EL RACIONALISME (René Descartes)

Escola Pia Calella
HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
2n batxillerat (2010/11)

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
Objectius conceptuals
1. Situar l’etapa moderna en el conjunt de la història del pensament occidental
2. Definir “modernitat” tant a nivell històric com a nivell intel·lectual
3. Caracteritzar el període/actitud de la modernitat
4. Identificar en l’obra i el pensament cartesià aspectes que ens el permetin qualificar de pensador modern
5. Conèixer els principals fets i obres de Descartes
6. Conèixer els principals trets del pensament cartesià
6.1 El paper de les matemàtiques com a ciència universal
6.2 Les repercussions de les matemàtiques en la física mecanicista
6.3 La metafísica cartesiana
a) el dubte hiperbòlic
b) la necessitat d’un mètode
c) el mètode i les seves regles
d) l’establiment de la primera veritat
e) els tipus d’idees i la seva fiabilitat
f) la substància divina
6.4 La moral cartesiana

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
Objectius procedimentals
1. Que l’alumnat llegeixi i comenti textos filosòfics o que suscitin problemes filosòfics, utilitzant amb propietat
els corresponents termes i conceptes. En especial textos que puguin ser inclosos en les PAU
2. Que l’alumnat sigui capaç d’obtenir, processar i analitzar la manera crítica informació
3. Que l’alumnat sigui capaç d’expressar i argumentar (de manera oral o escrita) les idees pròpies i les extretes
a partir dels diferents materials
4. Que l’alumnat sigui capaç d’elaborar, utilitzant les TIC, esquemes i resums sobre els contiguts teòrics
treballats a l’aula
Objectius actitudinals
1. Responsabilitat. Que porti sempre el material de classe i la feina que pertoca feta i ben presentada
Que es comprometi amb els projectes que es realitzen en equip
Que sigui capaç de prendre apunts de manera clara, entenedora i sintètica
2. Participació i respecte. Que intervingui en els debats i les activitats orals respectant els torns de paraules
i les opinions diferents a la seva
3. Reflexiu. Que pensi les seves intervencions abans de fer-les
Que sigui capaç d’establir relacions entre els problemes “clàssics” de la filosofia i el món actual
4. Transferència. Que argumenti racionalment i amb lògica les seves opinions
5. Cooperar. Que entengui que la seva aportació, actitud i ajuda és fonamental per al grup

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
Materials i recursos
Bibliogràfics
Veciana i Tormo, R. Les meditacions metafísiques (Barcelona: Edicions de 1984, 2005,
2a edició).
Höffe, O. Breve historia ilustrada de la filosofia. Ed Península 2003
Fernández, C i Montaner P. Història de la filosofia. Ed. Castellnou 2009
Telemàtics
http://www.xtec.cat/~mramon/descartes/DESCARTES_Meditacions.swf (consulta 26
Agost 2010)
CORTÉS MORATO, J. Filoxarxa. Diccionari enciclopèdic de filosofia (en línea).
Creative Commons (consulta 3 de Març de 2010)
CASTILLO, S. Materials de filosofia (en linea)
http://www.escolapia.net/usr/sergi.castillo/ (consulta 22 de Juliol de 2010)
Audiovisuals

Escola Pia Calella
EL RACIONALISME (René Descartes)

Unitat
4
INDEX GENERAL
EL RACIONALISME (René Descartes)
1. Què és el Racionalisme? Definició, característiques, obres i autors
2. Descartes, un exemple de filòsof modern
3. Vida i obra de René Descartes
4. La filosofia de Descartes
4.1 Les matemàtiques, ciència universal
4.2 La física mecanicista
4.3 La metafísica
4.4 Moral
5. Lectura de selectivitat: Les meditacions metafísiques.

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
1. Què és el Racionalisme. Definició, característiques, obres i autors
DEFINICIÓ:
El Racionalisme és la teoria filosòfica que inaugura la modernitat.
S’anomena “racionalista” la filosofia que defensa l’autosuficiència de la raó
com a font de coneixement.
El racionalisme diu que a la raó –i només a ella– li pertoca jutjar sobre la
veritat. La raó és autònoma i autosuficient. Tota veritat ha de ser racional.
Només la raó pot donar-se lleis a sí mateixa.
Aquest corrent es dóna sobretot durant el s. XVII i els seus autors més
representatius són:
Descartes ( El discurs del mètode , Meditacions metafísiques)
Spinoza (Ètica demostrada segons l’ordre geomètric)
Malebranche (Sobre la recerca de la veritat)
i Leibniz ( Nous assajos sobre l’enteniment humà)
Habitualment es tendeix a contraposar a l’empirisme que és un corrent
filosòfic fonamentalment britànic de finals s. XVII i XVIII al qual pertanyen
Locke, Berkeley i Hume.

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
1. Què és el Racionalisme. Definició, característiques, obres i autors
CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
1.- Confiança en la raó: Després d’un període medieval en què la raó es va subordinar a la fe,
el Renaixement va defensar l’autonomia de la raó, per sobre de la tradició religiosa. La raó té
un caire objectiu, universal i necessari, que la fe i la tradició no tenen.
2.- Minusvaloració del coneixement sensible: Els racionalistes consideren que els sentits ens
poden enganyar o donar informació falsa. La sensibilitat no té el caire universal i necessari de
la raó i, per tant, no és una bona guia de l’acció humana.
3.- L’innatisme: És l’afirmació segons la qual en la raó humana hi ha idees innates, que neixen
i es desenvolupen amb nosaltres. Són universals (les tenim tots els humans –sempre i ja) i són
el fonament de qualsevol raonament.
4.- La matemàtica com a model de ciència: La matemàtica ja havia estat proposada per Plató,
com a ciència model, perquè és l’única que té com a guia la demostració i només accepta
veritats universals i calculables. Descartes recull aquesta tradició. A més, la matemàtica ha estat
també el model de ciència de Galileu. Si ell ha pogut explicar el món d’una manera racional,
universal i necessària, qualsevol que raoni segons el model matemàtic, també ho podrà fer.

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
1. Què és el Racionalisme. Definició, característiques, obres i autors
5.- La centralitat del mètode: Pensar correctament és “pensar ordenadament”. Si ens
equivoquem en el raonament és perquè no ho fem amb mètode, és a dir, amb ordre, pas per
pas. Els racionalistes diuen que si Galileu i la ciència física han superat el model medieval
de la naturalesa és perquè han pensat amb regla, amb mesura, pas a pas, sense confondre
desig i realitat.
6.- La lluita contra l’escepticisme: La raó té un caire alhora objectiu (pot superar el dubte) i
necessari (no pot ser que no existeixi, sense caure en contradiccions). Tots els racionalistes
lluiten contra l’escepticisme perquè consideren que en un món escèptic no hi hauria
autonomia de la raó.
7. La racionalitat del món:Si la raó és l’instrument que té l’home per conèixer el món és
perquè el món mateix és racional. El món podria ser un atzar; podria haver-hi un univers
sense cap mena de regles, però observem que en la Física hi ha lleis universals i necessàries.
Per tant, entre el món i l’home hi ha un element en comú: ambdós són racionals. Tots dos
són expressió d’una raó i és per això que l’home pot conèixer objectivament.

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
2. Descartes, un exemple de filòsof modern
Per què es considera Descartes un filòsof modern?
a) Perquè amb ell la pregunta central de la filosofia és la
pregunta pel coneixement (gnoseologia o epistemologia)
b) Perquè per contestar aquesta pregunta parteix de l’ésser
humà i de les seves capacitats (antropocentrisme
racionalista), no pas de l’autoritat o de la fe.
c) Perquè dóna per suposat que hi ha una veritat (tal com havia
defensat Plató). Hi ha un idealisme que no es qüestiona en
cap moment
d) Perquè defensa que és el subjecte el que ha de valorar el
món a través de la seva capacitat de coneixement. Això es
coneix com a subjectivisme modern

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
3. Vida i obra de René Descartes
ANYS DE FORMACIÓ
1596: René Descartes neix a La Haye (França, al sud est de París) el 31
de març de 1596. El seu pare, Joaquim era un membre del Parlament de
Rennes i pertanyia a la “noblesa de toga”, val a dir, era un advocat ric
que havia comprat un títol nobiliari (una baronia) per ascendir
socialment.
1606-1614: Estudia al Col·legi Reial de La Flèche, dirigit pels jesuïtes i
dedicat a l’educació de joves nobles. Descartes era un noi malaltís que
tenia sovint permís per estar-se al llit i llegir. Aquesta tendència a la
misantropia va conservar-la sempre. Descartes sempre es sentí molt
orgullós de ser alumne dels jesuïtes. Va estudiar amb ells la física de
Galileu (que, oficialment, estava prohibida) però la filosofia que va
aprendre fou, en canvi, molt tradicional. Anys a venir, en el Discurs del
mètode mostrarà el seu escàndol per la manca d’adequació de la
filosofia a la nova mentalitat científica.
1616: Es llicencia en Dret per la Universitat de Poitiers; però mai no
exercí.

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
3. Vida i obra de René Descartes
ANYS DE RECERCA
1618: Per tal de “llegir el gran llibre del món” i com era habitual entre
joves nobles, s’allista a l’exèrcit de Maurici de Nassau. Participa en els
primers temps del que després va ser la Guerra dels 30 Anys. Coneix el
matemàtic Isaac Beeckman, amb qui tindrà correspondència fins 1630,
discutint qüestions de lògica, física i matemàtiques.
1619: Canvia de bàndol en la guerra i s’allista amb Maximilià de
Baviera. Aquest fet avui ens pot sorprendre, però era habitual a l’època,
amb soldats mercenaris. Trobant-se aïllat per la neu a la caserna de
Neuburg es produeix la intuïció del seu mètode: la famosa “meditació
de l’estufa”, després de la qual decideix abandonar l’exèrcit i dedicarse
de ple als estudis filosòfics (1620). La “meditació de l’estufa” és una
reflexió que feu, aïllat en mig de la guerra, sobre la idea de d’ordre i les
conseqüències que d’aquest fet se’n podien seguir per a la fonamentació
d’una filosofia. Degué ser un cop psicològic fort perquè al Discurs del
mètode la retreu com un esdeveniment crucial.

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
ANYS DE PRODUCCIÓ
3. Vida i obra de René Descartes
1628: Viu al camp. Escriu les Regulae [“Regles per a la direcció de
l’enginy”] obra inacabada que conté 21 regles per a cercar la veritat.
1629: Marxa a Holanda (l’únic país europeu del moment sense restricció a
cap pràctica religiosa i que respectava la llibertat de consciència) on viurà
fins 1649. Coneix Helena –una serventa seva- amb qui viurà maritalment -i
fins tingueren una filla.
1633: La Santa Seu condemna Galileu i Descartes renuncia a publicar el llibre sobre El Món.
1637: Al juny publica el Discurs del mètode
1640: Publica en llatí les Meditationes de prima philosophia [“Meditacions metafísiques”] en què
estableix el fonament metafísic de la ciència i vincula el coneixement de Déu a la certesa de la
geometria.
1644: Publica els Principia philosophiae, una mena de resum del seu pensament.
1649: Cristina de Suècia, reina de tarannà obert convida Descartes a viatjar a Suècia. Com que a
Holanda la polèmica anticartesiana augmentava i a França es vivia en plena guerra civil –La
Fronda- decideix acceptar la invitació i dóna classes de matemàtiques a la reina.
1650: Descartes s’ensopeix a la Cort, escriu que Suècia és “el país dels óssos” i vol marxar; però
mor d’una pulmonia l’11 de febrer.

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
4. La filosofia de Descartes
LES MATEMÀTIQUES, CIÈNCIA UNIVERSAL
Els primers treballs de Descartes es centren en les matemàtiques, en elles busca
els elements d’un mètode racional i universal que pugui aplicar a altres
disciplines.
Descartes centrava l’interès en el fet que la matemàtica era capaç de reduir el caos que ens
mostren els sentits –un coneixement que menyspreava per enganyós i il·lusori- a dades
objectives.
La matemàtica és el punt de partida de la filosofia cartesiana perquè aporta UNITAT,
CERTESA i AUTONOMIA
LA FÍSICA MECANICISTA
Amb el suport de les matemàtiques, Descartes estudia el funcionament de
l’Univers i escriu obres de caràcter mecanicista (Deus ex machina –Déu sorgit de
la màquina-) Algunes d’aquestes obres no es publicaran fins després de la seva
mort a causa de l’impacte que produeix la sentència contra Galileo

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
4. La filosofia de Descartes
LA METAFÍSICA: EL DUBTE METÒDIC
Després d’estudiar física i explicar el món, Descartes es planteja
el problema metafísic: què es pot considerar real? És la raó
humana l’única garantia de certesa?
Aquestes preguntes les contestarà en El discurs del mètode i en
les Meditacions metafísiques
a) El problema del coneixement no és la falta de raó: la raó és innata en els humans. El
problema és la falta de mètode que fa que pensem de manera incorrecte i que comentem
errors. (meditació de l’estufa). Cal dissenyar un mètode per a pensar amb correcció i
poder separar tot el que creiem que és veritat del que és objectiva i racionalment cert.
b) En El discurs del mètode proposa 4 regles per aquest mètode:
1. Evidència: “No admetre com a vàlid res que no se sàpiga amb evidència que ho és”, és
a dir, acceptar només allò que es presenta a la raó de manera CLARA i DISTINTA
2. Anàlisi: Quan una afirmació no sigui evident o presenti dubtes caldrà “dividir la
dificultat en totes les parts en què sigui possible i en totes les que requereixi la millor
solució” (pensem per exemple en la divisió per grups de les peces d’un puzzle)

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
4. La filosofia de Descartes
3. Síntesi: Després d’haver fet les divisions pertinents, “construir principis generals
començant pels objectes més fàcils de conèixer i anar ascendint gradualment als objectes o
qüestions més complexes.
4. Comprovació: Revisar i “fer tots els recomptes per tal d’estar segurs que no ometre res”

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
4. La filosofia de Descartes
c) Un cop dissenyat el “mètode” (influència socràtica), Descartes el comença a aplicar
establint un dubte generalitzat cap a tot el coneixement (influència “només sé que no sé
res”). S’anomena DUBTE HIPERBÒLIC.
Dubto de tot (dels sentits, de que això pugui ser un somni, de que pugui estar boig),
però...hi ha alguna cosa que es presenti a la meva raó d’una manera tan clara i distinta que no en
pugui dubtar?
d) Però hi ha un pensament que s’escapa del dubte, ja que el fet de dubtar el confirma
No puc dubtar que tinc dubtes. Si tinc dubtes és perquè sóc una cosa pensant (res cogitans)
I si penso, necessàriament he d’existir.
Ja tenim una primer veritat que ni els més escèptics poden posar en dubte...
PENSO PER TANT EXISTEIXO (Cogito ergo sum)

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
4. La filosofia de Descartes
e) Un cop establerta la primera veritat, Descartes segueix aplicant el mètode i revisant (criticant)
les idees que pugui haver acceptat com a certes sense ser-ho. Així s’adona que hi ha 3 tipus
d’idees.
Les idees adventícies no són fiables, ja que provenen els sentits i aquests poden enganyarme.
Les idees factícies cal revisar-les, ja que si la meva raó les ha produït sense mètode o
basant-se en els sentits poden ser errònees
I les idees innates? Són sempre certes i fiables

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
4. La filosofia de Descartes
f) La idea de Déu (substància divina) que demostrada per
l’argument ontològic
Fins aquí Descartes ha demostrat l’existència del subjecte pensant (cogito) i l’existència de
Déu (substància divina); però podria caure en el solipsisme si no demostra que existeix un
món extern, un món material, corpori, diferent de les idees i que pot ser conegut
Solipsisme és la creença metafísica de la qual l'únic que en realitat podem saber
és que només existeix un mateix, i la realitat que ens envolta pot ser una part
dels estats mentals del propi jo. D'aquesta forma, tots els objectes, persones,
etc., que un experimenta serien merament emanacions de la pròpia ment.

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
4. La filosofia de Descartes
g) L’existència del món, de la realitat extensa (res extensa)

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
LA MORAL CARTESIANA
4. La filosofia de Descartes

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES
Degut el temari de les PAU passem a les meditacions 5 i 6

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Unitat
4
EL RACIONALISME (René Descartes)
5. LECTURA: LES MEDITACIONS METAFÍSIQUES

Unitat
4