L'enigma de la mare i el fill - IES San Vicente

13
Núm.14 primer trimestre del 09/10
Estimat Ausiàs March:
mor em queden pocs dies, cada vegada menys temps i
és que el temps passa sense pensar. I sense pensar vaig pensar
que et perdia i quasi et vaig perdre sense pensar.
Però, sense sentir-ho sent que amb tu he aprés a pensar per
mi i a sentir de veritat. A sentir d’una manera diferent, com
mai abans ningú no m’havia fet sentir. I... encara que aquest
sentiment tan bonic s’acabe, que mai no se’n perda el record.
Íra’m als ulls, hui tenen una llum especial, rellueixen
de tristor quan sé que no mai m’estimaràs de la mateixa forma
que jo a tu. Potser amb el temps m’estranyes, sols potser.
Potser després de mi conegues alguna altra dona i sàpies que és
de veritat l’amor, sols potser.
Algun dia quan mires a algú de la mateixa forma,
diferent però a la vegada especial, de la qual em miraves a
mi... pensa en cada moment viscut junts perquè no es tornaran a
repetir.
sé que encara que em faça mal anar-me’n i encara
que deixe somnis per acomplir, també deixe somnis acomplits.
Encara que hui me’n vaja, sempre estaré ací, sempre quedaran
els records.
Isabel Isabel Martorell
Martorell