Cultura 20040325 - aaeet.com

AAEET ~ Valls, març del 2004 Núm. 645
La ciutat de Valls ara fa cent anys (i II)
Entrevista a Enric Nogués Farré, president de la Secció de Filatèlia,
Numismàtica i Col·leccionisme de VAAEET

Segona època - Any LXXV-
Número 645 - Valls, març
del 2004
Edita: Associació d'Alumnes
i Exalumnes de l'Escola del
Treball de Valls (muralla de
Sant Antoni, 35, baixos)
Director: Andreu Garcia Jané,
president de l'AAEET
Cap de redacció: Francesc
Murillo Galimany ; '}
Assessorament lingüístic:
Banús & Pros, Correctors
Equip assessor: Pere Altés
Serra, David Vallverdú Queralt
i Jordi de Bofarull j .
Dipòsit legal: T-2.192^1985
Producció i muntatge: Associació
d'Alumnes i Exalumnes
de l'Escola dèITreball
d e V a l l s '.'•':": I-
Tel. 977,613443 ,, ;
cultüraAAEET@hotmail.com
Imprimeix: Formes Gràfiques
VallsSA . •:
Membre de l'Associació Catalana
de Premsa Comarcal
Editat amb la col·laboració de
la Diputació de Tarragona i del
Consell Comarcal de l'Alt
Camp • j
I Premi Tasis-Torrent (1981)
III Premi Ventura Gassol
(1995) :
X Premi Ventura Gassol
(2002) V
Portada
Cinc imatges que ens
mostren l'estat en què
es troba actualment el
refugi antiaeri de la
plaça del Blat. Al
febrer d'enguany, la
Secció d'Espeleologia
de l'AAEET va iniciar
un projecte d'estudi
dels diversos refugis
de la Guerra Civil que
es conserven a Valls.
(Fotos: Dimas
Balaguer)
4 La ciutat de Valls ara fa cent anys (i II)
Francesc Murillo
io Entrevista: Enric Nogués Farré
Francesc Murillo
12 Efemèrides comentades
Pere Altés
14 Valls va refer el calendari casteller l'any 1922
Xavier Güell i Cendra
20 Heura, falzilla i molsa
Josep M. Freixes
21 L'antiga bòbila de la Xamora
Lluís Cebriàn iPA.S.
22 Brahms, una visió general en el segle xx i ara
MarcMoncusí
23 L'emigració ribetana dels segles xix i xx: una investigació
pendent
Roser Puig Tàrrech
24 Ressenyes culturals
Joan de Valls
28 Notícies al vol
Jordi
30 AAEET: la vida de l'entitat
Secció d'Espeleologia, Secció de Fotografia i Acta de la darrera reunió
general ordinària
La plaça del Portal Nou, amb el convent de les Monges Carmelites a l'esquerra. Lmatge
presa cap al 1925. (Foto: Pere Català Pic /AMV, Fons Municipal de Valls)

eportatge
La ciutat de Valls ara fa cent anys (i II)
VALLS - Vista General
Francesc Murillo Galimany
Vista de Valls presa des d'una vinya del Freixa al començament del segle XX. En la imatge, a més de l'església de
Sant Joan, el convent de les Carmelites del Portal Nou i el campanar del Carme, hi podem observar les xemeneies
d'algunes de les fàbriques que hi havia als ravals i a la carretera de Montblanc. (Foto: AMV, Postals)
Després que en l'anterior
número em centrés a explicar
l'urbanisme que mostrava
la nostra ciutat al començament
del segle xx, en
aquestes pàgines descriuré
altres aspectes del Valls
d'aquells anys, com ara
l'estructura administrativa,
l'ensenyament, els comerços,
la indústria, la pagesia,
la xarxa viària, o els carrers
i els principals edificis. Ho
faré emprant principalment
dues descripcions contemporànies
del Valls d'aquella
època: la que va escriure
Emilio Pedrera y Caballero
en la seva Guia de Valls y
su partido —editada a la
nostra ciutat l'any 1900— i
la que va publicar, uns deu
anys més tard, Emili Morera
i Llauradó en el volum de
la Geografia general de Catalunya
—dirigida per
Francesc Carreras i Candi—
corresponent a la província
de Tarragona. Ambdues
descripcions són força
riques en detalls de tota
mena —especialment la primera—
i permeten aproximar-nos
força a l'aspecte
que tenia Valls en aquelles
dates.
Al començament del segle
xx, la ciutat de Valls, capital
del partit judicial de Valls,
es trobava força ben comunicada,
fet que n'afavoria el
comerç, la indústria i teòricament
el creixement demogràfic.
La construcció de
diverses carreteres al llarg
del segle xix havia millorat
considerablement la xarxa
viària, que fins aleshores
pràcticament només estava
formada pels camins d'origen
medieval que enllaçaven
Valls amb els municipis
veïns i així successivament
al llarg del territori.
Encara que en la primera
meitat del segle ja es construirà
la important carretera
de Tarragona a Lleida —l'ac-
tual N-240—, no serà fins
als anys seixanta del segle
xix quan el Govern, en part
mitjançant la Diputació, impulsarà
una política de
construcció d'una sèrie de
carreteres modernes. Aquest
impuls fou tan important
que podem dir que, en els
darrers anys d'aquell segle,
quedava configurada la major
part de la xarxa de carreteres
que continua vigent
en els nostres dies. És en
aquests anys quan es construeixen,
entre d'altres: la
carretera de Valls a Tarragona
per la Masó i el Morell,
la de Tarragona al Pont
d'Armentera, la d'Alcover a

Calafell —que correspon a
les actuals carreteres de
Reus i de Barcelona—, la
de Valls a Igualada pel Pla
de Santa Maria i el Pont
d'Armentera i la bifurcació
d'aquesta darrera cap a Cabra
del Camp i Sarral. 1 Totes
afavoriren considerablement
la nostra ciutat, que
es reafirmà com a centre
comarcal, administratiu i
mercantil per a les poblacions
properes.
El mitjà de transport per
aquestes carreteres i pels
camins veïnals era la mula
o bé el carro, i especialment
la tartana. Al començament
de segle existien diversos
serveis de cotxes de viatgers
que garantien un servei regular
entre Valls i les poblacions
veïnes. N'hi havia de
Valls a Alcover; al Pla, Cabra
i Sarral; al Pla i al Pont
d'Armentera; a Picamoixons,
la Riba i Montblanc; a
Alió i Vila-rodona, i a Tarragona,
per Vallmoll i els Garidells,
o per la Masó, el
Morell i Constantí. L'any
1900 el preu d'un passatge
en aquestes tartanes oscil·lava
entre els dos rals i
una pesseta, mentre que la
llargada del trajecte anava
des de la mitja hora invertida
fins a Picamoixons, fins
La plaça del Blat,
presidida per l'edifici
de l'Ajuntament, en
el moment que hi
retornaven les autoritats
municipals des de
l'església durant la
celebració d'una festa
major de Sant Joan dels
anys vint. En la imatge hi
podem veure elsxiquets
de Valls aixecant un pilar
de cinc, els gegants
d'esquena i, a la dreta,
l'edifici de l'Hotel París.
(Foto: Pere Català Pic/
AMV, Fons Municipal
de Valls)
a les tres i mitja necessàries
per arribar a Montblanc. 2
L'existència de tres fondes
—l'Hotel París, la Fonda del
Centro i la Fonda de la Rossa—,
quatre cases d'hostes,
quatre posades i cinc
cases on es feia menjar,
garantia l'estada dels forasters
a Valls.
També durant la segona
meitat del segle xix arriba el
ferrocarril a la comarca.
Aquest nou mitjà de transport
s'enceta amb la construcció,
l'any 1863, de la línia
de Tarragona a Lleida,
amb estacions a Alcover,
Picamoixons i la Riba. Més
tard, l'any 1883, continua
amb la de Barcelona a Valls
—que més endavant enllaçarà
amb l'anterior a Picamoixons—,
amb estacions
a Vilabella, Nulles i Valls.
D'aquesta manera, Valls va
quedar inclosa dins la xarxa
de línies de ferrocarril
que s'estava expandint per
tot l'Estat, i va poder gaudir
dels avantatges que
aquest transport garantia.
Centrant-nos en el nucli
urbà vallenc, en parlar de
les vies públiques, l'any
1910 Emili Morera en remarcava
els ravals, dels
quals deia que "se'ls nome-
reportatge
Al començament del segle xx, la ciutat
de Valls es trobava força ben comunicada,
fet que n'afavoria el comerç, la
indústria i teòricament el creixement
demogràfic. La construcció de diverses
carreteres al llarg del segle xix havia
millorat considerablement la xarxa
viària, que fins aleshores pràcticament
només estava formada pels camins
d'origen medieval.
na de Sant Antoni, del Carme,
de Sant Francesc, de la
Farigola, del Castell, de Caputxins
o passeig de Pi i
Margall [es refereix al passeig
dels Caputxins], y de la
Misericòrdia [l'actual carretera
del Pla], conexent-se
les restants vies com a senzills
carrers. Constitueixen
també carrers les entrades
de varies carreteres que
afluexen a Valls, com lo carrer-carretera
de Tarragona,
del Pla y de Vendrell, y un
hermós passeig de la Estació
del ferrocarril".
Pel que fa als edificis, el
mateix autor en destacava
els següents: "Com edificis
públichs, se troban emplaçats
en diferents carrers y
places, la Casa de Caritat,
abans convent de Caputxins;
lo Quarter; lo Teatre,
inaugurat en 1851 y construída
sa façana en 1882;
l'antic Hospital destinat ara
a jutjat de partit y a escoles
públiques, obra reedificada
en l'any 1800; lo Banc
de Valls, alçat l'edifici en
1884; la Presó del partit,
que es una part de la obra
destinada a quarter, abdós
del segle xvm; y la Casa
Consistorial, edifici de construcció
del segle xvi, si bé
que en lo xvm fou obrada

eportatge
•7-VALLS. •
Plaza da Prim.
(Patí).
A dalt, la plaça del Pati, abans del1921, amb l'edifici del Castell al fons. A l'esquerra,
hi veiem l'edifici de ca la Massona quan encara estava en construcció. (Foto: AMV,
Postals)
A baix, escena de mercat de bestiar al carrer d'Anselm Clavé, datada en els primers
anys del segle XX. Podria correspondre's amb la Fira de Santa Úrsula de l'any 1910.
A l'edifici del Quarter s'hi reconeix la part que feia de presó del partit judicial. (Foto:
AMV, Fons Impremta Castells)
una part, la sala Capitular
en 1726 y la nova frontalera
en 1895." 3 A aquesta relació,
que també incorporaria
les esglésies i capelles
existents a la ciutat, i l'edifici
de la Societat Agrícola,
Emilio Pedrera hi havia afegit
deu anys abans l'edifici
del Castell i el cementiri
municipal.
De l'Ajuntament en direm
que, en aquell temps, la
corporació municipal vallenca
estava formada per un
alcalde president, nomenat
per Reial ordre, quatre tinents
d'alcalde i catorze regidors.
A més, existien una
sèrie de juntes i comissions
municipals presidides pel
batlle. El personal de l'Ajuntament
el componien un total
de 37 individus, distribuïts
en els diferents càrrecs administratius
i policíacs —pensem
que hi havia la policia
urbana i la rural.
La ciutat, com a cap de par-
tit, comptava amb diversos
serveis públics, com ara el
Jutjat de Primera Instància
i Instrucció, el Registre de
la Propietat, l'oficina de Correus
i Telègrafs —que l'any
1900 estava ubicada als
baixos de l'Ajuntament i ja
disposava d'un servei de telèfon—,
una petita guarnició
militar, un destacament de
la Guàrdia Civil, una força
del Sometent, diversos funcionaris
de l'estació de Ferrocarril
i un funcionari d'obres
públiques. 4 A més, hi
havia tres notaris i un gran
nombre d'advocats i de procuradors
dels tribunals.
Valls també disposava, entre
altres serveis municipals:
del Jutjat Municipal,
situat, com l'altre jutjat, en
el pis superior de l'edifici de
Sant Roc; d'una peixateria
municipal, emplaçada al
capdavall de les escales del
carrer de la Peixateria, i
d'un escorxador edificat el
1883 als afores, en la cruïlla
dels actuals carrers del
Cor de Maria i de l'Abat
Llort.
Pel que fa a establiments
benèfics, a Valls n'hi havia
tres, tots a cura de comunitats
religioses: l'Hospital
Civil del municipi, destinat a
malalts pobres i situat a
l'antic convent de Sant Francesc;
les Germanetes dels
Pobres, una institució que
tenia cura d'ancians pobres,
i la Casa de Caritat. Aquest
darrer establiment benèfic
es trobava ubicat a l'antic
convent dels Caputxins i tenia
com a objectius: "el socorro,
educación y instrucción
de los verdaderamente
necesitados, admitiéndose
en él solo los ancianos pobres,
jóvenes pobres impedidos,
y ninos huérfanos
desamparados, mayores de
seis anos, no enfermos, e
hijos de Valls". 5
La vida religiosa girava entorn
de les tres parròquies
vallenques: Sant Joan Baptista,
el Carme i Sant Anto-

ni. La primera d'aquestes
esglésies era parròquia des
del final del segle XII, mentre
que les altres ho eren des
de feia pocs anys —el 1868
i el 1878 respectivament. A
més d'aquestes existien altres
esglésies i capelles, totes
amb culte —com ara la
capella del Roser, la de
Sant Roc, l'església de Sant
Francesc, el santuari de la
Mare de Déu del Lledó i
l'ermita de Sant Llorenç.
Quant a convents, aleshores,
només hi havia el de les
Carmelites Calçades —emplaçat
a la plaça del Portal
Nou—, el de les Monges Mínimes
—situat a la plaça del
Pati— i els de les comunitats
religioses que tenien
cura dels establiments benèfics
de la ciutat i d'algun
dels centres d'ensenyament
existents.
Pel que fa al grau d'instrucció
dels vallencs, l'any 1900
només un 36,06% sabia llegir
i escriure. 6 Hem de dir
que, tot i l'índex tan alt
d'analfabetisme que representa
aquest percentatge,
l'analfabetisme s'anava reduint
progressivament des
que s'havia implantat, l'any
1857, la Llei Moyano, que
establia l'ensenyament obligatori
per a la població infantil
de 6 a 9 anys d'ambdós
sexes. 7
A Valls l'ensenyament s'impartia
en escoles de nens i
nenes, tant públiques com
privades. L'any 1900 hi havia
un total d'11 escoles públiques
de primer ensenyament:
una de pàrvuls, dues
d'elementals per a nens,
una de superior per a nois
—dirigida per Emilio Pedrera
y Caballero—, tres d'elementals
per a nenes i una
d'elemental per a cada sexe
a Picamoixons i a Fontscaldes.
D'altra banda hi havia
un total de 10 escoles privades
de primer ensenyament.
D'aquestes, tres estaven a
les mans de comunitats religioses
—les monges del
reportatge
El carrer Major en un dia de mercat. Imatge presa cap al 1920. Com podem veure,
les voreres d'aquest i dels altres carrers on se celebrava el mercat estaven atapeïdes
amb els productes agrícoles dels venedors. En la fotografia també podem comprovar
que molts baixos de cases estaven ocupats per botigues o tallers. (Foto: Pere Català
Pic/AMV, Fons Municipal de Valls)
Cor de Maria, de la Sagrada
Família i de les carmelites
de la Casa de Caritat— i la
resta a les mans de mestres
particulars.
Respecte al segon ensenyament,
hi havia un col·legi dirigit
pels pares escolapis,
que estava instal·lat a l'antic
convent del Carme des del
final del segle xix. 8 Aquest
darrer col·legi va desaparèixer
al final del 1905, després
d'haver compartit el
mateix edifici amb l'Escola
Elemental d'Indústria, que
s'hi establí entre el 1904 i el
1915. També cal remarcar
que l'any 1906 s'establí a
Valls un col·legi privat de
primer i de segon ensenyament;
sota la direcció dels
germans de Sant Gabriel,
va donar molts bons fruits
fins a l'any 1936, que es
tancà. 9
Tractant l'economia, constatem
que la principal activitat
econòmica de la ciutat
continuava sent l'explotació
agrícola. Al començament
del segle xx, els conreus
més destacats eren la vinya
—en procés de recuperació
després d'haver patit
la plaga de la fil·loxera—,
l'avellaner, l'ametller i el garrofer.
El conreu del cànem,
lligat a la producció d'espardenyes
i cordes, també tenia
força importància, però
es trobava en un segon terme
respecte als anteriors.
De cereals, se'n sembraven
pocs i era necessari importar-los
per cobrir les necessitats
del consum de la població.
10
La indústria també tenia un
paper molt important en el
Valls d'aquells anys. Així,
l'any 1900 hi havia 22 fàbriques
de curtits, amb un total
de 250 operaris; la indústria
de l'espardenya i la corda
comptava amb 31 establiments
i s'hi dedicaven unes
mil dues-centes persones;
La principal activitat econòmica de la
ciutat continuava sent l'explotació
agrícola. Al començament del segle xx,
els conreus més destacats eren la
vinya —en procés de recuperació
després d'haver patit la plaga de la
fil·loxera—, l'avellaner, l'ametller i el
garrofer.

El carrer de la Carnisseria, sense empedrar, amb l'aspecte que mostrava al començament del segle XX. En primer
terme, hi tenim un exemple d'un local comercial, mentre que al final del carrer hi podem veure l'edifici de ca Mercadé
abans que aquest fos modificat, amb regust noucentista, per l'arquitecte Josep M. Vives. (Foto: AMV Fons
Impremta Castells) '
existien 3 fàbriques de gèneres
de punt, amb 700
obrers, majoritàriament dones;
11 fàbriques de teixits,
que donaven feina a unes
vuit-centes cinquanta persones;
4 fàbriques d'aprest,
amb uns cent operaris; 5
tintoreries, amb gairebé un
centenar de treballadors, i
una fàbrica d'alcohol i 6
d'aiguardents anissats, que
sumaven un reduït nombre
d'operaris.
També eren força nombrosos
els establiments relacionats
amb la indústria de
la fusta —és a dir, les ebenisteries,
les fusteries, les
tomeries, les boteries i els
tallers dels carreters—, que
en total ocupaven un centenar
de treballadors. Un cas
similar a l'anterior era el de
les indústries relacionades
amb el ferro, entre les quals
hi havia una fundició, diversos
tallers de construcció i
reparació de maquinària i
nombrosos ferrers, claveters,
calderers, serrallers,
etc, que sumaven unes setanta
o vuitanta persones. A
més hi havia una fàbrica i un
magatzem de farines —sl·
tuats a prop de Picamoixons—,
7 molins fariners,
25 forns de pa, 12 industrials
sastres —que tenien
botiga i donaven feina a 150
treballadores—, diverses fàbriques
de pastes de sopa,
L'oferta comercial de la ciutat, la celebració de tres
concorregudes fires anuals —en els mesos de setembre,
octubre i en la diada de la segona Pasqua— i dels mercats
setmanals dels dimecres i dels dissabtes, convertien Valls
en el veritable mercat de moltes poblacions de la comarca
que no en tenien.
de xocolata, de sabó, d'adobs,
etc.
El nombre de comerços
també era força elevat i
mostrava una gran diversitat.
La ciutat estava ben assortida
de botigues de
teixits, carnisseries i capelleries,
merceries i paqueteries,
plateries i joieries, rellotgeries,
perfumeries, esparteries
i estoreries, sabateries,
llibreries, perruqueries
i barberies, pastisseries
i confiteries. També hi havia
7 farmàcies, diverses drogueries,
comerços d'ultramarins
i comestibles, carnisseries,
establiments de
pesca salada i d'altres de
carns salades i embotits,
botigues d'olis i sabons, cistelleries,
quincalleries i ferrateries,
etc. 11 A aquests comerços
cal afegir-hi els 6

cafès que existien a la ciutat,
que eren un dels principals
indrets de reunió dels veïns
en les seves estones d'oci.
En conjunt, en aquelles dates,
l'oferta comercial de la
ciutat, la celebració de tres
concorregudes fires anuals
—en els mesos de setembre,
octubre i en la diada de
la segona Pasqua— i dels
mercats setmanals dels dimecres
—de grans, llavors,
llegums, tubercles, farines
i bestiar— i dels dissabtes
—dedicat sobretot a productes
hortícoles—, convertien
Valls en el veritable
mercat de moltes poblacions
de la comarca que no en
tenien.
Finalment, no podem deixar
de remarcar la importància
de la vida associativa vallenca.
L'any 1900 hi havia 16
societats —polítiques, culturals,
lúdiques, obreres, agrícoles,
etc.—, que sumaven
un total d'uns quatre mil associats.
12
Notes
1. E. Pedrera y Caballero,
Guia de Valls y su partido.
Valls: Tipografia La Catalana,
1900, pàg. 16-17. I E. Morera
i Llauradó, "Província de
Tarragona". Dins: Francesc
Carreras Candi (dir), Geografia
general de Catalunya.
Barcelona: Ed. Albert Martín,
1911, pàg. 782-783.
2. E. Pedrera y Caballero,
Guia de Valls y su partido,
pàg. 34-35.
3. E. Morera i Llauradó,
"Província de Tarragona",
pàg. 779-780.
4. E. Morera i Llauradó,
"Província de Tarragona",
pàg. 780-781.
5. E. Pedrera y Caballero,
Guia de Valls y su partido,
pàg. 41-44.
6. E. Pedrera y Caballero,
Guia de Valls y su partido,
pàg. 15.
reportatge
A dalt, /aplaça de l'Oli en un dia de mercat de les primeres dècades del segle XX.
(Foto: AMV, Postals)
A baix, els rentadors del mas Miquel en ple funcionament cap a l'any 1928. Els safareigs
públics, situats majoritàriament a prop dels torrents i de les nombroses fonts
que existien a la ciutat, eren uns indrets molt concorreguts, ja que eren pocs els habitatges
que en disposaven de propis. (Foto: Pere Català Pic/AMV, Fons Municipal de
Valls)
7. BOPT, núm. 121, 30-9-
1857, "Ley de Instrucción
Pública", pàg. 2.
8. E. Pedrera y Caballero,
Guia de Valls y su partido,
pàg. 44-48.
9. E. Morera i Llauradó,
"Província de Tarragona",
pàg. 780.
10. E. Pedrera y Caballero,
Guia de Valls y su partido,
pàg. 20-21.
11. E. Pedrera y Caballero,
Guia de Valls y su partido,
pàg. 90-148.
12. E. Pedrera y Caballero,
Guia de Valls y su partido,
pàg. 75-88.

parleu-me'n
Entrevista a Enric Nogués Farré, president de la
Secció de Filatèlia, Numismàtica i Col·leccionisme
de l'AAEET
Enric Nogués és un vallenc
de cinquanta-tres anys. Directiu
bancari prejubilat, és
membre de l'Associació de
Veïns del barri de Sant Josep
Obrer, de Sal Grossa i
de la Coral Terpsícore. Però
ara l'entrevistem perquè
també és el president de la
Secció de Filatèlia, Numismàtica
i Col·leccionisme de
I'AAEET, des que en va reiniciar
les activitats ara fa cosa
d'un any —recordem que
aquesta secció va estar inactiva
més de deu anys.
—Ens podria explicar d'on
prové el seu interès pel
col·leccionisme, i des de
quan el practica?
—Bé, el meu interès pel
col·leccionisme em ve dels
anys d'infantesa. El meu
pare era una gran aficionat
a la filatèlia, i això de mica
en mica em va anar mar-
"La primera col·lecció que vaig iniciar
va ser la de segells usats d'Espanya.
Aquesta era, i encara és, la col·lecció
típica per als aficionats que s'introdueixen
en el món de la filatèlia, perquè
és el material més fàcil de trobar,
sobretot a través de la correspondència
que t'arriba. I després, de mica en
mica, ja vaig començar a fer la col·lecció
de segells d'Espanya nous, que ja
els havia de comprar."
10
cant. M'agradava la possibilitat
de col·leccionar alguna
cosa i des de ben petit vaig
començar les meves primeres
col·leccions —amb el
suport del meu pare, és
clar. La primera que vaig
iniciar va ser la de segells
usats d'Espanya. Aquesta
era, i encara és, la col·lecció
típica per als aficionats
que s'introdueixen en el
món de la filatèlia, perquè
és el material més fàcil de
trobar, sobretot a través de
la correspondència que t'arriba.
I després, de mica en
mica, ja vaig començar a
fer la col·lecció de segells
d'Espanya nous, que ja els
havia de comprar.
—Vostè ja havia format part
anteriorment de la Secció
de Filatèlia i Numismàtica de
I'AAEET, que va estar activa
entre els anys 1960 i
1991. Quan i per què hi va
ingressar? Quines activitats
realitzava la Secció?
—Hi vaig ingressar perquè
el meu pare, Joaquim Nogués
Vilaseró, formava part
d'aquesta Secció de I'AAEET
des de la seva creació, i fins
i tot en fou president al llarg
dels darrers anys d'activitat
de la Secció. A causa
d'aquesta vinculació familiar
í del meu interès pel
col·leccionisme em vaig incorporar
a la Secció. Pràcticament
al cap de poc de
desaparèixer el meu pare,
la Secció, que estava formada
bàsicament per gent
gran, va restar inactiva, ja
que els pocs joves que en
formàvem part vam preferir
continuar amb aquesta afició
pel nostre compte.
Francesc Murillo Galimany
»Pel que fa a les activitats
que organitzava la Secció,
en aquells anys cada setmana
ens trobàvem un dia
al vespre al local de l'entitat
que hi havia a l'edifici de
l'antic Quarter. També celebràvem
el Mercat Mensual
del Col·leccionisme, i més o
menys cada un o dos anys
muntàvem una exposició filatèlica,
que alguna vegada
va ser de numismàtica o
d'altres branques del col·leccionisme.
Quan organitzàvem
una exposició de filatèlia,
de vegades, si estava
relacionada amb algun acte
commemoratiu destacat o
amb les Festes Decennals
de la Verge de la Candela,
l'acompanyàvem amb un
mata-segells especial, que
se sol·licitava a la Direcció
General de Correus. Com a
curiositat et diré que la darrera
activitat que va fer la
Secció abans que aturés les
activitats, fou posar en funcionament
un mata-segells
especial durant la celebració
de les Festes Decennals
del 1991.
—Parli'ns de la recuperació
de la Secció. Com va sorgir
la idea i per què? Quan va
tornar a iniciar les activitats
com a Secció de I'AAEET?
—El motiu que en va provocar
la reaparició fou la commemoració
del 75è aniversari
de I'AAEET, l'any 2002.
Com que la Comissió Organitzadora
tenia la intenció
que en els actes que se celebrarien
hi prenguessin
part totes les seccions de
l'entitat, tant les actives com
les inactives, em van proposar
que els antics membres

de la Secció muntéssim
una exposició de col·leccionisme.
En un primer moment
vaig posar-me en contacte
amb quatre o cinc
persones que n'havien format
part, i tots van considerar
que la proposta era engrescadora.
I a partir d'aquí
ja vam posar fil a l'agulla,
localitzant i implicant altres
veterans de la Secció, o bé
viudes que conservaven les
col·leccions dels seus marits,
i també joves que estaven
interessats en el
col·leccionisme. Així vam
aconseguir presentar una
exposició força digna al Pati
de Sant Roc, en què hi havia
representat un ampli
ventall del col·leccionisme,
d'acord amb la important diversificació
que existeix avui
en dia en aquest camp. A
més dos mata-segells especials
que vam poder sol·licitar
de nou a la Direcció
General de Correus van enriquir
l'exposició.
»Una vegada acabada l'exposició,
els que hi havíem
participat ens vam plantejar
la possibilitat de recuperar
la Secció, i uns quants vam
decidir provar-ho. Es van
estudiar les activitats que es
podrien portar a terme en
aquells moments inicials, i
s'escollí la més factible:
organitzar un mercat del
col·leccionisme cada primer
dissabte de mes. I d'aquesta
manera, al maig del 2003,
s'iniciava la represa de la
Secció amb la celebració
del mercat a la plaça del
Pati.
—/ la seva elecció de president.
En què consisteix la
seva tasca?
—Bé, com t'he dit abans,
I'AAEET va posar-se en contacte
amb mi perquè es pogués
muntar l'exposició del
75è aniversari. Per tant,
com que vaig ser la primera
persona que va començar
a buscar gent perquè hi
participés, quan va arribar
el moment d'organitzar la
Secció els companys gairebé
em van nomenar president
a dit.
»La tasca del president és
treballar per intentar consolidar
i impulsar la Secció,
per aconseguir que es consolidi
o, com ara, procurar
difondre tant com sigui possible
el mercat mensual.
Amb aquest objectiu, per
exemple, hem parlat amb
l'àrea de Promoció de la
Ciutat de l'Ajuntament de
Valls i això ha permès editar
un petit calendari que
recull les dates de les celebracions
del Mercat del
Col·leccionisme —a més de
les dates de tots els altres
mercats de la ciutat. També
he de dir que, des del
primer dia, l'Ajuntament ens
facilita les taules que fem
servir en el mercat, i que la
setmana abans de cada
edició ens col·loca una pancarta
anunciant-la a la plaça
del Pati. Val a dir que estem
notant que cada mes
l'assistència de visitants és
més nombrosa i que sorprenentment
ens ve gent de
Tarragona, de Reus i d'altres
poblacions properes.
parleu-me n
—Quins altres tipus d'activitats
realitza la Secció? Ens
en podria fer una valoració?
—En primer lloc, com he
dit, tenim el Mercat del
Col·leccionisme, que celebrem
cada primer dissabte
de mes —tot i que al novembre
passat no el vam fer. Al
desembre el canviem de dia
perquè el fem coincidir amb
el Mercat de Nadal, i això
ens aporta molts visitants.
A més del mercat —on trobem
tot tipus de col·leccionisme,
tot i que el producte
estrella són les plaques de
cava—, des del gener d'en-
Enric Nogués Farré
(Foto: Mireia Huerta)
"À més del mercat que celebrem cada
primer dissabte de mes —on trobem
tot tipus de col·leccionisme—, des del
gener d'enguany, cada segon dijous de
mes, al local social de I'AAEET, hi fem
una trobada de col·leccionistes de filatèlia
i numismàtica."

12
AUTOMATITZACIÓ D'OFICINES
ABAT LLORT, 4 • 43800 VALLS
Tel. 977 603 074 - 977 605 803 - Fax: 977 606 154
a/e: aymerich@minorisa.es
PEIXATERIA I PESCA SALADA
VIDAL
Peixateria, 15
Tel. 977 600 951
Carrer de la Cort, 18 -Tel. 977 601 468 - 43800 VALLS
DOMÈNEC
ABILLAMENTS & MODA
Carrer de la Cort, 27. Tel. 977 600 852. VALLS
VIATGES
abelux
Plaça del Pati, 12 B
Tel. 977 600 729 - 977 603 709
BONACM s.L.
SERRAILERÍA EN FERRO i AIUMÍNÍ
Polígon Industrial, C/ Licorisfes, 44
Tel. 977 614 097 - fax: 977 601 3Ó5
a/e: bonachi@eresmas.com
SERVEIS TÈCNICS DE NETEJA
VALLS
Tel. 977 609 300
Fax 977 613 429
a/e: central@cosip.com
web: www.cosip.com
tritures
U
43800 VALLS
Abat Llort, 22 • Tel. 977 600 456
Fax 977 60 04 54

guany, cada segon dijous
de mes, al local social de
I'AAEET, hi fem una trobada
de col·leccionistes de filatèlia
i numismàtica. Ho fem
així perquè l'intercanvi de
peces d'aquestes branques
del col·leccionisme requereix
una observació acurada
de cada segell o moneda,
i aquest local és un
indret més adient per poder
fer-ho amb tranquil·litat que
no pas la plaça del Pati.
»La valoració que faig del
mercat és positiva. Però en
un primer moment vam
dubtar que aquesta iniciativa
funcionés perquè hi ha
moltes trobades de col·leccionistes
els dissabtes i diumenges
per tot Catalunya.
Però el nombre de col·leccionistes
o de gent que hi
està interessada, tant vallencs
com forasters, és cada
cop més nombrós; fins i
tot tenim una colla d'assistents
que són fidels i que
pràcticament vénen en totes
les edicions.
—Quantes persones formen
la Secció? Tots són vallencs?
En general estan
més o menys centrats en
una o dues branques del
col·leccionisme —com ara la
filatèlia o la numismàtica— o
bé hi ha força diversitat?
—A la Secció, en som catorze,
tots de Valls excepte
un que és de Puigpelat. Els
components no estem centrats
en una branca concreta,
sinó que gairebé tots fem
diverses col·leccions —toquem
una mica de tot. Això
sí, la majoria coincidim a
col·leccionar plaques de
cava. En canvi, pel que fa
als altres col·leccionistes
que vénen al mercat, n'hi
ha molts que només es dediquen
a les plaques de
cava.
—Actualment sembla que la
gent tendeix a col·leccionar
de tot. i, Ha perdut pes
l'interès per la filatèlia i la
numismàtica en benefici de
les plaques de cava, els sobres
de sucre, etcètera?
—Sí. Avui la filatèlia ha perdut
pes perquè sobretot hi
va haver uns anys en què
es van fer grans tiratges de
segells que saturaven el
mercat. A més, quan volies
un segell que et faltava, te'l
feien pagar a preu d'or, i
quan volies vendre els que
et sobraven, te'n pagaven
una misèria. Aquesta situació
va provocar que molta
gent perdés l'interès en la
filatèlia.
»La numismàtica tampoc
no té molts col·leccionistes,
perquè la moneda és cara
i a més, per col·leccionar-ne,
cal saber-ne molt, de numismàtica.
En canvi, fer una
col·lecció de plaques de
cava, de sobres de sucre o
d'anells de puro, no és ni
tan complicat ni tan tècnic
com fer-ne una de monedes.
Per això la gent tendeix
més cap a aquestes col·leccions.
De totes maneres, la
filatèlia i la numismàtica encara
es mantenen: els que
sempre s'hi han dedicat
continuen sent-hi fidels. En
canvi, no podem assegurar
que les noves col·leccions
que van sorgint tindran una
fidelitat semblant. Un bon
exemple força recent és el
dels pins. Fa uns anys tothom
en col·leccionava. Però
va ser una eufòria momentània.
Amb el temps es
va desinflar i al final molts
dels que s'hi dedicaven van
deixar córrer els pins i qualsevol
altre tipus de col·leccionisme.
»Com ja he dit abans, la
gran estrella del nostre mercat
és la placa de cava: gairebé
el 80% del que podem
trobar damunt de les taules.
En segon lloc, tenim els sobres
de sucre. I després hi
ha una mica de tot: encenedors,
bolígrafs, capses de
llumins, segells usats, monedes
estrangeres, postals,
programes de cinema, etcètera.
parleu-me'n
"Avui la filatèlia ha perdut pes perquè
sobretot hi va haver uns anys en què
es van fer grans tiratges de segells que
saturaven el mercat. A més, quan volies
un segell que et faltava, te'l feien
pagar a preu d'or, i quan volies vendre
els que et sobraven, te'n pagaven una
misèria."
—Quins projectes es planteja
tirar endavant la Secció?
—Volem consolidar cada
vegada més el mercat —donant-li
la màxima difusió.
Volem augmentar el nombre
d'assistents a la trobada
dels dijous —que està
dedicada a la filatèlia i la numismàtica—
fent que hi vagin
els altres col·leccionistes
per tal de fer caliu. També
volem que la Secció tingui
eines de consulta —sobretot
catàlegs de filatèlia i numismàtica.
D'altra banda,
tenim com a futurs projectes
en estudi organitzar exposicions
i començar a
plantejar-nos seriosament
la possibilitat de visitar altres
mercats i exposicions
que tractin qualsevol tipus
de col·leccionisme.
—Doncs que tot els vagi bé
i moltes gràcies.
"La gran estrella del nostre mercat és
la placa de cava: gairebé el 80% del
que podem trobar damunt de les taules.
En segon lloc, tenim els sobres de
sucre. I després hi ha una mica de tot:
encenedors, bolígrafs, capses de llumins,
segells usats, monedes estrangeres,
postals, programes de cinema, etcètera."
1.3

el tem ps corre
Efemèrides
comentades
La fira de setembre. L'església nova de
Sant Joan. L'aplega de Sant Domènech.
Voluntaris reialistes. Vinyes atacades
per l'oïdi.
• El 16 d'agost de 1346
l'arquebisbe de Tarragona
concedeix privilegi a la Universitat
de Valls per tenir
fira en el mes de setembre
de cada any.
Observació:
a) Era bisbe de Tarragona:
Arnau Cescomes, el qual va
morir al setembre de 1346.
Reposa en la capella del
baptisteri de la seu tarragonina.
b) Segons Francesc Alentorn,
en el lloc corresponent
del Llibre de Redrés, s'hi
consigna la concessió de
"poder tenir fira lo dia de
Santa Creu de Setembre,
feta pel rei Alfons el Benigne
i confirmada per l'arquebisbe
de Tarragona Joan
d'Aragó, patriarca d'Alexandria".
Ambdues són de l'any
1331. I continua explicant
Alentorn que quinze anys
després, el 12 de juliol de
1346, Pere II el Cerimoniós,
en un decret expedit des del
monestir de Poblet, concedí
a la vila "que puga tenir
fira quiscun any quince dias
començant el primer dia del
mes de setembre, en avant
contadors; en dit privilegi
apart les mercaderies y
tractants d'aquelles con
guiats y assegurats, salvo
certs cassos en dit privilegi
continguts".
c) Així, doncs, el 16 d'agost
del mateix any 1346, com
es consigna a l'efemèride
d'avui, l'arquebisbe Cescomes
refermà la concessió.
9 El 5 de febrer de 1570 el
vicari general ha concedit
llicència per enderrocar
l'antiga església de Sant
Joan i construir-ne una de
nova.
Observació:
La construcció de l'actual
església de Sant Joan es va
fer entre l'any 1570 —tal
com indica l'efemèride— i
el 1583. Les obres com-ençaren
sota la direcció dels
Bartomeu Roig —pare i
fill—, de la ciutat de Barce-
El 6 d'agost de 1679, els frares del convent del Carme deixen
anar mots injuriosos contra Josep Torrelló, procurador del
Roser, per haver fet l'aplega de Sant Domènech, una aplega
que, segons ells, els corresponia. El consell de la vila determina
de cercar una concòrdia i, en el cas que no s'aconsegueixi,
vol que de l'aplega se n'encarreguin els del
Roser.
Pere Altés i Serra
lona. S'ha constatat que la
pedra que s'hi féu servir fou
extreta del coll de Lilla. El
model que se seguí per a la
construcció fou la nau gòtica
de l'església barcelonina
del convent de Sant Agustí
—avui desapareguda. El
gran augment de la població
vallenca i, segons que
s'ha publicat, l'atracció que
la vila de Valls exercia sobre
els pobles de la comarca,
feren que l'antiga església
de Sant Joan esdevingués
insuficient per
encabir-hi la munió de fidels
que s'hi aplegaven els diumenges
i en les diades solemnes.
H El 6 d'agost de 1679, els
frares del convent del Carme
deixen anar mots injuriosos
contra Josep Torrelló,
procurador del Roser, per
haver fet l'aplega de Sant
Domènech, una aplega
que, segons ells, els corresponia.
El consell de la vila
determina de cercar una
concòrdia i, en el cas que
no s'aconsegueixi, vol que
de l'aplega se n'encarreguin
els del Roser.
Observació:
a) Sembla una mica rar que
en aquells temps encara no
s'hagués determinat bé qui
havia de fer l'aplega de
Sant Domènech.
b) Sant Domènech de Guzman
és un sant del segle xn.
Va morir el 6 d'agost de
1221. En ser proclamat
sant, aquesta fou la data
que s'establí per commemorar-ne
la diada. Després
la data es va traslladar al 5
d'agost. Més tard, la festivitat
es va tornar a canviar al

4, amb la qual cosa es va
estabilitzar; però el Concili
Vaticà II la va traslladar una
altra vegada —definitivament?—
al 8 d'agost.
B El 31 d'agost de 1827
una trentena de voluntaris
reialistes, amb tres sergents,
abandonen la vila
per engruixir les forces de la
facció. Surten de Valls
arrenglerats i a so de tabal.
Ningú no els entrabanca el
pas.
Observació:
Aquest fet constitueix una
de les primeres intervencions
de vallencs en la revolta
que aviat sufocaran el terrible
comte d'Espanya i el
mateix Ferran VII.
H El 12 d'agost de 1853 la
pagesia temia per la collita
de raïm, ja que els paràsits
de l'oïdi atacaven les vinyes.
Tot seguit es farien les ro-
el temps corre
La porta de la primitiva església de Sant Miquel, del segle xm, església que, segons que
s'ha divulgat,fou la gènesi de les dues esglésies posteriors dedicades a sant Joan, patró
de la ciutat. És difícil aclarir per què aquesta porta arcada es troba a la muralla de
Sant Antoni, a una certa altura, en el mur de contenció de les terres on s'assenta l'actual
església de Sant Joan. iS'hi col·locà per no desaprofitar un element arquitectònic
històric? Ara en aquesta porta hi podem veure una placa que la identifica i les restes
d'un cobert protector que als anys setanta l'Ajuntament hi col·locà a instàncies de
Baltasar Segú Homs, en aquells anys cronista de la ciutat. (Foto: Pere Altés)
gatives acostumades a la
Mare de Déu de la Candela
per aconseguir remei.
Observació:
Tenint en compte el que es
redacta en l'efemèride, podríem
dir que aquesta mena
de situacions, que afectaven
la pagesia, abocaven
automàticament a buscar
una solució divina demanant
ajuda a la mare de
Déu que correspongués:
per a la pluja, la del Lledó,
i per a altres desgràcies naturals,
la de la Candela.
El 12 d'agost de 1853 la pagesia temia
per la collita de raïm, ja que els paràsits
de l'oïdi atacaven les vinyes. Tot seguit
es farien les rogatives acostumades a
la Mare de Déu de la Candela per
aconseguir remei.

memòria castellera
Valls va refer el calendari casteller l'any 1922
El calendari casteller vallenc
va desdibuixar-se durant
la Decadència Castellera
(1885-1926). Durant
aquest període, les exhibicions
van ser puntuals per
Santa Úrsula i intermitents
per Sant Joan, i van esvanirse
definitivament per la
Conversió de Sant Pau, per
la Mare de Déu del Carme o,
sobretot, per Sant Isidre. De
tota manera, els castells no
van desaparèixer del tot, ja
que hi ha documentada una
sèrie polièdrica d'actuacions.
Ara bé, el punt d'inflexió cal
situar-lo en el 1922. Va ser
aleshores que va iniciar-se
la recomposició del calendari,
malgrat les encara evidents
mostres de declivi de
l'activitat. Els vallencs van
fruir dels castells en pròpia
plaça per Sant Joan, per
Santa Úrsula i, extraordinàriament,
també per Santa
Teresa. I és que també
va ser llavors que els Xiquets
de Valls van reprendre
la visita a places històriques
—aquell any les de Tarragona
i la Selva del Camp, després
d'haver-hi faltat durant
més d'una dècada. També,
és clar, van fer cap a Vilafranca
del Penedès, la població
que més ha excel·lit en
la continuïtat dels castells.
Però la presència dels Xiquets
de Valls per Sant
Joan va concretar-se a corre-cuita
i a l'empara d'uns
particulars. El resum del ple
de l'Ajuntament del 13 de
juny de l'any 1922 —deu
dies abans de l'inici de la
festa major— recull que
l'organització i les despeses
de la festa major havien de
recaure en la ciutadania.
L'Ajuntament tan sols assumiria,
seguint "la costumbre
establecida", el cost de "la
música, la cera y los gigantes,
para la vigilia, el dia de
San Juan y el dia siguiente,
en el que se celebra un
oficio en honor de la Virgen
del Lladó", i el lliurament de
bons, "en espècie, cantidad
y calidad", als més humils.
El pressupost no excediria
les 925 pessetes. La Corporació
Municipal també va
disposar que el regidor Joan
Casas Bofarull coordinés
les activitats que els veïns
preparessin (AM Valls). La
premsa de Valls va fer públic
aquests acords (La Crònica
de Valls, Joventut, Pàtria:
1922. AHC Valls).
I els veïns se'n van sortir. La
conjunció de diverses iniciatives
va possibilitar materialitzar
un programa de festes
lluït que feia anys que no ho
La presència dels Xiquets de Valls en
la festa de Sant Joan del 1922 va concretar-se
a corre-cuita i a l'empara
d'uns particulars. El resum del ple de
l'Ajuntament del 13 de juny d'aquell
any recull que l'organització i les despeses
de la festa major havien de recaure
en la ciutadania.
16
havia estat tant i que no va
bandejar el lloc de consuetud
dels castells. El resum
de la sessió municipal del
20 de juny testimonia "que,
gracias à varias personas,
entre ellas la Presidència
[Josep Magrinyà Martí]", va
assegurar-se el gaudi de "la
fiesta típica dels Castells,
cuyos componentes de la
Colla ha[bía]n llamado, de
fuera de Valls, el personal
que le faltafba] para levantar
la torre denominada del
tres de sef", la construcció
més excel·lent de l'època,
"para cuyo acto [...] el Ayuntamiento
sufraga[ría] el coste
de las dulzainas, que
importar[í]an un centenar
de pesetas" (AM Valls). La
premsa de Valls va recollir
la nova (La Crònica de Valls,
Pàtria: 1922. AHC Valls). La
premsa carlina, rival política
de l'alcalde, va assenyalar
que els diners dels castells
provenien "dels gremis
i d'alguns particulars" (Joventut
1922. AHC Valls).
Així mateix, en els comptes
municipals s'hi confirma
que l'Ajuntament va fer-se
càrrec de les 100 pessetes
per als grallers. També s'hi
constata que el conserge
Joan Pujol va rebre 135
pessetes "por asistir los gigantes
tres dias a las fiestas
de San Juan Bautista" i
1"40 pessetes per "2 palomos
para el àguila" i "1 sinta
catalana para el àguila".
Joan Tondo va percebre 21
pessetes "en concepto de
llevar el àguila en las Procesiones
del Corpus y San
Juan" i Joan Figuerola
126'50 pessetes per "zapatos
bailadores gigantes"
(AHC Valls).
La premsa locai també va
publicar el text de la progra-
Xavier Güell i Cendra
mació. No es van editar
programes de mà per falta
de temps. Aquest text va
anunciar que els "gegants,
xiquets de Valls i música"
començarien a recórrer la
ciutat al migdia del 23 de
juny, després de la tronada
i el tritlleig de les campanes.
Els castellers actuarien
al vespre a la plaça del Blat,
després de la celebració de
Completes. La diada de
Sant Joan s'encetaria amb
les "Matinades per la música
i gralles" i al migdia es
desenvoluparia una exhibició
davant la casa de la ciutat.
Els castellers també
anirien a la processó de la
tarda (La Crònica de Valls,
Joventut, Pàtria: 1922. AHC
Valls).
La consulta de les publicacions
vallenques corrobora
que els Xiquets de Valls hi
van acudir. Joventut reporta
que van iniciar el concurs
al migdia del 23 de juny i
que, al vespre, les autoritats
municipals van dirigir-se a
la Parroquial des de la casa
de la ciutat, pels carrers
Major, dels Jueus i de l'Escrivania,
acompanyats, entre
d'altres elements, pels
"Castells que han fet el pilar
de quatre tot caminant i
a la porta de S. Joan". També
hi comprovem que la comitiva
va retornar "al punt
d'origen finalitzades les
Completes [...] de la mateixa
faisó [...] però pel
camí dret" i que a continuació
els Xiquets de Valls van
bastir els "seus atrevits
exercicis estant la plaça del
Blat plena de gent" (Joventut:
1922. AHC Valls).
Joventut precisa que aleshores
"els Castells fan el
tres de sis i el quatre de sis;
el pila de cinc, malgrat ha-

ver-lo intentat, no logren
fer-lo del tot: dues vegades,
quan quasi ja el tenien fet
se'ls hi esbalsa l'obra. El
públic no sigues pas agé a
tals contratemps: aquelles
exclamacions d'ànimo o de
temença, que sempre són
exterioritzades pels espectadors,
quan els Castells
estan en perill, resulten
sempre contraproduents
pels Castellers: inclús els
aplausos fora de lloc, ja que
als Castellers, que en tot
moment estat atents al só
de les gralles, que mai els
enganya, escolten l'anunci
del greu perill que corren
quan els aplausos no van
acordes amb l'espinguet de
les gralles, ço que resta tibantor
als nervis" (Joventut:
1922. AHC Valls).
La Crònica de Valls va cenyir-se
a esmentar que llavors
"ante las Casas Consistoriales
bailaron los
gigantes y levantaron sus
torres las colles de castells"
(La Crònica de Valls: 1922.
AHC Valls). Alerta! S'afirmarà
més endavant que tan
sols va participar una formació
a la festa i que aquesta
va ser la Colla Vella.
Els Xiquets de Valls van estar
més afortunats l'endemà
al migdia, després de l'ofici
de festa major. Abans, "els
Gegants, Castells i bandes
de música" van resseguir
"els carrers de la ciutat" des
de primera hora. També
van acompanyar les autoritats
"envers l'església de
Sant Joan" i de tornada a la
casa de la ciutat, "seguint el
mateix curs del dia anterior"
i també "portant fet el pilar
de quatre" (Joventut: 1922.
AHC Valls).
Joventut va publicar que els
castellers van aconseguir el
tres de set —recordem que
es tracta del castell emparaulat
i que fou el sostre
casteller fins a l'any 1930—
i el pilar de cinc, entre altres
construccions, al migdia de
Sant Joan. Òbviament ha-
memòria castellera
Aquest tres de sis, al carrer de l'Escrivania, davant del Círcol Tradicionalista, fet
aproximadament entre el 1915 i el1920, podria ser el castell que hi va aixecar la Colla
Vella pel Sant Joan de l'any 1922. En aquest cas, el lloc dels segons estaria ocupat
per tres regidors carlins. (Foto: Pere Català Pic/AMV)
vien d'estar més bregats,
després d'exercitar-se abastament
des de la vigília: "En
la plaça del Blat curulla de
gent, després de fer els Gegants
ses ballades, que són
fetes amb un poc d'art (els
nostres geganters s'hi han
perfeccionat), s'aixequen en
mig d'espectació els típics
Castells que els corona un
bon èxit. Fan el tres de set;
dos de sis; tres de sis aixecat
per baix, qual castell un
cop fet s'el deix net, sens
cap mà que'l servi; i per fi
el pilar de cinc. El públic els
aplaudí fortament, els amanyagà
tal com tot hom ho fa
a una cosa que estima i que
se li'n va. Els tradicionals
Castells es troben ja a ses
postrimeries, i el públic vallenc
aprofità l'ocasió de la
festa major per a dir ben
eloqüentment lo que li reca
que desapareixi un tant
agradós esport que escampa,
amb sa fama, el nom de
la pàtria amada, i que parla
de la fortitud d'una raça"
(Joventut: 1922. AHC Valls).
La Crònica de Valls també
va comentar que els castellers
havien fet més bon pa-

per al migdia del 24 de
juny: "en la plaza del Blat se
levantaron castells. Vimos
el tres de set, el dos de sis,
el tres de sis aixecat per
baix y el pila de cinc. Mientras
no decaigan mas, no
debiera haber ningún ano
fiesta mayor sin los castells.
Este gasto debiera figurar
entre los ordinarios del Ayuntamiento.
Consentir que se
paguen como este ano por
suscripción, es abandonar
el patronato o tutela que incumbe
al Municipio, para
conservación de nuestras
costumbres" (La Crònica de
Valls: 1922. AHC Valls).
Pàtria va ser del mateix parer:
"Enguany, s'ha vist palesament,
en els castellers,
manca d'entrenament. El
divendres no pogueren fer,
malgrat tot llur voler, el pila
de cinc: tres vegades anà a
terra, com també caigué el
pila aixecat per la base.
L'endemà, però, en tragueren
de bonics i fins algun
que ningú s'ho hauria pensat,
vist el treball del dia
abans." {Pàtria: 1922. AHC
Valls).
Pàtria també va esmentar
que els castellers havien
encetat l'exhibició amb el
millor plat i que no havien
fet llenya en cap cas: "Per fi
es començaren els castells
amb el tres de set. A mida
que s'anava fent els milers
d'ulls estaven fits a n'ell,
tots els cors palpitaven
d'ansietat. Quan l'anxaneta,
un noiet de sis o set anys,
coronà el cim del castell, i
amb sa maneta enlaire saludava
amb triomf a tot el
poble alli congregat, hi hagué
un veritable desbordament
d'entusiasme, tothom
aplaudia: senyors, vells i joves,
fins hi hagué qui se li
escapà alguna llàgrima,
nascuda de la emoció que
sentia. No en caigué cap.
La alegria fou completa."
(Pàtria: 1922. HCT Tarragona.
AHC Valls).
Aquestes darreres línies formen
part d'un ideari que
des del final del segle xix
proposava diverses accions
per a "la reorganització"
dels castells —aleshores
considerats com a esport
propi va llenç— com a extensió
dels esports del país.
Segons el text anterior, la
represa "dels temps passats,
els temps que es feien
aquells castells que immortalitzaven
nostre poble"
s'assoliria a còpia d'un "en-
Segons Pàtria, la represa "dels temps
passats, els temps que es feien aquells
castells que immortalitzaven nostre poble"
s'assoliria a còpia d'un "entrenament
continu" en "un local convenientment
arreglat, on hi sigues garantida la
seguretat de no fer-se mal" i que "nostre
Ajuntament podria oferir". La pràctica
d'aquest esport, a més, havia de
restar oberta al conjunt de la població
que "posseí[s] alguna de les qualitats
més indispensables, com són: força,
agilitat i equilibri".
18
memòria castellera
trenament continu" en "un
local convenientment arreglat,
on hi sigues garantida
la seguretat de no fer-se
mal" i que "nostre Ajuntament
podria oferir". La pràctica
d'aquest esport, a més,
havia de restar oberta al
conjunt de la població que
"posseí[s] alguna de les
qualitats més indispensables,
com són: força, agilitat
i equilibri. Lo mateix poden
ésser castellers els
agricultors i gent versada
en fatigues de pés, que els
menestrals, per ésser
aquests mes coneixedors i
posseïr les nocions d'equilibri
i agilitat, tan necessàries
en un esport d'aital
naturalesa". L'activitat també
s'havia d'afermar econòmicament
mitjançant "una
subvenció" municipal que
es lliuraria "en el dia de la
festa major" i, "per als castells
més importants", uns
"premis" que apadrinarien
"entitats i gent adinerada" i
que la premsa estimularia
(Pàtria: 1922. HCT Tarragona.
AHC Valls).
L'autor, doncs, va plantejar
premonitòriament diversos
valors que van incorporarse
pocs anys més tard —a
partir del 1926, l'inici de la
Renaixença Castellera— i
que van possibilitar-ne l'apogeu,
la dignificació i la
transversalitat social d'avui
dia. Aquestes idees es van
debatre alhora en altres palestres.
Sense anar gaire
lluny, el mateix 1922 el tarragoní
Lluís de Salvador
Andrés ho defensava a Tarragona
per Santa Tecla
(Diario de Tarragona: 1922.
HCT Tarragona).
Els Xiquets de Valls van
mostrar-se també durant
tota la tarda de Sant Joan.
A banda de participar a la
processó, van prodigar-se
durant les hores de llevant
per correspondre a la generositat
dels patrocinadors
—recordem que la contractació
va ser sufragada pels
veïns— o senzillament per
sumar una mica més de
bossa.
Joventut va remarcar que:
"A la tarda la colla de Castells
recorregué els carrers
de la població aixecant ses
torres en molts punts, que
sigueren fetes amb facilitat
asombrosa: eren el tres de
sis i pilar de quatre. En el
tres de sis que aixecaren
davant el Círcol Tradicionalista
[al carrer de l'Escrivania]
feren el castell ocupant
el lloc dels segons els Concellers
Srs. [Joan Baptista]
Vallvé [Gibergans], [Joan]
Nadal [Solé] i [Joan] Queralt
[Pont], portant-se com a
bons castellers. Dit acte no
cal dir que fou comentat,
per cert favorablement. El
Sr. Nadal ja havia fet davant
de sa casa, el pilar de
quatre." (Joventut: 1922.
AHC Valls) ^Aquest tres és
el que apareix en una fotografia
de Pere Català Pic
publicada repetidament d'aleshores
ençà?
Pàtria va subratllar la "nota
curiosa" del castell "davant
del Casino Carlista, en el
qual formaven un pis regidors
d'aquella casa" (Pàtria:
1922. AHC Valls).
La Crònica de Valls també
va recollir-ho: "Por la tarde,
al recórrer la colla, levantando
torre, las calles de la ciudad,
tres regidores, los senores
Nadal, Vallvé y Queralt,
hicieron el fres de s/s
ante el Círculo tradicionalista.
Nos parece muy bien.
Es esto la restauración de
una bella costumbre. Cuarenta
anos atràs las personas
de mas viso se consideraban
honradas subiendo
a segons de un castell." (La
Crònica de Valls: 1922.
AHC Valls)
De fet, Francesc Ballester,
en el seu treball sobre els
Xiquets de Valls, ja havia
ressaltat pocs anys enrere
"l'entusiasme" pretèrit dels
"hereuets de cases bones"
que "demanaven per fer cas-

telis, donant diners als caps
de colla perquè els donessin
bons companys a fi que
el castell fos ben reeixit".
(La Crònica de Valls: 1920.
HCT Tarragona. AHC Valls)
Però la notícia d'aquest tres
de sis de germanor és summament
important perquè
aporta la identitat de la colla
que va protagonitzar els
castells d'aquella edició de
la festa major: la Colla Vella.
Ho indueix el seu substrat
carií i, sobretot, el fet
que un dels segons, el regidor
Joan Baptista Vallvé
Gibergans, a més de combregar
amb el credo carií,
havia estat component de la
Colla Vella. Ens sembla
més lògic que hagués parat
el castell amb els antics
companys, envoltat dels coreligionaris
i de la resta de
la seva gent, que no pas
amb els rivals d'antany. Albert
Parés Batalla —(a) Esbert
de Parés—, veterà
membre de la Colla Vella,
va citar Joan Baptista Vallvé
Gibergans entre els
membres la Colla Vella del
període d'apogeu vuitcentista
que va poder conèixer
durant l'adolescència (La
Veu de la Colla Vella: 1983).
D'altra banda, això darrer
també reporta que la Colla
Vella no va estar tant de
temps desestructurada, tal
com es despendria de la
lectura de la premsa de
l'any 1923. El seu mal paper
per Sant Joan l'any
1923 es va justificar aleshores
pel fet que havia quedat
"desfeta algun temps" (Joventut:
1923. AHC Valls).
De fet, les poques actuacions
de l'any 1922 que van
seguir a la de Sant Joan
són documentades a favor
de la Colla Nova, tret de la
de Santa Teresa —no sabem
quina colla es va fer
càrrec de l'actuació d'aquesta
diada.
Valls va arrodonir l'any 1922
fent lloc als castells per
Santa Úrsula i per Santa
Teresa. Els d'aquesta darrera
diada van alçar-se el diumenge
15 d'octubre, durant
el III Centenari de la Canonització
de Santa Teresa,
organitzat per l'Arxiconfraria
de Maria Immaculada i Santa
Teresa de Jesús, que estava
establerta a l'Església
del Carme.
El programa de festes del
Centenari va anunciar que
"els gegants i els Xiquets de
Valls, aixecant els seus castells,
portar[ie]n l'animació
per tots els indrets de la ciutat
[...] durant tot el matí"
del diumenge 15 d'octubre.
"Els Xiquets de Valls aixecarpejn
els seus castells a
la plaça del Carme" a les
dotze del migdia. També a
les sis de la tarda sortiria
una processó; quan s'acabés,
en entrar a l'església
del Carme, "els Xiquets
aixecar[ie]n de bell nou els
seus castells a la plaça"
(Joventut, La Crònica de
Valls: 1922. AHC Valls).
La premsa local, malauradament,
tan sols va mencionar
que "salió la procesión de la
iglesia del Carmen, a las
cinco de la tarde. Abría la
marcha un piquete de caballería.
Luego, los xiquets y
los gigantes". (La Crònica
de Valls: 1922. AHC Valls)
Els comptes municipals sí
que constaten que l'Ajuntament
assumí les despeses
dels gegants, com en d'altres
festivitats. Aquests recullen
el lliurament de 45
pessetes al conserge Joan
Pujol per "la salida de gigantes"
(AHC Valls).
Els Xiquets de Valls també
van exhibir-se per Santa Úrsula.
Aquesta vegada tampoc
no van ser contractats
per l'Ajuntament —recordem
que els veïns van costejar-los
per la festa major—,
sinó per la Unió
Gremial. La Unió Gremial
era una entitat privada que
defensava els interessos
dels comerciants i dels in-
memòria castellera
Valls va arrodonir l'any 1922 fent lloc
als castells per Santa Úrsula i per Santa
Teresa. Els d'aquesta darrera diada
van alçar-se el diumenge 15 d'octubre,
durant el III Centenari de la Canonització
de Santa Teresa.
dustrials locals. Aquesta
entitat a partir de l'any 1922
va dinamitzar la Fira fins al
final de la dècada; a canvi,
l'Ajuntament li donava una
subvenció de 500 pessetes
—aprovada el 10 d'octubre
de 1922—, que la majoria
de vegades era insuficient
(AM Valls. La Crònica de
Valls, Joventut: 1922. AHC
Valls. Pàtria: 1922. BP Valls).
L'avinentesa de gaudir dels
castells va ser estimada
ben aviat per la Unió Gremial.
Es constata en el fet
que un mes abans de la cita
la premsa ja va avançar
que hi hauria castells (La
Crònica de Valls, Joventut:
1922. AHC Valls. Pàtria:
1922. BP Valls). Fem memòria
que la Colla Vella va
ser cridada a corre-cuita per
actuar en la festa major.
La Unió Gremial també va
fer publicar el text de la programació
amb prou antelació.
Segons aquest, hi hauria
una "Cerca-vila per la
Música, Xiquets de Valls,
Gegants i dispar d'una gran
tronada" a partir de les set
del matí del dissabte 21
d'octubre. Després de l'ofici
a llaor de Santa Úrsula —la
Fira va coincidir amb aquesta
festivitat—, s'iniciaria
l'exhibició castellera a les
dotze del migdia a la plaça
del Blat. La coincidència de
dates també va comportar
que l'actuació més reeixida
fos aquell migdia i no pas el
diumenge següent, com en
els altres anys. El text aparegut
a La Crònica de Valls
va indicar que "els castellers
levantar[í]an en la Pla-
za del Blat, el tres de set,
el dos de sis, el pilar de cinc
y otros atrevidos castells",
és a dir, un altre cop les millors
construccions d'aquella
dècada. La "Solemne Processó,
amb assistència
també de l'element Oficial i
acompanyament de bandes
de Música, Xiquets de Valls
i gegants", sortiria a les sis
de la tarda (La Crònica de
Valls, Joventut, Pàtria: 1922.
AHC Valls).
L'endemà, diumenge 22
d'octubre, es repetiria la matinal.
Al migdia, però, les mirades
no havien de recaure
en els castells, sinó en el
prestigiós Esbart Català
Dansaire de Barcelona, que
actuaria a dos quarts d'onze
a la plaça del Blat i a les
dues a la de l'Oli, acompanyat
de la cobla La Principal
del Camp de Valls, molt
activa d'ençà que s'havia
fundat al Nadal anterior.
Veurem més endavant que
els Xiquets de Valls també
van fer cap a la plaça del
Blat. La pluja els va impedir
que es lluïssin a la vigília.
La jornada es clouria amb
una cercavila nocturna dels
"Gegants, Xiquets de Valls
i música anunciadora de la
festa". Aquesta cercavila
sortiria a dos quarts de deu
del vespre i donaria pas a
un festival a la plaça del
Blat en el qual "pendr[i]en
part els Castells, alternats
amb Sardanes tocades per
la cobla La Principal del
Camp" (La Crònica de Valls,
Joventut, Pàtria: 1922
La premsa vallenca en relata
les incidències. Pàtria va

agenda cultural
—1 d'abril. Seminari
Alimentació i Salut
Sala d'actes del Consorci Pro Universitari Alt Camp/Conca de Barberà, de 7 a 9 del
vespre
Organitzen: Consorci Pro Universitari Alt Camp/Conca de Barberà i URV
Hi col·laboren: IEV, Ajuntament de Valls i Pio Hospital de Valis
-Del 2 al 18 d'abril. Exposició
"Pintures, acrílics i gravats" ' 1
Sala de Sant Roc
Organitza: Encarna Pérez
Hi col·labora: IEV
—2 d abril. Concert
Concert a càrrec de l'Escola de Música de la Selva del Camp i de l'Escola de •
Música Robert Gerhard de Valls
Teatre Principal, a 2/4 de 8 del vespre
Organitza: Escola Municipal de Música Robert Gerhard
—Del 2 al 30 d'abril. Exposició fotogràfica
"Racons"
Local de la Sal Grossa (Portal Nou)
Organitza: Sal Grossa
—3 d'abril. Conferència
"L'obra verista de Puccini i la tràgica fi de les seves protagonistes", a càrrec
de Roman Galimany
Local de la Colla Joves, a 2/4 de 8 del vespre
Organitza: Àrea Social de la Colla Joves Xiquets de Valls
—11 d'abril. Exposició
Cloenda de l'exposició "PHN, reflexió i crítica"
Capella de Sant Roc
Organitza: Francesc Vidal
Hi col·labora: IEV
—15 i 16 d'abril. Fira
IV Espai de l'Estudiant
Sala Kursaal de Valls, matí i tarda
Organitza: Consorci Pro Universitari Alt Camp/Conca de Barberà
—15 d'abril. Cineclub
La pelota vasca. La piel contra la piedra (2004), de Julio Medem
Sala d'actes de l'IEV, a 2/4 de 10 de la nit
Organitza: Cine Club Valls — IEV
—16 d'abril. Presentació de llibre .
20 anys fent El Pati. Crònica d'un setmanari comarcal nascut amb la democràcia'
d'Ivet Batet Rius, a càrrec de Josep Carles Rius
Sala d'actes de l'IEV, a 1/4 de 9 del vespre
Organitza: Diari El Pati
Hi col·labora: IEV
—17 d'abril. Teatre infantil
La companyia Mercè Framis presenta Contes a l'ombra
Teatre Principal, a 2/4 de 7 de la tarda
Organitza: Grup Xarxa
-18 d'abril. Ball de tarda ,
Ball de tarda amb el Grup Loren
Centre Cultural Municipal, a 2/4 de 7 de la tarda
Organitza: FPMAC —Ajuntament de Valls
—Del 19 d'abril al 6 de juny. Taller de música
Aprendre a Escoltar Música, a càrrec de Josep Mateu Pérez
Local de la Sal Grossa, els dilluns, de 2/4 de 10 a les 11 de la nit
Organitza: Sal Grossa
20
•
1
•
1
•
1 1
1 •
. 1
• ABRIL
—20 d'abril. Recital poètic
"Els sonets de W. Shakespeare", a càrrec dels membres del Taller de Poesia
de Sal Grossa, acompanyats pel violoncel·lista Ignasi Moncunill
Local de la Sal Grossa, a 2/4 de 9 del vespre
Organitza: Sal Grossa
—21 d'abril. Presentació de llibre
El secret dels pergamins càtars, de Miquel S. Jassans, a càrrec de Margarida
Aritzeta
Sala d'actes de l'IEV, a les 8 del vespre
Organitza: IEV
—22 d'abril. Concurs Literari
Lliurament dels premis del Concurs Literari de Sant Jordi
Teatre Principal, a 2/4 de 8 del vespre
Organitza: Seminari de Català de I'l ES Narcís Oller
-22 d'abril. Cinema
íHay motivo!, 32 curtmetratges de 33 directors
Local de la Sal Grossa, a les 9 del vespre
Organitza: Sal Grossa
—23 d'abril. Acte cultural
"Robert Gerhard, esbós d'un diàleg"
Centre Cultural Municipal, a les 12 del migdia
Organitza: IES Jaume Huguet
—23 d'abril. Excursió
Vies verdes: la via del Carrilet d'Olot
Trobada al local de la Sal Grossa, a 2/4 de 7 del matí
Organitza: Sal Grossa
—23 d'abril. Exposició
"Escultures"
Sala de Sant Roc, a les 8 del vespre
Organitza: Josefina Miralles
Hi col·labora: IEV
-24 d'abril. Teatre
Pep Munné i Sílvia Comes presenten Las rosas de papel
Teatre Principal, a les 10 de la nit
Organitza: FPMAC—Ajuntament de Valls
—25 d'abril. Excursió
^ Roca del Cogulló
Trobada al local de la Sal Grossa, a 2/4 de 9 del matí
Organitza: Sal Grossa
—25 d'abril. Cant coral infantil
38a Trobada de Corals Infantils de Catalunya
Centre Cultural Municipal, a 2/4 de 6 de la tarda
Organitza: Coral Infantil Cors Alegres
( -Del 27 al 30 d'abril. Teatre
Festival de Teatre Escolar
Centre Cultural Municipal, a les 10 del matí
Organitza: Centre de Recursos Pedagògics de l'Alt Camp
( -29 d'abril. Cineclub
La casita blanca (2003), de Carles Balagué
Sala d'actes de l'IEV, a 2/4 de 10 de la nit
Organitza: Cine Club Valls - IEV
. —30 d'abril. Conferència audiovisual
"Les orquídies", a càrrec del naturalista Ferran Aguilar Anton
Sala d'actes de l'IEV, a les 8 del vespre
Organitza: Comissió de Natura de l'IEV
amb el suport de: i§g&
^W Ajuntament de Valls

ecollir que el dissabte 21
d'octubre "de bon matí una
gran tronada i les típiques
gralles dels Xiquets de Valls,
juntament amb els gegants
i la orquestra la Lira
Vallense, anunciaren la festivitat
de la Patrona vallenca"
(Pàtria: 1922. BP Valls).
Però la pluja va deslluir
l'exhibició del migdia. Pàtria
va ressenyar que "els Xiquets
de Valls aixecaren
simpàtics castells, que hagueren
de supendre per raó
de [...] la pluja que s'engruixia
per moments" (Pàtria:
1922. BP Valls). Joventut
també va assenyalar
que "la pluja [...] impedí"
l'execució de les construccions
anunciades i que els
"castellers desitjosos de
complir amb lo promès,
aprofitaren un moment que
la pluja calmà, tenint temps
per a fer els quatre de sis,
tres de sis i dos de sis, havent
de desistir de continuar
sa tasca" (Joventut: 1922.
AHC Valls).
De tota manera, l'endemà
els Xiquets van rescabalarse
d'aquest fracàs, perquè
"aixecaren els atrevits castells
com son el 3 de 7, el
4 de 7 i altres que foren
molt acceptats per tothom"
al migdia a la plaça del
Blat, a continuació de l'exhibició
de l'Esbart Català de
Dansaires (Pàtria: 1922. BP
Valls). Prèviament, "a primera
hora", també "es sentiren
novament els Xiquets,
gegants, etc." recórrer la
ciutat.
La crònica apareguda a Joventut
és més generosa en
detalls sobre el que va succeir
el diumenge 22 d'octubre:
"Encara que el programa
no ho resava, actuaren
[...] els nostres típics i abnegats
Castellers aixecant
els Castells que el dia
abans la pluja els impedí
fer-ho premiant sa tasca
amb frenètics i continuats
aplaudiments el nombrós
públic que en aquelles ho-
res omplia la plaça del Blat
i carrers que hi condueixen,
com i també tots els balcons
i terrats. Feren els tres
de set, quatre de set, tres
de sís aixecat per baix i
deixat completament net
sens una mà que el servés,
dos de sis i pila de cinc, fet
amb tota destresa i habilitat.
Feren llenya (un terme
casteller que s'aplica quan
es vol dir que ha caigut un
Castell) en un quatre de set
quan ja quasi el tenien fet,
veient hom en aquella esbalsada
l'admirable art que
en sa feina encara conserven
nostres castellers i que
els lliure de dany en trobant-se
en un contratemps
semblant" (Joventut: 1922.
AHC Valls).
La Crònica de Valls també
reporta que: "El domingo a
medio dia se levantaron en
la Plaza del Blat por una
colla de castells, fuertes y
robustos, el tres y el cuatre
de set, el tres de sis axecat
per baix, el dos de sis y el
pilar de cinc. El publico numerosísimo.
La afición afortunadamente
no decae [...]
sinó entre la clase de que
salían els castellers. Es una
làstima." (La Crònica de Valls:
1922. AHC Valls)
Valls, doncs, també va ser
escenari dels millors castells
de la temporada. La Colla
Nova va oferir els mateixos
castells a Vilafranca del Penedès
per Sant Fèlix i a Tarragona
per Santa Tecla. La
Colla Vella no va intentar el
quatre de set per Sant Joan.
No sabem què va veure's a
la Selva del Camp per Sant
Antoni Abat i a Valls per
Santa Teresa.
Però aquesta fita va exterioritzar
alhora l'edat avançada
i \'endogàmia dels protagonistes.
La nova fornada de
castellers que havia de deturar
la davallada definitiva
i assentar les bases de la
puixança dels nostres dies
—unes bases socials, tècniques
i constructives—, no va
memòria castellera
incorporar-se fins uns anys
més tard; De fet, com direm
una mica més endavant, els
castells d'aquella època van
anar a càrrec de la Colla
Nova i la reorganització
d'aquesta formació —que
es va produir entre els anys
1929 i 1930— va refiar-se
de la incorporació de "molta
gent jove que són bona
esperança pel dia de demà"
(Joventut: 1930. HCT Tarragona.
AHC Valls).
La presència castellera a la
ciutat va finalitzar amb un
tomb i una exhibició a la
plaça del Blat al vespre. La
consulta de Joventut constata
que: "A la nit tingué lloc
a la plaça del Blat altre número
de festes que sigué
començat en la passada
pels carrers dels gegants,
Xiquets de Valls i una banda
de música. La Colla de
Castellers feu ses torres humanes
del tres de sis, quatre
de sis, dos de sis i pila
de quatre" (Joventut 1922.
AHC Valls).
I és que els castellers van
aprofitar la festa del dilluns
de Fira per aplegar-se per
celebrar la conclusió de la
temporada. És en aquells
anys que va començar a
forjar-se la idea que la temporada
s'acaba per Santa
Úrsula. Tenim documentat
l'àpat de fi de temporada
d'ençà del que presentarem
a continuació. Joventut reporta
que: "Dilluns passat
[23 d'octubre] feren vida
camperola els Castellers
que actuaren durant els
dies de les fires i festes de
Santa Úrsula, retornant cap
al tard a la ciutat després
d'haver solemnitzat alegrement
sa intervenció en les
passades festes" (Joventut:
1922. AHC Valls). Ben segur
que van exterioritzar la
seva alegria subratllant la
seva identitat!
Finalment, hem dit repetidament
que la Colla Nova va
protagonitzar els castells
d'aquesta edició de Santa
Úrsula. Ho ratifica la publicació
dels comptes de la
Unió Gremial a la premsa
vallenca, ja que hi figura el
lliurament de 750 pessetes
a "D. Francisco Fàbregas
per la sortida de castells"
(La Crònica de Valls, Pàtria:
1922. AHC Valls). Aquest
darrer ha de ser Francesc
Fàbregas Galofré, fill d'Anton
Fàbregas Mialet —(a)
Anton de l'Escolà—, que
aleshores era el cap de la
Colla Nova (Món Casteller.
1980) i que l'any 1922 també
va convenir la participació
d'aquesta formació en
les festes de Santa Tecla, a
Tarragona (M Valls).
Per Santa Ursula, la pluja va deslluir
l'exhibició del migdia. Joventut va ressenyar
que "la pluja [...] impedí"
l'execució de les construccions anunciades
i que els "castellers desitjosos
de complir amb lo promès, aprofitaren
un moment que la pluja calmà, tenint
temps per a fer els quatre de sis, tres
de sis i dos de sis, havent de desistir
de continuar sa tasca". ^ ?
21

Heura# falzilla i molsa
pensant en veu alta
Mentre esperem que el Mas
Miquel entri de forma decidida
en els camins de la
seva recuperació, que pel
que sembla no es durà a
terme fàcilment, creiem que
és bo redescobrir aquelles
intimitats que ens el van fer
estimar i que, avui encara,
es poden identificar per poc
que hom s'hi dediqui.
Del Mas Miquel com a conjunt
forestal de ribera i, concretament,
de tot allò que hi
ha de remarcable dins la
seva bellesa arbòria, n'identifiquem
tres singularitats
que, d'una forma senzilla,
ajuden a donar aquell caràcter
quiet i recollit al conjunt
verd i humit de la seva
massa vegetal: l'heura, la
falzilla i la molsa. Aquestes
A dalt, quan el brollar de
l'aigua era constant.
A la dreta, la falzilla o
herba de lletra. (Fotos:
Josep M. Freixes)
Damunt d'aquestes línies, la molsa, una composició
artística natural.
A l'esquerra, l'heura, vigorosa, generosa i desbordant.
(Fotos: Josep M. Freixes)
22
es desenvolupen gràcies a
la humitat relativa de l'aire
i a la humitat que originen
tant el torrent com les aigües
que hi neixen.
Comencem per la molsa,
que és la que presideix la
base vegetal. A poc a poc,
i molt més sovint abans que
ara, ajuda a cobrir parets i
racons, respecta les clivelles
de les pedres i conforma
—si la contemplem
amb una mica d'atenció—
una composició artística
natural el relleu de la qual
es percep gràcies al cromatisme
remarcable que es
deriva de l'escala de verds
que li donen un encant especial.
La falzilla, o herba de lletra
—dita així perquè s'utilitzava
per fer de punt de llibre
en èpoques passades—, és
la que ofereix uns trets més
interessants a causa de la
bellesa i la fragilitat de les
seves ramificacions. En definitiva,
com llegim a YEnciclopèdia
catalana, "la falzilla
o falzia es fa en fontanedes,
degotalls, parets humides i
brocals de pou", especial-
Josep Maria Freixes Cavallé
ment en les calcàries, que
és la pedra que es veia en
les canelles de les fonts del
Mas Miquel quan el brollar
de l'aigua era constant.
I finalment, l'heura vigorosa,
generosa i desbordant,
complement vegetal per
excel·lència, s'enfila paret
amunt o es caragola capritxosament
per la soca dels
arbres revestint la natura
amb una capa vigorosa de
relleus accentuats.
Al Mas Miquel se n'hi troben
d'altres, de manifestacions
vegetals que ens criden
l'atenció, però la naturalesa
autòctona de les espècies
que hem mencionat i la
seva capacitat de sobreviure,
tot i la situació d'abandó
en què es troben, ajuden a
crear un corrent de simpatia
i atenció. D'altra banda
esperem que la reconversió
del paratge, quan arribi, trobi
sempre a punt les esmentades
herbetes, perquè
li donaran l'encant que
sempre donen a la decoració
vegetal, i sense necessitat
d'haver de fer importants
inversions.

f u meres
L'antiga bòbila de la Xamora
Dibuix: Lluís Cebriàn Text: PA.S.
Aquesta xemeneia era un referent per
indicar el nord, quan, de menuts, havíem
anat alguna vegada al desaparegut
camp d'esports del camí de la
Xamora a presenciar partits de futbol.
Des de la grada estant la vèiem —precisament
darrere del gol nord— segurament
en una època en què ja no devia
funcionar. Més endarrere encara hi
vèiem el pont de la Xamora i la via del
tren. L'orientació del camp d'esports
feia que, a la tarda, quan el sol anava
cap a ponent, aquest petés de cara als
espectadors. Això feia que, a l'estiu, la
torradora consegüent estigués garantida
completament.
Les bòbiles artesanals —aquelles en
què tot el treball es feia a mà i en què
l'assecatge inicial de les rajoles i
maons, abans d'enfomar-los, es feia
a l'aire lliure— van anar desapareixent
per mor de les noves indústries del
ram que s'anaven implantant. Ja no
era tan vital ni necessari que la matèria
primera, la terra argilosa, fos allí
mateix, a peu d'obrador: els camions
bolquets van començar a portar-la
d'on calgués, cercant sempre la millor
qualitat. Les bòbiles com ara la de la
Xamora no els tocà més remei que
plegar veles. Però quedava el testimoni
de la xemeneia que havia donat sortida
i tiratge als fums del forn.
Aquesta xemeneia en concret ha perdurat
fins als nostres dies. Sense que
se li apreciés cap valor arqueològic
notable, li ha tocat l'hora de desaparèixer
del paisatge urbà quan una
constructora ha clavat l'ull en l'ampli
solar on estava assentada, tot i que
són uns terrenys amb força desnivell,
per bastir-hi —no caldria dir-ho— habitatges.
Cada vegada més sovint les
edificacions noves envaeixen espais
inversemblants. Aquest cop s'han estalviat,
a l'hora de cavar dues plantes
enfonsades per a aparcaments, de
moure cap cabàs de terra, perquè la
terra que hi han trobat, probablement,
feia anys que havia passat per l'adreçador
de les cuites d'obra per a la
construcció que s'hi feien.
La xemeneia de la bòbila de la Xamora ha perdurat
fins als nostres dies. Sense que se li apreciés cap
valor arqueològic notable, li ha tocat l'hora de
desaparèixer del paisatge urbà quan una constructora
ha clavat l'ull en l'ampli solar on estava
assentada.
ií\.
J

musica
Brahms, una visió general en el segle xx i ara
Un escrit del compositor
vienès Arnold Schoenberg,
"Brahms el Progressista"
—publicat el 1933 i revisat
el 1950—, ens situa Brahms
en una posició de continuïtat
històrica. Brahms representava,
per a Schoenberg,
el paradigma perfecte
que calia seguir per tal
d'analitzar l'ordre i la disciplina
que requereix una
obra musical —sempre que
es desitgi obtenir uniformitat
musical, és clar.
Analitzant l'obra musical i
també escrita d'Arnold Schoenberg
hi trobem clarament
una forta influència de
Brahms —com ara la configuració
temàtica i harmònica
i el sentit de la direccionalitat
musical—, mentre
que la unió del lirisme amb
24
el contrapunt són obra de
Schoenberg.
D'altra banda, si analitzem
el perquè de la popularitat
de Brahms en el segle xx i
ara, constatem que aquesta
ha arribat fins als nostres
dies gràcies a la importància
que grans compositors
com ara Ravel, Berg, Strawinsky
i el mateix Schoenberg
donaren a l'obra de
Brahms.
Brahms fou més un agent
unificador de les tendències
musicals de la seva època
que no pas un compositor
que anés a contracorrent
d'aquestes tendències. La
seva música no solament
és un homenatge als clàssics,
sinó que és l'afirmació
d'una filosofia historicista
que va mantenir l'equilibri
en una època en què la
idea de l'home modern
s'estava sobrecarregant.
Tampoc no ens podem oblidar
de fer referència a l'assumpte
polític: Brahms, al
contrari de Wagner, era profundament
admirat en molts
cercles jueus, cosa que, lògicament,
no era acceptable
en els cercles propers a Wag-
ner. Per aquesta raó, quan
Anton Bruckner —col·lega
musical i ideològic de Richard
Wagner— va escriure
el seu famós Quintet de
cordes, la premsa dels
grups liberals antisemites
va elogiar-lo unànimement,
mentre que la meravellosa
Primera Simfonia de Brahms
va tractar-la com si fos "pura
música de cambra". Això
explica el perquè de la crítica
injusta vers l'estètica
musical de Brahms.
No és per caprici que, tant
en el segle xx com actualment,
s'hagi glorificat la
música de Brahms. La realitat
sociopolítica que ha
viscut —i que viu— el món
en aquests anys ha fomentat
una expressió musical
tangible, tot i que han existit
unes tendències molt fortes
de cercles modernistes
que han intentat establir la
regla de la no-regla —com
ara el dadaisme.
Brahms va defensar els
més elevats patrons del coneixement
musical, i va
deixar molt viva la idea que,
davant del caos, és probablement
molt millor un ordre
i una disciplina. Això no vol
SERVEIS ADMINISTRATIUS
Alt Camp SL
Assegurances generals
Assesoria
FiscaJ plf Q
Cómpt'atàle, í f%
a/e: servad@teleline.es
Avinguda del Fornàs, 12 «Tel. 977 614 071 • Fax 977 614 071 • 43800 VALLS
MarcMoncusí
dir menysprear o bé ignorar
altres tendències. Allò que
és important és anar més
enllà dels ismes i analitzar
la capacitat creativa i evolutiva
—lògicament— dels
diferents moviments històrics
per tal d'entendre millor
la direccionalitat de
l'expressió social i artística
humanes.
La importància de Brahms
com a portador d'un intel·lectualisme
"gairebé radical"
és que mantingué, pel que
fa a l'anàlisi crítica, un grau
de consciència. La seva
música és un clar exemple
d'aquesta filosofia, especialment
la producció de cambra,
que li va servir d'exercici
per desenvolupar els
treballs simfònics.
Molt abans de la ja esmentada
Primera Simfonia,
Brahms ja era un gran mestre
de la música de cambra,
de la música coral i del //ert
El desenvolupament de la
seva tècnica simfònica és
tan genial que, en el segle xx,
les seves simfonies, els seus
concerts i les seves obertures,
feren que se l'anomenés
la tercera B —Bach,
Beethoven i Brahms.

V
apunts històrics
L'emigració ribetana dels segles xix i xx: una
investigació pendent
Els fluxos migratoris de l'època
contemporània han
estat marcats per les crisis
agràries —d'una manera
especial la causada per la
fil·loxera— i per la necessitat
de mà d'obra en les
grans aglomeracions urbanes
situades al voltant de
Barcelona.
Les fonts documentals que
ens poden aportar informació
seriada són les de l'administració
municipal: a través
de les baixes i les altes
del padró d'habitants.
La venda de propietats,
quan s'ha emprès una nova
vida terres enllà, ens indica,
entre altres coses, la voluntat
de no retornar.
La transmissió patrimonial
rústica i urbana— es pot
resseguir gràcies a les fonts
notarials, registrals —en el
cas de la Riba, a Valls— i
fiscals (pagament d'impostos).
L'Arxiu Històric de Tarragona
(AHT), dins el fons d'Hisenda
(llibres), conserva un
volum titulat "Registro fiscal
de todos los edificios y solares",
datat l'any 1906 i
amb signatura topogràfica
358, que conté la descripció
detallada (carrer, afronta-
128 CAMP DE TARRAGONA.-I.ARIBA
: t L
cions...) de 296 finques,
268 de les quals eren edificis
i 28 patis o horts.
Repassant-lo ràpidament
comprovem que no hi ha
gaires propietaris residents
fora vila. Els que marxaren
—tots mantingueren l'herència
familiar— es dirigiren
sobretot a les urbs industrialitzades
de Catalunya,
de les quals sobresurt amb
escreix Barcelona.
Més puntualment trobem ribetans
establerts a Terrassa
(1), Sant Pere de Riudebitlles
(2) i a les capitals de
Cal tenir en compte dos factors en el
moviment emigratori de la Riba: el pas
del ferrocarril —que afavoria el transport—
i l'especialització fabril en el
sector paperer —que permetia als tècnics
qualificats col·locar-se fàcilment
en empreses barcelonines.
Roser Puig Tàrrech
CLIXÉ DE P.V. BONET Y MARQUÉS
Dues vistes de la Riba preses a començament del segle
(Cedides per Joan Gasull Canela)
LA PIVÀ Vist* panoràmic*
ü^_
/ •
partit judicial més properes
del Camp de Tarragona
(Valls i Reus).
Dos dels factors que hem
de tenir en compte són el
pas del ferrocarril —que
afavoria el transport— i
l'especialització fabril en el
sector paperer —que permetia
als tècnics qualificats
col·locar-se fàcilment en
empreses barcelonines.
/ '
í' 'iiffl.. .
També hem d'esmentar
punts de destinació marcadament
agraris, com ara
l'Urgell (Tàrrega), el Priorat
(Cornudella del Montsant),
la Conca de Barberà (Vilaverd
i Rojals) i el mateix
Camp (Alcover). Aquests
darrers casos s'expliquen
pel veïnatge i pels enllaços
matrimonials més que no
pas per les qüestions econòmiques.

EXPOSICIONS
ressenyes culturals
61 a Exposició de Nadal d'Artistes Vallencs
61 a Exposició de Nadal
d'Artistes Vallencs. Sala
de Sant Roc. Del 23 de
desembre de 2003 al 6 de
gener del 2004.
És un esdeveniment esperat
en l'ambient cultural i artístic
vallenc.
L'exposició de Nadal d'enguany
ha estat la 61 a edició.
Hi han participat quaranta
artistes que afermen la seva
continuïtat amb el propòsit
de fomentar l'art i, al mateix
temps, de mostrar les seves
darreres obres.
El cartell anunciador i la
portada del catàleg han estat
il·lustrats per la pintora
Carme Rovira. La presentació
del catàleg ha anat a càrrec
de Francesc Fàbregas,
director del setmanari El
Vallenc.
En pintura hi han participat:
Roser Alegret, Teresa Balcells,
M. Dolors Barceló, Joan
Barquet, Carles Esteve,
Lluís Cebriàn, Mercè Ciura-
Fotografies de Josep M. Subirà Blasi
«Marroc, ombres d'arena»,
fotografies de Josep
M. Subirà Blasi. Restaurant
El Corbatí. Gener del
2004.
J.M^.Suterà
Exposició Fotogràfica
Any Peie Català i Roca
El passat desembre, el fotògraf
vallenc Pere Català i
Roca va complir 80 anys.
Aprofitant aquesta circumstància,
Agustí Garcia, patró
del restaurant El Corbatí,
26
inicià l'Any Pere Català
Roca amb un seguit d'exposicions
de fotografia en homenatge
a l'artista.
La primera mostra ha estat
de Josep M. Subirà Blasi,
de Barcelona, fotògraf de
molt prestigi. Ha publicat
els seus reportatges en diferents
revistes especialitzades
i en nombrosos diaris,
llibres, guies i enciclopèdies.
Ha estat un gran viatger
i també pioner en l'edició
de targetes postals de
moltes poblacions, amb
monuments, indrets turístics,
etc.
En aquesta mostra hem pogut
gaudir de disset fotografies
en color, ampliades a
50 x 60 cm, realitzades a
les ciutats de Fes, Rabat i
Xauen, al nord del Marroc.
En entrar a la sala es veuen
cinc postals, emmarcades,
na, Núria Comas, Ignasi
Farré, P. Fèlix Ferrer, Montserrat
Folch, Josefina Giraldo,
Antònia Jofre, Joan Marín,
Josep Martí, Empar
Martínez, Francesc Murillo,
Rosalia Pomes, Josep M.
Prats, Josep M. Queralt B.,
Pere Queralt, Josep Queralt,
Carme Rovira, Miquel
A. Rubió, M. Teresa Sanromà,
Jaume Solé, Pere Toda,
Rosa Torreblanca, Antoni
Torres i Manel Torres.
En escultura: Gabriel Duch,
Ignasi Ferré, Josefina Miralles,
Joan Serafini, Joan S.
Manresa i Francesc Vila.
En ceràmica i esmalts: Rosa
Batalla, Isabel Boltà,
Mercè Modol i M. Teresa
fruit de la seva especialitat.
Comentarem la seva obra,
que ens fa percebre una visió
propera d'aquest país.
La sínia que treu aigua i un
ramat d'ovelles; un home
dalt d'un ase que passa per
un carrer antic; una palmera
reflectida a l'aigua d'un
riu; roba i catifes esteses al
carrer que contrasten amb
el color blanc de totes les
cases; un carrer de baixada,
unes escales i, dalt
d'una font, una persona que
recull aigua amb un recipient;
un carrer estret, unes
arcades ogivals d'obra vista,
molt antigues; un desnivell
que forma uns graons;
una arcada rodona i una figura
asseguda vista a contrallum;
al carrer, dues dones
amb el vestit típic, de
color blanc, en primer terme,
i un àrab amb turbant,
llum i color; a la plaça del
mercat, àrabs, cavalls i so-
Ulldemolins.
Joan de Valls
Com en la majoria de mostres
col·lectives, hi hem pogut
veure una varietat d'estils
i també una gran diversitat
de tècniques. Hi hem
vist obres figuratives que
segueixen les que evolucionen
buscant formes més
agosarades, i també altres,
amb intents més avantguardistes.
Tot això no desmereix el
conjunt de l'exposició, que
podem situar en un bon nivell
artístic.
El més important es reflecteix
en l'esperit creatiu, que
podem comprovar en bona
part dels expositors.
meres; en darrer terme, al
fons, una vista panoràmica,
primer hi ha cinc figures
d'homes, dones i un nen,
com si pugessin una muntanya.
Després veiem dues
fotos: en una hi podem veure
un àrab d'esquena i unes
piles de feixos de llana de
colors; a l'altra, un carrer a
contrallum amb persones
del país treballant amb paquets
de llana —el carrer
està empedrat i la composició
en general és molt bonica.
Finalment ressaltem dues
fotografies, fetes a Rabat,
en què podem contemplar
el mausoleu del rei Mohamed
V del Marroc.
També hem pogut observar
el Minaret, que és bessó
dels de Sevilla i de Marràqueix
—tots tres foren dissenyats
i construïts pel mateix
arquitecte.

• ,-=
ressenyes culturals
Pintures de M. Teresa Centeno Salvador
Exposició de pintures de
M. Teresa Centeno Salvador.
Sal Grossa — Espai
d'Art. Del 9 de gener a l'1
de febrer del 2004.
L'agrupació Sal Grossa comença
les activitats del nou
any amb la mostra de pintures
de M. Teresa Centeno,
vallenca d'adopció que resideix
a Valls des de fa molts
anys.
La pintora presenta una
col·lecció de tretze quadres,
en els quals ha aplicat la
tècnica de l'oli. El concepte
és molt figuratiu i la temàtica
és diversa. Veiem figura,
flors, paisatges i bodegons.
De teles amb figura, n'exposa
cinc, però en destaquem
l'autoretrat. En tres d'aquestes
obres hi interpreta motius
florals, que són molt
decoratius.
Amb paisatges, té diferents
obres; en ressaltem espe-
Fotografies de José Àlberto Ubierta
«Algunes mirades», fotografies
de José Alberto
Ubierta. Sala Sant Roc. Del
30 de gener al 15 de febrer
del 2004.
El Grup Territorial de Valls
de l'ONG Cooperació inicia
les seves activitats presentant
aquesta mostra del fotògraf
basc José Alberto
Ubierta. L'exposició és itinerant:
ha passat per diferents
ciutats i després de Valls encara
continuarà viatjant. Les
obres que exposa són fruit
dels viatges que ha fet a Llatinoamèrica.
Les imatges van acompanyades
de textos de la poetessa
Mar Gómez, uns textos
que lliguen les mirades
Aquarel·les d'Enrique Reyero
Aquarel·les d'Enrique Reyero.
Sala Julià — Espai
d'Art. Del 7 al 29 de febrer
del 2004.
Retrobem una altra vegada
a Valls el pintor Enrique Reyero:
ara a la Sala Julià.
Recordem la mostra que va
presentar al maig del 2002,
a la sala Sant Roc. Reyero
resideix a Barcelona, alter-
amb la intenció que mostren
les fotografies.
L'exposició ens mostra altres
cultures que avui són
minoritàries i que han caigut
en l'oblit després de
múltiples lluites centenàries.
També s'emmarca en la
campanya de sensibilització
sobre la problemàtica indígena
que es porta a terme
coincidint amb la dècada
dedicada als pobles indígenes:
del 1995 al 2005.
Aquesta col·lecció de fotografies
en color la componen
vint-i-cinc obres —molt
ben presentades— emmarcades
en un format de 50 x
50 cm. Tot seguint la mostra,
comentarem les fotos
na la pintura a l'oli amb
l'aquarel·la, pertany a l'Agrupació
d'Aquarel·listes de
Catalunya i ha participat als
simposis nacionals d'aquarel·la.
Aquesta vegada presenta
l'exposició d'aquarel·les d'una
manera diferent: l'artista
ha penjat els quadres a les
parets i també n'ha posat
cialment la titulada Llum al
bosc i una altra que s'anomena
Roig de roelles. Els
dos quadres estan interpretats
amb una visió impressionista
i assoleixen una
gran espontaneïtat amb el
dibuix i un color viu i harmonitzat.
Completen l'exposició dos
bodegons: un compost per
diferents objectes de vidre,
i l'altre, per raïms, que destaquem
perquè és un quadre
on es veuen les quali-
que ens criden més l'atenció:
Dos joves amb barrets
diferents, Pare i fill recolzats
en una hamaca, Nenes rentant
la roba al riu, A la duna,
Mirant la llacuna, Dues nenes
amb un mico, Noia recolzada
a la polleguera de la
porta, Dona amb el pit descobert,
Nens rient i pujant en
un mur, 500 anys de resistència
índia, Home amb una
merla, Sota la mirada de la
—repartits per la sala— a
terra, recolzats a la paret.
Així amplia la quantitat
d'obres —una quarantena,
la majoria de 50 x 25 cm—
i al mateix temps aconsegueix
transmetre'ns la sensació
que ens trobem en el
seu estudi.
Les aquarel·les, tot i sent figuratives,
les interpreta d'u-
tats pictòriques de l'artista.
Esperem, en un futur, veure
altres mostres de M. Teresa
Centeno a fi de poder-ne
seguir l'evolució.
Mare de Déu, Nens jugant
a la duna, Nen gatejant d'esquena.
Totes aquestes fotos, juntament
amb la resta —molt
ben realitzades—, ens mostren
l'estat primitiu en què
viuen aquests pobles, al
qual cal afegir la pobresa, la
fam, la injustícia i les guerres.
A partir d'aquí, cal plantejar-nos
moltes coses.

na manera molt espontània
—algunes recorden un esbós
fet amb molta traça—:
n'estilitza les formes i en
simplifica els objectes. Té
una paleta de colors molt
lluminosos i brillants, i una
pinzellada molt marcada. Fa
servir molt els espais blancs
del paper i perfila detalls
amb tintes i llapis aqua-
rel-lats. Amb aquestes tècniques,
assoleix unes pintures
plenes de dinamisme i molt
expressives.
Més de la meitat de la mostra
són marines; per tant,
s'endevina la gran atracció
que sent l'artista per aquest
tema. Combina el mar, les
barques i les muntanyes, i
Pintures d'Elisabet Roca Domingo
«El mateix camí», pintures
d'Elisabet Roca Domingo.
Sal Grossa — Espai
d'Art. Del 6 al 29 de
febrer del 2004.
La mostra pictòrica que es
presenta a la Sal Grossa és
l'obra d'una artista vallenca:
Elisabet Roca. Va realitzar la
seva formació artística a
l'Escola Taller d'Art de Tar-
Pintures de Dani
Pintures de Daniel Jiménez
Comas. Sala Julià —
Espai d'Art. Gener del
2004.
28
ragona, on es va graduar en
procediments pictòrics i en
gravat i disseny. Ha estat seleccionada
en diferents projectes
i ha participat en mostres
col·lectives de diverses
poblacions. Des del 1997
fins avui, ha fet quatre exposicions
individuals a Valls i
una a Cambrils.
Ara presenta les seves
obres amb el títol «El mateix
camí»; així es referma en el
fet que ella és fidel al seu
concepte i que, per tant,
continuarà amb la temàtica
i tècniques de sempre. La
seva visió subjectiva ens
emplaça en un territori despoblat
—com si fos un desert
immens— que es podria si-
Presenta la seva obra un
jove pintor: Daniel Jiménez
Comas, que nasqué a Valls,
és fill del Julià i la Dolors.
Aquí a Valls va exposar per
primera vegada en una exposició
col·lectiva, al desembre
del 2001. Per formar-se,
va assistir a diferents
cursos de l'Escola
Taller d'Art de Sant Roc, i
també va rebre lliçons de la
pintora vallenca Maria Teresa
Sanromà. Fa molt de
temps que practica la pintura
amb un afany innovador.
El podríem classificar com
a autodidacte.
Ara ens ofereix una mostra
individual, composta per
vint-i-quatre quadres i un
tríptic. La tècnica que hi ha
ressenyes cu Itu rals
també poblacions marineres
i la seva costa, en diferents
versions. Hem reconegut
unes vistes de Sitges.
Destaquem —quan pinta la
mar a primer terme, abastant
tota l'amplitud del quadre—
la profunditat que assoleix;
al fons hi presenta
unes embarcacions, resoltes
amb gran habilitat.
tuar al continent africà.
Contemplem les seves pintures
—que anomena: espai
blau, espai conjunt, espai
nocturn, espai gris, espai
blanc. Tot seguit, creiem que
l'artista aconsegueix que
l'espectador sigui receptiu
captant les sensacions que
assenyalen els diferents espais.
També té dos quadres
que representen olles i estris,
i dues obres més sense títol.
En tota la seves obres hi
predomina la simplificació:
algunes són gairebé una
abstracció; en altres, hi endevinem
formes —són cabanyes
a l'entorn d'un cercle,
com si formessin un
utilitzat és la pintura acrílica;
la gamma que ha usat
és molt expressiva i ha emprat
una varietat de colors
intensos en què ha fet predominar
sobretot els blaus,
al costat de grocs, vermells,
verds, negres, blancs i colors
argentats.
Tota la seva temàtica gira a
l'entorn de l'univers còsmic.
El seu concepte té una intenció
minimalista i moltes
vegades aconsegueix una
simplificació abstracta. La
sèrie més nombrosa de
l'exposició és la que representa
una pluja de meteorits
que circulen per l'espai
interplanetari, formant composicions
de línies i formes
plenes de dinamisme.
Podem veure diferents paisatges,
també alguns poblets,
en format reduït. Contemplem
el temple barceloní
de la Sagrada Família,
dues edificacions més
d'Antoni Gaudí i un bodegó.
Totes aquestes obres també
segueixen la mateixa
empremta de la seva pintura.
poblat. També, amb un traç
ràpid, inclou grafismes i inscripcions
que diuen Tots els
poblats i que es repeteixen
diverses vegades. Volem
esmentar especialment el
quadre on plasma una girafa,
perquè el considerem un
dels més encertats.
La tècnica pictòrica que utilitza
és la pintura acrílica i
el collage, treballa amb colors
agrisats en què predominen
els colors blaus
acompanyats d'ocres, grocs,
grisos i algun vermell. Tots
els quadres estan molt harmonitzats,
amb un colorit
agradable, on es filtra la ingenuïtat
que fa que sigui
plaent contemplar-los.
En un conjunt de cinc quadres,
hi introdueix en l'espai
diferents figures rodones,
com si volgués formar sistemes
planetaris. En alguna
de les obres, es concentra
en el cel i la galàxia. Les
quatre obres que plasmen
aquest grup són unes composicions
de formes cinètiques
compostes de ratlles i
grafismes, i situades en l'univers,
amb un colorit molt
valent.
Com a epíleg de l'exposició,
comentem el tríptic. Està inspirat
en un llamp que travessa
els tres quadres pel mig
i que, té al seu voltant, tot un
seguit de fragments metal·litzats
que s'esberlen per
l'espai, formant un collage.

V
ressenyes cultura Is
Exposició fotogràfica sobre els Tres Tombs
Exposició fotogràfica sobre
els Tres Tombs. Societat
de Sant Antoni de
Valls. Sala Sant Roc. Del
9 al 25 de gener del 2004.
Enguany és el 25è aniversari
de la represa de la festa
dels Tres Tombs. Per
aquest motiu la Societat de
Sant Antoni —entitat que
organitza aquestes celebracions—
ha volgut presentar
aquesta mostra fotogràfica
com un acte més de l'aniversari.
El propòsit ha sigut
mostrar un seguit d'imatges
retrospectives d'aquest període
passat i comprovar
com s'ha anat arrelant, amb
els anys, aquesta festa fins
a convertir-se en una de les
millors de Catalunya.
L'exposició la componen
cinquanta quadres del ma-
«Passió per la llum»
«Passió per la llum», exposició
de fotografies de
Jaume Josa i Ramon Gavarró.
Local social de
I'AAEET. Del 30 de gener al
21 de febrer del 2004.
La Secció de Fotografia de
I'AEET organitza aquesta mostra
amb el títol «Passió per
la llum». En són autors Jaume
Josa Cornet, de Vallclara,
i Ramon Gavarró Musté,
fill de la Riba. Tots dos
són fotògrafs amateurs i
van formar-se al Centre
d'Ensenyances d'Imatge, de
Barcelona. Han realitzat diferents
exposicions, han
il·lustrat llibres i han col·laborat
en revistes i en la premsa
local. Tenen molt bona
relació amb el poble naturista
del Fonoll i de fa un
temps ençà es dediquen a
fer fotografies artístiques
del nu humà.
teix format, repartits per les
dues bandes de la sala. La
paret del final la presideixen
sis fotografies més antigues,
de diverses mides. En
total hi ha 283 fotografies,
cedides per diferents col·leccionistes,
l'entitat de Sant
Antoni, l'Institut Estudis Vallencs
i l'Arxiu Municipal.
Tot recorrent l'exposició esmentem
alguns fets. En
reprendre's l'any 1980 els
Tres Tombs, la participació
va ser escassa: hi varen
anar 35 cavalleries. El 1982,
tot i que plovia, la desfilada
es va dur a terme. Comprovem
que, a partir del 1982,
la participació creix cada
any en qualitat de genets,
cavalls i carros, i també millora
la presentació: guarniments,
carruatges de diferents
tipus, etc.
Aquesta és la segona mostra
nudista que presenten.
Consta de 28 obres, 13 en
blanc i negre, i la resta en
color. La majoria de les fotos
estan realitzades en plena
natura, on amb l'encant
de la naturalesa s'aconsegueix
fer ressaltar la bellesa
del cos humà.
Destaquem algunes obres:
cinc fotos de color d'un noi
o una noia nus amb un formós
cavall blanc; un grup
de dues figures que es recolzen
per l'esquena; grups
d'home i dona situats en diferents
termes; una parella
dialogant, en blanc i negre;
un contrallum d'una parella
a l'entorn d'una arcada de
pedra; un grup de tres figures
arrenglerades; dues
noies d'esquena, a primer
terme, fan composició amb
una altra que ve de cara, i
En celebrar-se cada any,
podem veure bastants fotos
de persones que hi col·laboren
sempre, amb els animals
i també amb els carruatges.
Cada any hi ha
novetats —de fet constatem
que es té molt d'interès a
millorar.
Com a fets anecdòtics comentem
que: l'any 1993 va
participar a la cavalcada la
cantant Núria Feliu, en una
mallorquina; també un any
va venir la guàrdia urbana
muntada de Barcelona; un
altre personatge conegut
amb el nom de Raphael
—un endeví de Madrid— hi
va participar l'any 1997;
l'any 1999 l'abanderat portà
la nova senyera, acompanyat
de dues amazones,
i l'any 2002 també va ploure,
però els Tres Tombs van
també figures soles, tant
masculines com femenines,
en color i en blanc i negre.
Cal dir que aquests dos artistes
interpreten el nu amb
PCPÓSIGIO
PASSIÓ PER LA LLUM
Per Jaume i Ramon
30 DE GENER
1®més'ijejners: de
fs a /:;i;0ïclél;;^espré.{
fer el recorregut.
Pel que fa als carruatges,
en participen de molt diversos,
allò que crida més l'atenció
són els carros de traginers
i sobretot la càrrega
que porten, que és molt voluminosa
—normalment
l'arrosseguen cinc cavalls,
amb uns guarniments preciosos.
Contemplem una carreta de
l'exèrcit; un carro amb set
bocois, tirat per tres animals;
una antiga diligència per a
passatgers, i el carro de traginers
més gran de Catalunya,
que pertany a la Societat
de Sant Antoni. Al centre
de la sala, hi admirem tres
carruatges de ferro forjat, fets
a escala, obra de l'artesà Ramon
Martí (Simonet), que
engalanen la mostra.
una transparència, un respecte
i una bellesa màxims,
i obtenen unes fotografies
meravelloses on les figures
humanes es transformen en
escultures vivents.

NOTICIES AL VOL
Noves en titulars
• L'Ajuntament cedirà els
terrenys per poder ampliar
el parc de bombers, però
encara no se sap quins.
• Els manifestants que
diuen defensar la vall del
Francolí provoquen un
col·lapse circulatori a la carretera
N-240, que és la carretera
que proposen que
Foment desdobli.
H Tein Ingenier inverteix
3,5 milions d'euros en un
centre tecnològic de plàstics
a Valls.
H L'Ajuntament es compromet
a redactar un projecte
d'ampliació i millora del
camp del Vilar.
H Els organitzadors del
Concurs de Castells proposen
un canvi de puntuació.
Segons ells, els castells de
dificultat similar haurien de
tenir la mateixa puntuació.
H Jordi Castells renuncia al
seu escó de regidor de
l'Ajuntament. La plaça l'ocupa
Andreu Fernàndez,
que és del mateix partit:
ERC.
H A l'edifici de l'exconvent
del Carme s'hi han de fer
obres d'adequació per al
Col·legi Enxaneta. S'havia
pensat que, mentre duressin,
el CEIP es podria instal·lar
a l'edifici de l'exquarter, cosa
que ha estat desestimada
pel Consell Escolar.
H Les obres de supressió
del pas a nivell de la carretera
N-240 es fan amb molt
de retard i parsimònia.
H El creixement d'immigrants
a Valls procedents
de l'Europa de l'Est ja supera
el d'altres col·lectius.
B La Primitiva deixa a Valls
3,5 milions d'euros als Cínics
encertants de la combinació
guanyadora del 22
de gener.
noticiari
H La Ruta del Cister signa
un conveni amb la Diputació
perquè la promogui en
fires internacionals.
H El llibre Ignacio F. Iquino,
hombre de cine, d'Àngel
Comas, Premi d'Investigació
Films Història 2003.
H L'IEV demana a l'Ajuntament
que declari d'interès
local dos lledoners que hi
ha als terrenys industrials
de l'antiga fàbrica Dasca.
H Cada vallenc va reciclar
una quarta part de les escombraries
que va produir
durant l'any 2003.
S La Generalitat adjudica
les obres del pàrquing de
camions, les quals han de
començar en breu.
• L'Ajuntament té el propòsit
d'instal·lar cameres de
vigilància en diversos punts
de la ciutat.
• TV3 va enregistrar diver-
Jordi
ses imatges dels torrents de
Valls i les va emetre en el
programa El Medi Ambient.
B Les vendes de vehicles
augmenten el 2003 a l'Alt
Camp.
H La festa de la Mare de
Déu de la Candela se celebrà,
com cada any, amb un
ofici i la processó de les
Candeles, entre altres actes.
B La nova seu del Consell
Comarcal de l'Alt Camp se
situarà a la muralla de Sant
Antoni, després d'haver arribat
a un acord amb l'Ajuntament
i després d'anys de
cercar un lloc digne per
aquesta seu.
9 L'any 2003 l'Ajuntament
va 'cobrar més de 300.000
euros en multes, un 30%
més que l'any anterior.
B El misteri de la confraria
del Davallament de la Creu
estrenarà nous vestits en la
pròxima processó de Setmana
Santa. Cal recordar
que les imatges d'aquest
misteri —excepte el Sant
Crist— són de les que s'han
de vestir.
• La Cambra de Comerç
de Valls promou la ciutat i
la calçotada al sud de
França.
• El mercat de la calçotada
fou engegat el 15 de febrer
al Pati i complementat
amb grups d'animació.
Des de l'i de març elPio
Hospital de Valls ha
passat a ser hospital
sense fum.
(Foto: Marta Sancho)

• L'Ajuntament marcarà el
ritme i avançarà els diners
per a la urbanització del PERI
3, que està previst desenvolupar-lo
en els terrenys de
l'Hort del Carme.
II Els venedors del mercat
de la verdura volen marxar
del centre històric perquè és
difícil d'accedir-hi.
H El document nacional
d'identitat es tornarà a expedir
a Valls.
S Agents de la Policia Local
s'ocuparan de vigilar el
Pio Hospital. L'Ajuntament
contractarà tres nous efectius.
@ La caserna de la Guàrdia
Civil està en obres, després
que l'edifici s'hagués deteriorat
molt per falta de manteniment.
ü Autocars Plana redueix
el nombre d'autobusos de la
línia Valls-Tarragona per
l'interior —és a dir, la que
passa per Vallmoll, la Masó
i el Rourell.
H A final d'any podrien començar
les obres del pàrquing
del Pati. L'Ajuntament
ja ha encarregat l'estudi
geotècnic. Es preveu que
l'estructura tingui tres plantes
de 2.300 m 2 cadascuna.
Hi ha qui reclama un estudi
comparatiu entre el Pati
i la plaça del Quarter.
H Després de vuit mesos
de viure en parella, ERC i ciu
van decidir formalitzar la relació.
Andreu Femàndez
pren possessió d'una regidoria
en una sessió del ple
municipal.
S El ple municipal aprova
que s'instal·li un quiosc de
floristeria a la plaça de Sant
Francesc. Es pot dir que
gairebé serà un servei del
Pio Hospital.
H El delegat territorial d'Ensenyament
de Tarragona,
Josep M. Pallàs, visita la
unitat d'escolarització compartida
de la Casa de Caritat.
B A les zones enjardinades
de la ciutat s'hi col·loquen
senyals per als propietaris
de gossos perquè en recullin
els excrements i els llencin
a les papereres o als
contenidors.
H El polígon industrial de
Valls encara es pot ampliar
en el futur en unes cent
trenta hectàrees.
H La Secció d'Espeleologia
de I'AAEET fa plànols topogràfics
del refugi antiaeri de
la plaça del Blat, construït
durant la Guerra Civil.
S Valls ha tornat a recuperar
la rua del Carnaval, gràcies
al casal popular La Turba
i a la Unió d'Anelles de
la Flama.
• Des de l'1 de març el Pio
Hospital de Valls ha passat
a ser hospital sense fum.
M El CEIP Eugeni d'Ors celebra
els 25 anys d'escola
pública amb una auca sobre
la seva història.
noticiari
La nova seu del Consell Comarcal de l'Alt Camp se situarà
a la muralla de Sant Antoni. (Foto: Mireia Huerta)
A final d'any podrien començar les obres del pàrquing
del Pati. L'Ajuntament ja n'ha encarregat l'estudi geotècnic.
(Foto: Diego Gonzàlez/ El Vallenc)
• i
31

La vida de l'entitat
Secció d'Espeleologia
AAEET: la vida de l'entitat
Exploració del refugi antiaeri de la plaça del Blat
•"•>

AAEET: la vida de l'entitat
Secció de Fotografio de l'ÀAEET
Exposició «Passió per la llum», de Jaume i Ramon
El passat 30 de gener, el local de I'AAEET fou l'escenari ideal
per encabir la setantena de persones que vingueren a la
inauguració de l'exposició fotogràfica «Passió per la llum»,
dels fotògrafs Jaume i Ramon.
La presentació de l'exposició anà a càrrec de Ramon Gavarró,
un dels autors de les fotografies. Parlà de la gran
acollida que tenia per part del públic en general una obra
d'aquestes característiques, i de com la gent —una mica
encuriosida— contemplava les imatges: primer potser amb
una mica de por i després amb una visió més ampla, tal
com demana un tema com aquest.
Parlem-ne, doncs, del tema de les fotografies. En Ramon
i en Jaume fan fotografia nudista. La majoria d'obres presentades
a I'AAEET eren instantànies del poble nudista del
Fonoll. Homes, dones, natura, animals, etc, tot harmoniosament
lligat per aconseguir una visió del cos humà una
mica més ampla i més artística. Les fotos eren en blanc i
negre, en color i en blanc i negre i color, i presentaven la
figura humana envoltada de natura. Realment valia la pena
de veure.
Aquell mateix dia també vam comptar amb la col·laboració
d'Emili Vives, responsable del poble del Fonoll. Emili ens
va parlar del que era el nudisme i ens explicà com es va
reconstruir el poble del Fonoll. També va presentar la revista
que edita ell mateix: Natur Vida.
Després de la presentació d'Emili Vives, es va inaugurar
l'exposició, es va servir un petit refrigeri i vam brindar tots
amb cava AAEET. Des de l'organització, agraïm a tots els
col·laboradors la seva ajuda.
Horari de visites de l'exposició
De dilluns a divendres, de 7 a 10 del vespre. Dissabtes i
festius, tancat.
Informació als telèfons: 669 279 193 i 977 613 443.
«Un passeig per les Rambles»
Autor: Albert Rovira Cos
Propera exposició: 28 de març, a les 8 del vespre
Albert Rovira és un veterà vallenc de la fotografia. La seva
passió fotogràfica començà als anys 1964 i 1965, quan es
comprà la seva primera màquina de fotografiar: una ICA-
REX 35. Aleshores aprofitava alguns diumenges i sobretot
les vacances —que les passava a la Vall d'Aran i a Andorra—
per desenvolupar-se com a fotògraf. Ara bé, no fou
fins que es jubilà que pogué realment aprofundir-hi.
Utilitzava diapositives per a les seves instantànies, que les
revelava ell mateix i les positivava posteriorment amb el
Marta Sancho Calvet
A dalt, el president de I'AAEET, la presidenta de la Secció,
Emili Vives i Ramon Gavarró, durant l'acte d'inauguració
de l'exposició «Passió per la llum». A baix, el públic
assistent. (Fotos: Secció de Fotografia)
sistema CIBACHROME —que ara ja ha caigut en desús. Durant
la seva carrera ha fet diverses exposicions, com ara
les realitzades en les festes de la Candela del 1971, a
l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, al restaurant El Corbatí,
a Sarral, etc.
Les fotografies de l'exposició «Un passeig per les Rambles»
estan preses amb una YASHICA T Zoom compacta, amb
un objectiu Carl-Zeiss 28-70. La inauguració de l'exposició
tindrà lloc el dia 28 de març, a les 8 del vespre.
33

AAEET: la vida de l'entitat
Acta de la reunió general ordinària
Reunió general ordinària de l'entitat celebrada el divendres
27 de febrer del 2004, al local social de I'AAEET, a la muralla
de Sant Antoni, 35, baixos, amb el següent ordre del
dia:
1. Aprovació, si escau, de l'acta de l'assemblea general
ordinària del 2003.
2. Informe de la Presidència.
3. Informe de les seccions.
4. Aprovació de l'estat de comptes de l'exercici del 2003.
5. Aprovació de les quotes per al 2004.
6. Aprovació, si escau, del pressupost per al 2004.
7. Aprovació, si escau, de la modificació dels Estatuts.
8. Aprovació del canvi de la producció i el muntatge de
la revista Cultura.
9. Renovació de càrrecs.
lO.Torn obert de paraules.
Amb l'assistència de vint-i-tres associats, el president, Andreu
Garcia i Jané, dóna per començada la reunió a les
20:35.
1. Aprovació, si escau, de l'acta de l'assemblea general ordinària
del 2003
El secretari llegeix l'acta de la reunió general anterior i
s'aprova per unanimitat.
2. Informe de la Presidència
El president informa que el 2003 I'AAEET ha recuperat tres
seccions que estaven inactives: la Secció de Fotografia, la
Secció de Filatèlia, Numismàtica i Col·leccionisme i I'AAEET
Secció Grup Atlètic.
Pel que fa al problema del reduït marge d'horari d'accés al
rocòdrom instal·lat al soterrani del local de l'entitat, enguany
la Junta ha contractat un conserge que, de dilluns a divendres,
obrirà el local de les 19:00 a les 20:00. Així s'ha solucionat
aquest problema i al mateix temps s'ha permès que
es pugui portar un control de la gent que accedeix al local.
També s'explica a la Junta General que el 12 de novem-
34
Un moment de la celebració de la darrera reunió general
ordinària de I'AAEET. (Foto: Marc Lladó /El Vallenc)
bre, a Tarragona, es va agrair a l'associat Pere Altés Serra
la trajectòria que ha seguit en la pràctica del bàsquet.
Aquest agraïment va tenir lloc durant la cloenda de la Ciutat
del Bàsquet Català.
El president exposa que, juntament amb altres membres
de la Junta, va reunir-se amb l'alcaldessa de Valls, Dolors
Batalla, li va lliurar un dossier sobre l'entitat i li'n va exposar
les inquietuds. D'aquestes inquietuds en destacava sobretot
la possibilitat de construir una pista de bàsquet en
els solars que hi ha darrere del local de I'AAEET. També se
li va explicar que la Secció d'Espeleologia està interessada
a baixar als refugis de la Guerra Civil i a les mines
d'aigua del subsòl de la ciutat, per tal d'estudiar-los.
L'alcaldessa va trobar interessant la proposta i els va expressar
el seu suport. En aquests moments la Secció
d'Espeleologia ja ha iniciat l'estudi del refugi antiaeri de la
plaça del Blat.
3. Informe de les seccions
3.1 Secció de Bàsquet
En la temporada 2002-2003, I'AAEET va disposar de nou
equips: cinc de masculins (sènior A, sub-25, júnior, cadet i
infantil) i quatre de femenins (sènior A, júnior, infantil i preinfantil).
Per a la temporada 2003-2004, la Secció de Bàsquet
presenta set equips: quatre de masculins (sènior, sènior
sub-25, cadet A-Claret i cadet B-AAEET) i tres de
femenins (sènior, júnior i infantil). D'aquests, el sènior masculí
i el sènior femení juguen a la 3 a catalana i intenten ascendir
a 2 a ; la resta juguen en la categoria Territorial.
En conjunt, els equips estan fent un bon paper i ocupen
unes bones posicions en les classificacions respectives. Els
equips de la Secció compten amb 80 jugadors i 14 entrenadors.
Enguany les escoles vinculades a l'entitat són: el
Cor de Maria, l'Eladi Homs, el Baltasar Segú i l'Eugeni
d'Ors, que aporten 50 infants i 10 entrenadors. El patrocinador
oficial segueix sent el Restaurant Masia Bou, però
també fan de patrocinadors: Vodafone, Plana-Batlle SA,
Kònig, Pub Drinking i Instal·lacions Basora.
El 12 de desembre va tenir lloc, a la pista del Vilar, la II Trobada
d'Escoles de I'AAEET i el dia 20 del mateix mes, el
tradicional sopar de Nadal de la Secció, que, com ja és costum,
se celebrà al Restaurant Masia Bou.
La Junta de la Secció de Bàsquet queda constituïda de la
següent manera:
President: Manel Odina i Roig
Vicepresident: Ricard Méndez Langa
Secretari: Joan Villaró i Ferré
Vocal primer: Joan M. Miró i Jové
Vocal segon: Sebastià Prats Gomis

Vocal tercer: Jordi Prades i San-Nicolàs
Vocal quart: Francesc París i Ribé
Vocal cinquè: Joan Rull i Roca
Vocal sisè: Antoni Busquets i Altés
Vocal setè: Sergi Jornet i Batlle
Vocal vuitè: Roger Martí i Mercadé
Vocal novè: Jordi Finestres i Alcaina
El pressupost per a la temporada 2003-2004 és:
Ingressos: 29.024 c
Despeses: 26.965 0
La quota per als jugadors serà de 120 t i per als socis serà
de 33 c.
3.2 Secció de Muntanya
Del febrer al maig i de l'octubre al novembre del 2003, els
muntanyencs de l'entitat participaren en la sortida mensual
d'excursionisme que es fa pel GR-171. Al març participaren
en la sortida d'esquí de muntanya i raquetes a la tossa Plana
de Lles.
En els mesos d'abril i maig, la Secció de Muntanya dugué
a terme el Curs d'Iniciació a l'Alta Muntanya. Va durar tres
caps de setmana, i les pràctiques es van fer al Pedra Forca,
al Montardo i al pic de Tempestats.
Al maig se celebrà una sortida d'esquí de muntanya a
l'Aneto i al juny tenia lloc la XXII Pujada a Miramar. El novembre
estigué marcat per la Setmana del Muntanyenc, que
enguany se centrà especialment en la gent jove; entre altres
actes, es féu el concurs d'escalada al rocòdrom i es
van projectar diapositives sobre la Torre del Trango, unes
pel·lícules realitzades per Jordi Pons i un audiovisual sobre
escalades de cascades de gel al Canadà, elaborat per
Francesc Frago.
La darrera activitat realitzada l'any 2003 fou la sortida que
tingué lloc al desembre, a la serra del Montsià, per posar
el tradicional pessebre, que aquesta vegada s'enlairà amb
un globus.
D'altra banda al gener i al febrer d'enguany alguns components
de la Secció han realitzat expedicions al continent
americà: dos associats han intentat escalar el Fitzroi i un
altre grup ha realitzat una sortida social a los Ojos del Salado
(Xile).
AAEET: la vida de l'entitat
Pel que fa al rocòdrom, enguany s'ha ampliat, ja que es
vol potenciar per atreure més gent jove. També cal dir que,
per aconseguir aquest objectiu, la Secció va participar en
el Parc de Nadal de la ciutat muntant-hi un rocòdrom.
Finalment només resta fer constar que al llarg dels darrers
mesos diversos membres de la Secció han remodelat els
anclatges de les vies d'escalada de la zona de la Riba.
La Junta de la Secció de Muntanya queda constituïda de
la següent manera:
President: Jordi Magrinyà i Güell
Vicepresident: Francesc Sànchez i Sànchez
Tresorer: Pere Compte i Jové
Vocal de Relacions: Albert Pons i Vives
Vocal d'Activitats Socials: Joan Roig i Pocurull
Vocal d'Esquí i Barrancs: Joan M. Magrinyà i Güell
Vocal d'Escalada: Lluís Recasens i Recasens
Vocal de Senders: Josep Vallverdú i Ernesto
L'estat dels comptes de l'any 2003 és:
Ingressos: 1.163,20 t
Despeses: 1.580,85 t
El pressupost per a l'any 2004 és de 1.800 ,_. La quota per
a l'any 2004 serà de 7 ,,.
3.3 Secció d'Espeleologia
Al llarg de l'any 2002, la Secció ha realitzat diverses sortides
per cavitats d'arreu del país. El fet que el nombre d'espeleòlegs
sigui reduït ha comportat que algunes d'aquestes
sortides s'hagin fet amb altres grups, com ara I'ECT O I'EGAN.
També s'han portat a terme diverses sortides per zones
càrstiques de les muntanyes de Prades, buscant i explorant
noves cavitats.
Durant la segona quinzena d'agost, quatre espeleòlegs van
anar —com cada any— a Santander, a fer-hi la campanya
d'estiu juntament amb I'ECT i el Matienzo Expeditions. A
més, els membres de I'ECE que hi ha a la Secció han participat
en diverses activitats de formació i perfeccionament
impartint els seus coneixements en espeleologia i en descens
de gorges. També cal dir que el 21 de desembre la
Secció va posar el seu pessebre a la cova del Masiet, situada
a la vall del Brugent, a la Riba.
Finalment, el president de la Secció també informa que,
Sant Antoni, 58
Tel. 977 600 457
VALLS
CA LES TARONGES
1901
35

des de fa dos anys, la FCE va crear un grup de rescat en
espeleologia format per personal voluntari, tal com existeix
en la majoria de comunitats autònomes; diversos espeleòlegs
de la Secció en són membres i enguany han pres
part en les activitats d'entrenament i en els simulacres realitzats.
També explica que per a l'any 2004 s'han tramitat
un total d'11 targetes federatives.
Els projectes que proposa la Secció per a l'any 2004 són:
fer un curset d'iniciació a l'espeleologia durant l'abril i el
maig, explorar els refugis antiaeris vallencs construïts durant
la Guerra Civil i organitzar l'Espeleo-Kinder.
La Junta de la Secció queda constituïda de la següent manera:
President: Xavier Torrell i Tarragona
Vicepresident: Carles Figuerola i Martí
Secretari i tresorer: Andreu Garcia i Jané
Vocal de Material: Jordi Mestres
Vocal de Relacions: David Vallverdú i Queralt
Vocal de Biblioteca: Andrés Sanvicente i Madrid
El pressupost per a l'any 2004 és de 480 t.
3.4 Secció de Ràdio
Durant l'any 2003 s'han continuat portant a terme gestions
per fer possible la recuperació de l'emissora de l'entitat:
AAEET Ràdio. En aquest sentit, el vicepresident de l'entitat
ha seguit mantenint contactes amb l'anterior delegat del
Govern de la Generalitat a Tarragona, Cèsar Puig.
Pel que fa a les activitats, cal dir que la Secció ha col·laborat
amb el pub vallenc La Fusa a organitzar la primera
Fusa Revival Night, que va consistir en un concert a càrrec
del grup Synchronicity —que dona a la perfecció el grup
The Police. Aquesta festa tingué lloc a l'esmentat local el
22 de novembre del 2004, a la nit, i fou tot un èxit.
La Junta de la Secció no es modifica:
President: David Bellviure i Bigas
Vicepresident: Màrius Güell i Magrinyà
Secretària: Marta Sancho i Calvet
Tresorer: Antoni Martínez i Ballesté
El pressupost per a l'any 2004 és de 300 c.
Gabinct Ctssessor
• Ull,Camp
'. arrer d'Anseím òiayéT~fyfo 3a.
..'.: 977 éceFséi fexjp7vetíé 298
43800 VAU.S JAIt Oamp)/
a/e: gabàpac®gabassae,com
\ivww.qabassac x
/ /
AAEET: la vida de l'entitat
3.5 Secció de Fotografia
La Secció de Fotografia va reprendre les activitats durant
el 75è aniversari de l'entitat: va organitzar un concurs fotogràfic
i l'exposició —al local de l'entitat— de les obres presentades.
A més durant el 2003, la Secció va organitzar
diverses exposicions al local social de I'AAEET: al juliol
s'exposaren cartells originals de cinema en què la dona era
la principal protagonista, i al setembre Marc Lladó exposava
la seva col·lecció de fotografies d'un viatge que va
fer a l'índia.
La Secció també va organitzar un curs de fotografia per
aprendre a usar manualment una camera reflex. Aquest
curs s'impartí al novembre i al desembre, i finalitzà amb la
inauguració d'una exposició de fotografies dels alumnes al
local de l'entitat. Finalment, el 30 de gener es va inaugurar
una exposició de fotografia nudista que portava per títol
«Passió per la llum». En l'acte, hi col·laborà Emili Vives,
responsable del poble del Fonoll. Vives féu una xerrada sobre
el nudisme i presentà la revista Natur Vida.
La Junta de la Secció queda constituïda de la següent manera:
Presidenta: Marta Sancho i Calvet
El pressupost per a l'any 2004 és de 600 t.
3.6 Secció de Cinema
El president de l'entitat en llegeix les activitats, perquè el
president de la Secció, Francesc Fàbregas, ha excusat
l'assistència.
La Secció va organitzar un curs sobre iniciació al cinema i
al vídeo, el qual fou impartit per especialistes d'aquest àmbit
durant els mesos de setembre i octubre del 2003 a la seu
social de I'AAEET. En el curs, que fou tot un èxit, hi participaren
un total de 50 persones. Paral·lelament al curs, es
desenvolupà el 9è Concurs Estatal de Cinema-Vídeo Amateur
Ciutat de Valls.
D'aquest concurs cal destacar-ne la gran qualitat assolida
i l'elevat nombre de pel·lícules presentades, cosa que el
converteix en un certamen plenament consolidat. L'acte de
clausura i lliurament dels guardons del concurs tingué lloc
el dia 29 de novembre al Teatre Principal. L'acte fou con-
•VALLS. Es traspassa una botiga (130 m 2 ): equipada, a ple rendiment, ideal com a botiga de confecció.
Carrer de la Cort. Zona comercial excel·lent. BON PREU.
•VALLS. Es ven un pis (2n pis): 3 habitacions, galeria, cuina, menjador amb aire condicionat. Carrer del
Paborde. Zona cèntrica. Bon preu.
•URBANITZACIÓ ELS CALDERS. Es ven un xalet (220 m 2 ) i la parcel·la (2.400 m 2 ): piscina, barbacoa, 5
habitacions, 2 banys complets, menjador (55 m 2 ).
•VALLS. Es venen NAUS INDUSTRIALS NOVES (diferents mides). Polígon Industrial de Valls. Preus diversos.
•PUIGPELAT. Es ven una casa (any 1935): 2 plantes, garatge per a 2 cotxes, 5 habitacions, 3 banys, cuina
amb llar de foc, terrassa amb bona vista, celler construïble. Carrer Major. Zona molt tranquil·la, a pocs
metres del poliesportiu. 108.000 €.
•VALLS. Es ven un pis seminou (60 m 2 , 1r pis): 2 habitacions, bany complet, galeria, ascensor. Estació
d'autobusos.
•VALLS. Es lloga un local comercial per estrenar (108 m 2 ). Davant de la plaça de l'Estació d'Autobusos.
Zona peatonal excel·lent. LLOGUER MENSUAL: 602 €. a&.^ Grups
mobiliaris

duït per Pere Cano, el qual va presentar les set pel·lícules
premiades, que tot seguit es projectaren.
Un cop finalitzada la projecció dels curtmetratges, es lliuraren
els premis d'acord amb la decisió del jurat qualificador.
L'Enxaneta d'Or va ser per a la pel·lícula Cambio de
agujas, de Manuel Martínez Velasco, un jove realitzador
madrileny, fill de l'actriu i presentadora Concha Velasco.
D'altra banda, el principal projecte que es planteja la Secció
per a l'any 2004 és organitzar el 10è Concurs Estatal
de Cinema-Vídeo Amateur Ciutat de Valls, en el qual es
preveuen canvis importants i substancials respecte als de
les edicions passades.
La Junta de la Secció queda constituïda de la següent
manera:
President: Francesc Fàbregas i Bonet
3.7 Secció de Filatèlia, Numismàtica i Col·leccionisme
La Secció, que estava inactiva des del 1991, va reprendre
les activitats durant el 75è aniversari de I'AAEET, organitzant
una exposició de filatèlia i col·leccionisme que es va
instal·lar al pati de Sant Roc, del 27 de setembre al 6 d'octubre
del 2002.
Des del maig de l'any passat, cada primer dissabte de mes,
la Secció celebra el Mercat del Col·leccionisme a la plaça
del Pati. Cal destacar-ne el creixent augment del nombre
d'assistents; en aquest sentit cal dir que, en coincidir amb
el mercat de Nadal, l'edició del desembre fou la més remarcable.
Paral·lelament, a partir del gener d'enguany, el segon dijous
de cada mes, de 8 a 10 del vespre, els col·leccionistes interessats
en la filatèlia i la numismàtica es reuneixen al local
de I'AAEET per intercanviar segells i monedes amb comoditat.
Finalment, la Secció ha col·laborat a confeccionar
un calendari de butxaca que edita l'Ajuntament i que, a més
d'altres mercats i fires que se celebren a Valls, senyala les
dates dels nostres mercats.
Per a l'any 2004, la Secció es proposa continuar el mercat
i la trobada mensual i realitzar alguna sortida per visitar
algun altre mercat del col·leccionisme.
La Junta Directiva de la Secció queda constituïda de la següent
manera:
President: Enric Nogués i Farré
Secretari: Pau Gil i Lacoma
Tresorer: Anton M. Prats i Vives
3.8 AAEET Secció Grup Atlètic
El president de la Secció, Quim Guinovart, ha excusat
l'assistència i el president de I'AAEET es fa càrrec d'explicar
que la Secció va reiniciar les activitats al setembre del 2003
i que, de moment, els seus components prenen part en maratons
que se celebren al Principat i al País Valencià.
La Junta de la Secció queda constituïda de la següent manera:
President: Quim Guinovart
Secretari: Víctor Prats i Solé
Tresorer: Manel Soto i Pérez
AAEET: la vida de l'entitat
Alguns dels associats que assistiren a la reunió. (Foto:
Marc Lladó/El Vallenc)
4. Aprovació de l'estat de comptes de l'exercici del 2003
El tresorer presenta la liquidació del pressupost de l'any
2003. L'estat de comptes s'aprova per unanimitat.
5. Aprovació de les quotes per al 2004
La proposta de quotes per a l'any 2004 és la següent:
—Associat major de 25 anys: 42 t
—Associat menor de 25 anys: 18 t
—Altres membres de la unitat familiar: 18 t
La proposta s'aprova per unanimitat.
6. Aprovació, si escau, del pressupost per al 2004
El tresorer presenta el pressupost per a l'any 2004 i
s'aprova per unanimitat.
7. Aprovació, si escau, de la modificació dels Estatuts
El vicepresident, Àngel Ramon, presenta els nous estatuts
de l'entitat. De fet són els mateixos d'ara però adaptats al
model que ens va facilitar Esports perquè les seccions esportives
de l'entitat tinguin vot i veu en les respectives federacions.
El vicepresident llegeix alguns dels canvis i explica que la
majoria dels capítols i punts són similars als dels estatuts
vigents —com ara els referents als socis i als organismes
directius. Els únics punts que són substancialment diferents
són els que regulen l'elecció del president de l'entitat i el
règim econòmic —en els Estatuts actuals hi ha diverses
seccions amb un règim econòmic independent del general
i el model d'Esports considera que aquest règim ha de ser
únic per a tota l'entitat.
També s'han fet algunes modificacions importants en el
capítol corresponent a la dissolució de l'entitat, del qual
s'han eliminat diverses incongruències —com ara el concepte
d'extinció.
Una vegada exposats els nous estatuts, la Junta General
aprova que la raó social de l'entitat passi de l'Escola del
Treball —actual IES Jaume Huguet— al local de la mura-
37

lla de Sant Antoni. Els associats fan alguns comentaris sobre
els nous estatuts i acorden aprovar-los.
8. Aprovació del canvi de la producció i el muntatge de la
revista Cultura
El president exposa els acords que es prengueren, al novembre
de l'any passat, sobre la revista Cultura en la reunió
mantinguda amb els col·laboradors de Cultura i en la
Junta General extraordinària convocada per tractar aquest
assumpte. En ambdues reunions es va arribar a l'acord de
tornar a confeccionar la revista des de la mateixa AAEET.
També es va nomenar un nou coordinador i es començà a
confeccionar el primer número d'aquesta nova etapa de
Cultura, que correspon als mesos de gener i febrer del 2004
i que es publicarà en les properes setmanes.
Tot seguit, el secretari explica l'estat en què es troba actualment
el procés de confecció de la revista, que arrossega
un retard d'unes dues o tres setmanes —un retard que
s'intentarà eliminar al llarg dels propers mesos. Seguidament
ensenya el nou format de Cultura, que satisfà els presents.
Finalment s'exposen els objectius per a la revista que
es fixa el nou cos de redacció. D'aquests objectius, cal destacar-ne
que s'ampliarà l'espai dedicat a les activitats de
I'AAEET i que s'intentarà aconseguir nous col·laboradors joves.
9. Renovació de càrrecs
Amb la incorporació dels presidents de les seccions que
s'han recuperat, la Junta de I'AAEET queda constituïda de
la següent manera:
President: Andreu Garcia i Jané
Vicepresident: Àngel A. Ramon i Torres
Administrador: Josep M. Gistau i Güell
Secretari: Francesc Murillo i Galimany
Tresorer: Daniel Aznar i Tello
Vocal primer: Joan M. Magrinyà i Güell
Vocal segon: Pere Plana i Turch
Vocal tercer: Albert Pons i Pena
Vocal quart: David Vallverdú i Queralt
President de la Secció de Muntanya: Jordi Magrinyà i
Güell
President de la Secció d'Espeleologia: Xavier Torrell i
Tarragona
President de la Secció de Bàsquet: Manel Odina i Roig
President de la Secció de Ràdio: David Bellviure i Bigas
President de la Secció de Cinema: Francesc Fàbregas
i Bonet
President de la Secció de Filatèlia, Numismàtica i
Col·leccionisme: Enric Nogués i Farré
Presidenta de la Secció de Fotografia: Marta Sancho i
Calbet
President de I'AAEET Secció Grup Atlètic: Quim Guinovart
10. Torn obert de paraules
L'associat Josep M. Espolet diu que, en l'adreça del local
de l'entitat, caldria substituir el nom de raval de Sant Antoni
pel de muralla de Sant Antoni, que, segons el seu parer,
és el nom correcte. Diversos socis opinen sobre aquesta
qüestió però no queda clar si només un dels dos noms és
correcte o bé si ho són tots dos. El president diu que la
AAEET: la vida de l'entitat
Junta es posarà en contacte amb l'Ajuntament per conèixer
quina és l'adreça correcta i, si cal, farà els canvis pertinents.
Finalment alguns associats fan diverses preguntes sobre
el nou format de la revista Cultura i el president i el secretari
es fan càrrec de contestar-les.
En acabar aquest punt, el president aixeca la sessió a les
22:15.
Estat de comptes de l'any 2003
INGRESSOS
Socis:
Subvencions oficials:
Altres subvencions:
Ingressos financers:
75è aniversari:
Extraordinaris:
Aportacions de les seccions:
Venda d'exemplars de Cultura:
Total:
DESPESES
Cultura:
Manteniment del local:
Interessos i comissions:
Inversió en el local:
Primes d'assegurances:
Administració i general:
Altres despeses:
Aportació a les seccions:
75è aniversari:
Devolució del préstec a La Caixa:
Total:*
* Resta pendent de pagar:
Cultura
RESUM
Saldo el 31.12.2002:
Ingressos del període:
Despeses del període:
Saldo el 31.12.2003:
Pressupost per a l'any 2004
INGRESSOS
Socis:
Subvencions:
Altres:
Total:
DESPESES
Cultura:
Manteniment del local:
Administració i general:
Altres despeses:
Interessos i serveis bancaris:
Devolució del préstec i altres deutes:
Total:
24.669,64
16.626,33
180,00
3,00
1.414,00 ^
175,00!
1.607,10
104,00 :
44.779,07
12.721,23
2.223,13 :
350,13
873,36
172,28
1.089,41
3.188,47
4.517,49
16.313,97
5.922,72
47.372,59
6.400,96
10.950,64
44.779,07
47.372,59
8.357,12
25.602,00
3.846,00
300,00
29.886,00
17.602,00
2.103,00
901,00
1.502,00
300,00
7.478,00
29.886,00

RAMON MAGRIMA RATALLA, S.A.
PASSEIG DE L'ESTACIO 29
TEL 977 612 189 FAX 977 613 591
43800 VALLS
a/e: fredi@fredi-valls.com
www.f red i-val ls.com
Materials per a la construcció • Exposició de materials
Sanitaris Roca • Transports propis • Estudis,
muntatges de cobertes i aïllaments
SERVEI DE FORMIGÓ PREPARAT EN OBRA
CTRA. MONTBLANC, 14 • TELÈFONS: 977 600 210 - 977 600 332 • FAX: 977 603 302
43800 VALLS
FOTOCÒPIES COLOR GRAN FORMAT
Productes i
serveis per la seva
oficina
PLOTEJAT EN BLANC I NEGRE /COLOR DE PLÀNOLS
IMPRESSIONS DE COLOR DE PÒSTERS
AMPLIACIONS I REDUCCIONS DE 25-1000 : experts
Caixa Tarragona
39

El nostre restaurant li ofereix
celebracions de qualitat
RESMLJRANT
rASIADOU
Des del 1929, família, tradició i bona cuina.
Cita. de Lleida, km 21,5 - Tel. 977 60 04 27 - Fax. 977 61 32 94 - 43800 Valls