BAT
ta-sis no desfilen. Es deuen pensar que
la gent és ruc, cega o ignorant.
No es pot entendre com ningú no hi
posa remei. Si els nostres governants
tenen prou poder per frenar problemes
més greus, no em puc creure que en
això no hi puguin intervenir. Però el
que encara em resulta més incomprensible
és com a algú li pot resultar atractiu
un cos desfigurat per una malaltia
tan greu que tergiversa la realitat.
NÚRIA DOMÈNECH
1r BAT

L’AUGMENT DE PES EN ELS NENS,
QUI EN TÉ LA CULPA?
El 16,1% dels nens entre sis i dotze
anys tenen excés de pes a causa
de la mala alimentació cosa que
en un futur els pot comportar greus
problemes. Les verdures, els llegums i
el peix són els aliments que menys
agraden als nens i als adolescents,
cosa que implica que mengin més pastes,
carn, etc.
La majoria de joves que van a l’institut
i que mengen fora de casa opinen
que el menjar de l’institut és dolent, i
que hauria de millorar. Jo crec que
tenen raó, que el menjar s’hauria de
millorar. De totes maneres, tenint en
compte que s’ha de fer per a moltes
persones, sembla lògic que no surti
gaire bo. Això implica que la gent no
se’l mengi i que es compri pastes perquè
li passi la gana.
També s’ha de tenir en compte que,
normalment, els hàbits alimentaris de
la gent surten ja de com mengen a
casa; amb això vull dir que són els
pares que, des de petits, ja els donen
un hàbit alimentari dolent. Segurament
ho deuen fer perquè el nen o nena estigui
callat i no rondini; això provoca
que els nens mengin el que vulguin i
quan vulguin, i que els pares no facin
res per evitar-ho. N’hi ha molts que,
per exemple, no fan ni un cop a la setmana
verdura ni peix, i tampoc no s’informen
en cap centre dietètic on els
podrien fer un pla del que haurien de
donar als seus fills.
LA MEVA VEÏNA NO TÉ CABELL
La meva cosina va patir una gastroenteritis
i una pastilla la va curar. El
meu avi no ha agafat la grip
aquest any perquè una vacuna li va
evitar. La meva veïna no té cabell,
però té vida; això sí, acompanyada
de vòmits cada matí. El meu oncle
porta un virus a la sang que el destruirà.
La ciència, de moment, investiga.
Els cotxes de carreres cada dia
corren més i els cotxes de carretera
cada dia xoquen més. La ciència
investiga nous combustibles menys
contaminants.
La setmana passada un noi va ingerir
unes pastilles acabades de sortir
d’un laboratori. Al cap de poques hores
era a l’hospital per una aturada cardíaca.
La seva mare, una biòloga de força
prestigi, plorava la pèrdua del fill mentre
una senyora amb càncer de pell,
provocat pels rajos del sol filtrats pel
forat de la capa d’ozó produït per la
contaminació atmosfèrica, la consolava
explicant-li que el seu fill també era
opinió
I llavors diuen que la culpa la té l’escola,
que hauria de fixar els hàbits alimentaris
del nen. Com pot ser que sigui
culpa de l’escola quan són els pares els
que els alimenten normalment i els deixen
que es comprin llaminadures? Tot,
per no sentir-se ells culpables. Una altra
part de culpa, és clar que també la
tenen els joves, que abusen del menjar
i que, tot i que no tinguin gana, mengen
per menjar i s’afarten de llaminadures;
llavors, a l’hora de dinar o de
sopar, ja no mengen perquè s’han afartat
d’altres coses. Em sembla que s’han
de plantejar que això a la llarga els
provocarà problemes greus en el futur,
que ja són prou grandets per saber el
que han de menjar i el que no, que els
pares no s’estaran tota la vida al seu
darrere, i que, si no t’agrada algun aliment,
has de fer un esforç perquè, en
definitiva, és per al teu bé.
SANDRA RAMÍREZ
3r ESO
mort: un accident a la carretera.
Som a la panxa d’un peix que es
mossega la cua. No podem escapar
del cicle. Intentem posar-hi solució
amb la ciència, però la perfecció és
inassolible, i l’únic que aconseguim és
enfortir cada vegada més les parets de
la bassa on neda estàticament el peix.
MARTA RUIZ
2n BAT
reviScola · Juny 2006 |27

opinió
AULES SÍ, BARRAQUES NO!
Qui pot pensar que en una aula
prefabricada, un alumne rendirà
igual que en una aula
dins del centre? Per qui no ho sàpiga
aquestes aules són fetes de materials
molt fràgils, són molt petites, les parets
són falses, hi ha bonys a terra, etc.
A la majoria dels alumnes no ens
agraden gens perquè no et pots concentrar
ja que has d’estar contínuament sentint
el que diuen a les aules del costat.
Quan el teu professor explica la lliçó,
encara; però quan has de fer examen,
aquests sorolls no et permeten que et
concentris tal com pots fer a les aules de
dins del centre. També el clima afecta
molt perquè pel fet d’estar construïdes
amb una mena de plàstic, a l’hivern hi
fa molt de fred –ni que hi hagi calefacció–,
i a l’estiu hi fa molta, molta calor;
i quan plou encara és pitjor, perquè en
algunes hi ha goteres. Com hem de fer
les classes? Amb paraigua?
A més a més, si les classes estan
ben conservades, encara, però n’hi ha
moltes en què els radiadors es desmun-
EL QUE FAN ELS DINERS
Quan parlem d’esport, el primer
que pensem és en la paraula
diners. Diners que es pagaran
als jugadors, diners dels partits, diners
dels entrenadors... L’esport que mou
més diners és, sens dubte, el futbol. En
el futbol es poden arribar a pagar barbaritats
per un jugador. És l’esport on
s’inverteix més i després ve la NBA,
de bàsquet, on hi ha moltíssims diners
pel mig.
Un dels equips de futbol que inverteix
més diners a Europa és el Reial
28 | reviScola · Juny 2006
ten al mig d’una classe, en què el terra
està abonyegat i en què les persianes
no pugen com haurien de pujar...
Madrid. Cada any en gasta més.
També cal destacar el president del
Chelsea, Abraimovich, el més ric dintre
del món del futbol mundial. Jo crec que
els diners serveixen per tenir els millors
jugadors del món; però de vegades
això sol no funciona. Que li ho preguntin
al Reial Madrid, que té els millors
jugadors del món i fa tres anys que no
rendeixen.
Jo penso que, per exemple, el fitxatge
de Ronaldinho el volien el Madrid i
el Manchester, el segon club que inver-
ELISABET OLIVER
3r ESO
teix més del món; aquest últim el volia
per trenta-dos milions d’euros. El Barça
va oferir-ne trenta, i al final Ronaldinho
va signar pel Barça.
Els jugadors van on hi ha diners. Si
un jugador, per exemple està en un
equip on cobra molt, no marxarà a un
altre equip en què cobri menys. Això
és així i no canviarà mai mentre hi
hagi diners pel mig.
PEDRO GIL
3r ESO

PREMI BALDIRI REIXACH: L’EDAT MITJANA
Igual d’orgullosa que se sent una mare quan mira
el seu fill sortit de les entranyes més ocultes i acollidores,
així ens sentim nosaltres en veure el resultat
del nostre treball després d’uns quants mesos de
feina; és el sentiment que ens uneix en veure el nostre
fruit acabat i, a més, premiat.
Primer, tot són projectes, il·lusions, estructures,
plantejaments... Després, a poc a poc, aquelles idees
inicials van agafant forma fins a obtenir el resultat
que tots desitjàvem. Les idees s’han anat retocant des
de l’inici, no cal dir-ho, però a mesura que el projecte
ha anat creixent, nosaltres hem –indiscutiblement–
crescut amb ell.
En el projecte d’enguany hem exposat el resultat
del treball en comú dels professors de 1r cicle d’ESO
de l’IES Jaume Huguet de Valls i de la feina realitzada
amb els grups d’alumnes corresponents a cada
àrea del currículum. S’ha treballat amb els alumnes
de 1r i 2n d’ESO en crèdit comú, en crèdit variable,
amb els alumnes d’atenció a la diversitat, els de l’aula
ordinària, grups més reduïts, grups més nombrosos...
Tothom hi ha col·laborat i hi ha aportat el seu
granet de sorra.
Aquest curs hem donat prioritat a un tema mític,
una època fosca de la nostra història, un període misteriós,
però a la vegada enigmàtic i encisador, l’Edat
Mitjana. Senzillament el volíem conèixer millor.
Cadascú ha volgut donar la seva visió particular
sobre el tema i, amagats dins del bagul daurat que
protegeix els dos dossiers finals, hi trobarem narracions
medievals, imitacions de lletres capitulars,
investigacions sobre els joglars, estudi de les lletres
medievals, fotos de la creació d’una catedral en cartolina,
i fins i tot dibuixos de vaixells de l’Edat Mitjana.
En fi, si al començament hem dit que ens sentíem
com una mare que acabava de parir, també podem
concloure, i amb paraules de Ken Follet, que tenim el
sentiment d’haver “construït una magnífica catedral”!
TERESA MORALES I TASIAS
des de casa
“Va recordar el seu rostre patint per donar a llum, i després el seu
somriure d’orgull quan va veure la cara del nen acabat de néixer.
També li va venir a la memòria el que li va dir després: “Espero que
construeixis la teva catedral”; i el que hi havia afegit: “Construeix
una magnífica catedral per a mi...”
KEN FOLLET. Els Pilars de la Terra, pàg. 85
reviScola · Juny 2006 |29

des de casa
PROJECTE ORATOR: SWEETY, BITTER, CHOC, CHOC
Cada any el Departament
d’Educació convoca un concurs
públic de borses per a l’aprenentatge
d’idiomes. Aquestes borses
estan adreçades a grups d’alumnes,
acompanyats pels seus professors, per
realitzar cursos i activitats específiques
a l’estranger amb l’objectiu d’afavorir
l’aprenentatge actiu d’idiomes
i el coneixement de la societat i la cultura
pròpies dels països visitats. Per a
la obtenció d’aquestes borses, cal presentar
un projecte seguint les directrius
de la convocatòria.
El Departament de Llengües Estrangeres
de l’IES Jaume Huguet enguany
és la tercera vegada que presenta un
projecte i que, a més a més, el guanya.
Sweety, Bitter, Choc, Choc és un
viatge fascinant pel dolç, i sovint desconegut,
món de la xocolata.
Per què la xocolata? Perquè essent
el Regne Unit un dels països més consumidors
de xocolata de tot el món,
vam creure interessant estudiar aquest
tema en profunditat ja que com a professores
d’anglès, sempre procurem
tractar temes relacionats amb els països
de parla anglesa. La Gran Bretanya
té una tradició molt arrelada en el
consum de la xocolata i, per tant, el
nostre objectiu era clar: aprendre
anglès tot utilitzant les noves tecnologies
per tal d’aprofundir en un tema
que fos interessant i motivador per als
alumnes.
Un cop decidit el tema, vam pensar
en un nou format de presentació, més
innovador i encoratjador. Decidírem
presentar-ho en forma de pàgina web,
tot aprofitant la infraestructura de la
qual disposem en formar part d’un pla
estratègic de noves tecnologies.
També vam valorar positivament el fet
que el nostre treball estigués a l’abast
de tothom: dels alumnes, de les seves
famílies, dels professors i dels internautes
en general, ja que els donaria l’oportunitat
d’examinar-lo i passejar-s’hi
30 | reviScola · Juny 2006
lliurement. Quan estigui penjat a la
xarxa, serà la primera vegada que un
dels nostres projectes estarà a disposició
de tothom.
Hem dut a terme aquest projecte
amb els alumnes de 4t d’ESO en un
crèdit variable. El projecte s’ha dividit
en diferents apartats, cada un dels
quals s’ha treballat de diferent manera.
El primer bloc estudia diferents
aspectes de la xocolata: des del seu
origen, història, varietats, tipus de
xocolata, elaboració, etc., fins que
arriba al consumidor. Els alumnes utilitzaren
diferents pàgines web i llibres
relacionats amb la xocolata com a
fonts per elaborar els seus documents,
els quals es van presentar oralment a
classe amb el suport de power point.
El segon bloc tracta sobre la xocolata
i la literatura. En aquest apartat,
l’alumne ha estudiat dues obres molt
conegudes relacionades amb la xocolata
i els seus autors: Roald Dahl, amb
la seva obra Charlie and the Chocolate
Factory i Joanne Harris, amb Chocolat.
També s’han analitzat les diferències
entre les obres escrites i les versions
cinematogràfiques que se n’han
fet. Finalment, els alumnes han escrit
una sèrie de contes que tenen com a
tema central la xocolata, i els han presentat
utilitzant un programa informàtic
en què l’alumne il·lustra el seu propi
conte i li posa veu.
El tercer bloc estudia la xocolata al
nostre país i a la Gran Bretanya. Es
comença descobrint com arriba la
xocolata als dos països, i com evoluciona
i es consumeix a través dels
segles. Els alumnes elaboraren una
enquesta que pretenia veure el nivell
de coneixement i de consum de la
xocolata al nostre país. Per tal de
conèixer de més a prop aquesta situació,
hem organitzat diferents sortides,
les quals estan àmpliament documentades
a la nostra pàgina web. Per
començar a treballar, vam tenir la sort
de contactar amb el Sr. Turull, president
del Gremi de Pastissers de Catalunya
i vicepresident d’aquest gremi a
Espanya, que molt amablement ens va
informar sobre quina és la situació de
la xocolata a Catalunya.
Després visitàrem el I Saló de la
Xocolata a Barcelona, on participàrem
en un tast de xocolata de mans de l’expert
Sr. Corberó; en el mateix esdeveniment
vam conèixer el Sr. Ramon
Morató, director de l’Aula Chocovic,
el qual ens concedí una entrevista molt
interessant i es va oferir per ajudar-nos
en tot el que necessitéssim.
El mateix dia vàrem visitar el
Museu de la Xocolata a Barcelona, on
vam conèixer més detalls sobre la
història de la xocolata i també algunes
curiositats.
A la ciutat de Valls, els germans
Vallvé, propietaris de la Pastisseria
Valls, s’oferiren de manera desinteressada
per ajudar-nos en el nostre projecte.
Primer ens van convidar a visitar
l’obrador de la seva pastisseria i ens
explicaren el seu treball diari amb tota

mena de detalls. Un altre dia, van portar
al nostre centre la maquinària
necessària per tal de realitzar un taller
de bombons i figures de xocolata
amb els alumnes.
Un dels plats forts d’aquesta pàgina
és l’apartat de receptes, en el qual
trobareu recollides les receptes que
han elaborat els mateixos alumnes, les
han filmat i editat, les han presentat a
classe i se les han menjat. Mmmm! Per
finalitzar, els alumnes han volgut
incloure uns altres apartats com ara
jocs, curiositats, glossari, activitats,
acudits, etc.
Ara només ens resta viatjar a
Anglaterra per completar la feina i
conèixer la situació de la xocolata al
ESCOLES VERDES
Enguany el nostre institut participa
en el projecte d’Escoles Verdes. Aquest
és un projecte que impulsen conjuntament
el Departament de Medi Ambient
i el Departament d'Educació.
Tres professors del Departament de
Ciències Experimentals del nostre institut
participàrem durant el curs
2004/05 en el seminari de formació
sobre escoles verdes que es va dur a
terme al CRP de l’Alt Camp.
Aquest programa incorpora criteris
ambientals en el currículum i en la gestió
interna del centre i també la participació
en la millora ambiental de l’entorn.
El projecte Escoles Verdes pretén:
• Ajudar els centres en la seva
ambientalització, és a dir, a incorporar
la dimensió ambiental tant
en la gestió com en el currículum.
• Identificar, dins del conjunt del
país, els centres compromesos en
la pròpia millora ambiental i, per
tant, en la de l’entorn.
Ser una Escola Verda vol dir ser un
centre escolar que té en compte el seu
Regne Unit, cosa que tan sols podem
estudiar anant-hi.
Per acabar, voldríem destacar que,
tant les professores responsables del
projecte com els alumnes que l’han dut
a terme, valorem molt positivament la
feina feta fins ara. És important remar-
entorn, que procura no malgastar
recursos, i que ajuda a conscienciarnos
per fer un món més sostenible.
Per tant, pretenem aconseguir una
major implicació de l’alumnat i del
professorat respecte de la conservació
del medi ambient, propiciant diferents
activitats dins el centre encaminades
a la conscienciació col·lectiva dels
membres de la comunitat educativa
del nostre institut.
El projecte consta de tres fases:
FASE A: Elaboració de la Diagnosi
ambiental per conèixer el punt de partida
del centre i poder iniciar el procés.
FASE B: Elaboració del Pla de
cohesió ambiental, document on s'especifiquen
les diferents línies d'actuació
que el centre haurà de desenvolupar
per ambientalitzar-se.
FASE C: Les propostes recollides en
aquest pla caldrà materialitzar-les. Per
tant el centre haurà de redactar un Pla
d'actuació, document que recollirà els
objectius i les actuacions que es portaran
a terme durant dos cursos escolars.
des de casa
car que l’alumne ha estat l’autèntic
protagonista d’aquest projecte ja que
la nostra feina com a professores ha
estat coordinar tots els seus treballs,
tant tècnics com de contingut; però
han estat ells que han fet tot el gruix
del projecte (des de l’elaboració de la
pàgina web, gravació i edició de vídeos
fins a la producció dels contes).
Esperem que, tan aviat com estigui
penjada a la web del centre, fruïu
navegant per la nostra pàgina tant
com nosaltres hem fruït fent-la.
PILAR IZQUIERDO
MONTSE MONTALÀ
Una vegada avaluat el Pla de
cohesió presentat i la primera proposta
del Programa d’actuació, es podrà
obtenir el distintiu d'ESCOLA VERDA.
Aquest distintiu és revisable cada
dos anys en funció de les noves propostes
d’actuació.
Què fem o què volem fer el curs
2005/06 a l’Institut?
• Preparar una cartellera sobre el
projecte d’Escoles Verdes a l’Institut.
• Dissenyar una pàgina web Escoles
Verdes.
reviScola · Juny 2006 |31

des de casa
• Fer un taller de safates de paper.
• Reduir el consum de paper potenciant-ne
la reutilització; per això
posarem a cada classe unes safates
amb paper reutilitzable per
escriure.
• Posar contenidors de paper a cada
classe i dissenyar el sistema de
recollida del paper per reciclar.
• Informar dels diferents reciclatges
que realitzem a l’institut: recollida
de tòners, de piles, de plàstics...
• Senyalitzar els punts de reciclatge
amb cartells que identifiquin el
tipus de recollida selectiva que s’hi
fa i els beneficis mediambientals
que suposa el reciclatge d’aquest
material.
32 | reviScola · Juny 2006
• Promoure entre el professorat l’ús
dels correus electrònics com a eina
de comunicació, per afavorir així
l’estalvi de paper.
• Recomanar d’utilitzar el paper per
doble cara.
• Fer la recollida selectiva de: -vidre
als laboratoris
- residus metàl·lics del taller de
mecanització
- piles
- tòners
- llaunes
- paper
• Preparar murals sobre l’estalvi d’aigua.
• Participar en el taller de compostatge
impulsat per l’Ajuntament de
Valls, i mantenir el compostador.
Els alumnes de 2n d’ESO són els
encarregats de recollir els residus
orgànics del menjador escolar i de
dipositar-los al compostador per
barrejar-los amb residus de matèria
seca (restes de poda).
• Identificar amb cartells les plantes
del jardí per tal de facilitar-ne el
coneixement. Els alumnes de la
casa d’oficis han construït els
suports dels cartells.
• Fer murals sobre l’estalvi d’aigua.
• Programar una sortida per treballar
un ecosistema: el torrent del Sant
Pou, un ecosistema al nostre abast.
• Programar les xerrades: -El canvi
climàtic
- Què passaria si hi hagués un vessament
accidental de petroli al port
de Tarragona?
• Participar en la recollida selectiva
que ens proposa el Memorial Josep
Ramon López.
FÀTIMA LLADÓ
JORDI TUSET

TREBALLS DE RECERCA 2005-2006
Tal com vam fer en el primer número de reviScola, us presentem un resum dels
treballs de recerca d’alguns dels nostres alumnes de 2n de Batxillerat. Com
podeu veure els temes i els interessos són molt diversos.
ALBA FERNÁNDEZ LLORT
Influència de la publicitat en la vida
quotidiana de les persones
Estudi que vol demostrar la influència
que té la publicitat en el dia a dia de
les persones. Estudia a través d’enquestes
a quin grup de persones afecta
més la publicitat i n’afirma l’efectivitat
amb entrevistes fetes a venedors.
M. VICTÒRIA ALCÁNTARA
VALENZUELA
La sintaxi i el conte infantil
Aquest és un estudi sobre la sintaxi utilitzada
en els contes infantils. Després
d’aprofundir en aquest tema concloem
que hi ha un predomini de les oracions
subordinades sobre les simples, tot i
que depèn de l’edat dels nens als
quals vagin destinats els contes.
XAVIER VIVES FERRÉ
Anàlisi de la transició democràtica
Treball de recerca que tracta de la
història contemporània recent del nostre
país, un punt fosc de la nostra història.
Analitza la transició democràtica
espanyola des d’un punt de vista polític;
els fets que van passar fa trenta
anys durant tot aquest procés de canvis;
la societat que no va viure aquest
procés, què en sap o què n’ha sentit a
dir, i també fa una pinzellada a la
premsa de l’època i a les diferents
tendències dels diaris.
ANNA MARTÍNEZ GARCÍA
La discriminació de la dona
El meu treball tracta dels tipus de discriminació
que hi ha al món i, concretament,
se centra en la discriminació
de la dona. Dins d’aquest àmbit s’explica
la violència domèstica, ja que és
un cas molt actual i molt evident de discriminació.
ROSA GÜELL BARÓ
L’ansietat: de molèstia a malaltia
L’ansietat és un trastorn nerviós que es
pot convertir en un malaltia amb la qual
és difícil de conviure. Amb aquest treball
he volgut acostar-me a les persones
que pateixen aquest trastorn i als diferents
tractaments que tenim al nostre
abast, des de la psicologia i la medicació
fins a la medicina tradicional.
MARC VALLS PADRELL
Automatització de la llar. Domòtica
El treball explica quines són les aplicacions
de l’electrònica a la llar que permeten
millorar la seguretat, la tranquil·litat
i la comoditat dels habitants
d’una casa equipada amb aquest sistema.
GERARD CRISTIÀ TOLDRÀ
La degradació de la capa d’ozó
El meu treball de recerca està basat en
un dels molts problemes ecològics que
pateix el nostre planeta. Actualment
existeixen substàncies emeses pels
hàbits humans que provoquen la destrucció
de les molècules d’ozó. Això
provoca que les radiacions ultraviolades
penetrin amb més força a la superfície
terrestre i provoquin perjudicis
sobre els humans i sobre els ecosistemes
terrestres.
ANNA RUFÀ BONACHE
Colònies gregues a Catalunya:
Empúries i Roses
La influència grega és més important
del que ens pensem actualment. Els
grecs arribaren a Catalunya ben aviat
i van crear colònies força importants
en aquella època i que ara estan gairebé
oblidades. Aquest treball consisteix
a aprofundir en el coneixement
d’aquestes colònies catalanes: expli-
recerca
quem la seva influència en la cultura
ibèrica, la seva història, l’arribada
dels romans, etc. Tot un món per conèixer
qui se senti atret pel món clàssic.
NOÈLIA RODRÍGUEZ IZQUIERDO
Comparació dels déus egipcis amb
els déus grecoromans
Aquest treball de recerca fa una anàlisi
de la civilització egípcia i de la civilització
grecoromana per tal de posar
en relació els déus d’una civilització i
de l’altra.
ROSER GONZÁLEZ PÀMIES
Complements alimentaris:
Necessitat o comoditat.
En aquest treball he estudiat els components
d’alguns complements alimentaris
(Actimel, Danacol, etc.). He analitzat
com actuen aquests productes per
ajudar el nostre cos i finalment he buscat
quines substàncies naturals fan les
mateixes funcions. Pretenia concloure
si aquests complements alimentaris són
una necessitat o bé són només una
comoditat.
NATÀLIA BOFARULL SUBERVILLES
Configuració i realització d’un vol
En aquest treball s’analitzen els passos
que s’han de seguir per configurar un
vol, des de les companyies aèries fins
als passos que ha de seguir un passat-
reviScola · Juny 2006 |33

ecerca
ger per poder volar; des de la compra
del bitllet fins a la recollida de les
maletes... Finalment, s’estudia la seguretat
dels avions i alguns consells per
als passatgers en cas d’emergència.
RUBÉN SALLA BORRELL
Dels jocs de pilota al futbol
Aquest treball analitza el futbol des de
diferents aspectes i èpoques històriques.
Primer, en els seus orígens, com
a joc de pilota; després s’estudien els
canvis que van produir-se a
Anglaterra, és a dir, s’analitza el naixement
del futbol com a esport. I, finalment,
es treballa el futbol actual: la
importància i la influència social,
econòmica, etc.
SÍLVIA GIRONA RABASSÓ
El món caní
Aquest treball és un recull d’informació
general sobre gossos: informació relacionada
amb conceptes anatòmics i
etològics, les malalties i també la història
dels gossos des dels orígens fins als
nostres dies, entre d’altres coses.
També es van entrevistar dues persones
importants d’aquest món: Joaquim
Martí, criador i participant en concursos
canins, reconegut mundialment, i
Pere Frutos, president del grup de salvament
caní de Creixell, anomenat
K9.
JÉSSICA VALENZUELA CRUZ
El nazisme i la seva situació en la
Segona Guerra Mundial
En aquest treball de recerca he intentat
explicar el moviment nazi durant la
Segona Guerra Mundial i he reflectit
la societat d’aquell moment. A més a
més, s’analitzen els exèrcits i els
camps de concentració.
MARTA PÉREZ ROYO
El so del silenci: aproximació a
l’estudi d’una deficiència sensorial
El meu treball de recerca analitza les
deficiències sensorials: les parts que
formen l’oïda, l’etiologia, les tècniques
que poden utilitzar les persones que
pateixen deficiència sensorial i els
34 | reviScola · Juny 2006
suports que reben. La part experimental
es basa en una prova de llenguatge
i escriptura que vaig realitzar a una
nena que pateix deficiència sensorial i
que ha estat implantada.
LAIA GALOFRÉ ROBERT
El vi i les seves anàlisis
Amb aquest treball intento aprofundir
en el món que envolta el vi, tot fent un
repàs del marc geogràfic i històric, la
importància del vi en la nostra cultura,
la implantació del vi al món, entre d’altres
aspectes introductoris. Posteriorment,
em centro en les anàlisis sensorials,
tenint en compte el paper que
hi desenvolupen els sentits. La part
final del treball fa una anàlisi quantitativa
del vi i del raïm sempre dins d’un
marc teòric acompanyat d’altres activitats
pràctiques.
LAIA MELÉNDEZ HERNÁNDEZ
Els trastorns de conducta alimentària
En aquest treball de recerca he intentat
demostrar quins són els problemes que
comporta una mala alimentació i com
poden arribar a afectar-nos aquests
trastorns. Per aquest motiu he treballat
els conceptes clau d’aquestes malalties:
anorèxia i bulímia nerviosa, el
tractament, les causes, etc. També he
estudiat quina influència tenen els mitjans
de comunicació en els joves pel
que fa a l’alimentació.
JANET ARREDONDO PADILLA
Estudio de Crónica del rey pasmado
de Gonzalo Torrente Ballester
Aquest treball de recerca és l’estudi
d’una obra literària en llengua castellana.
Analitza l’argument, els personatges,
l’autor, l’estructura, el context
històric, la visió de l’autor, la situació
de la història en l’espai i el temps, etc.
Per això s’ha fet una anàlisi aprofundida
d’aquests i d’altres aspectes relacionats
amb l’obra.
M. CARME SOLANES MONTALÀ
Explotacions ramaderes ovines
En aquest treball es tracten els principals
aspectes relacionats amb les
explotacions ramaderes ovines com
ara: salut, menjar, tipus d’explotacions,
etc. Principalment m’he basat en
les explotacions de pasturatge/corral,
mitjançant un treball de camp basat en
l’estudi de l’evolució d’un corder des
que neix fins que és portat a l’escorxador.
GEORGINA ROVIRA DEUTÚ
Alimentació i esport
En aquest treball he intentat aprofundir,
per una banda, en el tema de l’alimentació:
els grups de nutrients i aliments,
les dietes per perdre pes i les
malalties que es deriven dels mals
hàbits alimentaris. I, en segon lloc,
m’he centrat en l’esport: les calories
que es cremen i les dietes que porten
a terme els esportistes segons la qualitat
física que vulguin millorar. A partir
de tot això he esbrinat els hàbits alimentaris
dels alumnes de 2n de
Batxillerat.
SABINA PUIG AGUILAR
Higiene i salut dels cavalls
Aquest treball ha consistit en un resum
de les cures que comporta un cavall i
de la prevenció de malalties per tal de
poder assegurar-li una bona salut i
una millor condició de vida.
SANDRA PALAU VALLS
Història d’Egipte i els misteris
d’Akhenaton i Tutankhamon
El meu treball fa un repàs dels tres mil
anys de la civilització egípcia i sobretot
dels faraons que hi va haver. M’he
centrat en dos dels més importants:
Akhenaton (el Rei Heretge) i el seu fill
Tutankhamon. També he estudiat els
misteris que hi ha al voltant dels faraons
i que, possiblement, mai arribarem
a descobrir. Al final, en els annexos,
he inclòs una llista dels principals
déus i la biografia de Howard Carter,
descobridor de la tomba de
Tutankhamon i de les escriptures egípcies.

IVAN COTS SERRET
La Revolució Russa al cinema
El meu treball explica la primera revolució
del segle XX, la Revolució Russa,
a partir de tres pel·lícules, les quals he
analitzat des de dos punts de vista,
l’interior per S.Einsestein i l’exterior
per D.Lean.
ANNA SUÑÉ URBISTONDO
El simbolisme de l’esvàstica
Aquest treball té com a objectiu explicar
el significat d’aquest símbol durant
la història per tal d’entendre per què
va ser adoptat com a símbol del nazisme.
GERARD BOLEDA LLENAS
El camí del nazisme
En aquest treball he intentat analitzar
quines van ser les bases del nazisme i
buscar tant els seus orígens com els
aspectes psicològics que centraren
aquesta ideologia. També he fet un
repàs de les principals actuacions dels
nazis pel que fa a la persecució que es
va fer als jueus durant el període del
govern de Hitler.
JÉSSICA SERRANO CELIS
La quiropràctica
El meu treball de recerca vol aprofundir
en una innovadora medicina alternativa,
la quiropràctica. Primer, he fet
una part teòrica en què he buscat els
orígens de la quiropràctica: què és, en
què consisteix, les malalties més habituals
que s’hi tracten, a qui va adreçada,
com funciona el sistema nerviós,
etc. Després, per poder aprofundir
més sobre la seva eficàcia i el seu funcionament,
he realitzat diverses entrevistes
a pacients, a una doctora en quiropràctica,
a metges convencionals i a
fisioterapeutes. La doctora en quiropràctica
m’ha explicat moltes experiències
que m’han permès conèixer
millor aquesta tècnica. Per últim, he
passat uns qüestionaris per poder
conèixer el percentatge de població
que coneix la quiropràctica.
JORDI FERRÉ FARRÉ
Leonardo da Vinci
El meu treball de recerca estudia la
vida menys coneguda de Leonardo da
Vinci. En el treball hi ha temes relacionats
amb la pintura i la investigació;
amb l’arquitectura i les seves relacions
amb alts representats de la vida aristocràtica
de França i Itàlia; amb estudis
d’enginyeria de màquines civils i
de guerra i, finalment, s’explica tota la
seva relació amb el món anatòmic i la
importància que tingué en el seu
temps. El treball acaba amb un annex
que il·lustra la figura de Leonardo com
a referent literari i cinematogràfic.
FRANCESC FERRÉ MAGRIÑÀ
La cervesa: Beneficis per a la salut
El meu treball està basat en els orígens,
les característiques i els beneficis
per a la salut d’aquesta beguda, tan
important arreu del món. La cervesa
ha estat sempre, des de l’antiguitat,
molt apreciada per la societat gràcies
als beneficis que comporta. També ha
estat criticada: és cert que la cervesa
engreixa molt i que és la causant de la
panxa cervesera?
ANNA CANELA
La desprotecció infantil i els recursos
a la infància
Aquest treball pretén analitzar la situació
de la infància en risc, des de les
causes fins als recursos de l’administració,
a partir de l’estudi d’un Centre
Residencial d’Acció Educativa.
KERENA IGLESIAS SANCHO
La publicitat i el consumisme
En aquest treball, he volgut esbrinar
com influeix la publicitat en el consum.
Per això he analitzat primer quines són
les estratègies que s’hi usen, quins mitjans
s’utilitzen per difondre-la, i, finalment,
com afecta en el comportament
del consumidor. Amb aquesta recerca
he pogut comprovar que una gran
part de la publicitat actua persuadint
el consumidor i creant-li noves necessitats.
recerca
CRISTINA AYALA BENET
La publicitat televisiva ahir i avui
Aquest treball de recerca analitza els
conceptes clau de la publicitat i els del
màrqueting, els recursos publicitaris, el
llenguatge publicitari o les agències
publicitàries, i pretén generar una
visió global de l’evolució històrica de
la publicitat en el mitjà de comunicació
televisiu.
MONTSERRAT PÉREZ GALLEGO
L’atenció al nounat (Puericultura)
La primera part del meu treball es
basa en l’estudi de totes les cures que
ha de tenir el nounat després del part.
La segona part es fixa en un estudi fet
a dones que han estat mare recentment
per saber quin grau de coneixement
tenen de les qüestions tècniques
relacionades amb l’atenció al nounat.
SIMEÓ MOLAS MARTÍ
Les Flors de Bach: teràpia o
superstició?
Em vaig marcar com a objectiu principal
del meu treball poder comprovar
quina efectivitat de curació tenen les
teràpies florals amb Flors de Bach, ja
que aquests nous tipus de tractaments
s’estan introduint actualment en la
societat. D’aquesta manera vaig pretendre
demostrar que no s’han de
subestimar ja que, tal com he demostrat
tenen uns percentatges de guarició
molt semblants als de la medicina convencional.
GEMMA BONELL ANGLÈS
Les Pobles i els municipis
En aquest treball he parlat sobre les
festes, els costums, les associacions i
les revistes que es podien trobar a les
Pobles durant l’època del franquisme i
en l’actualitat. He comparat les dues
èpoques per observar l’evolució dels
canvis que hi ha hagut durant aquests
anys.
DANIEL MONFORT CEBRIÁN
Les tribus urbanes violentes
El treball de recerca que he fet analitza
les tribus urbanes que utilitzen la
reviScola · Juny 2006 |35

ecerca
violència com a actuació habitual en
la seva rutina. Primerament, he fet quatre
tipus de classificacions, relacionades
amb les tribus urbanes: música,
ideologia, utilització de les noves tecnologies
i utilització de la violència.
Posteriorment, he aprofundit en els
aspectes físics i ideològics dels coneguts
skinheads i els latinkings.
MARTA CONESA SAMANIEGO
L’homeopatia
L’homeopatia és una teràpia natural
alternativa que es basa en l’administració
de petites dosis de medicina
seguint el principi de similitud. Aquest
treball es divideix en dues parts: una
part teòrica on parlo del creador d’aquesta
teràpia, dels principis en què
es basa i de la fabricació del medicament
homeopàtic entre d’altres coses.
Tot seguit, hi ha diverses entrevistes a
professionals que treballen dia a dia
amb l’homeopatia i a persones que
han seguit un tractament homeopàtic,
cosa que ens permetrà de conèixer
millor aquesta teràpia.
MERELYN CONTRERAS RUEDA
L’organització de l’aula en l’educació
infantil
En aquest treball de recerca he intentat
transmetre la importància de l’organització
d’una aula en l’educació infantil.
Per aquest motiu, n’he explicat els
aspectes més importants i he exposat
com està organitzada una llar d’infants
i una aula de pàrvuls. També
n’he analitzat l’evolució per tal de
poder extreure’n conclusions.
JÈSSICA BELTRAN CASACUBERTA
Els llenguatges de la publicitat
Aquest treball pretén estudiar els diferents
codis, ja sigui del llenguatge, la
imatge, el so o els colors, de la publicitat
mitjançant l’anàlisi d’una sèrie
d’anuncis de la premsa escrita i de la
televisió.
36 | reviScola · Juny 2006
NEUS PÀMIES I JUÁREZ
Vessaments petrolífers al mar:
les marees negres
Les marees negres són un problema
creixent a la nostra societat. En aquest
treball he intentat analitzar les causes
més freqüents que provoquen aquest
fenomen, les conseqüències que comporten,
tant a nivell social, ambiental,
com econòmic. He analitzat alguns
dels mètodes que poden utilitzar-se per
a tractar els efectes negatius d’una
marea negra. També he fet una breu
comparació de tots els desastres petrolífers
que s’han produït al llarg de la
història.
ANABEL REVELLES LARA
Revolució cel·lular
El meu treball consisteix en l’estudi de
l’evolució del càncer i els problemes
que comporta. M’he centrat principalment
en l’estudi de dues malalties que
es produeixen a conseqüència d’un
tumor: el medul·loblastoma (càncer en
la part posterior del cervell en els
infants) i la metàstasi (extensió del càncer
per tot l’organisme d’un ésser
humà).
EMÍLIA FORT MOLAS
Tàrraco, itinerari pels edificis d’oci
Aquest treball pretén donar a conèixer
els aspectes més generals de Tàrraco
i, sobretot, ser una guia específica
dels edificis d’oci de la ciutat romana
(el circ, l’amfiteatre i el teatre).
MAXIM KUPRIYENKO
Revolució Russa
El meu treball es basa en l’estudi de la
Revolució Russa i del comunisme. A
més a més, aprofundeixo en dues de
les figures més importants de l’època:
Lenin i Stalin. Finalment, hi ha una
breu explicació sobre la URSS.
PATRI SÀNCHEZ PAISANO
Valls i la Guerra Civil
En aquest treball de recerca, després
de fer una introducció general a la
Guerra Civil espanyola, he volgut
donar una visió específica de com es
va viure a Valls, deixant una mica de
banda les qüestions polítiques i centrant-me
més en la vida social de la
població.

VIATGE A TENERIFE: 4T D’ESO
1/04/06
Nerviosos tots estem perquè a Tenerife
ens n’anem.
A l’avió hem pujat i mal d’orelles a tots
ens ha agafat.
Estimat diari: avui ha començat el
nostre viatge a Tenerife. Hi hem anat
quaranta-tres alumnes de 4t d’ESO i
els professors que ens hi han acompanyat
són el Felip Brunet, el Sergi
Cortés, la Lorena Farnós i l’Andreu
Ruiz.
A les 9 del matí hem sortit en autocar
des de Valls i, una hora més tard,
ja hem arribat a l’aeroport de Barcelona.
El viatge en avió ha estat entretingut
ja que molts de nosaltres no havíem
volat mai i estàvem nerviosos. A
més a més, hem hagut de posar-nos
diverses vegades el cinturó ja que hi
ha hagut turbulències durant el vol.
Només arribar a l’aeroport de
Tenerife hem notat un pronunciat canvi
de temperatura; a tots ens molestava
la roba i feia molta calor. Cap a les 6
de la tarda hem arribat als Apartamentos
Palmeras Playas i ens hem distribuït
en habitacions de 3 o 4 persones.
A l’hotel hi ha piscina, pista de
pàdel, un joc d’escacs gegant i una
plaça on els nens petits poden jugar.
El viatge ens ha cansat molt però, tot i
així, molts i moltes no s’han volgut perdre
el partit de futbol del Barça-
Madrid. I a la nit hem sortit de festa.
2/04/06
- Avui, amb la calor que fa, hem d’anar
amb vaixell?
- Posa’t crema i no et queixis, que si no
te’n poses et cremaràs!
A primera hora del matí ens han
vingut a buscar en autocar per anar a
la platja Las Américas, on hem agafat
un vaixell que ens ha fet un passeig
fins a Los Gigantes.
La majoria de nosaltres no s’ha
posat crema protectora i s’ha cremat,
però el viatge ha valgut la pena perquè
hem vist molts dofins i quan hem
arribat als penya-segats Los Gigantes,
ens hem banyat al mar. Després de
banyar-nos a l’Atlàntic, ens han donat
el dinar i hem tornat a fer el viatge cap
a la platja Las Américas. Abans d’arribar-hi,
els tripulants del vaixell ens han
convidat a beure licor de plàtan i
cava.
3/04/06
Hem agafat un trenet des del centre de
Puerto de la Cruz que ens ha portat a
Loro Parque, molt a prop d’aquesta
ciutat. Ens ho hem passat molt bé, ja
que hem vist molts espectacles i molts
animals; no només hi havia lloros, sinó
que també hi havia dofins, foques, pingüins
i tota classe d’ocells. Cap a les
5 de la tarda hem tornat cap a Puerto
de la Cruz amb el trenet i alguns han
aprofitat el vespre per comprar
records de la ciutat o descansar a l’hotel
ja que a la nit hem anat de gresca.
quadern de viatges
4/04/06
Estimat diari, avui, hem tingut el dia
lliure, i alguns l’han aprofitat per visitar
una mica més a fons Puerto de la
Cruz; d’altres per banyar-se als Llacs
Martiánez, per anar a la piscina o per
descansar a l’hotel. Tot i així, ens hem
llevat com cada dia per anar a esmorzar
a les 9 del matí.
5/04/06
Segons el programa havíem d’anar al
Jardí Botànic, però finalment hem decidit
que seria molt més profitós anar a
la capital de Tenerife, Santa Cruz. Hi
hem anat amb las guaguas, així en
diuen dels autobusos. Allí hem passejat
per la ciutat i tots hem aprofitat l’ocasió
per comprar molts regals, tant
per a les famílies com per a nosaltres.
A les cinc de la tarda ens hem trobat a
la plaça Espanya per anar tots junts
cap a l’estació de Santa Cruz i tornar
cap a Puerto de la Cruz.
6/04/06
Avui tots estem molt cansats, ningú té
ganes d’anar enlloc, però hem d’aga-
reviScola · Juny 2006 |37

quadern de viatges
far l’autobús per fer una ruta pel nord
de l’illa. Primerament, ens hem aturat
a Garachico on hem vist com les
roques formaven una espècie de piscines
en què la gent es podia banyar.
Després hem anat a Icod de los Vinos,
on hem tornat a fer una volta amb trenet
per tot el poble i, finalment, hem
arribat al jardí on hi ha el drago
mil·lenari. Després de dinar havíem de
dirigir-nos a la platja Las Teresitas,
però fa molt mal temps i decidim tornar
cap a l’hotel. Tot i així, ens aturem
davant d’un parc on hi ha camells i
aprofitem l’ocasió per fer-los unes
quantes fotografies.
Hem tingut una petita incidència
amb l’autobús quan hem arribat a
Puerto de la Cruz. El conductor ha passat
per un carrer on hi havia un senyal
de direcció prohibida. A més a més, el
carrer era estret i feia pendent. S’ha
quedat travat i no podia continuar
avançant; alguns alumnes han baixat
a apartar i “aixecar” els cotxes que
molestaven però, abans de poder continuar,
un policia municipal l’ha fet
38 | reviScola · Juny 2006
retrocedir cap endarrere i nosaltres
hem aprofitat per anar a peu cap a
l’hotel. Arriba la nit, estem molt cansats;
però, la festa, no ens la traurà
ningú!
7/04/07
Amb la tristor de pensar que és l’últim
dia que passem a Tenerife, hem anat
al Teide. Abans d’arribar-hi hem visitat
l’Observatori i ens ha agradat molt, ja
que hem après i hem descobert moltes
coses, com per exemple que
l’Observatori del Teide és un dels més
importants del món, gràcies a la seva
situació geogràfica, ja que és a prop
de l’equador.
Després hem fet un mos, amb la
companyia de molts llangardaixos que
es passejaven tranquil·lament per les
roques. Però abans de dinar hem
entrat al museu que hi ha al peu del
Teide i hem après moltes coses sobre
els volcans. Finalment, hem deixat els
llangardaixos i hem anat cap a Las
Cañadas, on fotografiem les pedres
que apareixien als bitllets de les anti-
EL CFGM DE COMERÇ SE’N VA DE CREUER!
Dilluns 3 d’abril, els alumnes del
CFGM de Comerç vam emprendre
el viatge per fer un creuer
pel Mediterrani. Vam marxar cap al
port de Barcelona on ens esperava el
vaixell Gran Mistral. La sortida va ser
molt bonica. Tots ens vam sorprendre
quan vam veure les instal·lacions del
vaixell, i en posar-hi els peus ja ens
esperava una festa a la coberta amb
grup d’animació que ens convidava a
gaudir de l’inici del creuer. A més a
més, ens vam trobar amb molts altres
estudiants que com nosaltres feien el
viatge de final d’estudis.
Vam navegar durant tot un dia i
aprofitàrem l’ocasió per descobrir l’equipament
i els espectacles de què podríem
gaudir durant tot el creuer: piscines,
gues pessetes i, fem un tomb per
aquesta zona plena de roques espectaculars.
8/04/06
Avui, estimat diari, estem molt tristos;
hem de dir adéu a Puerto de la Cruz i
a les Illes Canàries, a les vacances, a
les festes, etc.
Ens hem hagut d’aixecar ben d’hora
per poder esmorzar i agafar l’autobús
a les 8; ens ha portat cap a l’aeroport
del sud. A les onze hem facturat
les maletes i cap a la una del migdia
hem pujat a l’avió. Un cop a Barcelona,
hem esperat pacientment les motxilles
i després hem pujat a l’autobús
que ens porta a Valls on ens esperen
els nostres pares.
Amb tristor ens hem acomiadat
i cap a casa hem marxat.
ESTER OLIVA
ROSER ROSELLÓ
MARIA SOBERANO

jacuzzis, discoteca i tot tipus d’activitats programades com ara espectacles,
festes, sopars, massatges, etc.
El nostre segon dia de creuer ja vam tocar terra; concretament vam arribar
a Livorno, des d’on vam anar a la ciutat de Florència, de la qual vam
visitar els indrets més bonics, i sobretot la catedral. Aquella mateixa nit, un
cop al vaixell, molts vam aprofitar l’ocasió per descobrir els diferents espectacles
que se’ns oferien i per ballar una mica a la discoteca.
Dimecres, el nostre tercer dia de creuer, el vam passar a Roma. Desembarcàrem
a Civitavecchia i vam llogar un taxi per fer un tomb per tota la
ciutat de Roma. Primer vam anar al Vaticà, on vam tenir la sort de poder
veure el Papa en una jornada per la pau; tot seguit vam anar a la Fontana
de Trevi, a la plaça d’Espanya, a la de Nabona, a la de la República i al
Coliseu, entre altres llocs d’interès turístic.
Dijous, va ser el torn de visitar Nàpols i ens va decebre bastant, ja que
és una ciutat bruta. L’endemà vam visitar Malta, on llogàrem dos carros que
ens van passejar per gairebé tota la ciutat. Un cop al vaixell no hi ha res
millor que un bon bany a la piscina i al jacuzzi per descansar.
Al dia següent, cap a les 6 del matí aproximadament, vam arribar al
port de Tunísia. Els tunisians no paraven d’oferir-nos taxis i regatejaven el
preu. Durant tot el dia vam tenir l’oportunitat de visitar Cartago, Sidi Bou
Said i la Medina.
Finalment, després d’aquesta última visita, vam navegar durant tot un
dia fins arribar dilluns a les set del matí al port de Barcelona. La conclusió
del creuer és que ens ho vam passar d’allò més bé.
VIATGE A L’ANTIGA EMERITA AUGUSTA
(del 25 al 28 d’abril)
Dimarts, 25 d’abril
Després d’unes quantes hores de tren,
els quinze alumnes de Llatí i de Grec de
primer i de segon de Batxillerat vam
arribar a Mèrida. Eren ja quarts de deu
i la calor es feia notar. Tot i així mai
haguéssim arribat a imaginar que els
següents dies allò seria gairebé un forn.
Nosaltres, per la nostra banda,
després d’arribar a l’hostal La Salud, i
després de sopar una mica al bar que
hi havia just a sota (el bar Tapa–Tapa),
vam anar a fer un tomb fins al pont de
Lusitania (de construcció moderna) i,
després, al pont romà que travessa el
riu Guadiana.
quadern de viatges
ESQUIADA A
ESPOT ESQUÍ-2006
Com ja és habitual en els darrers
cursos, el departament d’Educació
Física de l’Institut organitzà l’esquiada
anual per als alumnes del centre.
Els dies 30 i 31 de gener i 1 de febrer
noranta persones, entre alumnes i professors,
es van desplaçar a l’estació hivernal
d’Espot Esquí, a la comarca del Pallars
Sobirà, per practicar l’esquí. Després
d’un cap de setmana d’intenses nevades
arreu de Catalunya i amb el paisatge ben
blanc, vam gaudir de tres dies d’esquí
immillorables, tant pel que fa a l’estat de
la neu i el de les pistes com pel que fa al
clima. Les bones condicions de la neu i la
convivència entre els alumnes de diferents
nivells educatius van fer que tothom gaudís
d’aquests dies practicant aquest
esport d’hivern.
TEXT I FOTOGRAFIES: ALUMNES DE CLÀSSIQUES DE 2N DEBAT
EMERITA AUGUSTA
Afinals del segle I aC Publi Carisi, sotmès a les ordres de
l’emperador Octavi August, decidí assentar els soldats veterans
de les Legiones V Aludae i X Gemina damunt l’antiga
i estratègica població d’Emerita Augusta, situada al centre de la
regió d’Extremadura i a la vora del riu Guadiana l’any 25 aC.
Dominada la península pels romans, aquests decidiren dividirla
en tres províncies: Bètica, Tarraconense i Lusitània, essent Mèrida
la capital d’aquesta darrera, coneguda des d’aleshores com a
Emerita Augusta. Durant segles, i fins a la caiguda de l’Imperi
Romà d’Occident, Mèrida va ser un importantíssim centre jurídic,
econòmic, militar i cultural, segons totes les fonts un dels centres
administratius romans més importants de l’occident peninsular.
reviScola · Juny 2006 |39

quadern de viatges
El pont romà té una longitud de
792 m i té seixanta arcs. Consta de
tres trams, el primer dels quals és el
que millor conserva l’estil original. El
pas del temps obligà a fer-hi una sèrie
de modificacions i restauracions de les
quals destaquen les efectuades al
segle XIX, i que són les que li han
donat el darrer i definitiu aspecte. La
construcció és de la mateixa època de
la fundació de la ciutat, és a dir, al voltant
de l’any 25 aC.
El pont romà sobre el riu Guadiana.
Al fons, el modern pont Lusitania
Dimecres, 26 d’abril
L’endemà, havent esmorzat, teníem
previst de veure l’obra de teatre El soldat
fanfarró (Miles gloriosus) de Plaute,
però abans vam anar a visitar el temple
de Diana que, malgrat que és molt
petit, està prou ben conservat. De
camí cap al mencionat temple, vam
aturar-nos a observar l’arc de Trajà,
situat a la part cèntrica de la ciutat; fa
quinze metres d’altura i nou d’amplada,
i està construït a base de grans
carreus i dovelles de granit, probablement
recobert de marbre en altres
temps. Molts autors assenyalen que
aquest arc no era un arc triomfal i,
probablement, fou una porta monumental,
situada justament al cardo de
la ciutat que donaria entrada al fòrum
provincial.
40 | reviScola · Juny 2006
L’imponent Arc de Trajà
El temple de Diana, per la seva
banda, està destinat al culte de l’emperador
i fou realitzat entre el final del
segle I aC i el principi de la centúria
posterior. Dels edificis arquitectònics
religiosos de l’època romana de la ciutat
és l’únic que es conserva, gràcies a
la magnífica restauració que s’hi ha
dut a terme i gràcies al fet que la seva
estructura va ser aprofitada al segle
XVI per a la construcció del palau del
Conde de los Corbos, d’estil renaixentista.
És de planta rectangular, envoltada
de columnes (perípter). Les columnes
acanalades de granit estaven estucades
i pintades de vermell, i anaven
rematades amb pilars d’estil corinti.
També hi havia una cel·la i una galeria
porticada que, juntament amb les
escultures, ens parlen de la importància
religiosa del temple i de la seva
advocació imperial.
El temple de Diana és un dels símbols més coneguts de Mèrida
Finalment vam arribar al teatre
romà, on, després d’estar fent cua
envoltats de moltíssima gent (gent que,
tant dins com fora, no va parar de cridar)
vam poder seure on ens tocava i,
afortunadament, des d’allí vam veure
molt bé les representacions. Això sí,
aquest “molt bé” no inclou del tot la
calor, la qual –tot i que no la vam
poder evitar–, a quarts de dotze del
matí –i a qualsevol hora del dia– ens
feia recordar que érem en una mena
de sauna. Miles gloriosus, de Plaute,
explica la història del jove Pleusicles,
que està enamorat de Filocomasia, la
qual també li correspon. Malgrat tot,
la jove és lliurada en matrimoni per la
seva vella mare a Pirgopolínices, un
soldat de baixa categoria. Mesos més
tard l'esclau de Pleusicles, Palestrió, és
raptat per uns pirates i venut casualment
al mateix soldat. En arribar,
troba l’antiga núvia del seu amo i, després
de convertir-se ràpidament amb
habilitat i intel·ligència en el favorit del
militar, decideix tramar un pla per a
tornar a unir els dos amants. Per això
fa arribar a Efes al seu antic amo i,
amb l'ajuda d’un veí, tractarà d’enganyar
el militar.
A la tarda, després de dinar, visitàrem
l’aqüeducte de San Lázaro (anomenat
també Rabo de Buey). La seva
construcció es realitzà per poder
pal·liar les crescudes i la vall del riu
Albarregas, i també per a conduir les
aigües de captacions subterrànies.
Tenia aproximadament mil sis-cents
metres de longitud i setze d’alt, però
avui en dia només se’n conserven tres
pilars, units a la part baixa per arcs de
granit i de totxanes els de la part alta.
L’aqüeducte conduïa l’aigua a la zona
del teatre i de l’amfiteatre, i al centre
de la ciutat a través de dos ramals.
Ben a prop d’aquí hi havia el circ,
que probablement fou construït al
segle I dC. Va tenir un aforament de
trenta mil espectadors, fet que el converteix
en un dels més grans del món
romà. De l’espina central, que fa doscents
trenta-tres metres, només en queden
els fonaments situats sota l’arena

Les restes de l’aqüeducte de San Lázaro
d’aquest extens circ. Les càvees o grades
es dividien, de la mateixa manera
que els altres edificis destinats a l’espectacle
públic, segons classes
socials. La porta pompae donava
entrada a les cerimònies i allí han estat
localitzades les dotze carceres o cavallerisses.
Les dimensions del circ romà de Mèrida són espectaculars,
com dos camps de futbol
Havent visitat tot això, tornàrem a
dirigir-nos al teatre, aquest cop per
veure Antígona de Sòfocles, tragèdia
representada a Atenes segurament el
441 aC. Els germans de la protagonista,
Etèocles i Polinices, han mort l’un a
mans de l’altre rivalitzant pel poder de
Tebes. Creont, el nou rei, honora Etèocles
i ordena no donar sepultura a Polinices.
Antígona, però, burla la prohibició
i el colga. Detinguda i portada
davant Creont, invoca les lleis divines
que sostenen la seva acció, però el rei
oposa les lleis de la ciutat i ordena la
mort de la noia. Hèmon, fill de Creont
i promès d’Antígona, se suïcida, i Eurídice,
mare del primer i muller del
segon, corre la mateixa sort.
Amb les esquenes ben vermelles
vam marxar del teatre i vam disposar
d’una mica de temps lliure per fer el
que ens vingués de gust fins a l’hora
de sopar, moment en què jugava el
Barça contra el Milan. Qui més qui
menys, tothom seguia de reüll el partit
i, després de sopar i d’haver vist la
classificació dels blaugrana, uns
quants anàrem a investigar com és la
vida nocturna a Mèrida.
Dijous, 27 d’abril
L’endemà de bon matí, i després d’haver
esmorzat, una guia turística ens
acompanyà a visitar l’amfiteatre, la
casa de l’amfiteatre, el teatre i el
Museu Nacional d’Art Romà. A continuació,
us oferim una breu explicació
del que la guia ens explicà dels
esmentats edificis:
• L’amfiteatre romà
Davant del teatre, a pocs metres, hi ha
el recinte dedicat principalment a
espectacles de gladiadors i d’animals
salvatges: l’amfiteatre romà. Va ser
inaugurat l’any 8 aC i hi cabien uns
catorze mil espectadors. És de planta
el·líptica i en destaca l’arena, on es
desenvolupaven els espectacles. Les
tres portes monumentals al nord, sud i
est, comuniquen l’exterior de l’amfiteatre
amb l’arena. Als extrems nord i sud
hi ha diverses sales, algunes usades
pels gladiadors i d’altres on es tancaven
les feres.
L’amfiteatre emeritense: Ave Caesar, morituri te salutant
quadern de viatges
• La casa de l’amfiteatre
Fora del recinte del teatre i de l’amfiteatre
es conserven les restes d’unes possibles
mansions romanes, la de
l’Amfiteatre i la de la Torre de l’Aigua,
datades als segles III i IV, que es continuen
excavant des de fa anys. A les
estances d’aquestes mansions s’hi ha
trobat algunes restes pictòriques de
gran qualitat, i un paviment amb una
excel·lent representació de la deessa
Venus amb Eros i una altra amb una
escena de la verema.
També cal destacar-ne les zones
termals, els pous, els forns, les cuines,
els peristils, les conduccions d’aigua,
els jardins, les restes de la muralla i un
tram d’aqüeducte. Posteriorment,
aquesta zona va ser utilitzada com a
necròpolis a partir del segle V.
• El teatre romà
Certament, el teatre romà és el monument
més emblemàtic i visitat de la ciutat.
La construcció, patrocinada per
Marc Agripa, gendre d’Octavi August,
data de la mateixa època que la fundació
d’Emèrita, i fou inaugurat entre
els anys 16 i 15 aC.
El teatre romà
La capacitat del teatre era d’unes
sis mil persones. La grada o càvea
està dividida en tres trams, els quals al
mateix temps acollien les diferents
classes socials romanes que habitaven
la ciutat. Davant de la càvea se situava
l’orchestra semicircular, destinada
al cor. El frons scaenae està compost
reviScola · Juny 2006 |41

quadern de viatges
d’entrants i de dos ordres de columnes
superposats, tot decorat amb escultures.
A la part posterior del frons scaenae
hi ha diverses estances que eren
utilitzades pels actors, el postcaenium,
amb un peristil enjardinat, i una petita
càmera rectangular destinada al culte
imperial.
• El Museu Nacional d’Art Romà
Aquest edifici, que fou inaugurat al
1986, és obra de l’arquitecte Rafael
Moneo Vallés, i està situat davant l’entrada
del teatre i de l’amfiteatre.
L’arquitecte, utilitzant la totxana com a
matèria bàsica, va dissenyar el museu
tenint en compte la finalitat per a la
qual és destinat; ens recorda sistemes
de construccions romanes clàssiques i
compta amb una original i encertada
El Museu Nacional d’Art Romà
il·luminació natural que li proporciona
un encant especial durant la visita diürna.
Durant les excavacions realitzades
per a la construcció del museu, es van
trobar restes arqueològiques d’un gran
interès, com ara cases romanes –algunes
amb restes de pintures–, una
calçada romana, conduccions hidràuliques,
etc., i que avui són visitables a
la cripta del museu. Sens dubte el
caràcter didàctic del Museu Nacional
d’Art Romà és present en totes les
plantes ja que té una distribució molt
encertada dels temes i unes ajudes
gràfiques d’enorme interès per al visitant.
42 | reviScola · Juny 2006
Finalitzada aquesta visita turística
vam anar a dinar i ens reunírem una
mica més tard amb l’objectiu de visitar
la Casa del Mitreu i, seguidament, el
Columbari. L’aparició de les restes
d’una casa senyorial romana o domus,
a la mateixa ubicació del possible santuari
mitraic, li ha donat el nom amb el
qual actualment és coneguda aquesta
antiga residència d’època romana. La
casa, construïda al voltant de tres
patis, té habitacions familiars,
dependències comercials o industrials,
jardins, peristil i termes. Cal destacarne
les pintures murals i mosaics, i en
especial el “Mosaic Cosmogònic”, un
dels més interessants i atractius dels
que s’han trobat a l’occident peninsular.
El recorregut per aquest monument
està didàcticament senyalitzat, i el disseny
actual de les passarel·les permet
una visió molt encertada de tots els
detalls de l’edifici.
Casa del Mitreu
Aquella mateixa tarda vam anar a
veure l’última representació que teníem
prevista: Èdip Rei, també de Sòfocles.
La tragèdia se situa a Tebes, on
homes i animals moren. L’oracle dèlfic
diu que, per aturar la pesta, cal castigar
l'assassí de Lai. Tirèsies, l’endeví,
i Iocasta configuren la intriga del
drama, fins que Èdip és presentat com
l'assassí i l'incestuós pel fet d’haver
matat Lai, el seu pare, sense ser-ne
conscient i, també, pel fet d’haver-se
casat amb la seva mare, Jocasta. En
saber-ho, aquesta última se suïcida, i
Èdip s’arrenca els ulls.
Com el primer dia, vam tenir una
estona de temps lliure i, després de
dutxar-nos i sopar vam decidir que, si
era l’última nit que passàvem a Mèrida,
bé havíem d’aprofitar-la.
Divendres, 28 d’abril
Encara que l’endemà calia que arribéssim
a l’estació de tren a les vuit del
matí, vam sortir i, com que era dijous,
hi havia més ambient que la nit anterior.
L’endemà tothom arribà a l’estació
a l’hora que havíem quedat però,
com acostuma a passar amb els trens
d’aquest país, el nostre va arribar amb
gairebé quaranta minuts de retard;
quaranta minuts que van servir per
“descansar”.
Després d’aprofitar (almenys
alguns de nosaltres) el trajecte fins a
Madrid per fer una becaineta, i un cop
vam haver fet transbord, els entrepans
que va fer-nos el nostre amic cambrer
del Tapa-Tapa (entrepans amb més all
que tomàquet) van començar a fer la
feina i a causar furor entre els passatgers
a causa de la seva oloreta. De
totes maneres, segurament que se’ls va
menjar poca gent ja que els entrepans
del bar del tren feien més bona pinta.
Teatre clàssic en directe al Teatre Romà de Mèrida:
una passada!
Finalment, vam arribar a Valls
pràcticament sense haver-nos adonat
que havíem estat a Mèrida, ja que l’estada
es va fer tan breu com un obrir i
tancar d’ulls. No obstant això, hem de
dir que ens va agradar molt i que vam
passar-nos-ho molt bé. De ben segur
que recordarem aquest viatge amb un
somriure a la cara!

ALUMNES PARTICIPANTS
• 1r de Batxillerat:
Ceci Alfaro
Laia Aymerich
Maria Izquierdo.
• 2n de Batxillerat:
Cristina Ayala
Jèssica Beltran
Natàlia Bofarull
Anna Canela
Ivan Cots
Laia Estrada
Emília Fort
Noèlia Rodríguez
Manel Roig
Anna Rufà
Marta Ruiz
Anna Suñé
PROFESSORS ACOMPANYANTS
Jaume Bosch
Antoni Marsal
VIATGE DE FINAL DE CURS A MADRID
Cada dia, abans d’anar a dormir,
miro les fotos d’aquest viatge.
I és que molt pocs ens imaginàvem
que a la capital ens ho passaríem
tan i tan bé...
–Una excursió de final de curs a
Madrid? –ens preguntaven alguns.
–Sí, i què? –responíem.
La recerca del “bueno-bonito-barato”
que havíem estat buscant havia
donat els seus fruits. Marxàvem els
alumnes de grau superior d’Administració
i Finances, d’Informàtica i de
Mecànica, i van ser molts els detalls
que van fer aquesta experiència inoblidable.
Un dels petits detalls ja va ser el
tren d’anada. Només va costar 44
euros, però en pujar-hi tots vam entendre
la raó per la qual només valia
això: un viatge de vuit hores que va
provocar que arribéssim sense energies
a Madrid, vora les 10 del matí
d’un diumenge calorós d’abril. En
aquells moments la nostra fita era arribar
als Apartamentos Tribunal, el nostre
centre neuràlgic, per deixar les
maletes i descansar.
Després d’aixecar el nostre campament,
l’emoció inicial es va tornar en
cansament i vam haver de reposar. A
la tarda, els més intrèpids vam sortir a
conèixer aquesta espectacular, ordenada
i preciosa ciutat. Puerta del Sol,
el Oso y el Madroño, tapes, canyes...
van ser els protagonistes d’aquella primera
tarda. Però les nits a Madrid
també es viuen molt intensament, ja
sigui diumenge, dimarts o dijous (la nit
amb més festa). Així que els més agosarats
gaudírem d’una de les nostres
millors nits a Madrid, parlant de tu a tu
a la famosa discoteca Serrano 41
amb famosos com Gélabale (jugador
de bàsquet del Reial Madrid) o Nano
(ex jugador del FC Barcelona).
Després d’un somni reparador, ens
havíem d’organitzar. Quins llocs hem
de visitar? Què hem de fer? Anem a
comprar per menjar i beure? Tots
aquests temes els debatérem el migdia
següent amb el nostre “teacher”, José
Vicente Micó. Vam acordar les feines
quadern de viatges
a fer, els llocs on anar i què havíem de
fer per obtenir més cultura. El primer
fou anar a comprar el menjar... Ah!,
per si no ho sabeu, teniu genials cuiners
aquí al centre. Als apartaments hi
havia cuina a l’habitació i es van
observar els tres tipus d’habitacions
que hi havia: qui tenia imaginació
cada dia, elaborant deliciosos guisats,
entrecots, etc.; qui volia ser pràctic,
amb pasta, carn a la planxa, enciams
i d’altres senzilleses, i, per acabar, qui
no feia res.
Entre àpat i àpat visitàrem una de
les millors capitals d’Europa. Ens desplaçàvem
en metro o a peu, ja que
estàvem allotjats al centre mateix de la
ciutat. Ens enamoràrem de l’art contemporani
del Reina Sofia, però vam
contrastar-ne l’evolució visitant també
el gran museu d’El Prado. Dels Picasso,
Miró i Gaudí vam passar a les
Meninas, Majas, Goya i Velàzques.
Gaudírem del pulmó de la capital,
el gran parc del Retiro, on ens vam
remullar al llac, a les barques. Aquell
reviScola · Juny 2006 |43

quadern de viatges
mateix dia ens va acollir el delicat
Palacio de Cristal i l’olorosa Casa de
las Vacas, sense oblidar-nos de la
monàrquica catedral de l’Almudena i
l’aristocràtic Palacio Real.
El Santiago Bernabeu i el Palacio
de Vista Alegre, també ens van acollir.
El primer, en absoluta calma, però el
darrer en una semifinal europea on el
R. Madrid i el FC Barcelona es disputaven
la continuïtat en aquesta competició.
Molta eufòria, molt de madridisme,
i al final derrota dels catalans.
Però de mica en mica, com si fos
aigua de pluja, la ciutat ens anava
amarant amb el seu encant.
El poc temps d’oci nocturn que ens
quedava l’aprofitàvem com podíem, ja
que crèiem que entre setmana no hi
hauria xou. Que equivocats que estàvem!
El gran descobriment va ser la discoteca
Joy Eslava, on vam passar unes
nits espectaculars i vam xerrar amb personatges
tan famosos com Marc Ostarcevic,
l’ex de Norma Duval.
et recomanem...
LLIBRES
El pequeño caballo blanco
d’Elizabeth GOUDGE
Et recomano aquest llibre de Goudge
Elizabeth, una de les escriptores
més populars i respectades d’Anglaterra.
El llibre, publicat el 1946, va
rebre la Medalla Carnegie. És un dels
llibres favorits de J.K. Rowling i,
segons diu aquesta autora, s’hi va inspirar
per escriure Harry Potter.
GOUDGE, ELIZABETH
El pequeño caballo blanco
Salamandra publicaciones y ediciones, S.A., 2004
44 | reviScola · Juny 2006
SONIA TOMEGRÒS REGALADO
1r ESO
Una de les causes de sobrepès
d’una gran part de l’expedició vallenca
va ser el gran número de canyes
begudes durant aquests dies. I és que,
senyors, per cada canya, tapa gratis!
Sí, sí... si ja tenim ben guanyada la
fama del puny, els catalans... El millor
lloc: seixanta cèntims, canya i tapa.
Espectacular!
El degoteig de detalls arriba al
penúltim dia; un dia de compres per
l’exultant ciutat, on vam acabar tips de
moda, botigues “chic” i de dependentes
a l’última. A la nit, el Barça-Milan,
i després de la “nostra” victòria, cap a
celebrar-ho.
El regal que ens vam fer va ser
genial. La festa Erasmus era coneguda
per tot Madrid. Es feia a discoteca
Palacios, un palau literal, amb moltíssimes
portes, sales i molta, molta música
que feia ballar fins i tot al més serè!
Moltíssima gent, molta calor i moltes
ganes d’acomiadar-nos de la que
havia estat la nostra casa per uns dies,
Rebels, ni putes ni submises
de Gemma LIENAS
Aquest llibre em va semblar una
bona crítica de l’autodiscriminació
que una mateixa persona es pot infligir
fins a autotorturar-se o fins a abdicar
en un home deixant-li tot poder
decisori sobre el propi ser. Des del
meu punt de vista, està escrit objectivament
i aporta una sèrie de casos reals
i evidents de la nostra societat. He trobat
que és un llibre adequat per a les
noies de la meva edat, ja que ens
podem considerar dones i hauríem de
saber les conseqüències negatives que
moltes, abans de nosaltres, han patit
per haver reclamat els nostres drets i
una casa que ens va acollir amb els
braços oberts i on esperem tornar com
a fills pròdigs.
Potser no vam anar a Holanda. Potser
no vam anar a Tunis. Potser no
explicarem als nostres néts les aventures,
desventures i emocions viscudes
en aquest viatge, però sí que vam
anar a Madrid. Sí que vam gaudir de
la companyia d’uns companys
genials, d’una ciutat espectacular i
completa en tots els sentits. Sí que
varem tenir la millor companyia que
podíem tenir per part del centre (gràcies,
Jose, ets genial! ). I sí que li
ensenyarem les fotos als nostres amics,
i sentirem la nostàlgia d’allò que alguna
vegada, quan érem joves, vam
gaudir.
ELS ALUMNES DEL VIATGE
FI DE CURS 2005-2006 (JOSS)
llibertats. A través de molt d’esforç
hem guanyat el respecte de la societat,
però l’autora posa en evidència algunes
parcel·les que encara s’han de
millorar.
LIENAS, GEMMA
Rebels, ni putes ni submises
Empúries, 2005
MARTA PASCUAL GARCIA
4t ESO

PEL·LÍCULES RUTES
La casa de cera
Aquesta pel·lícula de terror, dirigida
pel director català Jaume Collet
Serra, ens explica la història d’uns
amics que van a veure un partit de
beisbol i, com que es fa de nit, acampen
pel camí. Després tenen un enfrontament
amb un conductor misteriós i al
dia següent es troben amb una avaria
en un dels cotxes i han d’anar al poble
més proper per a la reparació. El que
no saben és que aquell poble no és un
poble normal i corrent.
Aquesta pel·lícula m’ha agradat
molt, perquè té un toc de misteri que fa
que, en certa manera, la pel·lícula
faci més por de la que hauria de fer.
L’escena que més m’ha impactat ha
estat la del final, en què es descobreix
una informació que deixa l’espectador
bocabadat.
Director: Jaume Collet-Serra
Repartiment: Emma Lung, Chad Murray, Paris Hilton, Jared
Padalecki
Estrena: Juliol 2005
Gènere: Terror
Distribuïdora: Warner Sogefilms
JUAN PEDRO LUNA MARTÍNEZ
1r ESO
Los padres de él
Aquesta divertida pel·lícula de Jay
Roach tracta d’una parella formada
per Pam Burnes (Teri Polo) i Greg Focker
(Ben Stiller) que volen anunciar el
seu compromís als pares del noi, als
quals la núvia i els seus pares encara
no coneixen. I quina sorpresa es troben
en veure la manera com viuen,
com es comporten i què fan! Podríem
dir que no són tal com els pares de la
Pam voldrien que fossin els sogres de
la seva filla. I, per acabar-ho d’adobar,
el que en Greg no sap és que la
seva xicota està embarassada.
Director: Jay Roach
Repartiment: Ben Stiller, Robert De Niro, Dustin Hoffman,
Barbra Streisand
Estrena: Febrer 2005
Gènere: Comèdia
Distribuïdora: United International Pictures
ADA FARGAS
1r ESO
et recomanem...
Ruta amb bicicleta:
Valls-Alió-Vila-rodona
La nostra bicicleta gairebé sempre
és a casa. Anar amb bicicleta és un
esport molt físic però també distret, ja
que et pots moure per diversos camins.
Enforteix les cames i millora la condició
física.
Jo us recomano anar a diferents
pobles pels camins. Una ruta que està
força bé, amb baixades, pujades, rectes,
etc., surt de Valls, enfila el camí
cap a Alió i d’Alió a Vila-rodona. Llavors,
per un camí que traspassa tres
vegades el riu, s’arriba a Aiguamúrcia.
Per una mica de carretera es va
fins a Santes Creus on s’agafa el camí
que forma part de la Ruta del Cister
fins a arribar al Pla de Santa Maria.
Per finalitzar, per un últim camí que
és gairebé pla, es torna a arribar a
Valls i aquí es tanca la ruta. Aquesta
excursió, si es vol fer relaxadament,
dura unes sis hores. Si tens cotxe o
moto i una bicicleta al garatge sense
fer servir, jo et recomano provar d’agafar
la bicicleta i pedalejar una
mica.
MARC GASSOL SABATÉ (4t ESO)
De Picamoixons a Fontscaldes
De Picamoixons fins a Fontscaldes
ens trobem un camí molt agradable. Es
tracta d’un camí asfaltat, més aviat
estret, que travessa camps i boscos i
que té dues pujades fortes. La resta és
pla. Passa per la zona on es fa el pessebre
vivent de Picamoixons, on hi ha
una font d’aigua bona i ben fresca
que surt de les muntanyes.
El camí es fa bé, exceptuant les dues
fortes pujades, per la qual cosa ens ho
haurem de prendre amb calma. En arribar
a Fontscaldes, es pot seguir pel
poble i baixar per la carretera fins a
Valls. És un camí d’uns cinc a deu quilòmetres,
ideal per fer amb bici o a peu.
ADRIÀ MARTÍNEZ MASIP (4t ESO)
reviScola · Juny 2006 |45

et recomanem...
UNA CONSOLA
La consola PSP La PSP és una consola portàtil molt
útil, ja que té incorporat un reproductor
d’MP3 i un de mini DVD. És una consola
per a nens i per a grans, ja que si
has de fer viatges llargs, la pots fer servir
per veure una pel·lícula o les fotos
que tens a la targeta. Segons la meva
opinió, una de les seves millors qualitats
rau en el fet que, si et trobes en
una zona WiFi, et pots connectar a
Internet sense tenir un ordinador. A
més, té els millors gràfics que pots trobar
en una consola portàtil.
UNA REVISTA
El jueves
Us recomano el setmanari El
jueves. És una revista d’entreteniment
gràfic, bàsicament de
còmics. El contingut és principalment
polític, però s’hi toquen la
majoria dels fets que han ocupat
les notícies setmanals. Tot, en
aquesta publicació, es tracta des
de l’òptica humorística i la més
pura ironia. La revista, tot i el seu
nom, surt el dimecres.
46 | reviScola · Juny 2006
SERGI
GAVALDÀ
4t ESO
WEBS
www.comprendium.es
Es tracta d’una pàgina web interessant
per a les llengües. Permet traduir
del català a l’anglès, de l’anglès al
català, del català al castellà, del castellà
a l’anglès, etc. És una pàgina
molt útil quan fas els deures d’anglès,
i també quan vols saber com escriure
una paraula en català: si porta accent
SERGI OLIVENZA
4T ESO
o no, per exemple. Hi ha un apartat
que és gratuït, el de traducció de textos
curts, que és el que faig servir, i
que no requereix que t’hi enregistris.
També tradueix textos llargs, això sí,
pagant.
ALEIX LINARES GÜELL (1r ESO)

www.radioblogclub.com
Us agradaria poder escoltar alguna
cançó o algun grup de música i no
teniu ni la cançó ni cap CD del grup?
Jo tinc la solució perquè escolteu el
que vulgueu a qualsevol ordinador,
gratis i sense enregistrar-vos, on-line.
Entreu a la web i us sortirà una
barra per buscar el vostre artista o la
vostra cançó preferida, la que més us
agradi (espero que hi sigui). A mi
m’encanta ja que hi trobo de tot.
Espero que us satisfaci i que hi trobeu
tot el que busqueu.
MAXI GONZÁLEZ (4t ESO)
www.bite-fight.es
Aquesta és una pàgina web pensada
per a jugadors als qui agradin els
jocs amb una mica d’estratègia. Per
poder-hi jugar has d’enregistrar-te
anant a l’apartat corresponent i escollint
el servidor que vulguis. Després et
demanaran una sèrie de dades per
emplenar i, tot seguit, ja podràs escollir
el clan (llops o vampirs) i començar
a caçar, agafar or, trobar aliments,
acumular experiència, etc.
Recomano aquesta web a la gent
que tingui temps lliure perquè, per arribar
a ser un gran jugador, has de passar-t’hi
moltes hores. Ja som grandets
i hauríem de saber administrar bé el
nostre temps!
AITOR GUIJARRO RUIZ (4t ESO)
www.foromtb.com
Aquesta és una web destinada al
món de la bicicleta. Entre altres coses,
és un fòrum divers sobre totes les
modalitats de bicicleta. Aquí podràs
compartir les teves sortides amb BTT,
preguntar qualsevol mena de dubte,
ensenyar les teves fotografies, etc. Si
t’agrada la bicicleta, aquesta és la
teva pàgina!
JOAN CASTELLET (4t ESO)
www.habbohotel.es
Bàsicament, et recomano aquest
web perquè és molt divertit: es pot
xatejar a través d’uns ninots virtuals i
això m’ha agradat considerablement.
Et pots crear el teu propi ninot virtual,
posar-li el cabell que tu vulguis, la
roba, la cara, etc. Quan ja el tens
creat, pots anar a sales virtuals com
ara pizzeries, restaurants, discoteques,
biblioteques, pubs, piscines, etc.
També pots tenir la teva pròpia habitació
virtual, això sí, has de pagar per
posar-hi televisions, llits... De totes
maneres, el més interessant és xatejar
amb la gent que visita el web a través
dels ninots personalitzats.
Pau Bonet (1r ESO)
www.juegos10.com.
En aquesta pàgina web gratuïta
pots trobar-hi tota mena de jocs i per a
tots els gustos: acció, aventures, clàssics...
Hi pot haver més de cent jocs en
un mateix grup. També hi ha molta
propaganda d’altres webs amigues,
en les quals hi ha més jocs semblants
als de la web inicial.
A més, també hi pots votar els jocs
que t’agraden més perquè els posin a
la pàgina inicial, pots agregar-los per
poder jugar sense entrar a la pàgina,
et recomanem...
o fins i tot sense connectar-te a Internet,
com un joc que t’has instal·lat a
través d’un CD.
Bernat Villaró Amill (1r ESO)
www.blinblineo.net
www.sandungueo.com
www.reggaeton.fm
Aquests són els webs que us recomano
sobre el reggaeton, un tipus de
música que arrossega joves a tot el
món i que a mi em torna boig. Aquest
tipus de música prové d’Amèrica Central,
específicament de Puerto Rico i
República Dominicana. Va sortir de la
combinació de dues músiques prèvies:
el hip-hop i el reggae jamaicà.
Ha estat molt criticada per la forma
en què s’hi parla de les dones i és acusada
de donar tombs només al sexe, les
drogues i l’alcohol. Davant d’aquest fet,
els cantants de reggaeton han volgut
demostrar que aquesta música no és
així, que per a ells la dona té un paper
essencial i és el que més els importa en
aquest món. Per això, han tret cançons
amb lletres molt sentimentals i amb un
ritme tan enganxós que molta gent ha
canviat d’opinió.
El reggaeton comença a tenir fama
reviScola · Juny 2006 |47

et recomanem....
mundial a partir de 2003, quan el
cantant Don Omar treu la famosa
cançó “Dale don dale”. Després van
arribar nous cantants com ara
Daddy Yankee, Wisin y Yandel, Tego
Calderón, etc. En aquest moment, els
cantants més valorats són Daddy
Yankee, que es va donar a conèixer
amb la seva cançó “La gasolina”, i
el duo Wisin y Yandel, que en els
últims dos anys han estat una revelació.
Us recomano els següents
àlbums: Pa’l mundo de Wisin y Yandel,
Los bandoleros de Don Omar i
Barrio fino de Daddy Yankee.
CRISTIAN VELÁSQUEZ CARDONA (4t ESO)
UN CONCERT
NON SERVIUM I LOIKAEMIE
Música Oi!
De tots els concerts als quals he
anat últimament, sens dubte, el de
Non Servium i Loikaemie ha estat
un dels més emotius i espectaculars.
Nom Servium és un grup
d’Oi! del país; Loikaemie són alemanys
i també toquen música Oi!
El primer grup és molt conegut al
nostre país i, quan s’organitzen
concerts amb gent d’aquesta qualitat,
els locals s’omplen de seguida
amb fauna de tota mena, majoritàriament,
però, joves skinheads
–antinazis, en aquest cas– i punks.
El concert va tenir lloc en una
coneguda sala de Barcelona, la
KGB. El local estava ple de gom a
gom; tot i així, es podia ballar amb
facilitat. El que més em va sobtar
va ser que el vocalista de Non Ser-
48 | reviScola · Juny 2006
vium, mentre l’altre grup tocava,
estava ballant entre el públic i fent
gresca. L’actuació va durar força
estona; tot i així, a la majoria se’ns
va fer curt.
Va ser un concert fantàstic!
Sempre havia desitjat veure els dos
grups en directe. I encara que les
seves lletres estan carregades d’unes
connotacions polítiques que no
comparteixo, la veritat és que,
musicalment, valen molt la pena i
cada cop que les escolto m’emociono.
Per tot això, us recomano sincerament
que, si teniu l’oportunitat de
veure qualsevol d’aquests dos conjunts
musicals en directe, no ho
dubteu i aneu-hi, perquè no us en
penedireu!
MARINA SÁNCHEZ (1r BAT)
UN PROGRAMA
DE RÀDIO
Prohibit als pares
Es tracta d’un programa de ràdio
emès per Ràdio Flaixbac d’11 a 1 de
la nit, i presentat per Joan Lobató,
Oriol Sàbat i la Venus (una sexòloga).
Tracta de temes d’actualitat que,
segons la meva opinió, resulten interessants
per als joves. També hi ha
declaracions en directe, actuacions de
sexe en directe... D’aquest programa,
també se n’han editat dos llibres i
podeu trobar-ne més informació al
web www.radioflaixbac.net/pap.
Marta Solé Meléndez (4t ESO)

L’evocació d’un record, d’un moment
viscut, esclata de sobte quan es destapa
el sentit que el retenia. L’aroma fugissera
d’una fragància, el tacte d’una carícia
amiga, el gust d’un núvol de sucre,
la visió de les fulles dels arbres o les
notes d’una cançó. Els sentits són el
suport dels records, la seva materialització,
de tal manera que com més intensa
–encara que inconscient– hagi estat una
vivència, més oberts hauran estat els
sentits a l’hora de captar-la.
“Ansiedad”, d’El último ke zierre.
“Perquè és molt...! Afecta”.
Ivan Cots
“Carolina”, de M-Clan.
“M’agrada molt i em recorda l’estiu”.
Anna Canela
flaixos musicals
“Fes la teva amb TV3”, de Lax’n’busto.
“Perquè s’acabava el col·le i podia veure Les Teresines.
Anna Suñé
“Ocell negre”, de Maria del Mar Bonet.
“Me la cantaven abans d’anar a dormir quan era molt petitona”.
Laia Estrada
“Sueños”, de Jarabe de palo.
“Té alguna cosa que t’arriba a dins”.
Jèssica Beltran
Des d’aquestes pàgines et proposem
que, per un instant, per un mínim lapse
de temps, tanquis els ulls, et relaxis –l’aire
fresc a la cara–, en silenci, i a poc a
poc apugis el volum i rememoris una
cançó, un moment. Quina melodia se’t
dibuixa? Quin record et ve al cap? A
veure, vejam... Els ulls tancats, silenci...
Sí, em sembla que sí... La veu estripada
d’una noia que canta... “Maybe”, sí,
potser sí! La Janis Joplin cantant
“Maybe”! Ostres... Potser, sí. Potser
algun dia tornarem a estar junts...
reviScola · Juny 2006 |49

flaixos musicals
“Hotel California”, dels Eagles.
“Perquè la sentia al cotxe de petita amb el meu pare i em porta molts records”.
Cristina Ayala
50 | reviScola · Juny 2006
“Santa Marta tiene un pez”, popular.
“Me la cantava la meva àvia i em feia molta ràbia”.
Marta Ruiz
“Nambut se’n va a la guerra”, popular.
“Quan era petita no l’entenia perquè estava en francès, però sempre la cantàvem
i ballàvem amb el meu cosí Simeó”.
Emília Fort
La del “Guardaespaldas”, de Whitney Houston.
“Perquè l’he tinguda sempre a punt de cantar”.
Marta Plana
“Madrid”, de Pereza.
“Perquè m’agrada”.
Manel Roig
“Time of my life”, de Dirty Dancing.
“Em va marcar la infància: és de l’any que vaig néixer”.
Noèlia Rodríguez
“Para tocar el cielo”, d’Antonio Vega.
“Perquè reconforta i em tranquil·litza”.
Anna Rufà

SENSE TÍTOL
PLANS DE FUTUR
tires còmiques
ARIADNA BERTRÁN I ADA FORGAS (1r ESO)
SI EN COMPTES DE VERATS DISSECCIONÉSSIM GRANOTES...
ROSA GÜELL (2n BAT)
ARIADNA BERTRÁN I SÒNIA TOMEGRÓS (1r ESO)
reviScola · Juny 2006 |51

LLUÍS BONIFÀS MASSÓ (VALLS, 1730-1786)
Lluís Bonifàs Massó fou el més destacat d’una nissaga de quatre
generacions d’escultors i un dels últims –juntament amb el
seu germà Francesc– representants del Barroc a Catalunya.
És la figura cabdal de l’escultura barroca catalana. Des dels
vint-i-dos fins als cinquanta-vuit anys, quan morí, treballà per
a més de cinquanta pobles de Catalunya, per a Madrid i per
a Puerto Rico. Executà quaranta-vuit retaules amb llurs imatges,
unes trenta-vuit imatges soles, dotze traces de retaule,
cinc misteris de processó, vuit models de sants en fusta d’alzina
per a executar en plata, etc. Moltes d’aquestes obres van
desaparèixer durant la guerra del 1936-39.
D’entre les obres que se’n conserven sobresurten la figura
jacent de Sant Aleix, a Valls (1769); el relleu de Sant
Sebastià, a l’Academia de San Fernando de Madrid (1763);
els passos de la Solitud (1755) i del Davallament (1766),
ambdós de Valls, i la grandiosa llitera de l’Assumpta, de la
Seu de Girona (1773).
(Extret de la Gran Enciclopèdia Catalana)