Untitled - Races Domèstiques Autòctones de Catalunya

SUMARI
Presentació — 9
Agraïments — 11
Pròleg — 13
Sobre l’obra — 15
Sobre la bibliografia — 17
Justificació de l’obra — 19
Importància de la conservació de les races autòctones — 23
Usos ramaders — 35
La transhumància — 35
Els senyals — 42
PÈL — 47
Gossos (Canis familiaris) — 49
Domesticació — 49
Gos d’Atura Català — 51
Gos d’Atura de Pèl Curt i Gos d’Atura de la Cerdanya — 57
Gos d’Atura Aranès (Can Aranés Tath Bestiar) — 60
Mastí dels Pirineus — 62
Porcs (Sus domesticus) — 65
Domesticació — 65
Porc Català (†) — 67
Cavalls (Equus caballus) — 71
Domesticació — 71
Agrupació Hipermètrica Pirinenca — 75
Bretó Cerdà — 82
Cavall Català (†) — 88
Asinins: Ase (Equus asinus) i Mul (Equus caballus × asinus) — 95
Domesticació — 95
Ase Català — 97
Mul — 107
Vaques (Bos taurus) — 115
Domesticació — 115
Alberesa — 118
Bruna dels Pirineus — 124
Marinera (†) — 129
Pirinenca — 132
Vaca Catalana (†) — 135
Pallaresa — 140
Vaca de Sent Gironç i de l’Aura (Vaca de Sant Guirons e de Val d’Aura) (†)
i Vaca Cerdana (†) — 143
1p&p 001-046.p65 7
06/02/2006, 17:15

Ovelles (Ovis aries) — 149
Domesticació — 149
Ripollesa — 152
Aranesa (Oelha Aranesa) — 157
Xisqueta o Pallaresa — 163
Cabres (Capra hyrcus) — 169
Domesticació — 169
Cabra Catalana (†) — 172
Blanca de Rasquera — 174
Conills (Oryctolagus cuniculus) — 179
Domesticació — 179
Conill del Penedès (†) — 181
PLOMA — 183
Gallines (Gallus domesticus) — 185
Domesticació — 185
Gallina del Prat — 188
Penedesenca — 196
Empordanesa — 206
Gallina Paradís — 214
Nana Flor d’Ametller — 217
Oques (Anser anser) — 221
Domesticació — 221
Oca Empordanesa — 223
Ànecs (Anas platyrhynchos i Cairina moschata) — 227
Ànec Xerraire i Ànec Mut — 227
Indiots (Meleagris gallopavo) — 231
Domesticació — 231
Els indiots a Catalunya — 233
Coloms (Columba livia) — 235
Domesticació — 235
Vol Català — 240
Capibec (†) — 245
D’Enreixat o Xorrera — 247
Figureta — 250
Refilador Ull de Peix — 252
Ull de Maduixa — 255
Flamenc o Colom d’Ull — 257
Coll Pelat — 259
Bibliografia — 263
†: raça o població extingida
1p&p 001-046.p65 8
06/02/2006, 17:15

GOSSOS 51
GOS D’ATURA CATALÀ
«El cap recorda el d’un ós bru, és més aviat curt i el musell és cònic […]. El Gos d’Atura
dels Pirineus és un servidor fidel i rústec, en constant alerta i carregat d’intel·ligència.
S’empra per a la guarda dels ramats.»
Jean Cabassu & Henri Cabassu, 1939, Les Chiens
El Gos d’Atura o «can d’aturar» 1 és l’auxiliar imprescindible dels pastors actuals.
La seva aparició és relativament moderna, de finals del XIX –tot i haver-se documentat
gossos de talla similar a la d’aquest gos en el jaciment de Minferri, de fa
4.000 anys–.
Gos d’orígens antics
Sembla que el primitiu gos de pastor pelut centreeuropeu, del qual deriven la
majoria de gossos destinats al pasturatge, vingué de l’Àsia amb les grans invasions
orientals i va ser escampat per Europa pels romans. A cada regió, a causa de
1. Pel que fa al nom, Homer ja l’utilitza a La Ilíada, en el sentit de «gos guardià de porta»;
¿potser, doncs, hauríem d’anomenar aquesta raça amb el nom de gos «de tura», no pas «d’atura»?
Gos d’Atura Català. © Toni Llobet
2p&p 047-182.p65 51
06/02/2006, 17:17

OVELLES 159
d’animals negres, alguns d’estrellats i d’altres amb clapes («pigalles»). El ramader
no sol rebutjar aquests animals, al contrari del que passa a la veïna raça
Tarasconina, on la llana negra i la «pigallada» són un defecte eliminatori.
Rústega però tranquil·la
L’elevada rusticitat de l’Aranesa li permet estar adaptada a l’abrupta orografia de
la Val (el 64% de la comarca presenta pendents superiors al 35%, i més del 40%
està per sobre dels 2.000 m), als canvis climàtics i a les fluctuacions de recursos
farratgers. La presència i conservació del gros banyam s’explica, en part, perquè,
a diferència d’altres comarques, a la Val d’Aran no hi ha tant de perill que s’enganxin
en mates i arbustos molt llenyosos quan els animals pasturen.
De temperament és tranquil·la però viva, sense problemes de maneig; no té
tendència a fugir quan es troba a l’aire lliure, i posseeix un elevat instint gregari.
L’envalona
És típic que, quan es xollen, els animals quedin envalonats: amb una gran clapa
de llana que els cobreix la base del coll, les espatlles i el carenar, i una altra al terç
posterior que cobreix anques i cuixa. Aquesta xolla és pura fantasia, i antigament
es practicava a altres comarques com els Pallars i l’Alt Urgell, on s’ha perdut.
També fins fa ben poc a la Val d’Aran encara hi havia el costum del «moltó de
floc»: deixar un floc de llana al carenar dels marrans, que es lligava, i que lluïa
com una fantasia, especialment en baixar els animals de les muntanyes, quan el
floc era molt més crescut i vistent.
Les ovelles van escuades: les escuen perquè amb la cua curta diuen que fan més
goig del darrere i no s’embruten tant. Abans, les cues tallades, la mainada se les
menjava guisades.
La característica xolla envalonada en un marrà. © Pere-Miquel Parés i Casanova
2p&p 047-182.p65 159
06/02/2006, 17:21

COLOMS 253
Refilador Ull de Peix. La Seu d’Urgell (Alt Urgell). © Òscar Domínguez
El refilat
Presenta un vol en solitari o en estol. Els afeccionats afirmen que se’ls dóna aquest
nom pel fet que, en el vol, les seves rèmiges, per fricció amb l’aire, xiulen i canvien
de modulació a cada tomb (de fet, refilar podria venir d’un contagi fonètic
del mot fimbrar, en el sentit de «brunzir, brandar»).
Caputxa, revoletes, crinera
De grandària mitjana (310-335 g), té un port vertical i un cos estret i esvelt. El
seu cos és més aviat estret i fi. El cap pot ser llis o bé mostrar una caputxa al clatell;
és llarg, estret i arrodonit. La caputxa o «conquilla» està situada cap a la part
alta del clatell, i a la base, a cada costat, presenta uns remolins de plomes anomenats
«revoletes». El bec és llarg, fi i de color vermellós a la base, amb la punta de
coloració d’acord amb el plomatge de l’ocell, que va del negre al color banya de
bou. Les carúncules nasals són llises i fines, en forma triangular i de color blanc
carn farinós.
Els ulls, grossos i molt aparents, són de color blanc perla i brillants, amb la
nineta molt petita de color negre intens (d’aquí el nom d’«ull de peix», també
anomenat «de pedra» i «de perla»). Els rivets oculars, una mica amples i de color
vermell intens.
3p&p 183-262.p65 253
06/02/2006, 17:26