Fonaments i propostes per a una (para) - Centre UNESCO de ...

Quaderns de Recerca
Número 2 / juny 2010
Fonaments i propostes per a una (para)diplomàcia
de Catalunya a la UNESCO
La importància de la Convenció sobre la protecció i promoció
de la diversitat de les expressions culturals
Martí Petit
Basis and Proposals for Catalan (Para)diplomacy
in UNESCO
The Importance of the Convention on the Protection and Promotion
of the Diversity of Cultural Expressions
Martí Petit

El Centre UNESCO de Catalunya – Unescocat és una institució creada l’any 1984 com a referent de la
UNESCO a Catalunya. Manté relacions oficials amb la UNESCO i té estatut especial prop de l’ECOSOC i
del Departament d’Informació Pública de les Nacions Unides.
Unescocat defensa i promou el valor de les cultures principalment en els àmbits de la pau, els drets humans,
el desenvolupament, l’educació, la sostenibilitat, el diàleg interreligiós, la diversitat lingüística i el
patrimoni. Unescocat difon els programes i materials elaborats per la UNESCO i ofereix suport tècnic i
visibilitat a l’acció de la societat civil de la UNESCO canalitzada a través de les xarxes de biblioteques,
càtedres, escoles, associacions i clubs UNESCO de Catalunya.
La col·lecció “Quaderns de Recerca” té per objectiu difondre les recerques que han estat realitzades pel
Centre UNESCO de Catalunya - Unescocat, així com estudis de diversa autoria sobre temàtiques que li són
pròpies a les quals el Centre dóna suport.
Per a més informació:
observatori@unescocat.org
The UNESCO Centre of Catalonia – Unescocat was created in 1984 to serve as UNESCO’s reference point
in Catalonia. It maintains official relations with UNESCO and has its own special status with ECOSOC and
the United Nations Department of Public Information.
Unescocat’s mission is to defend and promote the value of cultures, primarily in the spheres of peace, human
rights, development, education, sustainability, interreligious dialogue, linguistic diversity and heritage.
Unescocat disseminates the programmes and materials developed by UNESCO and offers technical support
and greater visibility for actions undertaken by UNESCO’s civil society partners through networks of
Catalan UNESCO libraries, university chairs, schools, associations and clubs.
The ‘Quaderns de Recerca’ (Research Papers) collection aims to disseminate the research conducted by
the UNESCO Centre of Catalonia – Unescocat as well as studies by different authors that the Centre supports
on issues falling under its areas of expertise.
More information:
observatori@unescocat.org
Quaderns de Recerca:
Núm. 2: Fonaments i propostes per a una (para)diplomàcia de Catalunya a la UNESCO.
Martí Petit Bozzo
Edita:
Centre UNESCO de Catalunya
C. Nàpols, 346, 1r. 08025 Barcelona
Tel. 93.4589595
www.unescocat.org
Les idees i les opinions expressades en aquesta publicació són les dels autors i no reflecteixen necessàriament
les del Centre UNESCO de Catalunya
The ideas and opinions expressed in this publication are those of the authors and do not necessarily reflect the
views of UNESCO Centre of Catalonia.
Traducció del català a l’anglès:
Kari Friedenson
Disseny i maquetació:
Montflorit edicions i assessoraments, sl.
ISSN: 2013-8156
Juny de 2010

Fonaments i propostes per
a una (para)diplomàcia de
Catalunya a la UNESCO
La importància de la Convenció sobre la protecció i
promoció de la diversitat de les expressions culturals
Martí Petit Bozzo

Títol: Fonaments i propostes per a una (para)diplomàcia de
Catalunya a la UNESCO.
La importància de la Convenció sobre la protecció i
promoció de la diversitat de les expressions culturals
Autoria: Martí Petit Bozzo.
Síntesi: El segle XXI ofereix a Catalunya un horitzó molt ampli per a la
seva projecció internacional.. D’una banda, la globalització
erosiona el rol dels estats-nació i els arrabassa el monopoli
de les relacions internacionals que havien ostentat des de la
creació de l’Estat modern. De l’altra, el nou Estatut d’autonomia
és una peça molt important (però no imprescindible) per a l’acció
en determinades àrees de l’arena mundial, en especial els
articles 193 a 200 de l’Estatut, que formen el Capítol III “Acció
exterior de la Generalitat”.
Paraules clau:
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
Un àmbit on Catalunya ha començat a tenir un paper rellevant
i gaudeix de moltes possibilitats és la UNESCO. La UNESCO
admet la participació d’organismes que no són estrictament
estatals, però que tenen el seu àmbit d’acció radicat en la
cultura (organitzacions intergovernamentals, ONG, governs
municipals i regionals, etc.). I dins d’aquest context favorable, la
Convenció sobre la diversitat cultural és una plataforma ideal
per traçar noves formes de participació de governs subcentrals
en la governança de la globalització.
Diplomàcia i paradiplomàcia cultural - UNESCO - diversitat
cultural - Convenció sobre diversitat cultural - globalització
- governs subestatals / governs no centrals - Generalitat de
Catalunya - societat civil - Estatut d’autonomia.
3

1 Contextualització
La globalització ha alterat profundament
la lògica de les relacions internacionals i,
com a primer fenomen visible d’aquest procés,
els estats-nació han perdut el monopoli
que havien ostentat fins ara en l’arena mundial.
La irrupció de nous actors en el debat
i l’aplicació de determinades polítiques
transfrontereres obliga els estats a assumir
noves pràctiques diplomàtiques, més enllà
de la “diplomàcia de tractat i ambaixada”.
Davant d’aquesta nova realitat, els governs
subestatals, com el de Catalunya,
comencen a intuir les possibilitats que
se’ls obren més enllà de les fronteres tradicionals.
Prova d’això són les jornades de
treball que els governs no centrals estan
organitzant per definir i fonamentar unes
pràctiques quotidianes que es comencen
a consolidar. Citarem tres exemples:
•
Seminari Internacional “La diplomàcia
cultural. Reflexions i propostes des
de Catalunya”, CCCB, Barcelona, del
2 al 4 de desembre de 2009.
• International Workshop “Towards a
‘third-wave’ in sub-state diplomacy?”,
Brussel·les, 19 de gener de 2010, coorganitzat
pels governs de Catalunya,
Flandes i Quebec.
• Presentació de l’ Estratègia catalana de
cooperació multilateral al desenvolupament,
Seu de l’ONU, 18 d’octubre de
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2009, en el marc del seminari “Governs
descentralitzats i nou multilateralisme”,
coorganitzat per la Generalitat i la United
Nations University (UNU) a Nova York.
Com es pot comprovar, Catalunya és capdavantera
en aquest àmbit estratègic i,
des de la seva personalitat, comença a fer
aportacions rellevants en la reformulació
en curs de les relacions internacionals i de
la governança mundial.
Un terreny en què el Govern de la Generalitat
ha estat actiu és el debat i implementació
de la Convenció sobre la protecció i
la promoció de la diversitat de les expressions
culturals, aprovada per la UNESCO
el 2005. Aquest tractat internacional, que
aposta per una governança multilateral
de la diversitat cultural mundial, ha estat
el banc de proves i un trampolí per a Catalunya,
en el seu camí cap a la consolidació
d’una paradiplomàcia en cultura.
El present QR, doncs, es fa ressò d’aquesta
nova realitat i de les inquietuds dels governs
no centrals. De fa un temps, els responsables
d’ens subestatals són conscients que trepitgen
un terreny polític fundacional, sense
que encara hi hagi gaire fonament teòric i
jurídic que sustenti la seva acció. Fruit de la
nostra tesi doctoral (Petit, 2009), presentada
a la Universitat Ramon Llull, aquest estudi
vol omplir un buit que demana reflexió de
caràcter propositiu.
4

2 Presentació de resultats
La recerca que es presenta analitza les
oportunitats que té el Govern de la Generalitat
en l’acció internacional dins de
l’àrea de la cultura.
Per argumentar-ho, es tractarà en primer
lloc de l’activitat de governs subcentrals
com Califòrnia o el Quebec, exemples de
governs que han desplegat una estratègia
internacional, atenent les seves necessitats
internes (de caràcter econòmic,
industrial, cultural, etc.). Aquests casos
mostren les tendències que comencen a
despuntar i les possibilitats que ofereix la
globalització.
I en aquest context de governança complexa
de multiactors, Catalunya pot optar
per una acció internacional selectiva i sostinguda,
centrada en la UNESCO, que li
permeti una projecció política i cultural. El
primer graó d’aquest projecte és la tasca,
ja iniciada, entorn a la Convenció sobre
la diversitat cultural, de la qual s’analitzarà
l’estructura “ideològica”.
A partir d’aquí, l’informe profunditza en
les competències que el nou Estatut d’autonomia
dóna a la Generalitat de Catalu-
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
nya en matèria de política internacional,
sent molt conscients que en el moment de
tancar el present article el Tribunal Constitucional
encara no havia dictat sentència
sobre el recurs presentat. Això no obstant,
el present estudi sosté que una eventual
sentència desfavorable sobre el Capítol
III de l’Estatut, titulat “Acció exterior de la
Generalitat”, no eliminaria la base jurídica
per a una acció exterior de Catalunya.
Per fonamentar-ho es donen tres arguments:
1.
2.
3.
Anàlisi comparativa amb els estatuts
de les altres comunitats autònomes
Exposició de la doctrina del TC
Explicació de l’acció ja realitzada per
la Generalitat en la matèria.
Finalment, per tancar el cercle, la recerca
incorpora el terme de nova creació paradiplomàcia
en cultura, concepte de la ciència
política referit a l’acció exterior dels
governs subestatals. Amb tot, sostenem
que l’activitat en paradiplomàcia referida
a la cultura no s’ha d’incloure en la política
diplomàtica d’un govern, sinó en l’àrea
de les polítiques culturals.
5

1
La globalització, Catalunya
i la Convenció sobre diversitat
cultural de la UNESCO
1.1 Els governs subestatals
davant de la globalització:
Catalunya s’afegeix a les tendències
capdavanteres
El procés econòmic, polític, social
i fins i tot “mental” que anomenem
globalització comporta
canvis importants a la lògica de
les relacions internacionals, entre
molts altres àmbits. A causa
de la multiplicació dels fluxos de
tot ordre (comercials, financers,
turístics, migratoris, d’informació,
etc.), s’esmicola la possibilitat
que els estats siguin l’únic
agent possible en les relacions
internacionals. Michael Keating,
exdirector del Departament de
Ciències Polítiques i Socials de
l’Institut Universitari Europeu de
Florència, ho contempla com
un fet normal. Al costat de les
ambaixades i delegacions oficials,
trobem representacions de
governs subestatals (regionals i
locals), empreses, sindicats, moviments
socials i organitzacions
transnacionals com ara Greenpeace
i Oxfam. “Aquest univers
és complex, fragmentat i sense
estructura” (Keating 1999:231 i
també Keating 2003:6).
L’increment de l’activitat exterior
dels governs no centrals ha estat
una constant als països desenvolupats
des dels anys vuitanta
del segle passat. En primera
instància, ha estat una eina per
internacionalitzar les economies
domèstiques. En un escenari de
globalització econòmica, les polítiques
orientades a atreure inversions
i a potenciar les exportacions
són el primer motor de
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentació de resultats
l’activitat exterior dels governs
no centrals. Les regions riques
que tenen un pes polític dins dels
països respectius —Califòrnia,
Baden-Württemberg, Baviera,
Ontàrio, Nova Gal·les del Sud—
disposen de molts més recursos
per actuar en l’esfera internacional
que les seves equivalents
més petites i menys dotades. Fins
i tot, compten amb més recursos
que molts països en vies de desenvolupament.
Califòrnia és tan gran, i els seus problemes
tan enormes, que necessita
la seva pròpia política exterior. En
una època en què l’economia governa
les relacions exteriors, això no
significa crear ambaixades i exèrcits,
sinó oficines comercials i agents a
l’exterior, establir les pròpies relacions
amb les nacions estrangeres i
un Govern i un Parlament disposats
a representar els interessos de
l’estat [de Califòrnia] amb independència
de Washington.
Goldsborough 1993,
citat a: Hocking 1999:23
i també a: Hocking 2003:250
Així, l’estat més poblat dels
EUA, amb un producte interior
brut superior al de Canadà, ha
vist la necessitat de reposicionar-se
després de la signatura
del Tractat de Lliure Comerç
d’Amèrica del Nord (TLCAN,
NAFTA en les sigles angleses).
I és que, en efecte, ens trobem
immersos en una profunda
transformació de l’estat-nació,
que ja no és un mercat protegit
per a la indústria local, sinó que
ha dissolt les seves fronteres comercials
i s’ha obert al flux de
mercats i capitals internacionals.
La vella idea d’un estatnació
amb sobirania mercantil
és ja història. «Igual com les
empreses s’ocupen d’establir
aliances estratègiques per raons
de cost i de competitivitat,
les regions, les localitats i les
ciutats creen vincles internacionals
i el seu propi tipus d’aliança
estratègica amb l’objectiu
de reforçar la seva posició
en l’economia mundial» (Hocking
1999:19 i també a Hocking
2003:244-5).
Des d’aquest punt de vista, l’acció
exterior de la Generalitat s’ha orientat
a atreure inversió estrangera,
a promoure mercats exteriors
per als agents econòmics interns
i, de forma colateral, a potenciar
l’atractiu turístic ja creat per l’extraordinari
branding power dels
Jocs Olímpics de Barcelona. L’activitat
de la Generalitat s’ha inserit
en una tònica generalitzada que
busca oportunitats en el context dinàmic
de la globalització. Res que
no hagi fet cap altre Govern subestatal
amb certa capacitat econòmica
i política, doncs. Àngel Mesado,
extècnic de la Secretaria d’Afers
Exteriors de la Generalitat, fa una
anàlisi detallada de la història de
les relacions exteriors del Govern,
sobretot pel que fa a la UNESCO:
Ja des del començament de l’autonomia,
l’acció exterior del Govern
ha estat duta a terme pels diferents
departaments en els seus respectius
àmbits d’actuació i la coordinació
general ha anat a càrrec d’unitats
generalment adscrites al Departament
de Presidència sense capacitat
d’assumir una coordinació global del
conjunt de l’acció exterior.1 Aquesta
estructura dispersa s’acabava de
concretar amb un seguit d’actors i
organismes vinculats de naturalesa
mixta publicoprivada generalment en
forma de consorcis i patronats que
assumien part del pes de la projecció
exterior catalana. En aquest
1 Secretariat d’Afers Interdepartamentals
(creació el 1981); Direcció General
d’Afers Interdepartamentals (1984);
Gabinet d’Actuacions Exteriors (1990);
Comissionat per a Actuacions Exteriors
(1992); Direcció General de Relacions
Exteriors (1997); Secretaria de Relacions
Exteriors (2001); Secretaria de Relacions
Internacionals (2003); Secretaria d’Afers
Exteriors (2006).
6

sentit, cal mencionar la importància
del Patronat Català Pro Europa en
la dinamització de les relacions de
Catalunya amb la Unió Europea o
bé l’antic Institut d’Estudis de la
Mediterrània —actual IEMed—,
consorci format per la Generalitat,
l’Ajuntament de Barcelona i el
Govern central, responsable de
l’ordenació de l’acció exterior en
una àrea considerada prioritària com
és la Mediterrània i, molt especialment,
el Magrib. En el camp de les
relacions econòmiques i comercials,
el COPCA i el CIDEM són dos consorcis
de reconegut prestigi centrats
en la promoció exterior comercial i
industrial, respectivament.
A partir de l’any 2003, durant els
anys de l’anomenat «Govern Catalanista
i d’Esquerres», es manté l’esquema
administratiu bàsic centrat en
una unitat de coordinació adscrita
al Departament de Presidència —en
aquest cas la Secretaria de Relacions
Internacionals—. 2
Mesado 2008:17
Però l’acció exterior de tot Govern,
sigui estatal o subestatal, no sols
té un vector mercantil. Un altre
vessant de les relacions internacionals
és el de la cooperació. I
és aquí on Catalunya també té
una porta per a l’acció internacional.
Un bon exemple n’és l’acord
signat el gener de 2009 entre la
Generalitat, mitjançant l’Agència
Catalana de Cooperació al Desenvolupament
(ACCD), i el Programa
de Nacions Unides per al
Desenvolupament (PNUD). Aquest
memoràndum d’entesa és el primer
acord que aquest organisme
de Nacions Unides signa amb un
ens no estatal. Com també és pertinent
citar l’acord de cooperació
entre Catalunya i la República
de l’Uruguai, signat el 2006. El setembre
de 2009, es va formalitzar
el Pla de Treball 2009-2011 per des-
2 Cal afegir que en el segon tripartit,
les relacions internacionals s’han dividit
entre la Secretaria per a la UE (adscrita
a Presidència) i el Comissionat d’Afers
Exteriors i Cooperació (Vicepresidència).
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentació de resultats
envolupar aquest acord en àmbits
com les relacions exteriors, la
joventut, el turisme, la innovació
i la formació. Així, el Pla de Treball
Catalunya-Uruguai preveu
consolidar accions en les quals
ja existia col·laboració, com per
exemple entre l’Institut de Recerca
i Tecnologia Agroalimentàries de
Catalunya (IRTA) i l’Instituto Nacional
de Investigación Agropecuaria
d’Uruguai (INIA). Catalunya
pot tenir una presència al món no
sols en el mercat, sinó també en
els valors i el coneixement.
En aquesta nova dinàmica que
dibuixa la globalització, els sistemes
federals es troben clarament
avantatjats. Es tracta de casos en
què els governs subestatals participen
en l’àmbit internacional
en aquelles àrees en les quals
tenen competències polítiques
substantives. Això inclou sovint
àrees polítiques que tenen una
importància no sols simbòlica
sinó també per a la pràctica política.
D’aquesta manera, l’acció
paradiplomàtica inclou les àrees
d’àmbit general (economia, medi
ambient, política social, desenvolupament
rural i urbà, etc.), així
com, en els casos d’una comunitat
lingüística i cultural diferenciada,
d’altres més específiques
(cultura, educació, política lingüística,
pràctica religiosa, etc.).
Si ens centrem en les polítiques
culturals, observem que el Quebec
fou el primer país a adonar-se
que van íntimament lligades a una
acció (para)diplomàtica rigorosa i
eficient per tal d’obtenir avantatges
en la signatura d’acords internacionals.
En l’esmentat Tractat de
Lliure Comerç d’Amèrica del Nord
(TLCAN-NAFTA) entre Mèxic, els
EUA i el Canadà, aquest darrer
país va aconseguir davant els EUA
que els béns i serveis culturals fossin
exclosos de la liberalització
comercial. Gràcies a aquesta «ex-
cepció cultural», recollida a l’annex
I del TLCAN, l’Estat canadenc
pot intervenir en el mercat per tal
d’aplicar mesures de promoció de
la cultura pròpia. I dins d’aquest
tractament específic del sector
cultural, el Quebec té unes condicions
encara més favorables, que
li permeten associar-se amb altres
estats de la mateixa àrea lingüística.
D’aquesta manera, queden
obertes les portes a, per exemple,
coproduccions cinematogràfiques
amb França mitjançant un règim
molt favorable (Zellagui, 2001). Al
contrari, Mèxic no va excloure el
sector cultural del TLCAN i a partir
d’aquest moment, s’ha vist lligat
de mans a l’hora d’elaborar polítiques
culturals. Només un exemple:
segons dades de la Coalición
Mexicana para la Diversidad Cultural,
la producció cinematogràfica
de Mèxic ha disminuït un 72%
els darrers anys. A més, els EUA
controlen 2.500 de les 3.000 sales
de projecció de cinema de Mèxic.
Com a conseqüència d’això, conclou
la Coalició, s’han tancat empreses
de producció, ha augmentat
l’atur en el sector i s’han reduït
les exportacions audiovisuals del
país (Barlet, 2005).
D’aquests exemples se’n desprèn
la necessitat que les polítiques culturals
incloguin com a pràctica habitual
un seguiment molt estret de
les negociacions dels acords internacionals,
encara que «només es
tracti de comerç». L’acció paradiplomàtica
de la Generalitat ja no
és un luxe, sinó una peça més en
les seves polítiques internes.
En els moments fundacionals de la
societat global, la reformulació de
l’acció exterior genera noves dinàmiques
de participació, així com
expectatives internes. En el cas
català, veurem que el Govern de
la Generalitat té fonament tècnic
i jurídic per fer un salt qualitatiu i
implementar una paradiplomàcia
7

activa, com a contribució catalana
a la globalització. I la Convenció
sobre diversitat cultural de la
UNESCO i el seu desplegament
és l’àmbit des d’on Catalunya pot
posar en pràctica un multilateralisme
actiu, selectiu i estratègic. És
en l’especialització i la concentració
de recursos humans i financers
que Catalunya pot aportar un valor
afegit amb personalitat pròpia als
processos de redimensionament
de la governança política, econòmica
i institucional en curs. Hi ha
arguments per desplegar una diplomàcia
acotada però sostinguda,
que li doni un protagonisme
i una activitat que li permeti reinventar
la seva presència al món. I
la Convenció de la UNESCO sobre
diversitat cultural pot ser un element
clau per ampliar i consolidar
una paradiplomàcia cultural amb
molts rèdits per a Catalunya.
1.2 La Convenció sobre la diversitat
cultural, una aposta de
la UNESCO en la governança
global de la diversitat
El 20 d’octubre de 2005, la 33a
Conferència general de l’Organització
de les Nacions Unides
per a l’Educació, la Ciència i la
Cultura (UNESCO) va aprovar
la Convenció sobre la protecció
i la promoció de la diversitat
de les expressions culturals. 3
Aquest tractat internacional va
3 En el text present, el tractat internacional
«Convenció sobre la protecció i la promoció
de la diversitat de les expressions culturals»
també rebrà el nom de «Convenció sobre
diversitat cultural» o «Convenció de la
UNESCO», indistintament.
Versió del text en les llengües oficials de
la UNESCO (anglès, francès, espanyol,
xinès, rus i àrab):
http://portal.unesco.org/culture/es/
ev.php-URL_ID=33232&URL_DO=DO_
TOPIC&URL_SECTION=201.html
Versió no oficial en català disponible a:
http://www20.gencat.cat/docs/
CulturaDepartament/Cultura//Temes/
Diversitat%20Cultural/Documents/
conveni_diversitat.pdf
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentació de resultats
tenir els vots favorables de 148
estats membres de la UNESCO,
mentre que quatre estats es van
abstenir i els EUA i Israel s’hi van
oposar. L’aprovació de la Convenció
va ser molt celebrada,
perquè s’interpreta com un contrapès
als acords de liberalització
del comerç internacional de
l’Organització Mundial del Comerç
(OMC). Es pot dir que gràcies
a la Convenció, la UNESCO
ha despertat de la seva letargia
institucional, després de la crisi
que va comportar l’adopció de
l’Informe McBride a la dècada
dels 1980. Així, la Convenció és
una fita a favor de la diversitat
cultural en l’àmbit del dret internacional
i, des d’un punt de vista
polític, és la principal derrota de
l’administració Bush en la seva
deriva unilateralista i en la seva
estratègia de desregulació del
mercat cultural i audiovisual.
Pel que fa al contingut, la Convenció
consagra en l’àmbit del
dret internacional la legitimitat
dels països a aplicar polítiques
culturals. Els seus principis fonamentals
són:
1.
2.
3.
La diversitat cultural va estretament
lligada als drets
humans, com ara la llibertat
d’expressió o el dret a la
creació, amb la democràcia i
amb el pluralisme i la solidaritat
internacional.
Es reconeix la natura específica
dels béns i serveis culturals,
que no poden ser tractats
solament pel seu valor
comercial, sinó també com a
portadors de valors, d’identitat
i de sentit.
Els estats tenen dret a aplicar
mesures de preservació i
promoció de totes les expressions
culturals que els són
pròpies, al marge de les lleis
4.
5.
6.
7.
8.
de mercat que les facin viables,
o no, econòmicament.
Per tal de garantir un món
divers, és fonamental l’ajut
a les indústries culturals dels
països en via de desenvolupament.
La solidaritat és un valor
central en la relació entre
cultures i, en conseqüència,
cal potenciar la transferència
tecnològica i de coneixement,
així com la cooperació
entre els països desenvolupats
i els que es troben en via
de desenvolupament.
La indústria cultural està lligada
al desenvolupament
sostenible de les societats.
La Convenció crea mecanismes
d’aplicació i seguiment.
Així mateix, es preveu la
creació d’un mecanisme de
conciliació per a la resolució
de conflictes, que pot generar
una jurisprudència en
dret internacional des d’una
perspectiva cultural i no comercial.
La Convenció sobre Diversitat
Cultural de la UNESCO no
se subordina a altres acords
i tractats internacionals, com
ara els de l’OMC, si bé tampoc
els deroga.
La recerca dirigida per les professores
de dret internacional
públic de la UAB, Francina Esteve
i Claudia Jiménez, exposa
en un dels capítols les principals
característiques de la Convenció
(Esteve, Jiménez 2006). Així, un
tema que afecta els fonaments
ideològics del tractat és el reconeixement
de «la naturalesa específica
de les activitats i els béns
i serveis culturals com a portadors
d’identitat, valors i signifi-
8

cat» (art. 1.g). Aquest argument ja
va ser esgrimit en el seu moment
pels defensors de l’excepció cultural,
sense èxit, durant la Ronda
Uruguai de l’OMC els anys 1986-
94. Una expressió cultural o els
béns i serveis que la vehiculen
no tenen per què ser competitius,
ni han de desaparèixer pel
simple fet de no ser-ho. La manifestació
d’una expressió cultural
està íntimament lligada a l’expressió
d’una comunitat o grup
ètnic i, per tant, es fonamenta en
els drets humans i en el principi
del desenvolupament humà sostenible
de tota societat. Tot i que
pugui generar valor econòmic,
una expressió cultural no s’ha
de supeditar a les lleis del mercat,
perquè la lògica mercantil
pot ser una seriosa amenaça per
a la mateixa supervivència de
la diversitat de les expressions.
Establir la doble naturalesa de
les expressions culturals era un
pilar fonamental perquè en el
futur no hi hagi falses interpretacions
sobre l’aplicació de la
Convenció.
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentació de resultats
Així mateix, també cal destacar el
vessant de solidaritat i cooperació
que apareix de forma transversal
al llarg de tota la Convenció. El lligam
entre promoció de la diversitat
cultural i cooperació internacional
és la clau de volta que permetrà en
el futur l’aplicació de la Convenció.
D’una banda, perquè així s’assegura
un ampli suport de països en
via de desenvolupament, que en
la seva aclaparadora majoria no
tenen indústries culturals o, en el
cas de tenir-ne, no són en absolut
competitives. Però, sobretot, perquè
s’exorcitza el fantasma del proteccionisme
i del tancament de les
comunitats sobre si mateixes. La
Convenció vol ser un instrument
per afavorir un flux cultural equilibrat
entre totes les comunitats del
planeta (en oposició al flux unidireccional
de les potències exportadores
actual), i no una excusa per
tancar-se «a l’altre».
Aquest principi de solidaritat i
cooperació cultural queda concretat,
a més, en la creació del
Fons Internacional per a la Di-
versitat Cultural (art. 18). Tot i
la solemnitat del nom, les aportacions
dels estats signataris a
aquest fons són voluntàries. Per
tant, aquesta figura jurídica té
un caràcter eminentment formal,
ja que el fet que un estat ratifiqui
la Convenció no l’obliga
econòmicament a res. Tanmateix,
el fet que el Fons tingui una
regulació tan laxa obre les portes
a donacions d’altres ens que
no siguin estats, com ara organismes
i programes de les Nacions
Unides, entitats públiques o
privades o, fins i tot, governs no
centrals com ara la Generalitat
de Catalunya (art. 18.3c). D’altra
banda, el Fons pot acceptar
contribucions finalistes, lligades
a projectes concrets (art. 18.5).
La laxitud de l’article 18 és cabdal
per a Catalunya, ja que, tal
com s’argumentarà a les conclusions
d’aquest QR, permet
que la Generalitat i la societat
civil catalana tinguin un paper
rellevant en la implantació i desenvolupament
de la Convenció
i, per extensió, a la UNESCO.
9

2
Relacions internacionals de
la Generalitat de Catalunya:
fonaments jurídics
2.1 L’Estatut d’autonomia de
2006
El punt de palanca fonamental
per a implementar una paradiplomàcia
en cultura activa de
la Generalitat és el nou Estatut
d’autonomia. En el seu article
127, estableix que «correspon a
la Generalitat la competència
exclusiva en matèria de cultura.
Aquesta competència exclusiva
comprèn en tot cas: [...] La projecció
internacional de la cultura
catalana» (article 127 d. Tercer,
EAC 2006). D’altra banda, el Capítol
III de l’Estatut “Acció exterior
de la Generalitat” estableix les
competències en paradilomàcia
del Govern de Catalunya (arts.
193 – 200 EAC 2006).
Al quadre 1 hi ha una qüestió
clau com és l’article 198 del
nou Estatut, en què es regula
la presència de Catalunya a
la UNESCO. En aquest article,
«Participació en organismes
multilaterals», s’estableix el
mandat que «la Generalitat ha
de participar en els organismes
internacionals competents
en matèries d’interès rellevant
per a Catalunya, especialment
la UNESCO i altres organismes
de caràcter cultural, en la forma
que estableixi la normativa
corresponent». Segons els catedràtics
de Dret Constitucional
de la Universitat de Barcelona
Mercè Barceló i Joan Vintró,
aquest mandat estatutari
implica que «la Generalitat hi
participa [als organismes internacionals]
sense necessitat de
demanar autorització estatal»
(Barceló i Vintró 2008:583).
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentació de resultats
Això no obstant, tal i com es pot
comprovar en el mateix quadre
1, l’article 198 està inclòs en el
recurs d’inconstitucionalitat presentat
pel Partit Popular l’octubre
del 2006. En un primer moment,
es pot pensar que si l’alt tribunal
dictamina que aquest article no
s’ajusta a la carta magna, tota
estratègia catalana al si de la
UNESCO quedaria invalidada.
Al nostre entendre, però, no és
així. Hi ha tres arguments sòlids
que permeten refutar aquesta
afirmació:
1.
2.
3.
la comparació d’aquest article
amb els seus homòlegs dels
estatuts d’autonomia d’altres
comunitats autònomes
l’estudi de l’evolució de la
jurisprudència del Tribunal
Constitucional (TC)
els antecedents legislatius
que han permès una presència
directa, activa i permanent
de Catalunya a la
UNESCO des del 2004.
2.2. Argument 1. Anàlisi comparativa
amb els estatuts d’autonomia
d’altres comunitats
autònomes
Pel que fa al primer argument,
veurem que els estatuts d’autonomia
reformats durant la VIII
legislatura espanyola (2004-08),
incorporen importants elements
de participació de les comunitats
en els organismes europeus
i internacionals, a diferència dels
seus precedents. L’anàlisi comparativa
del quadre 2 entre tots
els estatuts reformats aporta llum
sobre la qüestió.
Com es pot comprovar, dues comunitats
tenen en l’articulat del
seu estatut referències explícites a
la seva presència a la UNESCO.
Es tracta de Catalunya i Castella
i Lleó. Si es compara el redactat i
la data d’aprovació, es pot constatar
que l’estatut castellanolleonès
és un calc del català. Contrasta,
però, que aquest article hagi estat
objecte de recurs d’inconstitucionalitat
per part del Partit Popular
en el cas català, però aprovat en
una comunitat governada per
aquest partit. Una sentència del
TC desfavorable a l’article 198
EAC 2006 que eliminés la presència
catalana a la UNESCO generaria
efectes en cadena sobre els
altres estatuts d’autonomia i això
provocaria, de retruc, importants
contradiccions en l’ordenament
jurídic espanyol. Si l’article 198 de
l’Estatut català resulta inconstitucional,
no queda gens clar qui, com
ni quan aplicarà aquest criteri a
l’article 67 de l’Estatut castellanolleonès,
ni a la resta d’estatuts que,
si bé no fan referència explícita a
la UNESCO, sí que tenen un esperit
similar (per exemple, Andalusia
i València).
2.3. Argument 2. Exposició de
la doctrina del Tribunal Constitucional
El segon argument, segons el
qual una sentència desfavorable
en l’article 198 EAC no deslegitimaria
l’acció de la Generalitat
a la UNESCO, té una major contundència.
En aquest sentit, la jurisprudència
del TC avala l’acció
internacional de la Generalitat,
inclosa la seva participació en
organismes com la UNESCO. En
concret, ens referim a les sentències
STC 153/1989, STC 80/1993 i
STC 165/1994.
El catedràtic de Dret Constitucional
Antoni Monreal dóna les
claus per entendre l’evolució del
Tribunal Constitucional sobre la
qüestió. Aquesta evolució està
condicionada per factors jurídics,
10

Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentació de resultats
Quadre 1.
EAC 2006 (Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol),
capítol III «Acció exterior de la Generalitat»
Nota: els articles marcats amb * són objecte del recurs d’inconstitucionalitat del Partit Popular (BOE, 9 d’octubre del 2006).
Article 193. Disposicions generals
1. La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant
la competència de l’estat en matèria de relacions exteriors.
2. La Generalitat té capacitat per portar a terme accions amb projecció exterior que derivin directament de les seves competències,
sia de manera directa, sia per mitjà dels òrgans de l’Administració general de l’estat.
Article 194. Oficines a l’exterior
La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a l’exterior.
* Article 195. Acords de col·laboració
La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot subscriure acords de col·laboració en l’àmbit de les seves
competències. Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l’estat han de prestar el suport necessari a les
iniciatives de la Generalitat.
Article 196. Tractats i convenis internacionals
1. El Govern de l’estat ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció dels tractats que afectin d’una
manera directa i singular les competències de Catalunya. La Generalitat i el Parlament poden dirigir al Govern les observacions
que considerin pertinents.
2. Si es tracta de tractats que afecten Catalunya d’una manera directa i singular, la Generalitat pot sol·licitar al Govern que
integri representants de la Generalitat en les delegacions negociadores.
3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern la subscripció de tractats internacionals en matèries de la seva competència.
4. La Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries per executar les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals
ratificats per Espanya o que vinculin l’estat en l’àmbit de les seves competències.
Article 197. Cooperació transfronterera, interregional i al desenvolupament
1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials,
ambientals i culturals, i hi ha d’establir les relacions que corresponguin.
2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb altres territoris, en els termes que estableix l’apartat 1.
3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament.
* Article 198. Participació en organismes internacionals
La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya,
especialment la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, en la forma que estableixi la normativa corresponent.
* Article 199. Coordinació de les accions exteriors
La Generalitat ha d’impulsar i coordinar, en l’àmbit de les seves competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes
i altres ens públics de Catalunya, sens perjudici de l’autonomia que tinguin.
* Article 200. Projecció internacional de les organitzacions de Catalunya
La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si
escau, llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius.
Font: Elaboració pròpia.
11

Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentació de resultats
Quadre 2.
Estatuts d’autonomia reformats durant la VIII legislatura espanyola (2004-08).
Articles referents a la participació en organismes internacionals
Estatut d’autonomia de Catalunya
Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol
Article 198. Participació en organismes internacionals
La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya,
especialment la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, en la forma que estableixi la normativa corresponent.
Estatuto de autonomía de Andalucía
Llei orgànica 2/2007, de 19 de març
Artículo 242. Participación en organismos internacionales
La Junta de Andalucía participará en los organismos internacionales en asuntos de singular relevancia para la Comunidad
Autónoma, en el seno de la delegación española. Podrá hacerlo directamente cuando así lo permita la normativa estatal.
Estatuto de autonomía de Aragón
Llei orgànica 5/2007, de 20 d’abril
Artículo 96. Acción exterior
1. La Comunidad Autónoma de Aragón impulsará su proyección en el exterior y promoverá sus intereses en dicho ámbito. A tal efecto,
podrá establecer oficinas en el exterior, siempre que no incidan en lo previsto en el artículo 149.1.3.ª y 10.ª de la Constitución.
Estatuto de autonomía de Castilla y León
Llei orgànica 14/2007, de 30 de novembre
CAPÍTULO III. Acción exterior de la Comunidad Autónoma
Artículo 67. Medios de la acción exterior de la Comunidad.
2. Asimismo, la Comunidad podrá participar en organismos internacionales, especialmente en la UNESCO y otros organismos
de carácter cultural, directamente, cuando así lo prevea la normativa correspondiente, o integrada en el seno de la delegación
española.
Estatut d’autonomia de les Illes Balears
Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer
Article 104. Participació en organitzacions internacionals
La Comunitat Autònoma podrà participar en les representacions de l’estat davant organitzacions internacionals en aquells
casos en què l’activitat d’aquestes incideixi en el seu àmbit competencial i afecti matèries del seu específic interès en la forma
que determini la legislació de l’estat.
Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana
Llei orgànica 1/2006, de 10 d’abril
Article 62.
1. La Generalitat, a través del Consell, podrà participar en l’acció exterior de l’estat quan esta incidisca en l’àmbit de les seues
competències; també haurà de ser escoltada en aquells casos en què, sense ser de la seua competència, puguen afectar-li
directa o indirectament. En aquest sentit, d’acord amb el que determine la legislació espanyola i europea, podrà:
b) Participar en les delegacions espanyoles en aquells casos en què es negociïn tractats que incidisquen en el seu àmbit
competencial o afecten matèries del seu específic interès, en la forma que determine la legislació de l’estat.
c) Participar en les representacions de l’estat davant organitzacions internacionals en els mateixos supòsits indicats amb
anterioritat.
Font: Elaboració pròpia.
12

però també polítics, com ara la
configuració de geometries parlamentàries
variables al Congrés
dels Diputats i al Parlament de
Catalunya al llarg de les legislatures.
Es pot dir que l’evolució
ha tingut dues fases clarament
diferenciades. La primera, entre
1980 i 1990 aproximadament, en
què tant la interpretació restrictiva
del Tribunal Constitucional
i del Govern central deixaven
un espai molt reduït d’acció. La
segona, a partir de la sentència
STC 153/1989 FJ 3 i d’una nova
fase de relació cooperativa entre
el Govern central i el de Catalunya,
va permetre una ampliació
de l’acció exterior i europea.
Aquesta fase cooperativa, explica
Monreal, es va deure en gran
mesura al final del període de
majories absolutes característic
de la dècada dels 1980, tant a
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentació de resultats
Quadre 3.
Sentències del Tribunal Constitucional sobre relacions internacionals de la Generalitat
STC 153/1989 FJ 8 «No podría llegar a admitirse que cualquier relación, por lejana que sea, con temas en los que
estén involucrados otros países o ciudadanos extranjeros, implique por sí solo o necesariamente
que la competencia resulte atribuida a la regla “relaciones internacionales”.»
STC 80/1993 FJ 2 i 3 «La plena garantía del cumplimiento y ejecución de las obligaciones internacionales (...) tampoco
puede tener una incidencia o proyección interna que venga a alterar la distribución de
poderes entre el Estado y las Comunidades Autónomas operada por el bloque de la constitucionalidad.
(...) La dimensión exterior de un asunto no puede servir para realizar una interpretación
expansiva del art. 149.1.3 CE que venga a subsumir en la competencia estatal toda medida
dotada de una cierta incidencia exterior por remota que sea, ya que si así fuera se produciría
una reordenación del propio orden constitucional de distribución de competencias entre el Estado
y las Comunidades Autonómas.»
STC 165/1994 FJ 3 «No puede en forma alguna excluirse que, para llevar a cabo correctamente las funciones que
tenga atribuidas, una Comunidad Autónoma haya de realizar determinadas actividades, no ya
sólo fuera de su territorio, sino incluso fuera de los límites territoriales de España.»
[Distinció entre «relacions internacionals» (amb capacitat jurídica de ius contrahendi) i «relacions
exteriors» (de caràcter polític i social)].
Espanya com a Catalunya. Amb
tot, aquesta fase va estar en quarantena
durant la VII legislatura
espanyola (2000-04), en què el PP
va comptar amb majoria absoluta.
(Monreal, 2004:319)
La qüestió fonamental és que la
doctrina del Tribunal Constitucional
ha evolucionat des de l’inici
de la transició democràtica, i es
pot dir que a partir del 1989 pren
una deriva menys centralista i
més favorable a la participació
de les comunitats autònomes en
les relacions exteriors. En aquest
sentit, el quadre 3 recull els fragments
més representatius de les
sentències del TC que deixen
enrere la que es va denominar
«concepció globalitzant» de les
relacions internacionals i va
obrir les portes a l’acció exterior
de les comunitats autònomes.
Font: elaboració pròpia amb informació de Monreal (2005).
La STC 165/1994 deixa clar que les
comunitats autònomes no poden
exercir «relacions internacionals»
en el sentit fort de signar tractats
internacionals amb estats sobirans
i organitzacions internacionals governamentals,
que originin obligacions
davant de poders públics
estrangers. Les relacions internacionals,
així definides, són objecte
de reserva per l’esmentat article
149.1.3 de la Constitució. Això no
obstant, la sentència accepta «la
possibilitat d’establir mesures que
regulin i coordinin les activitats
amb projecció externa de les comunitats
autònomes, per evitar o
remeiar eventuals perjudicis sobre
la direcció i l’execució de la
política exterior» (Barceló i Vintró,
2008:574). L’Acord de Cooperació
Catalunya – Uruguai i el Pla de
Treball que el desenvolupa, abans
citats, en són exemples clars.
13

Així, d’acord amb STC 165/1994
FJ 3, en aquells casos en què la
Generalitat necessiti actuar més
enllà de les fronteres estatals en
el desplegament de les competències
que li són pròpies, podrà
realitzar determinades activitats
exteriors (excloent, això sí, la signatura
i celebració de tractats
internacionals que comportin
l’assumpció de compromisos internacionals).
Així doncs, el TC
interpreta l’acció exterior com
un component de l’acció de les
comunitats autònomes derivat
de l’exercici de les competències
que li són pròpies.
En conseqüència, i retornant a
l’article 198 de l’EAC 2006, malgrat
que el TC el derogués tot
o en part, podem afirmar amb
fonament jurídic que la porta
de participació de Catalunya a
la UNESCO no quedaria tancada.
Podria no quedar recollida
a l’Estatut, però es podria regular
en altres nivells normatius,
com veurem en el tercer i últim
argument.
2.4. Argument 3. Explicació de
l’acció ja realitzada pel Govern
de la Generalitat
En efecte, el darrer argument
pren en consideració l’acció de la
Generalitat ja realitzada al si de la
UNESCO des del 2004, moment en
què el govern català va esdevenir
membre de ple dret de la delegació
espanyola a l’organisme internacional.
4 La representació de
l’Estat espanyol (i eventualment
de les comunitats autònomes) a la
4 La informació sobre l’activitat del Govern
de Catalunya en relació amb la UNESCO
es basa en les idees recollides en les
entrevistes amb Àngel Mesado, extècnic
de la Secretaria d’Afers Exteriors de la
Generalitat, a qui agraeixo molt sincerament
el seu temps i dedicació. Des del setembre
de 2008, Mesado és subdelegat (Deputy
Head) de la Delegació de la Generalitat de
Catalunya al Regne Unit.
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentació de resultats
UNESCO es vehicula a través de
l’anomenada Comisión Nacional
Española de Cooperación con la
UNESCO. La funció d’aquest òrgan
és la d’assessorar el Govern
central sobre les matèries relatives
a la UNESCO, així com mantenir el
contacte institucional permanent
amb l’organització internacional.
El punt destacable de la qüestió és
que la Comisión està regulada per
reial decret, una norma de rang
molt inferior a un estatut d’autonomia.
En l’actualitat, la Comisión és
regida pel Reial decret 173/2004,
de 30 de gener.
La darrera reforma de la comissió
es va produir just al final de la VII
legislatura espanyola, en què el PP
governava amb majoria absoluta,
i la va signar l’aleshores ministre
de la Presidència, Javier Arenas.
Aquesta modificació va obrir les
portes perquè hi hagués una presència
de Catalunya a la delegació
espanyola. L’esmentat Reial decret
173/2004 estableix que la comissió
té tres òrgans: el ple, el consell executiu
i la secretaria. El ple aprova
els plans i les línies generals d’actuació
i està constituït per l’ambaixador
delegat permanent d’Espanya
davant la UNESCO, representants
dels diferents ministeris implicats,
un representant de cadascuna de
les comunitats autònomes i personalitats
en qualitat d’experts.
Per la seva part, el consell executiu
és l’òrgan de la comissió que marca
les autèntiques polítiques de relació
entre Espanya i la UNESCO.
És la «sala de màquines» de la representació
de l’Estat espanyol a
l’organisme internacional i és qui
assisteix a les reunions al si de la
UNESCO. Està format per diversos
representants del Govern central
i dos representants de comunitats
autònomes, triats d’entre els representants
de les comunitats autònomes
que pertanyin al ple, per un
període de dos anys.
El mateix any 2004 es va elegir
Catalunya i Astúries com a representants
de les comunitats
autònomes al consell executiu
per a un període de dos anys.
De les entrevistes realitzades
amb els actors implicats per a
la redacció d’aquest estudi, podem
deduir que la delegació
asturiana va estar absent dels
processos de discussió i decisió
de la UNESCO en general, i del
«Procés Convenció UNESCO» en
particular. En canvi, Catalunya
va participar activament en el si
de la comissió i, tal com establia
el decret, va assistir a la 33a Conferència
General de la UNESCO,
l’octubre del 2005, en què es va
aprovar la Convenció. 5 Com es
pot observar, la representació
formal de Catalunya al si del
consell executiu va acabar l’any
2006, però la presència catalana
s’ha mantingut de facto, gràcies
a la capacitat política i aportacions
de la delegació de la Generalitat.
És destacable que la porta que
obria aquest decret s’hagi aprofitat
pel Govern català per desplegar
una paradiplomàcia
en cultura amb personalitat i
visibilitat. El Procés Convenció
UNESCO n’ha estat el trampolí.
Des del darrer tram de negociacions
de la Convenció, el procés
ha comptat amb la presència i
participació de la Generalitat de
Catalunya. El primer cas va ser
la 3a Reunió Intergovernamental
d’Experts (París, 25 de maig
- 3 de juny del 2005), en què es
va debatre i aprovar la propos-
5 En concret, la representació catalana
va córrer a càrrec d’Estanislau Vidal-
Folch, ex tècnic del Departament de
Relacions Internacionals, del Departament
de Cultura i Mitjans de Comunicació del
Govern de la Generalitat de Catalunya.
Des del setembre de 2008, Vidal-Folch és
conseller per a Assumptes Autonòmics de
la Representació Permanent d’Espanya a la
Unió Europea.
14

ta definitiva de Convenció. A
partir d’aquí, el Departament
de Cultura i Mitjans de Comunicació
i la Direcció General de
Relacions Internacionals (sota la
dependència del Departament
de la Vicepresidència) han enviat
delegacions a cada una de
les reunions de presa de decisió
sobre la Convenció. L’aportació
de recursos i, sobretot, de capital
humà expert, ha permès a la Generalitat
tenir un paper visible i
amb personalitat pròpia al Procés
Convenció UNESCO.
En definitiva, doncs, des d’un
punt de vista tècnic, jurídic i polític
no hi ha impediments perquè
l’acció de la Generalitat a la
UNESCO continuï la seva via ja
en marxa.
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentació de resultats
3
Paradiplomàcia en cultura:
la branca exterior de les
polítiques culturals (i no la
branca cultural de les polítiques
exteriors)
Podríem caracteritzar el terme
paradiplomàcia com l’acció internacional
amb personalitat pròpia
respecte l’«estat metropolità»
dels ens subestatals o governs
no centrals, per tal d’aconseguir
els seus interessos internacionals
específics (Wolff, 2007). La paradiplomàcia,
entesa com a capacitat
política emergent de les entitats
subestatals en general, és un fenomen
i un tema relativament
nou en les relacions internacionals.
De capacitat paradiplomàtica
en poden gaudir tant les regions,
les províncies, els länder o
els estats de federacions, així com
les entitats autònomes i locals
d’altres estats unitaris. Tal com
indica Monreal, l’any 2005 hi havia
més de dues-centes oficines
de representació del conjunt dels
estats membres dels EUA.
Els actors paradiplomàtics gaudeixen
d’autonomia, disposen de
capacitat d’acció i són capaços
d’exercir influència internacional
en camps i en graus diversos. «Es
tracta d’una activitat que es realitza
en els intersticis del sistema
tradicional de relacions internacionals,
intersticis que, podria afegir-se,
poden tendir a eixamplar-se
com a conseqüència dels canvis
que aquestes relacions estan experimentant
per raons de tota índole,
culturals, econòmiques i polítiques.»
(Monreal, 2005: 290 i seg.)
Per definir la condició d’actor
internacional cal aplicar paràmetres
que vagin més enllà dels
associats tradicionalment amb
l’estat (sobirania, territori, població
i reconeixement jurídic).
També cal considerar criteris lligats
a la voluntat de l’ens polític
de desplegar una acció exterior.
Segons Brian Hocking (1999: 248),
aquests criteris complementaris
inclouen:
•
•
•
•
•
•
objectius i motivacions
abast i orientació de la
participació
estructures i recursos
capital humà preparat
nivells de participació
estratègies
Si ens cenyim en l’àmbit de la
cultura, la paradiplomàcia correspon
a l’activitat institucional
exterior relacionada amb les polítiques
culturals. Des d’un punt
de vista terminològic, preferim el
terme paradiplomàcia en cultura
abans que paradiplomàcia cultural.
D’aquesta manera, evitarem
una possible assimilació de l’objecte
que ens ocupa amb allò que
hom anomena diplomàcia cultural.
Aquesta es pot definir com
la col·laboració aparentment informal
d’un estat amb individus
i institucions civils estrangeres,
mitjançant un ús institucional de
la cultura i dels mitjans amb què
es propaga, per tal d’obtenir una
influència política. La intenció és
influir en l’estranger per aconseguir
diversos objectius: projectar
els valors i formes de vida propis;
trencar estereotips; donar una
visió positiva del propi país, de
la seva gent, de la seva cultura
i de les seves polítiques; canviar
les polítiques de governs estrangers;
aconseguir canvis polítics
o culturals en països estrangers,
i prevenir, controlar i mitigar els
conflictes amb adversaris estrangers
(Bound, Kirsten, et al. 2007,
entre altres). La paradiplomàcia
en cultura, doncs, no és una
forma de soft power que pretén
influir en la percepció del propi
15

país, sinó que aspira a participar
en els fòrums oficials internacionals
fins allà on permet la normativa
d’aquestes institucions o
de l’estat mateix.
Fet aquest aclariment, la paradiplomàcia
en cultura representa
una qüestió d’interès estratègic
per a Catalunya. És en la coordinació,
especialització i concentració
de recursos humans i
financers que Catalunya pot tenir
un cert protagonisme a mig
termini en el redimensionament
de la governança política, econòmica
i institucional en curs.
La paradiplomàcia en cultura
és una peça més de l’aplicació
de les seves competències culturals
de caràcter intern. Ja hem
remarcat que les polítiques cul-
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentació de resultats
turals es defineixen de manera
creixent en fòrums internacionals.
És a partir de l’arquitectura
dissenyada en els acords
multilaterals, que els governs
nacionals poden desplegar les
seves polítiques.
Així, per exemple, si el govern
de la Generalitat vol establir
una quota per al cinema doblat
en català a les sales d’exhibició,
prèviament haurà d’analitzar-ne
la viabilitat a la llum de tractats
com ara l’AGCS (Acord General
sobre el Comerç de Serveis,
GATS en les inicials angleses,
sota la tutela de l’OMC). Aquest
exemple il·lustra la necessitat
del Govern de la Generalitat
d’eixamplar el radi de les seves
polítiques sectorials (industrials,
de serveis i també culturals). En
l’àmbit de la cultura no es tracta
només d’aplicar unes mesures
immediates per a la promoció
de les expressions culturals pròpies.
També cal anar més enllà i
preveure quins escenaris s’estan
dibuixant en les negociacions en
curs de futures normes internacionals.
Per aquesta raó, l’acció exterior
de la Generalitat en matèria de
cultura s’ha de circumscriure en
l’esfera de les polítiques culturals,
àmbit sobre el qual té competències
plenes. Afirmar que la
paradiplomàcia en cultura pertany
al terreny de les relacions
internacionals, en el sentit clàssic
del terme, es una concepció
ancorada al segle XX.
16

3. Conclusions
Les polítiques que el Govern de la Generalitat
pot aplicar en matèria cultural vénen
condicionades (i algunes vegades, fins
i tot determinades) per acords que es prenen
en organismes multilaterals. El marc
d’acció ja no és solament l’Estat espanyol,
entès com a estat sobirà modern. Igual que
la resta d’estats del món, Espanya es troba
en un procés de cessió de sobirania a ens
regionals o mundials, com la Unió Europea
o l’Organització Mundial del Comerç, entre
altres. Aquest procés, volgut i executat
pels mateixos estats, és una de les característiques
bàsiques de la globalització, i està
reubicant els centres de poder i decisió, tal
com els havíem conegut fins ara. Com a
conseqüència d’això, s’està desdibuixant
la centralitat de l’estat-nació tradicional i
apareixen nous processos i noves lògiques
de presa de decisions el “mercat diplomàtic”
global.
Paral·lelament, la majoria dels estats també
es troben en un procés de descentralització.
D’aquesta manera, es fa efectiu el
principi de subsidiarietat, segons el qual
hi ha qüestions que depassen la capacitat
reguladora dels estats i, doncs, aquests fan
una cessió de sobirania a organismes de
coordinació interestatals; com també hi ha
altres qüestions que es poden resoldre en
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
un nivell institucional més proper a la ciutadania,
raó per la qual hi ha una transferència
de competències, (devolution en anglès)
a les unitats territorials que integren
l’estat.
Per això, el marc en què es poden dissenyar
i aplicar polítiques culturals ja no és,
de manera exclusiva i aïllada, l’estat-nació
tradicional. Per tal de poder desenvolupar
les competències en cultura («exclusives»,
segons el nou Estatut), la Generalitat es
veurà forçada cada vegada més a actuar
més enllà del seu propi territori i de les fronteres
espanyoles mateixes. Si el Govern de
Catalunya no desenvolupa una política exterior
ferma i coordinada per defensar els
interessos de la cultura catalana, aquestes
competències exclusives establertes per
l’Estatut quedaran reduïdes a una mera
formalitat.
Per tant, l’acció política que la Generalitat
pugui desplegar a la UNESCO no s’ha de
considerar tant de naturalesa diplomàtica
(i per tant, segons com es miri, intrusiva
respecte a les competències de l’Estat en
relacions internacionals), com de caràcter
cultural (en execució de les competències
que li són pròpies i exclusives). Que l’acció
es doni fora del territori no representa, en
la lògica que imposa la globalització, cap
17

impediment. La sentència del Tribunal
Constitucional STC 165/1994, a més, així ho
estableix.
El present QR argumenta que l’activitat
paradiplomàtica s’ha de desenvolupar
a la UNESCO, ja que l’acció política aquí
entrellaça àmbits fonamentals per a Catalunya
com són les polítiques culturals, les
relacions internacionals i la projecció institucional
del nostre país. La implicació del
Govern en el procés d’aprovació i aplicació
de la Convenció sobre diversitat cultural
ha estat el primer graó per a un futur
aprofundiment en la relació Catalunya –
UNESCO. En aquesta línia, la Convenció
sobre diversitat cultural és el projecte polític
estratègic per diverses raons:
•
•
•
•
•
Els principis i els valors continguts en
el seu text són plenament compatibles
amb les polítiques de la Generalitat: la
Convenció proclama la igual dignitat
de totes les cultures i la consideració
de la diversitat de les expressions culturals
com una riquesa a protegir.
És un projecte multiactors (estats, organismes
d’integració regional, organismes
multilaterals, governs subestatals
i societat civil).
Alguns aspectes importants de la Convenció
coincideixen amb competències
i àmbits importants d’actuació del
Govern (cultura, cooperació cultural
internacional, cooperació per al desenvolupament,
etc.).
Catalunya compta amb capital humà
expert en el «Procés Convenció
UNESCO».
La Convenció crea el Fons per a la
Diversitat Cultural. Una participació
financera catalana comportaria la
presència automàtica d’una delegació
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
3. Conclusions
de Catalunya a la Conferència de Donants
de la Convenció.
La GeneraIitat ha realitzat aportacions
importants al procés, sigui en logística i
organització de jornades oficials de treball,
sigui en know-how o exemples en
bones pràctiques. Això li ha permès presentar-se
en primera persona davant la
UNESCO i sumar bons arguments a qualsevol
demanda de participació formal en
l’organisme.
La Convenció és un procés dinàmic que
tot just es troba als seus inicis. Atès que no
hi ha doctrina jurídica ni jurisprudència,
que finalment esdevingui una referència
en el dret internacional, depèn en gran
mesura de les aportacions teòriques i de
les bones pràctiques que generi aquest
procés. Amb la seva entrada en vigor tot
just s’inicia un procés per dotar-la de contingut
i autoritat. Treballar per l’èxit de la
Convenció no sols és treballar pels seus
principis, valors i projectes. Una contribució
del Govern de la Generalitat que millori
de manera sensible les possibilitats
d’èxit de la Convenció representa una
possibilitat real de guanyar pes i influència
en l’àmbit internacional, molt especialment
en el camp de la cultura.
En definitiva, si les primeres dècades de
la democràcia han servit perquè la societat
civil catalana teixís una xarxa de relacions
internacionals, essent el Centre
UNESCO de Catalunya - Unescocat l’interlocutor
natural de Catalunya amb la
UNESCO, les condicions actuals permeten
fer un pas endavant. A més de mantenir
i enfortir aquesta via d’acció exterior
cultural, ara es pot “institucionalitzar” la
presència catalana en l’àmbit internacional
de la cultura. Així, la Generalitat pot
aprofitar els instruments al seu abast per
cristal·litzar una política paradiplomàtica
18

en l’àmbit de la UNESCO. És més, l’acció
paradiplomàtica en cultura de la Generalitat
ja no és un luxe o una proposta visionària.
S’ha de concebre com l’aplicació
de les seves competències que, per exercir-les,
poden tenir part de la seva acció
fora de les fronteres de l’Estat espanyol.
En aquest canvi de paradigma, Catalunya
té un cert «avantatge psicològic» respecte
d’altres països que han viscut un segle
XX més còmode, des del punt de vista
de la sobirania nacional. La caiguda del
mur de Berlín, la digitalització i les noves
migracions representen un trencament de
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
3. Conclusions
l’ordre que havien aconseguit i que semblava
definitiu. En aquest context, no és
una casualitat que països com Dinamarca,
Suècia, Irlanda o Holanda votessin
«no» a successius referèndums sobre la
integració europea. En la majoria dels casos,
aquesta negativa no es deu a opcions
antieuropees, sinó a sentiments d’incertesa
i fins i tot de por. La feblesa que algunes
comunitats com Catalunya han patit
durant el segle XX podria esdevenir, ara
al segle XXI, una aliada per afrontar les
incerteses d’una globalització sense instruccions
d’ús.
19

4. Propostes d’actuació
De caràcter general:
Unitat i perdurabilitat
La paradiplomàcia en cultura ha de tenir
unitat i perdurabilitat per tal de generar
resultats a mitjà-llarg termini. En aquest
sentit, és molt important un acord polític
transversal que comprometi els partits
polítics de Catalunya a no fer-ne arma
electoral.
1. Departament d’Acció Exterior: El govern
de la Generalitat ha de calibrar
quin tipus de paradiplomàcia en cultura
és més convenient. D’una banda,
es pot optar per la creació d’un
Departament (“Conselleria”) d’Acció
Exterior del Govern de la Generalitat,
per tal de donar visibilitat i autonomia
a la paradiplomàcia cultural.
Però, des d’un punt de vista pragmàtic,
un comissionat que depengui de
la Presidència o Vicepresidència del
govern podria treballar amb vocació
transversal i coordinar els diferents
departaments implicats. Aquesta segona
opció comportaria un treball
menys mediàtic que una Conselleria,
però permetria avançar per la via
dels fets.
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Finançament: De forma complementària,
la paradiplomàcia en cultura
ha de tenir un finançament apropiat
i garantit de forma plurianual.
3. Formació: La paradiplomàcia en
cultura és una política fundacional i,
per això, és fonamental la formació
de quadres tècnics i comandaments
per a la seva definició i aplicació. Es
tracta d’una acció política interdisciplinària,
que entrellaça àmbits diversos
com les relacions internacionals,
les polítiques culturals, la cooperació
per al desenvolupament, les polítiques
de sostenibilitat i el comerç internacional,
entre altres.
4. Recerca aplicada i intercanvi d’informació:
La recerca aplicada i l’intercanvi
de bones pràctiques amb
altres governs i organismes és una
eina adequada per renovar les polítiques
d’acció cultural exterior que
es desenvolupen des de Catalunya.
5. Relació amb la cooperació internacional:
La paradiplomàcia en cultura
ha d’anar estretament lligada a la
cooperació internacional. De fet, un
eix de la seva acció hauria de ser la
cooperació cultural internacional.
20

6. Avaluació posterior: La paradiplomàcia
en cultura ha d’incorporar
mecanismes d’avaluació i fiscalització
política.
De caràcter específic:
Acord UNESCO – Catalunya
Aquest acord s’ha d’inspirar en l’acord bilateral
entre Flandes i la UNESCO, en
què s’acorda l’aportació flamenca a un
fons fiduciari amb projectes elaborats
i executats per Flandes. Malgrat que
l’acord estigui regit per un comitè mixt
UNESCO - Flandes, és la comunitat flamenca
la que assigna els experts que
han de dur a terme els programes, amb
l’objectiu que la seva aportació econòmica
serveixi també com a formació de
quadres.
1. Fons per a la diversitat cultural: Com
a primer pas per assolir un futur fons
fiduciari general de Catalunya a la
UNESCO, és important una participació
activa de la Generalitat en el
Fons per a la Diversitat Cultural creat
específicament per la Convenció.
Aquest fons no estableix una contribució
prescriptiva per als estats signataris
del tractat i, a més, està obert
a la participació d’altres entitats de
naturalesa diversa, inclosos els governs
no centrals. Que Catalunya
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
4. Propostes d’actuació
participi en aquest fons solidari és la
via per tenir un protagonisme en la
implementació de la Convenció, perquè
en aquests moments disposa de
poques aportacions. D’aquí ve, entre
altres raons, la importància d’entrellaçar
paradiplomàcia en cultura i
amb cooperació internacional.
2. Garantia legal de la presència de
Catalunya a la UNESCO: Quant a la
participació formal de la Generalitat
en els òrgans de decisió de la UNES-
CO, i més enllà de la decisió del TC
sobre l’Estatut, caldria aprovar una
norma nova que blindi la presència
com a membre nat de Catalunya al
ple i al consell executiu de la Comissió
espanyola de cooperació amb la
UNESCO.
3. Societat civil: En l’àmbit intern, és
fonamental la creació d’un organisme
o associació que aplegui tots els
actors implicats (institucions, societat
civil, indústria, acadèmia, etc.) i que
actuï com un catalitzador d’idees i
projectes per al Govern. Seria convenient,
a més, que aquest ens fos la
Coalició Catalana sobre Diversitat
Cultural, federat a la xarxa internacional
de coalicions. D’aquesta manera,
el projecte d’implementar una
paradiplomàcia cultural no sols seria
polític, sinó també cívic.
21

5. Referències bibliogràfiques
Barceló, M.; Vintró, J. (coords.) (2008). Dret
públic de Catalunya. Barcelona: Atelier-Llibres
jurídics.
Barlet, O. (2005). «La diversidad cultural:
diálogos entre los cineastas del Sur
– Coloquio en Cannes 2005 – Acta»,
a: La diversidad de las expresiones
culturales, vol. 5, núm. 17, 6 de juny
del 2006. Document en línia: [Consulta: 21 de gener 2010]
Bound, Kirsten, et al. (2007). Cultural diplomacy.
London: Demos. Document en línia:
[Consulta: 21 de gener 2010]
Esteve, F.; Jiménez, C. (dir.) (2006). La liberalització
dels serveis culturals a l’OMC
i el seu impacte a Catalunya. Barcelona:
Institut d’Estudis Autonòmics.
Goldsborough, J. O. (1993). «California’s
Foreign Policy», a: Foreign Affairs,
primavera 1993, vol. LXXII, núm 2.
Document en línia: [Consulta: 21 de gener
2010]
Hocking, B. (1999). «Patrolling the “Frontier”:
Globalization, Localization and the
“Actorness” of Non-Central Governments»,
a: Aldecoa, F.; Keating, M. (ed.).
Paradiplomacy in Action. The Foreign
Relations of Subnational Governments.
Londres – Portland (Oregon): Frank
Cass.
Hocking, B. (2003). «Patrullant la “frontera”.
La globalització, la localització i la
condició d’actors dels governs no centrals»,
a: Morata, F.; Etherington, J. (ed.).
Global i local. L’impacte de la globalització
en els sistemes territorials. Barcelona:
Pòrtic.
Keating, M. (1999). «Regions and International
Affairs: Motives, Opportunities and
Strategies», a: Aldecoa, F.; Keating, M.
(ed.). Paradiplomacy in Action. The Foreign
Relations of Subnational Governments.
Londres – Portland (Oregon):
Frank Cass.
Keating, M. (2003). «Les regions i els afers
internacionals. Motius, oportunitats i
estratègies», a: Morata, F.; Etherington,
J. (ed.). Global i local. L’impacte de la
22

globalització en els sistemes territorials.
Barcelona: Pòrtic.
Mesado, A. (2008). Els ens subestatals i
la UNESCO. Els casos de Catalunya i
el Quebec. Barcelona: Escola d’Administració
Pública de Catalunya, Collecció
Obres Digitals. Document en línia:
[Consulta: 21 de
gener 2010]
Monreal, A. (2005). «Autonomia, procés
d’integració i projecció exterior de Catalunya»,
a: Diversos autors. Vint-i-cinc
anys d’Estatut d’Autonomia de Catalunya:
balanç i perspectives. Barcelona:
Institut d’Estudis Autonòmics.
PETIT, M. (2009). Tesi doctoral. La Convenció
sobre la Protecció i la Promoció de
la Diversitat de les Expressions Culturals
de la UNESCO i les polítiques de
promoció de la diversitat cultural. El cas
de Catalunya i la paradiplomàcia cultural.
Document en línia:
[Consulta: 21 de gener 2010]
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
5. Referències bibliogràfiques
UNESCO. (2007). Convenció sobre la protecció
i la promoció de la diversitat de les expressions
culturals. Barcelona: Unescocat,
Angle Editorial i Comissió Nacional
Andorrana per a la UNESCO.
Wolff, S. (2007). «Paradiplomacy: Scope,
Opportunities and Challenges», a: Bologna
Center Journal of International
Affairs. «States, Non-States, and Supra-
States: Who’s Sovereign Now?», 10, primavera
2007. Document en línia:
[Consulta: 21 de gener 2010]
Zellagui, S. (2001). «La régulation de l’audiovisuel
face à la mondialisation. Les cas
du Canada et de la France», a: Journal
du Barreau, vol. 33, núm. 14, 1 setembre
2001. Document en línia: [Consulta:
21 de gener 2010] (Nota de l’autor:
barreau equival a «col·legi d’advocats»
en francès)
23

Basis and Proposals for
Catalan (Para)diplomacy
in UNESCO
The Importance of the Convention on the Protection and
Promotion of the Diversity of Cultural Expressions
Martí Petit Bozzo

Title: Basis and Proposals for Catalan (Para)diplomacy in UNESCO
The Importance of the Convention on the Protection and
Promotion of the Diversity of Cultural Expressions
Author: Martí Petit Bozzo
Abstract: The 21 st century offers Catalonia a much broader horizon to
strengthen its international presence. First, globalisation has
been steadily chipping away at the role of nation states and
the monopoly they have held on international relations since
the dawn of the modern state. Second, the new Statute of
Autonomy is a major tool (albeit not an indispensable one,
as will be argued below) for action in certain spheres of the
global arena, in particular Articles 193 to 200 of the Statute,
which together comprise Title V, Chapter III, ‘Foreign activities
of the Catalan Government’.
Keywords:
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
One sphere in which Catalonia has begun to play an important
role and enjoys a wealth of possibilities is UNESCO.
UNESCO allows participation by bodies that are not strictly
states, but whose spheres of action encompass culture (intergovernmental
organisations, NGOs, local and regional
governments, etc.). Within this favourable context, the Convention
on Cultural Diversity is an ideal platform to find new
ways for sub-central governments to participate in the governance
of globalisation.
Cultural diplomacy and paradiplomacy - UNESCO - cultural
diversity - Convention on Cultural Diversity - globalisation -
sub-state governments/non-central governments - Catalan
Government - civil society - Statute of Atonomy.
25

1. Context
Globalisation has profoundly altered the
logic of international relations. One of the
first visible effects of this process is that nation
states have lost the monopoly they had
held to date on the global arena. The emergence
of new actors in the debate and the
application of certain cross-border policies
require states to accept new diplomatic
practices, beyond traditional ‘treaty and
embassy diplomacy’.
In the context of this new reality, sub-state
governments such as Catalonia’s have
begun to discern the possibilities opening
up before them beyond their traditional
borders. Proof of this are the workshops
that non-central governments have been
holding to define and promote different
common practices that are starting to become
routine. To this end, one might cite
the following three examples:
• The international seminar ‘Cultural diplomacy:
A Perspective from Catalonia’,
CCCB, Barcelona, 2-4 December 2009.
• The international workshop ‘Towards a
“third wave” in sub-state diplomacy?’,
Brussels, 19 January 2010, co-sponsored
by the governments of Catalonia, Flanders
and Quebec.
• Presentation of the Catalan strategy
for multilateral development cooperation,
UN Headquarters, 18 October 2009,
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
within the framework of the seminar
‘Decentralised Governments and the
New Multilateralism’, co-sponsored by
the Catalan Government and United
Nations University (UNU) in New York.
Clearly, Catalonia is a leader in this strategic
sphere and has used its status to
begin to make significant contributions to the
reformulation of international relations and
global governance that is now underway.
One area in which the Catalan Government
has been active is the debate over and
implementation of the Convention on the
Protection and Promotion of the Diversity
of Cultural Expressions, adopted by
UNESCO in 2005. This international treaty,
which promotes multilateral governance
of global cultural diversity, has served as
both a testing ground and springboard
for Catalonia in its efforts to cement its
paradiplomacy in the sphere of culture.
This report focuses on this new reality and
the concerns of non-central governments.
For some time now, the leaders of substate
bodies have understood that they are
navigating uncharted political waters, in
which there is not yet a substantial body
of theory or legal grounds to support their
actions. This study, based on the author’s
doctoral thesis (Petit 2009), read at Ramon
Llull University, seeks to fill a gap in the
field requiring reflection and proposals.
26

2 Presentation of results
The research presented here analyses
the Catalan Government’s opportunities
for international action within the sphere
of culture.
To this end, it will first examine the activities
of sub-central governments such as
California’s or Quebec’s, both of which are
examples of governments that have pursued
an international strategy adapted
to their domestic needs (economic, industrial,
cultural, etc.). These cases exemplify
certain emerging trends and the possibilities
offered by globalisation.
In this context of complex multi-actor governance,
Catalonia can engage in sustained
and selective international activity,
focusing on UNESCO, to heighten its political
and cultural profile. The first step,
which it has already taken, is to become
involved in the work on the Convention
on Cultural Diversity, whose ‘ideological’
structure will be examined here.
The report will then look at the powers
granted by the new Statute of Autonomy to
the Catalan Government in the sphere of
foreign policy, even though, at the time of
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
writing, the Spanish Constitutional Court
had not yet issued its decision regarding
the appeal filed against it. Regardless, this
paper maintains that even if the Constitutional
Court were to rule against Title V,
Chapter III of the Statute (‘Foreign activities
of the Catalan Government’), it would not
eliminate the legal basis for Catalonia’s foreign
activities. This view is based on three
arguments:
1. A comparative analysis of the statutes
of other autonomous regions of Spain.
2. An examination of Spanish Constitutional
Court doctrine.
3. An explanation of the activities already
conducted by the Catalan
Government in this sphere.
Finally, this paper concludes by coining
the term paradiplomacy in the sphere of
culture, a political science concept referring
to the foreign activities of sub-state
governments. In sum, it maintains that
paradiplomacy in the sphere of culture
should not be considered part of a government’s
diplomatic policy, but rather part of
its cultural policy.
27

1
Globalisation, Catalonia and
the UNESCO Convention on
Cultural Diversity
1.1 Sub-state governments
and globalisation: Catalonia
joins the cutting edge
The economic, political, social
and even ‘psychological’ process
known as globalisation has
brought about major changes
in the logic of international relations,
among many other spheres.
The proliferation of all manner
of flows (trade, financial, tourism,
migratory, information, etc.)
means that states are no longer
the sole possible agents in international
relations. According to
Michael Keating, former director
of the Department of Political and
Social Sciences at the European
University Institute in Florence, this
is normal. Alongside the embassies
and official delegations, one
finds representatives of sub-state
governments (regional and local),
companies, trade unions, social
movements and transnational organisations
such as Greenpeace
or Oxfam. ‘This universe is complex,
fragmented and unstructured’
(Keating 1999:231 and, also,
Keating 2003:6).
Non-central governments in developed
countries have steadily
increased their foreign activity
since the 1980s. First and
foremost, this activity has been
used to internationalise domestic
economies. In a context of
economic globalisation, policies
aimed at attracting investments
and promoting exports are the
main drivers behind non-central
governments’ foreign activities.
Wealthy regions with political
heft within their respective countries—California,Baden-Würt-
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentation of results
temberg, Bavaria, Ontario, New
South Wales—have far more resources
to act abroad than their
smaller and less well-endowed
counterparts. Indeed, they have
more resources than many developing
countries.
California is so big, and its problems
so immense, that it needs its
own foreign policy. In an era when
economics commands foreign
relations, this does not mean
embassies and armies, but it does
mean more trade offices and state
agents in foreign countries, its own
relations with foreign nations and
a governor and legislature willing
to represent the state’s interests
independently of Washington.
Goldsborough 1993, cited in:
Hocking 1999:23 and, also,
Hocking 2003:250
Thus, the most populous state in the
US, with a GDP higher than Canada’s,
had to reposition itself after
the North American Free Trade
Agreement (NAFTA) was signed.
In short, the world is currently witnessing
a major transformation of
the nation state: no longer a protected
market for local industry, the
nation state has dissolved its trade
borders and opened the floodgates
to international markets
and capital flows. The old conceit
of a nation state with sovereignty
over trade is history. ‘Just as firms
have engaged in the construction
of strategic alliances for reasons
of cost and competitiveness, so regions,
localities and cities develop
international linkages and their
own brand of strategic alliance
aimed at strengthening their position
in the global economy’ (Hocking
1999:19 and, also, Hocking
2003:244-5).
From this perspective, the Catalan
Government’s foreign activities
have been aimed at attracting
foreign investment,
developing foreign markets for
domestic economic agents and,
as a side product, strengthening
the powerful tourist attraction set
into motion by the extraordinary
branding power of the Barcelona
Olympics. The Catalan Government’s
activities are part of a
broader tendency to seek opportunities
in the dynamic context
of globalisation. It has done no
more than any other sub-state
government with a certain degree
of economic and political
capacity. Àngel Mesado, former
officer of the Catalan Government’s
Office of Foreign Affairs,
offers a detailed analysis of the
history of the Catalan Government’s
foreign relations, above
all with regard to UNESCO:
From the start of the system of
autonomous regions, the Catalan
Government’s foreign activities have
been conducted by its different ministries,
each in its respective sphere
of action. The coordination of these
activities has generally fallen to
units attached to the Presidential
Department that have lacked the
necessary capacity to assume the
coordination of foreign activity as a
whole. 1 This scattered structure was
rounded out with a series of related
public-private agents and bodies,
generally in the form of consortiums
and boards, that shouldered some
of the responsibility for strengthening
Catalonia’s international
presence. To this end, it is worth
noting the importance of the Patronat
Català Pro Europa (Catalan
Foundation for Europe) in fomenting
Catalonia’s relationship with
the European Union and the former
Institut d’Estudis de la Mediterrània
(Institute of Mediterranean Studies,
today, IEMed), a consortium com-
1 Office of Interdepartmental Affairs
(created in 1981); Directorate General
of Interdepartmental Affairs (1984);
Department of Foreign Activities (1990);
Commission for Foreign Activities (1992);
Directorate General of Foreign Relations
(1997); Office of Foreign Relations (2001);
Office of International Relations (2003);
Office of Foreign Affairs (2006).
28

prised of the Catalan Government,
the Barcelona City Council and the
Spanish Government, responsible
for organising foreign activity in the
priority region of the Mediterranean
and, especially, the Maghreb. In the
field of economic and trade relations,
the prestigious consortiums
COPCA (Consortium for Commercial
Promotion of Catalonia) and
CIDEM (Centre for Innovation and
Business Development) are devoted
to the overseas promotion of Catalan
trade and industry, respectively.
Since 2003, the so-called ‘Govern
Catalanista i d’Esquerres’ (Pro-Catalan
Left-Wing Government) has
maintained the basic administrative
structure based on a coordinating
unit (in this case, the Office of
International Relations) attached to
the Presidential Department. 2
Mesado 2008:17
However, the foreign activities of
any government, whether state or
sub-state, encompass more than
just trade. Another aspect of international
relations is cooperation.
This sphere, too, offers Catalonia
a gateway for international action.
A good example of this is the
agreement signed in January 2009
between the Catalan Government,
through the Catalan Agency
for Development Cooperation
(ACCD in Catalan), and the United
Nations Development Program
(UNDP). This memorandum of understanding
is the first agreement
that this body of the United Nations
has signed with a non-state entity.
Likewise relevant is the cooperation
agreement between Catalonia
and the Republic of Uruguay,
signed in 2006. In September 2009,
the 2009-2011 Work Plan to implement
the agreement in spheres
2 It should be noted that, during the
second term of the three-party coalition
government, international relations
have been divided between the Office
for the EU (attached to the Presidential
Department) and the Commission for
Foreign Affairs and Cooperation (attached
to the Vice Presidential Department).
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentation of results
such as foreign relations, youth
affairs, tourism, innovation and
training was signed. To this end,
the Catalonia-Uruguay Work Plan
aims to strengthen existing collaboration,
such as that between the
Catalan Institut de Recerca i Tecnologia
Agroalimentàries (Food
and Agriculture Research and
Technology Institute or IRTA) and
the Uruguayan Instituto Nacional
de Investigación Agropecuaria
d’Uruguay (National Institute for
Agricultural Research or INIA).
In short, Catalonia’s international
presence can span not only the
marketplace, but also spheres
such as values and knowledge.
In this new globalised panorama,
federal systems have clear advantages.
In such systems, substate
governments participate in
the international sphere in those
areas where they have substantive
political powers. This often
includes political areas of both
symbolic and real importance
for policy. Thus, paradiplomatic
activities include both general
spheres (e.g., the economy, the
environment, social policy, rural
and urban development, etc.)
and, in the case of communities
with a distinct language and/or
culture, other more specific ones
(e.g., culture, education, linguistic
policy, religion, etc.).
With regard to cultural policy,
Quebec was the first region to realise
that it is inextricably linked
to rigorous and efficient (para)diplomatic
activities geared towards
obtaining advantages under
international agreements. In
the negotiations for the aforementioned
North American Free Trade
Agreement (NAFTA) between
Mexico, the US and Canada, Canada
persuaded the US to exclude
cultural goods and services from
the trade liberalisation between
them. As a result of this ‘cultural
exception’, included in Annex I
to NAFTA, the Canadian government
can intervene in the market
with measures to promote Canadian
culture. Moreover, within the
specific rules governing the cultural
sector, even more favourable
conditions apply to Quebec, which
can partner with other states that
share its language. Thus, the doors
remain open to, for example, film
co-productions with France under
a highly favourable scheme
(Zellagui 2001). In contrast, Mexico
did not exclude the cultural sector
from NAFTA and, ever since the
treaty was signed, its hands have
been tied when it comes to cultural
policy. To cite just one example, according
to data from the Coalición
Mexicana para la Diversidad Cultural
(Mexican Coalition for Cultural
Diversity), film production in
Mexico has dropped off by 72%
in recent years. Moreover, the US
controls 2,500 of the 3,000 cinema
screens in Mexico. As a result, the
Coalition concludes, production
companies have folded, unemployment
in the sector has risen
and the country’s audiovisual exports
have fallen (Barlet 2005).
These examples underscore the
need for cultural policy routinely
to include very close monitoring
of the negotiations for international
agreements, even when
these agreements ‘only deal with
trade’. The Catalan Government’s
paradiplomatic activity is no longer
a luxury, but rather an essential
cog of its domestic policy.
In the dawn of a new global society,
the reformulation of foreign
activities gives rise to new participation
dynamics, as well as new
domestic expectations. In the case
of Catalonia, this paper will show
that the Catalan Government has
technical and legal grounds to
make a qualitative leap and engage
in active paradiplomacy as
29

a Catalan contribution to globalisation.
Moreover, the UNESCO
Convention on Cultural Diversity
and its implementation is the
sphere where Catalonia can put
its active, selective and strategic
multilateralism into practice. It is
through the specialisation and
concentration of human and financial
resources that Catalonia
can contribute its own brand of
value added to the current efforts
to reshape political, economic and
institutional governance. The case
can be made for it to conduct a
limited but sustained diplomacy,
which will afford it a prominent
role and allow it to engage in activities
that will help it to reinvent
its international presence. To this
end, the UNESCO Convention on
Cultural Diversity may play a key
role in broadening and strengthening
a breed of cultural paradiplomacy
with bountiful yields for
Catalonia.
1.2 The Convention on
Cultural Diversity: UNESCO’s
commitment to global
governance of diversity
On 20 October 2005, the 33 rd General
Conference of the United
Nations Educational, Scientific
and Cultural Organisation
(UNESCO) approved the Convention
on the Protection and
Promotion of the Diversity of
Cultural Expressions. 3 Some 148
3 In this article, the international treaty
‘Convention on the Protection and
Promotion of the Diversity of Cultural
Expressions’ will also be referred to as
the ‘Convention on Cultural Diversity’ and
the ‘UNESCO Convention’. Versions of
the convention in the official languages
of UNESCO (English, French, Spanish,
Chinese, Russian and Arabic) can be found
at: http://portal.unesco.org/culture/es/
ev.php-URL_ID=33232&URL_DO=DO_
TOPIC&URL_SECTION=201.html
An unofficial version in Catalan is available
at: http://www20.gencat.cat/docs/
CulturaDepartament/Cultura//Temes/
Diversitat%20Cultural/Documents/conveni_
diversitat.pdf
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentation of results
UNESCO member states voted
for the international treaty, four
abstained and two, the US and
Israel, voted against it. The Convention’s
adoption was met with
great fanfare, as it was seen as
a counterweight to the World
Trade Organisation’s (WTO) international
trade liberalisation
agreements. Indeed, it can be argued
that the Convention jolted
UNESCO out of the institutional
lethargy into which it had fallen
following the crisis triggered by
the adoption of the MacBride
Report in the 1980s. Thus, the
Convention marked a milestone
in the sphere of cultural diversity
under international law and,
from a political perspective, dealt
a major blow to the Bush administration,
in terms of its embrace
of unilateralism and its strategy
of deregulating the cultural and
audiovisual markets.
As for its content, the Convention
enshrines countries’ sovereign
right to implement cultural policies
in international law. Its guiding
principles are as follows:
1.
2.
3.
Cultural diversity is closely
linked to human rights, such
as freedom of speech or creation,
as well as to democracy,
pluralism and international
solidarity.
Because of their specific
nature, cultural goods and
services cannot be dealt with
solely in terms of their commercial
value but must also
be seen as vehicles of values,
identity and meaning.
States have the sovereign
right to adopt measures
to protect and promote all
types of cultural expressions,
whether or not they are economically
viable according
to the laws of the market.
4.
5.
6.
7.
8.
In order to ensure a diverse
world, aid must be provided
to the cultural industries of
developing countries.
Solidarity is a key value in
the relations between cultures;
it is thus necessary to
promote the transfer of technology
and know-how and
other forms of cooperation
between developed and developing
countries.
The cultural industry is linked
to the sustainable development
of societies.
The Convention establishes
implementation and monitoring
mechanisms. It likewise
provides for the creation of a
dispute settlement mechanism,
which could generate
a body of international law
from a cultural rather than
trade perspective.
The UNESCO Convention
on Cultural Diversity is not
subordinate to other international
agreements and treaties,
such as the WTO agreements,
although neither does
it repeal them.
Research directed by Francina
Esteve and Claudia Jiménez,
professors of public international
law at the Autonomous University
of Barcelona (UAB), identifies
the Convention’s main features
(Esteve and Jiménez 2006). To this
end, one issue affecting the treaty’s
ideological underpinnings
is its recognition of ‘the distinctive
nature of cultural activities,
goods and services as vehicles
of identity, values and meaning’
(Art. 1.g). This argument was unsuccessfully
used by advocates
of a cultural exception during
the WTO’s Uruguay Round (1986-
1994). A cultural expression, or
30

the goods and services used as a
vehicle for it, does not necessarily
have to be competitive, nor must
it disappear simply because it is
not. The manifestation of a cultural
expression is closely linked
to the expression of a community
or ethnic group and is therefore
grounded in human rights and
the principle of every society’s
right to sustainable human development.
Although it may generate
economic value, a cultural
expression must not be subject to
the laws of the market, as market
logic could seriously jeopardise
the very survival of the diversity
of expressions. Establishing the
dual nature of cultural expressions
was one of the main goals
of the Convention, so as to prevent
future misinterpretations regarding
its application.
Similarly, attention should be
called to the cross-cutting emphasis
placed on solidarity and
cooperation throughout the
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentation of results
Convention’s text. The link between
the promotion of cultural
diversity and international cooperation
is the keystone that
will enable the Convention’s future
application. First, it ensures
broad support for the Convention
from developing countries, an
overwhelming majority of which
do not have cultural industries
or, where they do have them,
have industries that are not at all
competitive. However, above and
beyond that, it banishes the spectre
of protectionism and of communities
isolating themselves from the
rest of the world. The Convention
aims to be an instrument that will
promote a balanced cultural flow
between all the world’s communities
(as opposed to the current
one-way flow from the main exporters)
and not an excuse to close
one’s borders to ‘the other’.
This principle of solidarity and
cultural cooperation is moreover
specified in the creation of the
International Fund for Cultural
Diversity (Art. 18). Despite the
Fund’s commanding name, the
signatory states’ contributions to
it are voluntary. Consequently, it
has an eminently formal nature,
as ratifying the Convention does
not oblige a state to do anything
in economic terms. However, the
very laxity of the Fund’s regulation
paves the way for donations
from non-state bodies, such as UN
organisations and programmes,
public and private bodies and
even non-central governments
such as Catalonia’s (Art. 18.3.c).
Additionally, the Fund may accept
contributions earmarked for
specific projects (Art. 18.5). The
flexible nature of Article 18 is critical
for Catalonia, since, as will
be argued in the conclusions of
this report, it allows the Catalan
Government and Catalan civil
society to play an important role
in the Convention’s implementation
and development and, by
extension, in UNESCO.
31

2
The Catalan Government’s
international relations: legal
basis
2.1. The 2006 Statute of
Autonomy
The Catalan Government’s
key leverage point for engaging
in active paradiplomacy in the
sphere of culture is the new Catalan
Statute of Autonomy (CSA).
Article 127 of the Statute provides
that ‘The Catalan Government
has exclusive jurisdiction over
cultural matters. This exclusive
jurisdiction includes at all times:
[...] The international projection
of Catalan culture’ (Art. 127 d.
Third, CSA 2006). Additionally,
Title V, Chapter 3 of the Statute,
‘Foreign activities of the Catalan
Government’, lays down the Catalan
Government’s powers with
regard to paradiplomacy (Art.
193-200, CSA 2006).
Table 1 includes Article 198 of the
new Statute, a key component
regulating Catalonia’s presence
in UNESCO. This article, ‘Participation
in international bodies’,
provides that ‘The Catalan Government
shall participate in the
competent international bodies
in matters of special interest
to Catalonia, in particular,
in UNESCO and other cultural
bodies, as provided for under
the relevant regulations’. According
to Mercè Barceló and
Joan Vintró, professors of constitutional
law at the University
of Barcelona (UB), this statutory
mandate means that ‘the Catalan
Government can participate
[in international bodies] without
the need for authorisation from
the state’ (Barceló and Vintró
2008:583).
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentation of results
Notwithstanding the above, as
can be seen in Table 1, Article
198 has been included in the
complaint of unconstitutionality
filed by the People’s Party (PP) in
October 2006. At first glance, one
might think that were the high
court to find that this article is not
consistent with the Constitution,
the entire Catalan strategy within
UNESCO would be quashed.
This paper, however, will argue
against that view by offering three
strong arguments that refute it:
1.
2.
3.
A comparison of the article
with its counterparts in the
statutes of autonomy of other
autonomous regions.
An examination of the evolution
of Constitutional Court
case law.
A review of the legislative
precedents that have allowed
Catalonia to maintain
a direct, active and permanent
presence in UNESCO
since 2004.
2.2. Argument 1. Comparative
analysis of the statutes of
autonomy of other autonomous
regions
Unlike their predecessors, the
statutes of autonomy reformed
during the eighth Spanish parliamentary
term (2004-08) include
important means of participation
by Spanish regions in European
and international bodies. Table 2
offers an enlightening comparison
of all the statutes reformed in
that term.
As can be seen, the articles of the
statutes of two regions, Catalonia
and Castile-Leon, contain explicit
references to their presence
in UNESCO. A comparison of
the wording and the dates they
were passed shows that Castile-
Leon’s statute is a carbon copy of
Catalonia’s. This notwithstanding,
the PP filed a complaint of
unconstitutionality against the
article in the Catalan statute, but
passed it in a region it governs.
A finding by the Constitutional
Court against Art. 198 CSA 2006
that eliminated the Catalan presence
in UNESCO would have a
domino effect for other statutes of
autonomy, which, in turn, would
give rise to major contradictions
in Spanish law. If Art. 198 of the
Catalan statute is declared unconstitutional,
it is not clear who
will apply this criterion, nor
when, to Art. 67 of Castile-Leon’s
statute and the other statutes
that, without making explicit reference
to UNESCO, adhere to
the same spirit (e.g., Andalusia’s
or Valencia’s).
2.3. Argument 2. Examination
of Constitutional Court doctrine
The second argument against the
notion that a finding against Art.
198 CSA 2006 would delegitimise
the Catalan Government’s activities
in UNESCO is more powerful.
To wit, Spanish Constitutional
Court case law (specifically, the
decisions STC 153/1989, STC
80/1993 and STC 165/1994) supports
the Catalan Government’s
international activities, including
its participation in bodies such as
UNESCO.
Antoni Monreal, a professor of
constitutional law, offers the keys
to understanding the evolution of
the Constitutional Court’s thinking
on this issue. According to Monreal,
this evolution has been conditioned
by both legal and political
factors, such as the changing
make-ups of the Spanish Chamber
of Deputies and Catalan Parliament
over the course of their
32

Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentation of results
Table 1.
CSA 2006 (Organic Law 6/2006, of 19 July), Title V,
Chapter III ‘Foreign activities of the Catalan Government’
Note: Articles with an asterisk (*) are currently being challenged on grounds of unconstitutionality by the People’s Party (PP)
(Official Spanish Gazette, 9 October 2006).
Article 193. General provisions
1. The Catalan Government shall foster Catalonia’s overseas presence and promote its interests in this area, subject to the
State’s powers in the sphere of foreign relations.
2. The Catalan Government has the capacity to carry out activities in the international sphere deriving directly from its powers,
whether directly or through bodies of the General State Administration.
Article 194. Foreign offices
In order to promote the interests of Catalonia, the Catalan Government may establish foreign offices.
* Article 195. Collaboration agreements
In order to promote the interests of Catalonia, the Catalan Government may sign collaboration agreements in areas falling under
its jurisdiction. To this end, the bodies representing the State abroad shall provide the necessary support for the Catalan
Government’s initiatives.
Article 196. International treaties and conventions
1. The Spanish Government shall inform the Catalan Government in advance of the signing of any treaties that might directly
and singularly affect Catalonia’s powers. The Catalan Government and Parliament may relay such observations as they
deem fit regarding these matters to the Spanish Government.
2. In the case of treaties with a direct and singular effect on Catalonia, the Catalan Government may request that the Spanish
Government include representatives of the Catalan Government in the negotiating delegation.
3. The Catalan Government may request that the Spanish Government sign international treaties in areas falling within the
Catalan Government’s jurisdiction.
4. The Catalan Government shall take the necessary measures to meet any obligations falling under its jurisdiction arising
under international treaties and conventions that have been ratified by Spain or are binding on it.
Article 197. Cross-border, inter-regional and development cooperation
1. The Catalan Government shall promote cooperation with those European regions with which it shares economic, social,
environmental and cultural interests and shall establish the relevant relations with them.
2. The Catalan Government shall promote cooperation with other territories in keeping with the terms set forth in Paragraph 1
above.
3. The Catalan Government shall promote development cooperation programmes.
* Article 198. Participation in international bodies
The Catalan Government shall participate in the competent international bodies in matters of special interest to Catalonia, in
particular, in UNESCO and other cultural bodies, as provided for under the relevant regulations.
* Article 199. Coordination of foreign activities
Within the scope of its jurisdiction, the Catalan Government shall foster and coordinate foreign activities by local entities and
other bodies and public entities in Catalonia, without prejudice to their autonomy.
* Article 200. International presence of Catalan organisations
The Catalan Government shall promote the international presence of Catalan social, cultural and sporting organisations and,
where appropriate, their affiliation with similar entities at the international level, in keeping with their objectives.
Source: Own creation.
33

Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentation of results
Table 2.
Statutes of autonomy reformed during the 8 th Spanish parliamentary term
(2004-08). Articles regarding participation in international bodies
Statute of Autonomy of Catalonia
Organic Law 6/2006, of 19 July
Article 198. Participation in international bodies
The Catalan Government shall participate in the competent international bodies in matters of special interest to Catalonia, in
particular, in UNESCO and other cultural bodies, as provided for under the relevant regulations.
Statute of Autonomy of Andalusia
Organic Law 2/2007, of 19 March
Article 242. Participation in international bodies
The Andalusian Government shall participate in international bodies in relation to matters of special importance to the Autonomous
Region as part of the Spanish delegation. It may do so directly whenever so allowed under state law.
Statute of Autonomy of Aragon
Organic Law 5/2007, of 20 April
Article 96. Foreign activity
1. The Autonomous Region of Aragon shall foster its presence abroad and promote its interests in that sphere. To this end, it
may set up foreign offices, providing they meet the requirements of Article 149, paragraphs 1.3 and 1.10, of the Constitution.
Statute of Autonomy of Castile-Leon
Organic Law 14/2007, of 30 November
CHAPTER III. Foreign activity by the Autonomous Region
Article 67. Means of foreign activity by the Region.
2. Likewise, the Region may participate in international bodies, especially in UNESCO and other cultural bodies, directly,
whenever so provided for by relevant law, or as part of the Spanish delegation.
Statute of Autonomy of the Balearic Islands
Organic Law 1/2007, of 28 February
Article 104. Participation in international organisations
The Autonomous Region may participate in the state’s representative bodies before international organisations in those cases
where said organisations’ activity falls within the scope of its jurisdiction and affects matters of special interest to it as provided for
under state law.
Statute of Autonomy of the Region of Valencia
Organic Law 1/2006, of 10 April
Article 62.
1. The Valencian Government, through the Executive Council, may participate in the state’s foreign activities when said activities
falls within the scope of its jurisdiction; it shall also have a voice in those cases that, although not falling within its jurisdiction,
might affect it directly or indirectly. To this end, in accordance with Spanish and European law, it may:
[...]
b) Participate in the Spanish delegations in those cases where treaties are being negotiated concerning matters that fall
within the scope of its jurisdiction or affect matters of special interest to it, as provided for under state law.
c) Participate in the state’s representative bodies before international organisations in the same cases stated above.
Source: Own creation.
34

different parliamentary terms. The
evolution can be divided into two
distinct phases. In the first phase,
which lasted approximately from
1980 to 1990, the restrictive interpretation
of both the Constitutional
Court and the central government
left very little room for action. The
second, which began with decision
STC 153/1989 FJ 3 and a new
phase of cooperative relations between
the central government and
the Catalan Government, saw a
broadening of foreign and European
activities. Monreal argues
that this cooperative phase was
largely due to the end of the era
of absolute majorities that marked
the 1980s in both Spain and Catalonia.
However, this phase was put
on hold during the seventh Spanish
parliamentary term (2000-04),
when the PP had an absolute majority
(Monreal 2004:319).
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentation of results
Table 3.
Constitutional Court decisions regarding the international relations
of the Catalan Government
STC 153/1989 FJ 8 ‘It could never be accepted that any relation, no matter how distant, to issues involving
other countries or foreign citizens in and of itself necessarily implies that jurisdiction falls
within the area known as “international relations”.’
STC 80/1993 FJ 2 and 3 ‘The full guarantee of compliance and execution of international obligations (...) likewise
must not have an impact or internal influence that alters the distribution of power between
the State and the Autonomous Regions laid down by the Constitution. (...) The foreign dimension
of a matter cannot be used to carry out a broad interpretation of Art. 149.1.3 of
the Spanish Constitution that would subsume any measure with any foreign impact, no
matter how remote, to the jurisdiction of the State, as, by doing so, it would bring about a
reordering of the constitutional distribution of powers between the State and the Autonomous
Regions.’
STC 165/1994 FJ 3 ‘It cannot be ignored under any circumstances that, in order to properly carry out the functions
attributed to it, an Autonomous Region must perform certain activities not only outside
its own territory, but even outside the territorial limits of Spain.’
[Distinction between ‘international relations’ (involving the legal capacity of jus contrahendi)
and ‘foreign relations’ (of a political and social nature)].
At the core of this explanation is
the idea that the Spanish Constitutional
Court’s doctrine has
evolved since the beginning of
the democratic transition. Specifically,
since 1989, it can be said
to have taken a less centralist
view and to have shown itself
to be more favourable to the autonomous
regions’ participation
in foreign relations. To this end,
Table 3 shows the most representative
excerpts from the Constitutional
Court’s decisions in
terms of casting off the so-called
‘globalising conception’ of international
relations and paving
the way to foreign activities by
the autonomous regions.
STC 165/1994 made it clear that
autonomous regions may not
conduct ‘international relations’
in the muscular sense of signing
Source: Own elaboration with information from Monreal (2005).
international treaties with sovereign
states and governmental
international organisations that
give rise to obligations vis-à-vis
foreign state powers. International
relations defined in this
way are reserved under the
aforementioned Art. 149.1.3 of
the Spanish Constitution. However,
the decision allows ‘the
possibility of taking measures
that regulate and coordinate
activities entailing a foreign
presence of the autonomous
regions with a view to preventing
or remedying possible
prejudices caused by the direction
and implementation of foreign
policy’ (Barceló and Vintró
2008:574). The aforementioned
Catalonia-Uruguay Cooperation
Agreement and the Work
Plan that implements it are two
clear examples of this.
35

Thus, pursuant to STC 165/1994 FJ
3, in those cases where the Catalan
Government must act beyond
state borders in the execution of
its powers, it may engage in certain
foreign activities (excluding,
of course, the signing and entering
into of international treaties
giving rise to international commitments).
In other words, the
Constitutional Court interprets
foreign activities as a component
of the autonomous regions’ activities
deriving from the exercise
of their powers.
As a result of the foregoing, and
returning to Article 198 CSA
2006, even if the Constitutional
Court were to strike all or part of
it down, there are legal grounds
to affirm that the door for Catalan
participation in UNESCO
would not be closed. It might no
longer be mentioned in the Statute,
but it could be regulated at
other regulatory levels, as will be
seen in the third and final argument.
2.4. Argument 3. Review of the
activities already carried out by
the Catalan Government
In effect, the third and final argument
looks at the activities already
carried out by the Catalan
Government in UNESCO since
2004, when the Catalan Government
became a member with full
rights of the Spanish delegation to
the international body. 4 The Spanish
state (and, where applicable,
4 The information on the Catalan
Government’s activities in relation to
UNESCO is based on the ideas expressed
in interviews with Àngel Mesado, former
officer of the Catalan Department of Foreign
Affairs, whom I sincerely thank for his time
and dedication. Since September 2008,
Mesado has been Deputy Head of the
Catalan Government’s Delegation in the
United Kingdom.
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentation of results
Spain’s autonomous regions) are
represented in UNESCO by the
Spanish National Commission for
Cooperation with UNESCO. The
purpose of this body is to advise the
central government on issues relating
to UNESCO and to maintain
permanent institutional contact
with the international organisation.
It should be noted that the Commission
is regulated by royal decree,
a type of law that falls well below
a statute of autonomy in the Spanish
legal hierarchy. At present, the
Commission is governed by Royal
Decree 173/2004, of 30 January.
The Commission was last reformed
at the tail end of the
seventh Spanish parliamentary
term, when the PP governed with
an absolute majority. The reform
was signed into law by then
Minister of the Presidency, Javier
Arenas. This modification paved
the way for Catalonia to participate
in the Spanish delegation.
The aforementioned Royal Decree
173/2004 provides that the
Commission shall have three
bodies: a plenary body, an executive
council and a secretariat.
The plenary body approves the
plans and general action guidelines
and is made up of Spain’s
ambassador and permanent delegate
to UNESCO, representatives
from the different ministries
involved, a representative from
each of the autonomous regions
and individuals acting in their
capacity as experts.
The executive council is the Commission
body responsible for
establishing the actual policies
governing Spain’s relations with
UNESCO. It is the ‘engine room’
of the Spanish state’s representation
before the international body
and it is the body that attends the
meetings at UNESCO headquarters.
It consists of diverse representatives
of the central govern-
ment and two representatives
of the autonomous regions, appointed
for a period of two years
from among the regional representatives
in the plenary body.
In 2004, Catalonia and Asturias
were chosen to represent
the autonomous regions in the
executive council for a term of
two years. Based on interviews
conducted for this study with the
people involved, the Asturian
delegation appears not to have
participated in the UNESCO’s
discussion and decision-taking
processes in general or in the
‘UNESCO Convention Process’
in particular. In contrast, Catalonia
participated actively in the
Commission and, as established
by the decree, attended the 33 rd
General Conference of UNESCO
in October 2005, which approved
the Convention. 5 As noted above,
Catalonia’s formal representation
in the executive council
ended in 2006; however, it has
maintained a de facto presence
through the political capacity
and contributions of the Catalan
Government’s delegation.
It is worth noting that the Catalan
Government took advantage
of the opportunity provided by
the decree to engage in paradiplomacy
in the sphere of culture
in its own right and in a visible
way. The UNESCO Convention
Process served as a springboard
to this end. Since the final stretch
of the negotiations leading up
to the Convention, the Catalan
Government has been present
and participated in the process.
The first time was at the third
5 Specifically, Catalonia was represented
by Estanislau Vidal-Folch, former official of
the Department of International Relations
of the Catalan Ministry of Culture and the
Media. Since September 2008, Vidal-Folch
has been Counsellor for Regional Affairs in
Spain’s Permanent Representation to the
European Union.
36

session of the Intergovernmental
Meeting of Experts (Paris, 25 May
– 3 June 2005), where the final
draft convention was debated
and approved. Ever since, the
Catalan Ministry of Culture and
the Media and the Directorate
General of International Relations
(attached to the Vice-Presidential
Department) have sent
delegations to each of the decision-taking
meetings regarding
the Convention. By contributing
resources and, above all, highly
qualified human capital, the
Catalan Government has been
able to play a distinct and visible
role in the UNESCO Convention
Process.
In short, from a technical, legal
and political point of view,
there is nothing preventing the
Catalan Government from continuing
with its current activities
in UNESCO.
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentation of results
3
Paradiplomacy in the sphere
of culture: the foreign branch
of cultural policy (rather than
the cultural branch of foreign
policy)
The term paradiplomacy can be
defined as the international action,
independent of the ‘metropolitan
state’, of sub-state entities or noncentral
governments in pursuit of
their own specific international
interests (Wolff 2007). Paradiplomacy,
understood as the emerging
political capacity of sub-state entities
in general, is relatively new
both as a phenomenon and as a
topic in international relations.
The regions, provinces, Länder
or states of federations may have
paradiplomatic capacity, as may
the autonomous and local entities
of other unitary states. According
to Monreal, in 2005, the different
states of the USA collectively had
more than 200 representative offices.
Paradiplomatic agents are autonomous,
have the capacity to
act and are able to exert different
degrees of international influence
in a variety of fields. ‘It is an
activity carried out in the gaps
of the traditional system of international
relations, gaps which,
one might add, may tend to grow
larger as a result of the changes
that traditional relations are currently
undergoing for a wide
range of cultural, economic and
political reasons.’ (Monreal 2005:
290 et seq.)
To define an ‘international actor’,
parameters must be used that go
beyond those traditionally associated
with states (sovereignty,
territory, population and legal
recognition). Likewise, criteria
linked to the political entity’s will
to engage in foreign activities
must be taken into consideration.
According to Brian Hocking
(1999:248), these complementary
criteria include:
•
•
•
•
•
•
Aims and motivations
Extent and direction of involvement
Structures and resources
Qualified human capital
Levels of participation
Strategies
Strictly in the sphere of culture,
paradiplomacy is foreign institutional
activity related to cultural
policy. From a terminological
point of view, the term paradiplomacy
in the field of culture is preferable
to cultural paradiplomacy,
as it wards off possible confusion
with so-called cultural diplomacy.
The latter can be defined as
seemingly informal collaboration
between a state and the individuals
and civil-society institutions
of another country through the
institutional use of culture and the
media used to propagate it with
a view to obtaining political influence.
The goal is to exert influence
abroad in order to achieve different
objectives: to protect one’s
own values and ways of life;
to break stereotypes; to offer a
positive view of the country and
its people, culture and policy;
to change the policy of foreign
governments; to effect political or
cultural changes in foreign countries;
and to prevent, control and
mitigate conflicts with foreign
adversaries (Bound, Kirsten, et
al. 2007, among others). Paradiplomacy
in the sphere of culture
is thus not a form of soft power intended
to influence the perception
of a country, but rather aspires to
include participation in official
international forums to the extent
allowed by their own regulations
or those of the state itself.
37

In light of this clarification,
paradiplomacy in the sphere of
culture is an issue of strategic importance
for Catalonia. It is in the
coordination, specialisation and
concentration of human and financial
resources that Catalonia
can play a relatively prominent
role in the medium term with regard
to current efforts to reshape
political, economic and institutional
governance. Paradiplomacy
in the sphere of culture is
yet another facet of the application
of its domestic cultural powers.
As noted above, cultural policy
is increasingly being defined
in international forums. National
governments must deploy their
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Presentation of results
policy based on the architecture
designed in multilateral agreements.
Thus, if the Catalan Government
wishes to establish a quota for films
dubbed in Catalan in Catalan cinemas,
it must first ensure the viability
of such a step under the rules
of treaties such as GATS (General
Agreement on Trade in Services,
signed within the framework of the
WTO). This example highlights the
need for the Catalan Government
to broaden the radius of its sectoral
policies (regarding industry, services
and culture). In the sphere of
culture, the goal is not only to take
immediate measures to promote
Catalan cultural expressions; it is
also necessary to go one step further
and predict the coming contexts
now being designed in the
talks for future international regulations.
Consequently, the Catalan Government’s
foreign activities with
regard to cultural matters must
be conducted within the sphere
of its cultural policy, a sphere that
falls fully under its jurisdiction.
The claim that paradiplomacy
in the sphere of culture belongs
to the field of international relations,
in the classic sense of the
term, is an understanding mired
in the 20 th century.
38

3. Conclusions
The policies that the Catalan Government
can apply in the sphere of culture are conditioned
(and sometimes even determined)
by agreements adopted by multilateral
bodies. The framework for action is no
longer solely the Spanish state, understood
as a modern sovereign state. Like all other
states in the world, Spain is in the process
of ceding sovereignty to regional and world
bodies, such as the European Union or the
World Trade Organisation, among others.
This process, sought and executed by states
themselves, is one of the main characteristics
of globalisation and is shifting the centres
of power and decision-taking as they
have been understood to date. As a result,
the centrality of the traditional nation state
is being eroded and new processes and
decision-taking logics are emerging in the
global ‘diplomatic market’.
At the same time, most states are also
involved in a process of decentralisation.
They are thus complying with the
principle of subsidiarity. According to
this principle, some issues exceed states’
regulatory capacity; as a result, states
cede their sovereignty over them to interstate
coordination bodies. Likewise,
other issues can be resolved at institutional
levels closer to citizens, leading to
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
a devolution of powers to the territorial
units that make up the state.
Consequently, the design and application
of cultural policy is no longer the sole and
exclusive purview of the traditional nation
state. In order to exercise its cultural
powers (which are ‘exclusive’, according
to the new Statute), the Catalan Government
will increasingly need to act beyond
its own territory and, even, beyond Spanish
borders themselves. If the Catalan
Government does not pursue a strong and
coordinated foreign policy to defend the
interests of Catalan culture, the exclusive
powers provided for by the Statute will be
no more than a formality.
Therefore, the political action that the Catalan
Government might take in UNESCO
must not be considered so much diplomatic
(and, therefore, depending on one’s
perspective, as infringing on the powers
of the state in the sphere of international
relations) as cultural (that is, as the exercise
of exclusive powers falling within
the scope of its jurisdiction). That this action
takes place outside Catalan territory
is not, within the logic of globalisation, an
impediment. Indeed, Spanish Constitutional
Court decision STC 165/1994 establishes
this view.
39

This report argues that paradiplomatic
activity should be carried out in UNESCO,
as political action taken there overlaps
with key areas for Catalonia, such as
cultural policy, international relations
and the country’s institutional presence.
The Catalan Government’s involvement
in the process of approving and applying
the Convention on Cultural Diversity
was the first step towards deepening
Catalonia-UNESCO relations. In this
view, the Convention on Cultural
Diversity is a strategic political project
for several reasons:
•
•
•
•
•
The principles and values enshrined
in the text are fully compatible with the
Catalan Government’s policy: the convention
underscores the equal dignity
of all cultures and the consideration of
the diversity of cultural expressions as
an asset to be protected.
It is a multi-actor project (states, regional
integration bodies, multilateral bodies,
sub-state governments and civil society).
Major aspects of the Convention overlap
with some of the Catalan Government’s
key powers and spheres of action (culture,
international cultural cooperation,
development cooperation, etc.).
Catalonia can offer highly qualified
human capital with regard to the
‘UNESCO Convention Process’.
The Convention creates the Fund for
Cultural Diversity. Catalan financial
involvement in the Fund would entail
the automatic presence of the Catalan
delegation at the Convention’s Donor
Conference.
The Catalan Government has made significant
contributions to the process, both
in terms of logistics and the sponsoring of
official workshops and of know-how and
examples of good practice. This has al-
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
3. Conclusions
lowed it to stand in the first person before
UNESCO and build a strong case in favour
of any request for formal participation in
the body.
The Convention is a dynamic process
that is only just now beginning. As there
is no relevant legal doctrine or case law,
whether or not it emerges as a critical
document in international law will
largely depend on the theory and best
practice contributed throughout the
process. Now that it has entered into force,
the process to endow it with content and
authority is underway. Working to ensure
the Convention’s success means not only
working for its principles, values and
plans. Any contribution by the Catalan
Government that noticeably improved
the Convention’s chances of success
would be a true opportunity to gain heft
and influence in the international sphere,
in particular, in the field of culture.
In short, whilst the first decade of
democracy allowed Catalan civil society
to weave a network of international
relations in which Unescocat served as
the natural liaison between Catalonia
and UNESCO, current conditions make it
possible to go one step further. In addition to
maintaining and strengthening this means
of cultural foreign activity, the Catalan
presence in the international sphere of
culture can now be ‘institutionalised’.
Thus, the Catalan Government can use
the tools at its disposal to firmly establish
a paradiplomatic policy in the sphere
of UNESCO. Moreover, paradiplomatic
activity in the sphere of culture by the
Catalan Government is no longer a luxury
or a visionary proposal; rather, it must be
understood as the mere implementation
of its powers, which, when exercised, may
partially play out beyond the borders of
the Spanish state.
40

In this paradigm shift, Catalonia has a
certain ‘psychological edge’ on other
countries that experienced a more comfortable
20 th century from the viewpoint of
national sovereignty. The fall of the Berlin
wall, digitalisation and new migratory
flows mark the end of an order that these
other states had achieved and which
seemed final. In this context, it is no coincidence
that countries such as Denmark,
Sweden, Ireland or Holland voted ‘no’
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
3. Conclusions
on successive referendums on European
integration. In most cases, this rejection
was due not to anti-European sentiments,
but rather feelings of uncertainty
and even fear. The relative weakness of
some communities, such as Catalonia, in
the 20 th century may yet emerge, at the
start of the 21 st century, as a strength that
will allow them to better tackle the uncertainties
of a hitherto uncharted process of
globalisation.
41

4. Proposals
General proposals:
Unity and durability
Paradiplomacy in the sphere of culture requires
unity and durability to generate
results in the medium-to-long term. To
this end, it calls for a cross-cutting political
agreement by Catalan political parties
not to use it for electoral gain.
1. Ministry of Foreign Action: The
Catalan Government must determine
which type of paradiplomacy
in the sphere of culture is most advisable.
One option would be to create
a Catalan Ministry (Conselleria)
of Foreign Activity with a view to
endowing cultural paradiplomacy
with visibility and autonomy. However,
from a pragmatic point of view,
a commission attached to the Presidential
or Vice-Presidential Office
could work in a cross-cutting manner
and coordinate the different ministries
and departments involved.
The second option would have fewer
repercussions in the media than
a ministry, but would enable more
tangible progress.
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
2. Funding: In a complementary vein,
paradiplomacy in the sphere of culture
requires adequate and guaranteed
multi-year funding.
3. Training: Paradiplomacy in the sphere
of culture is a founding policy. Consequently,
the training of technical
managers and senior officials in its
definition and application is critical.
In short, it consists of interdisciplinary
political action spanning such diverse
spheres as international relations,
cultural policy, development coop-
eration, sustainability policy and international
trade, among others
4. Applied research and the exchange
of information: Applied research
and the exchange of best practice
with other governments and bodies
is an appropriate tool to keep Catalonia’s
foreign cultural activity policy
up to date.
5. International cooperation: Paradiplomacy
in the sphere of culture must
be closely linked to international cooperation.
Indeed, international cultural
cooperation should be used as a
means for paradiplomatic action.
42

6. Follow-up assessment: Paradiplomacy
in the sphere of culture must
include assessment and political
oversight mechanisms.
Specific proposals:
UNESCO–Catalonia agreement
This agreement should be based on the
bilateral agreement signed between
Flanders and UNESCO, establishing
the Flemish contribution to a trust fund
with projects designed and carried out
by Flanders. Although the agreement
is governed by a mixed UNESCO-Flanders
committee, the Flemish people
choose the experts to carry out the programmes,
with a view to ensuring that
the region’s economic contribution also
serves to train leaders.
1. Fund for Cultural Diversity: As an
initial step towards achieving a general
Catalan trust fund in UNESCO,
the Catalan Government should
participate actively in the Fund for
Cultural Diversity specially created
by the Convention. This fund does
not require signatory states of the
treaty to make contributions and it
is moreover open to participation
by different types of entities, including
non-central governments As few
contributions have been made to
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
4. Proposals
date, contributing to the fund is the
best way for Catalonia to play an important
role in the Convention’s implementation.
Hence, among other
reasons, the importance of linking
paradiplomacy in the sphere of culture
to international cooperation.
2. Legal guarantee of the Catalan
presence in UNESCO: With regard
to the Catalan Government’s formal
participation in UNESCO’s decisiontaking
bodies, and irrespective of
the Constitutional Court’s decision
regarding the Statute, a new law should
be passed to guarantee Catalonia’s
presence as an automatic member
of the plenary body and executive
council of the Spanish Commission for
Cooperation with UNESCO.
3. Civil society: In the domestic sphere,
a body or association should be set
up that encompasses all stakeholders
(institutions, civil society, industry,
academia, etc.) and serves as a wellspring
of ideas and projects for the Catalan
Government. Moreover, it would
be advisable for this body to be the
Catalan Coalition on Cultural Diversity,
which is a member of the international
network. The plan to engage in
cultural paradiplomacy would therefore
be not only political but civic.
43

5. References
Barceló, M.; Vintró, J. (co-ord.) (2008). Dret
públic de Catalunya. Barcelona: Atelier-Llibres
jurídics.
Barlet, O. (2005). ‘La diversidad cultural: diálogos
entre los cineastas del Sur – Coloquio
en Cannes 2005 – Acta’, in: La diversidad
de las expresiones culturales, vol.
5, No. 17, 6 June 2006. Online document:
[Accessed: 21 January 2010]
Bound, Kirsten, et al. (2007). Cultural
diplomacy. London: Demos. Online
document: [Accessed: 21 January 2010]
Esteve, F.; Jiménez, C. (ed.) (2006). La liberalització
dels serveis culturals a l’OMC i
el seu impacte a Catalunya. Barcelona:
Institut d’Estudis Autonòmics.
Goldsborough, J. O. (1993). ‘California’s
Foreign Policy’, in: Foreign Affairs,
Spring 1993, vol. LXXII, No. 2. Online
document:
[Accessed: 21 January 2010]
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
Hocking, B. (1999). ‘Patrolling the “Frontier”:
Globalization, Localization and
the “Actorness” of Non-Central Governments’,
in: Aldecoa, F.; Keating, M.
(ed.). Paradiplomacy in Action. The
Foreign Relations of Subnational Governments.
London – Portland (Oregon):
Frank Cass.
Hocking, B. (2003). ‘Patrullant la “frontera”.
La globalització, la localització i la condició
d’actors dels governs no centrals’,
a: Morata, F.; Etherington, J. (ed.). Global
i local. L’impacte de la globalització
en els sistemes territorials. Barcelona:
Pòrtic.
Keating, M. (1999). ‘Regions and International
Affairs: Motives, Opportunities
and Strategies’, in: Aldecoa, F.; Keating,
M. (ed.). Paradiplomacy in Action. The
Foreign Relations of Subnational Governments.
London – Portland (Oregon):
Frank Cass.
Keating, M. (2003). ‘Les regions i els afers
internacionals. Motius, oportunitats i
estratègies’, in: Morata, F.; Etherington,
J. (ed.). Global i local. L’impacte de la
globalització en els sistemes territorials.
Barcelona: Pòrtic.
44

Mesado, À. (2008). Els ens subestatals i la
UNESCO. Els casos de Catalunya i el
Quebec. Barcelona: Escola d’Administració
Pública de Catalunya, Col·lecció
Obres Digitals. Online document: [Accessed: 21 January
2010]
Monreal, A. (2005). ‘Autonomia, procés
d’integració i projecció exterior de Catalunya’,
in: Various Authors. Vint-i-cinc
anys d’Estatut d’Autonomia de Catalunya:
balanç i perspectives. Barcelona:
Institut d’Estudis Autonòmics.
Petit, M. (2009). Doctoral thesis. La Convenció
sobre la Protecció i la Promoció
de la Diversitat de les Expressions Culturals
de la UNESCO i les polítiques de
promoció de la diversitat cultural. El cas
de Catalunya i la paradiplomàcia cultural.
Online document:
[Accessed: 21 January 2010]
Quaderns de Recerca · Número 2 - juny 2010
Unescocat
5. References
UNESCO. (2007). Convenció sobre la protecció
i la promoció de la diversitat de les
expressions culturals. Barcelona: Unescocat,
Angle Editorial and Comissió Nacional
Andorrana per a la UNESCO.
Wolff, S. (2007). ‘Paradiplomacy: Scope,
Opportunities and Challenges’, in:
Bologna Center Journal of International
Affairs. ‘States, Non-States, and Supra-
States: Who’s Sovereign Now?’, 10,
Spring 2007. Online document:
[Accessed: 21 January 2010]
Zellagui, S. (2001). ‘La régulation de
l’audiovisuel face à la mondialisation.
Les cas du Canada et de la France’, in:
Journal du Barreau, vol. 33, No. 14, 1 September
2001. Online document: [Accessed:
21 January 2010] (Author’s note:
barreau means ‘bar’ in French)
45