Com triomfa parlar xungo, nano - Ajuntament de Sant Hilari Sacalm
Com triomfa parlar xungo, nano - Ajuntament de Sant Hilari Sacalm
Com triomfa parlar xungo, nano - Ajuntament de Sant Hilari Sacalm
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
Estudi Estudi <strong>de</strong> <strong>de</strong> l’argot l’argot juvenil juvenil <strong>de</strong> <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Sant</strong><br />
<strong>Sant</strong><br />
<strong>Hilari</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
<strong>Sacalm</strong><br />
Judit Gómez Fugarolas<br />
Treball <strong>de</strong> recerca<br />
1
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
ÍNDEX<br />
1. Introducció al treball.............................................................................3<br />
2. Marc teòric<br />
2.1 Les varietats d’una llengua.........................................................4<br />
2.2 Els registres lingüístics................................................................5<br />
2.3 L’argot........................................................................................ 6<br />
2.4 El català estàndard.....................................................................6<br />
2.5 A tall d’exemple...........................................................................7<br />
3. Marc pràctic<br />
3.1 Procés <strong>de</strong> recollida <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s......................................................9<br />
3.2 Anàlisi <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s..................................................................13<br />
3.4 A tall d’anècdota........................................................................30<br />
3.4.1 L’argot juvenil d’Arbúcies i Breda.................................30<br />
3.4.2 Les expressions juvenils..............................................32<br />
3.4.2 L’argot juvenil <strong>de</strong> fa 25 anys........................................32<br />
3.5 Conclusions...............................................................................33<br />
3.6 Valoracions personals...............................................................34<br />
4. Webgrafia i bibliografia.......................................................................35<br />
5.Annex<br />
5.1 Diccionari <strong>de</strong> l’Argot juvenil.......................................................37<br />
5. 2 Mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> qüestionaris..............................................................45<br />
2
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
Introducció al treball<br />
Quan encara no tenia massa clar quin seria el meu treball <strong>de</strong> recerca, vaig<br />
pensar que l’havia enfocar cap allà on jo gau<strong>de</strong>ixo, on no em molesta treballar,<br />
on em passaria hores i hores buscant per qualsevol lloc sense cap mena <strong>de</strong><br />
molèstia. Per tant, vaig <strong>de</strong>cidir que el meu treball havia d’estar relacionat amb<br />
la llengua i l’ús que en fan les persones. A partir d’aquí, vaig anar reduint<br />
aquest objecte d’estudi tan general per tal <strong>de</strong> centrar-lo una mica. És per això<br />
que vaig arribar a la conclusió <strong>de</strong> treballar amb els joves i amb el seu <strong>parlar</strong>. No<br />
va ser una elecció obtinguda <strong>de</strong>scartant altres temes; al contrari, el primer i el<br />
que em va cridar més l’atenció va ser el subtema <strong>de</strong> la parla.<br />
A priori, pensava que un treball sobre l’argot seria molt complicat ja que em<br />
semblava molt “abstracte”. Però aquest treball m’ha agradat perquè l’he anat<br />
<strong>de</strong>scobrint a mesura que l’anava <strong>de</strong>senvolupant. Crec que això m’ha donat<br />
ànims i empenta a l’hora <strong>de</strong> moure’m, buscar informació, preguntar a gent<br />
<strong>de</strong>sconeguda, etc., és a dir, <strong>de</strong> fer recerca.<br />
L’objectiu que he tingut <strong>de</strong>s d’un bon principi ha estat conèixer com parlem els<br />
joves, quines paraules són les que més utilitzem i també quines són les que<br />
menys, en quins àmbits tenim més paraules, investigar d’on traiem tots aquests<br />
mots que fem servir (fet al qual no es dóna massa importància però que<br />
realment sí que en té) i observar si hi ha diferències entre els nois i les noies i<br />
entre <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> i alguna altra població veïna.<br />
3
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
MARC TEÒRIC<br />
Les varietats d’una llengua<br />
Una llengua es pot subdividir en diferents varietats, que són les modificacions<br />
que pateix qualsevol idioma segons el grup d’usuaris o la seva situació. Té en<br />
compte els grups socials i els seus trets característics, ja siguin fonètics,<br />
morfològics, lèxics o semàntics.<br />
Bàsicament, les varietats es po<strong>de</strong>n agrupar en tres grups:<br />
Segons el territori o diatòpiques. Aquest tipus <strong>de</strong> varietat classifica les diferents<br />
parles <strong>de</strong> les persones segons el seu lloc <strong>de</strong> residència. Normalment, aquestes<br />
zones solen separar-se mitjançant acci<strong>de</strong>nts geogràfics com ara muntanyes,<br />
rius, planes, etc. Cal <strong>de</strong>stacar, però, que aquesta varietat <strong>de</strong> la llengua cada<br />
cop s’està per<strong>de</strong>nt més o, altrament dit, abans era molt més important ja que<br />
els mitjans <strong>de</strong> comunicació i les vies <strong>de</strong> transport no estaven massa<br />
<strong>de</strong>senvolupats i aquest fet influïa en l’aïllament <strong>de</strong>ls usuaris als seus respectius<br />
pobles, al contrari que a l’actualitat.<br />
També existeix la varietat històrica o diacrònica que, com diu el nom, té en<br />
compte l’evolució que pateix una llengua al llarg <strong>de</strong>l temps. Les paraules, a<br />
mesura que passen els anys, po<strong>de</strong>n canviar <strong>de</strong> forma, <strong>de</strong>saparèixer, tenir un<br />
significat diferent, ser pràcticament idèntiques o també se’n po<strong>de</strong>n crear <strong>de</strong><br />
noves. Tot això <strong>de</strong>pèn <strong>de</strong>ls usuaris, com a totes les varietats <strong>de</strong> qualsevol<br />
llengua, però aquesta té com a característica la diferenciació entre mots segons<br />
el moment històric. D’aquesta varietat també se’n diu generacional, ja que és a<br />
través <strong>de</strong> les generacions on la llengua varia i, en conseqüència, evoluciona.<br />
Per tant, el fet que produeix que dins d’una família els avis i els néts no parlin<br />
igual és la varietat històrica.<br />
El tercer grup és la varietat social o diastràtica. Aquesta s’encarrega <strong>de</strong><br />
classificar els usuaris d’una llengua segons la seva classe social. Evi<strong>de</strong>ntment,<br />
no utilitza el mateix vocabulari una persona pobra que una <strong>de</strong> classe alta. Tot i<br />
això, penso que aquestes diferències segons la classe social eren més<br />
importants abans, en el passat, on les diferències entre ells també eren molt<br />
més marca<strong>de</strong>s i la població donava molta importància a l’economia <strong>de</strong> les<br />
famílies.<br />
4
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
Els registres lingüístics<br />
Els registres lingüístics o variants diafàsiques no <strong>de</strong>penen <strong>de</strong>ls usuaris d’una<br />
llengua ni les seves característiques (com les varietats) sinó que tenen en<br />
compte altres aspectes d’un acte <strong>de</strong> comunicació com ara el tema <strong>de</strong> què es<br />
parla, el canal que s’utilitza, el propòsit o intenció <strong>de</strong> l’emissor, el grau <strong>de</strong><br />
formalitat... Per tant, aquests registres afecten qualsevol persona o usuari d’una<br />
llengua, in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment <strong>de</strong> les seves característiques geogràfiques, socials o<br />
històriques, i donen importància a la situació en què es troba la comunicació.<br />
És obvi que <strong>de</strong>penent <strong>de</strong>l tema en què es basi una conversa, el registre serà<br />
diferent. No parla igual una persona quan està realitzant una conferència als<br />
futurs doctors <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Barcelona que quan truca a uns amics per<br />
<strong>parlar</strong> <strong>de</strong>ls esports . En aquests casos no té res a veure com pot ésser el<br />
receptor, sinó que el fet que fa variar la llengua és el tema a <strong>de</strong>senvolupar.<br />
D’altra banda, el canal <strong>de</strong> comunicació també influeix en el registre. És molt<br />
diferent la comunicació escrita que la parlada, la que va acompanyada<br />
d’imatges, gestos, etc. i la que no. Aquests factors d’una conversa també po<strong>de</strong>r<br />
modificar la llengua utilitzada per qualsevol emissor. Per exemple, quan certa<br />
persona escriu una carta d’amor a una noia no s’expressa <strong>de</strong> la mateixa<br />
manera que si la té al davant i s’ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>clarar en directe.<br />
El propòsit també és molt important a l’hora <strong>de</strong> veure les possibles maneres<br />
que té un usuari d’expressar-se utilitzant una llengua. Quan una persona<br />
<strong>de</strong>mana un favor, per exemple, la seva entonació i la seva tria <strong>de</strong> mots per<br />
realitzar la pregunta són molt diferents que la mateixa persona or<strong>de</strong>nant una<br />
acció a algú altre. És a dir, els mots que utilitzem en cada moment són els<br />
a<strong>de</strong>quats a la situació i, per tant, el llenguatge també canvia en cada cas.<br />
Per acabar, el grau <strong>de</strong> formalitat que hi ha en una conversa té a veure en la<br />
relació entre l’emissor i el receptor. Clarament, cap usuari s’expressa igual si<br />
parla amb la seva parella o si ho fa amb el presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la Generalitat <strong>de</strong><br />
Catalunya, per exemple. Aquest fet també fa variar el vocabulari (el registre) <strong>de</strong><br />
cada persona en cada moment.<br />
5
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
L’argot<br />
L’argot és el conjunt <strong>de</strong> mots i expressions específics d’un grup <strong>de</strong>terminat. Per<br />
tant, l’argot juvenil engloba tot el lèxic que utilitzen els joves d’una <strong>de</strong>terminada<br />
zona que, en aquest cas, correspon a la població <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong>.<br />
Els argots són un tipus <strong>de</strong> dialecte social (<strong>de</strong>signen la varietat social pròpia d’un<br />
grup).<br />
Aquesta varietat és compartida per un grup (els joves) que sol ser d’un nombre<br />
reduït <strong>de</strong> persones. Moltes vega<strong>de</strong>s, però, aquests llenguatges acaben<br />
transcendint en el registre col·loquial d’altres sectors <strong>de</strong> la població. Això es<br />
produeix quan, per exemple, els joves, <strong>de</strong> tant utilitzar un mot, el transmeten a<br />
altres sectors i aquests també l’acaben adaptant al seu registre.<br />
El català estàndard<br />
Entenem per llengua estàndard o comuna aquella modalitat d’una llengua que<br />
fa la funció directiva i <strong>de</strong> referència <strong>de</strong> totes les varietats que pugui tenir la<br />
pròpia llengua, que acabo <strong>de</strong> <strong>de</strong>finir anteriorment.<br />
Aquesta varietat serveix per garantir la comprensió <strong>de</strong>ls parlants d’una mateixa<br />
llengua, però no necessàriament d’una mateixa varietat. És a dir, la llengua<br />
estàndard ens facilita la comunicació entre usuaris, per exemple, catalans, però<br />
amb diferències geogràfiques, històriques, socials....<br />
És per això que s’utilitza en els mitjans <strong>de</strong> comunicació, tant escrits com orals.<br />
Aquest fet facilita que un catalanoparlant d’Alacant i un <strong>de</strong> Girona comprenguin<br />
igual un telenotícies, malgrat les diferències entre ells.<br />
M’agradaria citar una <strong>de</strong>finició <strong>de</strong>l català estàndard <strong>de</strong> López-Castillo: “Podríem<br />
dir, doncs, que la seva característica principal ha <strong>de</strong> ser l’equilibri constant<br />
entre la fixació i el canvi” 1<br />
M’agrada aquesta frase perquè crec que <strong>de</strong>scriu la varietat estàndard d’una<br />
manera molt peculiar. En part, aquesta modalitat ens permet conservar la<br />
1 Llengua standard I nivells <strong>de</strong> llenguatge (ragment <strong>de</strong> la pàgina 29, línies 20-22) <strong>de</strong> Lluís López<br />
<strong>de</strong>l Castillo. Editorial Laia. Barcelona<br />
6
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
llengua i, per tant, <strong>de</strong>fensa la fixació. Alhora, però, incorpora tots aquells petits<br />
canvis que pateix una llengua amb el temps, sense modificar-la tant com po<strong>de</strong>n<br />
fer alguns dialectes, argots...<br />
A tall d’exemple<br />
“Eh tia, no saps pas en quants mer<strong>de</strong>rs m’he cardat avui. Per començar, una<br />
pava anava súper <strong>de</strong>l pal i a la seva bola m’ha cardat una hòstia flipant quan<br />
anava a pillar el tren. M’ha cardat tan mal que m’he encès, clar, aquí “pa’ xula”<br />
jo, eh! Després, quan ja ni recordava la cara d’aquella “flipaïlla” he anat a<br />
fotrem un piti a una plaça plena <strong>de</strong> xusma i he hagut <strong>de</strong> pirar perquè m’estaven<br />
clavant la “mirada <strong>de</strong>l tigre”!Eren les 5 <strong>de</strong> la tarda i ja estava ple <strong>de</strong> tius (alguns<br />
estaven que t’hi cagues) tragant cubates! Que cegus... He <strong>de</strong>cidit tornar a casa<br />
i vaia cagada tan grossa que he fotut. Ja estava la “vieja” menjant-me el tarro<br />
perquè s’havia adonat que havia catejat a Història! Però tu ja ho saps, aquests<br />
profes posen la nota que els surt <strong>de</strong>l “sobaco” i ho fan exprés per cardar-te-la.”<br />
“Eh noia, no saps pas en quants mal<strong>de</strong>caps m’he posat avui. Per començar,<br />
una noia molt malcarada i <strong>de</strong>spreocupada m’ha donat un cop molt fort quan<br />
anava a agafar el tren. M’ha fet tan mal que m’he enfadat, clar, aquí sóc més<br />
xula jo, eh! Després, quan ja ni recordava la cara d’aquella noia tan empipadora<br />
he anat a fumar-me un cigarret a una plaça plena <strong>de</strong> gent estranya i he hagut<br />
<strong>de</strong> marxar perquè m’estaven fent mira<strong>de</strong>s molt dolentes! Eren les 5 <strong>de</strong> la tarda i<br />
ja estava ple <strong>de</strong> nois (alguns eren molt guapos) bebent begu<strong>de</strong>s alcohòliques<br />
!Que borratxos... He <strong>de</strong>cidit tornar a casa i encara ho he empitjorat més. Ja<br />
m’he trobat la mare renyant-me perquè s’havia adonat que havia suspès<br />
l’examen d’Història!Però tu ja saps que aquests professors posen la nota que<br />
volen i ho fan expressament perquè et molesti.”<br />
7
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
No cal llegir-se massa cops els dos textos per veure que vénen a dir el mateix,<br />
però que hi ha un aspecte que els diferencia totalment, el lèxic utilitzat. Podríem<br />
dir que el primer és un text escrit que reflecteix la parla <strong>de</strong>ls joves, mentre que<br />
el segon és l’estàndard, el que, en teoria, fa servir la majoria <strong>de</strong> gent adulta.<br />
Tot i així, es pot veure que el text tracta sobre temes molt actuals en els joves,<br />
ja que és aquí on més es pot veure el contrast entre una parla i una altra. <strong>Com</strong><br />
que els joves, pràcticament, només utilitzen el seu propi argot per comunicar-se<br />
amb altres adolescents, el lèxic principalment es correspon a camps semàntics<br />
com els que he treballat al qüestionari o en aquest mateix text. Tot i així, no<br />
penso que el jovent parla argot juvenil amb els joves i l’estàndard amb els<br />
adults, sinó que segons el receptor i la situació extralingüística en general<br />
canvien els temes <strong>de</strong> parla i això provoca que el llenguatge també canviï.<br />
Aquesta variació <strong>de</strong> les llengües és la propietat que tenen que provoca que es<br />
puguin adaptar a qualsevol aspecte exterior, per exemple, a un grup <strong>de</strong><br />
persones <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s.<br />
Què fa que un català <strong>de</strong> Roses parli d’una manera i un <strong>de</strong> Tarragona d’una<br />
altra i els dos parlen català? Per què els joves utilitzen tantes paraules diferents<br />
<strong>de</strong>ls adults si tots són catalans? Per què existeixen castellanismes a la nostra<br />
llengua oficial? Totes aquestes preguntes, i moltes més, es responen dient que<br />
la llengua és molt flexible, que pot patir molts canvis <strong>de</strong>penent <strong>de</strong> molts factors<br />
extralingüístics i seguir sent la mateixa llengua.<br />
Hi ha qui pot pensar que aquest és un aspecte positiu per a la llengua perquè<br />
permet que s’originin nous conceptes, noves pronunciacions, altres expressions<br />
catalanes i, per tant, enriquir més una pròpia llengua i fer-la evolucionar. Però<br />
també hi ha qui pot creure que aquest és un fet que pot provocar, a la llarga, la<br />
<strong>de</strong>saparició d’una llengua a causa <strong>de</strong> la gran quantitat <strong>de</strong> paraules noves,<br />
moltes vega<strong>de</strong>s provinents o influencia<strong>de</strong>s d’altres idiomes com el castellà.<br />
Parlant d’influències d’altres llengües, m’agradaria fer un petit comentari al<br />
respecte ja que, com es pot observar en el text, moltes <strong>de</strong> les paraules que<br />
pertanyen a l’argot juvenil tenen arrels o característiques d’altres idiomes,<br />
bàsicament, <strong>de</strong>l castellà. Tot i així, aquest aspecte ja el tractaré tot seguit a<br />
l’anàlisi <strong>de</strong> l’argot juvenil a través <strong>de</strong>ls qüestionaris realitzats.<br />
8
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
MARC PRÀCTIC<br />
Procés <strong>de</strong> recollida <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s<br />
Bàsicament, per treure fruit d’aquest treball, necessitava l’ajuda i la participació<br />
<strong>de</strong> molts joves. Tot i així, <strong>de</strong> joves n’hi ha <strong>de</strong> moltes edats, <strong>de</strong> moltes zones<br />
diferents, etc. És per això que en aquest aspecte també vaig haver <strong>de</strong> marcar<br />
uns límits, com ara l’edat i la localitat, per treure unes conclusions més<br />
concretes.<br />
A part <strong>de</strong> les característiques pròpies <strong>de</strong> l’informador en sí, també calia que em<br />
basés en el meu qüestionari. Abans <strong>de</strong> començar a fer-lo o ja a passar-lo,<br />
necessitava orientar-me <strong>de</strong> com seria, quantes preguntes havia <strong>de</strong> tenir, <strong>de</strong><br />
quin tipus havia <strong>de</strong> ser, els camps semàntics que tractaria i, fins i tot, a través<br />
<strong>de</strong> quins mitjans i <strong>de</strong> quines maneres els podria passar.<br />
Els informadors<br />
Vaig començar a <strong>de</strong>limitar informacions. Primer <strong>de</strong> tot, els informadors podien<br />
ser <strong>de</strong>ls dos sexes indiferentment. Tot i així, pensava que els nois em podien<br />
aportar més vocabulari juvenil ja que, majoritàriament, són els que més utilitzen<br />
aquest tipus <strong>de</strong> lèxic en aquesta edat. Malgrat tot, això s’ha <strong>de</strong> veure un cop ja<br />
tingui els qüestionaris fets i omplerts, a les conclusions. L’edat, però, sí que és<br />
un factor que podria concretar, ja que avui en dia tant es pot consi<strong>de</strong>rar jove<br />
una noia <strong>de</strong> 13 anys com un <strong>de</strong> 22. Degut a la meva edat i a les facilitats que<br />
podria tenir a l’hora <strong>de</strong> connectar amb gent, l’ interval d’edats en que em vaig<br />
basar va ser <strong>de</strong>ls 15 als 19 anys.<br />
També havia <strong>de</strong> tenir en compte la seva residència actual. Òbviament, el<br />
llenguatge és molt flexible i s’adapta molt bé al seu entorn, més ben dit, la gent<br />
l’adapta com vol. És per això que cada zona té diferent lèxic (sobretot juvenil),<br />
però jo vaig <strong>de</strong>cidir centrar-me en el català central <strong>de</strong>l poble <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong><br />
<strong>Sacalm</strong>.<br />
9
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
La fitxa <strong>de</strong> l’informador és la que aquest ha d’emplenar al realitzar el<br />
qüestionari per tal que jo sàpiga les seves da<strong>de</strong>s personals, quina llengua sol<br />
utilitzar amb els amics, on va néixer ( si ha canviat <strong>de</strong> país), etc. Tot això són<br />
da<strong>de</strong>s extres que po<strong>de</strong>n ser significatives (o no) un cop tingui tots els<br />
qüestionaris omplerts.<br />
Fitxa <strong>de</strong> l’informador<br />
Nom:<br />
Data <strong>de</strong> naixement:<br />
Lloc <strong>de</strong> naixement:<br />
Mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> fitxa <strong>de</strong> l’informador<br />
Lloc <strong>de</strong> residència actual: Des <strong>de</strong> quan?<br />
Llengua habitual amb els amics:<br />
Mèto<strong>de</strong> <strong>de</strong> realització <strong>de</strong> l’entrevista:<br />
Data <strong>de</strong> l’entrevista:<br />
Notes:<br />
______________________________________________________________________<br />
______________________________________________________________________<br />
______________________________________________________________________<br />
______________________________________________________________________<br />
____________________________<br />
Camps semàntics triats per elaborar l’enquesta<br />
Sobre el qüestionari, primer <strong>de</strong> tot, calia tornar a <strong>de</strong>limitar els temes que podia<br />
incloure ja que així seria més concret i precís. Vaig pensar que al tractar amb el<br />
vocabulari <strong>de</strong>ls joves el més a<strong>de</strong>quat seria triar camps semàntics com ara el<br />
temps d’oci (amb tot el que comporta), sentiments i estats d’ànim i algun altre<br />
camp proper a nosaltres, els joves, com ara el <strong>de</strong>ls estudis. Aquests temes són<br />
els més comuns en les converses <strong>de</strong>ls joves (uns més que d’altres) i per això<br />
vaig pensar que serien els que més útils per po<strong>de</strong>r treure més fruit <strong>de</strong>ls<br />
qüestionaris.<br />
10
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
El qüestionari<br />
Vaig pensar, també, que les preguntes que havien <strong>de</strong> compondre el qüestionari<br />
d’argot juvenil no havien <strong>de</strong> ser poques perquè les seves respostes serien el<br />
nucli <strong>de</strong>l meu treball, però tampoc moltes perquè llavors els joves no me’l farien<br />
gaire a gust (ja que una característica molt comuna en els joves és la pràctica<br />
<strong>de</strong> “la llei <strong>de</strong>l mínim esforç”). Per tant, vaig pensar que unes 12 o 13 preguntes<br />
serien les a<strong>de</strong>qua<strong>de</strong>s. Llavors calia pensar en quin tipus <strong>de</strong> pregunta faria. Vaig<br />
<strong>de</strong>cidir que n’utilitzaria tres tipus: d’estil directe (<strong>de</strong>manar com diuen “x”), d’estil<br />
indirecte (crear una situació i fer una pregunta on la resposta sigui el mot o els<br />
mots que busco o que em po<strong>de</strong>n interessar) i mitjançant imatges (a partir <strong>de</strong><br />
dibuixos o altres imatges puguin <strong>de</strong>scriure situacions, pensaments, etc.). A més<br />
a més, havia <strong>de</strong> tenir en compte quin mèto<strong>de</strong>s utilitzaria per passar els<br />
qüestionaris als informadors. Els que vaig pensar que em podrien servir més en<br />
el meu cas eren: a través d’Internet, oralment o escrita.<br />
A priori, però, vaig preveure que el mèto<strong>de</strong> escrit a través d’Internet seria a<br />
partir <strong>de</strong>l qual obtindria més informació ja que avui dia pràcticament tots els<br />
joves disposen d’ordinadors amb Internet a casa seva i, a més, l’utilitzen molt<br />
freqüentment. No obstant això, també vaig consi<strong>de</strong>rar que podria tenir<br />
inconvenients com ara que els informadors no em contestessin els qüestionaris<br />
perquè no tindrien pressió directa.<br />
Mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong>l qüestionari <strong>de</strong> l’argot juvenil<br />
Aquest és un qüestionari on has <strong>de</strong> contestar utilitzant lèxic exclusiu <strong>de</strong>ls<br />
joves <strong>de</strong> la teva regió. En cas que no puguis contestar alguna pregunta<br />
perquè no li atribueixes cap paraula pròpia <strong>de</strong>ls joves, no cal que la contestis. A<br />
més a més, m’aniria bé que si recor<strong>de</strong>s alguna expressió o algun mot propi <strong>de</strong>ls<br />
joves l’anotis al final <strong>de</strong> les preguntes tot afegint-hi el seu significat.<br />
11
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
1. Estàs presenciant un partit <strong>de</strong> futbol <strong>de</strong>ls teus amics quan <strong>de</strong> sobte un<br />
d’ells patina, ensopega amb la pilota i cau fent dues tombarelles. <strong>Com</strong><br />
<strong>de</strong>scriuries la caiguda a un altre amic?<br />
2. Un dissabte a la nit <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixes anar <strong>de</strong> festa a una discoteca. Allà, et<br />
trobes una noia molt beguda i que no s’aguanta dreta. <strong>Com</strong> <strong>de</strong>finiries el<br />
seu estat?<br />
3. <strong>Com</strong> en dius <strong>de</strong>l que fa el teu nòvio/nòvia quan s’oblida <strong>de</strong> tu una nit i<br />
s’enrotlla amb algú altre?<br />
4. Amb quina expressió <strong>de</strong>scrius el fet <strong>de</strong> no assistir a classe d’amagat?<br />
5. Convenç el teu amic per anar <strong>de</strong> festa. Descriu-li la gran festa que hi ha.<br />
6. Quina paraula o expressió utilitzaries com a sinònim “d’estar enamorat”?<br />
7. Un noi es reuneix amb la seva colla d’amics i els diu: “m’he comprat un<br />
cotxe molt car i guapo. Segur que faré enveja a tot el poble i tothom em<br />
mirarà sempre!”<br />
<strong>Com</strong> <strong>de</strong>finiries el seu caràcter segons el que diu?<br />
8. Digues-li lleig (<strong>de</strong> les maneres que sàpigues) a alguna persona que no et<br />
cau bé!<br />
9. Quins mots sents o utilitzes com a sinònims <strong>de</strong> droga (marihuana,<br />
cocaïna,Haixix…)?<br />
10. Quin sinònim utilitzes <strong>de</strong> l’expressió “suspendre un examen”?<br />
11. Què pots dir <strong>de</strong>ls següents personatges? Què fan? Què creus que<br />
senten? Per què podria ser?<br />
12
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
_________________________________________<br />
_________________________________________<br />
_________________________________________<br />
__________________________________<br />
__________________________________<br />
__________________________________<br />
12. Altres paraules o expressions juvenils i el seu significat (ex.: dir “guapo”,<br />
“burro”...)<br />
Anàlisi <strong>de</strong> les da<strong>de</strong>s<br />
En total, vaig passar 100 qüestionaris a la població <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong>. D’aquests<br />
100 qüestionaris, 50 són <strong>de</strong> noies i 50 <strong>de</strong> nois. Calia recollir tot els termes <strong>de</strong><br />
les respostes, analitzar-los i treure’n conclusions. Tot seguit aniré mostrant<br />
quines han estat les respostes a les meves preguntes, donant importància a les<br />
diferències/semblances <strong>de</strong> sexe, etimologia <strong>de</strong>ls mots, comentaré si estan<br />
accepta<strong>de</strong>s pel Diccionari d’Institut d’Estudis Catalans, etc.<br />
1. Estàs presenciant un partit <strong>de</strong> futbol <strong>de</strong>ls teus amics quan <strong>de</strong> sobte un<br />
d’ells patina, ensopega amb la pilota i cau fent dues tombarelles. <strong>Com</strong><br />
<strong>de</strong>scriuries la caiguda a un altre amic?<br />
Les respostes d’aquesta primera pregunta han estat força varia<strong>de</strong>s, tot i que el<br />
terme hòstia és el que més s’ha repetit.<br />
13
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
8%<br />
1%<br />
1%<br />
4%<br />
55%<br />
Aquest és el gràfic que representa les respostes <strong>de</strong> la citada pregunta. <strong>Com</strong> es<br />
pot veure, la paraula més <strong>de</strong>stacada és hòstia o hostiot, que normalment forma<br />
part <strong>de</strong> les expressions: “s’ha cardat una hòstia” o “s’ha fotut una hòstia”. L’altra<br />
paraula més repetida ha set sello, amb un 19% <strong>de</strong> les respostes totals, mentre<br />
que les altres, molt menys freqüents, han estat pinyo, meco, nata, castanya, ser<br />
un patan i menjar-se el terra.<br />
En aquest cas, els dos sexes utilitzen els termes <strong>de</strong> manera equivalent.<br />
L’anàlisi <strong>de</strong> les paraules i la seva etimologia també són una part clau <strong>de</strong>l meu<br />
treball. Hi ha mots fàcils <strong>de</strong> classificar i n’hi ha d’altres que no ho són tant. En<br />
aquesta pregunta, els sinònims <strong>de</strong> l’argot juvenil <strong>de</strong> caiguda no tenen massa a<br />
comentar ja que tampoc tenen un significat o explicació clara. Sí que és<br />
interessant <strong>de</strong>stacar que <strong>de</strong>l mot pinyo es crea el verb pronominal pinyar-se-la,<br />
que també pertany a l’argot <strong>de</strong>ls joves.<br />
CAIGUDA<br />
D’aquest llistat <strong>de</strong> paraules, l’única que està acceptada pel Diccionari d’Estudis<br />
Catalans (DIEC) amb el mateix significat que el <strong>de</strong> l’argot juvenil és hòstia,<br />
segurament per el gran ús que se’n fa. El terme nata, però, també és present<br />
en el DIEC amb el significat, entre d’altres, <strong>de</strong> “bufetada”.<br />
4%<br />
19%<br />
8%<br />
sello<br />
pinyo<br />
hòstia/hostiot<br />
meco<br />
quina nata<br />
quina castanya<br />
és un patan<br />
menjar-se el terra*<br />
14
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
2. Un dissabte a la nit <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixes anar <strong>de</strong> festa a una discoteca. Allà, et<br />
trobes una noia molt beguda i que no s’aguanta dreta. <strong>Com</strong> <strong>de</strong>finiries el<br />
seu estat?<br />
Aquesta pregunta pertany al camp semàntic <strong>de</strong> l’oci, més concretament <strong>de</strong> l’oci<br />
nocturn <strong>de</strong>ls joves. És evi<strong>de</strong>nt, doncs, que les respostes seran varia<strong>de</strong>s i<br />
múltiples. El gràfic corresponent a aquesta segona pregunta és el següent:<br />
8%<br />
7%<br />
16%<br />
4% 4%<br />
2%<br />
1%<br />
1%<br />
ANAR EMBRIAGAT<br />
57%<br />
cego/a<br />
gat/a<br />
com una cuba<br />
pet<br />
torrada<br />
taja<br />
tou/tova<br />
porta una turca a sobre<br />
Clarament, el terme repetit en un 57% <strong>de</strong> les respostes és cego. Aquest pot<br />
actuar com un substantiu (exemple: he agafat un cego) o bé com un adjectiu<br />
(exemple: Va molt cega). La segona paraula més utilitzada ha estat gat i,<br />
seguidament, anar com una cuba. Els altres, menys usats, són: pet, taja,<br />
torrada, tou, turca i torta.<br />
D’aquests, anar gat i portar una turca a sobre són els únics que estan acceptats<br />
pel DIEC.<br />
Etimològicament, cego és un castellanisme (prové <strong>de</strong>l terme castellà ciego)<br />
que, durant el procés d’adaptació al català, ha patit canvis morfològics. Aquesta<br />
paraula en català és cec i significa, entre d’altres, “privat <strong>de</strong> seny”, que podria<br />
estar relacionat amb l’estat d’embriaguesa. Quan una persona està<br />
alcoholitzada disminueix els seus actes reflexes i no és <strong>de</strong>l tot conscient <strong>de</strong> la<br />
realitat, per això es relaciona amb la <strong>de</strong>finició <strong>de</strong> ciego i és també aquesta la<br />
torta<br />
15
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
raó per la qual existeix l’expressió no s’hi veu per <strong>de</strong>signar el mateix estat<br />
d’embriaguesa. Aquest fet <strong>de</strong> similitud entre significats es pot consi<strong>de</strong>rar que es<br />
tracta d’una metàfora.<br />
D’altra banda, el mot torta és <strong>de</strong>finit al DIEC com aquell que no segueix una<br />
línia recta. Aquest cas és el mateix que l’anterior, ja que una persona borratxa<br />
ten<strong>de</strong>ix a no po<strong>de</strong>r seguir una línia recta al caminar i perdre constantment<br />
l’equilibri.<br />
Entre les respostes als 100 qüestionaris, també ha aparegut el terme hipertaja<br />
format per un morfema <strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>rivatiu prefix (hiper, <strong>de</strong>l grec ὑπερ, que<br />
significa gran o molt) i el lexema taja.<br />
En aquest camp semàntic, els nois i les noies també utilitzen els mateixos<br />
mots.<br />
3. <strong>Com</strong> en dius <strong>de</strong>l que fa el teu nòvio/nòvia quan s’oblida <strong>de</strong> tu una nit i<br />
s’enrotlla amb algú altre?<br />
37%<br />
5%<br />
5%<br />
2%<br />
1% 1%1%<br />
48%<br />
cuernos/cuernacos<br />
banyes<br />
fer el salt<br />
no passa per la porta<br />
me l'ha cardat<br />
és una zorrona<br />
passa <strong>de</strong> mi<br />
ha crescut 5 cm<br />
En aquest cas les respostes no han estat massa varia<strong>de</strong>s. Les expressions<br />
fotre els cuernos o les banyes (acceptada pel DIEC) són, clarament, les dues<br />
maneres més comuns pels joves <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> com a sinònims <strong>de</strong> fer el salt.<br />
<strong>Com</strong> ens mostra el gràfic, però, hi ha altres expressions juvenils amb el mateix<br />
significat.<br />
Les respostes d’aquesta pregunta m’han permès adonar-me que moltes<br />
expressions <strong>de</strong>ls joves estan crea<strong>de</strong>s amb originalitat o, si més no, són molt<br />
16
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
curioses. Per exemple, no passa per la porta significa que les banyes que porta<br />
la persona li impe<strong>de</strong>ixen passar per sota la porta. Aquest recurs retòric,<br />
possiblement el més comú a l’argot juvenil, és la metàfora, que també hi és<br />
present a l’expressió ha crescut 5 cm més, que significa el mateix que l’anterior.<br />
Per acabar, m’agradaria comentar que el mot cuernos és un castellanisme i és<br />
curiós que, tot i ser utilitzat per catalanoparlants, segueix mantenint la “c”<br />
castellana i els joves no l’escriuen amb “q” catalana. D’altra banda, cuernacos<br />
és una <strong>de</strong>rivació d’aquest mot realitzada a través <strong>de</strong>l sufix castellà –acos, que<br />
magnifica el significat.<br />
Les altres respostes són menys freqüents en els joves, però també es diuen. El<br />
cas <strong>de</strong> és una zorrona, no és exactament un sinònim <strong>de</strong> fer el salt, sinó que és<br />
un insult per referir-se a la persona que ho fa. Aquest terme és un<br />
castellanisme i és una <strong>de</strong>rivada <strong>de</strong>l mot zorro/a. Me l’ha cardat i passa <strong>de</strong> mi<br />
tampoc signifiquen fer el salt, però es po<strong>de</strong>n utilitzar per aquest tipus <strong>de</strong><br />
situacions difícils o dolentes.<br />
Entre els nois i les noies, no hi ha hagut massa diferències.<br />
4.Amb quina expressió <strong>de</strong>scrius el fet <strong>de</strong> no assistir a classe d’amagat?<br />
Aquesta pregunta és una <strong>de</strong> les més breus i senzilles a l’hora <strong>de</strong> comentar-la.<br />
La resposta més evi<strong>de</strong>nt ha set fer campana, mentre que les altres han estat<br />
molt poc cita<strong>de</strong>s. Totes elles, però, han estat contesta<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la mateixa manera<br />
tant per nois com per noies. El gràfic d’aquesta quarta pregunta és el següent:<br />
2%<br />
1%<br />
1%<br />
1%<br />
95%<br />
NO ASSISTIR A CLASSE<br />
campana<br />
peies<br />
ding-dong<br />
nuvills<br />
tolong-tolong<br />
17
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
La paraula campana, l’única acceptada pel DIEC,correspon al 95% <strong>de</strong> les<br />
respostes, mentre que peies, ding-dong, nubills i tolong-tolong només han<br />
aparegut en algun qüestionari.<br />
Tot i ser molt poques les respostes, són molt interessants en el sentit<br />
etimològic:<br />
Per començar, dues <strong>de</strong> les cinc paraules contesta<strong>de</strong>s als qüestionaris són<br />
onomatopeies <strong>de</strong>l soroll d’una campana (ding-dong/tolong-tolong). A més a<br />
més, nuvills prové <strong>de</strong> l’expressió castellana hacer novillos. El terme peies<br />
també és un castellanisme, concretament és un mot <strong>de</strong> l’argot juvenil castellà<br />
(hacer peyas).<br />
5.Convenç el teu amic per anar <strong>de</strong> festa. Descriu-li la gran festa que hi ha.<br />
Aquest és un <strong>de</strong>ls temes on els joves s’han pogut obrir i escriure més, ja sigui<br />
perquè els agrada, estan acostumats a <strong>parlar</strong>-ne, etc. Tot i així, les paraules<br />
selecciona<strong>de</strong>s no són moltes perquè sovint es repeteixen les mateixes, és a dir,<br />
n’hi ha algunes que són molt utilitza<strong>de</strong>s pels joves hilariencs.<br />
El gràfic corresponent és aquest:<br />
17%<br />
8%<br />
5%<br />
1%<br />
1%<br />
1%<br />
29%<br />
FESTA<br />
38%<br />
xurrys/dones/titis<br />
festival/fiestuki/<br />
festivalasso/fiestorro/macrofestival<br />
homes/nois<br />
passar-s'ho <strong>de</strong> puta mare<br />
serà tan guay<br />
a saco <strong>de</strong> festa<br />
serà brutal<br />
molta marxa<br />
Primerament, cal donar importància a la resposta més abundant: xurrys. El mot<br />
xurrys, però, engloba els seus sinònims que també han aparegut a les<br />
18
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
enquestes però per facilitat a l’hora <strong>de</strong> realitzar el gràfic he agrupat en un sol<br />
mot, que són: dones, titis, ties bones, peps... Pràcticament totes aquestes<br />
paraules han estat respostes pel sexe masculí, mentre que només el 17% les<br />
noies només han associat festa amb nois.<br />
La segona paraula més utilitzada és la <strong>de</strong>rivació <strong>de</strong>l lexema –fest-, com ara<br />
festival (acceptada pel DIEC) tot i que, com es pot veure al gràfic, té moltes<br />
altres <strong>de</strong>rivacions (fiestuki, festivalasso, fiestorro, macrofestival...). L’aspecte<br />
que tenen en comú aquests mots és que estan creats utilitzant sufixos: -asso, -<br />
orro, -uki i –al, o bé prefixos: macro- que serveixen per donar èmfasi i significat<br />
<strong>de</strong> gran<strong>de</strong>sa al mot que acompanya, en aquest cas festa.<br />
Les altres respostes ja són menys importants, que són: passar-s’ho <strong>de</strong> puta<br />
mare, ser molt guay, a saco <strong>de</strong> festa, ser brutal i haver-hi molta marxa, que<br />
també està acceptada pel DIEC.<br />
6. Quina paraula o expressió utilitzaries com a sinònim “d’estar<br />
enamorat”?<br />
Què pots dir <strong>de</strong>ls següents personatges? Què fan? Què creus que<br />
senten? Per què podria ser?<br />
Aquest apartat tracta sobre les dues preguntes<br />
relaciona<strong>de</strong>s amb l’amor (la 6 i la 11).<br />
En aquest cas, les respostes han estat molt varia<strong>de</strong>s i, per<br />
això, seria molt complicat realitzar un gràfic amb tots els<br />
termes utilitzats, per tant, només apareixeran les paraules<br />
més repeti<strong>de</strong>s.<br />
19
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
9%<br />
7%<br />
12%<br />
5% 3% 3% 2%<br />
17%<br />
AMOR<br />
42%<br />
penjat<br />
s'estan liant<br />
colat<br />
pillat<br />
calents/calentorro<br />
enxoxat<br />
pegarse el lote<br />
atontat<br />
boig/boig perdut<br />
<strong>Com</strong> indica el gràfic, el terme més utilitzat pels joves hilariencs com a sinònim<br />
d’estar enamorat és penjat. La segona paraula més repetida és liar-se, més<br />
concretament s’estan liant, i, en general, fa referència a la imatge <strong>de</strong> l’onzena<br />
pregunta. La tercera més usada és colat i seguidament pillat. Aquesta última,<br />
però, és un sinònim d’estar boig, que també apareix en el gràfic. En aquest fet<br />
po<strong>de</strong>m veure que els joves consi<strong>de</strong>rem que estar enamorat és estar boig.<br />
Calents, estar enxoxat, pegarse el lote, estar atontat i estar boig/boig perdut<br />
són les altres paraules representa<strong>de</strong>s en el gràfic amb el seu tant per cent<br />
corresponent. <strong>Com</strong> he dit, però, n’hi ha altres que també són importants i força<br />
freqüents que són: tortolitos, tontejar, menjar-se la boca, molar, haver-hi<br />
feeling, estar cec/encegat, trempar, tirar els trastos, tenir mono d’ell/a, haver-hi<br />
química, ser un pringat, fer un morreo, fer un volvo, estar flirtejant, estar al seu<br />
món/en un altre món, estar encaramelats, estar enganxats com lapes, estar<br />
encantat i estar embobat.<br />
Quant a l’origen <strong>de</strong> les paraules, hi ha molts aspectes a tractar. Per començar,<br />
entre aquests mots apareixen castellanismes ( fer un polvo, fer un morreo,<br />
pegarse el lote, ser dos tortolitos...), algun anglicisme (hi ha feeling), paraules<br />
parasintètiques (estar enxoxat, estar enfabada, estar encegat), recursos<br />
retòrics com la comparació o la metàfora (enganxats com lapes, menjar-se la<br />
boca), etc.<br />
20
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
Per tant, hi ha una gran varietat <strong>de</strong> tipus <strong>de</strong> formació <strong>de</strong> les paraules, però la<br />
majoria d’elles estan crea<strong>de</strong>s a partir d’una relació o semblança entre estar<br />
enamorat i un altre estat, per exemple: quan diem “està boig/boig perdut”<br />
comparem l’estat <strong>de</strong> bogeria amb el d’enamorament per les reaccions similars<br />
que hom experimenta al patir aquestes sensacions. Això que passa amb boig,<br />
també passa amb embovat, encantat, cec, estar al seu món (o en un altre<br />
món), estar penjat o estar pillat. Concretament, el mot penjat significa (segons<br />
el DIEC) no separar-se d’algú. És per això que s’estableix una relació entre<br />
estar penjat i estar enamorat.<br />
Per acabar, també m’agradaria comentar que els nois <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> utilitzen a<br />
les enquestes 17 mots o expressions diferents per <strong>de</strong>signar aquest estat<br />
d’enamorament, mentre que les noies n’utilitzen 20. Tot i que el sexe masculí<br />
és una mica menys creatiu en les paraules amoroses, molts <strong>de</strong>ls mots que<br />
utilitzen tenen a veure amb relacions curtes, on el sexe és, sovint, el més<br />
important. Per exemple, l’expressió anar calents es troba repetida 9 cops en els<br />
qüestionaris masculins i només 3 cops en els femenins. El mateix passa amb<br />
fer un polvo, que només és citats pels nois. Parlant <strong>de</strong> fer un polvo, tot seguit<br />
citaré algunes <strong>de</strong> les maneres que els joves utilitzen com a sinònim <strong>de</strong> mantenir<br />
relacions sexuals: sucar melindros, follar, cardar, fornicar, fer un polvo, fer-ho,<br />
tirar-se algú, sucar, mollar, fer un clau/clauet, xinar, xingar, petar-se algú...<br />
Els termes acceptats al DIEC d’aquest camp semàntic són: anar darrera <strong>de</strong>,<br />
calent, cec/encegat i estar flirtejant.<br />
7. Un noi es reuneix amb la seva colla d’amics i els diu: “m’he comprat un<br />
cotxe molt car i guapo. Segur que faré enveja a tot el poble i tothom em<br />
mirarà sempre!” <strong>Com</strong> <strong>de</strong>finiries el seu caràcter segons el que diu?<br />
Aquesta pregunta fa referència a la <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong> la personalitat, en aquest cas,<br />
<strong>de</strong> les qualitats dolentes <strong>de</strong> les persones. Moltes respostes a aquesta setena<br />
pregunta eren insults, tot i que algunes altres eren interessants; són les<br />
següents:<br />
21
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
14%<br />
9%<br />
8%<br />
PERSONALITAT NEGATIVA<br />
1%<br />
4%<br />
1%<br />
26%<br />
37%<br />
xulo<br />
xulo acabat<br />
notes<br />
fantasma<br />
flipat<br />
pallasso<br />
plasta<br />
casper<br />
La paraula més repetida a les respostes d’aquesta pregunta ha estat xulo. En<br />
segon lloc, podríem dir que el terme és el mateix que l’anterior, però ho he<br />
diferenciat en dos grups diferents perquè les locucions compostes per xulo i un<br />
altre mot han estat molt freqüents. Les més cita<strong>de</strong>s han estat xulu acabat, xulo<br />
rematat, xulo barato, xulo putes, xulo piscines i xuleta. Per tant, el terme xulo i<br />
les seves variants han estat, clarament, els més <strong>de</strong>stacats en aquesta<br />
pregunta.<br />
La paraula notes també ha aparegut consi<strong>de</strong>rablement, en un 14% <strong>de</strong> les<br />
respostes. El significat d’aquest terme és, pot ser, el més indicat per aquesta<br />
pregunta. Notes és aquella persona que vol fer-se veure i que li agrada ser el<br />
centre d’atenció. D’altra banda, fantasma apareix al DIEC amb una <strong>de</strong>finició<br />
força equivalent al significat que li donem els joves: “persona que simula una<br />
aparició, un espectre, per espantar els altres”. Parlant <strong>de</strong> l’adjectiu fantasma,<br />
m’agradaria <strong>de</strong>stacar l’adaptació <strong>de</strong>l mot Casper que té el mateix significat i<br />
prové <strong>de</strong>l nom propi d’un fantasma molt famós <strong>de</strong>ls dibuixos animats.<br />
Les altres respostes, menys usa<strong>de</strong>s, són: flipat, pallasso, plasta i casper.<br />
Del terme pallasso, però, és interessant comentar que el significat que li<br />
atribueixen els joves és “persona que actua exageradament, que és falsa, que<br />
vol fer-se veure”, igual que fa un pallasso <strong>de</strong> circ.<br />
Igual que a la majoria <strong>de</strong> les preguntes, no hi ha hagut diferències entre els dos<br />
sexes.<br />
22
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
8. Digues-li lleig (<strong>de</strong> les maneres que sàpigues) a alguna persona que no<br />
et cau bé!<br />
<strong>Com</strong> critiquem els joves a una persona lletja?<br />
Tenim moltes paraules per criticar i insultar una persona lletja. Aquesta<br />
pregunta ha obtingut unes respostes molt varia<strong>de</strong>s, però amb 5 mots <strong>de</strong>stacats,<br />
mentre que els altres 12 només han aparegut en un o dos qüestionaris. Els<br />
més usats són els que apareixen al següent gràfic:<br />
LLEIG<br />
6%<br />
43% feto<br />
19%<br />
13%<br />
19%<br />
asquerós<br />
que feo<br />
callo<br />
cardo<br />
Clarament, el terme més utilitzat pels joves hilariencs com a sinònim <strong>de</strong> lleig és<br />
cardo. Que feo, callo, asquerós i feto, però, també són molt usats i coneguts<br />
dins <strong>de</strong> l’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong>. Aquests són els 5 més importants<br />
d’aquesta pregunta, però, com ja he dit, n’hi ha molts altres que també han<br />
aparegut alguna vegada, que són els següents: cap <strong>de</strong> porc, cara cul, cara<br />
memo, cara monu, cara xiste, estropajo, feíco, fetocho, ocro-gusano, ogru,<br />
pecat, vaia careto.<br />
De totes aquestes paraules que he citat, és significatiu que el mot “asquerós”, a<br />
part <strong>de</strong> ser un castellanisme, només ha set citat per noies. Tot observant la<br />
formació <strong>de</strong> totes aquestes paraules, cal <strong>de</strong>stacar els castellanismes asquerós,<br />
feíco, feo, feto, fetocho, horrendo i vaia careto i les paraules compostes com<br />
cap <strong>de</strong> porc, cara cul, cara memo, cara monu, cara xiste i ocro-gusano. Mots<br />
23
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
com feíco, fetocho o careto, però, també es formen a partir <strong>de</strong> la <strong>de</strong>rivació,<br />
utilitzant sufixos: -íco, -ocho, -eto.<br />
Al ser una pregunta amb tants castellanismes com a resposta, vaig <strong>de</strong>cidir<br />
buscar aquestes paraules al Diccionario <strong>de</strong> la Real Aca<strong>de</strong>mia Española , i<br />
l’única paraula acceptada és feto, tot i que careto significa màscara i, per tant,<br />
també té relació amb una cara lletja.<br />
9. Quins mots sents o utilitzes com a sinònims <strong>de</strong> droga (porros,<br />
marihuana, cocaïna, Haixix…)?<br />
Aquesta ha estat la pregunta que ha captat més l’atenció <strong>de</strong>ls informadors<br />
indiscutiblement. Si més no, els joves <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> utilitzem moltes paraules i<br />
molt varia<strong>de</strong>s a l’hora <strong>de</strong> <strong>parlar</strong> sobre drogues.<br />
Seria molt complicat realitzar un gràfic visualment entenedor amb totes les<br />
paraules contesta<strong>de</strong>s pels joves en aquesta pregunta. És per això que he triat<br />
els mots més repetits per po<strong>de</strong>r fer el gràfic següent:<br />
9%<br />
8%<br />
6%<br />
9%<br />
5%<br />
11%<br />
4%<br />
DROGA<br />
18%<br />
14%<br />
16%<br />
anxoves<br />
maria<br />
petes<br />
coca<br />
xocolata<br />
piti<br />
ratlles<br />
porros<br />
merda<br />
espiuques<br />
24
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
No cal comentar massa aquest gràfic. Les respostes han estat molt varia<strong>de</strong>s, i<br />
com que per cada pregunta hi havia moltes respostes, n’he obtingut un gran<br />
nombre.<br />
Les altres paraules que no he inclòs al gràfic però que també han estat força<br />
cita<strong>de</strong>s en els qüestionaris són: herba, petardo, pastis, farina, anar entaquinat,<br />
canuto, tec-tec, full, costo, xina, farlopa, matèria, mai, anar col·locat, cubata, fly,<br />
xufles, pirulo, fato, mam, maria <strong>de</strong> la Juana, cobertura, priva, la verda,<br />
mercancia, anar girat, anar porrat, anar fumat, anar morat, anar torrat, anar<br />
espiucat, anar enxuflat, anar enxovat, catximba, piedra preciosa, cigarro <strong>de</strong> la<br />
risa i or blanc.<br />
L’origen d’aquests mots també és molt variat. Intentaré agrupar-los en grups<br />
segons la seva formació.<br />
Entre els joves, hi ha drogues provinents <strong>de</strong> castellanismes com ara pirulo,<br />
piedra preciosa o cigarro <strong>de</strong> la risa.<br />
Altres mots són abreviacions, exemples: coca (cocaïna), maria (marihuana),<br />
pastis (pastilles)...<br />
També hi ha termes que <strong>de</strong>signen alguna droga perquè hi tenen alguna relació.<br />
Per exemple, existeix el mot herba com a sinònim <strong>de</strong> marihuana. Aquesta<br />
paraula segurament es diu així per la relació que té amb la droga, en aquest<br />
cas, d’igual forma i color. Aquest fet <strong>de</strong> “relació entre els dos mots” també es<br />
dóna en altres mots:<br />
-merda: la droga és dolenta i en teoria està mal vista, com la merda.<br />
-ratlles: una <strong>de</strong> les formes d’ingerir cocaïna és esnifant una ratlla d’aquesta, per<br />
això hi ha relació en la forma.<br />
-xocolata: té el mateix color i la mateixa forma que el haixix.<br />
-portar faros: metàfora que significa portar els ulls oberts com fars, efecte que<br />
produeix la consumició d’alguna droga estimulant.<br />
-petardo: té la mateixa forma un porro que un petard.<br />
-anxoves: té la mateixa forma que una ratlla <strong>de</strong> cocaïna.<br />
-farina: té la mateixa forma que la cocaïna (pols).<br />
-la verda: Referent al color <strong>de</strong> la marihuana.<br />
A més a més, hi ha una estructura que consisteix en “en+lexema+at” (paraules<br />
parasintètiques) que també serveix per crear aquests tipus <strong>de</strong> mots, més<br />
25
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
específicament per <strong>de</strong>scriure com van els consumidors <strong>de</strong> droga. Exemples: va<br />
entaquinat, enxuflat... O altres paraules <strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s que només es formen afegint<br />
el sufix –at al lexema: va fumat, girat, morat, porrat, torrat, col·locat, anxovat,<br />
espiucat,...<br />
Particularment, l’expressió maria <strong>de</strong> la Juana i el cigarro <strong>de</strong> la risa són<br />
expressions que juguen amb el sentit <strong>de</strong> les paraules i, en el segon cas, en<br />
l’efecte que provoca <strong>de</strong> la droga.<br />
10. Quin sinònim utilitzes <strong>de</strong> “suspendre un examen”?<br />
La <strong>de</strong>sena pregunta correspon al camp semàntic <strong>de</strong>ls estudis. Quins mots o<br />
expressions utilitzem els joves quan suspenem un examen?<br />
La paraula més comuna que fem servir com a sinònim <strong>de</strong> suspendre és catejar<br />
o la seva abreviació cate.<br />
9%<br />
6%<br />
2%<br />
SUSPENDRE<br />
83%<br />
catejar/cate<br />
cagar-la<br />
m'ha anat com el cul<br />
m'ha quedat<br />
Aquest gràfic representa les poques respostes que hi ha hagut en aquesta<br />
pregunta. Pràcticament, tots els joves hilariencs utilitzem la mateixa paraula<br />
com a sinònim <strong>de</strong> suspendre un examen o una assignatura.<br />
El verb cagar-la té una relació estreta entre el seu significat (“cometre un error”)<br />
i el <strong>de</strong> suspendre. D’altra banda, m’ha anat com el cul és una figura retòrica,<br />
concretament una comparació, que també significa “anar molt malament”.<br />
D’altra banda, m’ha quedat podria ésser una abreviació <strong>de</strong> l’expressió “m’ha<br />
quedat pen<strong>de</strong>nt per aprovar” o, simplement, <strong>de</strong> “m’ha quedat suspesa”.<br />
26
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
11. Què pots dir <strong>de</strong>l següent personatge? Què fa? Què creus que sent?<br />
35%<br />
8%<br />
Per què podria ser?<br />
La penúltima pregunta, l’onzena, es refereix a dues<br />
imatges. La primera ja l’he comentat juntament amb la<br />
pregunta 6. Ara, doncs, analitzaré les respostes <strong>de</strong> la<br />
segona imatge, que és la següent:<br />
Els adjectius sinònims d’estar enfadat són utilitzats <strong>de</strong><br />
manera molt comuna per la majoria <strong>de</strong> la població (no només pels joves).<br />
Alguns joves, fins i tot, quan anaven a contestar aquesta pregunta,<br />
s’estranyaven <strong>de</strong> que la resposta<br />
fos tan simple com respondre “està emprenyat” ja que els hi sonava com molt<br />
natural, propi <strong>de</strong> la llengua estàndard. Tot i aquest pensament, la única paraula<br />
acceptada DIEC és encès. El gràfic corresponent a les <strong>de</strong>scripcions d’aquesta<br />
imatge és aquest:<br />
5%<br />
2%<br />
ENFADAT<br />
50%<br />
emprenyat<br />
cabrejat<br />
<strong>de</strong> mala llet<br />
encès<br />
encepat<br />
En aquest gràfic po<strong>de</strong>m comprovar que el terme més utilitzat és emprenyat i en<br />
segon lloc apareix cabrejat, que són els dos mots més <strong>de</strong>stacats.<br />
27
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
12.Altres paraules o expressions juvenils i el seu significat (ex.: dir<br />
“guapo”, “burro”...)<br />
L’última pregunta és la més general <strong>de</strong> totes, potser tan general que en molts<br />
qüestionaris no me l’han contestat. Tot i així, al posar l’exemple <strong>de</strong> com diuen<br />
“burro” o “guapo”, han aparegut respostes interessants:<br />
<strong>Com</strong> a sinònims <strong>de</strong> burro apareixen, bàsicament, els mots tom i tut<br />
D’altra banda, cal <strong>de</strong>stacar l’origen <strong>de</strong>l mot tom. El Tom és un centre <strong>de</strong><br />
persones discapacita<strong>de</strong>s mentals d’Arbúcies. És d’aquí d’on prové aquest<br />
terme que significa “estúpid”.<br />
I com solem anomenar una persona guapa els joves?<br />
Les respostes han estat les següents: bo/boníssim, buenorro, canela, com un<br />
tren, pepino, pivon/pivonazo, que t’hi cagues, tio bueno i tremendo.<br />
Po<strong>de</strong>m veure que en aquest tema també s’utilitzen molt els sufixos per crear<br />
<strong>de</strong>rivacions <strong>de</strong> mots. És el cas <strong>de</strong> bo-boníssim i pivon-pivonazo. Tots dos<br />
sufixos serveixen per donar més importància al lexema.<br />
A part <strong>de</strong> paraules <strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s, també apareixen molts castellanismes,<br />
(buenorro, canela, pepino, pivon/pivonazo, tio bueno i tremendo), i algunes<br />
figures retòriques (és un déu, està com un tren...)<br />
Per acabar el buidat, m’agradaria anotar les respostes <strong>de</strong> la pregunta 12, és a<br />
dir, altres paraules o expressions <strong>de</strong> l’argot juvenil. També hi he afegit algunes<br />
que, indirectament, apareixien en algunes preguntes <strong>de</strong>l qüestionari i també<br />
són molt importants.<br />
Argot<br />
Significat<br />
fotut malament<br />
cardat malament<br />
que t'hi cagues perfecte, boníssim<br />
28
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
me la porta fluixa no m'importa<br />
vaia trunyu (quina merda)<br />
al igual si home<br />
tet, <strong>nano</strong>, pavo noi<br />
<strong>de</strong>l mil, <strong>de</strong>l segle important, fort<br />
penya,colla grup d'amics<br />
fer un rulu fer una volta<br />
a fondu molt<br />
estobar a algú pegar a algú<br />
person personatge miític<br />
l'amo persona genial<br />
fer pal fer mandra<br />
estar xapat estar tancat<br />
sobar dormir<br />
potar vomitar<br />
jarana festa<br />
fer-se algú lligar-se algú<br />
curru feina<br />
niñato persona infantil<br />
fardar xulejar<br />
caxondo calent<br />
passar-se algo pel<br />
forro<br />
no importar algo<br />
fer postres enrotllar-se amb algú<br />
grillat boig<br />
fa pena ridícul<br />
vibrar-la passar-s'ho bé<br />
<strong>de</strong> guays bé<br />
29
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
A TALL D’ANÈCDOTA<br />
fotre el pal Enganyar<br />
planning coses a fer (festes,<br />
compres...)<br />
peazo... gran...<br />
estar com una xabola Estar boig<br />
L’argot juvenil a Arbúcies i a Breda<br />
xai guai<br />
fliping flipat<br />
A part <strong>de</strong>ls 100 qüestionaris passats a <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong>, vaig <strong>de</strong>cidir passar-<br />
ne alguns a les poblacions d’Arbúcies i Breda per curiositat. Només volia<br />
comparar una mica les paraules <strong>de</strong> les tres poblacions, tot i que <strong>de</strong> manera no<br />
representativa, ja que les enquestes passa<strong>de</strong>s a aquestes dues poblacions són<br />
molt poques i <strong>de</strong>siguals en nombre (25 i 5 respectivament). Per això, tot seguit<br />
anotaré les paraules pròpies i úniques <strong>de</strong> l’argot juvenil arbucienc i bre<strong>de</strong>nc:<br />
a) De la primera pregunta, el terme llesca també és un sinònim <strong>de</strong> caiguda,<br />
però <strong>de</strong> l’argot juvenil arbucienc només.<br />
b) D’altra banda, en el tema <strong>de</strong>l beure i l’estat d’embriaguesa, cal <strong>de</strong>stacar el<br />
fet que cebollón, mamat/mamada, trompa, papa i pilotasso només són utilitzats<br />
pels joves d’Arbúcies i Breda. Curiosament, només els joves d’aquestes dues<br />
poblacions han anomenat l’expressió fer un <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong>. Aquesta dita popular és<br />
famosa arreu <strong>de</strong> Catalunya. Consisteix en veure’s d’un glop tot el contingut d’un<br />
got. I d’on prové aquesta expressió? És molt complicat saber l’origen d’aquesta<br />
dita popular, ja que segurament és molt antiga. Tot i així, una possible relació<br />
30
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
és que el mot <strong>Hilari</strong> prové <strong>de</strong>l grec ἱλαριυς, que significa alegria, diversió (efecte<br />
típic <strong>de</strong> l’alcohol).<br />
c) Altres paraules <strong>de</strong> l’argot juvenil que en aquest cas serveixen per <strong>de</strong>scriure<br />
una festa són castellanismes, com ara jarana o <strong>de</strong>sfase total i també són<br />
úniques <strong>de</strong> les dues poblacions veïnes a <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong>.<br />
d) Quant a l’amor, les paraules pròpies d’aquests dos pobles són anar darrere<br />
d’algú, estar enfavada no hi és, no toca <strong>de</strong> peus a terra o són una parella-xicle,<br />
igual que va <strong>de</strong>l pal, que no apareix a cap qüestionari hilarienc.<br />
e) Per dir lleig, utilitzen els termes fetocho, horrendo, trunyu i raphanta.<br />
Concretament, m’agradaria comentar l’etimologia <strong>de</strong>l terme raphanta. Aquesta<br />
paraula, en un principi, no tenia un significat <strong>de</strong> lleig, simplement era un nom<br />
africà <strong>de</strong> noia molt lleig (Phanta) i és per això que alguns joves <strong>de</strong> Breda van<br />
començar a <strong>de</strong>nominar raphanta (afegint el prefix ra- que dóna més importància<br />
al lexema) a tota persona que també fos lletja. A partir d’aquí s’ha anat difonent<br />
aquest mot fins al punt que molts joves <strong>de</strong> Breda i d’Arbúcies l’usen com a<br />
sinònim <strong>de</strong> lleig.<br />
f) <strong>Com</strong> a sinònims <strong>de</strong> suspendre un examen, a part <strong>de</strong>ls comuns amb <strong>Sant</strong><br />
<strong>Hilari</strong>, el jovent arbucienc utilitza fallar, donar pel cul i cadar el; tombar, en<br />
canvi, és propi <strong>de</strong>ls bre<strong>de</strong>ncs.<br />
g) Finalment, cal esmentar que tut és propi <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong>, però que s’ha anat<br />
difonent verbalment fins al punt que també és comú a Arbúcies i fins i tot a<br />
Breda. Tosco, en canvi, només es diu a Arbúcies i Breda, i el seu ús a <strong>Sant</strong><br />
<strong>Hilari</strong> és inexistent. Aquests són els sinònims <strong>de</strong> burro.<br />
En aquest apartat, només he anotat aquelles paraules que només diuen els<br />
joves arbuciencs o bre<strong>de</strong>ncs, però, evi<strong>de</strong>ntment, els joves <strong>de</strong> les tres<br />
poblacions tenim moltes paraules comunes en els nostres argots juvenils i la<br />
causa d’això pot venir <strong>de</strong> la proximitat, <strong>de</strong> les bones vies <strong>de</strong> comunicació entre<br />
elles, <strong>de</strong> les múltiples amistats que compartim els joves <strong>de</strong> les tres i, sobretot,<br />
<strong>de</strong> les nombroses festes en les que coincidim.<br />
31
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
Les expressions juvenils<br />
Les múltiples i varia<strong>de</strong>s respostes <strong>de</strong>ls qüestionaris també m’han servit per<br />
veure que els joves també han adoptat les seves expressions pròpies. Algunes<br />
d’aquestes frases són les següents:<br />
Vas a un concurs <strong>de</strong> lletgesa i et foten fora per professional<br />
Si fossis un bollicao només em menjaria el cromo<br />
Ets tan lleig que la teu mare en comptes <strong>de</strong> donar-te el pit et donava l’esquena<br />
Eres tan fea que cuando naciste el medico dijo: si no llora es un tumor<br />
Eres tan fea que cuando envias tu foto por e-mail te la <strong>de</strong>tecta el antivirus<br />
Estar més cardat que la moto d’un hippie<br />
Agafa’t que vénen curves (quan veuen una noia guapa)<br />
L’argot juvenil <strong>de</strong> fa 25 anys a <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
Mentre estava analitzant els qüestionaris ja contestats <strong>de</strong>ls joves, se’m va<br />
ocórrer que, com a prova, que podria passar-ne a algun adult per veure com<br />
parlaven ells quan tenien la nostra edat. Se’n recor<strong>de</strong>n <strong>de</strong> com parlaven? Hi<br />
<strong>de</strong>uen haver mots <strong>de</strong> l’argot juvenil actual que els joves <strong>de</strong> fa 25 anys ja<br />
utilitzaven? Són moltes les preguntes que em van passar pel cap quan vaig<br />
proposar-me <strong>de</strong> fer aquest apartat al meu treball.<br />
I així ho vaig fer. Vaig passar sis qüestionaris, només per po<strong>de</strong>r treure alguna<br />
conclusió sobre l’argot juvenil d’abans <strong>de</strong> forma no representativa.<br />
Els resultats em van sorprendre molt ja que les respostes són, pràcticament,<br />
iguals a les <strong>de</strong>ls joves actuals.<br />
Els joves d’abans, evi<strong>de</strong>ntment, utilitzaven alguns mots que avui en dia s’han<br />
perdut o no són comuns. Aquests són:<br />
-managrella = droga<br />
-carnús = estúpid<br />
-anar volat / encaterinat= estar enamorat<br />
-treure un vermell = suspendre<br />
-rostollar = lligar<br />
32
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
Conclusions<br />
Concloent el treball, m’agradaria comentar els aspectes més importants i<br />
<strong>de</strong>stacats <strong>de</strong> l’anàlisi <strong>de</strong> les respostes <strong>de</strong>ls qüestionaris.<br />
Per començar, la i<strong>de</strong>a general que extrec <strong>de</strong> tota aquesta anàlisi <strong>de</strong> l’argot<br />
juvenil és que la llengua és molt dinàmica, està viva i mai para <strong>de</strong> canviar. La<br />
llengua és un <strong>de</strong>ls factors més personals i particulars que té cada persona. Un<br />
idioma, en general, es parla a tota una regió (normalment bastant extensa). Tot<br />
i així, sabem que no tots els components d’aquesta regió parla <strong>de</strong> la mateixa<br />
manera. El terme idioma, doncs, es va dividint en dialectes, segons el territori<br />
geogràfic on és utilitzada. D’aquí podríem dir que en <strong>de</strong>riven els argots, que<br />
classifica els grups <strong>de</strong> persones que parlen igual ja que tenen característiques<br />
pròpies, però, evi<strong>de</strong>ntment, dins d’un argot, en aquest cas el juvenil, ningú parla<br />
igual.<br />
Penso que un <strong>de</strong>ls fets que ha provocat que avui en dia els joves estiguem tan<br />
comunicats els uns amb els altres (in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntment d’on resi<strong>de</strong>ixi) és la gran<br />
millora en els mitjans <strong>de</strong> transport. Gràcies a això, els joves d’un poble i <strong>de</strong><br />
l’altre utilitzen pràcticament el mateix vocabulari, tot i que cada un té les seves<br />
pròpies característiques que el fan únic i especial. Aquesta gran similitud entre<br />
la parla juvenil <strong>de</strong> les poblacions és una prova clara <strong>de</strong> la gran comunicació que<br />
hi ha entre elles.<br />
En general, l’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong> (i també d’Arbúcies i Breda)<br />
està format per un elevadíssim nombre <strong>de</strong> castellanismes. Moltes paraules,<br />
també, estan forma<strong>de</strong>s a partir <strong>de</strong> la <strong>de</strong>rivació. Amb tots els qüestionaris, he<br />
pogut observar que apareixen molts morfemes <strong>de</strong>rivatius, sobretot sufixos,<br />
molts <strong>de</strong>ls quals també són castellans. A més a més, m’ha sobtat molt que la<br />
majoria <strong>de</strong> les paraules juvenils que he obtingut a partir <strong>de</strong> les enquestes no<br />
apareixen accepta<strong>de</strong>s pel DIEC. Tot i això, també és molt curiós que molts<br />
mots apareixen al diccionari però no amb el significat que els joves li donen.<br />
Quant als dos sexes, pràcticament no hi ha diferències en la seva parla.<br />
Únicament he pogut observar divergències en les preguntes relaciona<strong>de</strong>s amb<br />
33
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
les relacions amoroses, on els nois són molt més directes i relacionen l’amor<br />
amb el sexe, mentre que les noies són més “sentimentals” o, si més no, ho<br />
reflecteixen en els seus mots.<br />
Un altra aspecte que vull comentar és el <strong>de</strong> la immigració. Entre tots els<br />
informadors, n’hi ha quatre que són immigrants. Un d’ells és proce<strong>de</strong>nt <strong>de</strong><br />
Ucraïna, i les altres tres <strong>de</strong>l Nepal, <strong>de</strong> Romania i <strong>de</strong> Portugal. En tots quatre<br />
casos els informadors van arribar a Catalunya quan eren petits i potser és per<br />
això que actualment utilitzen l’argot juvenil igual que qualsevol nascut a<br />
Catalunya.<br />
D’altra banda, m’ha sobtat molt que l’argot juvenil <strong>de</strong> fa 25 anys fos tan similar<br />
al d’ara. També m’ha agradat, però, veure les petites diferències que ha sofert<br />
la llengua amb el pas <strong>de</strong>l temps.<br />
Valoracions personals<br />
En <strong>de</strong>finitiva, aquest treball <strong>de</strong> recerca m’ha servit per aprendre a realitzar un<br />
treball basant-me amb els processos que jo mateixa he creat. A part d’això,<br />
m’ha permès entrar més en el meu món, el món <strong>de</strong>ls joves, conèixer com<br />
parlem (que, encara que sembli mentida, m’han sorprès moltes coses i<br />
paraules), adonar-me’n <strong>de</strong> la facilitat que tenim a l’hora <strong>de</strong> crear mots, veure<br />
quin és el món que ens ro<strong>de</strong>ja i, fins i tot, percebre quin és el nostre<br />
pensament, les nostres preocupacions, els nostres sentiments...<br />
M’ha encantat treballar amb joves, tant amb els meus amics com amb els que<br />
no ho són tant. També he après a crear, a equivocar-me, a rectificar. El fet que<br />
en un principi volgués comparar l’argot <strong>de</strong> diferents comunitats autònomes i<br />
llavors trobar-me molts entrebancs pel mig (transport, pèssima col·laboració<br />
<strong>de</strong>ls joves <strong>de</strong> les altres comunitats, etc), m’ha ensenyat a que el millor mèto<strong>de</strong><br />
per aprendre i tirar endavant qualsevol projecte és anar avançant, equivocar-<br />
se, adonar-se’n i continuar avançant. És això el que m’ha passat en el meu<br />
treball,i també és gràcies a això que cada vegada que m’he posat a realitzar el<br />
treball, he tingut més clar què havia <strong>de</strong> fer i què no i, sobretot, com.<br />
34
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
Tots els informadors, cada un per la seva part, m’ha ajudat a tirar endavant<br />
aquest treball i gràcies a les seves paraules úniques i totalment personals he<br />
pogut treure conclusions i veure aspectes molt curiosos <strong>de</strong> la llengua on mai<br />
havia parat esment. Amb tot això vull dir que, per mi, és molt fascinant aquesta<br />
facilitat que té cada individu a adaptar la llengua a la seva manera. Fins i tot,<br />
moltes vega<strong>de</strong>s reconeixem a algú per la seva forma <strong>de</strong> <strong>parlar</strong> o, si més no,<br />
el/la caracteritzen molt.<br />
La conclusió final és que s’han complert totalment els objectius que tenia abans<br />
<strong>de</strong> començar a treballar: he <strong>de</strong>scobert com som els joves, en què pensem,<br />
quines paraules utilitzem, d’on les hem tret... Estic molt satisfeta d’haver fet<br />
aquest treball (tot i la feina que té al darrera) perquè m’ha permès endinsar-me<br />
en el món <strong>de</strong>ls joves a través <strong>de</strong> la llengua, un camí molt curiós i interessant.<br />
Finalment, m’agradaria <strong>de</strong>manar disculpes perquè els colors d’alguns gràfics es<br />
po<strong>de</strong>n confondre, però ja he posat les respostes per ordre <strong>de</strong> més citada a<br />
menys per evitar confusions. A més, l’ortografia <strong>de</strong>ls qüestionaris que hi ha a<br />
l’annex no és correcta, però he preferit no corregir-ho i <strong>de</strong>ixar-ho així, amb<br />
aquest toc també juvenil.<br />
Webgrafia<br />
http://www.raco.cat/in<strong>de</strong>x.php/TSC/issue/view/4039/showToc [10/06/2008]<br />
http://es.wikipedia.org/ [10/06/2008]<br />
http://www.uni-tuebingen.<strong>de</strong>/romanistik/zfk/alcovermoll.htm [12/06/2008]<br />
http://seneca.uab.es/atlesentonacio/vi<strong>de</strong>os/in<strong>de</strong>x.html [12/06/2008]<br />
http://www.enlloc.com [12/06/2008]<br />
http://es.geocities.com/asteroi<strong>de</strong>936/cavaba.html [22/07/2008]<br />
http://www.tv3.cat/vi<strong>de</strong>os/297249 [22/07/2008]<br />
http://www.ua.es/dfcat/diacatii.htm [23/07/2008]<br />
http://dlc.iec.cat/results.asp [23/07/2008]<br />
http://etimologias.<strong>de</strong>chile.net/?argot [12/09/2008]<br />
http://jamillan.com/argot.htm [12/09/2008]<br />
35
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=cabrear<br />
[12/09/2008]<br />
http://webs.racocatala.cat/cat1714/llengua/dialectes.htm [12/10/2008]<br />
http://www.ua.es/spv/formacio/unitats_superior/unitat_21_superior.pdf<br />
[13/10/2008]<br />
http://www.uv.es/mikel/Origen/origen.pdf [13/10/2008]<br />
http://www.rae.es [15/10/2008]<br />
Bibliografia<br />
ALEGRE, MONTSERRAT. Dialectologia catalana. Editorial Tei<strong>de</strong>. Col·lecció “El<br />
Blaru Marí”. Barcelona, 1991.<br />
BADIA I PUJOL, JOAN; BALCELLS I DOMÈNECH, JORDI; GRIFOLL I ÀVILA,<br />
JORDI. Llengua catalana COU. Editorial Tei<strong>de</strong>. 2a edició. Barcelona, 1989.<br />
Diccionari <strong>de</strong> la llengua catalana. Institut d’estudis catalans. Editorial Moll.<br />
Barcelona, 2002.<br />
LÓPEZ DEL CASTILLO, LLUÍS. Llengua standard i nivells <strong>de</strong> llenguatge.<br />
Editorial Laia. Barcelona, 1976.<br />
PUJOL, JOSEP MARIA i SOLÀ, JOAN. Ortotipografia. Columna. Barcelona,<br />
1995.<br />
SÁNCHEZ, ANTONIO; TAIXÉS, RAFEL i TASIS, RAFAEL. Argot Barceloní.<br />
Parsifal Edicions, 1991.<br />
VINYOLES I VIDAL, JOAN J.. Vocabulari <strong>de</strong> l’argot <strong>de</strong> la <strong>de</strong>linqüència<br />
36
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
ANNEX<br />
Diccionari <strong>de</strong> l’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong>, Arbúcies i Breda<br />
Un cop acabat el treball he vist que són moltes les paraules <strong>de</strong> l’argot juvenil<br />
que he extret <strong>de</strong> tots els qüestionaris. És per això que he creat una recopil·lació<br />
<strong>de</strong> totes i cada una <strong>de</strong> les paraules obtingu<strong>de</strong>s, or<strong>de</strong>na<strong>de</strong>s alfabèticament:<br />
- a fondu: exageradament<br />
- a saco <strong>de</strong>: molt/a<br />
- al igual: impossible, increïble<br />
- anar darrere <strong>de</strong>: estar enamorat <strong>de</strong><br />
- anxoves: cocaïna<br />
- asquerós: lleig<br />
- atontat: enamorat<br />
- banyes:fer el salt, enganyar<br />
- bellota: droga<br />
- bo: guapo<br />
- boig: enamorat<br />
- boig perdut: molt enamorat<br />
- boníssim: molt guapo<br />
- buenorro: guapo<br />
- cabrejat: enfadat<br />
- cagar-la: suspendre un examen<br />
- calentorro: que té ganes <strong>de</strong> mantenir relacions sexuals<br />
- Calents: que tenen ganes <strong>de</strong> mantenir relacions sexuals<br />
- Callo: lleig<br />
- Campana: no assistir a classe<br />
- Canela: guapo<br />
- Canutu: porro<br />
- cap <strong>de</strong> porc: lleig<br />
- cara cul: lleig<br />
- cara memo: lleig<br />
37
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
- cara monu: lleig<br />
- cara xiste: lleig<br />
- cardar: mantenir relacions sexuals<br />
- cardar el pal: suspendre un examen<br />
- cardo: lleig<br />
- casper: exagerat<br />
- catejar(cate): suspendre un examen<br />
- catximba:<br />
- caxondo: que té ganes <strong>de</strong> mantenir relacions sexuals<br />
- cec: enamorat<br />
- cego/a: embriagat<br />
- cigarro <strong>de</strong> la risa: porro<br />
- cobertura: droga<br />
- coca: cocaïna<br />
- colat: enamorat<br />
- colla: grup d’amics<br />
- com un tren: atractiu, guapo<br />
- com una cuba: embriagat<br />
- costo: haixix<br />
- cubata: beguda alcohòlica<br />
- cuernacos: fer el salt, enganyar<br />
- cuernos: fer el salt, enganyar<br />
- curru: treball, feina<br />
- <strong>de</strong> conya: genial<br />
- <strong>de</strong> guays: genial<br />
- <strong>de</strong> mala llet: enfadat<br />
- <strong>de</strong> rotllo: estar/mantenir relació amb algú<br />
- <strong>de</strong>l mil: únic<br />
- <strong>de</strong>l segle: únic<br />
- <strong>de</strong>sfase total: passar-s’ho bé<br />
- ding-dong: no assistir a classe<br />
- diós: guapo, atractiu<br />
- donar plantón: ignorar<br />
- dones: noies per lligar<br />
38
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
- el rei <strong>de</strong>l mambo: el millor<br />
- embobat: enamorat<br />
- emprenyat: enfadat<br />
- encantat: enamorat<br />
- encegat: enamorat<br />
- encepat: enfadat<br />
- encès: enfadat<br />
- enfabada: enamorada<br />
- enganxats com lapes: enamorats<br />
- enxovat: que ha ingerit cocaïna<br />
- enxoxat: enamorat<br />
- enxuflat: que ha pres estupefaents<br />
- és un <strong>de</strong>u: guapo<br />
- és un patan: dolent<br />
- és un person: especial (negativament), diferent<br />
- és un petardo: dolent<br />
- és una zorrona: insult<br />
- espiucat: drogat<br />
- espiuques: droga<br />
- està al seu món: enamorat<br />
- estan flirtejant: lligant<br />
- estar xapat: tancat<br />
- estobar a algú: pegar a algú<br />
- estropajo: lleig<br />
- ets l'amo: el millor<br />
- fa pena: fer el ridícul<br />
- fallar: suspendre un examen<br />
- fantasma: exagerat, xulo<br />
- fardar: xulejar<br />
- farina: cocaïna<br />
- farlopa: cocaïna<br />
- fato: droga<br />
- feíco: lleig<br />
- fer pal: fer mandra<br />
39
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
- fer postres: mantenir relacions sexuals<br />
- fer un polvo: mantenir relacions sexuals<br />
- fer un rulu: passejar<br />
- fer un St. <strong>Hilari</strong>: beure tot <strong>de</strong> cop<br />
- fer-se algú: mantenir relacions sexuals amb algú<br />
- festival: festa<br />
- festivalasso: festa grossa<br />
- feto: lleig<br />
- fetocho: lleig<br />
- fiestorro: festa grossa<br />
- fiestuki: festa<br />
- flipat: exagerat, xulo<br />
- fly: porro<br />
- fotre: fer<br />
- fotre el pal: suspendre un examen<br />
- full: droga<br />
- gat/a: embriagat<br />
- grillat: boig<br />
- ha crescut 5 cm: l’han enganyay, li han fet el salt<br />
- he tombat: suspendre un examen<br />
- herba: marihuana<br />
- hi ha feeling: hi ha relació<br />
- hipertaja: molt embriagat<br />
- horrendo: lleig<br />
- hòstia: cop, caiguda<br />
- hostiot: cop, caiguda<br />
- inútil: que no serveix per res.<br />
- jarana: festa<br />
- la verda: marihuana<br />
- li mola: li agrada<br />
- llesca: caiguda<br />
- llesco: caiguda<br />
- macrofestival: gran festa<br />
- mai: porro<br />
40
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
- mam: beure alcohòlic<br />
- mamat/ada: embriagat<br />
- maria: marihuana<br />
- maria <strong>de</strong> la juana: marihuana<br />
- matèria: droga<br />
- mazizo: guapo, atractiu<br />
- mazizorro: guapo, atractiu<br />
- me la porta fluixa: no m’importa<br />
- me l'ha cardat: m’ha enganyat<br />
- meco: caiguda, cop<br />
- menjar-se la boca: fer petons<br />
- mercancia: droga<br />
- merda: droga<br />
- m'ha anat com el cul: molt malament<br />
- m'ha quedat: suspendre<br />
- m'han donat pel cul: suspendre<br />
- m'han fullat: suspendre<br />
- molarà: serà divertit<br />
- molta marxa: molta festa<br />
- morreo: petó<br />
- <strong>nano</strong>: noi<br />
- niñato: noi (<strong>de</strong>spectiu)<br />
- no em toquis els collons: no em molestis<br />
- no em toquis els ous: no em molestis<br />
- no hi és: està enamorat<br />
- no passa per la porta: l’han enganyat, li han fet el salt<br />
- no tocar <strong>de</strong> peus a terra: estar enamorat<br />
- notes: xulo, cregut<br />
- nuvills: no anar a classe<br />
- ocro-gusano: lleig<br />
- ogru: lleig<br />
- pàjaro: droga<br />
- pallasso: exagerat<br />
- parella-xicle: enamorats<br />
41
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
- passa <strong>de</strong> mi: no em fa cas<br />
- passar-se algo pel forro: no importar<br />
- passar-s'ho <strong>de</strong> puta mare: passar-s’h bé<br />
- pastis: pastilles, droga<br />
- pavo: noi<br />
- peazo...: gran<br />
- pecat: lleig<br />
- pegarse el lote: enrotllar-se<br />
- peies: faltar a classe<br />
- penjat: enamorat<br />
- penya: grup d’amics<br />
- pepino: guapo<br />
- pescar: lligar<br />
- pet: embriagat<br />
- petardo: lleig, dolent<br />
- petes: porro<br />
- picat: enfadat<br />
- piedra preciosa: droga<br />
- pilotasso: embriagar-se<br />
- pillat: enamorat, boig<br />
- pinyo: caiguda<br />
- pirulo: porro<br />
- piti: cigarret<br />
- pivon: guapo<br />
- pivonazo: molt guapo<br />
- planning: activitats d’oci planeja<strong>de</strong>s<br />
- plasta: pesat<br />
- polvos talco: cocaïna<br />
- porros<br />
- porta una turca a sobre: anar embriagat<br />
- potar: vomitar<br />
- pringat: inútil<br />
- priva: droga<br />
- que feo: lleig<br />
42
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
- que flipes: molt bo, exageradament<br />
- que t'hi cagues: molt bo, exageradament<br />
- química: relació amorosa entre dues persones<br />
- quina castanya: caiguda, cop<br />
- quina nata: caiguda<br />
- raphanta: lleig<br />
- ratlles: cocaïna<br />
- rulas: droga<br />
- sello: caiguda<br />
- serà brutal: molt divertit<br />
- serà tan guay: molt divertit<br />
- s'estan liant: s’estan enrotllant<br />
- sobar: dormir<br />
- taja: embriagat<br />
- tec-tec: droga, cocaïna<br />
- tenir el cor trencat: patir <strong>de</strong>samor<br />
- tenir mono d'ella: ganes d’estar amb algú<br />
- tet: noi, amic<br />
- tio bueno: guapo<br />
- tirar els trastos: afalagar<br />
- titis: nois/noies per lligar<br />
- tolong-tolong: no assistir a classe<br />
- tom: burro, inútil<br />
- tontejar: lligar<br />
- torrada: embriagada<br />
- torta: embriagada<br />
- tortolitos: enamorats<br />
- tosco: inútil<br />
- tot papa: embriagat<br />
- tou/tova: embriagat<br />
- tremendo: guapo<br />
- trempar: estar excitat sexualment<br />
- triumfarà: serà genial<br />
- triumfar-se algú: lligar-se algú<br />
43
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
- trompa: embriagat<br />
- trunyu: lleig<br />
- tut: burro<br />
- va col·locat: drogat<br />
- va <strong>de</strong>l pal: xulo, plantar cara<br />
- va enfarlopat: drogat<br />
- va ensecat: drogat<br />
- va entaquinat: drogat<br />
- va enxufat: drogat<br />
- va fumat: drogat<br />
- va girat: drogat<br />
- va morat: drogat<br />
- va porrat: drogat, que ha fumat porros<br />
- va torrat: embriagat<br />
- vaia careto: lleig<br />
- vaia cebollón: embriagat<br />
- vaia diva: guapa<br />
- vaia faros: drogat<br />
- vaia trunyu: cosa dolenta<br />
- vibrar-la: passar-s’ho bé<br />
- xaval: noi<br />
- xina: cremada <strong>de</strong> cigarret, porro<br />
- xocolata: haixix<br />
- xulfes: droga<br />
- xulo acabat: xulo<br />
- xulo barato: xulo<br />
- xulo piscines: xulo<br />
- xulo putes: xulo<br />
- xulo rematat: xulo<br />
- xulo : cregut<br />
- xurrys: noies per lligar<br />
44
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
Mo<strong>de</strong>l qüestionari <strong>de</strong> l’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
Aquest és un qüestionari on l’informador ha <strong>de</strong> contestar utilitzant lèxic<br />
propi/exclusiu <strong>de</strong>ls joves <strong>de</strong> la seva regió. En cas que alguna pregunta no es<br />
pugui contestar perquè no li atribuïu cap paraula pròpia <strong>de</strong>ls joves, no cal que<br />
es contesti. A més a més, m’aniria bé que si recor<strong>de</strong>u alguna expressió o algun<br />
mot propi <strong>de</strong>ls joves l’anotéssiu al final <strong>de</strong> les preguntes tot afegint-hi el seu<br />
significat.<br />
1. Estàs presenciant un partit <strong>de</strong> futbol <strong>de</strong>ls teus amics quan <strong>de</strong> sobte un<br />
d’ells patina, ensopega amb la pilota i cau fent dues tombarelles. <strong>Com</strong><br />
<strong>de</strong>scriuries la caiguda a un altre amic?<br />
Hòstia santa no sabeu pas que ha passat avui al partit, un tiu molt però<br />
molt flipat anava corrent, ja es pensava q faria el gol <strong>de</strong>l segle, i el tut<br />
es queda a mitges, patina i boo caiguda, un mecuuu que flipa.<br />
2. Un dissabte a la nit <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ixes anar <strong>de</strong> festa a una discoteca. Allà, et<br />
trobes una noia molt beguda i que no s’aguanta dreta. <strong>Com</strong> <strong>de</strong>finiries el<br />
seu estat?<br />
Que cega va, ho veu tot doble.<br />
Borratxa, alcohòlica...<br />
3. <strong>Com</strong> en dius <strong>de</strong>l que fa el teu nòvio/nòvia quan s’oblida <strong>de</strong> tu una nit i<br />
s’enrotlla amb algú altre?<br />
Cuernos, les banyes, ja no passo per les portes, faig 5 cm més<br />
d’altura...<br />
4. Amb quina expressió <strong>de</strong>scrius el fet <strong>de</strong> no assistir a classe d’amagat?<br />
Fer campana, agafar-t’he un dia <strong>de</strong> festa...<br />
45
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
5. Convens el teu amic per anar <strong>de</strong> festa. Descriu-li la gran festa que hi ha.<br />
Hi haurà un piló <strong>de</strong> penya, no tu pots perdre. La música igual com si<br />
fossis l’Abel Almena, millenium cosmic club a fondu, i no et pots oblidar<br />
que hi haurà molts homes per pescar i la meitat estàn boníssims, no em<br />
diràs que et perdràs aquest festival?<br />
6. Quina paraula o expressió utilitzaries com a sinònim <strong>de</strong> “estar<br />
enamorat”?<br />
Penjat, estar enxoxat, estar colat per una persona..<br />
7. Un noi es reuneix amb la seva colla d’amics i els diu: me comprat un<br />
cotxe molt car i guapo. Segur que faré enveja a tot el poble i tothom em<br />
mirarà sempre!<br />
<strong>Com</strong> <strong>de</strong>finiries el seu caràcter segons el que diu?<br />
Serà xulo i cregut, realment és un fantasma sempre vol ser el centre<br />
d’atenció.<br />
8. Digues-li lleig (<strong>de</strong> les maneres que sàpigues) a alguna persona que no et<br />
cau bé!<br />
Má feooooo, ets més lleig, ets un tut, cara tom, cara memo, fastigós,<br />
penós.... millorable en tots els sentits.<br />
9. Quins mots sents o utilitzes com a sinònims <strong>de</strong> droga (porros,<br />
marihuana, cocaïna,Haixix…)?<br />
Vaig a buscar cubartura, entaquina<strong>de</strong>s.<br />
El peta... la ratlla.<br />
10. Quin sinònim utilitzes <strong>de</strong> “suspendre un<br />
examen”?<br />
L’he cagat, no m’han aprovat, com el cul,...<br />
11. Què pots dir <strong>de</strong>ls següents personatges? Què<br />
fan? Què creus que senten? Per què podria ser?<br />
46
Judit Gómez Fugarolas L’argot juvenil <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> <strong>Hilari</strong> <strong>Sacalm</strong><br />
Se senten atrets l’un per l’altre, en aquest cas se’ls veu enamorats o<br />
enxoxats. Amb ganes <strong>de</strong> fer-se una murrejada.<br />
Està emprenyat, molt i molt enrabiat ves a saber<br />
perquè serà.<br />
12. Altres paraules o expressions juvenils i el seu significat:<br />
Seràs TOM: volent dir ets tonto.<br />
Pobre...: també volent dir seràs tonto.<br />
Que calenttttt: volent dir que ets un lligón<br />
Ganes <strong>de</strong> fer festivals: ganes <strong>de</strong> festa<br />
Passem el peta: passem el porru<br />
Tens un piti: tens un cigarro?<br />
47