L'EMPIRISME (David Hume) - la xarxa de blogs

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)
CRÍTICA A LES IDEES (reduccionisme empirista)
De la mateixa manera, Hume rebutjarà tots aquells conceptes de la filosofia i la metafísica que no
tinguin un correlat empíric, és a dir, que no es puguin derivar ni directa ni indirectament de cap
impressió sensible: “jo”, “substància”, “essència”, “Déu”, “ànima”, “Causalitat”, etc
Hume distingeix entre les qüestions de fet (fruit de l’experiència, per exemple, "la taula és de
fusta") i el coneixement de les relacions d’idees, fruit del raonament (per exemple, "la suma de
dos i dos és igual a quatre").
Qüestions de fet
Sóm contingents (no hi ha cap necessitat que els
fets siguin com són ni que es relacionin d’aquesta
manera o de l’altra)
S'obtenen prenent com a referent l’experiència
sensible, és a dir, a partir de les impressions.
Per exemple: "el sol surt al matí" o "el sistema solar
té nou planetes"
La veritat dels coneixements obtinguts amb les
qüestions de fet ha d’ésser comprovada
experimentalment.
3 El pensament de David Hume (3.1)
Relacions d’idees
Són necessàries. La seva veritat deriva del fet que
el seu contrari és una contradicció, però no ens
informen de res real (per exemple, en el món real
no podem “tocar” el número 2).
S’obtenen amb independència de l’experiència
sensible. Per exemple: "el tot és major que les
parts" o "un solter és un no–casat"
Per descobrir la veritat d’aquestes afirmacions no
cal recórrer a l’experiència sensible. La informació
obtinguda amb les relacions d’idees és indubtable,
certa, necessària i universal. Tot i això, no podem
saber si descriuen realment el món percebut pels
sentits.