rutes urbanes420x500.FH11 - Ajuntament de Caldes de Malavella

RUTES URBANES DE CALDES DE MALAVELLA
Fa uns 30.000 anys l’ home prehistòric ocupava de manera esporàdica el que avui és la vila de Caldes.
En són testimoni les restes arqueològiques trobades al Puig de les Ànimes, corresponents a l’ època del
paleolític.
És evident que Caldes deu la seva existència a la presència d’aigües termals que, malgrat brollar des
d’èpoques molt reculades, són aprofitades racionalment per primera vegada pels romans, pel valor que
pren la hidroteràpia en el camp de la medicina.
L’ empremta més important que ens han deixat els romans és un dels monuments més representatius de
Caldes: les termes de Sant Grau, d’una antiguitat de 2.000 anys. L’estació termal de Caldes, la mansió
Aquis Voconis, i posteriorment el municipi d’Aquae Calidae, constituïa un lloc de pas obligat en el traçat
de la Via Augusta, la via de comunicació més important entre Roma i Cadis. La importància de Caldes
en època romana la podem confirmar en dues làpides funeràries (que fan referència a membres d’una
mateixa família, els Emilis de la tribu Quirina), ja que d’elles se’n desprèn que la vila de Caldes tenia
consideració de municipi romà, situació que únicament es contemplava en una quinzena de poblacions
de tot el Principat, i que els habitants s’anomenaven “Aquicaldenses”.
Amb la caiguda de l’imperi romà ( s. IV ) i la irrupció del cristianisme, s’ interrompí l’ús de les termes, i
s’inicià una època de crisi amb rebel·lions i continuades invasions. Aquesta situació de tensió forçà una
progressiva despoblació cap a les zones muntanyenques.
A l’ edat mitjana, un cop Caldes tornà a ser repoblat, s’erigí, just sobre els banys públics, part d'una muralla,
símbol del poder feudal. Els conflictes viscuts en aquesta època van produir el recolliment de la població
entorn de les fortificacions. Tota l’època medieval és molt magre de notícies, però tenim constància que
al s. XV les termes es varen usar com a hospital, on l’aigua era utilitzada amb finalitats terapèutiques i
higièniques. El jesuïta P.Gil escrigué cap al 1600 “item en Caldas de Malavella, a dos leguas de Girona
y ha uns banys excellentissims, a hon casi per espay de un cuart de llegua o mitja llegua y ha moltes fonts
d’aygua calenta”. Tot i així, a finals del s.XVIII, el viatger Zamora afirmà, després de situar els manantials,
que “en el día de hoy se hallan abandonados” i demanà que “los gobernadores podían activar que se
compusiesen estos baños”. Però no va ser fins a mitjans del s.XIX, quan una sèrie de canvis profunds,
activitats econòmiques i costums socials i culturals, tingueren com a rerefons el renaixement de l’activitat
termal.
El termalisme a Caldes de Malavella ha donat al poble una personalitat pròpia reconeguda arreu a través
de la seva activitat balneària. L’ inici del fenomen balneari a finals del segle XIX contribuí a l’ explotació
de les aigües i al desenvolupament urbanístic de la població. L’ arquitectura modernista i noucentista
i l’eclecticisme que avui encara podem observar és el testimoni d’una època d’ esplendor i
desenvolupament de la vila, en el què la burgesia, una nova classe benestant emfasitzà les propietats
curatives de les aigües termals i donà un nou valor a la societat rural.
Els brolladors més coneguts estan situats en els punts coneguts com a Puig de les Ànimes, Puig de
Sant Grau i Puig de les Moleres. El circuit hidrotermal (el cicle de l’aigua) arriba a una profunditat de
1.000 metres., on les aigües adquireixen les propietats medicinals a partir de la dissolució dels minerals,
donades les altes temperatures que les empenyen cap amunt. En sortir a l’ exterior aquestes aigües
assoleixen els 60º C.
En observar el nucli urbà de Caldes de Malavella, hom no pot prescindir d’imaginar que el brollar
de les aigües s’ha anat solidificant en la diversitat d’edificis.
L’estret lligam entre l’aigua i les diferents tipologies edificatòries és una constant indissoluble al llarg de
la seva història. L’aigua és l’element físic que determina i dóna cohesió a l’evolució de la població caldenca:
des dels primers assentaments prehistòrics a l’entorn del Puig de les Ànimes, passant per les edificacions
que genera el primer aprofitament racional de les aigües realitzat pels romans, fins a l’esclat produït pels
balnearis que ens ha deixat les manifestacions arquitectòniques més notables, la simbiosi entre aigua,
pedra i rajol, defineix una realitat urbana plena de matisos i de trets singulars. Copsar el que s’acaba
d’escriure és un exercici que no presenta cap dificultat atès que un passeig per la vila de les aigües ens
forneix els elements necessaris per a poder valorar el contingut de la simbiosi esmentada.
AJUNTAMENT
DE CALDES
DE MALAVELLA
VICHY VICHY
CATALAN CATALAN
AVGDA. AVGDA. DEL
i
1
Puig de les
Ànimes
Puig de
Sant Grau G
AVINGUDA AVINGUDA DEL DEL
DOCTOR DOCTOR FUREST FUREST
CARRETERA
CARRETERA
H
5
4
F
CARRER CARRER DE DE PLA PLA
CARRER CARRER DE DE RERA RERA MURALLA MURALLA
PLAÇA PLAÇA DE DE
ST. ST. ESTEVE ESTEVE
CARRER CARRER DE DE LES LES ROMANES ROMANES
2
I J
3
BALNEARI BALNEARI
PRATS PRATS
MAJOR MAJOR
RIERA RIERA LLEIXIU LLEIXIU
LLEIXIU LLEIXIU
DEL DEL
DEL DEL RIERA RIERA
E
CARRER CARRER DE DE LA LA MARE MARE
DE DE DÉU DÉU DEL DEL CARME CARME
C. C. PRIM PRIM
CARRER CARRER NOU NOU
POLLS POLLS
C. C. DELS DELS
PLAÇA
DELS POLLS
DE DE RONDA RONDA
AVINGUDA
C. C. DE DE LA LA PLAÇA PLAÇA
DELS DELS POLLS POLLS
FONT
DE LA
MINA
6
D
A
CARRER DE STA. MARIA
CARRER CARRER
BAIXADA BAIXADA
DE DE LA LA RIERA RIERA
PLAÇA
PLAÇA
DE DE LA
LA
CREU
CREU
C. C. DE DE LES LES ABSIDES ABSIDES
ROMÀNIQUES
ROMÀNIQUES
C. C. DE DE NÚRIA
CARRER CARRER DEL DEL ROSSINYOL
ROSSINYOL
LES
CARRER CARRER DE DE
CARRER
C. C. DEL DEL MESTRE MESTRE MAS MAS I I ROS ROS
MAURICI
DEST.
DEST. MAURICI
K
DE
STA. MARIA
NÚRIA
PLAÇA PLAÇA
DE DE LA LA
SELVA SELVA
CARRER CARRER ST. ST. ANTONI ANTONI
PASSEIG PASSEIG DE DE LA LA GRANJA GRANJA
CARRER DE DE JACINT JACINT VERDAGUER
VERDAGUER
CARRER NOU
C
8
C. C. J. J. VERDAGUER
VERDAGUER
PARC DE LES
MOLERES
CARRER JOSEP SOLER
RAMBLA DE DE RECOLONS
RECOLONS
PASSEIG PASSEIG
DE DE SANT SANT
CARRER CARRER
10
Puig de les
Moleres
B
7
ROQUES
FONT DE
LA VACA
PLAÇA
DEL
MESTRE
MAS I ROS
9
RAMBLA D'EN RUFÍ
1
2
A
B 7
C 8
D 6
E 3
F 4
G
H 5
I
J
K
9
10
Balneari Vichy Catalan
Avinguda del Dr. Furest
Plaça Església, Església St.Esteve i Àbsis Romànics
Casino i Teatre Municipal
Rambla Recolons i Casa Mas i Ros
Casa Quintana
Plaça St.Esteve, Casa Pla i Deniel i Balneari Prats
Termes Romanes
Placeta de Sant Grau
Casa Rosa o Casa Estapé
Cal Ferrer de la Plaça (Mas Cruïlles o Casa Parella)
Can Trelles i la Plaça dels Polls
La Font de la Mina
i
Can Sala i Villa Rosario
Vil·la Catalina i Font de la Vaca
Oficina de Turisme de Caldes de Malavella
C/.Onze de Setembre, s/n
Telf: +34 972 48 01 03
Ajuntament de Caldes de Malavella
Plaça Ajuntament, nº8
Telf: +34 972 47 00 05

1.
A. PLAÇA DE L’ ESGLESIA, ESGLESIA SANT
PASSAT I PRESENT
ESTEVE I ABSIS ROMANICS: al s.IX es construí
l’Ermita de Sant Grau, al Puig de St. Grau. Aquesta
ermita primogènita, que es trobava dins el recinte
emmurallat de la vila, quedà obsoleta pel creixement de
la població, i es construí fora muralles, al sector migdia,
l’Església Sant Esteve (s.XI), d’estil romànic.
Església de Sant Esteve (ss. XI – XVI - XVII) Data
de les primeres èpoques del romànic, però ha tingut
diverses modificacions posteriors. Un document del
1054 ens permet confirmar que ja existia l’església
“Santi Stephani de Calidis”. Dels seus orígens
només conserva els absis romànics de grans
dimensions, d’estil llombard i la planta basilical,
composta de tres naus, separades per grans pilars
que sostenen sis grans arcades. La portada és
d’estil renaixentista i juntament amb el campanar,
d’estructura quadrada, es construïren al segle XVII
(1623). A banda i banda de la porta s’hi pot veure
un dels símbols de Caldes, unes grans peroles, i
a l’esquerra de la portalada, un sarcòfag presenta
la inscripció que traduïda diu:“L’any del senyor de
1267 el dia sisè dels idus de gener va morir Berenguer
Lambardi ben confessat (en Déu), jeu en aquest túmul
Berenguer Lambardi, home de feliç memòria. Que la
seva ànima gaudeixi de la glòria del paradís en companyia
dels sants, amen. T’ho demano: prega per mi, i dia:
parenostre”.
A l’entorn de l’església, diferents edificacions daten
de l’ època d’ esplendor de la vila balneària; Casa
Quintana, Can Perxachs,...
B. CASINO: Fins el 1840 l’activitat balneària a Caldes
quedava reduïda a banys realitzats dins de les cases
particulars, on s’hi portava l’aigua a força de braços.
Però el 1845 Francesc Dillet demanà la canalització de
l’aigua de La Font de la Mina a casa seva per a fer un
establiment amb 6 banyeres, que posteriorment es
convertiria en el Balneari Soler, actualment desaparegut.
El mateix feu la família Prats, aixecant l’establiment
“Baños Prats” per tal d’oferir convenientment l’aigua
termal a aquells que anaven darrera les seves qualitats.
Aquest inici de l’activitat balneària feu que la burgesia
catalana construís una sèrie d’edificis – generalment,
xalets d’estiueig - seguint l’estil modernista.
(Josep Deulofeu, s. 1923) Construït als anys vint
per aixoplugar l’ entitat recreativa “Casino Unió”.
De planta baixa, sobresurt per la intensitat i la
contundència dels seus finestrals allargassats i
trigèmins. Avui conté el Teatre - cinema municipal
i una sala recreativa polivalent.
C. LA RAMBLA RECOLONS I CASA MAS ROS:
A finals del s.XIX es creen nous indrets d’esbarjo
destinats a omplir les hores d’ oci dels visitants; són
clars exemples la Font de la Vaca i la Rambla
Recolons, indret que marca un dels espais de
creixement urbanístic que es generà a l’ entorn del
fenomen balneari. Hi ha ubicades un conjunt
important de cases, xalets, torres...lligades al
modernisme i l’ eclecticisme (Casa Mas i Ros, Xalet
d’Antoni Mas, Casa Motlló, Colònia Rodríguez, Bell
Estar, Casa Sala, Vil·la Rosario,...) la majoria d’elles
bastides exclusivament per a ser llogades als
estiuejants que venien a prendre les aigües.
Francesc Mas i Ros: il·lustre compositor de sardanes
fill de Caldes de Malavella i membre d’una família
de fabricants de manubris. Pare de nombroses
melodies plenes de càrrega emotiva, senzilles i
espontànies.
Bartolomé Recolons: barceloní que en agraïment
“a la bondad del vecindario y a la de sus aguas
minero-medicinales” pagà la major part de les obres
de la rambla que va ser batejada amb el seu nom
i que havia de servir “para solaz y recreo de los
forasteros y publico que al indicado paseo
concurriran sin duda alguna”
D. CASA QUINTANA: MODERNISME: estil orientat
al desenvolupament de la decoració tant interior com a
les façanes. Sovint els arquitectes també són decoradors
i dissenyadors dels detalls decoratius; vidrieres, mosaics,
forja... Representa una modernització de les tècniques
de construcció (ús del ferro), conservació d’elements
tradicionals (obra vista) i enllaç amb l’estil gòtic, amb
el que guarda un cert paral·lelisme. Predomina la corba
sobre la recta, el dinamisme de les formes (ús de motius
vegetals i naturals) i sobretot el detallisme en la decoració.
(Josep Deulofeu, any 1921) És l’ edifici més destacat
de l’ entorn immediat de l’església parroquial, que
data de l’època de l’ increment de l’ activitat balneària.
De planta baixa i dos pisos, hi és remarcable una
tribuna angular hexagonal amb cupulí de ceràmica
vidriada i als seus costats unes finestres en arc
modernista (rampant contraposat), separades per
agulles columnàries.
2.
L’ aparició del ferrocarril, destinat al transport de
LA CULTURA DEL
TERMALISME
passatgers, afavorí la millora de les comunicacions entre
Caldes i els nuclis urbans més allunyats com Barcelona
o Mataró. En aquesta època prendran importància els
espais naturals i es crearan nous indrets d’esbarjo
destinats a omplir les hores d’ oci dels visitants; són
clars exemples la Font de la Vaca i la Rambla Recolons.
1. BALNEARI VICHY CATALAN: Les
característiques hidrològiques de l’aigua de Caldes de
Malavella eren, i encara són, especialment estimades
pel tractament de malalties reumàtiques, dispèsies,
hepatitis, fractures i, al mateix temps, recomanades per
tal de regular les alteracions de l’aparell digestiu, urinari
i circulatori. Els mitjans més emprats eren la beguda,
els banys i dutxes, les inhalacions i polvoritzacions. Al
Balneari Vichy Catalán, el Dr.Gelabert diu el
següent:”Excelentes condiciones reunen también los
cuartos de baño y el magnífico gabinete hidroterapéutico
que constituyen la galeria balneaoterápica del referido
Establecimiento. En dicho gabinete se hallan instalados
cuantos aparatos son necesarios para la bebida y racional
aplicación de toda clase de duchas”.
(Gaietà Buigas i Monravà, any 1898). És la
construcció modernista més important de la població.
Balneari amb instal·lacions termals d’estil
neomozàrab. La façana orientada al sud presenta
torres quadrades als extrems emmarcant un cos
central on hi ha una porta amb un gran arc el·líptic,
forma molt típica del modernisme. Els arcs de
ferradura, que es reparteixen per tota l’edificació,
li confereixen un caràcter d’estil neo-morisc. L’entorn
està enjardinat amb grans zones d’arbres d’ombra
que donen al conjunt un aire clàssic i reposat.
Dr. Modest Furest: metge homeòpata i fill adoptiu
de Caldes de Malavella. El 1880 adquirí el Puig de
les Ànimes; la seva condició de metge i el
convenciment del valor terapèutic de les aigües del
Puig van fer que al cap de poc temps ja les hagués
canalitzades. El 1883 les aigües es comercialitzaven
amb el nom “Agua del Puig de las Animas”, i el
1891, arran de l’analogia de les seves aigües amb
les de la ciutat francesa de Vichy, amb la
denominació “Vichy Catalán”. El mateix any 1891
es varen iniciar els fonaments del futur Balneari.
La present opció pretén donar al visitant una visió global del poble de Caldes. S’hi
inclou dins la visita una aproximació a la història de la població des dels seus
orígens més reculats fins l’actualitat, sense oblidar un dels elements arquitectònics
més importants de la població com les termes romanes i algunes edificacions
modernistes que es poden observar dins el nucli.
E. PLAÇA SANT ESTEVE, CASA PLA I DENIEL
I BALNEARI PRATS: En el s.XIX, la burgesia és un
grup social ascendent que necessita legitimar i il·lustrar
aquesta nova classe social adquirida, i els balnearis
esdevenen espais que simbolitzen l’adquisició d’aquest
nou estatus. “Anar a prendre les aigües” és quelcom
més que la cura d’algun eczema o d’algun ronyó, és una
expressió carregada de connotacions simbòliques; el
Balneari esdevé un espai que evidencia i marca la
distància social que existeix entre els que romanen dins
l’espai i els que es veuen obligats a viure a fora.
Casa Pla i Deniel (s. XIX – XX ) Casal aïllat de
planta quadrada, data de final del segle XIX , d’
estil neoclàssic. En ell s’hi observen obertures
delimitades amb pilastres jòniques estucades i
entaulaments decorats amb flors, antefixes...El ritme
d’ aquestes finestres dóna a l’ edifici una composició
simètrica de bellesa i equilibri ben notables. En el
conjunt hi destaca també un petit edifici annex de
servei i garatge i una glorieta al bell mig d’ un ampli
jardí, darrere l’ edificació principal. Actualment l’edifici
alberga una comunitat de monges vedrunes.
Narcís Pla i Deniel: advocat barceloní de prestigi,
germà del cardenal Enrich Pla i Deniel. Féu de la
Casa Pla i Deniel un centre de l’alta societat on
s’organitzaven tornejos de tennis. Prengué la
iniciativa de tots els estiuejants de Caldes fent una
donació l’any 1919 de 30.000 pessetes de l’època
per a la restauració de l’Ajuntament i la construcció
de les noves escoles (edifici que acull actualment
la Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guardia).
Balneari Prats (1900); Baños de
Prats(1840).Establiment termal que data de la
segona meitat del segle passat. L’edifici neoclàssic
s’atribueix a Eusebi Bona, l’any 1912, la reforma i
ampliació, tal com en bona part es mostra ara.
Planta en forma d’ela, s’hi accedeix per una
portalada en arc escarcer i en sobresurt el disseny
acurat dels elements ornamentals i compositius de
les finestres ordenades verticalment i per parelles.
Així mateix és rellevant la bona conservació d’alguns
salons i menjadors de l’ interior de l’ edifici balneari.
F. TERMES ROMANES: (ss. I - IV dC). Declarades
monument nacional. Es amb l’enderrocament, a principis
del s.XX, d’un antic hospital medieval dedicat a la
recollida de pobres i moribunds quan es descobreixen.
El conjunt termal que ha arribat fins als nostres
dies és el situat al Puig de Sant Grau, al centre del
poble. Les seves restes mostren una piscina central,
quadrada i graonada, limitada per uns grans pilars
que haurien estat units per grans arcades. Una
galeria porticada voltava la piscina i donava accés
a altres dependències de caràcter sacre i/o de
serveis. Hi ha tres espais a la part del darrera,
inicialment es pensava que eren banyeres, però es
tracta d’estàncies on es prenien olis. Les seves
característiques són eminentment salutíferes lligades
al culte probablement d’ Apol·lo o d’ alguna altra
divinitat guaridora de malalties.
G. PLACETA DE SANT GRAU: placeta on es troba
l’ermita de Sant Grau, església parròquial de la Vila
fins que quedà obsoleta pel creixement de la població i
pel fet que està construïda en una zona amb fortes
surgències d’aigua termal i els cossos del cementiri no
es descomponien, sinó que es momificaven. Aleshores,
es decidí construir fora muralles la nova Església de
Samt Esteve, s.XI. A partir d’aquest moment, la capella
de St.Grau fou el lloc on es reunia el comú de la vila;
el síndic,etc... Avui en dia, s’hi celebra un concorregut
aplec cada 3 d’octubre.
Glorieta de Sant Grau (anys 1910-1915)
Muralles i torres del Castell de Caldes: (Castell de
Caldes, s. XII) l’ època medieval marca una etapa
de recolliment que a Caldes es manifesta amb l’
emmurallament o fortificació de la vila, del qual
ens queden diferents llenços de paret i tres torres
circulars ubicades al barri de Sant Grau. Torres
lligades entre sí, amb paredats força
antics,constituirien segurament les restes de l’
antic Castell de Caldes enderrocat el segle passat.
H. CASA ESTAPE O CASA ROSA: la història de
l’embotellament a Caldes de Malavella s’inicià a principis
del s. XX, i nasqué pel desig dels pacients de poder
continuar els seus tractaments. És fàcil suposar que els
primers en embotellar foren els propietaris dels dos
establiments de banys de la Vila (Dillet i Prats), qui
comercialitzaven les aigües amb el nom “Fuente
Catalunya” i “Agua del Balneario Prats”, respectivament,
canalitzades ambdues de la Font de la Mina.
Posteriorment, l’any 1940, s’uniren fent aparèixer una
nova empresa amb el nom “Agua Malavella”. Pel que
fa al brollador de Sant Narcís, de propietat de la família
2. AVINGUDA DEL DR. FUREST: TORRE DELS
OCELLS, TORRE DE LES PUNXES I CASA DEL
POETA FRANCESC MATHEU: A partir de 1890, la
major part dels esforços municipals es centraren en
transformar Caldes en una vila balneària que ajudés als
foresters a portar una “vida tranquila y ordenada [...]
pasear sin esceso y procurarse diversiones que no agiten
demasiado la parte física y moral”. Una de les accions
per tal d’assolir aquests objectius fou el sanejament dels
carrers i de les clavegueres a cel obert. Les mesures
d’embelliment i millora urbana representaven, també,
una expansió urbanística; avinguda del Dr.Furest, l’indret
de la Rambla Recolons i la zona de la Granja.
Torre dels Ocells:(any 1949 ) Última mostra de
modernisme construïda a Caldes.
A les golfes té una llotja composta per set obertures
en arcs de mig punt, sostinguts per columnetes
dòriques.
Francesc Matheu: poeta rellevant de la renaixença
i un dels editors en llengua catalana més importants
de principis del s.XX. Destacà per ser un dels
antinormistes més importants de les regles
ortogràfiques promulgades per l'Insitut d'Estudis
Catalans el 1913.
Pla i Deniel va obtenir l’autorització per a poder exportar
les aigües amb la qualificació d’aigües medicinals en
data del 1870, i la denominació comercial de les aigües
va ser la de “San Narciso”. El 1883 el Dr. Furest
conseguí la declaració pública de les aigües del Puig de
les Ànimes i foren comercialitzades amb el nom “Agua
del Puig de las Animas”, però ben aviat s’acceptà el
canvi de denominació pel de “Vichy Catalán”. Finalment,
pel que fa al brollador dels Bullidors es comercialitzà
al 1902 l’aigua que avui rep el nom d’ “Imperial”, però
que ha estat coneguda amb els noms d'“Agua Xala” i
el de “Vichy Caldense”
El desenvolupament de l’ activitat balneària a final
del segle passat és el que contribuí decisivament
a confegir una particular fisonomia al poble, amb
els trets més característics d’ una vila balneària.
Als dos edificis balnearis s’hi afegeix tot un conjunt
de construccions amb regust modernista. N’és una
bona mostra aquesta edificació, atribuïda a Deulofeu
– mestre d’obres del Masnou-, on s’hi barregen i
agermanen la ceràmica, els arcs modernistes, les
baranes de ferro forjat i el joc simètric d’obertures
per oferir-nos una construcció de gran bellesa.
Pau Estapé: industrial tèxtil originari del Masnou
que adquirí els terrenys per a fer-hi un balneari.
Pagà a principis del s.XIX les primeres excavacions
que es varen fer a les termes romanes,al costat del
seu xalet d’estiueig. Manifestà el seu interès
d’embotellar l’aigua dels Bullidors, i n'aconseguí
l’autorització el 1902 amb el nom de “Vichy
Caldense”, però al cap de poc temps el registre de
marques li va denegar l’autorització legal, i les
aigües passaren a anomenar-se “Agua Xala”, i ja
d’una manera definitiva al 1912 “Agua Imperial”.
I. CAL FERRER DE LA PLAÇA (MAS CRUILLES
O CASA PARELLA): Correspon al període medieval
quan era anomenada “Casa Parella”. Pertanyia a
Arnau de Parella, qui va passar de pagès a senyor
vicari, recaptant els impostos de la població, en
representació del compte. Al s.XV, sota propietat
dels Cruïlles, propietaris jurisdiccionals directes
sota la baronia de Llagostera, els camperols la
incendiaren en la 2a.guerra dels Remenses.
Finalment va ser llogada a un ferrer d’on li ve l’actual
nom de Cal Ferrer de la Plaça. Adossada a l’antiga
muralla, hi destaca, a més d’una portalada
adovellada, diverses finestres gòtiques. A la seva
part inferior trobem unes cavallerisses que fan
pensar que segurament feia funcions de fonda.
J. CAN TRELLES i LA PLAÇA DELS POLLS:
antigament coneguda com Plaça de les Gallines. Tot i
el seu pendent era aquí on es feia el mercat d'aviram,
d'aquí el nom. L'edifici de la part més elevada era una
important masia catalana amb torre de defensa. No en
resta res més que la llinda on s'entreveu, tot i estar mig
esborrat, un relleu d'unes estisores d'esquilar.
Cal destacar l’alt nombre de cases amb porta adovellada,
molt poc usual en cases de dins el nucli urbà.
Can Trelles (s. XVI): al barri dels Polls, s’alça un
edifici d’origen medieval, compost bàsicament d’una
portalada adovellada amb restes d’un escut heràldic
a la dovella clau, i d’un finestral gòtic magnífic, en
arc mixt amb impostes a mena de capitells,
esculpides en relleu de cares, angelets i animals.
És fruit de la compartimentació, realitzada pels
Moncada, d'un palauet dit “Lo Palacio do Rei” on
es creu que el rei Jaume I hi feia estada quan estava
per la zona.
Joaquim Carbó: fill de la casa nº 24 del carrer dels
Polls. És l’autor Català més popular entre els joves
lectors; series com ara La Casa sota la Sorra, La
Colla dels Deu o En Felip Marlot en són culpables.
Un dels fundadors de “Cavall Fort”.
K. FONT DE LA MINA: Caldes de Malavella, la vila
de les aigües, compta amb diferents fonts públiques tant
d’aigua calenta com d’aigua freda, ubicades en el seu
nucli urbà. D’ aigua calenta, la font de la Mina o raig
d’en Mel, la font dels Bullidors i la font de Sant Narcís.
L’aigua és l’element físic que determina i dóna cohesió
a la població de Caldes des dels orígens remots a l’esclat
produït pels balnearis. La simbiosi entre aigua, pedra i
rajol defineix una realitat urbana plena de matisos i de
trets singulars.
Al Puig de les Moleres, la Font de la Mina és una
de les fonts més conegudes de la població. Va
aparèixer arran d’una extracció de terres que es
realitzà per dessecar un camp. Al fons de la petita
depressió brolla amb força l’aigua termal (a una
tempertura pròxima als 60º), que s’aprofita en uns
safaretjos que recullen l’aigua sobrant de la font.
És habitual la presència de gent de tota la comarca,
fent cua per prendre les seves aigües, el que
evidencia les magnífiques qualitats curatives,
digestives i culinàries de l’aigua de Caldes.
Una visió retrospectiva de la societat i la vida quotidiana a finals del
s.XIX a Caldes. La darrera dècada del segle XIX marca el retorn a la pràctica
del bany. Després d’una època de la decadència la societat redescobreix les
propietats curatives de la natura. La transformació de la població de Caldes
vindrà donada per l’ aparició de les primeres cases de banys; fins aleshores
la vila havia tingut un caràcter marcadament rural. La influència de la tradició
naturalista i l’ arribada d’ una d’ una societat benestant es veuran reflectides
en el nou urbanisme de la població, de caràcter modernista i noucentista.
3. PLAÇA SANT ESTEVE, CASA PLA I DENIEL
I BALNEARI PRATS
4. TERMES ROMANES
5. CASA ESTAPE O CASA ROSA
6. CASA QUINTANA
7. CASINO
8. RAMBLA
9. CAN SALA I VILLA ROSARIO:
Torre de Can Sala (s. XX): encimbellada dalt d’un
turó s’hi adreça un palauet flanquejat per quatre
grans torres i una mena de cimbori central.
Vil·la Rosario (any 1914 - 1928): també Torre dels
Alemanys, que el seu propietari Otto Streitberger
va fer construir per tal d’apaivagar la nostàlgia
de la seva esposa Rosario. Les formes arabitzants
que adopten les obertures de l’edifici responen al
gust per l’exotisme i pels estils històrics que es
donà al final del s.XIX i primer terç del s. XX
10. VIL.LA CATALINA I FONT DE LA VACA: El
projecte d’urbanització d’aquest últim indret,
Urbanització La Granja, no aconseguí l’èxit esperat, i
de l’ambiciós objectiu només en resta una font al costat
d’un casinet (antic berenador) i tres torres amb un cert
regust noucentsta: Vil·la Catalina, Torre dels cavalls i
la Torre nº2, que avui fa les funcions de rectoria.
Font de la Vaca (1925): un turó convertit en parc
aplega un pavelló recreatiu, el casinet, de planta
irregular amb balcons d’arc de mig punt i reixes de
ferro on la forja. Una altra rajola és causa o motiu
del nom de la font que allí hi brolla: la font de la
Vaca. Actualment és un parc públic i un dels espais
més indicats per prendre la fresca a l'estiu.
Vil·la Catalina (1925): aquesta torre, d’estil
noucentista italianitzant, marcava la pauta del que
havia de ser aquest conjunt urbanístic, La Granja,
destinat a xalets unifamiliars de la classe benestant
barcelonina.
Té una escalinata de dos trams que permet accedir
a la planta noble. Aquesta, en forma de creu llatina,
conté unes llotges o galeries en arc de mig punt
que envolten l’edifici.