L'EMPIRISME (David Hume) - la xarxa de blogs

Escola Pia Calella
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
2n batxillerat (2010/11)

Unitat
5
1. Definir el moviment empirista
L’EMPIRISME (David Hume)
Objectius conceptuals
2. Establir les característiques generals d’una filosofia empirista
3. Conèixer els fets més destacats de la biografia de John Locke i les seves obres
4. Conèixer els aspectes més importants del pensament de John Loche referits a:
4.1 La societat política
4.2 La teoria del coneixement
5. Conèixer els fets més destacats de David Hume i les seves obres
5.1 Conèixer les principals tesis que defensa sobre la gnoseologia o teoria del coneixement
5.2 Definir l’emotivisme moral (i veure’l com a precurssor de la tolerància defensada per Locke
5.6 Definir el concepte de fal·làcia naturalista
5.7 Identificar els arguments que fan de John Locke un pensador per a la tolerència i
l’antidogmatisme

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)
Objectius conceptuals
Tesis sobre la teoria del coneixement
3.2 Ètica i filosofia de l’acció:
l’emotivisme moral
3.3 La fal·làcia naturalista
3.4 Tolerància i antidogmatisme

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)
Objectius procedimentals
1. Que l’alumnat llegeixi i comenti textos filosòfics o que suscitin problemes filosòfics, utilitzant amb propietat
els corresponents termes i conceptes. En especial textos indicats per a les PAU
2. Que l’alumnat sigui capaç d’obtenir, processar i analitzar la manera crítica informació
3. Que l’alumnat sigui capaç d’expressar i argumentar (de manera oral o escrita) les idees pròpies i les extretes
a partir dels diferents materials
4. Que l’alumnat sigui capaç d’elaborar, utilitzant les TIC, esquemes i resums sobre els contiguts teòrics
treballats a l’aula
Objectius actitudinals
1. Responsabilitat. Que porti sempre el material de classe i la feina que pertoca feta i ben presentada
Que es comprometi amb els projectes que es realitzen en equip
Que sigui capaç de prendre apunts de manera clara, entenedora i sintètica
2. Participació i respecte. Que intervingui en els debats i les activitats orals respectant els torns de paraules
i les opinions diferents a la seva
3. Reflexiu. Que pensi les seves intervencions abans de fer-les
Que sigui capaç d’establir relacions entre els problemes “clàssics” de la filosofia i el món actual
4. Transferència. Que argumenti racionalment i amb lògica les seves opinions
5. Cooperar. Que entengui que la seva aportació, actitud i ajuda és fonamental per al grup

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)
Materials i recursos
Bibliogràfics
De CRESCENZO, L. Historia de la filosofia Ed. Seix Barral, Barcelona 1992
Fernández, C i Montaner P. Història de la filosofia. Ed. Castellnou 2009
HÖFFE, O. Breve historia ilustrada de la filosofía Ed. Península, Barcelona 2003
Telemàtics
CORTÉS MORATO, J. Filoxarxa. Diccionari enciclopèdic de filosofia (en línea).
Creative Commons (consulta 3 de Juny de 2010)
CASTILLO, S. Materials de filosofia (en linea)
http://www.escolapia.net/usr/sergi.castillo/ (consulta 22 de Agost de 2010)
Audiovisuals

Escola Pia Calella
L’EMPIRISME (David Hume)

Unitat
5
INDEX GENERAL DE LA UNITAT
L’EMPIRISME (David Hume)
1 L’empirisme: definició i característiques generals.
1.1 L’exemple de John Locke
Vida i obres
2 David Hume: vida i obra
El pensament polític
Natura i convenció
La societat política
3 El pensament de David Hume
La teoria del coneixement
3.1 Tesis sobre la teoria del coneixement
3.2 Ètica i filosofia de l’acció: l’emotivisme moral
3.3 La fal·làcia naturalista
3.4 Tolerància i antidogmatisme

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)
1.Definició i característiques generals
DEFINICIÓ:
L'Empirisme és un moviment filosòfic que es desenvolupa a la segona meitat del s. XVII
i durant tot el s.XVIII a les illes britàniques (Anglaterra, Escòcia i Irlanda). Formen part
d'aquest moviment: LOCKE , BERKELEY , HUME. Però l'empirisme, com a moviment
filosòfic, es fa ressò d'una llarga tradició britànica. Entre els seus antecedents podem
esmentar St. Tomàs d’Aquino i el nominalista Guillem d'Occam (s.XIV).També recull la
teoria de la ciència de Bacon (Renaixement) i la teoria política de Hobbes, autor del llibre
"Leviathan o l'Estat" pels aspectes ètics i polítics.
La paraula "Empirisme" prové del grec empíria o empeireia que significa: "experiència".
Els empiristes diuen que el coneixement no depèn de la suposada existència d'idees innates,
sinó que es fonamenta en l'experiència, en el concret, o (en expressió de Locke) "en el
comerç amb el món".
No hi ha raó que pugui prescindir del coneixement sensible, la raó humana no és
autosuficient sinó que depèn de la sensibilitat.
No hi ha res en la nostra intel·ligència que abans no hagi estat en els nostres sentits

Unitat
5
CARACTERÍSTIQUES
L’EMPIRISME (David Hume)
1.Definició i característiques generals
1.Negació de qualsevol mena d’innatisme
No hi ha cap coneixement independent de l'experiència, no hi ha cap
coneixement independent de les dades sensibles. Cada idea que tenim
per abstracta que pugui semblar ha de posseir un fonament aportat pels
sentits. Tots els empiristes defensenla teoria de la Tabula Rasa: el llenç
en blanc. Quan naixem som com un llenç en blanc o com una capsa
buida i és la diferent experiència de cadascú que va pintant el quadre o
que va omplint la capsa. Quan naixem "estem en blanc", sense dades
sensibles l'enteniment no disposaria de cap mena de coneixement.
L'enteniment no pot espontàniament aportar cap idea.
2. L’experiència sensible com a únic criteri de veritat
Per als cartesians (racionalistes) una idea era veritat quan la ment
la considerava clara i distinta; en canvi els empiristes afirmaran que
l'únic criteri que ens permet distingir el veritable del fals és l'evidència
de la dada sensible. Sé que una idea és veritat quan puc dir de quina
impressió prové [principi/criteri de còpia].

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)
1.Definició i característiques generals
3. Rebutjar qualsevol coneixement que no tingui correlat amb l’experiència
sensible
Per tant la Metafísica és un coneixement il·legítim: Ex: La idea de "blau" és certa perquè jo
puc assenyalar coses que són blaves. En canvi la idea de "Déu" és dubtosa perquè no prové de
cap experiència sensible. Hume afirmarà que la Metafísica és dubtable perquè no trobem
enlloc els orígens (fonaments) sensibles de conceptes com "substància", "causa", "jo", etc.
4. Negació de la possibilitat d’un coneixement universal i necessari (un cert
escepticisme)
A través del coneixement sensible només copsem éssers mutables i canviants (Heràclit) i,
per tant, els empiristes afirmen que tot el que ens arriba pels sentits és sempre fluctuable,
canviant (Aristòtil). Ex: Jo no puc dir: "En Joan és amic meu" perquè jo no tinc l'experiència
de que en Joan sigui amic meu en el futur. Només puc dir, en tot cas, que: "per ara, en Joan és
amic meu".

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)
1.1 L’exemple de John Locke (antecedent)
Biografia:
Obres:
Assaig sobre l'enteniment humà (1690)
Dos tractats sobre el govern civil (1690)
La racionalitat del cristianisme (1695)
Nascut a Bristol, 1632. De família liberal, va defensar
sempre el liberalisme i els ideals il·lustrats de racionalitat,
tolerància, filantropia i llibertat religiosa. Va estudiar
teologia, química i medicina i va viatjar per Holanda, França i
Alemanya. Va morir el 1704, als 72 anys.

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)
1.1 El cas de John Locke (antecedent)
El pensament polític de Locke
*En el "Tractat del govern civil" defensa que si al poder se li atribueix un origen
diví (absolutisme) llavors no es pot sostenir que els éssers humans són lliures i
iguals per natura, una de les reivindicacions polítiques fonamentals en Locke.
*Les seves idees van ser recollides per Montesquieu, es van plasmar en la
revolució americana i en tota la corrent liberal progressista que es va oposar a
l'absolutisme polític en el XVIII.
Natura i convenció
*En estat natural, els homes són lliures i iguals entre si. Però en un estat natural on
no hi ha organització, els humans poden violar drets i llibertats dels altres, per
això la raó ajuda a descobrir una llei moral natural, que imposa uns límits a la
consciència i conducta dels éssers humans.
* Gràcies a l’experiència i a la raó, els humans convenim en acordar diverses lleis
que ens ajuden a conviure i a garantir l’estat natural de llibertat i igualtat

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)
1.1 El cas de John Locke (antecedent)
La societat política
Cal una organització política i una llei objectiva que solucioni els conflictes i deficiències
de l'estat natural. La política no és antinatural, contrària a la natura: és, més aviat, quelcom
útil i adequat per fer possible el gaudi dels drets naturals.
L'acord, el pacte “social” consentit per tots els individus origina la societat política.
Mitjançant aquest pacte, formal o implícit, els individus renuncien a part de la seva llibertat
per guanyar en seguretat, i se sotmeten a la voluntat de la majoria.
Els representants del poder polític reben del poble el seu poder i són responsables davant el
poble de promoure el bé comú.
El poder de l'estat està subjecte a la llei natural, segons la qual cal respectar i protegir la
tendència natural de l'individu a la seva autoconservació (seguretat), la seva llibertat i la
seva propietat, a més de complir la norma obligatòria de procurar el benestar de tots.
La propietat privada és, per a Locke, un dret natural, que s’aconsegueix lícitament per
mitjà del treball:
Tot home té una propietat en la seva persona, i allò que guanya a la natura mitjançant el
seu treball, afegint-li quelcom de seu propi, es converteix també en la seva propietat.
La divisió de poders té la funció d'evitar el perill d'un poder absolut.
Locke reivindica la tolerància per part de l'Estat pel que fa a les pràctiques religioses
(tema d’actualitat a França, amb la llei que prohibeix l’ús del vel islàmic a les escoles
públiques)

Unitat
5
La teoria del coneixement (gnoseologia)
L’EMPIRISME (David Hume)
1.1 El cas de John Locke (antecedent)
1. Una idea és una construcció psicològica, no és una entitat ontològica (Plató). Una idea
és: tot el que la ment perceb en ella mateixa o és objecte immediat de percepció,
enteniment o pensament
2. Per tant, no hi ha cap diferència entre coneixement intel·lectual i coneixement sensible.
No hi ha res en la meva intel·ligència que abans no hagi estat en els meus sentits
(St.Tomàs). La ment humana com un marbre llis en el que no hi ha res rescrit
3. Una idea es produeix o per sensació (a partir d’allò que és extern a nosaltres i que
interioritzem a través dels sentits) o per reflexió (a partir del que nosaltres internament
elaborem)
4. Quan l’enteniment resta passi i no intervé, el coneixement és totalment fiable. Ara bé,
quan l’enteniment intervé ordenant, jerarquitzant, donant sentit és quan podem cometre
errors.
5. Locke defineix la veritat com la coherència i l’acord entre les idees basades en la
sensació

Unitat
5
BIOGRAFIA:
L’EMPIRISME (David Hume)
2. DAVID HUME: vida i obra
Neix a Edimburg, Escòcia, l’any 1711. Marxa a França per
estudiar al mateix col·legi que Descartes: els jesuïtes de La
Flèche. Aquí va escriure una de les seves obres més importants:
Tractat sobre la Naturalesa Humana. Va ser amic de Rousseau i
d’Àdam Smith, el pare del Liberalisme. Les seves obres van ser
incloses a l’Índex d’obres prohibides de l’Església Catòlica. Va
morir a la seva ciutat natal l’any 1776
OBRA (destaquem les 3 obres més significatives)
"Tractat sobre la naturalesa humana" (2 volums): Text en què Hume fixa les seves
idees posteriors [en fracassar, publicà un resum: "Abstract" de vegades traduït per
"Compendi"]
"Investigació sobre l´enteniment humà"
"Investigació sobre els principis de la moral": Important defensa d'una teoria ètica
revolucionària: l'emotivisme. Suposa que l'origen de les idees ètiques, (morals) són els
sentiments o emocions i no la raó.

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)
3 El pensament de David Hume (3.1)
1. Tots els continguts de la nostra ment provenen de l’experiència sensible.
La nostra ment neix buida, sense cap equipatge ni cap arquitectura cognitiva.
El nostre coneixement del món comença en el moment que els nostres sentits es
desperten, i ens permeten elaborar les primeres percepcions de la realitat. No
existeixen les idees innates (Plató, Descartes) ni abstractes (Aristòtil)
2. Les percepcions poden ser immediates (impressions) o debilitades (idees).
Les impressions són vives i reals, però fugisseres (posar el dit al foc i cremar-se).
Les idees, en canvi, són records de les nostres impressions (el record de la cremada).
En aquest sentit són menys autèntiques, però tendeixen a ser permanents en la memòria.
3. Tipus d’impressions.
Sensacions simples (una taca blava) o complexes (la visió d’un paisatge, l’audició
d’una simfonia, etc.)
Emocions (plorar, riure, frustrar-se)
Passions (estimar, odiar, sentir gelosia).

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)
3 El pensament de David Hume (3.1)
ASSOCIACIÓ D’IDEES (associacionisme)
Les idees no apareixen en la nostra ment de forma aïllada, es relacionen amb les altres,
formant una xarxa d’associacions d’idees (idees complexes) que conformen el nostre
pensament.
Influït per les lleis físiques d’atracció dels cossos descobertes per Newton, Hume creu
que, igual que els cossos s'atrauen, les idees també es relacionen, a través de les següents
lleis d’associació de les idees:
Semblança: una pintura mena els nostres pensaments cap a l’original.
Contigüitat en el temps: si veig un llamp, immediatament penso en el tro.
Contigüitat en l’espai: quan penso en la Maria, em ve a la ment l’Helena,
ja que seuen juntes a classe.
Causa i efecte: “si penso en una ferida, és gairebé impossible de no considerar el dolor que
se’n segueix”.
Una impressió simple (una taca blava) ens proporciona una idea simple (el color blau),
mentre que una impressió complexa (la visió d’una ciutat des d’un turó) ens proporciona
una idea complexa (la imatge que recordem d’aquesta visió de la ciutat).
Així doncs, una idea o concepte només té significat si es pot derivar directa o
indirectament d’una impressió sensible. Per exemple, un cec de naixement no pot tenir en
la seva ment la idea de “blau”, perquè no n’ha tingut la impressió sensible primària

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)
CRÍTICA A LES IDEES (reduccionisme empirista)
De la mateixa manera, Hume rebutjarà tots aquells conceptes de la filosofia i la metafísica que no
tinguin un correlat empíric, és a dir, que no es puguin derivar ni directa ni indirectament de cap
impressió sensible: “jo”, “substància”, “essència”, “Déu”, “ànima”, “Causalitat”, etc
Hume distingeix entre les qüestions de fet (fruit de l’experiència, per exemple, "la taula és de
fusta") i el coneixement de les relacions d’idees, fruit del raonament (per exemple, "la suma de
dos i dos és igual a quatre").
Qüestions de fet
Sóm contingents (no hi ha cap necessitat que els
fets siguin com són ni que es relacionin d’aquesta
manera o de l’altra)
S'obtenen prenent com a referent l’experiència
sensible, és a dir, a partir de les impressions.
Per exemple: "el sol surt al matí" o "el sistema solar
té nou planetes"
La veritat dels coneixements obtinguts amb les
qüestions de fet ha d’ésser comprovada
experimentalment.
3 El pensament de David Hume (3.1)
Relacions d’idees
Són necessàries. La seva veritat deriva del fet que
el seu contrari és una contradicció, però no ens
informen de res real (per exemple, en el món real
no podem “tocar” el número 2).
S’obtenen amb independència de l’experiència
sensible. Per exemple: "el tot és major que les
parts" o "un solter és un no–casat"
Per descobrir la veritat d’aquestes afirmacions no
cal recórrer a l’experiència sensible. La informació
obtinguda amb les relacions d’idees és indubtable,
certa, necessària i universal. Tot i això, no podem
saber si descriuen realment el món percebut pels
sentits.

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)
3 El pensament de David Hume (3.1)
LA CRÍTICA A LA IDEA/RELACIÓ DE
CAUSALITAT
a. La filosofia de Hume és fenomenista. El fenomenisme
consisteix a afirmar que l’única cosa que podem conèixer de
la realitat és allò que se’ns apareix (fenomen)
b. El fenomenisme redueix la realitat als fenòmens en negar l’existència de quelcom
transfenomènic o en afirmar la impossibilitat de conèixer-ho. Per exemple, no puc afirmar si
Déu existeix o no, només puc dir que “no m’apareix”, que no el puc captar, que no és
sensible.
c. Això té un punt d’escepticisme i ens porta a plantejar els límits de la capacitat
gnoseològica per conèixer la realitat tal com és. Per exemple, no es poden descobrir les
connexions que hi ha entre les percepcions associades (per exemple, la connexió que
anomenem “causal”), perquè no tenim impressió d’aquesta connexió. De l’única cosa que
tenim impressió és de la contigüitat o successió que hi ha entre les percepcions que
associem. Estem legitimats a dir que:
“B” succeeix després de “A” (continuïtat en el temps)
Però no que:
“B” és efecte de “A”, o que “A” és causa de “B”.

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)
3 El pensament de David Hume (3.1)
“Tots els nostres raonaments referits a causes i efectes no es deriven de cap impressió sinó
del costum o hàbit. La creença en la causalitat és més aviat un acte de la part sensitiva de
la nostra ment que no pas de la part cognitiva.”
Segons Hume la causalitat no és res més que una deducció que hem fet per costum i per
hàbit, però no és experimentable.
Bàsicament quan diem que una cosa és causa d’una altra, el que estem dient és que entre
aquests dos fenòmens hi ha una continuïtat de temps i de lloc, una prioritat temporal i una
necessitat.
Però això no és del tot cert:
Hi ha coses que passen en una continuïtat de temps i de lloc i no les considerem pas causa i
efecte (per exemple amb les passions). També hi ha coses que passen amb prioritat temporal
i, només això, no és suficient per considerar-ho causa i efecte (tanco la porta i sona el
telèfon). Si som estrictes veurem que només la necessitat és el que ens fa dir que un
fenomen és causa d’un altre.
El que passa és que la necessitat no és impressionable, només sabem que és així per costum.
El nostre coneixement no pot impressionar la necessitat i per tant la idea de causalitat no és
del tot fiable.
La idea de necessitat neix d’alguna impressió? No hi ha cap impressió transmesa pels sentits
que pugui fer néixer tal idea. La necessitat existeix en la ment, no en els objectes.

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)
3 El pensament de David Hume (3.2)
ÈTICA: L’EMOTIVISME MORAL
Sòcrates i Plató defensaren l’intel·lectualisme moral, segons el qual amb el
coneixement (racional) serem capaços de fer el bé. Hume defensà l’Emotivisme Moral.
Segons l’emotivisme moral, el que jo jutgi com a bo o dolent dependrà dels meus
sentiments.
La moral jutja el fer dels homes. Per tant cal analitzar la natura humana. A la societat,
els actes que provoquen atracció són considerats bons, i els que provoquen repulsió són
considerats dolents. Per tant, els conceptes de “bo” i “dolent” no depenen de la raó, sinó de
la utilitat pràctica.
És la passió allò que provoca l’acció dels homes. D’aquesta passió neixen els
sentiments d’aprovació quan l’acció produeix plaer, i sentiments de repulsió quan l’acció
produeix dolor.
Per Hume, un codi moral és un conjunt de judicis sobre les accions humanes a través
del qual s'expressa l’aprovació i la reprovació de certes conductes i actituds.
En conclusió, els judicis morals no es fonamenten en la raó, sinó en la passió, el
sentiment i la utilitat: plaer o dolor.
El coneixement es limita a mostrar-nos fets i els fets per ells mateixos són neutres. És
el sentiment sobre aquests fets allò que produeix el judici moral.
El raonament presenta els fets, però és el sentiment qui els valora.

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)
3 El pensament de David Hume (3.3)
LA FAL·LÀCIA NATURALISTA
Quan la raó vol fer una valoració objectiva dels fets, atorgant a
aquesta valoració un valor de veritat (vertader o fals), es cau en
la Fal·làcia Naturalista, que consisteix en deduir (indegudament)
el que “ha de ser” (opinió) a partir de “el que és” (fets).
Per exemple, l’oració “l’eutanàsia és bona” no es pot deduir
lògicament de l’enunciat “l’eutanàsia existeix”. Aquest segon
enunciat té valor de veritat (pot ser vertader o fals), mentre que
el primer, tractant-se d’un judici valoratiu, no té valor de veritat
(no és ni vertader ni fals).
En conclusió, per Hume les normes de conducta poden respondre a altres criteris que la raó,
com ara el costum, l’hàbit, la tradició, el consens o la utilitat, però no es poden fonamentar
racionalment.

Unitat
5
L’EMPIRISME (David Hume)
3 El pensament de David Hume (3.4)
TOLERÀNCIA i ANTDOGMATISME
La conseqüència directa de la Fal·làcia Naturalista porta Hume a defensar la Tolerància. Si
ningú té raó demostrativa en les seves opinions, totes poden ser vàlides o totes poden ser
falses (Relativisme). Per tant cal respectar les opinions de tothom o no respectar les de
ningú.
El sentit comú i la utilitat pràctica ens informa que és millor la primera opció (respectar totes
les opinions), però aquesta només és possible si s'abandona el dogmatisme (només nosaltres
tenim la veritat absoluta) i es lluita per una societat basada en la tolerància i la democràcia.
Cal ser tolerants amb les opinions dels altres, perquè, com que no podem saber racionalment
si són vertaderes o falses, poden ser tan vàlides com les nostres

Unitat
5