Catalunya Infraestructures de l'aigua (arxiu PDF en català)

GARANTIR EL PROVEÏMENT
Un terç de l’aigua
de Catalunya s’ha
de repartir entre
el 90% de població
La Generalitat ha emprès diferents accions per evitar dependre del règim
pluviomètric i garantir el subministrament al marge de les condicions climàtiques
DELS RECURSOS
HÍDRICS ESTAN
MAL REPARTITS AL
TERRITORI CATALÀ
DEL PREU DEL LITRE
D’AIGUA A ESPANYA
ÉS DELS MÉS
BARATS D’EUROPA
El sistema natural
del Ter-Llobregat
té uns recursos
molt ajustats
M
CARMELA SÒRIA
Àrea Monogràfics
Per poder aplicar una nova
cultura de l’aigua i fer un
ús menys agressiu dels
recursos, més eficient i
equilibrat amb el nostre
entorn, fa falta saber amb
exactitud amb què comptem i a què dediquem
el nostre consum diari. La demanda
total d’aigua a Catalunya per a
tot tipus d’usos –el domèstic, l’industrial
i l’agrari– suma 3.123 hectòmetres cúbics
a l’any, una xifra que equival a un cabal
continu de prop de 100 metres cúbics
per segon. Per fer-se’n una idea, es
consumeix cada segon la quantitat d’aigua
que cap en una piscina olímpica.
D’aquest total, un 42% es consumeix a
l’anomenada conca interna catalana. La
resta, el 58% es requereix des de les conques
intercomunitàries o de l’Ebre.
El sistema hidrològic de Catalunya es
divideix en aquestes dues grans zones
partides per una línia vertical. La conca
interna de Catalunya, tot i que inclou 634
municipis i una població de 6,8 milions
de persones, consumeix un 16% menys
que el sistema de la conca de l’Ebre, gestionada
a mitges entre la Generalitat i la
Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, i que
gasta 1.618 hectòmetres cúbics a l’any
tot i que només compta amb el 8% de la
població de Catalunya.
El desequilibri entre població i consum
és evident. La raó la trobem en la destinació
que se li dóna a l’aigua: el consum
del sistema de l’Ebre és bàsicament agrícola,
que és el que predomina en els percentatges
de consum d’aigua de Catalunya.
Signifiquen un 68% del consum,
davant d’un 32% d’ús domèstic i indus-
la política
UN CONCEPTE INTEGRAL
Nou model
de gestió
L’AIGUA ÉS ESCASSA i, a més,
està mal repartida de manera natural.
El mapa de Catalunya mostra
la disparitat en la distribució
i ús de recursos. Les conques internes
ocupen el 52% de la superfície
de Catalunya, que inclou
un 90% de la població. La fragilitat
i la importància del sistema
de proveïment es va posar de
manifest l’any passat i l’anterior
amb la sequera.
Durant els últims anys ja s’han
donat quatre períodes de sequera
(1986, 1990, 1999-2002 i 2005-
2006). La irregularitat de les pluges,
l’augment de la població i el
canvi climàtic han provocat situacions
d’escassetat extrema.
La sequera ha estat una bona
oportunitat per reflexionar sobre
un nou model de gestió de l’aigua.
Coincidint amb l’aplicació
de la Directiva Marc de l’Aigua
de la Unió Europea, la Generalitat
ha impulsat una política de
gestió integral de l’aigua basada
en diferents actuacions, com
l’estalvi i eficiència en l’ús de l’aigua,
la dessalació, la descontaminació
d’aigües subterrànies, la
millora de les xarxes i la reutilització
de les aigües.
L’aposta per la dessalació com
una de les garanties de disponibilitat
d’aigua ja és una realitat
amb la dessaladora del Llobregat,
però el Govern català té la
voluntat d’ampliar la de Tordera
i crear dues dessaladores (Foix i
Tordera 2).
trial, que es concentra principalment a
les conques internes.
¿QUÈ PASSA A LES CASES?
De l’aigua que arriba a les cases, dues
terceres parts provenen de recursos superficials
(rius o embassaments). La resta
procedeixen de cabals subterranis.
Però, ¿què gasta cada persona? Una família
a Catalunya gasta al voltant de 120
litres per habitant al dia. No obstant això,
a la regió metropolitana de Barcelona,
aquesta xifra baixa fins als 110 litres, molt
per sota de la mitjana d’altres països europeus,
com és el cas d’Irlanda, França
i Itàlia, que gasten prop de 250 litres per
habitant al dia.
Els principals agents que proveeixen
d’aigua les cases catalanes són Aigües
Ter-Llobregat (ATLL), que subministra
aproximadament tot l’àmbit de la regió
metropolitana de Barcelona; el Consorci
d’Aigües de Tarragona (CAT), que proveeix
la major part de la província de Tarragona;
i el Consorci de la Costa Brava,
que agrupa 28 municipis de les comarques
de Girona. A partir dels dipòsits, la
competència de la distribució a les cases
és dels ajuntaments.
Fins que l’aigua arriba a les cases des
dels seus diferents orígens ha recorregut
molts quilòmetres. Per això és inevitable
que se’n produeixin pèrdues. Està calculat
que els sistemes perden a Catalunya
entre el 2% i el 4% dels cabals
transportats, un mínim tècnic acceptable
pels experts.
¿QUÈ ES PAGA PER L’AIGUA?
El preu de l’aigua a Catalunya per al consum
domèstic és, de mitjana, d’1,23 euros
el metre cúbic. En comparació amb
el preu d’altres productes de consum diari,
el cost de l’aigua per als ciutadans és
en alguns casos molt inferior. El consum
a Catalunya és de 122 litres per habitant
i dia, xifra que suposa per al ciutadà 0,16
euros al dia. Si féssim el mateix càlcul
però a preu del litre d’una garrafa de 5 litres,
el ciutadà pagaria 30 euros al dia.
Si es compara la factura de l’aigua a
Catalunya amb la d’altres nacions euro-
Mapa de la dem
a Catalunya (an
Conques Ebre (C
Demanda: 1.618 hm3
Domèstic: 69
Industrial: 32
Agrícola: 1.517
Capacitat embassam
3.720,8
Població:
0,62 M hab (8%)
Política futura d
1 Estalvi i eficiència de xarx
2 Millora de la funcionalitat
3 Millora de qualitat de les
hm3/any
1200
1000
800
600
400
200
0
+ 220 hm3
10
740
2008
Reutilització, millora, sistemes i
Dessalinització
Recursos convencionals
pees, es pot apreciar una gran diferència.
Per exemple: Dinamarca paga 4,4
euros el metre cúbic, Anglaterra 3,1 euros
el metre cúbic i a França, la mitjana
no baixa de 2,7 euros el metre cúbic. La
raó d’aquesta diferència de preu entre
Catalunya i la resta d’Europa és que aquí
l’aigua no recull la totalitat dels costos del
servei que rebem. Aquesta proporció, en
el futur, s’haurà d’ajustar per ordre de
la Directiva Marc de l’Aigua de la Unión
Europea.
LA SALUT DEL SISTEMA
Ter i Llobregat, els rius de més cabal del
sistema intern, proveeixen conjuntament
les regions metropolitanes de Barcelona
i Girona, on es concentra gran part de la
població catalana: sis milions de persones.
Les aportacions desembassades
del Ter –200 hectòmetres cúbics a l’any–
i del Llobregat –160 hectòmetres cúbics
a l’any– es completen amb nombroses
fonts subterrànies més modestes i explotades
a nivell municipal.
S’ha constatat, i més després dels últims
episodis de sequera, que el sistema
natural del Ter-Llobregat té uns recursos
ajustats respecte de la demanda
perquè depenen, bàsicament, del règim
de pluges. De fet, les conques internes