L'EMPIRISME (David Hume) - la xarxa de blogs

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)
1.Definició i característiques generals
DEFINICIÓ:
L'Empirisme és un moviment filosòfic que es desenvolupa a la segona meitat del s. XVII
i durant tot el s.XVIII a les illes britàniques (Anglaterra, Escòcia i Irlanda). Formen part
d'aquest moviment: LOCKE , BERKELEY , HUME. Però l'empirisme, com a moviment
filosòfic, es fa ressò d'una llarga tradició britànica. Entre els seus antecedents podem
esmentar St. Tomàs d’Aquino i el nominalista Guillem d'Occam (s.XIV).També recull la
teoria de la ciència de Bacon (Renaixement) i la teoria política de Hobbes, autor del llibre
"Leviathan o l'Estat" pels aspectes ètics i polítics.
La paraula "Empirisme" prové del grec empíria o empeireia que significa: "experiència".
Els empiristes diuen que el coneixement no depèn de la suposada existència d'idees innates,
sinó que es fonamenta en l'experiència, en el concret, o (en expressió de Locke) "en el
comerç amb el món".
No hi ha raó que pugui prescindir del coneixement sensible, la raó humana no és
autosuficient sinó que depèn de la sensibilitat.
No hi ha res en la nostra intel·ligència que abans no hagi estat en els nostres sentits