L'EMPIRISME (David Hume) - la xarxa de blogs

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)
3 El pensament de David Hume (3.1)
“Tots els nostres raonaments referits a causes i efectes no es deriven de cap impressió sinó
del costum o hàbit. La creença en la causalitat és més aviat un acte de la part sensitiva de
la nostra ment que no pas de la part cognitiva.”
Segons Hume la causalitat no és res més que una deducció que hem fet per costum i per
hàbit, però no és experimentable.
Bàsicament quan diem que una cosa és causa d’una altra, el que estem dient és que entre
aquests dos fenòmens hi ha una continuïtat de temps i de lloc, una prioritat temporal i una
necessitat.
Però això no és del tot cert:
Hi ha coses que passen en una continuïtat de temps i de lloc i no les considerem pas causa i
efecte (per exemple amb les passions). També hi ha coses que passen amb prioritat temporal
i, només això, no és suficient per considerar-ho causa i efecte (tanco la porta i sona el
telèfon). Si som estrictes veurem que només la necessitat és el que ens fa dir que un
fenomen és causa d’un altre.
El que passa és que la necessitat no és impressionable, només sabem que és així per costum.
El nostre coneixement no pot impressionar la necessitat i per tant la idea de causalitat no és
del tot fiable.
La idea de necessitat neix d’alguna impressió? No hi ha cap impressió transmesa pels sentits
que pugui fer néixer tal idea. La necessitat existeix en la ment, no en els objectes.