Sr. Ernest Benach, President - Institut Comte de Rius

Estimular l’alumnat en la realització de treballs de qualitat, potenciar la recerca, la investigació i
promoure la defensa pública del treball elaborat és un objectiu compartit per l’empresa DOW
CHEMICAL i l’Institut Comte de Rius.
Una vegada finalitzats els seus projectes, els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Superior
d’Indústries de Procés Químic i Química Ambiental volen agrair la tutorizació i acompanyament
que han rebut dels Srs. Jaume Sariol, Antoni Poveda, David Barbero, Jesús Navas, Josep
Antoni Rius, Alfred Arias i la Sra. Ester Cruz de l’empresa DOW CHEMICAL, i del professorat de
l'institut Comte de Rius: Montse Abelló, Mercè Tosquella i Enric Rizo.
DESEMBRE 2009
Dimarts 24 de novembre, a l’Auditori Caixa Tarragon,a es van lliurar els Premis
d’Investigació de Batxillerat Fundació Caixa Tarragona i Cicles Formatius de Grau
Superior REPSOL promocionats per el Consell Comarcal del Tarragonès, la junta de
Directors dels centres d'educació secundària de la comarca i les associacions de pares
i mares d'alumnes. L’acte de lliurament el va presidir el Sr. Ernest Benach, President
del Parlament de la Generalitat de Catalunya.
L'Institut Comte de Rius va obtenir dos premis tutoritzats per la professora Flora
Ramírez del Departament de Química
Primer Premi CFGS al treball “Anàlisi de l’aigua del riu Gaià” corresponent a Clara
Bosquet i Mª Teresa Teruel del CFGS Anàlisi i Control.
Segon Premi CFGS al treball “Anàlisi i potabilització de l’aigua del riu Ebre”
corresponent a Juan Carlos Barceló i Frank Jiménez del CFGS Anàlisi i Control.
www.iescomtederius.cat Núm 13

Coordinació Fina Costa
Coord. Fotogràfica JM. Lledós
Disseny i Fina Costa i
Maquetació Josep M. Lledós
Col.laboradors
Josep M. Solé
Narcís Almena
Marisa Casanova
Fina Costa
Josep M. Lledós
M. Pilar Ciurana
Montserrat Peralta
Gisela Puig
Pessebres realitzats pel Departament de Fabricació Mecànica
Què ens fa ser el que som
Com és conegut, som un centre educatiu
d’ensenyament postobligatori, format per cinc
famílies professionals i l’àmbit del batxillerat. La
seva mateixa distribució posa de relleu la
coexistència de petits “quasiinstituts” que
desenvolupen les seves activitats al llarg del dia.
Amb aquesta realitat tan diversa , es tracta
d’intentar trobar espais compartits, no només
entre l’equip humà del centre sinó amb
l’alumnat, les famílies, les empreses i altres
institucions. Iniciatives com la comunicació amb
les famílies a través de l’espai web, les aliances
amb empreses de diversos sectors, la
participació dels nostres alumnes en
competicions esportives i premis acadèmics, els
intercanvis amb altres centres, i també –per què
no- aquesta revista, apunten a forjar el que
podríem anomenar la “marca” Comte de Rius.
Una marca que cal continuar treballant i perfilant
en benefici de tots els sectors que la formen.
Aquest és un dels objectius que espero que
compartim l’any vinent. Que sigui bo.
Josep M Solé.
Cap d’Estudis
El dia 6 de novembre els nostres alumnes de 2n
de Batxillerat que cursen la matèria
d’Història de l’Art van fer una sortida cultural
per a conèixer personalment, a través dels
monuments més representatius de Tarragona,
els elements constructius i de decoració de
l’arquitectura romana com l’AMFITEATRE,
l’arquitectura romànica i gòtica com la
CATEDRAL així com les peces
arqueològiques i els objectes recuperats de les
excavacions romanes que actualment són
exposats en el Museu ARQUEOLÒGIC de la
nostra ciutat.
Acompanyats pels professors Josep M. Aliaga i
Marisa Casanova, i amb una temperatura que
convidava a la passejada i un cel blau que
il·luminava la majestuositat d’aquests
monuments, alumnes i professorat vàrem
gaudir d’un matí esplèndid, tot admirant
aquesta part de la ciutat declarada per mèrits
propis Patrimoni Mundial de la Humanitat.
Marisa Casanova. Professora de Història de l’Art
Al Claustre de la Catedral
Pàg. 2 Pàg.11
Al Museu Arqueològic
A l’ Amfiteatre
Al Pretori
Guillem Gràcia, Rafa López, Adrià Gil, David Cardenas,
M. Carmen Cabello, Ana Isabel Rubio i Stelio
Chardon

NARRATIVA
POESIA
Les Rimas de Gustavo Adolfo Bécquer són un excel.lent exemple de
la sensibilitat i la senzillesa poètica del seu creador: un romàntic. Qui
no ha vist escrit, o ha escrit, en les agendes:
Tu pupila es azul y cuando ríes
su claridad suave me recuerda
el trémulo fulgor de la mañana
que en el mar se refleja.
Per conèixer de primera mà la situació de la posguerra espanyola,
podeu llegir el que sent i viu la protagonista de la suggerent Nada,
de Carmen Laforet. Una visió des de la joventut, de les relacions
personals i de les misèries d’una família de la ciutat de Barcelona.
El aire de la mañana estimulaba. El suelo aparecía mojado
con el rocío de la noche.
Antes de entrar en el auto alcé los ojos hacia la casa
donde había vivido un año. Los primeros rayos del sol
chocaban contra sus ventanas. Unos momentos después,
la calle de Aribau y Barcelona entera quedaban
detrás de mí.
TEATRE
Fa uns mesos se succeixen les estrenes, i reestrenes, de la poètica i
sorprenent obra de Federico García Lorca: La casa de Bernarda
Alba: “drama de mujeres en los pueblos de España.”, una mirada a
la situació de les dones andaluses del primer quart de segle XX.
BERNARDA. Y no quiero llantos. La muerte hay
que mirarla cara a cara. ¡Silencio! (A otra hija.)
¡A callar he dicho! (A otra hija.) ¡Las lágrimas
cuando estés sola! ¡Nos hundiremos todas en un
mar de luto! Ella, la hija menor de Bernarda Alba,
ha muerto virgen. ¿Me habéis oído? Silencio, silencio
he dicho. ¡Silencio!
Narcís Almena. Professor de llengua
UNITAT DE MICROSCÒPIA DEL
SRCiT DE LA URV
Els passat 23 de novembre de 2009, els/les alumnes de 1r A i 1r B del CFGS Laboratori d'anàlisi
i control de qualitat varen anar a la Unitat de Microscòpia del Servei de Recursos Científics i
Tècnics de la URV, com a complement al mòdul 6 d'Assajos microbiològics.
La visita va consistir en una explicació teòrico-pràctica del funcionament i aplicació dels diferents
microscopis de recerca de la unitat: microscopi electrònic de transmissió (TEM), microscopis
electrònics de rastreig (SEM) i rastreig a pressió variable i ambiental (ESEM), microscopi làser de
rastreig confocal (MLSC) i microscopi de forces atòmiques (AFM).
Els/les alumnes van poder observar mostres que ells mateixos van portar.
Maria Pilar Ciurana, Montserrat Peralta i Gisela Puig
Professores del departament de química
Un dels grups que va assistir a la visita, juntament
amb els tècnics que van mostrar els microscopis,
Rita Marimón, Mercè Moncusí i Lukas Vojkuvka. Al
fons, el microscopi electrònic de rastreig a pressió
variable i ambiental (ESEM).
Pàg. 4 Pàg. 9
En la imatge podem veure un mosquit al
microscopi electrònic de rastreig de
pressió variable o ambiental (ESEM) a
200 augments.
Nadal és temps de donar i de rebre. És un bon moment
per ser solidari amb una bona part de la societat que,
ara per ara, passa per una situació difícil, agreujada
per la crisi.
¡ Fem tots plegats un petit esforç i col·laborem amb
CÀRITAS!

ADA
CA: *, ES: *, GA: * , EU: *. Asturià: ‘Xana’.
Nom d’origen hebreu ‘adah’ ( ( הָדָע )que significa ‘bellesa’. En el
Gènesis, primer llibre de la Bíblia, surt com a nom d’una de les
dones de Lamek, descendent de Caín. Relacionat amb el mateix
nom anglès, provinent de l’antic ‘Eadda’, derivat del germànic
‘ead’, que significa ‘felicitat, riquesa’. Es fa servir com a
hipocorístic de noms com ‘Adela, Adelaida’.
Onomàstica: 4 de desembre.
NICOLAU
CA: ‘Nicolau’, ES: ‘Nicolás’, GA: ‘Nicolau’ , EU: ‘Mikolas’.
Del grec ‘nikoláos’, νικη (niké) ‘victòria’ i λαος (laos) ‘pueblo’,
‘victòria del poble’, és un nom de difusió universal per sant
Nicolau de Bari, o de Myra, perquè és el lloc on va ser bisbe
(Turquia, segle IV); home piatós i generós, de gran fama per
repartir regals entre els nens pobres.
Onomàstica: 6 de desembre, per san Nicolau de Bari.
VERÒNICA
CA: ‘Verònica’, ES: ‘Verónica’, GA: * , EU: ‘Beronike’.
Provinent del llatí eclesiàstic, per deformació del nom grec
‘Bherenike’, ‘aquella que aconsegueix múltiples victòries’. És el
nom de la dona que, segons la tradició cristiana, eixugà la cara de
Jesús en el camí del calvari. Durant l’Edat Mitjana es va donar la
confusió entre el nom d’aquesta dona i la relíquia ‘veroicon’
(‘imatge autèntica’).
Onomàstica: 9 de juliol, per santa Verónica Giuliani, monja
caputxina; 13 de gener per la beata Verónica Negroni; i el 29
d’agost per la santa del camí del calvari.
Narcís Almena. Professor de llengua
Ada Lovelace
Picture Gallery
Nicolàs II Romanov Zar
Verónica Lake Actriu
RECONEIXEMENT DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ A
L’IES COMTE DE RIUS PER LA SEVA CONTRIBUCIÓ A
LA MILLORA DE LA QUALITAT EDUCATIVA
CONVENI
DEPARTAMENT
D’EDUCACIÓ I
TECNITOYS/
SCALEXTRIC
Pàg. 10 Pàg. 3
Durant la IX Jornada de Qualitat
a l'Educació que es va celebrar
a la Universitat Autònoma
de Barcelona, el Conseller
d’Educació de la Generalitat de
Catalunya l’Honorable Ernest
Maragall va fer un reconeixement
públic als centres que es
van avaluar el curs passat d'acord
amb el model d'excel·lència
educativa EFQM e2cat.
Un d’aquests centres és el nostre
institut, l’Institut Comte de Rius.
Sense la implicació, la dedicació,
la col·laboració i l’esforç de
l’equip humà de l’institut no
s’hagués pogut iniciar el camí
cap a l’excel·lència.
L'Hble. senyor Ernest Maragall
i Mira, Conseller d'Educació de
la Generalitat de Catalunya ,i el
senyor Sergi Pastor
Colldeforns, van signar el
passat dia 5 de novembre el conveni de col·laboració entre el Departament d'Educació i
l'empresa Tecnitoys/Scalextric.
Aquest conveni té com a objectiu desenvolupar un projecte de transferència tecnològica entre
l’empresa Tecnitoys/Scalextric i diversos instituts, entre d’altres l’Institut Comte de Rius , a
partir d'uns equipaments subministrats per l’empresa i mitjançant un concurs de projectes
elaborats pels alumnes del cicle formatiu de grau superior de Desenvolupament de Productes
Electrònics.

Núria Solé és periodista. Comença a treballar en el món del periodisme
a partir de segon de carrera a través de pràctiques en
diversos mitjans locals de Barcelona i Tarragona (BTV, Canal
Reus, Cadena SER). Durant l’últim curs de carrera, compagina
pràctiques a TV3 en les edicions del Telenotícies Matí i com a
redactora del programa El medi ambient amb la primera feina
estable a la Cadena SER, on desenvolupa diverses tasques a
Ràdio Reus i a SER Tarragona, en les edicions d’Hora 14 i Matinals.
La temporada 2001, edita i presenta el programa Redacció
Oberta, on s’analitza diàriament l’actualitat de les comarques de
Tarragona.L’11 de setembre de 2003, comencen les emissions
del Canal 3/24 i li encarreguen la posada en marxa. A partir del
juliol del 2006, passa a formar part de l’equip del Telenotícies
Migdia de TV3.
1. Ets periodista per vocació o per casualitat de la vida?
Per vocació. Ho tenia clar des de molt petita. Amb 10 o 12 anys, anava per casa amb un
cassette, imaginant que s'havia produït un incendi i que jo era la reportera que informava de la
notícia. Entrevistava al meu pare com si fos el bomber i a la meva mare com si fos la veïna
afectada pel foc.
2. Quines qualitats o predisposicions s'han de tenir per ser un bon periodista?
D'entrada, tenir curiositat per tot el que t'envolta i estar disposat a treballar moltes hores.
Alhora d'explicar la realitat, has de procurar ser honest i plural, i mantenir-te equidistant entre
dues parts en conflicte. L'objectivitat és un terme molt relatiu en periodisme, però hem de
treballar per aproximar-nos-hi al màxim.
3. Què és el periodisme, o millor dit, què és per a tu?
Per mi, és una manera de viure, una professió que t'enriqueix intensament cada dia. Penso que
el periodisme és també socialment necessari. Si s'exerceix honestament, és unacontrapoder
fonamental al servei de la societat.
4. Quins són els teus referents?
Núria Solé
No he estat mai mitòmana ni he intentat mai assemblar-me a ningú, però és evident que estic
sempre molt atenta a què i com expliquen les notícies alguns periodistes que actualment estan
en actiu. Són molts, tant de ràdio, tele com premsa. Són tots aquells que procuren ser plurals,
crítics, analítics, els que intenten anar una mica més enllà.
5. Hi ha periodistes d'opinió, de guerra, d'acció... I, fins i tot, de la premsa del cor. Hi ha
periodisme de diferents categories?
Jo no diria que hi ha periodisme de diferents categories. Hi ha diferents temàtiques, àmbits o
formats en els quals es pot exercir el periodisme. Al meu entendre, si es fa amb professionalitat,
tot tipus de periodisme és bo.
6. Amb quines dificultats es troben els qui volen aconseguir un lloc en aquest món, que té la fama,
certa o no, de ser molt tancat?
El periodisme pot ser un món corporativista o gremialista, però no crec que molt més que altres
professions. Per vèncer les dificultats s'ha d'estar disposat a treballar molt dur, sense pretendre
arribar enlloc.
7. Com animaries la gent jove a gaudir de la informació i estudiar periodisme?
La gent jove s'ha d'acostumar a agafar un diari i llegir-lo, a escoltar la ràdio o mirar els
Telenotícies cada dia. Quants més millor. Més ben informats estaran. La informació --com la
lectura-- et fa lliure.
8. Com es prepara un Telenotícies?
És una feina complexa. Podria parlar-ne hores !!! Però, per resumir-ho... és una feina que, a TV3,
fem un col.lectiu amplíssim de persones: editors, realitzadors, periodistes, productors, operadors
de càmara.... Es necessiten moltes hores per preparar un informatiu. Al TN Migdia, comencem a
les vuit del matí. Es tracta d'analitzar què està passant, què volem explicar, què no volem explicar,
com ho expliquem, quina durada li dediquem a cada informació, en quin ordre, quines són les
noticies més rellevants, quines imatges val la pena destacar, etc... És apassionant!
9. Veus molt la televisió? Li dedico una hora o dues al dia. Miro bàsicament informatius o programes
informatius (debats, documentals, etc) i alguna sèrie o pel.lícula per distreure'm. També Polònia
i l'APM.
10. Un bon consell que sempre t'hagi funcionat. "Procura ser molt observadora i tenir sempre els
ulls ben oberts". Consell de la meva mare.
11. Què pots aportar a la teva tasca pel sol fet de ser una dona? Suposo que tenir més sensibilitat
cap a aquelles qüestions que més preocupen les dones, com la conciliació laboral i familiar o la
violència masclista. Però, en general, no m'agrada fer gaires diferències entre homes i dones. Tots
estem en el mateix vaixell.
Núria Solé i Carles Prats
Pàg. 6 Pàg. 7
Fina Costa. Coordinadora de la Revista
Núria Solé, Espertac Peran i Xavi Coral

L’IES Comte de Rius centre tutor
de l’Institut Obert de Catalunya
Dissabte, 28 de novembre, de 8.00h a 19.00h, es va portar a terme al nostre institut una
jornada tècnica per al cicle CFGM Instal·lacions elèctriques automàtiques. Van
col·laborar en l’organització d'aquesta jornada els professors del nostre institut Lluís
Martínez i Pedro Sánchez i des de l’IOC els professors Antoni Hidalgo i Antoni Moreno.
L’assistència va ser de 15 alumnes.
SEAT lliura un cotxe al Departament
de Manteniment de Vehicles
El conseller d’Educació ha assistit avui a l’acte de lliurament dels vehicles que SEAT ha
cedit al Departament d’Educació perquè els alumnes dels instituts que imparteixen
Automoció puguin realitzar classes pràctiques amb equipament real.
En total, 23 instituts podran beneficiar-se d’aquest acord, que facilita als alumnes la
realització d’activitats de manipulació mecànica i desmuntatge de peces amb els vehicles
cedits.
Durant l'acte, James Muir i Ernest Maragall han signat dos convenis de col•laboració que,
entre altres aspectes, faciliten que els cursos de formació professional de SEAT tinguin
una acreditació oficial i permeten que els alumnes puguin realitzar pràctiques en les
instal•lacions de SEAT. Més informació: Departament d'Educació i SEAT
Pàg. 8
El pessebre és la representació a la llar del
naixement del nen Jesús construïda amb molsa,
troncs, suro, amb figures de fang de personatges
de la vida rural. El pessebre és un dels
quadres costumistes més estesos a la Mediterrània
cristiana. El seu origen podria estar
en les antigues creences de tenir imatges dels
déus a casa com a protecció, encara que ha
sofert tantes evolucions que això no es pot
assegurar.
A la societat tradicional Catalana el pessebre
era representatiu i emblemàtic de les festes,
molt abans que l'arbre de Nadal fos introduït
El Tió de Nadal (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal,
Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana
i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia
en un tronc encès -és a dir, un tió- de la llar de foc, i el regal era
l'escalfor que proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora
posant-li potes i altres elements que simulen una cara somrient
que sovint es corona amb una barretina vermella.
Se'l fa cagar repetidament a base d'engegar-li cops de bastó alhora
que se li canta una cançó tradicional, al·lusiva d'aquesta circumstància:
L'origen del pessebre pot trobar-se també en
les escultures i pintures que curullaven les
[[catedral]]s i que servien per explicar als fidels
menys instruïts les creences cristianes.
Així, la primera representació data del [[segle II]] després de Crist, quan a les
[[catacumba|catacumbes]] romanes de [[Priscil·la]] es representava ja la [[Verge Maria]] sostenint als
seus braços el nen Jesús. El pessebre més antic que es coneix data del [[segle III]] després de Crist, al
[[monestir]] [[Alemanya|alemany]] de Füsen.
La primera representació catalana apareix a començaments del [[segle IV]] a la catedral de
[[Barcelona]]. . A finals del [[segle XIII]] els personatges adquireixen autonomia pròpia i passen a
formar quadres dins dels temples. Va ser l'any [[1223]] que [[Sant Francesc d'Assís]] va fer una representació
del naixement al voltant d'una menjadora d'animals –un estable semblant a aquell en què
segons el cristianisme va néixer el nen Jesús–, considerada per molts l'origen del pessebre.
A [[Catalunya]], les primeres figures no arriben fins al [[segle XVII]], però al [[segle XVIII]] ja hi ha
notables escultors com el murcià Salzillo, els catalans Vallmitjana i Amedeu o els valencians [[Josep
Esteve Bonet]] i Josep Ginés els que crearien imatges que posteriorment servirien com a model per a
altres representacions.
Pàg. 5