Formulació QUÍMICA INORGÁNICA - cienciesflorida

QUÍMICA INORGÁNICA : FORMULACIÓ
ELS ELEMENTS I ELS SEUS ESTATS D’OXIDACIÓ (VALÈNCIES)
- A continuació fem un llistat dels elements i les valències que caldrà què ens sapiguem.
GRUP ELEMENT VALÈNCIA GRUP ELEMENT VALÈNCIA
H +1, –1
G1
Li, Na, K,
Rb, Cs, Fr
+1
G2
Be, Mg, Ca, +2
Sr, Ba
C – 4, +2, +4
G13
B
Al
+3, –3
+3 G14
Si
Ge
+4
+2, +4
Sn +2, +4
Pb +2, +4
N –3,+1,+2, +3,+4,+5 O –2, –1
P –3, +3, +5 S –2, +2, +4, +6
G15 As –3, +3, +5 G16 Se –2, +2, +4, +6
Sb –3, +3, +5 Te –2, +2, +4, +6
Bi +3, +5
Cu, Hg +1, +2
F –1 Ag +1
Cl, Br, I –1, +1, +3, +5, +7 Au +1, +3
G17
Elem. Zn, Cd +2
Trans. Fe, Ni, CO +2, +3
Cr +2, +3, +6
Mn +2, +3, +4, +5, +6, +7
Pt +2, +4
1. COMPOSTOS BINARIS (formats per la combinació de dos tipus d’elements
diferents)
• Podem tindre :
a) Òxids: Un d’ells és O actuant amb valència (–2)
b) Peròxids: Un d’ells és O actuant amb valència (–1)
c) Hidrurs: Hidrogen amb altre element què pot ser,
• Metall : L’Hidrogen actua amb (–1)
• No Metall : L’Hidrogen actua amb (+1)
d) Sals Binàries: Combinació de Metall amb No Metall
• Com escrivim la seva fórmula? (Regles per a formular)
- Quasi sempre el més electronegatiu (el NO metall) el posem darrere i
s’anomena el primer
- A més, s’intercanvien les valències
- Una vegada escrit la suma dels números de valència ha de ser zero

Per exemple, el compost format per O (–2) i Li (+1) serà, Li2O . Això vol dir què
per cada un d’O hi ha dos de Li.
Com podem comprovar, 2 · (+1) + 1 · (–2) = 0 . Això és, la suma de les
valències en un compost, ha de donar ZERO.
El compost s’anomena Òxid de Liti
• Com anomenem aquests compostos? (Nomenclatura)
- Tenim tres tipus de nomenclatura (regles per a construir els noms):
- Sistemàtica
- Stock
- Tradicional : No segueix unes regles fixes. Sols aprendrem uns quants noms.
Nomenclatura Sistemàtica : Anomenar primer el més electronegatiu (què sol anar
darrere). Posar mono, di, tri, tetra..., en cada element segons la quantitat què hi ha.
Li2O , Monòxid de Diliti
Nomenclatura Stock : (Primer el més electronegatiu) Nom del tipus de compost què
és (així ja queda indicada la valència amb la què actua) i desprès el nom de l’altre
element (el què va davant) indicant la valència amb la què actua, si és diferent a 1 (ho
posem en números romans). Vegem uns exemples:
Li2O , Òxid de liti . Per ser òxid, O (–2) i el Liti actua amb valència (+1)
Cl2O7 , Òxid de Clor (VII). Per ser òxid, O (–2) i el Clor actua amb valència (+7)
• Vegem, doncs, alguns detalls de com anomenar els binaris:
a) Òxids: L’O sempre darrere. Ja hem vist exemples.
b) Peròxids: L’O sempre darrere. En stock, direm, Peròxid de ...
c) Hidrurs: Tant en sistemàtica com Stock afegirem al primer què anomenen el
sufix “ur”.
• Metall : L’H darrere. Un metall (o un element del grup 13, 14 o 15) + H
FeH2 , Dihidrur de monoferro / Hidrur de Ferro (II)
• No Metall : L’H va davant. L’H + un no metall del grup 16 o 17
H2Te , Monotel·lurur de dihidrogen / Tel·lurur de hidrogen
En dissolució els anomenen Àcids hidràcids. Àcid Tel·lurhídric
d) Sals Binàries:
- Podem simplificar els subíndexs
- Escrivim Metall + No metall
- També podem tindre No metall + No metall, llavors l’ordre per escriure’ls
serà d’esquerra a dreta (B, Si, C, Sb, As, P, N, Te, Se, S, I, Br, Cl, F).
Haurem d’aprendre’ls.
- Afegim el sufix “ur” al primer què anomenem
Fe2S3 , Trisulfur de Diferro / Sulfur de Ferro (III)

2. HIDRÒXIDS
• Combinació Metall + Grup (OH) –
• L’escriurem en eixe ordre
• Al grup (OH) – li diem ió Hidròxid i té un estat d’oxidació de (–1)
• Segueix les regles de Nomenclatura d’Stock i Sistemàtica, però, anomenant-lo,
Hidròxid de .....
Exemple: Fe(OH)3 , Trihidròxid de Ferro / Hidròxid de Ferro (III)
3. ÀCIDS OXOÀCIDS
• Combinació de Hidrogen + No Metall + Oxigen
• L’escriurem en eixe ordre
• L’estat d’oxidació de H és (+1) i el de O és (–2)
• El No metall (NM) actua amb valència positiva (+)
• De vegades pot ser un Metall (poques vegades)
• Es formen per reacció química dels Òxids amb l’aigua.
Nomenclatura Sistemàtica : En realitat és com una barreja de sistemàtica i stock. Els
noms es formen indicant el nombre d’àtoms d’oxigen mitjançant els prefixes di-, tri-, tetra-
, etc... seguit del sufix –OXO, del nom de l’element NM acabat en –ATO, de la valència
amb la que actua aquest NM i de la paraula “d’hidrogen”.
Exemple: H2SO4 : Tetraoxosulfat (VI) d’hidrogen. H2SO3 : Trioxosulfat (IV) d’hidrogen
H3PO4 : Tetraoxofosfat (V) d’hidrogen
Nomenclatura tradicional:
Àcid
Segons la valència
què tinga el NM
Hipo...........os -------------
...................os
Si sols té 2
...................ic
Per.............ic --------------
Si té 4
De la valència
més menuda a
la més gran
Exemple: HClO4 , Àcid perclòric (el Cl actua amb valència +7, la més gran)
NOTA 1 : En la formació dels Oxoàcids el Nitrogen, N, sols actua amb +1, +3, +5. El
Manganès (Mn) sols amb +6, +7. El Crom, Cr, sols amb +6. Cal tindre en compte açò per a
decidir els sufixes i els prefixes.
NOTA 2 : Si a l’àcid oxoàcid “normal” li afegim una molècula d’aigua H2O, al nom li
afegim el prefix ORTO-. Al “normal” alguns li posen el prefix META-
Exemple: HPO2 li diem Àcid Fosforós o també Àcid META-fosforós. Però, també es pot
formar el HPO2 + H2O → H3PO3 que li diríem Àcid ORTO-fosforós.

NOTA 3: Si a l’àcid oxoàcid “normal” li afegim un més del NM li posem el prefix PIRO-
Exemple: H2CO3 li diem Àcid Carbònic. Al H2C2O5 li diríem Àcid PIRO-carbònic o
també àcid Dicarbònic.
4. SALS OXOÀCIDES
• Combinació de Metall + No Metall + Oxigen
• Es formen a partir de l’àcid oxoàcid corresponent i substituint els H per cations
metàl·lics (tenint en compte l’estat d’oxidació).
• Pot haver quantitat de Metall en nombre diferent als H què havia.
Nomenclatura Sistemàtica : S’anomena com l’àcid del que prové, però, canviant la
paraula final “d’hidrogen”, pel nom del Metall afegit.
Nomenclatura tradicional : Fent el següent canvi en els sufixos de l’àcid del qual
provenen i darrere posem el nom del Metall amb la valència què actua si cal (si té més
d’una el Metall).
Canvi en els sufixos, .....os canvia per ......it
......ic canvia per ......at
Exemple 1: Suposem que l’àcid és, H2SO4 , passa a ser , Fe2(SO4)3 .
En tradicional: Àcid sulfúric passaria a ser Sulfat de Ferro (III) (o Sulfat fèrric )
En sistemàtica : Tetraoxosulfat (VI) d’hidrogen passaria a ser Tetraoxosulfat (VI)
de Ferro (III)
Exemple 2: Suposem que l’àcid és, HClO , passa a ser , KClO.
En tradicional: Àcid hipoclorós passaria a ser Hipoclorit de Potassi (Hipoclorit
potàssic)
En sistemàtica : Oxoclorat (I) d’hidrogen passaria a ser Oxoclorat (I) de Potassi