projecte balena blanca - Castellnou Edicions

PROJECTE BALENA BLANCA
1. Presentació ........................................................................................................................................................................................ 08
2. Principis educatius i didàctics ..............................................................................................................................................09
3. El Cicle Superior .......................................................................................................................................................................... 10
4. Materials per a l’Àrea de Llengua catalana i literatura. Cicle Superior ................................... 12
5. Didàctica i metodologia de l’Àrea de Llengua catalana i literatura ........................................... 13
6. Orientacions per a l’avaluació ........................................................................................................................................ 24
7. Orientacions per atendre la diversitat ................................................................................................................... 25
8. Els eixos transversals ................................................................................................................................................................ 26
9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) ...................................................................... 27
PROJECTE CURRICULAR
1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle de l’Educació Primària ......................... 30
2. Objectius generals i objectius per cicle de l’Àrea de Llengua catalana ................................. 32
3. Continguts de l’Àrea de Llengua catalana per al Cicle Superior ................................................. 34
4. Objectius referencials de l’Àrea de Llengua catalana per al Cicle Superior ..................... 37
PROGRAMACIÓ D’AULA
1. Continguts de Llengua catalana de cinquè d’Educació Primària..................................................... 42
2. Programacions, suggeriments i propostes de treball, i solucionari................................................ 44
AVALUACIÓ
1. Avaluació inicial .......................................................................................................................................................................... 142
2. Avaluació contínua i formativa .................................................................................................................................... 148
3. Avaluació sumativa i final .................................................................................................................................................... 172
MÉS RECURSOS PER ENSENYAR LLENGUA
1. Conjugació dels verbs regulars ................................................................................................................................... 184
2. Conjugació del verb auxiliar haver .......................................................................................................................... 189
BIBLIOGRAFIA
uuia DidààcttiiccaaÍNDEX

PROJECTE BALENA BLANCA
1. Presentació
2. Principis educatius i didàctics
3. El Cicle Superior
4. Materials per a l’Àrea de Llengua catalana i literatura.
Cicle Superior
5. Didàctica i metodologia de l’Àrea de Llengua catalana
i literatura
6. Orientacions per a l’avaluació
7. Orientacions per atendre la diversitat
8. Els eixos transversals
9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)

G u ii aa D i d à c t ii c a
8
1. PRESENTACIÓ
Els materials que us oferim formen part del projecte Balena blanca, un projecte editorial per
a l’Educació Primària dins el marc curricular del Decret 95/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix
l’ordenació curricular de l’Educació Primària (DOGC núm. 1.593, de 13-5-1992).
Aquest projecte incorpora també les orientacions del programa Educació 2000-2004 del
Departament d’Ensenyament.
El projecte editorial Balena blanca és el resultat del treball conjunt de professionals de l’ensenyament
i de l’edició de llibres de text. L’objectiu d’aquest intercanvi de coneixements i
experiències ha estat l’elaboració d’un projecte educatiu que té en compte les necessitats
formatives, tant conceptuals i procedimentals com humanes i socials, de l’alumnat que haurà
d’exercir la ciutadania al començament del segle XXI.
La nostra proposta pretén ser completa, amb la publicació de tots els cursos i de totes les
àrees (Català, Castellà, Matemàtiques, Coneixement del medi natural, Coneixement del medi
social i cultural, Música, Plàstica i Religió), llevat de Llengua estrangera; funcional (mida
DIN A4 amb forma de fitxa per als llibres del Cicle Inicial; format 21,5 x 28,5 per als llibres
dels cicles mitjà i superior); flexible, per poder atendre les necessitats de cada centre
(s’adapta tant a un context urbà com a un context rural) i per tenir en compte la diversitat
d’alumnat; i actual, perquè incorpora els nous avenços científics i, sobretot, les TIC (tecnologies
de la informació i la comunicació) mitjançant propostes concretes i coordinades.
El nom del projecte reflecteix prou bé la voluntat que l’ha motivat:
balena: suma d’elements del saber i de la vida; guia i protectora; intel·ligència i força; continent
i contingut; espai comú per a la natura, la ciència i la societat.
blanca: absència i suma de colors; principi i final; símbol d’afirmació, de responsabilitat
assumida; concentració i aprenentatge.

2. PRINCIPIS EDUCATIUS I DIDÀCTICS
El projecte Balena blanca ha estat coordinat verticalment, per àrees, i horitzontalment, primer
per cicles i després per cursos. Aquesta doble coordinació afecta tant els continguts com la
presència dels eixos transversals i la seqüenciació de les TIC.
D’acord amb les darreres disposicions del Departament d’Ensenyament, us presentem uns
materials que tenen com a objectiu prioritari l’assoliment, per part de tot l’alumnat escolaritzat
en cada un dels cicles d’aquesta etapa educativa, de les competències bàsiques pròpies
de cada àrea en acabar el cicle. Entenem com a competències bàsiques tots aquells
coneixements i habilitats que permeten a la persona fer un ús funcional dels seus aprenentatges.
Dit d’una altra manera, pensem que no serveix de gaire saber coses si després no se
saben aplicar a situacions concretes de la vida real i, a més, d’una manera responsable.
La metodologia que fem servir es fonamenta en el treball helicoïdal de continguts, procediments
i actituds, i considera l’alumnat un agent actiu en el procés d’ensenyament-aprenentatge,
amb l’objectiu que domini l’entorn més proper per tal d’anar cap a entorns més
llunyans. I també creiem que en la societat actual és del tot necessari plantejar activitats que
exercitin l’esforç personal, la constància, la memorització i el gust pels treballs
ben fets, ben presentats i ben acabats.
Els continguts propis del que coneixem com a eixos transversals del currículum no solament
apareixen en activitats concretes; de fet, hem pretès que formessin part de tot el contingut
escrit i visual del projecte, perquè pensem que hom s’impregna de valors i d’actituds amb la
pràctica i l’experiència de cada dia.
Hem plantejat l’atenció a la diversitat de manera que els mestres i les mestres tinguessin les
eines que els permetessin triar el material de reforç i d’ampliació d’acord amb les necessitats
de l’alumnat de cada curs.
La incorporació de les TIC a la pràctica diària de l’aula és una necessitat actual per a tots els
centres. Castellnou Edicions us ofereix una proposta que permet incorporar a la pràctica
docent els recursos que ofereixen la informàtica i les comunicacions com una eina més
per presentar textos, treballs, buscar informació, enviar documents, crear petits arxius, fer càlculs
i gràfics, visitar museus virtualment o escriure música.
PROJECTE BALENA BLANCA
9

G u ii aa D i d à c t ii c a
10
3. EL CICLE SUPERIOR
Aquest cicle és el darrer de l’Educació Primària, i és també el darrer d’una etapa durant la
qual la majoria d’alumnat s’interessa per aprendre, per conèixer coses d’una manera autònoma
i responsable.Tot i el perill que significa generalitzar, podem dir que, en aquest cicle,
tenim al davant un alumnat amb un potencial de fer, ser, pensar i conviure extraordinari.
Al llarg de tot aquest projecte, hem procurat estimular i desenvolupar tota mena de continguts,
però d’una manera molt clara els relacionats amb els procediments i les actituds. Ho
podreu comprovar en aquest cicle, perquè és el final d’un procés, que, de tota manera, continua
en l’educació secundària en la majoria d’àrees.
En el Cicle Superior, educar continua significant fer créixer força en coneixements, molt en
habilitats, molt en capacitats socials i humanes, i molt en autonomia i criteris personals.
Com hem concebut aquests materials? Com els hem organitzat?
En el Cicle Superior –i tenint en compte que a la majoria d’escoles es comencen a fer classes
amb professorat especialista d’unes àrees determinades–, ens centrem, d’una banda, en
la coordinació de les dues llengües i, de l’altra, en la coordinació dels dos coneixements del
medi, que ja vam iniciar en el Cicle Mitjà.
En totes les àrees instrumentals, l’objectiu és que l’alumnat, en acabar l’etapa de l’Educació
Primària, assoleixi les competències bàsiques pròpies de l’àrea, d’acord amb les
darreres directrius del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Quines metodologies i didàctiques utilitzem?
Emprem de nou les metodologies definides en els cicles inicial i mitjà: l’alumnat ha de ser un
subjecte actiu del procés d’aprenentatge i ha d’aprendre d’una manera amena i alhora sistemàtica.
Les metodologies que utilitzem han de sistematitzar els processos mentals bàsics i anar-los
treballant d’una manera progressiva. Cal tenir en compte que, en aquests processos d’ensenyament-aprenentatge,
els resultats s’aconsegueixen després de treballar en la mateixa
línia durant molt de temps.
En el Cicle Superior continuem treballant les metodologies més específiques de cada àrea,
les quals detallem a bastament en l’apartat «Didàctica i metodologies de l’àrea».

Com treballem els eixos transversals?
Continuem aplicant els principis exposats des del Cicle Inicial. A més, en totes les unitats de
Coneixement del medi –natural i social i cultural– hem dedicat uns apartats a presentar activitats
que motivin la reflexió i la presa de decisions respecte a una sèrie de continguts relacionats
amb la convivència, la tolerància, la pau, l’esforç personal, el gust per les coses ben
fetes, la conservació i la protecció de l’entorn i del medi ambient, i el creixement sostenible.
Com treballem la diversitat?
L’atenció a la diversitat de l’alumnat es duu a terme a través d’unes activitats diferents i específiques
de les del Llibre de l’alumnat, que hem recollit en un quadern d’activitats complementàries
(QUAC) o en la mateixa guia didàctica.
Com hem introduït les TIC?
L’objectiu és que, en acabar el cicle, tots els nois i les noies siguin capaços d’expressar-se per
escrit en català i castellà, d’una manera clara i ordenada, tant a mà com amb l’ordinador.
També hauran de saber buscar informació, crear petits arxius, comunicar-se i enviar-se
documents, i, fins i tot, iniciar-se en la representació gràfica i el càlcul per mitjà de
les TIC.
PROJECTE BALENA BLANCA
11

G u ii aa D i d à c t ii c a
12
4. MATERIALS PER A L’ÀREA DE LLENGUA CATALANA
I LITERATURA. Cicle Superior
Per a l’alumne/a:
Per al professor/a:
✓ Una guia didàctica organitzada en tres apartats:
Projecte Balena blanca, Projecte curricular i
Programació d’aula –que inclou la programació
de cada unitat, les propostes d’avaluació i el solucionari
de les activitats.
✓ Un CD amb la guia didàctica.
✓ Un quadern d’activitats complementàries
(QUAC) per atendre la diversitat d’alumnat d’una
manera més concreta. S’hi ofereixen activitats de
reforç i d’ampliació tant per al gran grup de classe
com per a aquell alumnat que té un ritme d’aprenentatge
més lent o aquell que progressa més
ràpidament que la majoria de l’alumnat. Totes es
poden fotocopiar.
✓ Un quadern d’avaluació i seguiment (QUAS):
• que permet portar el control de tutoria (fitxa
de l’alumnat, horaris, entrevistes…);
• que permet registrar el resultat dels controls
trimestre a trimestre.

5. DIDÀCTICA I METODOLOGIA DE L’ÀREA DE LLENGUA
CATALANA I LITERATURA
Introducció
Durant l’etapa d’Educació Primària, la llengua compleix clarament dues funcions alhora:
vehicle d’aprenentatge per assolir el domini de coneixements en altres àrees; objecte
d’aprenentatge per si mateix.
Pel que fa a la primera funció, la llengua permet que cada nen i cada nena progressin en l’adquisició
de coneixements generals i específics del seu entorn. Per això, el treball que es fa en
les altres àrees escolars ha de tenir molt en compte tot allò que l’alumnat va aprenent en la
de Llengua, ja que determinades estructures, paraules o relacions conceptuals no es poden
entendre si abans no se n’ha fet el treball pertinent des d’aquesta àrea. Igualment, demanar
un nivell en el domini d’algunes habilitats (com ara en comprensió lectora o en l’elaboració
d’un resum) pot estar fora de lloc si abans no han estat treballades des de Llengua i des de
les altres àrees. És necessària, per tant, una estreta relació i un progrés conjunt entre totes
les àrees d’aprenentatge, la qual cosa garanteix, a la pràctica, el fet que generalment sigui el
mateix mestre o mestra qui imparteixi aquestes àrees.
Des de l’òptica dels llibres del projecte Balena blanca, també s’ha tingut molt en compte
aquest aspecte, com s’explicarà més endavant.
Pel que fa a la segona de les funcions presentades –la llengua com a objecte d’aprenentatge
per si mateixa–, en aquesta etapa es tracta fonamentalment d’aconseguir l’assoliment per part
de tot l’alumnat de les habilitats lingüístiques bàsiques, d’avançar d’una manera progressiva i planificada
cap a un major domini d’aspectes clau en el futur escolar de l’alumnat: comprensió de
tota mena de textos; expressió oral i escrita de les seves idees en contextos diversos; aplicació
cada cop més segura de les convencions gràfiques i ortogràfiques; descoberta dels mecanismes
gramaticals, i presentació ordenada i clara en les produccions orals i escrites.
Aquesta segona funció, en el nostre cas, és fortament condicionada per la presència del que
podríem dir dues llengües igualment presents en la societat (català i castellà) i totes dues obligatòries
en l’àmbit escolar. Això fa que calgui tenir ben clars els criteris amb què s’ha d’enfocar
l’àrea i cada una de les llengües.
PROJECTE BALENA BLANCA
13

G u ii aa D i d à c t ii c a
14
1. La llengua i les altres àrees
El projecte Balena blanca parteix, com s’ha dit, d’una visió unitària i global del treball de
l’alumnat. Per això totes les àrees estan estretament interrelacionades. En el nostre cas,
aquesta relació és més estreta en el Cicle Inicial, en què el treball de llengua és bàsic i sovint
determina el que es fa en les àrees de Coneixement del medi o de Matemàtiques.Tanmateix,
s’ha partit d’uns nuclis temàtics comuns a totes les àrees i, des de l’Àrea de Llengua,
es fa un treball en part autònom (aspectes específics de lectoescriptura), en part vinculat
a cada nucli temàtic o centre d’interès (vocabulari, estructures, textos...).
En el Cicle Mitjà s’ha tingut en compte el treball conjunt de les diverses àrees en els apartats
de treball textual (comprensió, expressió oral i expressió escrita) i de lèxic (vocabulari
relacionat amb els diferents centres d’interès). Hi ha també un àmbit de treball específic de
llengua creixent respecte del cicle anterior.
En el Cicle Superior el treball de llengua adquireix una autonomia més gran, ja que se centra
sobretot en els diferents tipus de textos i en el treball més sistemàtic dels aspectes de
coneixement de la llengua (lèxic, ortografia i gramàtica).
2. La coordinació català-castellà
A part dels aspectes que determina la normativa vigent, s’han tingut en compte les necessitats
d’expressió i de comprensió que té el nostre alumnat de primària en el context sociolingüístic
en què es troba la societat catalana.
Així, d’una banda, es dóna per fet que l’alumnat que començarà primària, en la seva gran majoria,
ha estat escolaritzat a parvulari (des dels 3 anys), on han treballat la llengua catalana en els
aspectes orals i de reconeixement bàsic de les grafies. En canvi, no es dóna per fet que s’hagi
fet un treball escolar tan profund en llengua castellana, tot i que una bona part de
l’alumnat en portarà un bon bagatge en l’aspecte oral gràcies a ser la llengua familiar, i els altres
en tindran un cert domini passiu gràcies als mitjans de comunicació.
(Convé no oblidar totes les excepcions possibles, entre les quals trobem l’alumnat que s’incorpora
d’una manera tardana al sistema educatiu. Per a ells, hi ha pensats diversos exercicis
i activitats en la guia didàctica corresponent al projecte.)
Tenint en compte aquestes premisses, s’ha partit del supòsit que els continguts lingüístics es
treballen primer en Llengua catalana i després en Llengua castellana. Aquest principi ha estat

especialment seguit en els àmbits de treball sistemàtic de la llengua, com ara la gramàtica o
el coneixement de conceptes necessaris per a l’ortografia o les relacions lèxiques.
Hem partit del fet que el català és la primera llengua de l’escola, llengua vehicular
de la majoria d’activitats i que l’alumnat ha de poder utilitzar en qualsevol situació i context.
Això no obstant, s’ha tingut molt en compte el context (o contextos) d’avui dia: llengua
interna diferent de català, empobriment de l’expressió oral, interferències del castellà, perill
d’un plantejament diglòssic, predomini de l’escrit sobre l’oral, etc.
Pel que fa a la llengua castellana, hem plantejat un treball intens de comprensió i d’expressió
oral fins al final del Cicle Mitjà, en un intent que tot l’alumnat adquireixi unes bases sòlides
de domini oral en aquesta llengua. I, per això mateix, es trobarà un repertori ampli d’activitats
que pretenen ajudar a augmentar el vocabulari de l’alumnat; aquest treball específic,
proposem fer-lo mitjançant lectures, textos relacionats amb el riquíssim folklore castellà
(refranys, frases fetes, cançons, poesies...) i exercicis de lèxic.
Tenint en compte aquest context, hem reforçat diversos aspectes, com tot seguit s’exposa,
per ajudar l’alumnat a adquirir un domini més ampli de totes les habilitats lingüístiques.
3. Didàctica i metodologies
L’Àrea de Llengua parteix d’un treball sempre integrat i globalitzador. La diferenciació, a
l’efecte de l’anàlisi d’àmbits específics (gramàtica, lèxic, ortografia), té el perill de fer pensar
que en el recinte de l’aula cal treballar d’una manera parcel·lada aquests aspectes o les diverses
habilitats (comprensió, expressió...). La llengua és un tot i quan es demana a qualsevol
infant un treball en un aspecte o en un altre, se li està demanant que posi en joc la seva
competència lingüística completa, encara que la manifestació pràctica en un moment determinat
sigui en un vessant o en un altre.
A més, sembla que hi ha una relació molt més estreta de la que es creu entre les habilitats
orals i les escrites. De fet, sovint hem pogut comprovar que, davant una dificultat en una tasca
escrita, la sola verbalització oral ajuda a resoldre el problema. I a l’inrevés: de vegades és convenient
el suport de l’escriptura per fer una bona intervenció oral, perquè ens ajuda a aclarir
les idees, a no descuidar-nos res, etc.
El punt de partida del projecte Balena blanca ha estat, doncs, aquesta visió globalitzadora
de la llengua com un tot, que es manifesta en uns productes concrets que anomenem
textos. En el text (entès en un sentit ampli i no solament com a producció escrita), es con-
PROJECTE BALENA BLANCA
15

G u ii aa D i d à c t ii c a
16
creten el pensament, la vivència, la història, etc., que es volen transmetre als altres. Els textos
s’han de comprendre (comprensió lectora, comprensió oral) i han de ser la base per millorar
les habilitats productives i per aprendre’n de noves (expressió oral i expressió escrita).
Ara bé, aquesta millora de les habilitats expressives i l’aprenentatge de noves habilitats passen,
sens dubte, pel coneixement de l’estructura dels diferents tipus de textos (tipologia textual),
com també pel domini de mecanismes que regulen els aspectes lèxics, gramaticals i
ortogràfics (fonètics, en el cas de l’oral) que conformen el canemàs del text. Per tant, partint
de l’aspecte més global, realitzarem un treball d’anàlisi que ens ha de permetre tornar al producte
global, però ara amb més capacitat de comprensió i d’expressió.
Voldríem remarcar d’una manera especial la plasticitat de l’alumnat de primària pel que fa a
la imitació en general i, en el cas de la llengua, per saber imitar estructures (sintàctiques, textuals...)
sense cap gran reflexió teòrica, sinó amb un mínim d’instrumental conceptual. Si se’ns
permet la comparació, de la mateixa manera que no cal saber solfeig per cantar bé una
cançó (en un cor, individualment...), tampoc no cal saber gramàtica (en el sentit escolar) ni
regles de fonètica i ortografia per parlar i escriure bé. N’hi ha prou amb bons models per
imitar i molta, moltíssima pràctica des d’angles i contextos diversos. És aquesta pràctica la
que ha de merèixer tota l’atenció i el control del mestre o de la mestra.
És clar que la teoria no fa nosa i que, a partir d’un cert moment (cap al Cicle Superior), pot
ser una crossa que ajudi a caminar, però cal partir més aviat de la pràctica i no pas de la formulació
teòrica de regles en els cicles anteriors.
4. Ús i comunicació
Amb encert, «Ús i comunicació» és el títol d’un gran apartat del currículum, en què s’inclou
tot el treball del text, tant oral com escrit, i tant en el vessant de comprensió com en el d’expressió.
La llengua oral
Massa temps abandonada, en el projecte Balena blanca ocupa un lloc ben important: figura
amb espai suficient i propi en els diferents llibres de l’Àrea de Llengua i especialment dins els
de Llengua catalana. La seva planificació ha estat pensada amb tota la cura possible.
D’una banda, s’ofereixen activitats per crear un clima acollidor i estimulant que afavoreixi
l’expressió oral de l’alumnat, tant l’espontània com la més sistemàtica. De l’altra, s’ha tingut
en compte que les activitats estiguin plantejades de manera que hi hagi interrelació oral tant

entre el mestre o la mestra i l’alumnat, com entre el mateix alumnat, ja que no s’ha d’oblidar
que la comunicació entre ells no solament és necessària sinó també desitjable.
En els diferents cursos es proposa una notable diversitat de situacions comunicatives orals,
graduades, que ajuden a manejar diferents tipus de textos i a desenvolupar diverses funcions
lingüístiques: demanar, descriure, explicar alguna història, donar informació, participar en una
conversa formal, argumentar... El criteri bàsic és partir de la narració com a tipologia més
usual i senzilla per passar a la descripció, l’exposició, etc., fins a atènyer l’argumentació. En
cada curs, però, són presents els diferents tipus bàsics:
• narració
• descripció
• instruccions
• converses
• exposicions
• planificació
• textos poètics
• argumentacions
(Amb tot, els darrers hi són en una mesura més escassa, atès el grau de dificultat que comporten
en general.)
Al costat de la tipologia textual, hi ha també una diversitat d’activitats important:
• d’audició: lectures, poemes..., que poden ser fetes pel mestre o la mestra, o per un mitjà
tècnic (casset, vídeo...);
• de producció: lectura en veu alta, recitació, representacions, explicacions, memorització
de textos, etc.
Sovint s’han lligat les activitats d’expressió oral al joc individual o col·lectiu, ja que els jocs tradicionals
oferien un ventall amplíssim de propostes per exercitar l’expressió oral: cançons de
repartir i comptar, jocs de grup, jocs més individuals, etc. Aquest aspecte s’ha tingut molt en
compte, sobretot en el Cicle Mitjà.
En diversos punts s’insisteix en els hàbits i les normes que regulen d’una manera bàsica una
conversa: escoltar, demanar la paraula, parlar quan toca...
PROJECTE BALENA BLANCA
17

G u ii aa D i d à c t ii c a
18
La llengua escrita
Vet aquí un dels punts centrals de l’activitat escolar. De fet, per a moltes persones, a l’escola
s’hi va fonamentalment per aprendre a «llegir i escriure». Les tendències més modernes,
però, han descobert que és necessari fer adonar l’alumnat de la funcionalitat d’aquests aprenentatges.
Per tant, és important contextualitzar totes les activitats que s’hi facin i fer descobrir
a l’alumnat la importància de l’escrit en la nostra societat.
Aquest punt de partida ha motivat que es presentessin des del Cicle Inicial textos i missatges
de tota mena, tan reals com fos possible, tant per a la comprensió com per a la producció.
Així, en cada llibre del projecte (com es pot veure en la graella final), s’hi trobaran
textos:
• narratius: contes, notícies, històries reals o en còmic, cartes...
• descriptius: d’objectes, de persones, d’animals, de paisatges...
• instructius: ordres i consignes, instruccions de jocs, maneig d’aparells, receptes...
• conversacionals: diàlegs, sol·licitud d’informació, acudits, entrevistes, fragments teatrals...
• poètics i publicitaris: anuncis publicitaris, rodolins, auques, poemes, embarbussaments,
refranys...
• expositius: informacions objectives, notícies científiques, articles d’enciclopèdia, definicions...
• predictius: textos meteorològics, plans i projectes...
• argumentatius: argumentació d’idees pròpies...
Val a dir, però, que alguns tipus hi són menys presents (però mai absents del tot), tant perquè
es treballen més en altres àrees (textos expositius, instructius) com perquè l’edat de l’alumnat
no permet fer-ne un treball més aprofundit (textos argumentatius). Igualment, s’ha tingut
cura de diferenciar la comprensió dels diferents tipus de textos (i fins i tot la memorització
per a la recitació) de la seva elaboració en l’expressió, que, en molts casos, no ha de ser ni
tan sols proposada, atesa la dificultat del text.
Pel que fa a la llargada i la complexitat (gramatical o lèxica) dels textos, s’ha seguit una progressió
curosament planificada des del Cicle Inicial (textos i missatges breus, sempre amb
suport d’imatge), passant pel Cicle Mitjà (textos diversos de llargada mitjana, però sovint
amb el suport d’imatges), fins al Cicle Superior (textos amb unitat de sentit, de llargada i
complexitat més grans).
Centrant-nos ara en l’habilitat de la comprensió lectora, hem buscat activitats molt
diverses que defugin el clàssic i únic mètode del qüestionari de comprensió. Per això, en

cada cicle s’observarà que hi ha una notable varietat de propostes: tests, preguntes tancades,
ordenació d’imatges, ordenació de resums, etc. Volem remarcar que, en alguns casos,
es proposen activitats de comprensió per fer durant la lectura. D’una manera sistemàtica,
a partir del Cicle Mitjà, atesa la major autonomia de l’alumnat, es proposen activitats de preparació
de la lectura, per tal d’activar les idees prèvies i els esquemes textuals de l’alumnat.
Encara en el punt de la lectura, es proposen també activitats que ajudin a fomentar el gust
per la lectura i a crear un hàbit lector des del principi. Tanmateix, aquestes activitats han
d’anar acompanyades d’altres en la biblioteca de l’aula o de l’escola, del treball de lectura
silenciosa, etc. La lectura com a font d’informació es treballa d’una manera específica en els
textos expositius de cada curs i en l’apartat de tècniques del Cicle Superior.
Pel que fa a l’expressió escrita, a part de la diversitat textual (atenuada d’acord amb
l’edat, com hem dit), es proposa un treball progressiu que ajudi a consolidar els aprenentatges
que es van fent. Per això, més que molts elements i activitats nous, s’hi trobarà molta
pràctica, sovint guiada, per tal que l’alumnat desenvolupi i afermi les habilitats que va adquirint.
Ha semblat important partir de models per imitar, d’una banda, i del suport d’imatges,
de l’altra. En el Cicle Mitjà es fa un treball notable, que tendeix a integrar els elements de la
convenció escrita (puntuació, disposició del text en l’espai, etc.), algun dels quals ja es
comença a treballar en el Cicle Inicial, i que es consoliden tots en el Cicle Superior.
5. El treball sistemàtic de llengua
Fonètica i ortografia
Al llarg de primària convé fer un treball de sistematització en cada un dels àmbits del treball
de llengua: fonètica, ortografia, lèxic i gramàtica, sense perdre mai de vista, però, la funcionalitat
dels aprenentatges. És a dir, cal aprendre a pronunciar bé, per comunicar-se millor; cal
escriure bé perquè el text i la convenció social així ho requereixen, etc.
En l’aspecte de la fonètica, hi ha dues línies de treball clares: la correcta pronunciació de
tots els sons de la llengua i la lectura en veu alta de qualsevol mena de text. Pel que fa al
primer aspecte, l’objectiu s’hauria d’assolir al final de l’educació infantil o, en casos excepcionals,
al final del Cicle Inicial.Tanmateix, podem trobar alumnat amb dificultats especials que
necessitarà un treball específic amb l’ajut d’alguns professionals (logopedes). En aquest punt,
doncs, ens proposarem d’aconseguir com a objectius per cicles els següents:
PROJECTE BALENA BLANCA
19

G u ii aa D i d à c t ii c a
20
• Cicle Inicial: Reconeixement de tots els sons i distinció en mots bàsics dels sons més
conflictius per a l’ortografia (e oberta/tancada, o oberta/tancada, essa sorda i sonora...).
Separació de síl·labes.
• Cicle Mitjà: Distinció sistemàtica dels sons més conflictius i pronúncia clara i expressiva
de tots els sons. Reconeixement de síl·laba tònica i síl·laba àtona.
• Cicle Superior : Dicció correcta i adequada al context comunicatiu de tots els sons de la
llengua. Evitar sons o pronúncies vulgars en paraules bàsiques.
Per ajudar a treballar aquest aspecte, es poden utilitzar les lectures en veu alta, els embarbussaments,
els poemes i els rodolins, etc.
Pel que fa a l’entonació, cal treballar-la des del principi i d’una manera sistemàtica, fent-los
veure’n el lligam amb l’ortografia (signes de puntuació) i la sintaxi (tipus de frase). Així ens
proposarem que, en cada cicle, hi hagi un avanç progressiu en l’entonació de:
• frases enunciatives
• frases exclamatives
• frases interrogatives
Deixarem per al Cicle Superior el treball sistemàtic d’entonació de les frases imperatives,
com també el de frases inacabades i expressions iròniques.
El treball d’ortografia necessita una sistematització constant des del Cicle Inicial fins al Cicle
Superior. Ens proposarem, com a objectius de cicle, els següents:
• Cicle Inicial:Treball sistemàtic de totes les grafies. Domini dels dígrafs. Majúscules.
• Cicle Mitjà: Treball sistemàtic de les normes d’ortografia segures (plurals, apostrofació,
contracció, finals -ava, j/g, x/ix, s/ss, accentuació, guionet en els numerals...) i fixació de
normes ortogràfiques bàsiques.
• Cicle Superior:Treball sistemàtic de les diverses normes i coneixement de les principals
excepcions. Accentuació diacrítica en paraules usuals... Recursos per verificar l’ortografia
d’una manera autònoma i sistemàtica.
Caldrà tenir en compte, a més, la memorització de grafies de paraules i d’estructures bàsiques
o molt utilitzades (hi ha, vaig, hi havia…).
Un recurs molt utilitzat, que també proposem, és el dictat preparat, que sistematitzem sobretot
en el Cicle Superior. De tota manera, podem seguir aquesta progressió:

• Cicle Inicial: Paraules específiques, frases curtes, petits fragments prèviament treballats.
• Cicle Mitjà: Frases i textos prèviament llegits i amb observacions del mestre o la mestra.
• Cicle Superior:Textos llegits.
És convenient, a més, ajudar l’alumnat a conèixer la seva capacitat (més auditiva o més visual)
i a actuar en conseqüència a l’hora de memoritzar la grafia de les paraules. En tot cas, la tècnica
del dictat preparat (amb les diverses variants de dictats) requereix sempre que l’alumnat
conegui què se li dictarà i què s’espera que faci, tant amb vista a memoritzar determinats
mots com a reproduir-los correctament.
Lèxic
A part de treballar d’una manera recursiva i d’acord amb l’edat l’ampliació del vocabulari bàsic
(tenint en compte, però, que és en les altres àrees curriculars en què el cabal lèxic augmentarà
significativament), cal deixar l’alumnat en bones condicions per adquirir nous significats i
noves paraules d’una manera autònoma. Per això, cal dotar-lo de dos tipus de coneixements:
a) Maneig i ús dels repertoris lèxics.
b) Establiment de relacions entre paraules tant pel significant (derivació, composició) com
pel significat (sinonímia, antonímia, polisèmia, usos figurats, etc.).
Pel que fa al primer aspecte, cal tenir en compte que l’ús del diccionari s’inicia d’una manera
sistemàtica i explícita a 3r curs (Cicle Mitjà), que és quan se’n fa la presentació i es proposen
activitats específiques.
Això no obstant, tant en el Cicle Inicial (aprenentatge de l’alfabet) com en el Cicle Superior
(maneig constant i consulta de diferents classes de diccionaris), hi ha feina per fer, de manera
que aquest aspecte del treball de llengua (ús i maneig del diccionari) s’ha de treballar
d’una manera contínua, sobretot a partir del Cicle Mitjà (i en totes les àrees, si pot ser). En
el cas concret de la llengua, cal relacionar la consulta del diccionari amb les lectures dels diferents
textos proposats.
(Diguem també que l’alumnat hauria d’aprendre que el diccionari és una gran eina, que el
pot ajudar a resoldre no solament la recerca d’un significat o un sinònim desconegut, sinó
també els dubtes ortogràfics, de morfologia...)
Pel que fa al segon aspecte, cal partir del treball simple de la derivació (relació entre paraules
per la forma) i anar progressant fins a atènyer els conceptes que regulen les relacions
semàntiques. En concret, proposem que, per cicles, es fixin aquests objectius:
PROJECTE BALENA BLANCA
21

G u ii aa D i d à c t ii c a
22
• Cicle Inicial: Treball amb afixos bàsics i molt productius (des-, -et/-eta, -ic/-ica, -às/-assa,
-er/-era, -ista, -ia…), ús de compostos habituals, treball pràctic amb sinònims i antònims
més usuals, expressivitat (nexes de comparació, refranys, frases fetes, locucions), etc.
• Cicle Mitjà:Treball d’afixos usuals (pre- i afixos per indicar augment, disminució, menyspreu,
procedència...) i compostos corrents.Treball més sistemàtic amb mots polisèmics,
sinònims i antònims. Ús de recursos expressius (comparació, refranys, dites, frases fetes
i locucions) en contextos adequats. Diferenciació de sentit real i figurat.
• Cicle Superior: Ús i sistematització dels afixos més corrents (in-, re-, gentilicis, -at..., a més
dels vistos en els cicles anteriors).Treball sistemàtic de la polisèmia i de la sinonímia i
l’antonímia en contextos diversos. Reconeixement explícit i ús de recursos expressius
en contextos variats. Aplicació del sentit real i figurat, i reconeixement d’usos metafòrics.
El treball de lèxic és un dels més importants al llarg de l’etapa d’Educació Primària, tant a
dins com a fora de l’Àrea de Llengua. Cal que el mestre o la mestra estigui atent a sistematitzar
les noves adquisicions i a fer veure o establir relacions entre paraules en tot moment,
tant si es treballa el coneixement de l’entorn com les matemàtiques, la llengua, etc.
Gramàtica
El treball de les estructures gramaticals és el que cal fer d’una manera més contínua, però
sense explicitar-ne elements teòrics, que, fins ben enllà de l’etapa, es troben fora de l’abast
de la comprensió de l’alumnat. És a dir, el fet de no parlar de sintagmes ni de subjectes o
complements no vol dir que no hàgim de fer un treball continu amb l’objectiu que l’alumnat
adquireixi totes les estructures gramaticals i sàpiga utilitzar-les adequadament al context.
En el Cicle Inicial farem un treball sistemàtic amb totes les classes de paraules: vetllarem perquè
l’alumnat utilitzi noms, adjectius, verbs (en els principals temps de l’indicatiu), determinants,
nexes... Procurarem que construeixin, per imitació, frases en estructures variades i amb
diversitat de complements. Relacionarem els signes de puntuació més bàsics (coma, punt, signes
d’interrogació i d’exclamació) amb l’entonació i el significat.
En el Cicle Mitjà explicitarem les diferents categories morfològiques i els farem distingir
determinants, noms (diferents classes), adjectius i verbs. En aquest darrer grup els farem
reconèixer els temps de present, passat (genèricament) i futur, i distingirem formes personals
i no personals.Treballarem d’una manera explícita la concordança. Pel que fa als signes
de puntuació, ampliarem les funcions dels més bàsics (comes en les enumeracions...) i
n’augmentarem el repertori: dos punts, guions (diàlegs), punts suspensius i parèntesis.

Finalment, en el Cicle Superior, a més de repassar els aspectes apuntats en el Cicle Mitjà, acabarem
de veure i classificar els diferents elements morfològics (classes de noms, adjectius i
verbs; conjugació verbal; classes de connectors: preposicions i conjuncions...).També treballarem
explícitament el concepte i les parts del sintagma (nucli i complement), els diferents
tipus de sintagmes (SN, SAdj, SV, etc.) i els aspectes bàsics de les funcions gramaticals: subjecte,
verb (com a nucli de l’oració), complements verbals... En aquest darrer punt, introduirem
el treball de la substitució pronominal. Pel que fa a la puntuació, en farem un repàs sistemàtic
i una explicitació dels usos i les funcions.
No cal dir que, per assolir tots aquests objectius (o simplement per treballar aquests continguts),
cal disposar de textos variats i de contextos diversos. D’aquí ve la importància de
la tipologia textual i de fer treballar l’alumnat en situacions comunicatives diferents (orals,
escrites, amb funcions i intencionalitats diferents).
Veiem, doncs, que el treball de l’Àrea de Llengua està estretament interrelacionat, de manera
que s’ha de concebre com un tot global.
PROJECTE BALENA BLANCA
23

G u i a D ii d à c t i cc a
24
6. ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ
L’avaluació és una anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge que permet al mestre o
la mestra comprovar, i, si escau, modificar, si la planificació de l’acció educativa és coherent amb
els objectius proposats i adequada a les necessitats i les característiques de l’alumnat.
Es troba plenament integrada en el procés educatiu i en forma part. És un instrument essencial,
que ha d’afavorir positivament la millora de tot el procés. Perquè compleixi les seves funcions,
s’ha de preveure QUÈ, COM i QUAN avaluar.
Per això, en aquesta guia s’ofereix una sèrie de recursos pràctics per avaluar el procés
d’aprenentatge de cadascun dels infants del grup classe.
Avaluació inicial: FEM MEMÒRIA
Castellnou Edicions incorpora una proposta didàctica per avaluar la competència curricular,
anomenada «Fem memòria», que ajuda a determinar el que és capaç de fer l’alumnat en
relació amb els objectius i els continguts de les àrees del currículum. El mestre o la mestra
pot utilitzar-la com l’inici d’una estratègia didàctica o per establir el punt de partida de
cadascun dels infants i determinar la base per planificar el procés educatiu.
Avaluació contínua i formativa: QUÈ HEM APRÈS?
L’avaluació formativa és la que es desenvolupa durant el procés educatiu i té com a finalitat
proporcionar a l’alumnat l’ajut pedagògic més adient a les necessitats de cada moment. Castellnou
Edicions ofereix una proposta d’avaluació fotocopiable per cada unitat i un quadern
(QUAS) per afavorir el seguiment de cadascun dels alumnes.
Avaluació sumativa: QUÈ EN SABEM?
L’avaluació sumativa, és a dir, la que es fa al final del procés, permet determinar si s’han assolit
o no, i fins a quin punt, les intencions educatives. Oferim tres propostes, diferenciades pel
títol «Què en sabem», per dur a terme l’avaluació de cadascun dels trimestres.

7. ORIENTACIONS PER ATENDRE LA DIVERSITAT
És un fet inherent a la condició humana l’existència de diferències individuals a l’hora d’aprendre.
Els nens i les nenes es diferencien notablement en aspectes com un entorn familiar, social i
cultural més o menys enriquidor; en les preferències a l’hora d’aprendre uns continguts enfront
d’uns altres; en la dedicació, l’esforç o l’atenció que posen en les tasques per aprendre; en les
expectatives i les motivacions davant un nou tema; en la rapidesa per transferir el que s’ha après
d’una àrea a una altra; o en la quantitat de repeticions necessàries per consolidar o retenir un
aprenentatge.
Per tant, el fet que l’alumnat no siguin homogeni quant a aprenentatge fa difícil la tasca
d’ensenyar i obliga els mestres a ser creatius, a desenvolupar estratègies i mètodes diversos,
i a permetre ritmes i nivells de consecució diferents dins els mateixos objectius generals
d’ensenyament.
És per aquest motiu, i per ajudar el professorat a resoldre situacions quotidianes i habituals
a l’aula, que Castellnou Edicions ofereix unes propostes d’activitats diferenciades per atendre
la diversitat de l’alumnat dins l’aula.
1. Activitats de consolidació
S’adrecen a tot el grup classe, per consolidar i treballar els objectius didàctics i els continguts
de la unitat.
2. Activitats de reforç
Es dirigeixen a aquell alumnat que té dificultats en l’aprenentatge, per ajudar-lo a assolir les
competències bàsiques amb activitats més pautades, que contenen més exemples, que treballen
amb una metodologia més pròxima i concreta, etc.
3. Activitats d’ampliació
Es dirigeixen a aquell alumnat que té més facilitat per resoldre les qüestions escolars, que acaben
abans les tasques i que poden aprofundir en el coneixement dels continguts del llibre.
PROJECTE BALENA BLANCA
25

G u ii aa D i d à c t ii c a
26
8. ELS EIXOS TRANSVERSALS
Els continguts transversals són objecte, actualment, d’una forta demanda social: la societat
demana que el món escolar defensi un projecte vàlid de societat i d’educació, i hi doni resposta.
Els eixos transversals tenen com a objectiu que alguns aspectes de la nostra societat, com,
per exemple, el consum, l’educació per a la salut, l’educació viària, les tecnologies de la informació,
la diversitat intercultural o la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, entre d’altres,
formin part del currículum per aconseguir que l’alumnat sigui capaç de desenvoluparlos
en diferents àmbits de la vida, perquè en un futur puguin integrar-se com a membres
actius, autònoms i crítics d’una cultura i en una societat determinada.
Els eixos transversals són processos actius permanents i preventius, que pretenen informar
i formar l’alumnat. Són temes molt actuals que es relacionen amb la seva actitud davant
la vida. Els trobarem presents en els mitjans d’informació social i caldrà tractar-los en l’educació
per poder-ne pal·liar els possibles efectes negatius. Aquests eixos tenen un tractament
explícit en els continguts i en els objectius i els trobarem d’una manera implícita en les diferents
àrees.
Castellnou Edicions integra els eixos transversals en el si de les àrees i els dóna un tractament
interdisciplinari: s’incorporen en les unitats de programació al llarg de l’etapa i en
cadascuna de les àrees.

9. LES TIC (TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
I LA COMUNICACIÓ)
La societat actual ha incorporat pràcticament en tots els àmbits l’ús de les noves tecnologies
de la informació i la comunicació: les TIC. L’escola no en pot quedar al marge.
Molts centres educatius ja tenen un pla estratègic que inclou la planificació de l’ús de les
noves tecnologies per part de l’alumnat. Altres centres ho voldrien i potser els falta temps
per organitzar-ho, i a uns altres potser els falten mitjans tècnics. Però de segur que tots pensen
que l’alumnat actual ha d’acabar l’escolarització obligatòria coneixent el maneig del programari
bàsic com a usuari.
Amb la finalitat de facilitar al màxim la incorporació de les TIC a la pràctica docent de cada
dia, sigui quina sigui la situació en què es trobi el centre, Castellnou Edicions ha programat
unes activitats complementàries, que podríem anomenar bàsiques i obligatòries de cada àrea
per a cada curs, que proporcionen unes propostes concretes, fàcils i atractives per treballar
utilitzant els sistemes informàtics i els programes més usuals.
Les activitats TIC de Castellnou Edicions incorporen l’ús dels sistemes informàtics des dels
cursos més baixos de l’Educació Primària fins a l’últim curs de l’educació secundària obligatòria,
d’una manera concreta i fàcil: en l’Àrea de Llengua, l’alumnat farà servir el Word per
produir textos, enviar missatges, comprovar l’ortografia…; en l’Àrea de Matemàtiques, comprovaran
exercicis de càlcul, faran taules i gràfics; en l’Àrea de Coneixement del medi buscaran
informació consultant webs, incorporaran imatges als textos…; en l’Àrea de Música
faran servir l’ordinador per fer música…
Pensem sincerament que les activitats TIC que trobareu en l’apèndix del Llibre de l’alumnat
i en la web serveixen tant per alfabetitzar en les noves tecnologies com per practicar i
ampliar els coneixements adquirits. Podeu trobar més informació en la nostra pàgina web:
www.castellnouedicions.com
PROJECTE BALENA BLANCA
27

PROJECTE CURRICULAR
1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle
de l’Educació Primària
2. Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea
de Llengua catalana
3. Continguts de l’àrea de Llengua catalana per al
Cicle Superior
4. Objectius referencials de l’àrea de Llengua catalana
per al Cicle Superior

G u ii aa D i d à cc t i cc aa
30
1. OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA I OBJECTIUS
PER CICLE DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Objectius generals
de l’etapa
1. Conèixer i acceptar la pròpia
identitat, les seves possibilitats
afectives i de relació, i progressar
en l’autonomia i la iniciativa personals.
2. Conèixer el propi cos i les seves
possibilitats motrius i progressar
en l’adopció d’hàbits de salut i
higiene personal.
3. Mostrar-se participatiu i solidari
d’una manera responsable, i respectar
els valors morals, socials i
ètics propis d’altri, per exercitar-se
en els principis bàsics de la convivència
i d’estima per la pau.
4. Resoldre situacions o necessitats
de la vida quotidiana mitjançant
processos d’identificació, planificació,
realització i verificació d’activitats
al seu abast.
5. Conèixer i utilitzar correctament i
apropiadament la llengua catalana,
i, si escau, l’aranesa, tant oralment
com per escrit, emprant-la normalment
com a llengua vehicular i
d’aprenentatge.
6. Conèixer la llengua castellana en
els àmbits oral i escrit de manera
que pugui utilitzar-se apropiadament
com a font d’informació i
vehicle d’expressió.
7. Comprendre i expressar en llengua
estrangera missatges senzills
dintre d’un context.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Descobrir i construir la pròpia
identitat, i reconèixer les similituds
i diferències respecte dels altres.
2. Conèixer les possibilitats afectives
i de relació amb els grups socials
més propers.
3. Desenvolupar-se d’una manera
autònoma en situacions properes i
conegudes.
1. Conèixer el propi cos, l’esquema
corporal i les seves possibilitats
sensorials i de moviment.
2. Descobrir la necessitat d’adoptar
hàbits per a la cura i la higiene del
propi cos.
3. Descobrir el gust per les activitats
físiques col·lectives.
1. Mostrar-se participatiu i solidari en
l’entorn social més proper.
2. Descobrir la importància dels
principis bàsics de la convivència i
de la pau.
1. Resoldre situacions quotidianes a
partir de l’observació, la identificació
i l’experimentació d’activitats.
1. Conèixer i utilitzar la llengua catalana
per comunicar missatges senzills,
orals i escrits, de fets i experiències
de la vida quotidiana.
1. Iniciar-se en l’aprenentatge de la
llengua castellana per comunicarse
oralment i per escrit en missatges
senzills referits a aspectes de
l’entorn més pròxim.
1. Iniciar-se en la comprensió i
expressió en llengua estrangera de
formes i vocabulari referits a
entorns propers.
1. Reconèixer la pròpia identitat i
acceptar normes referides a la
pròpia persona.
2. Relacionar-se amb grups de convivència
més amplis, adaptar-se a
noves situacions i establir relacions
d’amistat i companyonia.
3. Desenvolupar estratègies personals
que afavoreixin la pròpia iniciativa.
1. Dominar l’esquema corporal i
esforçar-se per millorar la velocitat,
el ritme, la flexibilitat i la coordinació.
2. Tenir cura del propi cos i adoptar
hàbits d’higiene i d’organització
personal.
3. Gaudir de les activitats físiques i
esportives (individuals i de grup).
1. Adoptar actituds participatives i
solidàries amb grups socials coneguts
i amb el suport de l’adult.
2. Adequar la pròpia conducta a les
normes de convivència: educació,
respecte i tolerància.
1. Resoldre situacions de la vida
quotidiana a partir de la identificació,la
planificació i la realització
d’activitats.
2. Reforçar l’aprenentatge de procediments
per explorar i investigar.
1. Expressar d’una manera correcta
en llengua catalana, oralment i per
escrit, missatges de dificultat creixent.
2. Començar a organitzar la informació
elaborant treballs i informes
senzills.
1. Conèixer la llengua castellana en
els àmbits oral i escrit per utilitzarla
com a vehicle d’expressió i de
relació personal i social.
1. Progressar en la comprensió i l’expressió
en llengua estrangera de
formes i vocabulari d’entorns més
amplis.
1. Valorar la pròpia persona a partir
de la descoberta i la prova de les
pròpies possibilitats, amb el desig
de superar les dificultats.
2. Relacionar-se amb els diferents
grups de convivència de manera
respectuosa i tolerant, acceptant la
diversitat d’interessos i d’opinions.
3. Prendre decisions.
1. Entendre el funcionament global
del cos humà i superar les dificultats
en el moviment.
2. Mantenir unes normes de salut i
higiene correctes,
i també d’organització personal.
3. Realitzar alguna activitat física o
esportiva d’una manera regular.
1. Ser participatiu i solidari en els
diferents àmbits de relació i participació
social.
2. Ser educat i respectuós amb un
mateix i amb els altres, i tolerant
amb les diferències.
1. Resoldre situacions a partir de la
identificació, la planificació i la verificació.
2. Adquirir estratègies per explorar,
representar, explicar i preveure
alguns problemes o situacions
reals.
1. Comprendre i expressar missatges
orals i escrits en llengua catalana
en contextos diferents.
2. Ser capaç de planificar, organitzar,
elaborar i produir informes i treballs.
1. Conèixer la llengua castellana en
els àmbits oral i escrit com a vehicle
d’expressió i com a font d’informació.
1. Comprendre i expressar en llengua
estrangera missatges senzills
dins d’un context.

Objectius generals
de l’etapa
8. Comprendre el medi físic i natural i els
principals mecanismes que el regeixen
a partir de l’observació rigorosa de fets
i fenòmens senzills, i la importància que
la seva conservació i millora té per a la
humanitat.
9. Conèixer els trets fonamentals de
Catalunya en els seus aspectes naturals,
socials, culturals i històrics, com a
medi definidor de la identitat nacional i
personal, i progressar en el sentiment
de pertinença al país.
10. Mostrar actituds de respecte, conservació
i ús correcte dels recursos materials,
tècnics i naturals.
11. Utilitzar els conceptes i les relacions
matemàtics elementals i dominar les
operacions bàsiques per tal de representar
i interpretar l’espai, les situacions
i les experiències, mitjançant el llenguatge
matemàtic.
12. Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió
verbal, corporal, visual, plàstic i
musical, i desenvolupar la sensibilitat
estètica, la creativitat i la capacitat per
gaudir de les manifestacions artístiques.
13. Conèixer el patrimoni cultural i gaudirne,
participar en la seva conservació i
respectar la diversitat lingüística i cultural
dels pobles i les persones.
14. Aplicar els coneixements adquirits per
resoldre d’una manera creativa problemes
diversos amb els recursos apropiats
coneguts.
15. Aplicar, individualment i en equip,
metodologies de treball intel·lectual,
inclosa la utilització dels recursos de
les tecnologies de la informació, que
estimulin l’aprenentatge i la creativitat i
permetin reduir tasques rutinàries.
1. Iniciar-se en la comprensió del medi
físic i natural més proper i familiar.
2. Observar, directament i indirectament,
els fets i els fenòmens senzills que es
manifesten en l’entorn més pròxim.
3. Contribuir a la conservació del medi
natural físic més proper.
1. Iniciar-se en el coneixement dels trets
fonamentals de Catalunya i dels seus
aspectes naturals, socials i culturals més
propers.
2. Gaudir de les manifestacions socials del
barri i participar-hi, i descobrir el sentiment
de pertinença a una comunitat.
1. Respectar el material comú de l’escola,
de la família i de l’entorn més proper.
1. Conèixer i entendre els conceptes i les
relacions matemàtics elementals.
2. Dominar les operacions bàsiques,
sumar i restar, i iniciar-se en la multiplicació.
3 Situar-se en l’espai.
1. Fer produccions artístiques senzilles.
2. Descobrir la importància de desenvolupar
la sensibilitat estètica i creativa, i
la capacitat per gaudir de les pròpies
manifestacions artístiques.
1. Descobrir i reconèixer el patrimoni
cultural del barri, la ciutat i el poble.
2. Conservar el patrimoni cultural més
proper.
3. Demostrar interès per conèixer cultures
d’altres pobles.
1. Comprendre les relacions entre el medi
físic i natural de la localitat i la comarca.
2. Aplicar l’observació rigorosa i sistemàtica
de la realitat amb tècniques i instruments
més precisos.
3. Diferenciar actuacions de millora i deteriorament
del medi ambient i prendre
posició a favor d’actituds per conservarlo.
1. Conèixer els elements del medi natural,
social i cultural de la comunitat
autònoma de Catalunya.
2. Participar en les manifestacions culturals
de la Comunitat i valorar la
importància de sentir-se membre d’un
territori.
1. Valorar i progressar en el respecte i la
conservació dels recursos materials,
tècnics i naturals de Catalunya.
1. Dominar els conceptes i les relacions
matemàtics elementals.
2. Dominar totes les operacions bàsiques.
3 Iniciar-se en la utilització del llenguatge
matemàtic per representar i interpretar
l’espai, situacions i experiències.
1. Desenvolupar la capacitat de fer produccions
artístiques i ampliar el repertori
de recursos d’expressió.
2. Valorar la sensibilitat estètica i creativa i
la capacitat de gaudir de les pròpies
manifestacions artístiques i d’altri.
1. Identificar i valorar el patrimoni cultural
de la localitat i la comarca.
2. Ser conscient de la importància que té
conservar el patrimoni cultural de
Catalunya.
3. Respectar les persones del grup social
més proper amb una cultura diferent
de la pròpia.
PROJECTE CURRICULAR
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Aplicar estratègies bàsiques per resoldre
dificultats de la vida quotidiana i
demanar ajuda a un adult en cas de
necessitat.
1. Aplicar metodologies de treball
intel·lectual senzilles, d’una manera
molt pautada i guiada.
2. Iniciar-se en l’ús de les TIC i descobrir
algunes de les seves possibilitats.
1. Aplicar correctament estratègies sistemàtiques
per resoldre problemes, utilitzant
tècniques i procediments coneguts.
1. Aplicar metodologies de treball
intel·lectual més complexes, seguint
pautes i orientacions generals.
2. Usar l’ordinador a l’aula i a casa per cercar,
arxivar, tractar i presentar la informació.
1. Comprendre les relacions entre el medi
físic i natural globalment.
2. Observar i utilitzar instruments de
mesura per comprendre i interpretar
fenòmens físics.
3. Representar gràficament els fets i els
fenòmens observats del medi.
4. Participar d’una manera activa en la
conservació del medi físic i natural.
1. Conèixer els elements del medi natural,
social i cultural catalans com a medi
definidor de la identitat nacional i personal.
2. Aprofundir en el sentiment de pertinença
i estimació a Catalunya d’una
manera activa i participativa.
1. Participar d’una manera activa en la conservació
dels recursos materials, tècnics i
naturals de Catalunya i de la humanitat.
1. Aplicar els conceptes i les relacions
matemàtics elementals.
2. Dominar i saber explicar les operacions
matemàtiques elementals.
3. Expressar-se amb llenguatge matemàtic
per representar i interpretar l’espai,
situacions i experiències.
1. Comunicar-se mitjançant
produccions artístiques, utilitzant
recursos d’expressió verbal, corporal,
visual, plàstic i musical.
2. Gaudir de les pròpies manifestacions
artístiques i d’altri.
1. Diferenciar el patrimoni
cultural de Catalunya del
patrimoni cultural de l’Estat espanyol i
d’Europa.
2. Conservar el patrimoni cultural català.
3. Respectar les persones amb cultures
diferents de la pròpia.
1. Crear i aplicar estratègies personalitzades
per resoldre dificultats i problemes
que es plantegen diàriament.
1. Aplicar metodologies personals de treball
intel·lectual.
2. Utilitzar l’ordinador d’una manera responsable
a casa i a l’aula per cercar,
arxivar, tractar, presentar i explicar la
informació obtinguda.
31

G u ii aa D i d à cc t i cc aa
32
2. OBJECTIUS GENERALS I OBJECTIUS PER CICLE
DE L’ÀREA DE LLENGUA CATALANA
Objectius generals
de l’etapa
1. Tenir competència
comunicativa plena en el
llenguatge oral com a mitjà
de realització personal i
social, com a base de la
fixació del pensament i com
a punt de referència per a
l’adquisició i enriquiment del
llenguatge escrit.
2. Comprendre i expressar-se
amb adequació al mitjà oral
o escrit, al tipus de missatge
i a les necessitats escolars i
socials de l’edat.
3 Adquirir l’habilitat lectora i, a
partir de diverses fonts
impreses, avançar
progressivament en la
fluïdesa i en la bona
comprensió del text escrit
com a font de plaer i de
coneixements i com a
ampliació del repertori
lingüístic.
4 Conèixer les convencions
gràfiques de l’escriptura i
aplicar-les gradualment en
tot tipus de producció
escrita.
5. Assegurar el lèxic
fonamental i ampliar-lo
i enriquir-lo en la mesura
que es diversifiquen els
seus coneixements i
els seus àmbits
d’expressió personal.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Consolidar la competència
comunicativa en el
llenguatge oral com a mitjà
de realització personal i
social amb l’entorn
immediat (família, escola,
companys), com a base dels
coneixements que
s’adquireixen i com a punt
de referència en l’adquisició
de l’escrit.
2a. Comprendre i expressar-se
d’una manera adequada
tenint en compte si el mitjà
és oral o escrit.
2b. Adequar les estratègies de
comprensió i d’expressió al
tipus i complexitat del
missatge.
2c. Utilitzar els recursos
lingüístics que es van
aprenent per donar
resposta a les necessitats
comunicatives de l’edat
(escolars i socials).
3a. Adquirir l’habilitat lectora
sabent descodificar diferents
tipus de textos.
3b. Avançar en fluïdesa lectora
i en comprensió lectora.
3c. Sentir el plaer de llegir i de
conèixer noves coses
mitjançant la lectura.
4. Aplicar gradualment
convencions gràfiques i
ortogràfiques bàsiques que
es van aprenent en els
textos escrits.
5. Demostrar bon domini del
lèxic fonamental que es va
adquirint en les diverses
àrees d’estudi.
1. Millorar la competència
comunicativa en el llenguatge
oral com a mitjà de
realització personal i social
amb l’entorn (escola, família,
companys, barri o poble...),
com a base de fixació del
pensament i com a punt de
referència per a la millora i
l’enriquiment del llenguatge
escrit.
2a. Comprendre i expressar-se
d’una manera adequada en
contextos orals i escrits
bàsics i tenint en compte el
tipus de missatge i si és més
més o menys complex.
2b. Utilitzar els recursos
lingüístics per atendre les
necessitats comunicatives
escolars i socials de l’edat.
3a. Consolidar l’habilitat lectora
comprenent d’una manera
general i específica diverses
classes de textos.
3b. Guanyar fluïdesa lectora.
3c. Reconèixer el plaer de la
lectura per ell mateix i per
adquirir nous coneixements
i ampliar el repertori
lingüístic.
4a. Aplicar d’una manera
sistemàtica les convencions
gràfiques (disposició del text
en l’espai, puntuació...) en els
textos que s’hagin d’escriure.
4b. Conèixer i aplicar les
normes ortogràfiques
apreses en textos escrits.
5. Ampliar el lèxic que es va
adquirint per diversos
procediments: lectures,
consulta al diccionari, etc.
1. Adquirir plena competència
comunicativa en el
llenguatge oral com a mitjà
de realització personal i
social amb l’entorn, com a
base de fixació del
pensament i com a punt de
referència per a la millora
constant i l’enriquiment
permanent del llenguatge
escrit.
2. Comprendre i expressar-se
en diversos contextos orals
o escrits, amb adequació al
tipus de missatge i a la seva
complexitat, i donant
resposta a les necessitats de
comprensió i d’expressió
escolars i socials de l’edat.
3a. Demostrar d’una manera
suficient l’habilitat de
comprensió lectora i de
fluïdesa en la lectura en tota
mena de textos adequats a
l’edat.
3b. Explicitar el plaer de la
lectura tant per ell mateix
com per adquirir nous
coneixements i ampliar el
repertori lingüístic.
4a. Aplicar sistemàticament les
convencions gràfiques i les
normes ortogràfiques en els
textos escrits.
4b. Verificar mitjançant recursos
diversos la correcció dels
textos que s’escriguin.
5. Ampliar i enriquir el
repertori lèxic amb la
utilització sistemàtica de
recursos com la lectura, el
diccionari, la relació entre
paraules per la forma i pel
significat...

Objectius
generals de l àrea
6. Observar el funcionament
de la llengua tant per
organitzar l’expressió,
segons la seqüència lògica
de les idees, com per
adonar-se de totes els
possibilitats expressives i
lúdiques del llenguatge.
7. Expressar-se per escrit
utilitzant tècniques diverses
(descripció, diàleg, carta...)
amb finalitats també
diverses (fabulació, simulació
de situacions comunicatives,
expressió de vivències...).
8. Descobrir en el llenguatge i
en les seves manifestacions
orals, escrites i audiovisuals,
un vehicle d’accés i
participació en el patrimoni
cultural català, i, a través
d’aquest, introduir-se en
altres cultures.
9. Conèixer i fer servir
adequadament el català i el
castellà, bo i eliminant
progressivament
interferències entre els
sistemes lingüístics
esmentats.
10. Mostrar sensibilitat,
respecte i interès per les
manifestacions lingüístiques i
culturals que facilitin el
domini d’altres llengües, tot
ampliant les modalitats de
relació i de millora de la
capacitat intel·lectual.
11. Reflexionar sobre la llengua
i el seu ús, i despertar el
sentit crític envers
expressions que comporten
discriminació per raó de
classe, raça, sexe, creences,
etc.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
6a. Iniciar-se en l’observació del
funcionament de la llengua
per organitzar l’expressió
segons una seqüència lògica
d’idees.
6b. Observar i percebre algunes
possibilitats expressives i
lúdiques del llenguatge.
7a. Iniciar-se en l’expressió
escrita fent servir tècniques
apreses: narració, descripció,
carta...
7b. Expressar-se amb finalitats
diverses: expressió de
vivències, simulació de
situacions comunicatives,
fabulació...
8. Descobrir i comprendre en
les manifestacions orals i
escrites una de les bases del
patrimoni cultural català i un
mitjà per accedir-hi.
9. Conèixer i fer servir
adequadament el català
mirant d’eliminar
interferències del castellà en
aspectes bàsics: vocabulari i
pronúncia.
10a. Mostrar sensibilitat,
respecte i interès per les
manifestacions lingüístiques i
culturals.
10b. Ampliar, per mitjà del
llenguatge, les modalitats de
relació i millorar la capacitat
intel·lectual.
11. Iniciar-se en la reflexió
sobre l’ús de la llengua i
adonar-se d’algunes
expressions lingüístiques
que puguin comportar
discriminació.
6a. Observar el funcionament
de la llengua per millorar
l’expressió seguint la
seqüència lògica d’idees.
6b. Adonar-se de possibilitats
expressives i lúdiques del
llenguatge.
7a. Expressar-se per escrit amb
tècniques variades: narració,
descripció, instruccions,
diàlegs, cartes...
7b. Utilitzar l’expressió escrita
amb finalitats diverses:
narració de fets, expressió
de vivències, situacions
comunicatives –reals o
simulades–, fabulació...
8a. Descobrir en les
manifestacions orals, escrites
i audiovisuals del llenguatge
un mitjà d’accés i de
participació en el patrimoni
cultural català.
8b. Utilitzar les manifestacions
anteriors com a base per
introduir-se en altres
cultures.
9. Conèixer i fer servir
adequadament el català i el
castellà eliminant
interferències entre ambdós
sistemes lingüístics en
aspectes lèxics, morfològics i
fonètics.
10a. Mostrar sensibilitat,
respecte i interès per les
manifestacions lingüístiques i
culturals que ajudin a
aprendre altres llengües.
10b. Interessar-se per noves
modalitats de relació i per
millorar la capacitat
intel·lectual.
11. Consolidar la reflexió sobre
l’ús de la llengua i despertar
sentit crític per expressions
que comportin
discriminació per raó de
classe, raça, sexe, creences,
etc.
6a. Observar d’una manera
habitual el funcionament de
la llengua per organitzar
coherentment l’expressió
segons la seqüència lògica
d’idees.
6b. Ser conscient de les
possibilitats expressives i
lúdiques del llenguatge.
7a Expressar-se per escrit amb
tècniques variades: narració,
descripció, instruccions,
diàlegs, cartes, exposicions,
argumentacions...
7b Utilitzar l’escrit amb finalitats
diverses: narrar un fet,
expressar una vivència,
adequar-se a una situació
comunicativa –real o
simulada–, expressar un fet
imaginat...
8a. Descobrir en el llenguatge i
en les seves manifestacions
orals, escrites i audiovisuals
un mitjà per accedir al
patrimoni cultural català i
participar-hi.
8b. Utilitzar les manifestacions
anteriors com un mitjà per
introduir-se en altres
cultures.
9. Conèixer i fer servir
adequadament el català i el
castellà eliminant
progressivament les
interferències en aspectes
lèxics, morfosintàctics i
fonètics.
10. Mostrar sensibilitat,
respecte i interès per les
manifestacions lingüístiques i
culturals que facilitin
l’aprenentatge d’altres
llengües, tot ampliant les
modalitats de relació i de
millora de la capacitat
intel·lectual.
11. Reflexionar sobre l’ús de la
llengua i manifestar sentit
crític envers expressions
discriminatòries per raons
de classe, raça, sexe,
creences, etc.
PROJECTE CURRICULAR
33

G u ii aa D i d à cc t i cc aa
34
3. CONTINGUTS DE L’ÀREA DE LLENGUA CATALANA
PER AL CICLE SUPERIOR
Procediments
1. Execució de seqüències d’ordres.
2. Comprensió de relats amb interacció
diversa.
3. Comprensió d’explicacions i
argumentacions.
4. Participació en una conversa amb
plantejaments diferents.
5. Narració de contes i de relats –curts i
inventats– estructurats a partir del
plantejament, el nus i el desenllaç.
6. Descripció d’elements.
7. Elaboració de definicions.
8. Exposició ordenada sobre temes
diversos.
9. Dramatització de situacions diverses.
10. Representació d’obres teatrals
d’estructura poc complexa.
11. Execució de jocs lingüístics de memòria,
agilitat, creació i precisió.
12. Lectura expressiva de tota mena de
textos coneguts.
13. Memorització de poemes i textos
relacionats amb la cultura i les tradicions
pròpies de Catalunya i d’altres zones de
parla catalana.
14. Recitació de poemes i d’altres textos.
15. Elaboració de missatges orals a partir de
missatges escrits de tipologia diversa, i a
l’inrevés.
ÚS I COMUNICACIÓ: LLENGUA PARLADA
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Elements no lingüístics: missatges sonors,
gestuals i visuals.
2. Conceptes de la comunicació: emissor,
receptor, funcionalitat i context.
3. Tipus d’activitats orals: conversa, taula
rodona, conferència, dramatització.
4. Diferències text oral-text escrit.
Actituds, valors
i normes
1. Constància en l’audició atenta i crítica.
2. Cura en l’expressió oral tenint en
compte la dicció.
3. Interès per participar i fer-se entendre
en diverses situacions comunicatives.
4. Consciència i respecte de les variants
dialectals utilitzades pels parlants.
5. Gaudi davant una manifestació literària.
6. Respecte al torn de paraules.
7. Valoració de les intervencions i de les
idees dels altres.
8. Actitud favorable per participar en
dramatitzacions.
9. Actitud crítica davant els diversos nivells
de llenguatge.

Procediments
1. Lectura mental de textos de tipologia
diversa i d’obres breus de diferents
autors.
2. Lectura expressiva de textos de
tipologia diversa.
3. Ús d’estratègies i habilitats per a
l’aplicació de diferents tècniques
expressives.
4. Reconeixement de la idea fonamental
en textos i llibres.
5. Ús de diferents estratègies per a l’estudi:
resum, subratllada, comprensió de
mapes conceptuals...
6. Lectura per a la recerca d’informació.
7. Identificació i ús dels indicadors externs
d’un llibre.
8. Ús de diferents tipus de biblioteques.
9. Ús de la llengua escrita com a vehicle
de comunicació de missatges.
10. Aplicació de tècniques de reescriptura
en textos de tipologia diversa.
11. Producció de textos escrits: poemes,
explicacions, narracions, descripcions,
diàlegs, partint de diversos models.
12. Producció de textos creatius.
13. Elaboració de textos tot seguint pautes
de presentació prèviament establertes,
especialment referides a poesia i prosa.
14. Execució de jocs lingüístics de memòria,
agilitat, reescriptura, creació i precisió.
15. Lectura i utilització d’esquemes, gràfics,
retolacions i altres codis comunicatius.
16. Combinació de diversos recursos
comunicatius: cartell, mural, auca, còmic,
diari, revista, audiovisuals.
Procediments
1. Classificació de diversos trets
fonemàtics: sord-sonor, tancat-obert...
2. Relació grafia-so en qualsevol tira fònica
amb l’adequació a les possibles variants
dialectals.
3. Reconeixement de la síl·laba tònica.
4. Identificació de diftongs.
5. Accentuació de mots aguts, plans i
esdrúixols.
6. Accentuació de diacrítics.
7. Dièresi de mots bàsics.
8. Memorització de la grafia de mots
científics, tècnics..., i de les estructures
gramaticals més freqüents.
9. Ampliació de normes ortogràfiques
bàsiques: plurals, contracció,
emmudiments, amb/hem/em, b/v,
s/z/ss/ç/c, h, l·l, dígrafs (tj, tg, tx).
10. Ús de diversos recursos per comprovar
la correcta escriptura de les paraules:
diccionaris, enciclopèdies i altres
materials de consulta.
ÚS I COMUNICACIÓ: LLENGUA ESCRITA
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Textos literaris i científics.
2. Estructura del text.
3. La idea fonamental d’un text o d’un
llibre.
4. Els diferents codis comunicatius.
5. Relació text-imatge-veu: cartell, mural,
còmic...
TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: FONÈTICA I ORTOGRAFIA
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Sons vocàlics i consonàntics.
2. Relació fonètica-ortografia: sord-sonor,
tancat-obert...
3. L’accentuació.
4. Fixació de normes ortogràfiques
bàsiques: plurals, dígrafs.
Actituds, valors
i normes
1. Valoració de la lectura com a font de
plaer i de coneixement.
2. Interès pel funcionament d’una
biblioteca.
3. Gust per escriure diferents tipus de
textos.
4. Valoració positiva de l’estètica en la
presentació dels treballs escrits.
5. Actitud favorable i crítica davant els
mitjans de comunicació orals i escrits.
Actituds, valors
i normes
1. Valoració positiva de la pronúncia
correcta.
2. Consciència de la importància de la
correcció ortogràfica en l’expressió
escrita.
PROJECTE CURRICULAR
35

G u ii aa D i d à cc t i cc aa
36
Procediments
1. Establiment de la concordança entre
diferents categories gramaticals.
2. Identificació, classificació i ús de diferents
classes de noms, adjectius i verbs.
3. Ús i conjugació verbals.
4. Puntuació de diferents tipus de frases.
5. Ús de connectors: conjuncions i
preposicions.
6. Aplicació de la substitució pronominal.
7. Distinció del nucli i dels complements
del sintagma nominal i del sintagma
verbal.
Procediments
1. Utilització de vocabulari propi de l’edat i
específic d’altres contextos.
2. Ús d’alguns afixos: prefixos (in-, re-),
sufixos (gentilicis i altres), infixos.
3. Ús de mots derivats i compostos.
4. Identificació i ús de mots i estructures
polisèmics.
5. Ús de sinònims i antònims adients a
diversos contextos.
6. Ús de la comparació i la metàfora.
7. Identificació, memorització i ús de
locucions, refranys i frases fetes.
8. Aplicació, en contextos diversos, dels
diferents sentits –real i figurat– dels
mots.
9. Maneig del diccionari..
TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: GRAMÀTICA
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Diferents tipus de frases: enunciativa,
imperativa, interrogativa i exclamativa, i
la seva puntuació.
2. Categories gramaticals: determinant,
nom, adjectiu; verb, adverbis de quantitat
i de temps.
TREBALL SISTEMÀTIC: LÈXIC
Fets, conceptes
i sistemes conceptuals
1. Relació dels mots per la forma i pel
significat.
2. Prefixos i sufixos.
Actituds, valors
i normes
1. Valoració positiva de la correcció
gramatical en l’acte comunicatiu.
Actituds, valors
i normes
1. Rigor en la precisió lèxica.
2. Valoració positiva de l’enriquiment
lingüístic.
3. Constància en l’ús del diccionari.

4. OBJECTIUS REFERENCIALS DE L’ÀREA DE LLENGUA
CATALANA PER AL CICLE SUPERIOR
ÚS I COMUNICACIÓ: LLENGUA PARLADA
1. Interpretar ordres que comportin una ordenació en les activitats a realitzar.
2. Comprendre relats, explicacions i argumentacions de models i estructures de complexitat diversa, amb presència i
absència de l’emissor i amb suport visual o sense.
3. Reconèixer els diferents factors que defineixen una situació comunicativa: emissor, receptor, funcionalitat i context en
què es produeix.
4. Identificar el paper que fan els factors que intervenen en cada tipus d’activitat oral: conversa, conferència, taula
rodona, assemblea, dramatització, exposició oral...
5. Produir missatges orals (conversa, narració, descripció, exposició de temes...) emprant una dicció, una entonació i una
postura corporal adients al registre de llengua utilitzat.
6. Ser conscient de les diverses variants dialectals dels parlants i respectar-les.
7. Tenir una actitud favorable per participar en dramatitzacions.
8. Planificar i dramatitzar situacions de la vida quotidiana.
9. Fer representacions improvisades de contes, acudits, adaptacions de narracions i peces teatrals breus.
10. Prendre un actitud crítica raonada davant les comunicacions en les quals l’alumnat fa de receptor: dramatitzacions,
exposicions d’un tema, audicions.
11. Sentir la necessitat de saber escoltar per comprendre, per informar-se correctament i poder participar en les
converses posteriorment.
12. Descriure oralment, amb precisió i concisió, objectes i situacions coneguts, i saber-ne fer ampliacions.
13. Llegir en veu alta, amb la preparació necessària, textos escrits utilitzant l’entonació i la dicció adequades.
14. Memoritzar poemes, textos breus i cançons especialment relacionats amb la cultura i les tradicions pròpies de
Catalunya i d’altres zones de parla catalana.
15. Recitar poemes, textos breus i cançons.
16. Resumir, seguint pautes, un missatge oral narratiu o una exposició breu.
17. Adonar-se de les diferències que hi ha entre el text oral i el text escrit.
18. Reconèixer i interpretar els missatges sonors, visuals i gestuals que acompanyen els missatges orals, i assenyalar la
relació que s’hi estableix.
19. Tenir en compte l’ordre, la claredat i la coherència en l’expressió oral.
20. Mostrar sensibilitat davant les manifestacions literàries.
21. Transformar un mateix missatge d’acord amb les diferents situacions comunicatives.
22. Utilitzar diferents mitjans audiovisuals per a la producció d’activitats d’expressió oral.
PROJECTE CURRICULAR
37

G u ii aa D i d à cc t i cc aa
38
ÚS I COMUNICACIÓ: LLENGUA ESCRITA
1. Llegir mentalment textos, en prosa o en vers, de diferents autors.
2. Llegir d’una manera expressiva qualsevol text en prosa o en vers.
3. Identificar els diferents tipus de textos segons la funcionalitat i la presentació: literaris i científics.
4. Utilitzar les estratègies i les habilitats necessàries per a l’aplicació de diferents tècniques expressives.
5. Reconèixer la idea fonamental en textos i llibres.
6. Utilitzar els indicadors externs d’un llibre o text (títol, índex) que faciliten la recerca d’informació i la comprensió.
7. Practicar la lectura i la recerca d’informació amb l’ús de diferents tipus de biblioteques.
8. Valorar positivament el text escrit com a instrument de comunicació.
9. Apreciar la lectura com a font de plaer i de coneixements.
10. Interessar-se per conèixer el funcionament de la biblioteca.
11. Redactar textos escrits de tipologia diversa a partir de diferents models.
12. Expressar per escrit un relat seguint les parts fonamentals d’una història (presentació, nus, desenllaç).
13. Descriure llocs, objectes i personatges utilitzant diferents recursos descriptius.
14. Aplicar tècniques de reescriptura en textos de tipologia diversa.
15. Confeccionar per escrit l’exposició d’un tema.
16. Utilitzar diferents tipus de registres i codis comunicatius en les produccions escrites: avisos, anuncis, notícies
periodístiques, retolacions...
17. Elaborar textos espontanis, creatius i d’imaginació.
18. Practicar el sentit crític i el respecte davant les diferents produccions escrites.
19. Aplicar els aspectes formals en les produccions escrites, especialment en les referides a poesia i prosa.
20. Fer atenció a l’organització dels textos propis tenint en compte espais, títol, cal·ligrafia...
21. Elaborar produccions combinant diferents recursos comunicatius: murals, auques, revistes...
22. Identificar els elements lingüístics i no lingüístics que intervenen en les produccions dels mitjans de comunicació.
23. Tenir una actitud favorable i crítica davant els mitjans de comunicació orals i escrits.
24. Representar esquemes, gràfics..., i utilitzar-los com a tècniques d’estudi.
25. Executar i elaborar jocs lingüístics de memòria, agilitat, reescriptura, creació i precisió.
26. Reconèixer l’estructura de diferents tipus de textos.
TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: FONÈTICA I ORTOGRAFIA
1. Comparar i classificar els diferents sons vocàlics i consonàntics: sord-sonor, tancat-obert.
2. Relacionar grafia-so en la tira fònica.
3. Valorar positivament la pronúncia correcta.
4. Identificar tots els sons vocàlics i consonàntics.
5. Reconèixer els diftongs.
6. Aplicar les normes d’accentuació gràfica en paraules agudes, planes i esdrúixoles, i també les de l’accent diacrític.
7. Aplicar les normes bàsiques de la dièresi.
8. Memoritzar la grafia de mots científics i tècnics.
9. Memoritzar la grafia de les estructures gramaticals més freqüents.
10. Induir normes ortogràfiques fent ús de l’observació de les regularitats en l’escriptura.
11. Utilitzar i fixar normes ortogràfiques bàsiques: plurals, amb/hem/em, b/v, s/z/ss/ç/c, h, l·l, contraccions, emmudiments,
dígrafs (tj, tg, tx) i ensordiments.
12. Ser conscient de la correcció ortogràfica en l’escriptura i apreciar-la.
13. Ser conscient de la necessitat de recórrer a diferents fonts de consulta.
14. Utilitzar recursos diversos per comprovar l’escriptura de les paraules: diccionaris, enciclopèdies i altres materials de
consulta.

TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: GRAMÀTICA
1. Identificar dins la frase les categories gramaticals de determinant, nom, adjectiu, verb i adverbis de quantitat i de temps.
2. Observar i comprovar la relació de concordança dins la frase: determinant-nom-adjectiu, nom-verb, pronom personalverb.
3. Classificar, comparar i puntuar diferents tipus de frases: enunciativa, imperativa, interrogativa, exclamativa.
4. Aplicar la forma verbal adient dins la frase.
5. Relacionar i destriar, dins la frase, el nucli i els complements del SN, i el nucli i els complements del SV.
6. Llegir, observar i distingir diferents tipus de frases i textos aplicant-hi la puntuació adequada.
7. Fer substitucions pronominals.
8. Precisar i ampliar una idea amb l’ús de connectors (preposicions, conjuncions) i d’altres recursos lingüístics
(adjectivació, complementació).
9. Valorar positivament la correcció gramatical en l’acte comunicatiu.
TREBALL SISTEMÀTIC DE LLENGUA: LÈXIC
1. Utilitzar amb precisió i correcció el vocabulari propi de l’edat i l’específic d’altres àrees.
2. Valorar positivament l’enriquiment lingüístic.
3. Identificar les relacions dels mots atesos la forma i el significat.
4. Utilitzar els recursos lingüístics que generen nou vocabulari: afixos.
5. Utilitzar la composició i la derivació per tal d’ampliar el valor semàntic dels mots.
6. Utilitzar la comparació i la metàfora per tal d’ampliar o especificar el significat d’un mot o d’una frase.
7. Reconèixer i utilitzar sinònims i antònims adients a diversos contextos.
8. Ampliar el significat de les paraules amb l’ús de prefixos i sufixos.
9. Interpretar i utilitzar les locucions i les frases fetes més conegudes.
10. Aplicar en contextos diversos els diferents sentits, reals o figurats, d’un mot.
11. Manejar diccionaris per trobar el significat de les paraules i ampliar-ne el coneixement.
12. Ser constant en l’ús del diccionari.
PROJECTE CURRICULAR
39

PROGRAMACIÓ D’AULA
1. Continguts de Llengua catalana de cinquè
d’Educació Primària
2. Programacions, suggeriments i propostes de treball,
i solucionari

G u ii aa D i d à c t ii c a
42
1. CONTINGUTS DE LLENGUA CATALANA
DE CINQUÈ D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Unitat 1
Unitat 2
Unitat 3
Unitat 4
Unitat 5
Unitat 6
Unitat 7
Unitat 8
Unitat 9
Unitat 10
Unitat 11
Unitat 12
Ús i comunicació
Llengua parlada i escrita
Llegim
Una trucada telefònica
6
Les majúscules
Dictat preparat
Treball sistemàtic de la llengua
Fonètica i ortografia
Practiquem l’ortografia
L’Oriol
22 La síl·laba, els dígrafs i els
diftongs
L’ús del punt
Dictat preparat: els dígrafs i els
diftongs
26
Una granota-granota
38
Síl·laba tònica i síl·laba
àtona
L’ús de la coma
Dictat preparat: la coma
42
Una auca ecologista
54 Com s’accentuen les
paraules?
58
L’ús de l’interrogant i l’exclamació
Dictats preparats: l’interrogant i
l’exclamació
Amors de mar endins
70 L’accentuació de les paraules
agudes, planes i esdrúixoles
L’ús dels dos punts i els punts
suspensius
Dictat preparat: l’accentuació
74
De quin color la vols?
86
L’apostrofació i la contracció
Joc de llengua
90
Dictat preparat: l’apostrofació i
la contracció
Una cançó de bressol
102
Les grafies B i V
Repàs del punt
106
Dictat preparat: les grafies B i V
Els poemes
118
La grafia H
Repàs de la coma
Dictats preparats: la grafia H
122
Ròmul i Rem:
la fundació de Roma
134
Les grafies G i J
138
Repàs de l’interrogant i
l’exclamació
Dictat preparat: les grafies G i J
Primera carta d’Ivan
150
Les grafies C/QU i QU/QÜ
Repàs dels dos punts i
els punts suspensius
154
Dictat preparat: les grafies C/QU/QÜ
La vida al pol Nord
166
La grafia X
170
Repàs del guió i els parèntesis
Dictat preparat: la grafia X
L’aventura del bosc
182
Les grafies G/GU i GU/GÜ
Jocs de llengua
Dictat preparat: les grafies
G/GU/GÜ
10
186
El nom
Gramàtica
Estudiem la llengua
Els determinants (1)
Els determinants (2)
L’adjectiu
Els pronoms personals
El verb (1)
El verb (2)
L’oració (1)
L’oració (2)
Estructura del sintagma
nominal
Estructura del sintagma
verbal
Els enllaços
14
30
46
62
78
94
110
126
142
158
174
190

Lèxic
Aprenem vocabulari
Llengua escrita
Escrivim
Ús i comunicació
Llengua parlada
Escoltem i parlem
PROGRAMACIÓ D’AULA
Tècniques
d’estudi
Ens organitzem
El diccionari (1)
16
La narració
18
L’oficina d’objectes
perduts (1)
20
L’agenda (1)
21
Formació de paraules.
Els sufixos
Formació de paraules.
Els prefixos
El text descriptiu
34
Com circulen els rumors?
36
L’agenda (2)
El diàleg teatral i narratiu
50
L’argumentació
52
El lloc d’estudi
Paraules sinònimes
64
Una auca actualitzada
66
Com expliquem un fet
viscut?
Em planifico l’estudi
Paraules polisèmiques (1)
80
El conte
82
Diàleg entre personatges
84
Em planifico i m’organitzo
El diccionari (2)
96
Instruccions a partir
d’imatges
L’oficina d’objectes
perduts (2)
Paraules polisèmiques (2)
112
El llenguatge poètic
114
Jocs de paraules
inventades
Famílies de paraules
128
Els poemes que es veuen
130
Instruccions d’un joc de
taula
Paraules derivades. Sufixos
i prefixos
32
48
144
La narració fantàstica
146
Entonació. Lectura d’un
poema
Sentit real i sentit figurat
160
Escriure una carta
162
Diàleg a partir d’una
imatge
Frases fetes i refranys
176
La idea principal i les idees
secundàries
Les comparacions
192
El còmic
194
Com s’ha d’explicar
una pel·lícula?
98
178
Treballo la memòria
Memòria visual
Tècniques per escoltar i
atendre
Els llibres
La fitxa de biblioteca
Vendre a domicili
180
Llibres de consulta
68
100
116
132
148
164
196
La biblioteca
37
53
69
85
101
117
133
149
165
181
197
43

GG u i a D i d à c t ii c a
44
2. PROGRAMACIONS, SUGGERIMENTS
I PROPOSTES DE TREBALL, I SOLUCIONARI
1 Llegir d’una manera expressiva un text
narratiu amb diàleg.
2 Demostrar comprensió lectora contestant
un qüestionari sobre el text llegit, responent
V o F a unes afirmacions sobre el text i
relacionant un dibuix amb el text. (CB)
3 Escriure correctament en majúscula noms
propis.
4 Memoritzar paraules d’un text per ser dictat.
5 Reconèixer noms substantius i classificar-los
en diferents classes segons el significat.
6 Identificar el gènere i el nombre de noms
substantius.
1. Llengua oral
Procediments
•Lectura expressiva i mental
d’un text narratiu.
•Comprensió lectora.
•Producció d’un text
narratiu a partir de
models.
•Reescriptura d’un text
narratiu variant-ne el final.
•Ús de diferents estratègies
per a l’estudi: l’agenda.
Fets, conceptes i
sistemes conceptuals
•Elements bàsics d’un text
narratiu: estructura
(plantejament, nus i
desenllaç), espai,
personatges, temps....
Actituds, valors i normes
•Valoració de la lectura com
a font de plaer.
•Gust per escriure diferents
tipus de textos.
UNITAT 1. UNA TRUCADA TELEFÒNICA
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
2. Llengua escrita
Procediments
•Descripció d’objectes.
Actituds, valors i normes
•Cura en l’expressió oral
atesa la dicció.
3. Fonètica i ortografia
Procediments
•Pràctica del dictat preparat.
•Aplicació de normes
ortogràfiques bàsiques.
Fets, conceptes i
sistemes conceptuals
•Majúscules i minúscules.
•Fixació de normes
ortogràfiques.
Actituds, valors i normes
•Consciència de la
importància de la correcció
ortogràfica en la llengua
escrita.
7 Reconèixer les diferents parts d’una
entrada de diccionari.
8 Ordenar alfabèticament paraules.
9 Conèixer les principals abreviatures d’una
entrada de diccionari.
10 Identificar els elements bàsics d’un text
narratiu: plantejament, nus i desenllaç; tipus
de narracions; personatges, espai... (CB)
11 Elaborar un text narratiu a partir d’una
pauta donada.
12 Descriure un objecte perdut. (CB)
13 Reconèixer les diferents parts de l’agenda i
organitzar-la.
4. Gramàtica
Procediments
•Formació de variants de
gènere i nombre d’un nom.
Conceptes
•El nom: morfemes de
gènere i de nombre.
•Diferents classes de nom.
Actituds, valors i normes
•La correcció gramatical.
5. Lèxic
Procediments
•Maneig del diccionari.
•Ordenació alfabètica.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Parts d’una entrada de
diccionari i abreviatures
emprades en un diccionari.
Actituds, valors i normes
•Constància en l’ús del
diccionari.

Transversals
• Educació per a la salut: conscienciació de la importància de les metzines per a la prevenció de
contagis i epidèmies.
(CB) Objectius de competències bàsiques
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
Abans de llegir
1,2 Resposta a preguntes . . . . . . . . . . . . . . . . .6
Lectura
Lectura mental i expressiva del text «Una
trucada telefònica . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6-8
Després de llegir
1 Resposta a un qüestionari obert sobre la
comprensió de la lectura . . . . . . . . . . . . . . .9
2 Resposta a un qüestionari tancat sobre la
comprensió de la lectura . . . . . . . . . . . . . . .9
3 Elecció d’un dibuix sobre la lectura . . . . . . .9
Practiquem l’ortografia
1 Reescriptura d’un text posant-hi les
majúscules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10
2 Escriptura de majúscules i classificació de
noms propis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11
3 Identificació de monuments i escriptura de
noms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11
4 Escriptura de noms de països . . . . . . . . . .11
5 Escriptura i classificació de noms . . . . . . .12
6 Pràctica de la regla de les majúscules en
noms propis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12
7 Correcció d’un text col·locant-hi les
majúscules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12
8 Escriptura de noms de muntanyes i rius . .12
Estudiem la llengua
1 Observació d’imatges i etiquetes . . . . . . . .14
2 Compleció d’etiquetes buides . . . . . . . . .14
3 Escriptura i classificació de noms comuns . .14
4 Compleció d’un text amb noms propis i
comuns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15
5 Identificació del gènere i el nombre de
noms comuns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15
6 Elements morfològics sobre els noms . . . . .15
Aprenem vocabulari
1 Explicitació d’abreviatures del diccionari . .17
2 Ordenació alfabètica de paraules . . . . . . . .17
3 Identificació de la forma d’algunes paraules
d’un text en el diccionari . . . . . . . . . . . . . .17
Escrivim
1 Elaboració del plantejament, la continuació o el
desenllaç d’un text seguint una pauta . . . .19
Escoltem i parlem
1 Descripció d’un rellotge seguint una pauta
donada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20
Ens organitzem
1 Revisió de l’agenda . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21
2 Ús de l’agenda en un supòsit donat . . . . .21
B. QUAC
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 1
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 1, 2, 3, 4
TEMPORITZACIÓ
Llengua
parlada
i escrita
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
Fonètica i
ortografia Gramàtica Lèxic
Consolidació 1 2 3 4
Reforç 5 6 7 8
Ampliació 9 10 11 12
45

GG u i a D i d à c t ii c a
46
LLEGIM
Pàgines 6-9
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 6
Realització de les activitats
L’activitat 1 té per objecte fer diverses prediccions sobre el text. Estaria bé fer-la oralment amb tot el
grup classe. Les aportacions fetes per l’alumnat el poden enriquir molt. Per a l’activitat 2, deixeu un
temps prudencial a l’alumnat perquè miri la lectura, sense llegir-la; solament s’han de fixar en les paraules
més destacades.Algunes d’aquestes paraules els poden donar noves pistes…
Suggeriments
Podem anotar algunes de les prediccions a la pissarra, per anar veient, a mesura que llegim, si es compleixen,
si les modificaríem, quines han estat les claus que han determinat el nostre canvi. En la segona
qüestió podem fer fer una exposició al grup classe. Es podria establir una conversa amb tot el grup
classe sobre la importància del telèfon en les relacions socials, de com pot arribar, de vegades, a substituir
les trobades personals.
LECTURA, PÀG. 6-8
Realització de les activitats
Es farà la lectura del text posant una atenció especial en les paraules remarcades.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 9
Realització de les activitats
Es recomana que l’alumnat faci individualment l’activitat 1. Després en podem fer una correcció oral
entre tota la classe. Les activitats 2 i 3 les podem fer oralment, després de deixar una mica de temps a
l’alumnat perquè les resolgui.
Suggeriments
En la resposta a la pregunta 2 (oberta), cal veure si l’alumnat ha donat una resposta coherent amb la
trama de la lectura, si ha estat capaç d’identificar-se amb el personatge. En els apartats d’exercicis de
reforç, ampliació i nivell trobareu més propostes sobre la lectura.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 10-13
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
Podem començar l’apartat sondejant què en sap l’alumnat. Aquest és un apartat que ja s’ha treballat
en el Cicle Mitjà. Aquí hi afegim la norma de: «després dels signes d’admiració i d’interrogació, si assenyalen
final d’oració, també escrivim majúscula». Les activitats 2, 3, 4 i 5 tenen com a finalitat fer practicar
la normativa vista abans. Han de treballar textos en què han desaparegut les majúscules i que cal
que corregeixin. Han de completar classificacions de noms propis…
Suggeriments
Estaria bé que l’alumnat pogués consultar amb facilitat la normativa ortogràfica que es treballa al llarg
del llibre. Proposem la idea d’escriure cada norma en un full de llibreta (de butxaca). El fet de tenir-la
sempre a mà li permetrà consultar-la davant un dubte, després d’un escrit…

Per ampliar les activitats 6, 7, 8 proposem aquest joc:
Dibuixeu a la pissarra una graella com aquesta:
Es demana a algú que digui una lletra de l’abecedari. S’ha d’omplir la graella amb noms que comencin
per aquesta lletra. El primer que acaba diu STOP i es comprova la graella. Si és correcta, el noi o la noia
que ha acabat diu una altra lletra. Podeu jugar-hi tantes vegades com vulgueu.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 14-15
Realització de les activitats
Podem començar la classe demanant a l’alumnat que completi els exercicis 1 i 2. En el Cicle Mitjà ja
s’ha parlat del nom.També recordarem les variacions morfològiques del nom: el nom com una paraula
variable. L’exercici 5, que poden resoldre individualment, ens ajuda a practicar aquest aspecte. Acabem
amb un quadre que resumeix els aspectes treballats sobre el nom.
Suggeriments
La correcció d’aquests exercicis, que podem fer oralment, ens pot ajudar a definir el nom com una paraula
que determina la realitat.Volem acostar-nos al nom fent una reflexió sobre les seves característiques
semàntiques. Ens hi ajudaran els exercicis 3 i 4. Seria bo que l’alumnat interioritzés bé aquest
concepte ja que es treballarà al llarg del curs.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 16-17
Realització de les activitats
noms
persona país ciutat riu ..........
La presentació d’una pàgina del diccionari ens pot servir d’excusa per recordar els conceptes del diccionari
i veure el grau d’assoliment que en tenen. En l’activitat 1, l’alumnat ha de descobrir el significat
de determinades abreviatures utilitzades en el diccionari. En l’activitat 2, es tracta d’ordenar alfabèticament
en la llibreta una llista de paraules. En l’activitat 3 han de llegir un text i esbrinar quina és la
forma que podem trobar en el diccionari de les paraules marcades en negreta. Finalment, es tanca la
pàgina amb un recordatori sobre el diccionari.
Suggeriments
Els exercicis 1, 2 i 3 és millor que els facin individualment. La correcció la podríeu fer oralment
entre tots. Cal parar atenció als aspectes següents: treball d’abreviatures, repàs de l’ordenació alfabètic
i manera de trobar noms, adjectius i verbs en el diccionari.Tanquem la pàgina amb un recordatori.
47

GG u i a D i d à c t ii c a
48
ESCRIVIM
Pàgines 18-19
Realització de les activitats
L’activitat introdueix la narració i les seves característiques. L’alumnat ha de triar entre escriure el plantejament
d’una novel·la seguint unes pautes, escriure el segon capítol de Les rates malaltes o inventarse
el desenllaç d’una novel·la.
Suggeriments
Cal ensenyar que, per a la majoria de nosaltres, el procés d’escriure passa per tres moments diferents:
primer moment: pensem, busquem idees…; segon moment: escrivim les idees, les ordenem i busquem
com explicar-les; tercer moment: corregim el text i el deixem acabat. Seria interessant introduir
aquests moments a mesura que presentem a l’alumnat textos escrits. Potser ara també seria un bon
moment per utilitzar l’esborrany com a eina que ens ajudarà a buscar idees, a ordenar·les...; en definitiva,
ens ajudarà en l’acte d’escriure.
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgina 20
Realització de les activitats
En aquesta activitat es farà una descripció d’objectes. Cal tenir present la capacitat d’observació i de
precisió de vocabulari per qualificar (amb adjectius) un rellotge.
Suggeriments
Es pot preparar, tant individualment com en grup, una llista d’adjectius que poden ser útils per fer la
descripció. Si la llista es fa abans de fer l’exercici, caldrà valorar l’ús que es fa dels adjectius; si es fa després,
es pot repetir l’exercici i comparar què ha estat més efectiu. L’objectiu de l’exercici és aconseguir
globalment una exposició clara, ordenada i precisa que ens porti a l’objecte sense errors.
ENS ORGANITZEM
Pàgina 21
Realització de les activitats
Som al començament del curs. L’objectiu d’aquest apartat és ressaltar la importància de l’agenda com
a eina per ajudar-nos a organitzar la feina.
Suggeriments
Si es creu convenient, es pot parlar entre tota la classe dels apartats que té l’agenda, de la funció de
cada un, de quan i com s’apunten els deures, de si els funciona...

Pàg. 9
1. · Li truca l’ajudant del Dr. Mortell, el Dr.Tercer. En el laboratori on treballen s’han escapat
unes rates malaltes.
· Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra.
· L’encarregat de la neteja i l’alimentació de les rates.
· Donant-los una metzina que tenen preparada per a aquests casos.
· En el despatx del Dr. Mortell. Quan s’ha adonat del que passava, ja hi havia rates per tot
arreu i solament s’ha pogut refugiar en el despatx del Dr. Mortell.
· Que, per contagi, s’escampi la malaltia que porten les rates.
· La clau d’un armari on guarden les metzines.
· El Dr.Tercer llançarà un fil per la finestra i en Tori hi lligarà la clau.
2. La portera
Només és vertadera la frase que diu: «Tens el berenar preparat a la cuina. Diu la teva mare
que comencis a treballar, que ella torna de seguida».
El Dr.Tercer
Només és vertadera la frase que diu: «És una clau de serreta, petita, amb el número 125
gravat a cada banda».
En Tori
Només és vertadera la frase que diu: «El meu pare no arriba mai fins a les deu tocades».
3. Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 10
1. Aquesta és la història del calorós estiu de Cigino Malapesta i de la seva colla. És una història
d’aventures, perquè a Cigino Malapesta no li agradava gens la vida tranquil·la. No li agradava
i per això no esperava mai que els problemes li arribessin pel seu compte, de cap manera!,
sempre anava ell mateix a cercar-los.
Pàg.11
2. Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra.
3. a Torre Eiffel, París; b Big Ben, Londres; c Estàtua de la Llibertat, Nova York; d Sagrada Família,
Barcelona
4. anglesos: Anglaterra; francesos: França; italians: Itàlia; portuguesos: Portugal; suïsses: Suïssa; holandeses:
Holanda; daneses: Dinamarca; gregues: Grècia
Pàg. 12
5. rius: Llobregat,Ter, Francolí, Onyar, Besòs
muntanyes: Montserrat, Puigmal, Montsec, Pedraforca,Tibidabo, Montsant
ciutats o pobles: Barcelona, la Seu d’Urgell, Lleida, Badalona
6. · Quan comença un text.
· Després de punt..
SOLUCIONARI
49

GG u i a D i d à c t ii c a
50
· En els noms propis.
· Després del signes d’admiració (!) i d’interrogació (?) si assenyalen final d’oració.
7 . —Doncs, fins ara mateix, i moltes gràcies. Si hi ha algun entrebanc, truca’m. Jo no em puc
moure. No en parlis amb ningú!
—Faré el que pugui.
—Adéu..., com et dius?
—Tori. Adjutori, però vull que em diguin Tori.
—Repeteixo: moltes gràcies, Tori. Jo sóc el doctor Tercer, ja en deus haver sentit parlar al teu
pare... Segur que ens hem vist algun cop per casa teva.
—No me’n recordo...
—Bé, sort! Si no dius res, t’espero.
—Sort!
I penjà.
Pàg. 14
2. nena, vaixell, cor, serp, gent
3. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 15
4. El senyor Hoppy vivia en un piset enlairat en un edifici alt de formigó.Vivia sol. Sempre havia
estat un home solitari i d’ençà que s’havia jubilat estava més sol que mai.
A la vida del senyor Hoppy hi havia dos amors. Un eren les flors que feia créixer en el seu
balcó [...].
El segon amor del senyor Hoppy era un secret que havia guardat gelosament per a ell sol.
5. melmelada: femení, singular
cadires: femení, plural
excursions: femení, plural
tren: masculí, singular
jugadors: masculí, plural
desig: masculí, singular
6. · El nom és un tipus de paraula que serveix per designar persones, animals o coses.
Pàg. 17
· És un tipus de paraula que té gènere i nombre.
· Com que hi ha noms que poden variar el gènere i el nombre, direm que el nom és una paraula
variable, encara que tots els noms no ho facin igual.
1. a.: adjectiu
m.: masculí
sing.: singular
m.: masculí

ex.: exemple
f.: femení
pl.: plural
2. au; auca; audició; auspici; auto; castell; elefant; empipat; energia; enfadós; enfarfec; enfonsar; enfora;
preu; reixa; tiratge
3. autors: autor; ofensius: ofensiu; tracta: tractar; gossos: gos; recull: recollir
Pàg. 19
1. Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 20
1. Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 21
1. Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra.
2. Activitat oberta. Resposta a criteri del mestre o de la mestra.
51

G u i a D i d à c t i i c a
52 G
1 Llegir expressivament un text narratiu amb
fragments descriptius i de diàleg.
2 Contestar qüestions sobre el text, dibuixar
un personatge i relacionar dibuixos amb el
text. (CB)
3 Separar les síl·labes de diversos mots.
4 Classificar els mots pel nombre de síl·labes.
5 Reconèixer els dígrafs d’una paraula.
6 Identificar els diftongs decreixents i creixents.
7 Utilitzar el punt en la separació de frases.
1. Llengua oral
Procediments
•Comprensió de relats amb
interacció.
•Narració d’un fet per
comprovar les diferències
de transmissió.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•El rumor.
Actituds, valors i normes
•Constància en l’audició
atenta i crítica.
•Cura en l’expressió oral
atesa la dicció.
•Interès per participar i ferse
entendre en situacions
comunicatives diverses.
2. Llengua escrita
Procediments
•Lectura expressiva i mental
d’un text narratiu.
•Relació text-imatges a
partir de la lectura.
•Creació de textos
descriptius.
•Reescriptura d’un text
descriptiu.
•L’agenda.
UNITAT 2. L’ORIOL
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Estructura del text
descriptiu.
•Textos literaris descriptius
de persones.
Actituds, valors i normes
•Gust per la lectura.
•Gust per escriure diferents
tipus de textos.
3. Fonètica i ortografia
Procediments
•Reconeixement de la síl·laba
tònica i classificació de mots.
•Identificació de diftongs.
•Ampliació de normes
bàsiques: els dígrafs.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Sons vocàlics i consonàntics.
•Els dígrafs.
Actituds, valors i normes
•La pronunciació correcta.
•La correcció ortogràfica en
l’expressió escrita.
4. Gramàtica
Procediments
•El punt per separar frases.
8 Destriar els principals determinants d’un text.
9 Separar un mot derivat en arrel i sufix. (CB)
10 Formar paraules derivades aplicant
determinats afixos a una arrel. (CB)
11 Reconèixer un text descriptiu. (CB)
12 Elaborar descripcions de personatges
imitant models donats. (CB)
13 Explicar una història oralment i analitzar els
canvis que s’hi produeixen. (CB)
14 Utilitzar abreviatures en l’agenda.
•Identificació i classificació de
determinants: articles,
demostratius i possessius.
•Concordança entre
determinants i noms.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Tipus de frases i puntuació.
•Signes de puntuació.
•Articles, demostratius i
possessius. Formes i funció.
Actituds, valors i normes
•Valoració positiva de la
correcció gramatical.
5. Lèxic
Procediments
•Ús de sufixos bàsics: -er/
-era, -aire, -essa, -ista,
-dor/dora, -ant/-anta...
•Separació d’arrel i sufixos
en paraules derivades.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•La derivació.
•Arrel i sufixos.
Actituds, valors i normes
•Valoració positiva de
l’enriquiment lingüístic.

Transversals
• Diversitat intercultural: valoració positiva de la diferència entre persones.
(CB) Objectius de competències bàsiques
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
Abans de llegir
1-3 Activitats de prelectura sobre un
personatge de la lectura . . . . . . . . . . . . . .22
Llegim
Lectura mental i expressiva del text «L’Oriol»
22-24
Després de llegir
1 Definició de l’aparença d’un personatge . .25
2 Resposta a un qüestionari tancat sobre la
lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25
3 Dibuix d’un personatge de la lectura . . . . .25
4 Relació de dibuixos amb personatges del
text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25
Practiquem l’ortografia
1 Escriptura de paraules i classificació segons el
nombre de síl·labes . . . . . . . . . . . . . . . . . .26
2 Separació de síl·labes en paraules . . . . . . .26
3 Repàs de conceptes sobre síl·labes . . . . . .26
4 Separació de síl·labes i classificació de
paraules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27
5 Identificació de dígrafs en paraules . . . . . .27
6 Identificació de dígrafs en un text . . . . . . .28
7 Identificació de diftongs en paraules . . . . .28
8 Subratllada de diftongs. . . . . . . . . . . . . . . .28
9 Descoberta de frases amagades . . . . . . . .29
10 Reescriptura d’un text . . . . . . . . . . . . . . . .29
Estudiem la llengua
1 Recerca i classificació dels determinants d’un
text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
Aprenem vocabulari
1 Formació de paraules derivades donada la
forma primitiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33
2 Identificació de l’arrel de paraules derivades .33
3 Emmarcament de l’arrel de paraules i
subratllada de sufixos . . . . . . . . . . . . . . . . .33
4 Relació de definicions . . . . . . . . . . . . . . . . .33
5 Classificació de paraules per l’arrel . . . . . .33
6 Observació de paraules i resposta a
preguntes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33
Escrivim
1 Identificació de trets en personatges descrits35
2 Descripció i dibuix d’un personatge . . . . .35
3 Descripció d’un company de classe . . . . . .35
Escoltem i parlem
1 Joc sobre rumors orals . . . . . . . . . . . . . . . .36
Ens organitzem
1 Abreujament de paraules per a l’agenda . .37
2 Escriptura d’abreviatures per enviar un
missatge per un telèfon mòbil . . . . . . . . .37
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 2
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 1, 2, 3, 4
B. QUAC
TEMPORITZACIÓ
Llengua
parlada
i escrita
Fonètica i
ortografia Gramàtica Lèxic
Consolidació 1 2, 3 4, 5, 6 7
Reforç 8 9 10 11
Ampliació 12 13, 14 15 16
53

GG u i a D i d à c t ii c a
54
LLEGIM
Pàgines 22-25
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 22
Realització de les activitats
Les preguntes inicials de la lectura poden tenir respostes totalment obertes. Caldria fomentar les argumentacions
a les diferents respostes per tal de motivar adequadament la lectura. Per tant, s’ha de
ser molt flexible i no donar respostes úniques o tancades.
Suggeriments
S’ha d’intentar que quedin prou interrogants per mantenir l’atenció durant la lectura i, al final, poder
comprovar quines eren les respostes més adequades a cada pregunta.
LECTURA, PÀG. 22-25
Realització de les activitats
Es farà la lectura del text posant una atenció especial en les paraules remarcades.
Suggeriments
Es pot demanar a l’alumnat que faci descripcions de persones que coneixen o es pot descriure algú
de la classe i endevinar qui és.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 25
Realització de les activitats
Amb aquests exercicis s’està preparant indirectament el tema de la descripció de persones.
Suggeriments
Cal ser acurat i molt respectuós en les percepcions particulars de l’alumnat en les respostes més
obertes, per exemple, en el moment de fer comentaris sobre els dibuixos que representin l’Oriol.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 26-29
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
Aquí es repassa el concepte de síl·laba. S’analitza una mica més a fons. L’alumnat ha de saber quins elements
formen la síl·laba, a part de saber-ne la definició. Per treballar els diftongs a fons caldrà repetir la
mateixa metodologia que per treballar la síl·laba abans d’entrar en la teoria de la seva formació.Aniria
bé que descobrissin que, en un diftong, hi ha dues vocals que s’han unit, primer oralment i després ja
per escrit. Finalment caldrà ajudar-los a recordar d’una manera fàcil quines vocals formen diftong, perquè,
si oralment no els ha quedat clar, tinguin un bon suport per descobrir-ho gràficament.
Suggeriments
S’ha de tenir present aquell alumnat que té dificultats en el concepte de la síl·laba ja que això afectarà altres
conceptes que es treballaran més endavant. (Vegeu les activitats que es proposen en el Quac.) El dígraf
no és un concepte difícil, d’entrada, però costa recordar els que se separen dels que no. Pot ser molt

interessant que, per reforçar-lo, se’n faci un treball que sigui molt visual (dibuixar-los, pintar-los, resseguir-los,
manipular-los). A part dels exercicis que proposem en aquest llibre, es pot treballar la classificació de paraules
segons el nombre de síl·labes, com també el concepte per si mateix, de maneres molt diverses.
Per exemple:
– Agafar qualsevol instrument de percussió i repetir un ritme que correspongui a paraules de 2, 3, 4...
síl·labes, en què la tònica sempre estigui en la mateixa posició. Busqueu oralment paraules que corresponguin
al ritme.
– Dibuixar, segons qualsevol codi inventat, paraules d’un nombre determinat de síl·labes i buscar paraules
que corresponguin al codi.
– Moure’s segons el ritme que té una paraula.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 30-31
Realització de les activitats
Tot el treball de gramàtica del llibre permet preparar un material que pot ser útil al llarg del curs. Dependrà
de molts factors que sigui més o menys necessari (nivell de l’alumnat, interès pels temes,
temps, disponibilitat...); però, tant si es fa en grup com si es proposa individualment, el considerem
d’una gran utilitat. Es tractaria d’anar confeccionant, amb cartolines, paper plastificat..., amb colors diferents
per a cada categoria de paraula, molts models, que facilitarien tenir clar el concepte d’oració i
l’anàlisi posterior.
Suggeriments
Es comença pels determinants articles, demostratius i possessius. Us proposem, doncs, que, com que són
limitats, els copieu tots amb les seves variacions en el material que hàgiu triat (cartonets és com els anomenarem
nosaltres).Al mateix temps, podeu començar a col·leccionar noms. Els noms els podeu repetir
si tenen variació de gènere i nombre, o només indicar-ne la variació.Ara ja s’hi pot començar a jugar.
el la meva aquell els gat-s gata-es gossa-es tren-s gel-s
Com més ampli sigui aquest material, més bé es podrà manipular. S’ha d’anar classificant segons la categoria
gramatical en capses en què hi hagi el títol: det. articles, det. demostratius, noms...
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 32-33
Realització de les activitats
La formació de paraules és un apartat que propiciarà la capacitat d’anàlisi de l’alumnat. Descomponent
paraules derivades i identificant-ne els elements, anirem millorant la capacitat d‘observació de l’alumnat,
cosa que després aplicarem a altres apartats. A poc a poc, es va entrant en l’anàlisi de les paraules, ara
des del significat. Es recorda i es repassa el concepte de família de paraules sense explicitar-lo. Al mateix
temps, es va familiaritzant l’alumnat amb la terminologia pròpia de la formació de paraules.
Suggeriments
És important tenir en compte, a l’hora d’avaluar-los, si relacionen el vocabulari (arrel, sufixos) amb el
seu significat propi.
55

GG u i a D i d à c t ii c a
56
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgina 36
Realització de les activitats
Es tracta de preparar el joc Com circulen els rumors? per tal de reflexionar sobre la importància de la
llengua parlada.
Suggeriments
Cal donar a l’expressió oral la importància que té en realitat. Per aquest motiu, els exercicis que proposem
són pensats perquè l’alumnat s’impliqui cada cop més en el treball oral de classe i valori la correcció
oral, tant pel que fa a la correcció en l’ús com pel que fa a la comunicació. Perquè el grup classe
pugui fer un seguiment de l’activitat podem:
–Donar-los una fotocòpia, amb espais interlineats força amplis, que els facilitin poder fer-hi anotacions,
marques, etc. del text.
– Separar-los en tants grupets com nois i noies hagin sortit de l’aula.
– Cada grupet farà l’observació, seguint la fotocòpia del text, dels canvis, les modificacions… que fa cada
company o companya que ha sortit de classe.
– Al final de l’activitat, cada grupet comentarà el que ha observat.
ENS ORGANITZEM
Pàgina 37
Realització de les activitats
L’ús de l’agenda pot entorpir o facilitar en gran manera el funcionament i l’autonomia de l’alumnat. En
aquest apartat es pretén, sobretot, que vagin prenent consciència de la importància d’un sistema
d’ordre que els facilitarà la feina i que no els crea dependències (d’altres companys, dels mestres, dels
pares...).
Suggeriments
L’alumnat pot crear una agenda personal sobre què fan durant les vacances. Cal que utilitzin el llenguatge
propi d’una agenda après en aquest apartat.

Pàg. 22
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
3. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 25
1. · negres
· foscos i brillants
· no gaire
· no, és molt prim
2. · Sembles el cul d’en Jaumet.
3. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
4. a) Adrià; b) Adrià; c) Adrià; d) Oriol; e) Adrià; f) Oriol; g) Oriol; h) Adrià
Pàg. 26
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
2. gi-ra-fa; ca-sa; fi-nes-tra; carn; riu; co-co-dril; pa-pa-llo-na; pa-ta-ta; a-la; ra-to-lí
3. · Una en cada síl·laba, tres en cada paraula.
· Sí.
· No.
· Sí.
· Sí.
Pàg. 27
4. monosíl·labes: sol, bosc
bisíl·labes: pi-la, dis-quet, gor-ra, cac-tus
SOLUCIONARI
trisíl·labes: ar-ma-ri, pi-lo-ta, mun-ta-nya, ga-lli-na
més de tres síl·labes: par-ti-cu-lar, or-di-na-dor
5. aranya, bruixa, metge, torre, guitarra, dutxa, galleda, pel·lícula, tassa, esquema
Pàg. 28
6. Tot el cap de setmana van estar viatjant amb cotxe. Anaven asseguts dos a davant i dos a
darrere. Anaven preparats per començar una aventura. Sabien que podien trobar guineus o
les seves petjades.També sabien que havien d’estar-se ben callats, si volien veure ocells. A
darrere del cotxe hi portaven des de canyes de pescar fins a olles i cassoles per cuinar.
7. cuina; ciutat; xerraire; remei; tauró; boira; dijous; clau; correu; eina; viure; neu
8. ai-gua;guant; quatre; boina; qüestió; aguantar; europeu; piragüista; aqüífer
57

GG u i a D i d à c t ii c a
58
Pàg. 29
9. Aquest matí han entrat dues abelles a classe. / La mestra les volia fer sortir per la finestra que
estava oberta. / En Pau i en Martí l’han volguda ajudar i ha estat pitjor. / Les abelles no han
sortit fins que han volgut. / Hem fet una classe molt divertida.
10. L’Oriol era un nen molt belluguet.Tenia deu anys i, descomptant les hores que havia dormit,
no havia parat de moure’s durant totes les altres. Ell s’ho passava molt bé, però la gent que el
voltava sospirava i deia: —Només de veure‘l ja quedem esgotats.
Pàg. 31
1. En Jaume i la seva cosina sempre van amb la bicicleta per aquest carrer. Els seus amics els esperen
sota aquells arbres de la plaça.També són els meus amics, però la meva mare no em
deixa anar amb ells perquè em diu que sóc petit. Les mares són així. I aquí estic jo, jugant amb
les meves construccions.
Pàg. 33
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
3. dependenta; castanyera; alcaldessa; cistellera; rellotger; corredor; guitarrista; president;
futbolista; teixidora; joier; mongetera
4. sufix: és la part de la paraula que varia i que permet formar paraules noves, amb significats
que s’assemblen.
arrel: és la part de la paraula que no varia, que es repeteix en totes les paraules d’una mateixa
família i té el mateix significat.
5. picador / picadura / picadís
joier / joiell / joieria
llimonerar / llimonada / llimoner
fruitera / fruiteria / fruiterar
6. 9 sufixos: -ador; -er; -erar; -era; -ell; eria; -ada; -ura; -ís
Sí: -erar, -ell, -eria, -ada, -ura,-ís
Pàg. 35
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
2. · El personatge era alt i ben plantat, massís, bru.
· Tenia la cabellera llarga i negra. Al cap duia un mocador blau.
· Tenia les dents molt blanques. El bigoti era espès i la barba, retallada, fosca.
· Duia la camisa espellingada sense color i les calces eren verdes, estripades i brutes.
· Li penjava un manyoc de cordills, ferros i ganivets.
· Hi duia una peça morada; devia ser una capa o una manta
· L’ocell de foc.
3. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.

Pàg. 36
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 37
1. Solucions possibles:
· Lect. pàg. 58 cat.
· Acab. tr. mat. dl.
· Ex. 1r, 2n, 3r pàg. 24 ll. nat.
· Exp. oral angl. Pep, Marta, Maria
2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
59

GG u i a D i d à c t ii c a
60
1 Llegir expressivament un text dialogat.
2 Llegir mentalment el mateix text responent
preguntes d’anticipació informativa. (CB)
3 Demostrar comprensió lectora responent
un qüestionari sobre el text. (CB)
4 Representar un text dialogat memoritzant
el paper d’un personatge.
5 Diferenciar la síl·laba tònica de les àtones.
6 Classificar mots segons la síl·laba tònica. (CB)
7 Reconèixer monosíl·labs tònics i àtons.
8 Formar definicions a partir d’elements.
1. Llengua oral
Procediments
•Conversa per convèncer:
producció de textos
argumentatius orals.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•La dramatització.
•La conversa.
•Emissor, receptor i
funcionalitat del text.
Actituds, valors i normes
•Interès per fer-se
entendre en situacions
comunicatives diverses.
•Respecte al torn de
paraules.
•Valoració d’altres
intervencions i idees.
2. Llengua escrita
Procediments
•Lectura expressiva i mental
d’un text dialogat.
•Ús d’estratègies
d’anticipació d’informació
en la comprensió lectora.
•Comprensió lectora.
UNITAT 3. UNA GRANOTA-GRANOTA
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
•Dramatització d’una obra
teatral d’estructura senzilla.
•Producció de textos
dramàtics a partir de textos
narratius i viceversa.
•Reescriptura de textos
dramàtics i narratius.
•Condicions del lloc d’estudi.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Estructura del text.
•Diferències text oral-text
escrit.
•Característiques dels textos
dramàtics i narratius.
•Signes de puntuació propis
dels textos dialogats:
Actituds, valors i normes
•La lectura: font de plaer.
•Actitud favorable per
participar en una
dramatització.
•Gust per escriure diferents
tipus de textos.
3. Fonètica i ortografia
Procediments
•Reconeixement de la síl·laba
9 Identificar determinants numerals,
quantitatius i indefinits.
10 Separar una paraula derivada en prefix i
arrel. (CB)
11 Formar mots derivats amb prefixos. (CB)
12 Convertir un text dramàtic en narratiu.
13 Elaborar un conte a partir d’una pauta
donada i convertir-lo en text dramàtic.
14 Expressar oralment arguments a favor o en
contra d’un tema. (CB)
15 Conèixer les condicions adequades per al
lloc d’estudi.
tònica i de les àtones.
•Reconeixement de
monosíl·labs tònics i àtons.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Relació fonètica-ortografia:
síl·laba i mots tònics i àtons.
Actituds, valors i normes
•Valoració positiva de la
pronúncia correcta.
4. Gramàtica
Procediments
•Concordança entre
determinants i noms.
•Identificació i classificació
dels numerals, quantitatius
i indefinits.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Els determinants numerals,
quantitatius i indefinits.
Actituds, valors i normes
•Valoració positiva de la
correcció gramatical.
5. Lèxic
Procediments
•Formulació de definicions.

•Ús de prefixos bàsics: en-,
a-, in-, des-, con-, re-, pre-...
•Separació d’arrel i prefixos
en paraules derivades.
Transversals
•Educació ambiental: valoració de la necessitat de no trencar l’equilibri de l’ecosistema.
(CB) Objectius de competències bàsiques
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•La derivació.
•Arrel i prefixos.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
Actituds, valors i normes
•Rigor en la precisió lèxica.
•Valoració positiva de la
correcció gramatical.
A. Llibre de l’alumnat
2 Formació de derivats amb prefixos . . . . . .48
Abans de llegir
3 Classificació de mots amb la mateixa arrel .49
1-3 Activitats de prelectura . . . . . . . . . . . . . . .38 4 Formació de sèries de mots amb prefix . .49
Lectura
5 Lectura d’un poema i formació de paraules
Lectura mental i expressiva del text «Una
derivades inventades . . . . . . . . . . . . . . . . . .49
granota-granota» . . . . . . . . . . . . . . . . . .38-40 Escrivim
Després de llegir
1-9 Preguntes de comprensió lectora . . . . . .41
Practiquem l’ortografia
1 Classificació de mots pel nombre de síl·labes42
2 Escriptura de paraules relacionades amb
parts del cos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42
1 Reescriptura d’un text dramàtic . . . . . . . .51
2 Elaboració de l’argument d’un conte a partir
d’una pauta i escriptura d’un text dramàtic .51
Escoltem i parlem
1 Argumentació a favor i en contra d’un tema 52
2 Debat sobre l’ús del mòbil . . . . . . . . . . . .52
3 Identificació de la síl·laba tònica i classificació Ens organitzem
de paraules... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43 1 Comparació de dos dibuixos i identificació
4 Pronunciació i discriminació de paraules de condicions òptimes per a l’estudi . . . . .53
segons la síl·laba tònica . . . . . . . . . . . . . . .43 2 Comentari en grup sobre les condicions
5-6 Formació de paraules derivades . . . . . . .44 del lloc d’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53
7 Identificació de monosíl·labs tònics i àtons 44 B. QUAC
8 Col·locació de comes en frases . . . . . . . . .45
Llengua
9 Compleció de llistes de paraules . . . . . . .45
parlada Fonètica i
Estudiem la llengua
1 Identificació de numerals en un text . . . . .46
2 Identificació i classificació de determinants
i escrita
Consolidació 1
ortografia Gramàtica
2,3 4,5
Lèxic
6
quantitatius i indefinits d’un text . . . . . . . .47
Aprenem vocabulari
1 Identificació del prefix de mots derivats . .48
Reforç 7 8 9 10
Ampliació 11 12, 13 14 15
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 3
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 1, 2, 3, 4
TEMPORITZACIÓ
61

GG u i a D i d à c t ii c a
62
LLEGIM
Pàgines 38-40
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 38
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
La primera activitat d’«Abans de llegir» serveix per fer ressaltar les diferències formals del text dramàtic
(aquell text escrit per poder-se representar) respecte dels altres tipus de textos. L’activitat 2 ens
ajuda, a partir del títol, a fer prediccions sobre la història. L’activitat 3 obligarà a fer noves prediccions a
partir d’una ullada als noms en versaleta.
Suggeriments
Serà millor fer aquestes activitats entre tots.
LECTURA, PÀG. 38-40
Realització de les activitats
Hem creat l’apartat «Durant la lectura» amb la finalitat d’ajudar a crear l’hàbit en el lector de fer prediccions
mentre llegeix, de continuar llegint amb la intenció de comprovar si aquestes prediccions es
compleixen o si, en canvi, hi ha nous indicis que ens porten a fer noves prediccions.
Suggeriments
Cal fer una lectura activa per aconseguir-ne una bona comprensió.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 41
Realització de les activitats
Es tracta d’unes activitats relacionades amb el text. Obliguen l'alumnat a fer una lectura atenta i comprensiva.
Suggeriments
Les sis primeres activitats les poden respondre individualment. La correcció la podem fer oralment
entre tota la classe: és molt més rica, podem confrontar diferents solucions… En l’activitat 7 podem
fer una dramatització. Podem avaluar els aspectes següents de la dramatització: to de veu, gesticulacions,
memorització del paper…; i posada en escena: decorats, vestuari, caracterització dels personatges… L’avaluació
la poden fer els mateixos companys i companyes.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 42-45
Realització de les activitats
Es fa un treball teòric i pràctic sobre la síl·laba tònica i la síl·laba àtona amb activitats.
Suggeriments
En començar el tema és important detectar l’alumnat que no identifica correctament les síl·labes tòniques.
Els podem fer fer exercicis de reforç, com ara picar síl·labes amb les mans; introduir el moviment
(característica d’intensitat) per ajudar-los a diferenciar-les. Els infants són molt cinestèsics i això els ajuda
molt. Poden fer activitats com ara pronunciar les paraules síl·laba a síl·laba i saltar quan pronunciïn
la tònica, caminar i fer un pas per cada síl·laba i, quan pronunciïn la tònica, acotar-se…

En l’activitat 3, cal ressaltar la importància d’indicar el lloc de la síl·laba segons l’ordre en què s’escriu.
Pel que fa la 4, es pot fer oralment entre tota la classe. Poseu l’èmfasi en la relació entre el canvi de
síl·laba tònica i el canvi de significat. Podeu demanar a l’alumnat que busqui més paraules que presentin
aquesta característica. En l’activitat 7 es parla dels monosíl·labs amb la intenció de desfer la idea
que tenen molts infants d’aquesta edat que els monosíl·labs, pel fet de tenir una sola síl·laba, són sempre
tònics. Seria convenient que, en la resolució d’aquest exercici, l’alumnat pogués tenir la llista de
monosíl·labs per poder-la consultar.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 46-47
Realització de les activitats
S’introdueixen els determinants numerals, quantitatius i indefinits.
Suggeriments
Recolliu les idees del tema anterior. Ressalteu la relació estreta en els àmbits semàntic i morfològic que
presenten amb el nom. Introduïu els determinants numerals, quantitatius i indefinits.Vegeu els matisos
semàntics que aporten cada un. En els exercicis de nivell trobarem un joc per practicar-los.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 48-49
Realització de les activitats
Es presenta la derivació com a recurs per formar noves paraules. En aquest apartat treballarem el prefix.
Cal relacionar-lo amb el concepte de sufix i diferenciar-los segons el lloc que ocupen. En l’activitat 3,
demanarem a l’alumnat que identifiqui l’arrel de la paraula i, a partir d’aquí, en trobi el prefix. En la 4, els
demanarem que afegeixen diferents prefixos a una arrel com a mecanisme per variar-ne el significat.
Presentem un joc, originari de Gianni Rodari, amb l’objectiu que l’alumnat treballi la creació de paraules
noves fent servir la derivació.
Suggeriments
Per aconseguir l’objectiu dels exercicis 1 i 2, seria bo que l’alumnat els solucionés individualment. Amb
el joc de l’activitat 5, l’alumnat ha de fer servir el mecanisme de la derivació, ja que se li demana que
creï paraules noves. El fet de fer-ne una exposició (mural) a la classe és un factor motivador de l’activitat.
Presentem el mateix joc en els exercicis d’ampliació.
ESCRIVIM
Pàgines 50-51
Realització de les activitats
L’objectiu que pretenem amb aquest apartat és diferenciar el text dramàtic del diàleg que pot aparèixer
en les narracions. L’exercici 2 els demana que transformin un text narratiu en un text dramàtic.
L’objectiu dels exercicis 1 i 2 és que l’alumnat practiqui aquests dos tipus de textos.
Suggeriments
Es poden treballar els aspectes de puntuació que diferencien aquests tipus de textos: guió, parèntesis…
63

GG u i a D i d à c t ii c a
64
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgina 52
Realització de les activitats
L’objectiu d’aquest apartat és presentar l’argumentació a l’alumnat. Cal ressaltar que la finalitat de tota
argumentació és convèncer. Cal que l’alumnat comenci a veure la importància de generar arguments
convincents i lògics, i de buscar raons que actuïn a favor seu. Cal introduir el fet que cada argument té
el seu contraargument i cal ajudar-los a preveure’ls per tal de poder-los contrarestar. Els pot ajudar: fer
una llista d’ arguments; fer-ne la valoració; ordenar-los per ordre d’importància.
Suggeriments
Aquí proposem diferents taules d’observació segons l’objectiu triat.
1. L’argumentació. Tema: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
noms preparació
argument
clar
convincent
sí no
argument
no és clar
2. Expressió oral. Tema . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
noms
pronúncia fluïdesa verbal vocabulari
correcta
errors
exp. elaborada
exp. simple
ritme adequat
ritme tallant
fa falques
ric i variat
adequat
pobre

3. Expressió oral. Participació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
noms
ENS ORGANITZEM
Pàgina 53
adequades
Realització de les activitats
intervencions participació
inadequades
oportunes
inoportunes
irregular
L’objectiu d’aquest apartat és que l’alumnat dedueixi, a partir de la comparació dels dos dibuixos, quines
són les millors condicions que ha de tenir un lloc de treball.
Suggeriments
La resolució dels exercicis potser demana un primer moment de resolució individual i, després, una
poada en comú amb tota la classe.
regular
moltes vegades
algunes vegades
poques vegades
cap vegada
65

GG u i a D i d à c t ii c a
66
Pàg. 41
1. Protagonistes principals: princesa, granota, rei
Protagonistes secundaris: guerrers, rei veí, gats, savi
2. Perquè la granota, després que la princesa li fes un petó, no s’ha convertit en príncep.
3. Al rei, als soldats, als patges, als cavallers... a tothom.
4. Volen castigar la granota.
5. El reialme queda sense granotes i, com a conseqüència d’aquest fet, ple de mosquits.
6. Les granotes tornen al reialme a canvi que la princesa no digui més bestieses.
7. · Al rei li cal anar en compte amb la seva filla perquè té un caràcter especial.
· No contrariar la princesa.
· Els gats passen gana.
· El concert és el soroll de les granotes.
8. Perquè era una granota que només era granota i no pas un príncep encantat.
9. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 42
1. monosíl·labes: riu, mes
bisíl·labes: llapis, taula
trisíl·labes: finestra, telèfon
tetrasíl·labes: retolador, esperança
2. Solucions possibles:
Pàg. 43
monosíl·labes: cap, cul, dit
bisíl·labes: boca, cama
trisíl·labes: esquena, avantbraç
tetrasíl·labes: esquelètic, toràcica
3. última síl·laba: vianant, quiosc, badoc, estranger, qualitat, avís, anorac, futbol
penúltima síl·laba: cuina, préssec, simpàtic, taxista, geni, atmosfera, futbolista
antepenúltima síl·laba: música, química, colònia
4. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 44
5. terra, terraplè; plat, platerets; neu, nevada; pèl, pelatge; ferro, ferrer; rata, rateta; ratlla, ratllar
6. ·calor, calorós; truita, truiteta; cos, cosset; dotze, dotzena; punxa, punxegut; rosa, rosat; nació,
nacional; futbol, futbolista
7. · Un pinxo va dir a un panxo:
SOLUCIONARI

—Vols que et punxi amb un punxó?
I el panxo va dir al pinxo:
—Punxa’m, però a la panxa no.
· Duc pa sec al sac,
m’assec on sóc,
i el suco amb suc.
· Sota el pont hi ha una nina que renta un davantal de cotolina,
que la flor trau, que la flor tria, que la flor tria, que la flor trau.
Pàg. 45
8. · El meu avi cria canaris, periquitos, caderneres i diamants mandarins.
· L’àliga, que és un animal carnívor, està en perill d’extinció.
9. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 46
1. · Arribo la primera cada dia.
· M’he menjat un quart de pastís.
· El meu germà té tretze anys.
· Vull mitja dotzena de gots.
· Val cent setanta-sis euros.
Pàg. 47
2. tots / algun / prou / moltes / una / tanta / massa
Pàg. 48
1. empaperar, enfosquir, imprudent, incert, abaixar, despenjar
2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 49
3. envernissador / vernís / envernissar; glaç / glaçó / glaçada / desglaçar; desencaixar /
caixonera / encaixar/ caixa; màscara / desemmascarar / emmascarador; enllaçar / llacet / llaç
/ llaçada
4. pedra: empedrar / desempedrar rampa: enrampar /desenrampar
motlle: emmotllar / desemmotllar bena: embenar /desembenar
5. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 51
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
67

GG u i a D i d à c t ii c a
68
1 Llegir d’una manera expressiva una auca.
2 Comprendre l’auca parafrasejant i
resumint cada rodolí, captant el significat
global i el missatge de l’auca, i diferenciant
els tipus de rodolins. (CB)
3 Conèixer els trets bàsics d’una auca. (CB)
4 Aplicar d’una manera segura les normes
d’accentuació en les lletres a, i i u. (CB)
5 Accentuar les lletres e i o, després de
verificar-ne la pronúncia. (CB)
6 Practicar el dictat amb un company/a. (CB)
1. Llengua oral
Procediments
•Exposició ordenada d’un fet
viscut.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Elements no lingüístics:
expressió corporal...
•Entonació, articulació clara.
Actituds, valors i normes
•Cura en l’expressió oral
tenint en compte la dicció.
•Interès per fer-se entendre
en situacions comunicatives
diverses.
2. Llengua escrita
Procediments
•Lectura expressiva i mental
d’una auca.
•Comprensió lectora a
partir d’imatges i del text.
•Reconeixement de la idea
fonamental d’una vinyeta i
d’un rodolí.
•Elaboració d’una auca com
a forma de combinació de
diversos recursos
comunicatius.
UNITAT 4. UNA AUCA ECOLOGISTA
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
•Redacció de rodolins.
•Planificació del temps
d’estudi.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Relació text-imatge: l’auca.
•Idea fonamental.
•Diferents codis
comunicatius.
•Rima i ritme en els rodolins.
Actituds, valors i normes
•Valoració de la lectura com
a font de plaer i de
coneixement.
•Actitud favorable i crítica
davant els mitjans de
comunicació.
•Gust per escriure diferents
tipus de textos.
•L’estètica en la presentació
de treballs escrits.
3. Fonètica i ortografia
Procediments
•Classificació de sons
vocàlics oberts i tancats.
•Accentuació segons el so i
la lletra.
7 Reconèixer adjectius en un text.
8 Formar les diferents formes (masculí,
femení, singular, plural) d’un adjectiu. (CB)
9 Reconèixer mots sinònims en un text. (CB)
10 Utilitzar mots sinònims en l’expressió
personal. (CB)
11 Elaborar una auca amb els passos indicats.
12 Explicar oralment un fet viscut seguint una
pauta donada. (CB)
13 Planificar la feina d’estudi amb l’agenda.
•Memorització de mots per
escriure’ls correctament.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Relació fonètica-ortografia:
obert i tancat.
•L’accentuació.
Actituds, valors i normes
•Importància de la correcció
ortogràfica en l’expressió
escrita.
4. Gramàtica
Procediments
•Concordança entre
determinants, noms i adjectius.
•Identificació d’adjectius i
classificació segons
característiques
morfològiques.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Categories gramaticals:
adjectius.
•Gènere i nombre de
l’adjectiu.
Actituds, valors i normes:
•Valoració positiva de la
correcció gramatical.

5. Lèxic
Procediments
•Ús de sinònims en diversos
contextos.
Transversals
•Educació ambiental: interiorització de la conducta per protegir el medi ambient.
(CB) Objectius de competències bàsiques
A. Llibre de l’alumnat
Abans de llegir
1-3 Activitats de prelectura . . . . . . . . . . . . . . .54
Abans de llegir
Lectura mental i expressiva dels textos «Una
auca ecologista» i «L’auca de Josep Pla» 54-56
Després de llegir
1 Resum de cada vinyeta d’una auca . . . . . .57
2-11Resposta a preguntes obertes i tancades
sobre l’auca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57
Practiquem l’ortografia
1 Accentuació de paraules . . . . . . . . . . . . . . .58
2, 3 Accentuació de paraules d’un text . . . . .59
4 Accentuació de paraules i escriptura
d’oracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .59
5 Escriptura de paraules acabades en -ió . . .60
6 Identificació de gentilicis en una sopa de
lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60
7 Correcció d’un text col·locant-hi els
interrogants i les exclamacions . . . . . . . . . .61
8 Resolució d’uns mots encreuats . . . . . . . . .61
Estudiem la llengua
1 Elaboració d’una descripció canviant els
adjectius d’un text i dibuix . . . . . . . . . . . . .62
2 Compleció de sèries d’adjectius . . . . . . . . .63
3 Joc per practicar l’ús d’adjectius . . . . . . . . .63
Aprenem vocabulari
1 Reescriptura d’un text amb sinònims . . . .64
Fets, conceptes i
sistemes conceptuals
• La sinonímia.
Actituds, valors i normes
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores
• Valoració positiva de
l’enriquiment lingüístic.
•Constància en l’ús del
diccionari.
2 Identificació de mots sinònims en frases . .64
3 Elaboració de frases amb sinònims . . . . . .65
4 Recerca de sinònims i escriptura d’oracions .65
5 Relació de mots sinònims . . . . . . . . . . . . . .65
6 Distinció entre mots aparentment sinònims 65
7 Repàs del concepte de sinònim . . . . . . . . .65
Escrivim
1 Lectura de rodolins . . . . . . . . . . . . . . . . . .67
2 Anàlisi dels rodolins . . . . . . . . . . . . . . . . . .67
Escoltem i parlem
1 Explicació d’un fet viscut a partir d’una pauta
donada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .68
Ens organitzem
1 Compleció d’un horari d’estudi . . . . . . . . .69
2 Planificació de la feina d’una setmana . . . .69
B. QUAC
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 4
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 1, 2, 3, 4
TEMPORITZACIÓ
Llengua
parlada
i escrita
Fonètica i
ortografia Gramàtica Lèxic
Consolidació 1, 5, 6, 7 2 3 4
Reforç 8 9 10 11
Ampliació 12 13 14 15
69

GG u i a D i d à c t ii c a
70
LLEGIM
Pàgines 54-57
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 54
Realització de les activitats
Formular-se preguntes abans de llegir augmentarà l’interès de l’alumnat i crearà expectatives. Poden
ser les que es proposen en el llibre o altres que es creguin més interessants en el moment anterior a
la lectura.
Suggeriments
És important no tancar cap de les idees plantejades per part de l’alumnat ni donar respostes concretes
fins al final de la lectura.
LECTURA, PÀG. 54-56
Realització de les activitats
Es tracta de mirar atentament els diferents dibuixos i llegir els rodolins les vegades que faci falta.
Suggeriments
Es pot demanar a l’alumnat que aporti més idees sobre el que es podria fer per millorar i cuidar la
nostra vida, per ser un bon ecologista.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 57
Realització de les activitats
Es tracta d’unes preguntes relacionades amb el text. És una manera important d’adonar-se si l’alumnat
ha comprès la lectura
Suggeriments
Cal que aprofundeixen en el significat de l’auca i que s’adonin que, tant en l’inici de l’auca com en el final,
els missatges van dirigits directament als infants de la seva edat. En aquest apartat de lectura es pretén
només posar-los en contacte amb una forma de text particular. Més endavant, en les pàgines 64 i
65 de la mateixa unitat, es proposarà aprofundir-hi una mica més i intentar entendre el perquè d’aquest
tipus de text.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 58-61
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
Aprenem dos nous conceptes: el de l’accent obert o greu i el de l’accent agut o tancat. Els practicarem
amb l’ajuda d’unes activitats en les quals es demana de posar els accents a uns mots. Ens fixarem
en l’accentuació de les lletres a, i, u.També practicarem l’accentuació amb les lletres e, o i aprendrem la
utilització de l’interrogant i l’exclamació amb exercicis i un dictat.
Suggeriments
Per tal de complementar el treball dels conceptes d’aquest apartat d’ortografia (accent obert i accent
tancat), aniria bé de fer un repàs de discriminació auditiva dels sons vocàlics.També es podria reforçar
fent fer a l’alumnat una observació detallada de les diferents posicions de la boca en pronunciar els
sons vocàlics.A aquell alumnat que encara tingui dificultats de discriminació auditiva dels sons vocàlics,
els ajudarà a reforçar els conceptes el fet de facilitar-los la memorització de la norma.

Caldrà buscar recursos que els ajudin a associar la posició d’accent tancat i d’accent obert (pot anar
bé relacionar-ho amb alguna part del propi cos...).
ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 62-63
Realització de les activitats
En aquest apartat, estudiarem l’adjectiu d’una sola terminació i l’adjectiu de dues terminacions.
Suggeriments
Ara seria el moment de continuar ampliant els cartonets amb una bona llista d’adjectius. Amb el material
que tenen fins ara ja poden començar a jugar i, sense anomenar-lo, estaran constituint un SN, ja
que combinaran determinants, noms i adjectius. Caldrà fer-los observar que no tots els adjectius tenen
el mateix nombre de terminacions. Si es continua preparant el material de cartonets (categories de
paraules), anirà bé decidir de quina manera es fa i, de mutu acord, si es decideix anotar-hi les diferents
variacions dels adjectius.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 64-65
Realització de les activitats
En aquest apartat es torna a parlar d’un concepte que l’alumnat coneix prou bé. Es pretén aprofundirhi
una mica més procurant ser cada cop més precisos en l’ús dels sinònims. És important remarcar
que el fet de saber usar els sinònims és un recurs que els pot ser molt útil tant en l’expressió escrita
com en l’oral.També cal remarcar que l’objectiu principal és aconseguir ampliar i enriquir el vocabulari.
Suggeriments
En els exercicis de respostes més obertes, cal parlar de les diferents solucions i veure quina és la més
adequada, però sense tancar possibilitats, sempre que tinguin bones argumentacions.
ESCRIVIM
Pàgines 66-67
Realització de les activitats
Aquí es proposa a l’alumnat que faci una auca. Per aquest motiu hem preparat un full que pot ajudarlos
a preparar-la, que trobareu en l’apartat d’exercicis de color verd de la guia. Les activitats 1 i 2 pretenen
motivar l’alumnat a entendre el ritme i la rima dels rodolins. S’hauria de fer com a treball previ
al de l’auca per tal de complementar la preparació que es proposa en la pàgina anterior.
Suggeriments
Val la pena que, abans de fer l’auca, es resolguin els exercicis de la pàgina 67. En l’exercici 1 el mestre
o la mestra pot ajudar l’alumnat a llegir aquests incomprensibles versos per remarcar-ne millor el ritme
i la rima, si és que l’alumnat no ho aconsegueix per si mateix
71

GG u i a D i d à c t ii c a
72
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgina 68
Realització de les activitats
Com a idea important proposem que els infants puguin preparar-se l’exercici d’expressió oral explicant-se
entre ells el que volen exposar. Abans, però, caldrà remarcar la importància de pensar bé què
es vol explicar i com es vol explicar (vegeu el requadre del llibre de l’alumnat «Recorda»). Cal que
l’alumnat comprengui què són els fets viscuts: una cosa que ens ha passat a nosaltres en realitat. Pel
que fa a la preparació individual, és necessari seguir l’ordre de les pautes donades en el llibre de
l’alumnat:
1 Presentar la situació.
2 Exposar què va passar per ordre cronològic.
3 Explicar com va acabar el fet presentat i exposar-ho ordenadament.
4 Exposar com es van sentir davant aquest fet.
Suggeriments
A part que l’alumnat s’autoavaluï, cosa que els ajudarà a reflexionar, el mestre o la mestra pot prendre
nota dels diferents moments de l’exposició. Aquí proposem una graella d’observació:
noms
ENS ORGANITZEM
Pàgina 69
ho presenta
amb claredat
no ho presenta
amb claredat
exposa els fets
ordenats
Realització de les activitats
exposa els fets
sense ordre
el final queda
clar
el final no
queda clar o
no s’explica
explica detalladament
com
es va sentir
no explica o
no sap explicar
com es va
sentir
Pensem que seria interessant oferir la possibilitat que l’alumnat pogués intercanviar les agendes per valorar
altres tipus d’organització.
Suggeriments
Es pot obrir un diàleg per comentar si la forma proposada en el llibre (començar per les activitats urgents,
continuar amb les difícils i deixar les altres per al final, procurant, si es pot, variar d’activitats) es
considera vàlida per a tothom o hi ha altres formes igualment efectives.

Pàg. 57
1. Els resums podrien ser aquests, però cal ser obert i flexible, ja que resumir
costa força.
1 Encara que siguis petit, mira de tenir cura del món.
2 La Terra també és teva: no facis res per malmetre-la.
3 Estalvia aigua, quan et rentis les dents, et dutxis o et banyis.
4 No llencis papers i mira que els altres tampoc no ho facin.
5 Llença els papers i altres coses a la paperera.
6 Selecciona les deixalles.
7 Llença les deixalles als contenidors de reciclatge.
8 No fumis; hi ha molts motius per no fer-ho.
9 L’aire fresc encomana bones sensacions.
10 Si comences tenint cura de les teves coses acabaràs cuidant el món, que també és teu.
2. · Cal que tinguem cura del planeta on vivim.
3. · Als nenes i les nenes, en general.
4. ·1, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 10
5. ·1 i 2
6. · 9 i 10
7. Gràcies als dibuixos sabem què expressen les paraules.
8 a 11. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 58
1. demà; gimnàstica; fàcil; pàgina; plàtan
Pàg. 59
SOLUCIONARI
2. Vam veure un guàrdia que corria per allà baix, mentre estàvem parlant amb un americà
que no sabia on era la farmàcia del poble.
3. pastís / cosí / pel·lícula / algú / públic / passadís / avís / veí / família
4. difícil; ningú; núvia; coixí; últim. L’oració, a criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 60
5. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
6. L’Empordà, empordanès; la Garrotxa, garrotxí; el Pallars, pallarès; el Solsonès, solsoní; el Berguedà,
berguedà; la Selva, selvatà; la Cerdanya, cerdà; el Gironès, gironí; el Tarragonès, tarragoní
73

GG u i a D i d à c t ii c a
74
E M P O R D A N E S
X A A N J U I G F I
G D L M N Q P I Z N
A R L N H F G D V O
R E A S I N O R I G
R C R B S E N A R A
O S E N O S L O S R
T B S M Q M U Y C R
X V B E R G U E D A
I S E L V A T A P T
Pàg. 61
7. Aviat tornaré a estar amb tu, iaia! Quines ganes tinc de veure’t! Em faràs macarrons, per donar-me
la benvinguda? I pollastre amb panses i pinyons? Un petó molt fort del teu Joanet!
8 a exclamació (escrit a l’inrevés); b parèntesis; c interrogant; d coma; e punt; f guió
Pàg. 62
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 63
2. coixins tous; nenes boniques; taula rodona.
3. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 64
1. De Matilda, el bonic era que si te la trobaves per ventura i xerràveu, hauries dit que era
una nena normalíssima. No mostrava signes de brillantor i no presumia mai. «Vet aquí una
nena força assossegada i sensible.»
2. · Va menjar un bocí de pastís.
· Ahir a la tarda va escriure un fragment del conte.
· Li va oferir un esquitx de taronjada.
· D’un pèl no va aprovar el control.
Pàg. 65
3. · Cada setmana comprem un fascicle al quiosc per completar la col·lecció.
· L’enciclopèdia té més d’un tom.
· Per resoldre els dubtes de geografia, s’ha de consultar un atles.
· La seva àvia consultava el receptari de cuina quan volia fer un plat especial.
· Va comprovar la fórmula d’aquella substància en el manual de química.
4. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
5. llombrígol / melic; eixida / sortida; escombraries / brossa; fumeral / xemeneia; pica / aigüera;
galleda / poal; passadís / corredor; habitació / cambra; estora /catifa; espurna / guspira

6 Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
7. · Paraules sinònimes són aquelles que tenen un significat semblant
Pàg. 67
· Tant si en fem servir una com una altra, el significat global del text no canvia.
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
2. · Res. / Sí. / Sí. / No.
· Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
75

GG u i a D i d à c t ii c a
76
1 Llegir un text narratiu fantasiós.
2 Llegir mentalment el text i respondre
preguntes d’anticipació dels fets narrats. (CB)
3 Demostrar comprensió del text contestant
un qüestionari sobre el text i ordenant
unes il·lustracions que s’hi refereixen. (CB)
4 Demostrar comprensió d’una expressió del
text aplicant-la a altres situacions.
5 Buscar informació a propòsit d’un element
del text i elaborar-ne un text expositiu.
6 Aplicar les regles d’accentuació. (CB)
7 Memoritzar algunes paraules amb accent
diacrític i utilitzar-les correctament. (CB)
1. Llengua oral
Procediments
•Lectura expressiva d’un
diàleg.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Diferències text escrit-text
oral: entonació, modulació...
Actituds, valors i normes
•Constància en l’audició
atenta i crítica.
•Cura en l’expressió oral
tenint en compte la dicció.
•Actitud favorable per
participar en un diàleg.
2. Llengua escrita
Procediments
•Lectura expressiva i mental
d’un text narratiu.
•Ús d’estratègies
d’anticipació d’informació
en la comprensió lectora.
•Comprensió lectora.
•Relació text-imatges.
•Reescriptura d’un text
aplicant algunes expressions
UNITAT 5.AMORS DE MAR ENDINS
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
a altres situacions.
•Recerca d’informació i
elaboració d’un text
expositiu.
•Producció d’un conte
seguint pautes donades.
•Estratègies per a l’estudi:
autoavaluació de
l’organització.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Estructura d’un conte.
Actituds, valors i normes
•La lectura com a font de
plaer i de coneixement.
•Gust per escriure diferents
tipus de textos.
3. Fonètica i ortografia
Procediments
•Classificació de sons
vocàlics oberts i tancats.
•Accentuació de mots.
•Accentuació de diacrítics.
•Memorització de la grafia
d’alguns mots amb accent.
8 Usar els dos punts i els punts suspensius.
9 Identificar els pronoms personals forts text. (CB)
10 Utilitzar els pronoms personals forts.
11 Reconèixer mots polisèmics. (CB)
12 Consultar el diccionari per saber el significat
d’un mot polisèmic en un context determinat.
13 Conèixer les diferents parts d’un conte. (CB)
14 Elaborar un conte seguint un guió
predeterminat.
15 Representar un diàleg observant l’entonació
i altres elements de l’expressió oral.
16 Conèixer tècniques d’estudi.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•L’accentuació.
Actituds, valors i normes
•La correcció ortogràfica en
l’expressió escrita.
4. Gramàtica
Procediments
•Aplicació dels dos punts i
els punts suspensius.
•Identificació i classificació de
pronoms personals tònics.
•Aplicació de la substitució
pronominal.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Signes de puntuació.
•Pronoms personals tònics.
Actituds, valors i normes
•Valoració positiva en la
correcció gramatical.
5. Lèxic
Procediments
•Utilització del vocabulari

propi de l’edat i específic
d’altres contextos.
•Mots polisèmics.
•Maneig del diccionari.
Transversals
•Educació per la igualtat de sexes. Ús del llenguatge evitant qualsevol discriminació per raó de
sexe.
(CB) Objectius de competències bàsiques
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•La polisèmia.
Actituds, valors i normes
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
Abans de llegir
1-3 Activitats de prelectura . . . . . . . . . . . . . . .70
Lectura
Lectura mental i expressiva del text «Amors
de mar endins» . . . . . . . . . . . . . . . . . . .70-72
Després de llegir
1 Resposta a un qüestionari sobre el text . . .73
2 Ordenació de dibuixos referents al text . .73
3 Elaboració de textos explicant una situació
donada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .73
4 Redacció de textos imaginatius . . . . . . . . . .73
Practiquem l’ortografia
1-6 Accentuació i escriptura de paraules 74-76
7 Recerca de paraules esdrúixoles accentuades76
8 Coneixement de mots amb accent diacrític 76
9 Resolució d’una sopa de lletres . . . . . . . . .77
10 Puntuació d’oracions . . . . . . . . . . . . . . . . .77
Estudiem la llengua
1 Identificació del subjecte elidit d’una forma verbal
relacionant-la amb el pronom personal tònic .79
2 Conjugació d’un temps verbal . . . . . . . . . .79
Aprenem vocabulari
1 Recerca de diferents significats de mots
polisèmics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .80
2 Escriptura d’oracions . . . . . . . . . . . . . . . . . .80
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
•Constància en l’ús del
diccionari.
•Valoració positiva de
l’enriquiment lingüístic.
3 Dibuix dels significats de mots polisèmics . . .81
4 Relació de significats d’un mot polisèmic . .81
5 Escriptura de frases amb diversos significats
d’un mot polisèmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . .81
Escrivim
1 Relació de dibuixos amb el seu significat . .83
2 Resposta a una pregunta sobre el conte . .83
3 Identificació de les diferents parts d’un conte 83
4 Elaboració d’un conte a partir de la pauta
donada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .83
Escoltem i parlem
1 Lectura expressiva d’un text dialogat . . . . .84
Ens organitzem
1 Resposta a un test d’autoavaluació sobre
l’estudi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .85
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 5
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 5, 6, 7, 8
B. QUAC
TEMPORITZACIÓ
Llengua
parlada
i escrita
Fonètica i
ortografia Gramàtica Lèxic
Consolidació 1 2 3 4
Reforç 5 6 7 8
Ampliació 9 10 11 12
77

GG u i a D i d à c t ii c a
78
LLEGIM
Pàgines 70-73
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 70
Realització de les activitats
L’objectiu de demanar que l’alumnat faci una ullada ràpida al text és facilitar-li que obtingui unes pistes
que guiïn les primeres prediccions. Les activitats 1, 2 i 3 tenen com a finalitat refermar aquestes prediccions
o crear-ne de noves.
Suggeriments
Es recomana que resolguin aquestes activitats oralment entre tota la classe. L’aportació d’informacions
segur que els fa més capaços de comprendre bé la lectura.
LECTURA, PÀG. 70-72
Realització de les activitats
Hi ha l’activitat «Durant la lectura», que té per objecte ajudar a crear l’hàbit d’anar-se interrogant
mentre es llegeix, com si s’establís una conversa sobre el relat amb l’autor.
Suggeriments
Cal ajudar a fer una lectura activa per fer-ne una bona comprensió i parar una especial atenció a les
paraules remarcades.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 73
Realització de les activitats
Es recomana que facin individualment l’activitat 1. La correcció la podem fer en veu alta entre tota la
classe. El fet de poder comparar respostes sempre enriqueix l’activitat. Hi ha preguntes de resposta
oberta en què es demana a l’alumnat que s’identifiqui amb els personatges i doni una resposta coherent
amb la narració que acaba de llegir. L’exercici 2 també el poden fer individualment. Els exercicis 3
i 4 són de resposta oberta. S’hi demana creativitat. L’alumnat ha de ser capaç, a partir de situacions relatades
en la lectura, de crear-ne de paral·leles.
Suggeriments
Es pot demanar a l’alumnat que aprofiti els exercicis per parlar dels seus somnis més extravagants i
originals.També es pot fer com una activitat escrita, a classe o a casa.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 74-77
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
Es pot començar l’activitat amb una avaluació inicial. L’alumnat ja ha treballat els conceptes de paraules
agudes, planes i esdrúixoles. Els exercicis 1, 2 i 3 tenen com a objectiu que l’alumnat s’apliqui en la normativa
de les paraules agudes. L’exercici 4 té com a finalitat que l’alumnat practiqui l’accentuació de les
paraules planes i l’exercici 5, la de les paraules esdrúixoles.
Suggeriments
És important aclarir que les paraules agudes s’accentuen quan acaben en -as, -es, -is, -os, -us i no en -s.
De vegades hi ha infants que pateixen aquesta confusió. En l’apartat d’exercicis de nivell, reforç i ampliació
trobareu més exercicis.

Pel que fa a l’accent diacrític, cal remarcar-ne la funció: ajudar a distingir el significat d’una paraula del
de les altres. L’alumnat ha d’arribar a entendre que és un signe totalment arbitrari. Hem procurat que
les paraules treballades siguin les que formen part del seu vocabulari bàsic. A més a més dels exercicis
del llibre, pot demanar-se a l’alumnat que busqui, en publicacions al seu abast –diaris, llibres, revistes…–
exemples de l’ús de l’accent diacrític.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 78-79
Realització de les activitats
L’objectiu d’aquest apartat és recuperar el concepte de pronom. Cal introduir el treball del pronom
personal. És aconsellable introduir-lo a partir de la unitat bàsica de comunicació.També presentem les
formes de tractament vostè i vostès. En l’exercici 2, l’objectiu és que treballin la relació que s’estableix
entre el pronom personal i les formes del verb conjugat.
Suggeriments
També podem presentar l’exercici 2 a l’inrevés: donar un seguit de temps verbals a l’alumnat i que hagi
de dir-nos la forma del pronom personal.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 80- 81
Realització de les activitats
L’objectiu d’aquest apartat és que l’alumnat detecti, fent servir el diccionari, que hi ha un seguit de paraules
que tenen més d’un significat.
Suggeriments
L’exercici 1 és aconsellable fer-lo en parelles o en petit grup. El fet que hi pugui haver discussió, debat…
ajudarà l’alumnat a adonar-se de la relació que hi ha entre els diferents significats de les paraules
i del context en què es fa servir cada una. En l’exercici 3, podem fer un mural a classe amb els diferents
dibuixos que aporti l’alumnat de les paraules polisèmiques.
ESCRIVIM
Pàgines 82-83
Realització de les activitats
L’objectiu d’aquest apartat és reprendre el treball fet sobre la narració i les seves parts.Tota la classe
pot fer oralment l’exercici d’identificar les parts de la narració (plantejament, nus i desenllaç) en un
conte força conegut (La Caputxeta vermella). Seria bo fer l’anàlisi de la informació que ens aporta cada
part: plantejament: qui, com, quan, a quin lloc…; nus: quines situacions es donen i com evolucionen;desenllaç:
com acaba.
Suggeriments
En l’exercici que presentem, l’alumnat ha de treballar especialment el desenllaç. Poden fer-ho individualment
o fer una pluja d’idees a classe, escriure-les a la pissarra i que cada noi i noia n’agafi una.
79

GG u i a D i d à c t ii c a
80
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgina 84
Realització de les activitats
L’objectiu d’aquest apartat és presentar la lectura expressiva. Per fer una bona lectura expressiva, cal
que l’alumnat adeqüi l’entonació al tipus de frase –exclamativa, interrogativa…– i que faci les pauses i
l’entonació adequades a cada signe de puntuació. Pot repartir-se el text en grups en què cadascú tingui
un personatge i en què hi hagi un narrador. Deixeu-los una mica de temps per preparar-se la lectura
i llegiu-la a classe. Pautes d’avaluació:
Respecta els signes de puntuació.
Pronuncia les paraules amb prou claredat.
Fa concordar cada signe de puntuació amb la seva entonació.
Identifica cada personatge amb el seu to de veu.
Suggeriments
Per treballar l’entonació es poden presentar exercicis com ara:
1. Donar-los una frase no gaire llarga: «Has vingut, filla meva».A partir d’aquesta frase, cal que l’alumnat
faci una pregunta, una exclamació, un dubte, una afirmació, una ironia…
2. Dir un seguit de vegades una frase neutra: «Demà anirem a una estrena de teatre», i cada cop imprimir-hi
un sentiment diferent: ràbia, por, alegria, tristesa, indiferència, preocupació…
ENS ORGANITZEM
Pàgina 85
Realització de les activitats
sí no
L’objectiu d’aquest apartat és que l’alumnat faci una autoavaluació de com planifica, organitza i tira endavant
la seva feina.
Suggeriments
És important fer-ne una resolució individual en un primer moment i després obrir un diàleg amb tota
la classe. Per fer aquesta activitat, pot aprofitar-se una classe de tutoria.

Pàg. 73
1. · El Sr. Eduard i el Sr. Ferran consultaven un arxiu a l’oficina municipal de Voramar.
· Amb la intenció d’empadronar-se.
· En Xim havia sortit amb la barca, com de costum, quan, prop dels esculls d’Aiguamaragda, li
caigué al mar el préssec que duia per esmorzar i, al cap d’una estona, la mà de la sirena l’agafà.
· En Xim, en veure la sirena, girà en rodó la barca mig espantat –reacció plenament lògica–.
· Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
· Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
2. 1, a; 2, b; 3, d; 4, f; 5, e; 6, c
3 i 4. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 74
1. demà; francès; arròs; pergamí;fogó;tornavís; autobús; pagès; estació; americà
2. urbà; meló; tovalló; xinès; cafè; submarí
3. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 75
4. tomàquets; cérvol; bolígraf; telèfon; túnel
5. àguila; clínica; quilòmetre; república; sèpia; màquina; sandàlia; colònia; tècnica; molèstia; família;
espècie
Pàg. 76
SOLUCIONARI
6. 1, síndria; 2, ambulància; 3 església; 4, gàbia; 5, dòmino
7. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
8. · La néta dels senyors Padilla sempre va neta com una patena.
· El juny és el mes de l’any que més m’agrada.
· Aquella senyora té una amiga que pren te a totes hores.
· Aquell pastor va creure que feia bé de vendre els seus bens a la cooperativa del poble.
· A l’antiga Roma adoraven entre deu i vint déus.
· Vaig veure un ós que rosegava un os en un documental.
81

GG u i a D i d à c t ii c a
82
Pàg. 77
9. A D M I R A C I O D P
S D A G E E D F U G A
E R J E E S Z C J H R
C B U U N T O K T K E
A D S G H J K N E E N
I O C O B N U M R H T
A P U I A P P U U Y E
U I L U M G L U R U S
T N A G O R R E T N I
O U A A C E V J S N J
10. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 79
1. · Quan arribis, truca: tu
· No ens hem recordat de dur la llibreta: nosaltres
· No havien arribat encara: ells / elles
· Passeu pel carrer de dalt, si no voleu trobar embussos: vosaltres
· Diu que hi serà a les nou del matí: ell / ella
2. · nosaltres mirem; ells miren; ella mira; tu mires; ell mira; vostès miren; vosaltres mireu; jo miro;
elles miren; vostè mira.
Pàg. 80
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Us en donem, però, alguns exemples:
· braç: extremitat; braç d’una grua; braç d’una butaca; braç de mar; meitat del travesser o patíbul
de la creu...; · gat: animal; gat hidràulic; gènere de peixos...; · boca: la de la persona i
els animals; boca del metro; boca d’incendis...
2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
3. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.

Pàg. 81
4. ull - ull de bou; ploma dels ocells - ploma estilogràfica; caixa d’estalvis - caixa de fusta; peu de
la persona - peu de rei (eina); taula (moble) - taula (monument prehistòric); ala dels ocells -
ala d’un edifici. La resta, a criteri del mestre o de la mestra.
5. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 83
Al conte de La Caputxeta vermella.
2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
3. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 84
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 85
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
83

GG u i a D i d à c t ii c a
84
1 Llegir d’una manera expressiva un text
instructiu.
2 Demostrar comprensió lectora del text
responent un test sobre el text, identificant
el tipus de text i indicant els materials que
s’empren en el procés descrit. (CB)
3 Aplicar correctament les normes de
l’apostrofació i de la contracció.
4 Classificar objectes per l’hiperònim (aparells,
recipients, estris, màquines).
5 Elaborar definicions amb mots hiperònims.
1. Llengua oral
Procediments
•Descripció oral d’objectes.
Actituds, valors i normes
•Cura en l’expressió oral
tenint en compte la dicció.
2. Llengua escrita
Procediments
•Lectura expressiva i mental
d’un text instructiu.
•Relació text-imatge com a
estratègia de comprensió.
•Reconeixement de la
intencionalitat i de la idea
fonamental del text.
•Producció de textos
instructius
•Ús de la llengua escrita
com a vehicle de
comunicació de missatges.
•Combinació de recursos
comunicatius (text imatge)
en un text instructiu.
•Jocs lingüístics de memòria
i reescriptura d’un text.
Fets, conceptes i
sistemes conceptuals
•Estructura del text instructiu.
UNITAT 6. DE QUIN COLOR LA VOLS?
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
•Relació text-imatge.
•Codis comunicatius.
•Idea fonamental d’un text.
•Estructura del text instructiu.
Actituds, valors i normes
•Valoració de la lectura com
a font de coneixement.
•Gust per escriure diferents
tipus de textos.
•L’estètica en la presentació
de treballs escrits.
3. Fonètica i ortografia
Procediments
•Normes ortogràfiques en
l’apostrofació i la contracció.
•Memorització d’algunes
paraules que són excepcions
de les normes de l’apòstrof.
Conceptes
•Apostrofació i contracció.
Actituds, valors i normes
•La correcció ortogràfica en
l’expressió escrita.
4. Gramàtica
Procediments
•Identificació del verb i
6 Reconèixer els verbs en frases i textos.
7 Conèixer la concordança subjecte-verb.
(CB)
8 Fer ús del diccionari de sinònims i antònims.
9 Substituir mots pel seu sinònim. (CB)
10 Ordenar alfabèticament una llista de mots.
11 Elaborar textos instructius a partir d’imatges
de l’observació de la realitat. (CB)
12 Descriure un objecte personal. (CB)
13 Memoritzar un text narratiu i completar-lo.
classificació.
•Establiment de la
concordança entre el
subjecte i el verb.
Fets, conceptes i
sistemes conceptuals
•El verb.
Actituds, valors i normes
•Valoració positiva de la
correcció gramatical.
5. Lèxic
Procediments
•Elaboració de definicions
emprant mots hiperònims.
•Maneig del diccionari de
sinònims i antònims.
Fets, conceptes i
sistemes conceptuals
•Parts de l’entrada d’un
diccionari de sinònims i
antònims.
•La sinonímia i l’antonímia.
Actituds, valors i normes
•Constància en l’ús del
diccionari.
•Valoració positiva de
l’enriquiment lèxic.

Transversals
• El consum. Possibilitat d’estampar una samarreta un mateix sense haver de consumir.
(CB) Objectius de competències bàsiques
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
Abans de llegir
1-3 Activitats de prelectura: suggeriments sobre
el títol, números i relació dibuixos i text . .86
Lectura
Lectura mental i expressiva del text
«De quin color la vols?» . . . . . . . . . . . .86-88
Després de llegir
1-4 Resposta a preguntes sobre la lectura . .89
5 Indicació de materials necessaris per als
processos vistos en la lectura . . . . . . . . . . .89
Practiquem l’ortografia
1 Formació del SN amb la preposició de / d’ .90
2 Classificació del SN (art + N) per deduir-ne
la regla i excepcions de l’apòstrof . . . . . . . .90
3 Repàs de regles i excepcions en l’ús de
l’apòstrof en els articles . . . . . . . . . . . . . . . .91
4 Compleció d’espais buits de frases amb
el / la / l’ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .91
5 Compleció d’espais buits de frases amb
contraccions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .92
6 Joc de la piràmide . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93
Estudiem la llengua
1 Identificació de verbs en una llista de mots .94
2 Identificació de verbs en un text . . . . . . . .94
3 Escriptura de cinc verbs (accions) . . . . . . .94
4 Escriptura de tres accions per a objectes . .94
5 Relació del SN amb el SV per trobar frases
amb sentit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .95
6 Escriptura de frases amb verbs donats . . . .95
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 6
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 5, 6, 7, 8
7 Correcció de frases restablint la
concordança entre subjecte i verb . . . . . . .95
8 Compleció de frases amb la forma
adequada del verb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .95
Aprenem vocabulari
1 Escriptura de frases amb paraules del
diccionari de sinònims i reescriptura amb
sinònims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .97
2 Reescriptura de paraules substituint
paraules per sinònims . . . . . . . . . . . . . . . . .97
3-4 Ordenació de mots per ordre alfabètic . .97
Escrivim
1 Elaboració d’un text instructiu . . . . . . . . . .99
Escoltem i parlem
1 Descripció oral d’un objecte personal
seguint una pauta donada . . . . . . . . . . . . .100
Ens organitzem
1 Compleció dels buits d’un text a partir
d’un altre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .100
B. QUAC
TEMPORITZACIÓ
Llengua
parlada
i escrita
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
Fonètica i
ortografia Gramàtica Lèxic
Consolidació 1, 6 2, 3 4 5
Reforç 7 8 9 10
Ampliació 11 12 13 14
85

GG u i a D i d à c t ii c a
86
LLEGIM
Pàgines 86-89
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 86
Realització de les activitats
Les preguntes d’aquesta pàgina ens porten a fer observar a l’alumnat que ens trobem davant un tipus de
text especial pel que fa al format, el text instructiu. Generalment, aquest tipus de text combina les explicacions
(numerades o separades per passos) amb imatges (fotos o dibuixos) que les complementen.
Sense un dels dos recursos (explicació, imatge) el text instructiu, en la majoria dels casos, seria incomplet.
Suggeriments
Es pot demanar a l’alumnat que construeixi un text similar per realitzar qualsevol activitat manual.
LECTURA, PÀG. 86-88
Realització de les activitats
Estampar una samarreta. Podem prendre aquest text només com a text i llegir-lo i comprendre’l, o bé
ens podem embrancar a fer l’estampació de la samarreta entre tots.
Tenyir una samarreta. Les propostes que es fan per a l’estampació són igualment vàlides per a aquest
text.Tant en un cas com en l’altre, caldrà que l’alumnat comprengui totalment el text.
Suggeriments
També es pot donar el text perquè l’alumnat realitzi el que proposa, individualment, a casa, sempre
que els pares l’autoritzin a fer-ho.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 89
Realització de les activitats
Aquests exercicis pretenen remarcar les característiques d’un text instructiu i la seva funcionalitat.
Suggeriments
Si l’alumnat està motivat, seria convenient passar directament a la pàgina 98 i fer les activitats que s’hi
proposen per escriure un text instructiu.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 90-93
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
Repassem i aprofundim una mica més el concepte de l’apostrofació, primer de la preposició de i després,
de l’article. La metodologia que es fa servir per al treball de l’apostrofació és igualment vàlida per
al de la contracció.
Suggeriments
En el cas de l’article, caldrà remarcar la importància de distingir amb facilitat els noms femenins dels
masculins. Si no és així, recomanen repassar aquest concepte (vegeu la unitat 1 del llibre de l’alumnat).
Recordar aquesta normativa sobre l’apostrofació serà d’una gran utilitat a l’alumnat. Per aquest motiu,
recomanem utilitzar a classe algun tipus de suport visual que ajudi a interioritzar la norma (posar models
fàcils de recordar, acordar quins són els que van bé com a model i remarcar-los...).També es pot
preguntar a l’alumnat quins mètodes té per aconseguir retenir mentalment informacions.Això pot do-

nar idees diferents i cadascú pot escollir la que consideri més vàlida. Cal valorar positivament que es
faci aquest exercici d’interiorització abans de realitzar l’exercici 4.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 94-95
Realització de les activitats
Comencem el treball d’una nova categoria de paraula: el verb. És el moment d’ampliar el material iniciat
amb els noms i els determinants, i seguit pels adjectius. Ara toca als verbs (en el cas que s’hagi fet; si no
és així, també es podria iniciar en aquest moment). Els cartonets han de permetre veure les diferents
variacions de la conjugació verbal. Caldrà acordar, doncs, quina forma es farà servir. Per exemple: posar
només l’arrel i després tenir els diferents morfemes per poder-los combinar amb tots els verbs.
Ara es comença a relacionar el verb amb el context en què el trobem, per arribar a parlar de la concordança
(se’n tornarà a parlar més endavant). En veure el verb dins l’oració, es fa més fàcil remarcar
les variacions que experimenta. Cal posar èmfasi en aquest aspecte, ja que aquesta idea pot ajudar
molt l’alumnat a reconèixer amb més facilitat aquesta categoria de paraula dins un text.
Suggeriments
Caldrà fer adonar l’alumnat de la capacitat de variació que té el verb, sense parlar de tots els morfemes
(temps, aspecte, nombre, persona i mode). Es pot anomenar l’infinitiu nom del verb, que és com el
trobem en el diccionari, tot i que, a l’hora d’usar-lo, fem servir formes molt diverses.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 96-97
Realització de les activitats
Abans de començar a treballar aquest apartat que parla del diccionari de sinònims, recomanem que
es tingui una quantitat de diccionaris suficient per tal que tot l’alumnat els pugui manipular.
Suggeriments
Caldrà tenir present la terminologia pròpia d’un diccionari. Per aquest motiu, convindria que s’incités a
fer ús d’aquesta terminologia, que ja s’ha vist en el mateix apartat de la unitat 1. Aquestes activitats es
poden realitzar individualment, però creiem que és recomanable i més motivador fer-ho en parelles o
en petits grups.
ESCRIVIM
Pàgines 98-99
cant-
-o
Realització de les activitats
salt-
-es
dorm-
Totes aquestes activitats estan pensades per veure la utilitat d’aquest tipus de text, l’instructiu. Després
és important que n’escriguin un.
-a
corr-
-s
87

GG u i a D i d à c t ii c a
88
Suggeriments
No cal fer totes les activitats. Entre les tres primeres aniria bé escollir-ne una, la que s’ajusta millor al
grup. Pel que fa a la 4 és una proposta per escriure un text, que serveix com a model, però que caldria
adaptar als interessos del grup.
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgina 100
Realització de les activitats
En diferents apartats s’han treballat diversos aspectes que són la base per a aquesta activitat d’expressió
oral: descripció (a partir de l’observació detallada), ampliació de vocabulari...
Suggeriments
Us proposem que feu la vostra pròpia observació de com s’expressa el vostre alumnat prenent nota
de com ho fa en una graella. Nosaltres us en donem un model.
Noms Mida
ENS ORGANITZEM
Pàgina 101
Realització de les activitats
Continuem treballant recursos per tal de millorar l’eficàcia i el rendiment de l’alumnat.
Suggeriments
Descripció objecte
Com
és?
De què
és fet?
Recupera
l’objecte
No recupera
l’objecte
Compleix
les
condicions
No compleix
les
condicions
Comentaris
En aquest apartat, cal donar-los temps per a l’autoavaluació, per a la reflexió, individual o col·lectiva
(això dependrà de cada grup o de la metodologia de cada escola), per a la posterior correcció o reconducció
d’allò que podem millorar. Aquesta activitat presenta sota el títol de «Treballo la memòria»
un exercici divertit que ens vol fer veure la importància de captar correctament les informacions, especialment
si després n’hem de fer algun ús. Per tant, a part d’exercitar la memòria, s’intenta mostrar el
paral·lelisme que té amb l’atenció que posem o hem de posar en altres activitats de l’escola o de la vida
en general.

Pàg. 89
1. · Donar-te instruccions per estampar o tenyir, si ho vols, una samarreta.
2. · Els materials necessaris.
3. · L’ordre que has de seguir.
4. · Un text instructiu.
5. · got amb aigua: estampar
Pàg. 90
· ganivet esmolat: estampar
· sal: tenyir
· plat: estampar
· palangana: tenyir
· pintures d’estampar: estampar
· guants de goma: tenyir
· pinzell: estampar
· samarreta de cotó blanca: estampar / tenyir
· tisores: tenyir
· diari: estampar
· bales: tenyir
· motlle de tallar galetes: estampar
· cordill: tenyir
1. una truita d’espinacs; un jugador de futbol; un jugador d’hoquei; un jugador d’handbol; una
fusta de roure; una fusta d’olivera; una fusta de pi
2. noms masculins l’: l’ànec, l’hipopòtam, l’ou, l’home, l’heroi, l’oli, l’italià, l’helicòpter
noms femenins l’: l’illa, l’ungla, l’oliva, l’església, l’àvia, l’herba
noms femenins la: la universitat, la hiena, la humanitat, la hisenda, la història
Pàg. 91
3 · masculins amb l’: l’ànec
· femenins amb l’: l’àvia
· femenins amb la: la hiena
SOLUCIONARI
4. · L’estudiant va agafar l’autobús que el portava a la universitat.
· L’Elena descansava a l’habitació de l’hotel.
· Van traslladar la indústria de camions a l’Índia.
· L’àvia de l’Ernest era la infermera de l’hospital comarcal.
· La Isabel no volia portar l’uniforme que li van donar a l’oficina del cap de personal.
· L’ungla del peu va amargar el debut de l’Arnau.
89

GG u i a D i d à c t ii c a
90
Pàg. 92
5. · Va rebre una postal del pare.
· Va escriure una carta als amics.
· Es va quedar tot sol al pati.
· Van tornar satisfets del concert.
· Treu la llibreta del calaix.
· Pels voltants de Nadal anirem a Berga.
· Passarem pel túnel del Cadí.
· Passeja el gos pel jardí.
Pàg. 93
6. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 94
1. canta; renta; dorm; gronxa; sap; diu; infla
2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
3. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
4. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 95
5. · b 1: Els escombriaires s’emporten la brossa en un camió.
· c 5: Un fantasma volia espantar els nens.
· d 2: El cambrer ens va servir l’esmorzar.
· e 4: La domadora va ficar el cap a la boca del lleó.
6. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
7. · Les ulleres eren sobre la taula.
· La mestra els demana que callin.
· La balena neda pel mar.
· Nosaltres no tenim deures per demà.
· Tu t’enfilaràs a dalt de tot.
8. · Jo dino cada dia a la una.
· A quina hora dines tu?
· En Pere dina a les tres el diumenge.
· Els meus pares i jo dinem a les dues el dissabte.
· A casa teva, a quina hora dineu?
· Els meus avis dinen a les dues sempre.
Pàg. 97
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
2. · imparcial, raonable...

· cistell, paner...
· vara, garrot...
· exacte, precís...
· pervers, dolent...
3. · abella, àcid, acadèmia, acomodador, acordar, alfabet, alzina, arrel, arreplegar, avet
· dàlia, dansa, desgastar, diferent, digestiu, disbarat, dit, doctor, dubte, duplicar
4. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 99
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 100
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 101
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
91

GG u i a D i d à c t ii c a
92
1 Llegir d’una manera expressiva poemes en
forma de cançó de bressol.
2 Reconèixer el ritme d’un poema.
3 Aplicar les regles de b/v. (CB)
4 Memoritzar mots bàsics amb b i v. (CB)
5 Escriure un text dictat preparat abans. (CB)
6 Separar els morfemes gramaticals de l’arrel
en una forma verbal.
7 Classificar formes verbals en present/passat/
futur.
1. Llengua oral
Procediments
•Lectura expressiva d’un
text i de frases relacionant
entonació i significant.
•Creació de missatges orals a
partir de missatges escrits.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Elements suprasegmentals:
modulació de frases...
•Text oral-text escrit.
Actituds, valors i normes
•Cura en l’expressió oral,
tenint en compte la dicció.
•Actitud crítica davant els
diversos nivells de
llenguatge.
2. Llengua escrita
Procediments
•Lectura expressiva de
cançons de bressol.
•Comprensió lectora.
•Recerca d’informació sobre
cançons de bressol.
•Elaboració d’una cançó de
bressol.
•Producció de poemes.
•Elaboració de textos
poètics seguint pautes.
UNITAT 7. UNA CANÇÓ DE BRESSOL
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
•Jocs de memòria.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Cançó de bressol: estructura.
•Ritme.
•La poesia.
Actituds, valors i normes
•Gust per la lectura.
•Gaudi davant una
manifestació literària oral.
•Respecte per les variants
dialectals.
•Gust per escriure diferents
tipus de textos.
3. Fonètica i ortografia
Procediments
•Aplicació de les regles de b/v.
•Memorització de les grafies
de paraules usuals amb b/v.
•Ús del diccionari per
comprovar la correcta
ortografia de les paraules.
•Pràctica del dictat textual.
•Execució de jocs lingüístics
d’agilitat i de reescriptura.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Regles de b/v.
8 Reconèixer les diverses accepcions d’una
paraula polisèmica. (CB)
9 Distingir mots polisèmics i homònims
després de consultar el diccionari. (CB)
10 Saber els elements bàsics d’un poema. (CB)
11 Escriure poemes senzills seguint un procés
predeterminat.
12 Llegir un text en veu alta.
13 Experimentar els canvis d’entonació relacionats
amb el significat.
14 Memoritzar paraules visualment.
Actituds, valors i normes
•La correcció ortogràfica en
l’expressió escrita.
4. Gramàtica
Procediments
•Identificació i classificació
del verb segons el temps.
•Ús i conjugació verbals.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Formes verbals.
Actituds, valors i normes
•Valoració positiva de la
correcció gramatical.
5. Lèxic
Procediments
•Identificació i ús de mots
polisèmics.
•Maneig del diccionari.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•La polisèmia.
Actituds, valors i normes
•Constància en l’ús del
diccionari.
•Valoració positiva de
l’enriquiment lingüístic.

Transversals
• La diversitat intercultural. Interès per les llengües i el patrimoni cultural diferents del propi.
(CB) Objectius de competències bàsiques
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
Abans de llegir
1-4 Resposta a un qüestionari d’idees prèvies
sobre cançons de bressol . . . . . . . . . . . .102
Lectura
Lectura mental i expressiva del text «Una
cançó de bressol» . . . . . . . . . . . . . . .102-104
Després de llegir
1 Recerca i escriptura de cançons de bressol 105
2 Exposició de cançons de bressol . . . . . . .105
3 Elaboració en grup d’una cançó de bressol 105
4 Cerca del ritme d’una cançó de bressol . .105
Practiquem l’ortografia
1 Escriptura de paraules amb b/v . . . . . . . .106
2 Classificació de paraules amb mb/nv . . . .106
3 Compleció de buits amb b/v . . . . . . . . . .107
4 Compleció de sèries de paraules . . . . . .107
5 Escriptura de formes verbals en –ava . . .107
6 Compleció d’espais d’un text amb b/v . .108
7 Classificació de paraules amb b/v . . . . . .108
8 Identificació de paraules amb b/v en
una sopa de lletres . . . . . . . . . . . . . . . . . .108
9 Relació dels tipus de punt i la seva funció .109
10 Correcció d’un text . . . . . . . . . . . . . . . . .109
11 Ordenació d’una notícia . . . . . . . . . . . . .109
Estudiem la llengua
1 Identificació de formes verbals en un text .110
2 Compleció de frases amb el verb agafar 110
3 Compleció de sèries verbals en present,
passat i futur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .111
4 Reescriptura d’un text canviant-ne els temps
verbals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .111
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 7
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 5, 6, 7, 8
Aprenem vocabulari
1 Explicació del significat d’un mot polisèmic .112
2 Identificació dels significats d’un mot
polisèmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .112
3 Pronunciació d’un embarbussament i
identificació dels diversos significats d’un mot
polisèmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .113
4 El concepte de mot homònim . . . . . . . .113
5 Identificació dels significats d’un mot
polisèmic i homònim . . . . . . . . . . . . . . . .113
Escrivim
1 Identificació del nombre d’estrofes i
de versos d’un poema . . . . . . . . . . . . . . .115
2 Formació de rimes a partir de mots donats115
3 Invenció de rodolins . . . . . . . . . . . . . . . . .115
4 Compleció de rodolins . . . . . . . . . . . . . .115
Escoltem i parlem
1 Audició atenta de la lectura d’un text per
copsar-ne l’entonació . . . . . . . . . . . . . . . .116
2 Dicció d’una frase amb diverses entonacions116
Ens organitzem
1 Observació d’un dibuix i resposta a un
qüestionari per treballar la memòria visual .117
B. QUAC
TEMPORITZACIÓ
Llengua
parlada
i escrita
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
Fonètica i
ortografia Gramàtica Lèxic
Consolidació 1 2 3 4
Reforç 5 6 7 8
Ampliació 9 10 11 12
93

GG u i a D i d à c t ii c a
94
LLEGIM
Pàgines 102-104
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 102
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
L’objectiu de les activitats d’«Abans de llegir» és obtenir informació sobre les cançons de bressol, un
tipus de cançó inclosa en les cançons populars, de clara transmissió oral, que té com a finalitat fer dormir
els infants.
Suggeriments
Es podria portar a classe alguna casset de cançons de bressol musicades, potser d’aquelles més conegudes
per l’alumnat.
LECTURA, PÀG. 102-104
Realització de les activitats
Presentem la «Cançó de bressol de Piringuilàndia» amb el clar objectiu de fer una introducció al tema
de la poesia des d’un vessant lúdic.
Suggeriments
Fem jugar l’alumnat amb la musicalitat, amb les paraules… per tal de produir-li sensacions, emocions…
Aquest seria l’objectiu de les activitats d’aquesta pàgina. L’alumnat pot treballar en petit grup.
En algunes d’aquestes activitats intervé un element de la personalitat: la vergonya…, que cal respectar.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 105
Realització de les activitats
Els exercicis 1 i 2 tenen com a objectiu fer un treball de recerca o d’investigació sobre les cançons de
bressol. En l’exercici 3, l’alumnat s’ha d’inventar una cançó de bressol.
Suggeriments
Si els fem fer un treball de recerca, seria bo parlar, abans d’iniciar-lo, de les fonts que poden consultar.
Si parlem d’Internet, caldria donar-los criteris per identificar les pàgines que són fiables a l’hora de consultar-les:
les dels organismes oficials, les de les editorials reconegudes, les de revistes fiables, etc. En
l’activitat 3, l’alumnat hauria de tenir molt present la finalitat de les cançons de bressol: ajudar la mainada
a agafar el son. Pot ser el criteri d’avaluació d’aquesta activitat.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 106-109
Realització de les activitats
En els exercicis 1-4 es repassa una normativa que l’alumnat ja ha treballat en cursos anteriors. L’exercici 4
té com a objectiu que l’alumnat treballi el canvi de grafia que es produeix en paraules de la mateixa família.
L’exercici 5 té com a finalitat que l’alumnat treballi la grafia de les terminacions de passat. Els exercicis 6 i 7
tenen per objecte que l’alumnat apliqui les diferents normes que ha treballat sobre les grafies de la b i la v.
Suggeriments
Seria bo que la resolució d’aquests exercicis es fes individualment. La correcció es pot fer en grup i
oralment a classe. En els apartats de reforç, ampliació i nivell podem trobar altres tipus d’exercicis.

ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 110-111
Realització de les activitats
Pot iniciar-se el tema recordant els conceptes treballats en la lliçó anterior. Amb aquesta finalitat s’han
plantejat els exercicis 1 i 2 d’ aquesta pàgina. L’objectiu que treballa l’exercici 3 és el concepte de
temps, com a informació que ens dóna el morfema verbal. Parlarem del temps com a present, passat i
futur. No parlarem encara de les diferents formes del passat, però estaria bé deixar obert aquest apartat.
En l’exercici 4 es pretén veure els canvis que experimenta un text quan se’n varia el temps de les
formes verbals.
Suggeriments
Quan es fa referència a la persona del verb, estaria bé relacionar-la amb els conceptes de pronoms
personals que ja hem treballat en la unitat 5.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 112-113
Realització de les activitats
L’objectiu de l’exercici 1 és treballar la polisèmia situant la paraula dins un context. Així facilitem
a l’alumnat l’observació dels significats diferents que pren la paraula en cada cas. En l’exercici 2 es parla
de la varietat de significats que pot tenir una paraula. En l’exercici 3, l’objectiu és que l’alumnat vegi
que la polisèmia és un bon recurs, una bona estratègia per formar embarbussaments. En l’exercici 4
fem la introducció del concepte de paraules homònimes. És fàcil que, consultant el diccionari, el mateix
alumnat s’hagi adonat de l’existència de paraules que s’escriuen igual però que tenen un significat
diferent. Si no s’ha donat el cas, sempre el pot provocar el mestre o la mestra.
Suggeriments
L’exercici 2 el poden fer en parelles; així facilitem la consulta del diccionari. Pel que fa a l’exercici 3, es
pot proposar a l’alumnat que busqui diferents embarbussaments en què, com en l’exemple del llibre,
es fan servir diferents significats d’una mateixa paraula.
ESCRIVIM
Pàgines 114-115
Realització de les activitats
Durant la lectura ja hem treballat d’una manera lúdica la poesia. L’objectiu d’aquest apartat és fer-ne
una aproximació més seriosa, identificar-ne els aspectes formals (vers, estrofa). En l’exercici 1, es proposa
fer una recerca de diferents poemes que hagin agradat a l’alumnat. En l’exercici 2, l’objectiu és treballar
la rima. En els exercicis 3 i 4 tornem a treballar el rodolí per introduir el concepte de rima.
Suggeriments
En l’exercici 1, es poden recollir els poemes de tota la classe, fer-ne un recull i, després, una llegida.
En l’exercici 2, podem fer una referència al treball de l’auca.
95

GG u i a D i d à c t ii c a
96
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgina 116
Realització de les activitats
L’objectiu és veure com els canvis d’entonació influeixen en la comunicació. Podem comparar-la amb el
paper que fa la puntuació en l’expressió escrita. Cal veure quina aporta més informació. És possible
transcriure tota la informació que ens aporta l’entonació?... Podem recordar exercicis proposats en la
unitat 5.
Suggeriments
Per treballar l’entonació es poden presentar exercicis com ara els següents:
1. Donar una frase no gaire llarga a l’alumnat: «Has vingut, filla meva», i, a partir d’ aquesta frase, fer que
la converteixi en pregunta, en exclamació, en dubte, en afirmació, en ironia...
2. A partir d’ una frase neutra: «Demà anirem a una estrena de teatre», fer-la dir un seguit de vegades
i, en cada una, imprimir-hi un sentiment diferent: ràbia, por, alegria, tristesa, indiferència, preocupació…
ENS ORGANITZEM
Pàgina 117
Realització de les activitats
Volem remarcar el treball de la memòria visual. Cal tenir present que hi ha alumnat que fa servir molt,
com a canal d’ informació, la memòria visual. Fer-los conscients d’ aquest aspecte és facilitar-los l’aprenentatge.
Suggeriments
Després de resoldre l’exercici se’n pot fer un comentari entre tota la classe. Podem començar amb
preguntes com aquestes: «M’ha estat fàcil?» «M’ha costat?» «Sóc capaç de visualitzar els objectes…
que em presenten?», etc.

Pàg. 105
1 a 4. Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 106
1. barca; moble; banyera; braç; escombra; arbre; fàbrica; tambor; banc; ambulància
· Davant de r i l s’escriu sempre b.
2. mb: bomber; rambla; bombeta
Pàg. 107
nv: canvi; invent; conversa
· Davant de b s’escriu m.
· Davant de v s’escriu n.
3. enviar; invitar; embolicar; convèncer; convidar; ombra; envàs; cambra; embolic; enverinar; recanvi;
embenar
4.
5.
Pàg. 108
meu
teu
seu
· S’escriu b quan alterna p amb b en paraules de la mateixa família.
· S’escriu v quan alterna u amb v en paraules de la mateixa família.
ara
abans
meva
teva
seva
salto
saltava
· Els verbs acabats en -ava s’escriuen sempre amb v.
· Exemples: saltava, nedava, menjava...
6. Tothom al poblet temia en Berenguer Malfàs, el senyor del castell. I l’Adela també. En Berenguer
era dolent i obligava els camperols a treballar moltíssim perquè paguessin els impostos
que ell exigia.
La màquina s’acostava fent un soroll ensordidor. Des del seu amagatall, l’Adela va veure passar
com un llampec un jove assegut en una butaca. La noia mai no havia vist res semblant.
Per fer anar una carreta calia un bou o un cavall. Però l’estranya butaca corria sense que ningú
no l’arrossegués. I corria d’allò més! El jove s’agafava ben fort per no caure. Però el pendent
de la baixada al poble era molt costerut...
7. Segueixen una norma
meus
teus
seus
SOLUCIONARI
nedes
nedava
meves
teves
seves
menja
menjava
· S’escriuen amb b: poblet, també, obligava, semblant.
· S’escriuen amb v: obligava, s’acostava, s’agafava.
cap
rep
sap
agafem
agafava
cabia
rebia
sabia
aneu
anava
canten
cantava
cabrà
rebrà
sabrà
97

GG u i a D i d à c t ii c a
98
No segueixen cap norma
· S’escriuen amb b: treballar, butaca, bou, ben, baixada.
· S’escriuen amb v: va veure, jove, vist, cavall.
8. trobat / bo / vell / cabells / vegades / meva / bressol / servir / vespre / ball.
N L A L T R O B A T
B O M I S S V C H S
V E V E L L P X R E
C A B E L L S Q I R
E E N V M A Q Z V P
V R Z A P B R O R S
A A E P U L R Z E E
V Q V E G A D E S V
E L R I C D R Q F P
M V B B R E S S O L
Pàg. 109
9. · punt i seguit: separa dues oracions del mateix paràgraf.
· punt i a part: separa dos paràgrafs.
· punt i final: acaba el text.
10. El poblat es trobava immers en plena sabana africana. Els homes i les dones d’aquell país vivien
feliços i contents perquè tenien tot el que necessitaven. Es dedicaven a l’agricultura i
conreaven mill, cotó i cacauets. També tenien ramats i fins i tot podien pescar peixos al riu.
11. TORNA EL TEATRE LLUÏSOS DE GRÀCIA
· A la ciutat de Barcelona tornarà a l’activitat l’històric teatre Lluïsos de Gràcia.
· Cada darrer diumenge de mes hi haurà una funció de titelles.
· El proper dia 30 actuarà el grup L’Ensumanassos.
· El 28 d’octubre ho farà El Forat del Niu.
· El 25 de novembre,Titelles Naip i el 30 de desembre, Marduix Titelles.
· Per a més informació, podeu trucar al telèfon 938 679 444.
Pàg. 110
1. Per ex.: tenia, va deixar, sabia, havia fet, va buscar, has vist.
2. · Mentre tu agafes la cartera, jo obriré la porta.
· L’Anna agafa l’autobús de les 8 cada dia.
· No us agafeu a la barana, que no és segura.
· Jo agafo el paraigua perquè veig que plou.
· Si agafes aquest carrer, hi arribarem abans.
· Els clips agafen els papers perquè no caiguin.

Pàg. 111
3.
4. De sobte, el conductor del vehicle es gira cap on sóc jo. Intuïtivament, desplaço la mirada tan
ràpidament com puc tot simulant que llegeixo. De reüll, però, observo que el paio assenyala
amb el dit en la meva direcció. Se’m fa un nus a la gola.
Pàg. 112
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
2. · ull de la cara / òrgan de la visió
· ull de l’escala / espai buit al mig d’una construcció
· ull de bou / finestra ovalada o circular
· ull de poll / durícia
· ull d’un molí / sot d’on brolla aigua
· ull de pany / forat
· ull d’una planta / brot, naixent
Pàg. 113
3. Trobem tres significats de cap: cap, negació; cap, del verb cabre; cap, part superior del cos.
4. Cap: en direcció a. Proximitat.
5. · 1; 3; 2; 1; 1; 3
ara
canto
bufo
arribo
continuo
aprofito
ara
arreglo
arrenco
ajudo
bereno
ahir
cantava
bufava
arribava
continuava
aprofitava
ahir
arreglava
arrencava
ajudava
berenava
Pàg. 115 - 117
Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra.
demà
cantaré
bufaré
arribaré
continuaré
aprofitaré
demà
arreglaré
arrencaré
ajudaré
berenaré
99

GG u i a D i d à c t ii c a
100
1 Llegir poemes d’una manera expressiva.
2 Comprendre poemes llegits i relaccionar-los
amb un títol, fent-hi un dibuix, etc. (CB)
3 Classificar poemes pel tema de què parlin.
4 Memoritzar mots amb h i escriure’ls bé.
5 Puntuar correctament i relacionar alguns
signes de puntuació amb l’entonació.
6 Reconèixer l’oració com a unitat de sentit i
conjunt de paraules ordenat.
1. Llengua oral
Procediments
•Lectura expressiva,
memorització i recitació de
poemes.
•Elaboració oral d’un text
instructiu i de missatges
orals a partir d’imatges.
•L’audició atenta a classe.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Poema visual i cal·ligrama.
Actituds, valors i normes
•Gust per la declamació.
•Constància en l’audició
atenta i crítica.
2. Llengua escrita
Procediments
•Comprensió lectora de
poemes.
•Classificació de poemes pel
tema i per l’autor.
•Reescriptura d’un poema.
•Elaboració de poemes
visuals i cal·ligrames.
Transversals
• Educació ambiental: reconeixement i valoració de la bellesa de la natura.
(CB) Objectius de competències bàsiques
UNITAT 8. ELS POEMES
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Relació text-imatge-veu en
poemes.
•La poesia.
Actituds, valors i normes
•Gaudi davant una
manifestació literària.
•Gust per escriure diferents
tipus de textos
3. Fonètica i ortografia
Procediments
•Aplicació de les regles de la
h.
•Memorització de grafies de
paraules i estructures amb h
(a / ha; em / hem; i / hi; o / ho).
•Ús del diccionari per
comprovar la correcta
ortografia de paraules.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Regles de la h.
Actituds, valors i normes
•Importància de l’ortografia
en l’expressió escrita.
7 Distingir paraules primitives i derivades, i
formar la família lèxica d’una paraula. (CB)
8 Reconèixer cal·ligrames i poemes visuals, i
explicar-ne la forma i el significat. (CB)
9 Elaborar un cal·ligrama i un poema visual a
partir de models donats. (CB)
10 Elaborar un text instructiu a partir d’imatges.
11 Conèixer tècniques per escoltar i estar
atents a classe.
4. Gramàtica
Procediments
•Els signes de puntuació.
•Reconeixement de l’oració
com a unitat de sentit i
conjunt ordenat de mots.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Relació puntuacióentonació.
•L’oració: trets bàsics.
Actituds, valors i normes
• La correcció gramatical.
5. Lèxic
Procediments
•Formació de famílies
bàsiques.
•Mots primitius i derivats.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•La família lèxica.
•La derivació.
Actituds, valors i normes
•Ús del diccionari.
•L’enriquiment lingüístic.

A. Llibre de l’alumnat
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Abans de llegir
1, 2 Resposta a preguntes sobre els poemes .118
Lectura
Lectura mental i expressiva del text «Els
poemes» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .118-120
Després de llegir
1 Intitulació dels poemes llegits . . . . . . . . . .121
2 Dibuix sobre un poema llegit . . . . . . . . . .121
3 Musicació d’un poema llegit . . . . . . . . . .121
4 Recerca i classificació de poemes segons
diversos criteris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .121
5 Reescriptura de diversos versos . . . . . . .121
Practiquem l’ortografia
1 Mots encreuats i escriptura d’oracions . .122
2 Escriptura de paraules amb h . . . . . . . . . .122
3-5 Escriptura de frases amb formes verbals
amb h del verb haver . . . . . . . . . . . .122-123
6 Compleció d’endevinalles amb ha o a . . .123
7 Redacció de normes ortogràfiques . . . . .123
8 Distinció i / hi en frases . . . . . . . . . . . . . .124
9 Redacció de normes ortogràfiques . . . . .124
10 Distinció o / ho en frases . . . . . . . . . . . . .124
11 Redacció de normes ortogràfiques . . . . .124
12 Indicació de funcions de la coma . . . . . .125
13 Reescriptura d’oracions . . . . . . . . . . . . . .125
Estudiem la llengua
1 Formació d’oracions a partir d’un conjunt
de paraules desordenat . . . . . . . . . . . . . .126
2 Elecció de la frase amb més sentit de les
anteriors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .126
3 Escriptura de frases a partir de mots donats126
4 Discriminació d’oracions . . . . . . . . . . . . .127
5 Ordenació de conjunts de paraules per
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 8
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 5, 6, 7, 8
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
formar oracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .127
6 Formació d’una oració amb el salt del cavall127
7 Participació en un joc d’escriure paraules
desordenades i formar-ne oracions . . . . .127
Aprenem vocabulari
1 Escriptura de paraules de la mateixa família 129
2 Relació de paraules de la mateixa família 129
3 Relació de paraules amb la fotografia
corresponent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .129
4 Identificació del lexema de mots derivats 129
5 Classificació de paraules per famílies . . . .129
6 Resolució d’una endevinalla . . . . . . . . . . .129
Escrivim
1 Formació d’un cal·ligrama . . . . . . . . . . . .131
2 Escriptura d’un acròstic . . . . . . . . . . . . . .131
3 Elaboració d’un poema visual . . . . . . . . .131
Escoltem i parlem
1 Elaboració d’un text instructiu . . . . . . . .132
2 Elaboració d’un text instructiu per
explicar un joc sense imatges . . . . . . . . . .132
Ens organitzem
1 Observació i còpia en un dibuix de l’actitud
dels que escolten i dels que no ho fan . .133
B. QUAC
TEMPORITZACIÓ
Llengua
parlada
i escrita
Fonètica i
ortografia Gramàtica Lèxic
Consolidació 1, 2 3 4 5
Reforç 6 7 8 9
Ampliació 10 11 12 13
101

GG u i a D i d à c t ii c a
102
LLEGIM
Pàgines 118-121
ABANS DE LLEGIR, PÀG.118
Realització de les activitats
Aquestes preguntes ens serveixen per introduir el tema de la poesia i informar-nos fins a quin punt
l’alumnat està familiaritzat amb aquest tipus de text.
Suggeriments
Es pot demanar a l’alumnat que reciti algun poema que conegui o que exposi la seva opinió sobre la
poesia en general.
LECTURA, PÀG.118-120
Realització de les activitats
El tema de la poesia ja s’ha vist en la unitat anterior. Ara, en aquestes pàgines, volem que l’alumnat es
recreï en la musicalitat dels poemes, com també en la capacitat interpretativa del que en recita (tant
escoltant-los en el CD com escoltant el mestre o la mestra o algú que nosaltres hàgim convidat a ferho).
Creiem que l’alumnat pot comprendre globalment els poemes escollits, però, si no és així, no ens
entretindrem gaire en la comprensió del vocabulari, sinó que el que hauríem de pretendre és veure’n
el significat global i la relació que té aquest significat amb el ritme de cada poema.
Suggeriments
Proposem que, després d’escoltar la lectura d’aquests poemes, l’alumnat se’n prepari un, el que triï, i que
el llegeixi davant la classe. Posteriorment, s’hauria de comentar la manera com s’han expressat.També es
pot buscar la relació entre l’entonació i l’expressivitat amb el contingut de cada poema.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 121
Realització de les activitats
Les respostes de tots els exercicis que proposem són obertes, menys la primera. Amb la primera activitat
es pretén fer la comprensió global dels poemes a partir de la lectura. D’algun poema no és fàcil
trobar-ne el títol que hi correspon; per això s’hauran de rellegir i buscar les pistes que ens confirmin
quin és. Les altres activitats tenen la intenció, molt pretensiosa, de crear una actitud de predisposició a
la lectura de poemes entre l’alumnat, que el faci sentir més obert a l’hora d’escriure’n.Volem aprofitar
aquesta oportunitat per fer que els nens i les nenes puguin usar aquesta forma d’expressió tan rica.
Suggeriments
Es podria fer escoltar a l’alumnat cançons de poemes. La poesia musicalitzada sempre és més fàcil
d’apreciar i molt més divertida.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 122-125
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
Els exercicis d’ortografia de la h ens serveixen per reconèixer diferents paraules que la porten i que
els nens i les nenes hauran de memoritzar per aprendre-les. Després es proposa un exercici que porta
a l’ús de la h en el verb haver. Comença per un «Recorda», que diu que totes les formes del verb

haver s’escriuen amb h. Caldrà donar temps a l’alumnat perquè puguin memoritzar la norma. Les formes
que ara proposem són més aviat d’ús corrent, però solen crear confusió en molts casos: a o ha, i
o hi. S’hauria de seguir la mateixa metodologia que porta a interioritzar models que després serviran
a l’alumnat per aplicar-los en diferents situacions. Convindria anar recordant la norma quan, en altres
situacions, aparegui el dubte.
Suggeriments
Tot el que siguin exercicis de reforç per a l’alumnat, tant visual com auditiu, serà d’una gran ajuda per a
aquest treball d’ortografia, per exemple: repetir les paraules lletra per lletra en veu alta, escriure-les lletra
per lletra tants cops com convingui...
ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 126-127
Realització de les activitats
La primera i la segona activitats que es proposen són manipuladores. En els exercicis 4, 5 i 6, comencem
proposant només la primera condició perquè hi hagi oració, el concepte d’ordre. En l’exercici 7, si es vol,
es pot fer servir el material prèviament elaborat per fer oracions, i jugar a desordenar-les i ordenar-les.
Suggeriments
De fet, si heu confegit el material que es proposa des de la primera unitat, l’alumnat tindrà un avantatge
important en el moment d’entrar en el concepte d’oració, que és el que aquí s’inicia. En els exercicis
4, 5 i 6, suggerim que es doni una estona suficient a l’alumnat perquè pugui manipular oracions i
veure la importància de l’ordre.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 128-129
Realització de les activitats
Es torna a treballar el concepte de família de paraules, però ara fent-ne explícit el nom (família de paraules).
Ja s’ha parlat de morfemes derivatius (sufixos i prefixos), de l’arrel o el lexema d’una paraula, i
ara s’hi introdueixen dues paraules més: primitiva i derivada. Els exercicis d’aquesta pàgina tenen un doble
objectiu. D’una banda, es pretén consolidar la idea de família de paraules i, de l’altra, s’intenta anar filant
més prim en l’anàlisi de les paraules: lexema i morfemes.
Suggeriments
Convindria fer un treball oral per recordar i especificar tota la terminologia que gira entorn d’aquests
conceptes: família de paraules, arrel o lexema, morfemes derivatius (prefixo i sufixos), paraules primitives
i paraules derivades.
ESCRIVIM
Pàgines 130-131
Realització de les activitats
Abans de posar-se a escriure, creiem que és important parlar de les sensacions que ens creen els diferents
poemes, amb la forma que sigui, que s’han llegit o s’han vist en les unitats en què es parla de
poesia. Per fer els exercicis, seria recomanable trobar, a priori, tants models com es pugui de cal·ligrames
i de poemes visuals.
103

GG u i a D i d à c t ii c a
104
Suggeriments
Partir de les impressions que ens crea una imatge, un objecte, un animal... és un bon començament per
deixar-se anar i fer «poesia». Potser seria interessant recordar que tothom té «poesia», que el que cal
és que trobi la manera de sortir. Es pot demanar a l’alumnat que visiti una biblioteca per tal de trobar
models de cal·ligrames i poemes visuals.
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgina 132
Realització de les activitats
Per poder donar les instruccions per seguir un joc, o el que sigui, s’ha d’utilitzar un llenguatge que no sigui
ambigu. La proposta d’explicar un joc a partir d’imatges ens pot fer veure qui té realment facilitat o
dificultat per destriar allò que és imprescindible del que no ho és.
Suggeriments
Tant en l’exercici 1 com en el 2 (o només en un d’ells) us proposem que observeu aquest aspecte de
l’expressió que porta a triar els missatges més precisos i imprescindibles en l’explicació d’un joc.
ENS ORGANITZEM
Pàgina 133
noms
presenta el joc
Realització de les activitats
seqüència dels
passos
té ordre
no té ordre
Aquesta pàgina pretén que els nens i les nenes reflexionin sobre la importància d’estar atents a les
classes. Les respostes a la pregunta són obvies. No es tracta, doncs, que les respostes siguin correctes,
sinó de donar-los temps per fer aquesta reflexió i poder analitzar les conseqüències de prendre dife-
precís
vocabulari exposició
Aquest pot ser un model, però se’n pot confeccionar un altre amb les observacions que nosaltres
vulguem fer.
poc precís
s’entén el joc
no s’entén el joc

ents actituds a classe.També pretenem fer veure a l’alumnat que aquesta qüestió de l’atenció, en la
majoria dels casos, és només a les seves mans.
Suggeriments
Cal implicar-los en el procés d’aprenentatge ajudant-los a ser responsables d’allò que els pertoca a
ells. Les indicacions del final de la pàgina ens porten a fer efectiva la responsabilitat d’una manera més
concreta i assequible en l’autoavaluació dels nens i les nenes.
105

GG u i a D i d à c t ii c a
106
Pàg. 121
1. 1r poema / L’amor jardiner; 2n poema / Silenci; 3r poema / Flors i ratolins; 4t poema / La
margarida; 5è poema / La primavera; 6è poema / Marina; 7è poema / Qui té més raó!
2 a 5. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 122
1. a. aleshores; b ahir; c història; d hivern; e tothom; f habitació; g vehicle; h prohibir
2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
3. a La Marina ha saltat a corda. b El Roger ha menjat un entrepà. c El Genís i la Marta han jugat
a tennis.
4. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 123
5. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
6. · Un galant enamorat, que sempre diu la veritat i això que mai no ha parlat: mirall.
· Només navego a l’estiu i per mi tothom reviu: ventall, vano.
· Un camp ben llaurat que punta de rella no hi ha tocat: teulada.
· Què fa l’arbre a la muntanya?: ombra.
7. Fem servir la forma a quan és preposició.
Pàg. 124
Fem servir la forma ha per a les formes del verb haver.
8. · Hi anirem tots junts.
· A taula hi falta un plat.
· Va saludar l’avi i l’àvia.
· Li agraden molt les magdalenes i la xocolata.
· La Roser i en Pau hi van sovint.
· La Maria i la Joana seuen juntes.
· Aïllar i protegir volen dir el mateix.
9. La forma i serveix per unir dues expressions.
La forma hi és un pronom que substitueix un nom o un complement.
10. · No sap si vol estudiar violí o piano.
· Vols ajudar-me a buscar-ho?
· Ho vol explicar tot.
· La pel·lícula dura dues hores o tres.
· Véns amb mi o amb el teu oncle?
· No ho veuen gaire clar.
· Si ho expliques et sentiràs millor.
SOLUCIONARI

11. La forma o uneix dues formes de les quals hem d’escollir-ne una.
Pàg. 125
La forma ho es tracta d’un pronom que substitueix això, allò o tota una oració.
12. · Talla una oració. / Separa paraules. / Separa paraules. / Talla una oració.
13. · El petit príncep arrencà també, amb una mica de recança, els últims baobabs que acabaven
de néixer.
· Tots aquests treballs familiars li van semblar, aquell matí, molt agradables.
· Si són ben nets, els volcans cremen a poc a poc.
Pàg. 126
1. Uns pescadors han trobat una balena blanca.
2. i 3. Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg 127
4. · És una oració. / No és una oració. / No és una oració. / És una oració. / És una oració. / No
és una oració
5. · El seu amic ha llogat una bicicleta.
· La família va entrar al restaurant.
· Un munt de revistes va caure a terra.
· El seu germà petit era el metge del poble.
6. Per Sant Jordi regalem llibres i roses.
7. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Si es vol, es pot fer servir el material
prèviament elaborat per fer oracions i jugar a desordenar-les i ordenar-les.
Pàg. 129
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
2. Sí, perquè tenen la mateixa arrel o lexema, i un significat semblant.
3. 1a foto: carretó; 2a foto: carro; 3a foto: carretera; 4a foto: carrer
4. · camisa, camisola, descamisat, camiseria
· part, partir, partició, repartiment
· negre, negrós, ennegrir, negrenc
· flor, florista, florir, florera, floral
5. · teula / teulada / teuladí / teuleria // taulada / entaular-se / tauleta / taulell / taula / tauló
6. Barret.
Pàg. 131-133
Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra.
107

GG u i a D i d à c t ii c a
108
1 Llegir un text narratiu llegendari.
2 Respondre un qüestionari obert i
relacionant personatges del conte. (CB)
3 Aplicar correctament les grafies g/j. (CB)
4 Conèixer excepcions de la regla g/j. (CB)
5 Definir paraules derivades a partir del
significat del sufix. (CB)
6 Reconèixer l’oració com la unió de dos
blocs bàsics: subjecte i predicat. (CB)
7 Conèixer la relació de concordança entre
1. Llengua oral
Procediments
•Memorització i recitació de
poemes.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•L’entonació.
•Emissor, receptor,
funcionalitat i context.
Actituds, valors i normes
•Gaudi davant una
manifestació literària.
•Cura en l’expressió oral.
2. Llengua escrita
Procediments
•Lectura expressiva i mental
d’una llegenda.
•Comprensió lectora.
•Recerca d’informació.
•Producció d’una narració
fantàstica.
•Elaboració d’un text
narratiu seguint una pauta
prèviament establerta.
•Identificació i ús dels
indicadors externs d’un llibre.
•Lectura i utilització de
retolacions i altres codis
comunicatius.
UNITAT 9. RÒMUL I REM: LA FUNDACIÓ DE ROMA
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Textos narratius: estructura,
narrador, personatges...
Actituds, valors i normes
•La lectura com a font de
plaer i d’informació.
•Gaudi davant una
manifestació literària.
•Gust per escriure diferents
tipus de textos.
3.Fonètica i ortografia
Procediments
•Aplicació de les normes de
g/j i excepcions.
•Memorització de les grafies
d’algunes paraules amb g/j.
•Ús del diccionari per
comprovar la correcta
ortografia de paraules.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Fixació de normes
ortogràfiques: g/j, tj/tg, ig.
Actituds, valors i normes
•La correcció ortogràfica en
l’expressió escrita.
4. Gramàtica
Procediments
subjecte i verb. (CB)
8 Identificar paraules derivades i separar-ne
l’arrel de l’afix (prefix o sufix). (CB)
9 Usar els principals sufixos de la llengua. (CB)
10 Conèixer els elements bàsics d’una narració
fantàstica. (CB)
11 Elaborar una narració fantàstica.
12 Llegir en veu alta un poema.
13 Identificar els elements externs i interns
bàsics d’un llibre.
•Distinció del subjecte i el
predicat en una oració.
•El nom com a nucli del
subjecte i del verb com a
nucli del predicat.
•Establiment de la
concordança subjecte-verb.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Subjecte i predicat.
Actituds, valors i normes
•Valoració positiva de la
correcció gramatical.
5. Lèxic
Procediments
•Formació de definicions
segons el significat de
sufixos en mots derivats.
•Distinció arrel-sufixos.
•Ús d’afixos per indicar
diversos conceptes.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•La derivació (els sufixos)
Actituds, valors i normes
•Rigor en la precisió lèxica.
•Valoració positiva de
l’enriquiment lingüístic.

Transversals
• Educació per la pau. Posició d’actituds pacífiques davant d’actituds bel·ligerants.
(CB) Objectius de competències bàsiques
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
Abans de llegir
1-5 Activitats de prelectura: idees prèvies
sobre Roma i els romans . . . . . . . . . . . . .134
Lectura
Lectura mental i expressiva del text «Ròmul
i Rem: la fundació de Roma» . . . . . .134-137
Després de llegir
1, 2 Distinció de fets reals i imaginaris en
el text llegit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .137
3 Identificació del tema de la lectura . . . . .137
4 Relació entre personatges de la lectura .137
5 Relació dels déus de la lectura . . . . . . . . .137
6 Relació de déus i llocs concrets . . . . . . . .137
7 Resposta a preguntes . . . . . . . . . . . . . . . .137
8 Relació de la lectura amb l’origen de Roma137
Practiquem l’ortografia
1 Discriminació del so j . . . . . . . . . . . . . . . .138
2 Escriptura de paraules amb g/j . . . . . . . . .138
3 Compleció de paraules amb g/j . . . . . . .138
4 Recerca de paraules amb g/j en un text .139
5 Identificació d’objectes el nom dels quals
tingui g/j . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .139
6 Formació de derivats amb g/j . . . . . . . . .140
7 Compleció de paraules amb g/j . . . . . . . .140
8 Formació de plurals alternant g/j . . . . . . .140
9 Escriptura dels mesos de l’any . . . . . . . . .140
10 Identificació d’activitats corresponents a
alguns mesos de l’any . . . . . . . . . . . . . . . .140
11 Classificació d’oracions pel seu signe . . .141
12-13 Col·locació de signes en un text . . . .141
14 Escriptura de preguntes . . . . . . . . . . . . . .141
Per a la realització d’aquesta unitat es proposem entre 12 i 13 hores.
Estudiem la llengua
1 Coneixement del nucli del SN (nom) i del
nucli del SV (verb) . . . . . . . . . . . . . . . . . .142
2 Identificació de nuclis del SN i del SV . . .143
3 Formació d’oracions amb mots donats . .143
4 Reescriptura d’oracions . . . . . . . . . . . . . .143
Aprenem vocabulari
1 Identificació de paraules derivades . . . . .144
2 Identificació de l’arrel en paraules derivades144
3 Classificació de mots derivats pel significat .144
4 Formació de mots derivats amb sufixos
donats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .145
5 Substitució de paraules per derivats . . . .145
6 Identificació de falsos diminutius . . . . . . .145
Escrivim
1-3 Compleció d’un quadre sobre
personatges, llocs i elements . . . . . . . . .147
4 Escriptura de les parts d’una narració . .147
5 Elaboració d’una narració fantàstica . . . .147
Ens organitzem
1 Resposta a diverses preguntes sobre
el llibre de català . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .149
B. QUAC
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 9
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 9, 10, 11, 12
TEMPORITZACIÓ
Llengua
parlada
i escrita
Fonètica i
ortografia Gramàtica Lèxic
Consolidació 1 2 3 4
Reforç 5 6 7 8
Ampliació 9 10 11 12
109

GG u i a D i d à c t ii c a
110
LLEGIM
Pàgines 134-136
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 134
Realització de les activitats
L’objectiu de les preguntes és centrar-nos en el tema de la llegenda: narració oral o escrita,
d’aparença més o menys històrica, però que, en realitat, té una proporció, gran o petita, d’elements
imaginatius.
Suggeriments
Estaria bé parlar del concepte de llegenda. Si a l’aula hi ha un mapa, podeu indicar-los on és Roma.
LECTURA, PÀG. 134-136
Realització de les activitats
Es farà la lectura del text, posant una atenció especial a les paraules remarcades.
Suggeriments
Es pot parlar d’altres llegendes i demanar a l’alumnat que busqui documentació en l’enciclopèdia o a
Internet. Després es comentarà a classe.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 137
Realització de les activitats
Els exercicis 1 i 2 es poden resoldre d’una manera individual i per escrit. En la correcció, es pot parlar
de les característiques de la llegenda com a text. L’exercici 3 serà de resolució individual. Es demana a
l’alumnat que sigui capaç de sintetitzar la informació que li ha aportat el text per tal de triar-ne el títol
més adequat. L’exercici 4 també s’ha de resoldre individualment i per escrit. Si l’alumnat és capaç d’establir
totes les relacions que hi ha entre els personatges de la llegenda, segur que n’ha fet una bona
comprensió. Els exercicis 6, 7 i 8 es poden resoldre en petit grup.
Suggeriments
Si ens és possible, podem demanar que facin un treball de recerca sobre aquest tema portant documentació
a classe.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 138-140
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
Treball d’ un nou so: el de la j de jaqueta. En els exercicis 1 i 2, l’objectiu és treballar la discriminació del so.
Per aquest motiu, es proposa la manipulació oral dels sons. Després, amb el recordatori, pretenem que
l’alumnat vegi la relació del so amb la grafia corresponent, i en pugui inferir la norma. L’objectiu de l’exercici
3 és que l’alumnat apliqui la norma. En l’exercici 4, l’alumnat ha de redactar l’aplicació de la norma. En
el 5 es demana a l‘alumnat que posi en pràctica el treball fet fins ara. La resolució d’aquest exercici el poden
fer en parelles. Els exercicis 6, 7 i 8 tenen com a objectiu donar estratègies a l’alumnat davant els
dubtes que se li poden presentar en el moment d’aplicar la norma ortogràfica treballada: en els casos de
les paraules acabades en –ig i els seus derivats, i en els casos dels plurals d’algunes paraules.

Suggeriments
La resolució dels exercicis s’hauria de fer individualment i per escrit. La correcció la podem fer oralment
a classe.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 142-143
Realització de les activitats
L’objectiu d’aquest apartat és destacar la importància del verb com a arquitecte de l’oració. Serà el
que en determinarà la forma. Sense verb no hi ha oració. Presentarem l’oració com un tot format per
dos blocs. Entenem com a bloc el conjunt de paraules que tenen un nucli. Si el nucli és un nom, serà el
bloc del nom i, si és un verb, serà el bloc del verb. En l’exercici 2 és important que l’alumnat identifiqui
el subjecte (nucli del bloc del nom) i el predicat (nucli del bloc del verb) a partir dels trets flexius de
nombre i persona (concordança). En l’exercici 3 es farà una manipulació del bloc del verb: se l’ha de
fer créixer. L’exercici 4 és per ajudar a destacar la idea de concordança com a relació que s’ estableix i
que determina, condiciona…
Suggeriments
L’exercici 1 serà de resolució individual i per escrit. La correcció entre tota la classe ens permetrà veure
els coneixements previs de l’alumnat. És important continuar usant la manipulació dels cartonets.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 144-145
Realització de les activitats
L’objectiu és treballar la derivació com a recurs del qual disposa la llengua per crear un gran nombre
de paraules noves. Els exercicis 1, 2 i 3 tenen per objecte els aspectes de derivació que ja hem treballat
al llarg del llibre. Cal veure quin grau d’assimilació n’ha fet l’alumnat. La resolució dels exercicis
s’ha de fer individualment i per escrit. L’objectiu dels exercicis 4, 5 i 6 és fer practicar a l’alumnat els
derivats.
Suggeriments
L’alumnat podria portar a classe dibuixos que representessin paraules derivades i després fer dos murals,
un de paraules amb sufixos i un altre de paraules amb prefixos.
ESCRIVIM
Pàgines 146-147
Realització de les activitats
Presentem un altre tipus de narració: la narració fantàstica. Els diferents exercicis que proposem en
aquesta unitat estan encaminats a repassar el plantejament, el nus i el desenllaç, treballats en unitats
anteriors. Ara demanarem a l’alumnat que creï una narració fantàstica.
Suggeriments
Estaria bé que, abans d’iniciar les activitats, es fes un comentari entre tota la classe amb la finalitat de
recordar tot el que hem treballat sobre cada un dels apartats.
111

GG u i a D i d à c t ii c a
112
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgina 148
Realització de les activitats
Possibilitat d’una audició de poemes. A partir de l’audició, comenteu les impressions entre tota la classe.
Destaqueu els aspectes formals de l’audició: to de veu, entonació, pronúncia de les paraules, com
també els aspectes no tan formals: sensacions provocades per l’audició, importància de l’ambient on
s’ha desenvolupat l’audició… Després caldrà donar les pautes que ha de tenir una bona audició… i
fer la lectura del poema.
Suggeriments
Podem donar diferents recursos per preparar l’audició:
1 Aprendre’s el poema. Buscar el significat de les paraules que no es coneixen.
2 Entrenar l’articulació de les paraules difícils per no encallar-se durant la dicció.
3 Posar senyals en el text que ajudin en la dicció.
4 Saber variar el to.
5 Marcar els silencis…
ENS ORGANITZEM
Pàgina 149
Realització de les activitats
Presentació de les parts d’un llibre. L’objectiu es facilitar-los la recerca d’informació. L’exercici 1 proposa
un treball amb l’índex.
Suggeriments
Es pot resoldre oralment entre tota la classe. Feu que l’alumnat busqui altres situacions en què faria
servir l’índex…

Pàg. 137
1. Fets reals
· L’existència d’un riu que es diu Tíber, la fundació d’una ciutat: Roma, i el nom de Roma,
que prové de Ròmul.
2. Fets imaginaris
· L’existència dels déus: Mart,Vesta,Tiberinus, i que una lloba alletés Ròmul i Rem
3. Llegenda sobre l’origen de Roma
4. · Amuli....germà de....Numitor
· Ròmul....germà de.... Rem
· Amuli.....oncle de....Rea Silvia
· Mart....pare de....Ròmul i Rem
· Rea Silvia....mare de.....Ròmul i Rem
· Faustulus....pare adoptiu de...Ròmul i Rem
· lloba....mare adoptiva de....Ròmul i Rem
· Laurentia....mare adoptiva de...Ròmul i Rem
· Faustulus.....home de....Laurentia
· Rea Silvia....dona de....Tiberinus
· Rea Silvia.....filla de....Numitor
· Tiberinus.....déu del....riu
Encara es poden trobar més solucions.
5. Vesta, deessa del foc sagrat. / Mart. / Tiberinus, déu del riu.
6. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra. Exemple:Tiberius / Tíber.
7. · Perquè les terres on regnava Numitor es van anar poblant i calia una nova colònia. Ròmul
va ser el rei de la nova ciutat: per això es va dir Roma.
· Està situada a la riba del Tíber.
· El riu Tíber
· Sí.
SOLUCIONARI
8. Els orígens de la ciutat de Roma es confonen amb els de la llegenda de Ròmul i Rem.
Pàg. 138
7. esponja, pluja, girafa, rellotge, jutgessa, mitjó, gerani, pijama
S’ha fet servir j davant de a, o, u,i g, davant de e i i.
3. col·legi; rajola; targeta; viatjar; joia; pàgina; prestatge; pujada; enginyer; lleuger
Pàg. 139
4. amb g: germans, enginyar, protegissin, gens, legítim.
113

GG u i a D i d à c t ii c a
114
amb j: injustícia, ja, menjars, joves, ajudaven
5. S’escriuen amb g: girafa, segell, rellotge, gelat, gerani, targeta
Pàg. 140
S’escriuen amb j: pijama, joc, mitjó, injecció, jersei
6. · sorteig: sortejar, sortejos
· roig: roges, roja
· boig: bogeria, bojament
· passeig: passejar, passejos
· bateig: batejos, batejar
· raig: rajos, rajolí
7. ajudar, jutge, mongeta, geografia, taronja, pitjor
8. taronja, taronges; barreja, barreges; granja, granges; mitja, mitges; platja, platges; tija, tiges; tarja,
targes; monja, monges
9. S’escriuen amb j: juny, juliol
S’escriuen amb g: gener, maig, agost
Sona com general: gener
Acaba en -ig: maig
10. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 141
11. · Per indicar sentiments de sorpresa, entusiasme o por: exclamació
· Per fer preguntes: interrogant
· Si vols demanar l’hora o alguna informació a algú: interrogant
· Per expressar l’alegria per un fet positiu: exclamació
12. L’única persona que havia pogut substituir els ossos havia de ser precisament un arqueòleg.
Quin? El doctor Yll? En Ramon? Un dels que havia marxat? I sobretot: per què?
13. —Mi-te’l que savi! Tot fos així!
—Planxa! M’he ficat de peus a la galleda!
14. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 142
1.
Plovia.
La pluja queia suau sobre les teulades.
Paraigua.
En Pere no duia paraigua.
En Pere, sabates molles i vestit xop.
Va quedar moll com un ànec.
És una oració
Està ordenada Té verb
x
x
x
x
x
x
x
x
No és una oració
x
x

Pàg. 143
2. · El gos s’ha espantat.
· L’Anna llegeix.
· En Quim corre molt.
· L’àvia dorm.
3. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
4. · Uns camions són a la vora de la carretera. / Un camió és a la vora de la carretera.
· La neu ho tapa tot.
· Nosaltres no hem fet això.
· Uns lladres van ser atrapats per la policia.
Pàg. 144
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
2. trob - (a)dor; caç - (a)dor; flot - (a)dor; indic - (a)dor; classific - (a)dor; esperanç - (a)dor;
pesc - (a)dor; eixord - (a)dor
3. objectes: radiador / flotador / indicador / classificador
Pàg. 145
oficis: trobador / caçador / pescador
qualitats (adjectius): esperançador / eixordador
4. clar: claríssim; llest: llestíssim; ràpid: rapidíssim; just: justíssim; bo: boníssim
5. · Sempre anava encorbatat.
· El sostre era arcat.
· Feia un dia assolellat.
· Tot el moble estava corcat.
· Duia el vestit arrugat.
6. pit, pitet; mà, maneta; paper, paperina; taula, taulell; fil, filet; coll, collaret; braç, braçalet; barret,
barretina: xinxa, xinxeta
Pàg. 147
1. reals: un gos / una policia / un pastor...
fantàstics: un follet / l’ànec Donald / la Ventafocs...
reals o fantàstics: un drac / un mag...
2. reals: el mar / un túnel / un armari / una ciutat...
fantàstics: el centre de la Terra / planeta X2Y / illa Terraestranya / país de Piringuilàndia...
reals o fantàstics: un bosc / una casa / un castell...
3 a 5. Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 149
1. · Comença en la pàgina 70. / En la unitat 4. / En la pàgina 53. / El llibre té 12 unitats.
115

GG u i a D i d à c t ii c a
116
1 Llegir d’una manera expressiva un text
narratiu en forma de carta.
2 Comprendre el text anterior responent
preguntes d’anticipació durant la lectura. (CB)
3 Reconèixer un text escrit en ordinador en
forma de missatge electrònic.
4 Diferenciar cartes, correus electrònics i altres
maneres de trametre informació. (CB)
5 Identificar els elements bàsics de la
comunicació en els missatges anteriors.
6 Aplicar correctament les regles de c/qu/qü.
7 Memoritzar auditivament un text dictat. (CB)
1. Llengua oral
Procediments:
•Elaboració de missatges
orals a partir de missatges
escrits i imatges (còmic).
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Relació text-imatge-veu
(còmic).
Actituds, valors i normes
•Actitud favorable i crítica
davant els mitjans de
comunicació.
2. Llengua escrita
Procediments
•Lectura expressiva i mental
d’un text narratiu en forma
de carta i d’un text en
forma de correu electrònic.
•La tècnica del resum.
•Cartes personals/comercials.
•Elements d’una carta i
reconeixement de la
disposició en l’espai.
•Producció d’una carta.
•Elaboració d’una fitxa de
biblioteca.
UNITAT 10. PRIMERA CARTA D’IVAN
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Tipus de missatges escrits.
•Estructura del text.
•Els canals comunicatius.
•Emissor, receptor i
funcionalitat del missatge.
•La carta.
Actituds, valors i normes
•Valoració de la lectura com
a font d’informació.
•Actitud favorable i crítica
davant els mitjans de
comunicació oral i escrita.
•La biblioteca.
3. Fonètica i ortografia
Procediments
•C/qu/qü i memorització de
mots amb la grafia qua-.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Normes ortogràfiques
bàsiques: c/qu/qü.
Actituds, valors i normes
•La correcció ortogràfica en
l’expressió escrita.
4. Gramàtica
8 Reconèixer l’estructura del SN i identificarne
el nucli. (CB)
9 Formar SN amb elements donats.
10 Distingir els sentits real i figurat dels mots.
(CB)
11 Utilitzar frases fetes i locucions amb sentit
figurat. (CB)
12 Saber els elements bàsics de la carta. (CB)
13 Escriure una carta a partir d’un model.
14 Mantenir un diàleg oral a partir d’una imatge.
15 Conèixer els elements bàsics de la fitxa de
biblioteca.
Procediments
•Identificació del SN.
•Reconeixement del nom
com a nucli del SN.
•Distinció del nucli i els
complements en el SN.
•Elaboració del SN.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•SN: nucli i complements.
Actituds, valors i normes
•La correcció gramatical en
l’acte comunicatiu.
5. Lèxic
Procediments
•Aplicació dels sentits propi i
figurat d’un mot.
•Ús de locucions i frases
fetes amb sentit figurat.
•Maneig del diccionari.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Sentits propi/figurat.
•Locucions i frases fetes.
Actituds, valors i normes
•L’enriquiment lingüístic.
•Ús del diccionari.

Transversal
• Les tecnologies de la informació: reconeixement de l’eficiència del correu electrònic.
(CB) Objectius de competències bàsiques
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
Abans de llegir
1-3 Resposta a preguntes de prelectura . . .150
Lectura
Lectura mental i expressiva del text
«Primera carta d’Ivan» . . . . . . . . . . .150-152
Després de llegir
1, 2 Resposta a preguntes sobre els textos
llegits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .153
3 Identificació de diverses maneres de
transmetre un missatge escrit . . . . . . . . .153
4 Relació de diversos tipus de missatges escrits
amb la situació i els gustos dels companys .153
5 Identificació de quan fem servir un tipus
de missatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .153
6 Resum dels dos textos llegits . . . . . . . . . .153
7 Compleció d’una graella . . . . . . . . . . . . . .153
8 Identificació del context en què es
produeixen dos missatges escrits . . . . . . .153
9 Dibuix d’un sobre . . . . . . . . . . . . . . . . . . .153
Practiquem l’ortografia
1 Observació de la pronunciació
i l’escriptura de paraules . . . . . . . . . . . . . .154
2 Deducció d’una regla ortogràfica . . . . . . .154
3, 4 Compleció de paraules amb c o qu . . .154
5 Recerca d’objectes que tinguin c o qu
i que sonin com la c de casa. . . . . . . . . . .155
6 Escriptura de dièresi . . . . . . . . . . . . . . . . .156
7 Escriptura de plurals . . . . . . . . . . . . . . . . .156
8 Escriptura de singulars i construcció de
frases . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .156
9 Compleció de paraules amb c, q, qu o qü 156
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 10
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 9, 10, 11, 12
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
10 Escriptura de signes de puntuació . . . . .157
11 Confecció d’una llista . . . . . . . . . . . . . . .157
Estudiem la llengua
1 Reescriptura d’un SN canviant tots els
elements possibles . . . . . . . . . . . . . . . . . .159
2 Identificació del SN en un text . . . . . . . .159
3 Formació del SN combinant mots donats .159
Aprenem vocabulari
1 Relació entre dibuixos i expressions
en sentit real i figurat . . . . . . . . . . . . . . . .160
2 Relació frases fetes/expressions sinònimes .161
3 Consulta del diccionari per trobar frases
fetes o sentits figurats . . . . . . . . . . . . . . . .161
4 Joc d’endevinar una frase feta a partir
de la mímica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .161
Escrivim
1 Creació d’una carta personal o comercial 163
2 Correcció d’una carta personal o
comercial d’un company o companya . . .163
Escoltem i parlem
1 Elaboració d’un diàleg entre dos
personatges a partir d’una imatge . . . . . .164
TEMPORITZACIÓ
B. QUAC
Llengua
parlada i Fonètica i
escrita ortografia Gramàtica Lèxic
Consolidació 1 2 3 4
Reforç 5 6 7 8
Ampliació 9 10 11 12
117

GG u i a D i d à c t ii c a
118
LLEGIM
Pàgines 150-153
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 150
Realització de les activitats
L’objectiu d’aquestes preguntes és centrar-nos en la redacció d’una carta, un text diferent d’altres tipus
de narracions.
Suggeriments
Seria bo que l’alumnat redactés una carta personal a un amic o amiga, i que es comentés l’esquema a
seguir.
LECTURA, PÀG. 150-152
Realització de les activitats
Segurament serà fàcil deduir quin tipus de text té l’alumnat al davant. La lectura d’aquesta carta crea
algunes incògnites que caldrà esbrinar per deducció, ja que no són gaire explícites. Proposem un sèrie
de preguntes per ajudar a la comprensió de la carta, que es troben al marge dret, en l’apartat «Durant
la lectura». Caldria llegir-les i donar-los temps per respondre-les. No s’haurien de donar respostes tancades
mentre quedin hipòtesis per comprovar.
Suggeriments
Al llarg de la primera pàgina es poden generar moltes hipòtesis en relació amb els personatges que hi
apareixen. Si s’observa que la comprensió per part de l’alumnat no és fàcil, caldria anar a poc a poc i
deixar-los exposar les seves idees en relació amb els protagonistes. En la pàgina següent podran anar
trobant la resposta a tots els interrogants. A part de fer la comprensió lectora oralment, seria convenient
ressaltar les característiques d’aquest tipus de text, com també la utilitat que pot tenir en l’actualitat.
Recomanem fer la comprensió lectora que trobareu en els exercicis de l’apartat verd de la guia
del mestre/a.
De ben segur que la majoria de l’alumnat coneix el format del missatge electrònic o algun de semblant.Tant
si és així com si no ho és, estaria bé poder utilitzar un ordinador i mostrar un missatge semblant
en la pantalla. És important parlar del contingut del missatge, de les línies que ocupa, de la funcionalitat...
Després seria molt interessant conversar a la classe per comparar els dos models de
missatge que es presenten en el llibre: la forma, la utilitat, la confidencialitat... Se’ls podria preguntar
quan usarien ells cadascun d’aquests missatges.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 153
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
Les activitats que proposem aquí són la versió escrita de les proposades en la lectura.
Suggeriments
Per tal de preparar les activitats de «Després de llegir», convindria esmentar tots els tipus diferents de
missatges que existeixen: correu electrònic, carta, postal, telegrama, missatge del mòbil (SMS), fax..., i
esbrinar quins coneixen, quins fan servir... Serà molt positiu realitzar-les per acabar de consolidar el
que ja s’ha treballat oralment en relació amb els diferents tipus de missatges que podem trobar actualment.
Seran especialment indicades per a aquell alumnat que, enmig de la conversa oral en el gran
grup, pot perdre el fil i la reflexió individual li és imprescindible.

PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 154-157
Realització de les activitats
A partir de la discriminació del so [k] auditivament, tornem a repassar les grafies que poden representar-lo:
la c i la q/qu. En l’exercici 1, cal recordar, una vegada més, que l’ortografia ha de treballar-se tenint
sempre en compte la totalitat de l’alumnat, tant si és auditiu com visual; per tant, els suports per a la
seva interiorització han de ser visuals i auditius. Hi apareix la norma de l’ús de c, davant de a, o, u, i l’ús
de qu davant de e, i. En l’exercici 3 només cal aplicar la norma, però caldria reforçar el fet que tenir un
bon mètode és més eficaç. Per tant, recomanem que s’indiqui a l’alumnat que és més convenient intentar
retenir la norma i comprovar amb l’exercici 3 si ho hem aconseguit. Si no es fa així, la utilitat de
l’exercici és força dubtosa. En l’exercici 4 apareix una variació de la norma, ja que, davant de la u,podem
escriure c o q. Cal recórrer en aquests casos a la família de paraules; si no recordem com s’escriu
cap paraula de la mateixa família, s’haurà de consultar el diccionari.També repassem l’ús de la dièresi
en la u, quan va darrere una q i davant una e o una i. Els exercicis que proposem (6, 7) ajuden a poder
interioritzar la norma exposada. Caldrà recordar a l’alumnat que han de fer servir el mètode que els
sigui més adequat per aconseguir-ho. L’exercici 9 recull totes les normes presentades en aquest apartat
d’ortografia i pot ser molt útil per a l’autoavaluació de l’alumnat o per a l’avaluació del mestre o la
mestra.
Suggeriments
Amb algunes de les paraules que apareixeran a partir del dibuix, podem preparar algun dels tipus de
dictats que es proposen en els apartats de «Juguem amb la llengua» (unitats 1, 4, 7 i 10).També en podeu
incloure en els dictats sistemàtics que habitualment prepareu. La norma que complementa l’exercici
4 de la pàgina anterior la trobem després del dibuix. Les paraules més usuals s’haurien de tenir en
compte a l’hora d’avaluar l’ortografia, tant en moments de lliure expressió escrita com en qualsevol
producció escrita que faci l’alumnat.
ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 158-159
Realització de les activitats
És molt important que l’alumnat pugui manipular els elements del SN. Si tenen confeccionat el material
que recomanàvem en la unitat 1, podran utilitzar-lo i ampliar-lo per entendre aquesta estructura. El
SN té els constituents següents: determinants, nom i CN. Les activitats que apareixen en aquesta pàgina
es podran fer fàcilment després que l’alumnat hagi entès prèviament com es constitueix el SN, amb
el mètode que cadascú cregui més oportú. Per tant, es poden presentar de manera que portin a l’autoavaluació
de l’alumnat, si es fan individualment, i comptant només amb el que un ha interioritzat.
Suggeriments
Per tal de poder jugar amb els diferents CN que aquí presentem, serà necessari elaborar cartonets
nous amb preposicions (bàsicament de), més adjectius i expressions senceres (frases començades per
que). Si no es disposa d’aquest material, igualment es pot elaborar a partir de diferents SN, que es poden
retallar segons els elements del SN (det., nom, CN).També poden ser l’eina per interioritzar-los.
119

GG u i a D i d à c t ii c a
120
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 160-161
Realització de les activitats
Creiem de summa importància fer prendre consciència que, amb les propostes d’aquest apartat, podem
ampliar i enriquir el nostre vocabulari. Cal estimular l’alumnat a fer seves paraules o expressions
que entengui i pugui aplicar, començant per l’escola i després en la seva vida fora de l’escola. Les activitats
d’aquesta pàgina ajudaran a consolidar la idea del sentit figurat en oposició amb el sentit real.
Caldrà usar aquesta terminologia d’ara endavant per tal que l’alumnat l’acabi de fer seva: sentit real,
sentit figurat.
Suggeriments
Us recomanem que feu referència al que aquí es treballarà (sentit real i sentit figurat) en qualsevol
moment en què aparegui l’oportunitat, dins i fora de la classe de llengua. Cal llegir amb atenció el text
i intentar que se’l facin seu, deixant-los dir expressions semblants, que, encara que no facin servir, senten
dir a algú.
ESCRIVIM
Pàgines 162-163
Realització de les activitats
Les cartes encara són una forma usual d’enviar missatges, de comunicar-nos. En aquesta pàgina es presenta
una carta de tipus personal, com la de la lectura de la mateixa unitat, en què hi ha tots els elements
formals que l’han de conformar. S’ha de fer veure a l’alumnat que hi ha aspectes invariables (posar
la data, el lloc de procedència, la salutació, el comiat, la signatura) i que n’hi ha d’altres que seran
totalment diferents depenent de cada carta (contingut, to, llargada...).També es presenta un altre tipus
de carta, la comercial. És un tipus de carta que té molts elements semblants a la carta personal, però
varia substancialment pel que fa al contingut i al to. És bo que, per contrast, vegin la importància de
l’una i de l’altra.
Suggeriments
L’alumnat podria redactar una carta en què exposés la seva opinió sobre l’escola: queixes i reclamacions,
per exemple. Després, es pot fer un debat entre tota la classe.
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgina 164
Realització de les activitats
A partir d’unes imatges del Cavall Fort, proposem de fer un diàleg per ser representat. Seria molt interessant
de poder veure com tot l’alumnat passa per aquesta experiència davant el grup, ara o en un altre
moment, ja que en podem observar aspectes molt importants, tant de comprensió d’imatges com
d’expressió oral i d’interpretació (actituds).
Suggeriments
Podria anar bé preparar-se una graella d’observació dels aspectes que més ens interessin.

ENS ORGANITZEM
Pàgina 165
Realització de les activitats
Dependrà de cada escola com es treballi aquest apartat de «La fitxa de biblioteca». Recomanem, perquè
considerem que és summament educatiu i interessant, visitar una biblioteca o facilitar les dades a
l’alumnat per tal que en visiti una (en petits grups, amb germans, amb els pares...).
Suggeriments
Si es disposa d’una estona de biblioteca, es pot oferir a l’alumnat la possibilitat de fer un tertúlia literària,
en què pugui recomanar llibres que ha llegit, fer preguntes sobre els que es recomanen, fer comentaris
i tenir converses sobres lectures que tots han fet... Pot ser una estratègia per fomentar el gust
per la lectura i afavorir l’hàbit de llegir.
121

GG u i a D i d à c t ii c a
122
Pàg. 153
1 i 2. Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra.
3. · Per enviar una comunicació urgent des de l’estranger: un telegrama.
· Per comunicar-se entre empreses de manera ràpida: un fax
· Per quedar amb una amic o una amiga aquesta tarda: un missatge per un mòbil
· Per explicar de manera detallada una cosa que t’hagi passat: una carta
· Per comunicar-te amb algú de manera ràpida i a través de l’ordinador: un correu electrònic
· Per mostrar a algú un paisatge o una ciutat que has vist durant les vacances: una postal
4 a 6. Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra.
7.
8 i 9. Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 154
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
2. Davant de a, o, u escrivim.....c
Davant de e, i escrivIm......qu
3. cabell; quedar; cursa; capella; queviures; quiet; contrari; cultura; cobrellit; queixar-se; quiosc;
quitrà; quinze; curiós; químic; calaixera
4. quadern; cuacurt; quadre; cueta; cuinar; qualitat; quart; cuiro; cuassa
Pàg. 155
5. S’escriuen amb c:: casa / caçador / músic / helicòpter / vaca / coixí / cartera / fàbrica / banc
/ parc / tanca / canastra / escopeta / colom...
Pàg. 156
primer text
segon text
qui l’escriu ?
Ivan
Pere
SOLUCIONARI
a qui l’escriu ?
Mireia
Carme
S’escriuen amb qu: quaderns / quiosc / quadre / esquirol / taquilla...
6. · aqüeducte; pasqües; qüestió; freqüència; conseqüència
7. Pasqua, Pasqües; vaca, vaques; seca, seques; crònica, cròniques; roca, roques; taca, taques;
còmica, còmiques; música, músiques; foca, foques
8. comarques, comarca; butxaques, butxaca; marques, marca; boques, boca; barques, barca; llesques,
llesca
9. · Cal no confondre la qualitat amb la quantitat.
quan l’escriu ?
No queda clar
10-oct-2002
a les 7:58

· La freqüència del pas dels autocars en aquest punt és molt alta.
· Van veure una obra còmica anunciada al quiosc de la cantonada.
· A un quilòmetre de la finca hi havia una fàbrica de substàncies químiques molt tòxiques.
· Les conseqüències de l’incendi són catastròfiques.
Pàg. 157
11. Batut pigat. Ingredients: dos kiwis, dues rodanxes de pinya en almívar, un plàtan, el suc d’una
taronja.
Empedrat. Ingredients: mongetes cuites, tomàquets, ceba, olives negres, ous durs, bacallà
esqueixat, oli, vinagre i sal.
12. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 159
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
2. · Els alumnes de cinquè
· La biblioteca pública
· Una bibliotecària fantàstica
· Tots els llibres publicats
· El curs passat
· Els títols interessants
· Unes carpetes noves
· El nom de la biblioteca
3. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 160
1. Primer dibuix: Ha caigut i s’ha fet mal al cap.
Segon dibuix: La Maria és als núvols.
Tercer dibuix: No escolta, ja fa temps que ha perdut el fil de la conferència.
Quart dibuix: Per acabar de cosir la camisa, necessito més fil.
Cinquè dibuix: L’avió vola pels núvols.
Sisè dibuix: No el fareu canviar; és massa dur de cap.
2. a 6; b 3; c 2; d 7; e 1; f 5; g 4
3 i 4. Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 163
1 i 2. Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 164
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
123

GG u i a D i d à c t ii c a
124
1 Llegir un text expositiu.
2 Demostrar comprensió del text llegit
identificant-ne elements bàsics. (CB)
3 Aplicar les regles de les grafies x/ix.
4 Puntuar un text.
5 Reconèixer l’estructura del SV i identificarne
el nucli o verb. (CB)
6 Crear oracions amb verbs i complements.
1. Llengua oral
Procediments
•Descripció oral d’objectes.
•Elaboració d’un text
argumentatiu oral.
•Dramatització d’un diàleg
de la vida quotidiana.
Actituds, valors i normes
•Constància en l’audició
atenta i crítica.
•Cura en l’expressió oral,
atesa la dicció.
•Interès per participar i ferse
entendre en situacions
diverses.
•Respecte al torn de
paraules.
• Valoració i respecte per les
idees dels altres.
•Actitud favorable per
participar en
dramatitzacions.
2. Llengua escrita
Procediments
•Lectura expressiva i mental
d’un text expositiu.
•Ús d’estratègies per a la
comprensió lectora.
•La idea fonamental.
•El mapa conceptual.
•Lectura per a la recerca
UNITAT 11. LA VIDA AL POL NORD
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
d’informació.
•Creació d’un text expositiu
a partir d’idees donades.
•Identificació i ús
d’indicadors externs i
interns d’un llibre.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•El text expositiu.
•Idea fonamental del text i
d’un paràgraf.
Actituds, valors i normes
•Valoració de la lectura com
a font de coneixement.
•Interès pel funcionament
d’un biblioteca.
•Gust per escriure diferents
tipus de textos.
3. Fonètica i ortografia
Procediments
•Aplicació de les regles de
x/ix/tx.
•Memorització de les grafies
de mots usuals amb x/ix.
•Escriptura correcta de mots
amb el dígraf tx.
•Ús de diccionaris per
comprovar la correcta
ortografia de mots.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
7 Conèixer i utilitzar frases i refranys.
8 Identificar la idea principal d’un text.
9 Elaborar un text expositiu a partir de frases
donades.
10 Descriure oralment un objecte i argumentarne
els avantatges i inconvenients per vendre’l
o no comprar-lo. (CB)
11 Saber elements bàsics dels llibres de consulta.
•Relació fonètica-ortografia:
x/ix.
•Fixació de normes
ortogràfiques bàsiques: x/ix.
Actituds, valors i normes
•La correcció ortogràfica en
l’expressió escrita.
4. Gramàtica
Procediments
•Identificació del SV.
•Reconeixement del verb
com a nucli del SV.
•Distinció entre nucli i
complements en el SV.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•SV: verb i complements.
Actituds, valors i normes
•La correcció gramatical en
l’acte comunicatiu.
5. Lèxic
Procediments
•Identificació, memorització i
ús de frases fetes i refranys.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•El sentit figurat.
Actituds, valors i normes
•L’enriquiment lingüístic.

Transversals
• Educació ambiental: valoració de la necessitat de la protecció mediambiental de la vida al pol Nord.
(CB) Objectius de competències bàsiques
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
Abans de llegir
1-4 Activitats de prelectura: idees prèvies
sobre el pol Nord . . . . . . . . . . . . . . . . . .166
Lectura
Lectura mental i expressiva del text «La vida
al pol Nord» . . . . . . . . . . . . . . . . . . .166-168
Després de llegir
1, 2 Resposta a preguntes sobre l’organització
del text en paràgrafs . . . . . . . . . . . . . . . . .169
3, 4 Intitulació de cada paràgraf . . . . . . . . . .169
4 Explicació de paraules en negreta del text 169
5 Mapa conceptual del text . . . . . . . . . . . .169
Practiquem l’ortografia
1 Identificació i classificació d’objectes
el nom dels quals conté x o ix . . . . . . . . .170
2 Repàs de la regla de x/ix . . . . . . . . . . . . .171
3, 4 Compleció de paraules amb x/ix . . . . .171
5 Formació de derivats de paraules amb x/ix171
6 Escriptura de paraules amb tx . . . . . . . . .172
7 Classificació de mots amb el so (xeix/ics) .172
8 Compleció de paraules amb x o s . . . . .172
9 Formació de frases . . . . . . . . . . . . . . . . .172
10 Definició de signes. . . . . . . . . . . . . . . . . .173
11 Reescriptura de frases. . . . . . . . . . . . . . .173
12 Escriptura dels signes d’un text . . . . . . . .173
Estudiem la llengua
1 Reescriptura de frases canviant l’ordre
d’alguns elements . . . . . . . . . . . . . . . . . . .175
2 Reescriptura d’un text completant-lo amb
alguns SV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .175
3 Identificació dels complements del verb
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
d’un text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .175
4 Formació del SV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .175
Aprenem vocabulari
1 Identificació de frases fetes en un text . .176
2 Relació de frases fetes amb expressions
sinònimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .176
3 Explicació del significat de frases fetes . . .177
4 Relació de frases fetes amb el significat . .177
5 Comentari de situacions que permeten
emprar determinades frases fetes . . . . . .177
6 Unió de dues parts d’un refrany . . . . . . .177
Escrivim
1 Elaboració d’un text expositiu a partir
d’una il·lustració de còmic . . . . . . . . . . . .179
Escoltem i parlem
1 Elaboració d’un text argumentatiu oral . .180
Ens organitzem
1 Resposta a preguntes sobre l’índex temàtic
d’un llibre de consulta . . . . . . . . . . . . . . .181
2 Resposta a preguntes sobre l’enciclopèdia .181
B. QUAC
AVALUACIÓ
Avaluació contínua.Què en sabem? Unitat 11
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 9, 10, 11 i 12
TEMPORITZACIÓ
Llengua
parlada i
escrita
Fonètica i
ortografia
Gramàtica Lèxic
Consolidació 1, 13 3 2 4
Reforç 5 6 7 8
Ampliació 9 10 11 12
125

GG u i a D i d à c t ii c a
126
LLEGIM
Pàgines 166-168
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 166
Realització de les activitats
L’objectiu de l’«Abans de llegir» és veure quina informació té l’alumnat sobre el tema.
Suggeriments
Podem demanar que escriguin en un full tot el que saben del pol Nord abans de llegir la lectura.
Guardarem el full i, al final de la lectura, amb color diferent, hi afegirem el que hem après. És una manera
visual de veure quin ha estat l’aprenentatge que han fet sobre el tema.
LECTURA, PÀG. 166-168
Realització de les activitats
Es farà la lectura del text, posant especial atenció a les paraules remarcades.
Suggeriments
Estaria bé portar a classe un vídeo del pol Nord, perquè l’alumnat es fes una idea de l’impressionant
que és aquesta zona.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 169
Realització de les activitats
L’exercici 1 té com a objectiu treballar els aspectes formals del text expositiu: idea de títol i apartats.
Els exercicis 2 i 3 tenen com a objectiu treballar la idea de paràgraf. Cal fer-los observar que hi ha diferents
tipus de paràgrafs segons la informació que ens aporten: paràgraf que ens aporta una idea,
paràgraf que ens posa un exemple… L’exercici 4 té per objecte remarcar l’existència en els textos expositius
de conceptes clau. L’objectiu de l’exercici 5 és fer-nos relacionar els conceptes clau d’un text.
Si en som capaços, segur que hem entès el text.
Suggeriments
Feu-los crear mapes conceptuals. Remarqueu la importància tant del concepte, que encerclarem, com
dels nexes, paraules que escriurem per anar relacionant els conceptes. Els mapes conceptuals tant ens
poden servir per estudiar com per comprovar el que sabem.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 170-173
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Realització de les activitats
En l’exercici 1 es fa la presentació d’un nou so: el de la x de xocolata. Com tota presentació d’un nou so, seguim
els mateixos passos: primer, discriminació-realització del so; segon, relació so-grafia; i tercer, normativa. Els
exercicis 2, 3 i 4 tenen com a objectiu que l’alumnat treballi el nou so.També repassem el guió i el parèntesi.
Suggeriments
Millor que es faci la resolució dels exercicis d’una manera individual i per escrit. Després, la correcció
la farem oralment entre tot el grup classe. L’ús del guió i dels parèntesis no sempre resulta fàcil. Es pot
donar un text sense puntuar com un deure per fer a casa.

ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 174-175
Realització de les activitats
Amb aquest apartat podem començar fent una manipulació del SV. Podem dir a l’alumnat que faci
més llarg el SV, que canviï la posició de les paraules que el componen... L’objectiu d’aquesta manipulació
és consolidar la idea de sintagma com a grup de paraules construïdes entorn d’un nucli, en aquest
cas, un verb. L’objectiu dels exercicis 1, 2 i 3 és que l’alumnat posi en pràctica el treball fet sobre el SV.
Suggeriments
És recomanable que la resolució dels exercicis es faci d’una manera individual i per escrit.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 176-177
Realització de les activitats
L’objectiu d’aquest apartat és que l’alumnat prengui consciència de la frase feta com un recurs expressiu
que es fa servir habitualment en diverses situacions comunicatives. En l’exercici 1, l’objectiu és que
l’alumnat sigui capaç de reconèixer les frases fetes que surten en un text. En el 2, l’objectiu és veure la
quantitat de frases fetes que hi ha entorn d’algunes paraules. En els exercicis 3, 4 i 5, es proposa un
treball amb frases fetes.
Suggeriments
Paral·lelament a aquest treball, i si el mestre o la mestra ho creu convenient, podem engegar un treball
de recerca. La classe pot fer una recerca de frases fetes, refranys: anotar en quina situació s’han fet servir
i quina significació tenen. Se’n pot fer una exposició a classe. L’objectiu de l’exercici 6 és presentar
el refrany: frase sentenciosa divulgada, proverbi.
ESCRIVIM
Pàgines 178-179
Realització de les activitats
L’objectiu d’aquest apartat és que l’alumnat creï un text expositiu.
Suggeriments
El treball fet en l’apartat de la lectura ens hi pot ajudar. Aquí es donen un seguit de pautes que ajudaran
l’alumnat en la creació del text.
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgina 180
Realització de les activitats
L’objectiu és que l’alumnat treballi l’argumentació. Per això li proposem una activitat de joc de rol.
L’alumnat haurà d’interpretar o bé un venedor o bé un comprador. Se’ls deixa una mica de temps
perquè preparin els arguments i la rèplica als possibles arguments de l’altre. Un cop ja els tenen preparats,
es tria, per qualsevol mètode d’atzar, un alumne que representi el venedor i un altre que representi
el comprador, i s’escenifica a classe. S’ha de demanar que la resta de la classe estigui en total silenci.
127

GG u i a D i d à c t ii c a
128
Els companys i companyes poden tenir una pauta d’ avaluació:
Nombre d’arguments que ha fet servir el venedor
Nombre d’arguments que ha fet servir el comprador
Quants contraarguments ha formulat el …………..?
Quin ha estat l’argument del……………. més adient?
Quin ha esta l’argument del …………. més inadequat?
Suggeriments
Estaria bé fer observacions sobre els aspectes conatius del missatge:
· Quin impacte produeix el missatge a qui el rep? Què influeix en aquests aspectes?
· Quin dels dos personatges t’ ha convençut més? Per què?
· Transmetia seguretat? (To de veu; replicava ràpidament; no dubtava; claredat en l’exposició...)
· Transmetia inseguretat?
ENS ORGANITZEM
Pàgina 181
Realització de les activitats
L’objectiu d’aquest apartat és acostar l’alumnat als llibres de consulta.
Suggeriments
Si és possible, podem realitzar els exercicis d’aquest apartat en la biblioteca de l’escola. Així l’alumnat
tindrà llibres de consulta a la seva disposició.

Pàg. 169
1. Títol: La vida al Pol nord
Apartats: «La banquisa» / «Foques» / «La morsa» / «Els submarins del gel» / «L’ós polar,
senyor del Gran nord»
2. · Té 5 paràgrafs.
· Com és el pelatge de la foca?
· El pelatge de la foca.
3. 2 Alimentació i caça de les foques; 3 Immersió de la foca; 4 Visió quan està bussejant; 5 Respiració
de les foques
4. Estan ressaltades en negreta perquè són els conceptes més importants.
Paraules: pelatge; crustacis i peixos; ocell marí; algues; pupil·les oculars; forats a la banquisa;
respirar; descansar
5. · L’ós polar és un carnívor; és un gran depredador gràcies a les seves urpes, que són esmolades
i gràcies a una fina oïda i a una potent mandíbula; té com a presa preferida la foca.
Pàg. 170
· L’ós polar té un pelatge que és gruixut; el protegeix del fred.
· L’ós polar pot nedar gràcies al greix que té al llom i gràcies a les potes, que són llargues.
1. · Porten x: taxi; cotxe; planxa; xampinyó; xofer; xinxeta; xemeneia; xiprer; xocolata; xurro;
xiulet, xarxa
Pàg. 171
· Porten ix: vaixell; dibuix; calaix; maduixa; peix; caixa; reixa; coixí; coix; aixeta
2. · Escrivim x a principi de paraula.
Exemples: xemeneia, xocolata, xampinyó...
· Escrivim x després d’una consonant i després de i.
Exemples: xarxa, guix...
· Escrivim ix després de vocals i al final de paraula.
Exemples: peix, faixa, caixa...
3. · maduixa, coixí, greix, teixit, xèrif, marxa, xutar, conèixer, gronxador
4. · Un peix enorme va xuclar tot el vaixell.
· Es va treure un feix de bitllets i els va deixar a prop de la xemeneia.
· És tan ximple que no distingeix un calaix d’un caixó.
· Els anys bixestos o de traspàs són cada quatre anys.
· A la panxa del peix hi havia un xiulet.
· Dóna’m el xarop per a la tos.
· Cada barra de xocolata portava una faixa que l’embolicava per fora.
· El gronxador era al costat de la reixa.
SOLUCIONARI
129

GG u i a D i d à c t ii c a
130
5. · baix, abaixar; bruixa, bruixot; coix, coixesa; cuixa, cuixot; clenxa, clenxinat; fluix, afluixar; faixa,
enfaixar; xoc, xocant. (Poden haver-hi altres solucions).
Pàg. 172
6. · sandvitx; petxina; despatx; fletxa; motxilla; butxaca; dutxa; remolatxa
7. Com xeix: xofer; guix; xocar; xemeneia
Com ics: exercici; fix; èxit; exigir; exemple; taxista
8. · expressar; expressionista... · estranger; estrangerisme...
· explotar; explotador... · excursió; excursionista
9. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 173
10. · En un text dramàtic…: parèntesis.
· En un diàleg…: guió.
11. —Ui, quina calor!
—Quan fa tanta calor, el millor és prendre fruita.
—Però és que mastegar fa suar.
—Doncs no la masteguis; beu-te-la!
—Beure’m la fruita? Com?
—Doncs, batuda.
(Al cap d’uns dies.)
—Tenies raó, amb els batuts m’ha passat la calor.
12. (S’amaguen i tot seguit entren Caïd i Dolça.)
Pàg. 175
CAÏD: —Ja els tenim tancats i barrats. El vaixell es troba novament en el nostre poder.
(Entra un pirata per l’altre cantó.)
CAÏD: —No importa! Ara veurem de debò qui val més dels dos!
(Es treuen les espases i lluiten.)
1 i 2. Activitats obertes. A criteri del mestre o de la mestra
3. · eren per poder fer un viatge de final de curs a França.
· tenien ganes de fer una reunió per preparar el viatge.
· Van convèncer els seus pares que els ajudessin a organitzar-ho tot.
· ajudessin a organitzar-ho tot.
· comprarien tot el que les falta per anar de càmping.
· ajuntarien els estris que tenien entre tots
· tenien entre tots.
4. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra
Pàg. 176

1. · cantar-te-les clares; cara de tres déus; pell de gallina; sortir de polleguera; perdia els estreps;
ens picava la cresta a tots; la cua entre cames; engegat a dida; agafats pel ganyot
2. · Costar un ull de la cara - Ser molt car
Pàg. 177
· Tenir els ulls al clatell - No veure el que és evident
· Ser tot ulls - Estar atent
· Tenir ulls de puça - Fer els ulls molt petits
· Treure, a algú, la bena dels ulls - Desenganyar algú
· Menjar-se una cosa amb els ulls - Mirar amb molt de desig
· Fer uns ulls com unes taronges - Obrir els ulls exageradament
· Ser la nineta dels ulls - Ser el preferit d’algú
3. donar un cop de mà: ajudar
picar de mans: fer soroll picant una mà contra l’altra significant complaença
rentar-se’n les mans: no voler saber-ne res
tenir manetes: ésser traçut
posar la mà al foc: estar-ne molt segur
4. · Posar la mà: cooperar
· Untar les mans: subornar, comprar una persona.
· Tenir-hi la mà trencada: ser molt hàbil en una feina.
· Tenir les mans foradades: ser una persona malgastadora.
· Parlar amb el cor a la mà: ser sincer.
5. · Qui vol peix que es mulli el cul: qui vol obtenir alguna cosa, cal que s’esforci.
· Estar com al peix a l’aigua: estar còmode.
· El peix gros es menja el petit: el més fort guanya.
· Valer més la salsa que el peix: valer més allò accessori que allò essencial.
· Donar peixet: tàctica de simular afavorir l’altre.
· Estar peix: no saber-ne res.
6. Bon vent i barca nova.
El patró, de la barca és el senyor.
Si vols pescar peix, vés-hi tu mateix.
A patró jove i a barco vell, no hi fiïs la teva pell.
Pàg. 179 i 180
Activitats obertes. A criteri del mestre o la mestra.
Pàg. 181
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o la mestra.
2. Trobaré informació sobre les balenes en el volum 4 i sobre l’innatisme en el 13.
131

GG u i a D i d à c t ii c a
132
1 Llegir un text narratiu que relata l’aventura
d’un personatge.
2 Demostrar comprensió del text llegit
relacionant-lo amb el còmic i completant
les bafarades de les vinyetes. (CB)
3 Crear un text narratiu a partir del text llegit.
4 Aplicar correctament les regles de g/gu/gü.
5 Crear mots compostos amb elements donats.
6 Identificar els enllaços o nexes (preposicions i
conjuncions) que uneixen mots i frases. (CB)
7 Usar preposicions i conjuncions. (CB)
1. Llengua oral
Procediments
•Explicació oral ordenada
d’una pel·lícula seguint una
pauta donada.
Actituds, valors i normes
•Cura en l’expressió oral,
atesos l’ordre i la dicció
2. Llengua escrita
Procediments
•Lectura expressiva i mental
d’un text narratiu
d’aventures.
•Relació text narratiu-còmic.
•Comprensió lectora.
•Reescriptura del final d’un
text narratiu.
•Comprensió lectora d’un
còmic i compleció d’un
com a recurs comunicatiu.
•Ús de diferents tipus de
biblioteques.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Estructura del text narratiu.
UNITAT 12. L’AVENTURA DEL BOSC
PROGRAMACIÓ
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
•Diferents codis comunicatius.
•Relació text-imatge: còmic.
•Elements bàsics d’un còmic.
Actituds, valors i normes
•Valoració de la lectura com
a font de plaer.
•Actitud favorable i crítica
davant els mitjans de
comunicació.
•Escriptura de textos diversos.
•Interès pel funcionament
d’una biblioteca.
3. Fonètica i ortografia
Procediments
•Aplicació de les regles de
g/gu/gü i memorització de
mots amb aquestes grafies.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Normes bàsiques de g/gu/gü.
Actituds, valors i normes
•La correcció ortogràfica en
l’expressió escrita.
8 Identificar estructures de comparació com
a recurs descriptiu o expressiu.
9 Formar expressions lexicalitzades en forma
de comparació.
10 Conèixer els elements bàsics del còmic. (CB)
11 Relacionar un text amb un còmic.
12 Fer un còmic senzill amb un model donat.
13 Explicar oralment una pel·lícula seguint els
passos que s’indiquen. (CB)
14 Conèixer l’organització d’una biblioteca.
4. Gramàtica
Procediments
•Identificació d’enllaços entre
mots i entre frases, i el seu
ús en sintagmes i frases.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Els connectors.
Actituds, valors i normes
•La correcció gramatical en
l’acte comunicatiu.
5. Lèxic
Procediments
•Creació de mots compostos.
•Locucions de comparació.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•La composició.
•Sentit figurat en les
comparacions.
Actituds, valors i normes
•Valoració positiva en
l’enriquiment lingüístic.
Transversals
• Consum. Reconeixement de la biblioteca com a espai d’oci alternatiu a la televisió.

(CB) Objectius de competències bàsiques
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
Abans de llegir
1-3 Activitats de prelectura: coneixement d’un
personatge de còmic, històries d’aventures,
anticipació del contingut del text . . . . . .182
Lectura
Lectura mental i expressiva del text
«L’aventura del bosc» . . . . . . . . . . . .182-184
Després de llegir
1 Escriptura del text d’un diàleg en un còmic185
2 Explicació del significat de noms compostos
inventats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .185
3 Invenció i dibuix de dues fruites . . . . . . .185
4 Continuació oral del text en una situació
diferent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .185
Practiquem l’ortografia
1 Repàs de la regla de les grafies g/gu . . . . .186
2 Deducció de la regla anterior . . . . . . . . .186
3 Compleció de paraules amb g/gu . . . . . .186
4 Formació de plurals alternant g/gu . . . . . .186
5 Formació de singulars alternant g/gu . . . .186
6 Identificació i classificació d’animals o objectes
el nom dels quals contingui g/gu . . . . . . .187
7 Col·locació de dièresi en paraules . . . . . .188
8 Formació de paraules derivades amb gü .188
9 Compleció de paraules amb g/gu/gü . . . .188
10 Redacció de la regla de gü . . . . . . . . . . .188
11 Indicació de com s’ han format
determinades paraules . . . . . . . . . . . . . .189
12 Invenció de fruites, professions i begudes 189
13 Joc dels paquets de paraules . . . . . . . . . .189
Estudiem la llengua
1 Reescriptura de sintagmes utilitzant els
enllaços necessaris . . . . . . . . . . . . . . . . . .190
2 Compleció d’un text amb els enllaços
oportuns . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .190
3 Identificació del nucli i dels complements
de diversos sintagmes . . . . . . . . . . . . . . . .191
4 Formació de frases tenint en compte
l’enllaç donat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .191
5 Reescriptura de frases enllaçant-les amb
la preposició o conjunció adient . . . . . . .191
6 Escriptura de frases amb un enllaç donat 191
7 Compleció d’un text amb els enllaços
corresponents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .191
Aprenem vocabulari
1 Identificació de comparacions en un text
llegit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .192
2 Formació de comparacions . . . . . . . . . .193
3 Relació d’adjectius amb les corresponents
comparacions lexicalitzades . . . . . . . . . . .193
4 Creació d’una comparació a partir d’un
dibuix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .193
5 Explicació de comparacions . . . . . . . . . . .193
Escrivim
1 Compleció dels diàlegs d’un còmic a
partir d’una història . . . . . . . . . . . . . . . . .195
Escoltem i parlem
1 Explicació d’una pel·lícula seguint la pauta
donada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .196
B. QUAC
AVALUACIÓ
Avaluació contínua. Què en sabem? Unitat 12
Avaluació sumativa. Què hem après? Unitats 9, 10, 11, 12
TEMPORITZACIÓ
Llengua
parlada
i escrita
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen entre 12 i 13 hores.
Fonètica i
ortografia Gramàtica Lèxic
Consolidació 1, 5, 6 2 3 4
Reforç 7 8 9 10
Ampliació 11 12 13 14
133

GG u i a D i d à c t ii c a
134
LLEGIM
Pàgines 182-184
ABANS DE LLEGIR, PÀG. 182
Realització de les activitats
Aquestes preguntes ens permeten d’aproximar-nos a la literatura d’aventura, molt important quan es
comença a llegir llibres.A més, ens ajudaran a fer-nos una idea del text i del que sap l’alumnat sobre el
còmic en general.
Suggeriments
Es pot demanar a l’alumnat que parli dels seus còmics o llibres d’aventures preferits, i que expliqui per
què se sent fascinat per aquests tipus d’històries.
LECTURA, PÀG. 182-184
Realització de les activitats
L’objectiu d’aquesta lectura és contrastar un text narratiu en dos suports: el de text i el de còmic. S’ha
escollit el fragment d’una lectura que pot ser adequada per a l’alumnat d’aquesta edat: Les aventures
d’en Massagran. Se n’ofereix un fragment primer en text escrit i després en dibuix.
Suggeriments
Recomanem de fer la lectura alhora que seguim el vocabulari del marge de la pàgina per aclarir dubtes
sobre el significat de les paraules.
DESPRÉS DE LLEGIR, PÀG. 185
Realització de les activitats
L’exercici 2 de la pàgina 185 té com a objectiu treballar la formació de paraules compostes, en aquest
cas inventades a partir del vocabulari de la lectura. L’exercici 3 fa fer una descripció. Caldrà practicar-la
parant atenció als detalls. L’exercici 4 pretén imaginar com acaba el text.
Suggeriments
Es pot demanar a l’alumnat que creï, individualment o en grup, una tira de còmic amb les bafarades. Es
farà a casa i podeu baixar els dibuixos d’Internet.
PRACTIQUEM L’ORTOGRAFIA
Pàgines 186-189
Realització de les activitats
Es treballen les grafies g/gu i gu/gü en un intent d’aclarir les dificultats que hi pugui haver. El dibuix
aporta moltes paraules amb g/gu que l’alumnat ha de trobar.
Suggeriments
SUGGERIMENTS I PROPOSTES DE TREBALL
Recomanem de posar en pràctica totes les indicacions sobre el treball d’ortografia que hem anat fent al
llarg del llibre i d’aquesta mateixa guia, sobretot pel que fa a l’alumnat auditiu. Especialment interessant és
l’activitat 2, en què es repassa la norma d’ortografia. Es pot fer l’exercici oralment, entre tots, a classe, si més
no la resolució. Serà important tornar a veure la norma d’ortografia sobre la dièresi en les paraules amb gü
i fer que s’adonin de les diferències de pronunciació. Sobretot caldrà insistir en la formació dels plurals.

ESTUDIEM LA LLENGUA
Pàgines 190-191
Realització de les activitats
Hi treballem els enllaços, concepte que va més enllà del de preposició i conjunció separadament. Es
tracta de fer veure que hi ha uns elements en la llengua que permeten enllaçar les paraules a diferents
nivells. El treball es planteja des d’un vessant eminentment pràctic, amb una mínima explicació teòrica.
Caldria aplicar aquesta mateixa proposta d’exercicis a textos lliures, a textos elaborats per a altres
matèries, etc.
Suggeriments
Seria important que l’alumnat s’adonés que els enllaços sempre relacionen un nucli i un complement,
i sabés descobrir quin és el nucli i el complement en cada cas. Un altre aspecte a treballar serà el de
les relacions lògiques que marca cada enllaç, però, tot i que es pot començar a introduir aquí, potser
valdrà més deixar-lo per al pròxim curs.
APRENEM VOCABULARI
Pàgines 192-193
Realització de les activitats
Hi plantegem el treball de les comparacions, sempre interessant i divertit de fer amb l’alumnat, no solament
perquè hi descobreixen un nou camp de possibilitats expressives, sinó també perquè augmenten
el seu repertori i confirmen algunes expressions que potser han après o han sentit a altres persones,
sobretot les comparacions lexicalitzades.
Suggeriments
Cal fer veure a l’alumnat les possibilitats creatives i d’imaginació que ofereix aquest camp, ja que no tot
han de ser comparacions ja conegudes.
ESCRIVIM
Pàgines 194-195
Realització de les activitats
Hi plantegem un resum del treball amb el còmic. L’objectiu és doble: conèixer els elements que formen
un còmic (vinyetes, bafarades, onomatopeies, símbols...) i transformar un text narratiu en còmic i
a l’inrevés. Es pot extrapolar el treball a altres casos: agafeu un text narratiu que s’hagi llegit en el llibre
i feu-lo transformar en còmic. I al revés. De possibilitats no en falten.
Suggeriments
Recomanem de fer el treball en petit grup (2 o 3 infants) ja que sempre hi ha més possibilitats de realitzar-lo
millor: l’alumnat que sap dibuixar i el que sap escriure formen un tàndem ideal.
ESCOLTEM I PARLEM
Pàgina 196
Realització de les activitats
L’objectiu d’aquesta activitat és que l’alumnat desenvolupi la capacitat expressiva i narrativa explicant
135

GG u i a D i d à c t ii c a
136
als altres un pel·lícula oralment. És important que relacioni els diferents elements de l’estructura d’una
pel·lícula amb els d’un text narratiu qualsevol: plantejament, nus i desenllaç.
Suggeriments
Abans de fer l’activitat, anirà bé que els llegiu i comenteu els passos que han de seguir i que l’alumnat
miri d’interioritzar-los per aplicar-los a aquesta activitat i a altres de semblants.
ENS ORGANITZEM
Pàgina 197
Realització de les activitats
Acabem el treball sobre la biblioteca (que hem anat desenvolupant en les darreres unitats) plantejant
el funcionament i el que es pot trobar en una biblioteca moderna, com la majoria de les que hi ha en
funcionament. Interessa que entenguin que una biblioteca avui ja no és solament un lloc on hi ha llibres,
sinó que és possible trobar-hi molts altres suports per a la informació: CD, DVD, etc. Donem
també una mostra de les activitats d’una determinada biblioteca, que segur que es pot trobar en moltes
altres.
Suggeriments
Caldria que el mestre, la mestre o l’escola es plantegés una relació amb la biblioteca de la ciutat, del
poble o del barri per tal de fer conèixer a l’alumnat les activitats que s’hi fan.

Pàg. 185
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
2. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
3. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
4. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 186
1. · aigua; galleda; àguila; tobogan; gust; guix; goril·la; botiguera; mandonguilla
2. Davant de e, i escrivim....gu.
Exemples: àguila, guix, botiguera.
Davant de a, o, u escrivim....g.
Exemples: galleda, goril·la, gust.
3. · botiguer; sargantana; regueró; seguir; ningú; esguerrar; singular; figuera; galta; ceguesa; lloguer;
regal; cargol; lliguem; regular
4. · tortuga, tortugues; formiga, formigues; vaga, vagues; groga, grogues; càrrega, càrregues; amiga,
amigues; arruga, arrugues; cega, cegues; botiga, botigues
5. · mànigues, màniga; pastanagues, pastanaga; mantegues, mantega; espigues, espiga;
àligues, àliga; grogues, groga
Pàg. 187
6. Porten ga, go, gu: gavina, goril·la, cangur, llangardaix, tortuga, formiga, gasela, gat, gos, orangutan,
sargantana, cigonya, cargol
Pàg. 188
Porten gue, gui: guepard, guineu, formiguer
7. ·ambigüitat; lingüista; aigües; llengües
8. Poden haver-hi altres exemples:
· paraigua: paraigües, paraigüer, paraigüeria..
· ambigu: ambigüitat
· lingüista: lingüística, lingüístic
· aigües: aigüera, aigüerol
· joguina:
· llengües: llengüeta
SOLUCIONARI
9. · Necessito que eixuguis els gots i els ganivets que hi ha a l’aigüera.
· Emporta’t el paraigua i la gavardina, que sembla que farà un bon aiguat.
· El capellà del poble toca la guitarra i l’orgue.
· Els veïns van avisar que hi havia goteres a les golfes.
· El guàrdia va multar el cotxe que hi havia aparcat davant el gual.
137

GG u i a D i d à c t ii c a
138
10. · Davant de e, i escrivim...gu.
Pàg. 189
Exemples: orgue, eixuguis
· Davant de a, o, u escrivim...g.
Exemples: gots, ganivets, gual
11. · filferro: fil + ferro
· voravia: vora + via
· autopista: auto + pista
· fotocòpia: foto + còpia
12. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
13 Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
Pàg. 190
1. · posta de sol; cafè amb llet; cuina de gas; de tant en tant; amunt i avall; abans-d’ahir; com si
res; fil per randa; esperit de vi
2. L’ametller
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t’he delit!
Ets la pau que s’anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el millor temps,
pro en tens tota l’alegria.
Pàg. 191
3. · telèfon de paret
N CN
· ànec amb taronges
N CN
· mes de novembre
N CN
· ulleres amb vidres foscos
N CN
· la ciutat de Barcelona
N CN

4. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
5. · La Jordina er advocada i el seu germà era mecànic.
· Volien sortir a passejar, però va ploure i es van haver de quedar a casa.
· Deixa’m mirar el teu rellotge o digue’m quina hora és.
· Ho volen així? Doncs a mi també m’està bé.
6. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
7. Anàvem cap a Puigcerdà i ens vam trobar una llarga cua entreVic i Ripoll.Al principi estàvem
tranquils, però a mesura que passava l’estona ens anàvem posant neguitosos, ja que estar-se
dins el cotxe asseguts i sense poder fer res era insuportable.
Pàg. 192
1. · i el «Pum» [semblava], un cuc de terra
Pàg. 193
· era més grossa que una síndria
· que allò semblava una pedregada
2. · És bo com un tros de pa / com el pa.
· Anava més brut que la tinya
· Es va posar vermell com un pebrot
· Estava més content que unes pasqües
· Era més pobre que una rata
· Era més llarg que un dia sense pa.
3. lleig com el pecat,com un ós
net com un mirall, com una patena, com una plata
brut com un porc, com una guilla
calent com un llardó xixó, com un torró
4. Lloro: xerrar com un lloro.
Llebre: dormir com les llebres.
Menjar: menjar com un lladre.
Menjar: menjar com un pollet.
Parlar: parlar com un llibre.
5. Xerrar com un lloro: xerrar molt.
Dormir com les llebres: dormir amb un son lleuger, amb facilitat per despertar-se.
Menjar com un lladre: menjar molt.
Menjar com un pollet: menjar poc.
Parlar com un llibre: parlar molt bé.
Pàg. 195
1. Activitat oberta. A criteri del mestre o de la mestra.
139

AVALUACIÓ
1. Avaluació inicial
2. Avaluació contínua i formativa
3. Avaluació final i sumativa

Nom: .........................................................................
Data: ..........................
1. Dictat.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2. Escriu un nom que vagi bé darrere de cada article.
● la . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ● el . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● els . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ● les . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.Tria la resposta correcta.
Col·loquem els adjectius darrere els noms per:
● Indicar d’on vénen els noms. sí no
● Expressar una qualitat del nom. sí no
● Assenyalar què fa el nom. sí no
● Jugar amb els noms. sí no
4. Escriu cinc adjectius diferents que puguin acompanyar aquest nom:
ocell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
FEM MEMÒRIA

Nom: ......................................................................... Data: ..........................
5. Subratlla els verbs de les oracions següents:
● El peix vermell neda a l’estany.
● La fornera elabora un pa molt bo.
● El pes dels llibres trencarà els prestatges.
● La Marta beu llet amb cacau.
6.Torna a escriure aquestes oracions canviant les paraules ressaltades en negreta. Has de
procurar que el sentit general de l’oració no canviï.
● La Maria era una noia bufona i simpàtica.
FEM MEMÒRIA
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● Hi va haver molta gent que va anar a aquella festa.Va ser una festa molt divertida.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● Aquell senyor era professor de l’escola del poble veí.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7.Torna a escriure la descripció d’en Joan. Has d’aconseguir, canviant les paraules que creguis
convenients, convertir en Joan en una persona totalment diferent de la que et descrivim.
En Joan és un noi molt alt.Té els ulls molt grossos i foscos. Fa la boca grossa i, quan riu, se li veuen unes
dents llargues i molt blanques.
Sempre se’l veu content i rialler.Tots els nois de la classe el busquen per jugar. És un bon company.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Nom: ......................................................................... Data: ..........................
8.Tria una de les dues situacions següents:
FEM MEMÒRIA
■ Un grup de noies i nois van anar d'excursió a la muntanya amb autocar.
■ Un grup de noies i nois van anar d'excursió a la platja amb tren.
Explica tot el que els va passar al llarg del dia.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

FEM MEMÒRIA
Nom: ......................................................................... Data: ..........................
ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ INICIAL
ORTOGRAFIA
1. Dictat.
● La Maria va a l’escola caminant.
● Vaig anar a la biblioteca i hi havia un pobre home a la porta.
● Menjava pomes i peres per berenar.
● La campana de la catedral era immensa.
Es tindran en compte les errades comeses en les grafies ressaltades, que corresponen a:
– plurals en -es – grups: br, bl, mm, mp
– verb haver – majúscules
– terminació verbal -ava – emmudiments finals
– apostrofació
GRAMÀTICA
Es pretén avaluar el reconeixement de les categories gramaticals: articles, noms, adjectius i verbs.
Podem observar:
Aspectes formals
– La lletra és llegible.
– L’escrit presenta uns bons marges, hi ha prou espai entre línies i és net i polit.
Lèxic
– El vocabulari és ric.
– El vocabulari és limitat.
– El vocabulari és precís i específic.
Estructuració del text
– Text ben estructurat i ordenat. No hi ha errades morfosintàctiques.
– Hi ha alguna errada d’ordenació i morfosintàctica, però no en dificulten la comprensió general.
– Hi ha errades d’ordenació i morfosintàctiques que en dificulten la comprensió general.
Errades morfosintàctiques
– ordre de l’oració;
– concordança temps verbal;
– l’oració té tots els elements necessaris per entendre-la.

FEM MEMÒRIA
Nom: ......................................................................... Data: ..........................
LECTURA
Proposem l’avaluació inicial de l’eficàcia lectora de l’alumnat.
Entenem que un noi o una noia té una bona eficàcia lectora, seguint Juan José Brunet i altres en Tècniques
de lectura eficaç, quan:
– Llegeix ràpidament.
– Comprèn bé el que llegeix.
– Adapta la velocitat i la comprensió lectores al tipus de text que llegeix i a la intenció i al projecte amb
què llegeix.
– Recorda bé el que llegeix.
Per tal de fer aquesta avaluació ens caldrà:
1. Escollir un text (proposem la lectura del primer tema) que sigui interessant i motivador, i de dificultat
adequada a l’edat de l’alumnat.
2. Es dóna el text a l’alumnat i se li diu que el llegeixi, en silenci, tan ràpid com pugui, però tractant d’entendre’l,
ja que, un cop acabat, haurà de respondre un seguit de preguntes sobre el text.
3. Calculem la velocitat lectora i la comprensió del text. Per calcular la velocitat lectora, hem de fer el
recompte de paraules del text (el nombre de paraules de la lectura de la unitat és de 808) i cronometrar
el temps que triga a llegir-lo. Això ho podem obtenir mesurant el temps que cada alumne destina
a llegir-lo.
Per determinar la comprensió lectora, elaborarem un qüestionari que presentarem a l’alumnat tan bon
punt hagi acabat de llegir la lectura per tal que el contesti. (Si ens centrem en la lectura del primer tema,
podem emprar el qüestionari que hi ha en la prova de nivell.)
Un cop disposem d’aquestes dades, ja podem calcular-ne l’eficàcia lectora mitjançant les fórmules següents:
nombre de paraules 60 = velocitat lectora
temps de lectura en segons
nombre de respostes encertades 5 = % de comprensió
velocitat comprensió
= eficàcia lectora
100

FEM MEMÒRIA
Nom: ......................................................................... Data: ..........................
EXPRESSIÓ ORAL
Per fer l’avaluació inicial d’aquest apartat, proposem realitzar la primera activitat que hi ha en l’apartat d’expressió
oral de la unitat 1 del llibre.
En la guia apareixen alguns suggeriments per a l’avaluació, que inclouen aspectes bàsics, com ara l’ordre i
la claredat en l’exposició, com també la precisió en l’ús d’un vocabulari adequat. Aquí us presentem una
graella d’observació més general, més indicada per a una observació inicial. Dependrà dels objectius que
us proposeu fer-ne servir l’una o l’altra.
noms
ordre de les idees vocabulari expressió comentaris
té ordre no en té adequat pobre clara poc clara

1. Llegeix amb atenció aquest text. Un error d’impressió ha fet que no hi hagi cap majúscula
escrita. Posa-les on creguis que han d’anar.
en xavier va mirar de tranquil·litzar-lo.
—tens especialistes al teu voltant; ells ja saben el que fan. si són els millors del país! mira, sense anar més lluny,
el prestigi del doctor casaforta!
—te’ls pots ben guardar, els teus especialistes! no saben fer res més que mirar-me, com si fos una bèstia estranya,
i treure’m mostres de sang… i quan els pregunto què [...]
PAU JOAN HERNÀNDEZ. Tot et serà pres
Ara, completa:
S’escriu majúscula:
■ Quan . ..............................................................................
■ Després . ...........................................................................
■ En els noms . .......................................................................
■ Després dels signes . ..............................................................
2. Indica el gènere i el nombre d’aquests noms:
noms gènere nombre
carteres
mestre
nena
gats
lliteres
ràbia
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 1
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
3. Completa el text següent amb la llista de paraules que hi ha tot seguit:
paret, color, habilitat, camaleons, fulla, terra, fulles, franges, arbre, Nadal
És ben coneguda l’. ..................... mimètica dels . ....................., és a dir, l’habilitat d’amagar-se
agafant el mateix . ..................... de les . ..................... o de la . ..................... en què
es troben. Només el camaleó exhibicionista es comporta d’una manera diferent. Si es troba en una
.................... verda, esdevé blanc amb . ..................... vermelles, si es troba en una .. .................
... blanca es revesteix de coloraines i brilla com l’. ..................... de . .....................

4. Ordena aquesta llista de paraules seguint l’ordre en què apareixen en el diccionari:
ordre ordre
patata espasa
conjunt espècie
trànsit espatlla
migrar guarnició
guia gavardina
govern espasme
5. De les oracions següents, digues si trobaríem en el diccionari les paraules en negreta tal
com estan escrites.
● Les nenes petites jugaven a cartes amb la Maria de Barcelona.
● Les gates de la Mercè empaitaven tots els ratolins que trobaven.
6. Classifica aquests noms en la graella següent:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 1
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
taula, gos, angoixa, Anna, Pere, llibre, melancòlic, alegria, gata, felicitat, muntanya,
Oriol, llapis, ànec, endevinalla
coses animals sentiments persones
sí
sí
no
no

1. Separa per síl·labes les paraules que hi ha a continuació . Després classifica-les en el quadre
de sota. Fixa’t bé com s’han de separar, ja que n’hi ha que tenen dígraf.
2. Completa:
aranya, ordinador, dutxa, bicicleta, galleda, cactus, tassa, paperina, guinyol,
viatges, carretera, nas, terrassa, bosc, cotxe, sol, bec, armari, particular, pi
■ Els dígrafs que no es poden separar són: ......................................
■ Els dígrafs que s’han de separar són: ...........................................
3. Completa amb les paraules dígraf o diftong les definicions següents. Després tria l’exemple
que hi vagi bé per a cadascun i escriu-lo.
Exemples: cui-na, mun-ta-nya
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 2
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
monosíl·labes polisíl·labes
bisíl·labes trisíl·labes més de tres síl·labes
■ Dues vocals pronunciades en una sola síl·laba formen un . .................
■ Un ..................són dues lletres que representen un sol so.

4.Amb les paraules següents elabora una classificació dels determinants:
els articles, els demostratius, els possessius, tipus de determinants, el, la, els, les,
en, na, aquest, aquell, meu, teu, seu, nostre, vostre, seu
Completa la definició amb la paraula correcta: mostren, presenten, simplifiquen, causen.
■ Els determinants són uns tipus de paraules que gairebé sempre van davant del nom i que
el . .................
5. Observa amb atenció aquest grup de paraules: forn, forner, fornal, fornada, i respon:
■ La part que es repeteix en cada paraula i que té el mateix significat s’anomena ..................
■ La part que varia i que ha permès formar noves paraules que provenen de la primera es
diu . .................
6. Forma paraules noves a partir de les paraules fruita, peix, paper, color.
● fruita: ..................................... ● peix: ...................................
● paper: ................................... ● color: ...................................
7. Subratlla els sufixos de les paraules que hi ha a continuació:
● maquinista ● cuinera ● mestressa ● dentista ● comediant ●batedora ● vigilant
● ventilador ● rondinaire ● dentista ● perruquer ● carter ●cendrer ● paperam
8. Completa:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 2
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
els articles
tipus de determinants
■ Els sufixos són una part de la paraula que s’afegeix a l’arrel per . ....................................

QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 3
Nom: ......................................................................... Data: ..........................
1. En el text següent trobaràs un seguit de paraules marcades.Totes són determinants. Cal
que les classifiquis en el quadre de sota.
L´època del primer emperador xinès
En el segle II aC, un monarca de la dinastia Oin Oin Shihuangdi, heretà un petit regne a l’Àsia. L’any 221 aC creà
el primer imperi de la Xina. Hi havia una tribu bàrbara, els huns, que amenaçava la Xina. L’emperador decidí
construir la Gran Muralla per protegir les seves fronteres. Manà construir una carretera molt llarga que anava
des de la capital fins a la Gran Muralla.
L’emperador tenia uns dos-cents setanta palaus.
L’emperador fou un gran tirà que obligà milers d’homes a deixar les seves famílies per construir la muralla.
L’emperador tenia molta por de la mort, per això volia descobrir el secret de la immortalitat. Durant molts anys
envià prou missatgers a parlar amb tots els savis i mags que trobessin. Consultava sovint els astròlegs […].
Reporter Doc núm. 79.
Xina: el primer emperador i la Gran Muralla (text adaptat)
numerals quantitatius indefinits
2. Combina les lletres del requadre i repeteix-les tantes vegades com vulguis per formar
noms que tinguin diferents nombres de síl·labes. Després classifica’ls més avall tot separant-ne
les síl·labes.
g c i r
a s l d
b t e h
n d p o
monosíl·labs bisíl·labs trisíl·labs polisíl·labs

3.Aquí tens un seguit de paraules. Forma’n paraules derivades afegint-hi un prefix.
4. Completa:
paraula derivada paraula derivada
clavar ocupar
dir presentar
mòbil produir
just conèixer
figurar pensar
■ El prefix és ...................................................................................................
5. Descriu com és el teu lloc d’estudi.
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 3
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
................................................................................................................
................................................................................................................
................................................................................................................
................................................................................................................
................................................................................................................
................................................................................................................

1. Classifica les paraules següents segons que tinguin l’accent obert o tancat, i respon:
pastís, cantàvem, sortiré, públic, cosí, telèfon, cafè, torró, Empordà, té
● Quines vocals porten sempre l’accent tancat? a e i o u
● Quina vocal porta sempre l’accent obert? a e i o u
● Quines vocals poden portar l’accent obert o tancat? a e i o u
● Digues si són vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
– Escrivim accent obert o tancat sobre una vocal perquè la posició
de la boca és oberta o tancada quan la pronunciem. V F
– La posició de la boca no té res a veure amb els accents oberts i tancats. V F
– L’accent obert també es pot anomenar greu. V F
– L’accent tancat no té cap altre nom. V F
– Només hi ha una vocal que sempre és oberta. V F
– Totes les vocals poden ser obertes i tancades. V F
2. Completa la definició d’adjectiu.
■ L’adjectiu és un tipus de paraula que ...................... el nom i n’expressa ...................
Exemple: ........................
3.Afegeix adjectius als noms següents:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 4
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
amb accent obert amb accent tancat
● cotxes: .........................................................................................................
● pel·lícula: .........................................................................................................
● llops: .........................................................................................................
● ordinador: .........................................................................................................
● excursió: .........................................................................................................
● actrius: .........................................................................................................

4. Completa el quadre d’adjectius:
5. Què són paraules sinònimes? Marca’n la definició correcta.
Són paraules amb un significat semblant.Tant si en fem servir una com una altra, el significat global
del text no varia.
Són paraules que s’assemblen tal com estan escrites. Si en fem servir una o una altra, el significat global
del text varia.
Són paraules que tenen les mateixes lletres, però ordenades d’una manera diferent.
6. Copia cada oració canviant les paraules en negreta per unes altres de sinònimes.
● He consultat el mapa en un llibre.
................................................................................................................
● Ens explicaran només un tros del conte.
................................................................................................................
● Es va entrebancar amb una rajola del corredor.
................................................................................................................
● Llença-ho a la brossa.
................................................................................................................
● La cambra de l’hotel tenia molta llum.
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 4
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
singular plural
masculí femení masculí
alt
bonica
llargs
femení
................................................................................................................

Nom: ......................................................................... Data: ..........................
1. Les paraules següents han de dur accent.Accentua-les i classifica-les en el quadre de sota:
2. Completa:
fabrica, mati, autobus, cafe, boligraf, regim, neuroleg, porro, carreto, gairebe
■ Les paraules agudes s’accentuen ...................................................................
■ Les paraules planes s’accentuen ....................................................................
■ Les paraules esdrúixoles s’accentuen .............................................................
3. Llegeix el diàleg entre aquests personatges, i fixa’t en les paraules ressaltades en negreta:
Què ha passat? Perdoneu,
però jo m’he
endormiscat.
Les paraules ressaltades en negreta substitueixen el nom d’una persona i s’anomenen ................
................
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 5
agudes planes esdrúixoles
Ells?
Ells...
Sí, ells que diuen que nosaltres
no vam complir el que havíem
promès.

4. Inventa’t una oració amb cadascun dels pronoms personals que coneguis.
● . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5. Relaciona cada paraula polisèmica amb alguns dels seus significats.
6. Completa la definició següent:
● animal
● part del cos humà
● d’ocell
● eina mecànica
● estri d’escriptura
● d’un llum
■ Les paraules polisèmiques són aquelles que ....................................................
..............................................................................................................
7. Escriu les parts fonamentals d’un conte.
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 5
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
ploma
gat
peu
1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Escriu de o d’ davant de cada nom. Després completa les regles:
..... oli, ..... formatge, ..... enrenou, ..... enciam, ..... peres, ..... broma, ..... dia, ..... alegria
■ Escrivim de davant .............................................................................
■ Escrivim d’ davant . .............................................................................
2. Completa les definicions sobre l’apostrofació de l’article.
■ L’article masculí el s’apostrofa sempre que vagi davant d’un nom que comenci per
................. o .................
■ L’article femení la s’apostrofa sempre que vagi davant de noms que comencin per
....., ..... i . .... o . ...., ..... i . ...., excepte si comencen per . ...., ....., ....., ..... àtones.
3. Escriu la o l’ davant dels noms següents:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 6
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
..... illa, ..... ungla, ..... guardiola, ..... herba, ..... universitat, ..... Índia, ..... oliva, ..... indústria, ..... Isabel
4. Els noms següents estan en femení. Canvia’ls per uns altres que siguin masculins. Fes totes
les contraccions que calgui:
● Va a les festes. .................................... ● Passo per la vorera. .............................
● Vinc de la feina. .................................. ● Passo per les escales. ...........................
5. Busca els verbs de les oracions següents i subratlla’ls.
● En Pere salta a corda. ● El cargol s’enfila per la fulla.
● Els petits mengen purés de fruita. ● L’Anna juga a futbol.
6. Fes concordar els grups de paraules següents perquè siguin oracions.
els equilibristes ● ● jugo al parxís
jo ● ● fan tombarelles a l’aire
la meva tia ● ● condueix amb prudència
aquest taxista ● ● em porta galetes fetes per ella

7. Perquè una oració tingui sentit el verb ha de concordar amb el nom o el pronom personal
que realitza el que el verb diu. Però, en què han de concordar?
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8. Per tenir un vocabulari ric la llengua disposa de diferents recursos, com ara usar paraules
sinònimes. On podem trobar paraules sinònimes d’altres paraules? Què hem de fer per
buscar-les?
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9.Troba paraules sinònimes de les que hi ha en negreta i construeix una oració amb cada
una.
● Els alumnes de tercer aprenen l’alfabet de memòria.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● La decisió que han pres no és justa.
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 6
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● Van acordar que estudiarien les arrels del problema.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
10. Ordena per ordre alfabètic les paraules següents: fracció, fum, frenar, fanal.
1a . .................................
2a . .................................
3a . .................................
4a . .................................

1. Completa els buits de les oracions següents amb b o v segons convingui:
● La . ....lanca passa. ....a moltes estones llegint en aquella bi. ....lioteca.
● En Rafael era un gran in. ....entor. A la fà. ....rica del seu pare hi funciona . .... en molts dels seus in-
.... ents.
● La me. ....a amiga Teresa treballa. ....a de co. ....radora en el metro de Barcelona.
2. Completa la regla següent:
■ Davant de b s’escriu ............
■ Davant de v s’escriu ..............
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 7
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
■ S’escriu ............ quan alterna u amb v en paraules de la mateixa família.
■ S’escriu ............ quan alterna p amb b en paraules de la mateixa família.
■ S’escriuen amb v les formes del verb acabades en ............
3. Indica la persona i el temps de les formes verbals següents:
cantava
dormiré
saltem
havien cantat
jugaràs
menjo
escriurem
persona temps

4. Completa els espais buits amb les paraules polisèmiques adients.
● En Jordi té mal de . ................... Segurament demà no vindrà a escola.
● La Mercè es va tacar el . ................... de la camisa.
● En Ramon no caminava bé.Tenia un . ................... de poll al dit petit del peu.
● Li va entrar molta aigua a la cabina, perquè tenia l’. ................... de bou obert.
5. Torna a escriure aquest text, però passa els verbs del present al passat, com si la història
hagués tingut lloc ahir.
El capità està cada vegada més feble. Baixa i puja les escales, va amunt i avall, de la taverna a la sala i,
de vegades, treu el nas per la porta per olorar el mar, es repenja per les parets per no caure i respira
amb dificultat, com si pugés una muntanya. A mi no em fa gaire cas [...].
ROBERT LOUIS STEVENSON, L’illa del tresor
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6. Inventa’t dos rodolins. Posa-hi força imaginació!
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 7
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
● . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

1. Completa els espais buits amb la forma del verb haver que convingui.
Tots nosaltres . ........... sortit d’hora per arribar puntuals a l’estació del tren. Després ............ anat a l’activitat
de teatre que ens ............proposat els mestres de l’escola. Els organitzadors ............fet un muntatge
espectacular. Ens ............agradat molt.
2. Omple els buits amb a o ha i després completa la regla:
● Aniré . .... comprar el regal . .... la botiga de la plaça.
● ..... vingut content . .... la festa.
● Com que . .... arribat . .... les tres en punt, sortirem abans.
■ Fem servir la forma ha quan . ............................................................................
■ Fem servir la forma a quan ..............................................................................
3. Completa els buits amb i o hi:
● La Mercè . .... la Núria . .... mengen cada dia.
● ..... volia anar, però no . .... cabia.
● M’agraden els primers plats . .... els segons plats d’aquell restaurant. Per això . .... vull anar.
■ Fem servir la forma i quan ...............................................................................
■ Fem servir la forma hi quan .............................................................................
4. Completa els buits amb o o ho:
● No sap si vol anar a jugar . .... quedar-se a casa.
● ..... vol ensenyar a tothom.
● Vine . .... queda’t, però tot no . .... pots fer.
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 8
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
● No . .... veig gens clar que només sigui blanc . .... negre.
■ Fem servir la forma o quan ..............................................................................
■ Fem servir la forma ho quan ............................................................................

5. Marca amb una creu si els grups de paraules següents són una oració o no ho són:
6. Què has de fer amb aquest grup de paraules perquè sigui una oració?
els científics estan la Uns costums de investigant blanca europeus balena.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Ara fes-ho:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 8
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
El seu telèfon mòbil és molt petit.
Pati salta galetes al i menja.
Sabata nova és la corre.
Les bicicletes baixen veloces el pendent.
Cap d’aquests nombres no és trencat.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
7. Què és una família de paraules? Escriu-ho i posa’n un exemple.
és una oració no és una oració
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8. Classifica les paraules següents en famílies de paraules. Escriu primer la paraula primitiva
i després, les derivades. A continuació, subratlla’n tots els lexemes, encercla’n els sufixos i
emmarca’n els prefixos.
refredat, carretera, camisola, fredolic, carrer, refredar, carretó, camiseria, descamisat, fred, carro
primitiva:
derivades
primitiva:
derivades
primitiva:
derivades

1. Escriu les paraules que corresponen a aquestes definicions.
● Primer mes de l’any: ........................
● Lloc destinat a realitzar-hi exercicis físics: ........................
● Persona encarregada d’aplicar les lleis amb autoritat per instruir o sentenciar: ........................
● Diversió, entreteniment: ........................
● Terreny on es conreen plantes ornamentals: ........................
2. Completa la regla del so de la j de jaqueta:
■ Escrivim . ....................... davant de a, o, u. Exemples: ..........................................
■ Escrivim . ....................... davant de e, i. Exemples: .............................................
■ En són excepcions: .......................................................................................
3. Per què els grups de paraules següents no són oracions? Explica-ho.
● Aquella noia petita de la mestra de català.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● La canta amiga de Júlia a la coral.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● L’amic de la Mònica tenien molts cromos de la nova col·lecció.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. Destria el bloc que té com a nucli un nom del bloc que té com a nucli un verb en les oracions
següents:
● La noia canta a la coral de l’escola.
● El lloro d’en Guifré s’ha escapat.
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 9
Nom: .........................................................................
Data: ..........................

● Dilluns que ve vindrà el cosí de la Marina.
● El camió va anar del poble a la ciutat en quinze minuts.
5. Descompon aquestes paraules seguint el quadre següent:
derivada
aprimar
nuvolada
llibretera
desvestir
trasplantar
QUÈ HEM APRÈS?
6. Inventa’t una narració fantàstica i escriu-la.
UNITAT 19
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
prefix paraula primitiva sufix
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 10
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
1. Quines grafies escrivim davant de cada vocal per representar el so de la c de casa? Escriu
dos exemples de cada cas.
● a: .......................................................................................
● e: .......................................................................................
● i: .......................................................................................
● o: .......................................................................................
● u: .......................................................................................
2. Completa els buits amb c, qu o q segons convingui:
.....uadern, .....açador, mà. ....ina, pa. ....et, .....olumna, .....ol, .....alaixera, .....uina, .....uatre,
.....ursa, .....apsa, .....ontrari, fàbri. ....a, va. ....es, .....uriós, .....olom, .....apella, .....edar
3. Organitza els elements següents per escriure una fórmula que representi com està format
el sintagma nominal:
complements del nom (CN), determinants (Det.), noms (N), sintagma nominal (SN)
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. Escriu cinc sintagmes nominals que segueixin aquest esquema: Det. + N + CN (adjectiu)
determinant nom CN (adjectiu)

5. Subratlla els sintagmes nominals de les oracions següents:
● Els nens despistats s’obliden els deures.
● Cada dia esmorzo un entrepà de tonyina.
● Arreglaran les cadires velles a la fusteria nova.
● Els telèfons mòbils són cada vegada més petits.
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 10
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
6. Indica si les oracions següents tenen un sentit real o figurat.
● Et parlo amb el cor a la mà, m’has de creure. real figurat
● La meva àvia ha perdut el fil de color negre. real figurat
● La Laura es passa el dia als núvols. real figurat
● Ens hem banyat en una piscina
en què el nivell de l’aigua ens arribava al coll. real figurat
● El carnisser m’ha donat un sac d’ossos. real figurat
● No ha entès res; ha perdut el fil només començar. real figurat
● No en trauràs l’aigua clara, d’aquest problema. real figurat
● En Joan ha caigut i s’ha fet mal al cap. real figurat

1. Relaciona cada definició amb la paraula corresponent:
Cop donat amb el peu a la pilota ●
Moble amb calaixos per guardar-hi roba ●
Anyell ●
Vent del sud-est ●
Jove de primera volada ●
Home a qui s’atribueix un poder diabòlic ●
Fruit de la maduixera ●
Instrument de ferro o d’acer que, un cop
calent, serveix per allisar la roba ●
2. Completa la regla del so de xeix:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 11
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
● xai
● xitxarel·lo
● planxa
● maduixa
● bruixot
● xaloc
● calaixera
● xut
■ Escrivim . ............... a principi de paraula. Exemples: ................................................
■ Escrivim . ............... després d’una consonant. Exemples: ...........................................
■ Escrivim . ............... després de . ............... i a final de . .........................................
■ Exemples: .....................................................................................................
3. Escriu una oració a partir de cada dibuix i assenyala el sintagma nominal, el verbal i el nucli
de cadascuna.
.....................................................................
.....................................................................

QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 11
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
.....................................................................
.....................................................................
.....................................................................
4. Escriu una situació en què es puguin aplicar les frases fetes següents:
● Ser un manetes: .....................................................................
● Estar de mala lluna: .....................................................................
● Estar tocat del bolet: .....................................................................

1. Quines grafies escrivim davant de cada vocal per representar el so de la g de gat? Escriu dos
exemples per a cada cas:
● a: .....................................................................
● e: .....................................................................
● i: .....................................................................
● o: .....................................................................
● u: .....................................................................
2. Completa amb g o gu els espais buits:
formi. ....a, .....asela, an. ....ila, gro. ....a, es. ....errar, à. ....ila, re. ....al, oran. ....utan, espa. ....eti,
llo. ....er, .....ineu, .....rxo, re. ....ular, car. ....ol, can. ....ur, gro. ....enc, arru. ....a
3. Posa dièresi en les paraules que n’hagin de dur:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 12
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
● llengues ● paraiguer ● aiguera ● aigua
● joguina ● linguista ● guitarra ● pinguí
4. Localitza en el text següent tots els enllaços que hi trobis i encercla’ls:
La Mercè de la carnisseria i la Ramona de la fruiteria van anar juntes fins a l’ajuntament a manifestar-se
contra la nova organització del mercat.Volien que, en comptes de recollir les escombraries una vegada al dia,
ho fessin almenys dues vegades i d’una manera selectiva, ja que, així, el mercat quedava més net, però també
col·laborava en la campanya de reciclatge.
5. Inventa’t oracions en què surtin els enllaços següents:
a, amb, de, per, que, i, però, o, sobretot, en comptes de
● a: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● amb: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● de: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● per: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● que: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

● i: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● però: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● o: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● sobretot: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● en comptes de: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6. Completa els espais buits amb l’enllaç que creguis convenient:
● Vam sucar llesques de pa . ............... tomàquet.
● Tenien ganes de sortir . ............... el cotxe, ................ se’ls va espatllar.
● M’agrada molt córrer . ............... saltar.
● El llibre . ............... em vas deixar ahir el tinc . ............... casa.
● De tant . ............... tant vaig . ............... fer escalada.
7. Fes servir comparacions per dir que...:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 12
Nom: .........................................................................
Data: ..........................
● un nen menja a miques: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● algú està molt vermell: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● algú té molta pressa: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● fa molt de fred: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● una camisa és molt blanca: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● algú és espavilat: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
8. Què volen dir les comparacions següents? Explica-ho:
● L’atleta corre com una tortuga: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● Un noi és alt com el massís de Montserrat: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● Una moto ràpida com un llamp: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● Té les mans calentes com un torró: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● És tan prima com un full de paper: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● És espavilada com una llebre: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

QUÈ EN SABEM?
Nom: ......................................................................... Data: ...................... ....
1. La persona que ha escrit aquest text s’ha deixat les majúscules. Corregeix-lo i posa-les-hi tu.
una vegada hi havia una donzella molt bonica que es deia wanjiku. es va prometre amb un jove molt atractiu
el nom del qual era muthengi. van matar un bou i van fer una gran festa al poblat de kamuli per celebrar
el seu prometatge.
2. Classifica les paraules següents segons el nombre de síl·labes que tenen:
pàgina, sol, neu, muntanya, dijous, pastisseria, àlbum, província, sabó, música, guitarra, dèbil, gener, silenci,
biblioteca, clau, pa, farmàcia, papallona, avió
3. Què és un dígraf? Posa’n exemples de la llista de paraules de l’activitat 2:
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
4. Què és un diftong? Escriu-ne exemples de la llista de paraules de l’activitat 2:
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5. Observa les paraules següents i completa el quadre:
sandàlia, memòria, acordió, cafè, molí, créixer, músic
Quan una paraula ha de portar accent gràfic, he de tenir present que:
■ La a porta accent ....................................................................
■ La e porta accent ....................................................................
■ La i porta accent ....................................................................
■ La o porta accent ....................................................................
■ La u porta accent ....................................................................
UNITATS 1, 2, 3, 4
monosíl·labes bisíl·labes trisíl·labes de més de tres

QUÈ EN SABEM?
Nom: ......................................................................... Data: ...................... ....
6. Completa el text amb les paraules següents:
cotxe, zoològic, aquest, el, meu, verd, l’, els, dos, sorollós, gran, xops
.................. matí plovia i he agafat . .............. paraigua . ................. per anar al . ................
Quan anava a agafar . ................. autobús, he vist que ja arribaven . ................. amics amb els quals
havia quedat. Mentre ens esperàvem, un . ................. vermell i . ................. ha passat sobre un
.................. bassal ple d’aigua i ens ha deixat els abrics . .................
7. Classifica les paraules de l’activitat anterior:
determinants noms adjectius
8. Ordena aquestes paraules segons l’ordre alfabètic:
● bicicleta, barret, barraca, beisbol: .....................................................................
● domiciliació, domèstic, domiciliari, domicili: .....................................................................
9. De les paraules derivades següents, destria’n l’arrel dels sufixos i els prefixos, i després classifica’ls:
emmirallar, desordenar, llibreria, descartar, desarrelar, ingestió
prefixos arrel sufixos
UNITATS 1, 2, 3, 4

QUÈ EN SABEM? UNITATS 1, 2, 3, 4
Nom: .........................................................................
Data: ...................... ....
10. Observa amb atenció el dibuix següent:
11.Tria els llocs i els personatges que t’agradin més i escriu la presentació d’un conte.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

QUÈ EN SABEM? UNITATS 5, 6, 7, 8
Nom: .........................................................................
Data: ...................... ....
1.Algunes de les paraules següents s’han d’accentuar. Posa accent en les que calgui i justifica
en cada cas la teva decisió:
camió S’accentua perquè és aguda acabada en vocal.
examens
carbo
cocodril
cadira
manec
Ramon
frances
centimetre
ultim
2. El text que et reproduïm conté les faltes següents: 3 d’apostrofació, 2 de contracció i 6 relacionades
amb b i v. Escriu el text corregit a continuació:
El últim dia de el mes de avril vam anar a el Museu Arqueològic de Ripoll.A la entrada ens va revre el director
per explicar-nos les últimes novetats i els projectes que volien dur a terme. Després vam visitar-lo.Va ser
molt interessant. En sortir, vam anar a la bivlioteca municipal. Estaba plena de nois que preparaben un treball
sobre els inbents.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3.Algunes paraules d’aquestes oracions han perdut la lletra h. Corregeix-les:
● La seva amiga a anat a buscar el regal. ........................................................
● O va dir a tothom i ningú no se’l va creure. ........................................................
● I havia un gran enrenou i van avisar el porter. ........................................................
● Vindràs avui o demà? ........................................................

QUÈ EN SABEM? UNITATS 5, 6, 7, 8
Nom: .........................................................................
Data: ...................... ....
4. Omple el quadre amb les formes verbals corresponents:
persona
nosaltres
ells o elles
abans
vas saltar
5. Completa aquests grups de paraules i forma oracions.
● Els venedors d’ordinadors d’última generació . .................................................................
● .......................................................................................... juguem al pati de l’escola.
● ..................................................................................................... cauen a la tardor.
● L’hàmster petit de la Mariona . ....................................................................................
6. Digues si les paraules en negreta són verbs o no ho són.
Aleshores en Kemati va aixecar els ulls i va dir:
—Certament, venerable pare, però el somni era com un manament i la muntanya em crida. És per això que
he vingut.
—Digues, doncs, quin és aquest somni més fort que la temença dels esperits dels avantpassats, més fort,
fins i tot, que la teva obligació envers els pares.
7. Escriu dues oracions amb cada una de les paraules polisèmiques que hi ha a continuació,
però amb un significat diferent.
● coll: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● ull: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● peu: 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
ara
canto
dormin
després
parlaren

8. Completa la definició següent:
■ Les paraules polisèmiques són ...........................................................................
9. Observa aquest grup de paraules i després respon:
camisa, camisola, descamisat, camiseria
● És una família de paraules? sí no
● Com es formen les famílies de paraules?
QUÈ EN SABEM? UNITATS 5, 6, 7, 8
Nom: .........................................................................
Data: ...................... ....
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● Tria una de les paraules següents i forma’n una família: taula, flor, carro.
...............................: ......................................................................................
10.Tria qualsevol dels recursos poètics que has estudiat per expressar el que et suggereixen,
el que et fan pensar i el que et recorden aquestes imatges, i també el que t’impressiona
de cadascuna.

QUÈ EN SABEM? UNITATS 9,10,11,12
Nom: .........................................................................
Data: ...................... ....
1.Amb les lletres de la graella, que pots repetir tantes vegades com vulguis, forma cinc paraules
per a cada una de les columnes de més avall.
a j g u
o f i e
m n q r
t l p s
so de la c de casa so de la g de gat so de la j de jaqueta
c qu g gu g j
2. Digues si són vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
Quan tenim el so de la c de casa escrivim:
– c davant de e i i V F
– c davant de o V F
– qu davant de e i i V F
Quan tenim el so de la g de gat escrivim:
– g davant de a, o, u V F
– g davant de e, i V F
– gu davant de a, o, u V F
Quan tenim el so de la j de jaqueta escrivim:
– j davant de i V F
– j davant de o V F
– les paraules Jesús i jersei són una excepció a la norma V F

3. Escriu x o ix en els espais buits següents:
ca. ....a, .....ocolata, .....emeneia, cala. ...., dibu. ...., pe....., pan. ....a, rodan. ....a, madu. ....a.
4. Combina paraules dels diferents grups per formar-ne oracions.
(Pots variar els gènere o el nombre de les paraules si et convé.)
les
el
la
un
una
l’
● . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
● . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
5. Separa el sintagma nominal i el sintagma verbal d’aquestes oracions. Després marca’n els
nuclis i els complements. Dins el sintagma nominal senyala també els determinants.
● El jardiner del jardí botànic de Blanes busca cargols quan plou.
● Té un bon toc de pilota, el nou fitxatge de l’equip del poble.
● Vosaltres anireu sols amb tren.
● Caminen pel desert.
QUÈ EN SABEM? UNITATS 9, 10, 11, 12
Nom: .........................................................................
Data: ...................... ....
nosaltres
vosaltres
gat
nen
jordi
animals
del zoològic
de la Roser
negre
riallera
de Vic
bonica
anirem
mengen
salta
banyava
és
s’adapten
illa de Mallorca
properes
vacances
cap de setmana
ensaïmades
piscina

QUÈ EN SABEM? UNITATS 9, 10, 11, 12
Nom: ......................................................................... Data: ...................... ....
6. Relaciona els dibuixos amb les frases fetes següents:
2
No dir ni ase ni bèstia.
4
Costar un ull de la cara.
Anar amb una sabata i una espardenya.
1
5
3
Donar un cop de mà.
Fer la guitza.

QUÈ EN SABEM?
7. Completa els grups de paraules següents i forma’n comparacions:
● En Peret és alt . ...................................................................................................
● Tenia el nas vermell . .............................................................................................
● La pel·lícula era avorrida . .......................................................................................
● Té els ulls negres . ...............................................................................................
8.Tria una de les opcions següents:
UNITATS 9, 10, 11, 12
Nom: .........................................................................
Data: ...................... ....
a. Escriu una carta a un amic o una amiga per explicar-li els darrers fets importants que has viscut i per
convidar-lo a passar un cap de setmana amb la teva família.
b.Escriu el final d’una història fantàstica en la qual un extraterrestre aterra al nostre planeta just quan
s’està jugant un partit en un camp de futbol del teu barri o poble.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

MÉS RECURSOS PER ENSENYAR LLENGUA
1. Conjugació dels verbs regulars:
– primera conjugació: cantar
– segona conjugació: témer
– segona conjugació: perdre
– tercera conjugació: dormir
– tercera conjugació: servir
2. Conjugació del verb auxiliar haver

1. Primera conjugació: cantar
Present
canto
cantes
canta
cantem
canteu
canten
Pretèrit imperfet
cantava
cantaves
cantava
cantàvem
cantàveu
cantaven
Pretèrit perfet Pretèrit perfet
simple perifràstic
cantí vaig cantar
cantares vas cantar
cantà va cantar
cantàrem vam cantar
cantàreu vau cantar
cantaren van cantar
Futur simple
cantaré
cantaràs
cantarà
cantarem
cantareu
cantaran
Condicional simple
cantaria
cantaries
cantaria
cantaríem
cantaríeu
cantarien
simple: cantar
compost: haver cantat
CONJUGACIÓ DELS VERBS REGULARS
Indicatiu
Pretèrit indefinit
he cantat
has cantat
ha cantat
hem cantat
heu cantat
han cantat
Pretèrit plusquamperfet
havia cantat
havies cantat
havia cantat
havíem cantat
havíeu cantat
havien cantat
Pretèrit anterior Pretèrit anterior
simple perifràstic
haguí cantat vaig haver cantat
hagueres cantat vas haver cantat
hagué cantat va haver cantat
haguérem cantat vam haver cantat
haguéreu cantat vau haver cantat
hagueren cantat van haver cantat
Futur compost
hauré cantat
hauràs cantat
haurà cantat
haurem cantat
haureu cantat
hauran cantat
Condicional compost
hauria o haguera cantat
hauries o hagueres cantat
hauria o haguera cantat
hauríem o haguérem cantat
hauríeu o haguéreu cantat
haurien o hagueren cantat
Infinitiu Gerundi Participi
simple: cantant
compost: havent cantat
Present
canti
cantis
canti
cantem
canteu
cantin
cantat, cantada
cantats, cantades
Subjuntiu
Pretèrit imperfet
cantés
cantessis
cantés
cantéssim
cantéssiu
cantessin
Pretèrit perfet
hagi cantat
hagis cantat
hagi cantat
hàgim cantat
hàgiu cantat
hagin cantat
Pretèrit
plusquamperfet
hagués cantat
haguessis cantat
hagués cantat
haguéssim cantat
haguéssiu cantat
haguessin cantat
Imperatiu
canta (tu)
canti (ell, ella)
cantem (nosaltres)
canteu (vosaltres)
cantin (ells, elles)

2. Segona conjugació: témer
Present
temo
tems
tem
temem
temeu
temen
Pretèrit imperfet
temia
temies
temia
temíem
temíeu
temien
Pretèrit perfet Pretèrit perfet
simple perifràstic
temí vaig témer
temeres vas témer
temé va témer
temérem vam témer
teméreu vau témer
temeren van témer
Futur simple
temeré
temeràs
temerà
temerem
temereu
temeran
Condicional simple
temeria
temeries
temeria
temeríem
temeríeu
temerien
simple: témer
compost: haver temut
CONJUGACIÓ DELS VERBS REGULARS
Indicatiu
Pretèrit indefinit
he temut
has temut
ha temut
hem temut
heu temut
han temut
Pretèrit plusquamperfet
havia temut
havies temut
havia temut
havíem temut
havíeu temut
havien temut
Pretèrit anterior Pretèrit anterior
simple perifràstic
haguí temut vaig haver temut
hagueres temut vas haver temut
hagué temut va haver temut
haguérem temut vam haver temut
haguéreu temut vau haver temut
hagueren temut van haver temut
Futur compost
hauré temut
hauràs temut
haurà temut
haurem temut
haureu temut
hauran temut
Condicional compost
hauria o haguera temut
hauries o hagueres temut
hauria o haguera temut
hauríem o haguérem temut
hauríeu o haguéreu temut
haurien o hagueren temut
Infinitiu Gerundi Participi
Simple: tement
Compost: havent temut
Present
temi
temis
temi
temem
temeu
temin
temut, temuda
temuts, temudes
Subjuntiu
Pretèrit imperfet
temés
temessis
temés
teméssim
teméssiu
temessin
Pretèrit perfet
hagi temut
hagis temut
hagi temut
hàgim temut
hàgiu temut
hagin temut
Pretèrit
plusquamperfet
hagués temut
haguessis temut
hagués temut
haguéssim temut
haguéssiu temut
haguessin temut
Imperatiu
tem (tu)
temi (ell, ella)
temem (nosaltres)
temeu (vosaltres)
temin (ells, elles)

3. Segona conjugació: perdre
Present
perdo
perds
perd
perdem
perdeu
perden
Pretèrit imperfet
perdia
perdies
perdia
perdíem
perdíeu
perdien
Pretèrit perfet Pretèrit perfet
simple perifràstic
perdí vaig perdre
perderes vas perdre
perdé va perdre
perdérem vam perdre
perdéreu vau perdre
perderen van perdre
Futur simple
perdré
perdràs
perdrà
perdrem
perdreu
perdran
Condicional simple
perdria
perdries
perdria
perdríem
perdríeu
perdrien
simple: perdre
compost: haver perdut
CONJUGACIÓ DELS VERBS REGULARS
Indicatiu
Pretèrit indefinit
he perdut
has perdut
ha perdut
hem perdut
heu perdut
han perdut
Pretèrit plusquamperfet
havia perdut
havies perdut
havia perdut
havíem perdut
havíeu perdut
havien perdut
Pretèrit anterior Pretèrit anterior
simple perifràstic
haguí perdut vaig haver perdut
hagueres perdut vas haver perdut
hagué perdut va haver perdut
haguéremperdut vam haver perdut
haguéreu perdut vau haver perdut
hagueren perdut van haver perdut
Futur compost
hauré perdut
hauràs perdut
haurà perdut
haurem perdut
haureu perdut
hauran perdut
Condicional compost
hauria o haguera perdut
hauries o hagueres perdut
hauria o haguera perdut
hauríem o haguérem perdut
hauríeu o haguéreu perdut
haurien o hagueren perdut
Infinitiu Gerundi Participi
simple: perdent
compost: havent perdut
Present
perdi
perdis
perdi
perdem
perdeu
perdin
perdut, perduda
perduts, perdudes
Subjuntiu
Pretèrit imperfet
perdés
perdessis
perdés
perdéssim
perdéssiu
perdessin
Pretèrit perfet
hagi perdut
hagis perdut
hagi perdut
hàgim perdut
hàgiu perdut
hagin perdut
Pretèrit
plusquamperfet
hagués perdut
haguessis perdut
hagués perdut
haguéssim perdut
haguéssiu perdut
haguessin perdut
Imperatiu
perd (tu)
perdi (ell, elles)
perdem (nosaltres)
perdeu (vosaltres)
perdin (ells, elles)

4. Tercera conjugació: dormir
Present
dormo
dorms
dorm
dormim
dormiu
dormen
Pretèrit imperfet
dormia
dormies
dormia
dormíem
dormíeu
dormien
Pretèrit perfet Pretèrit perfet
simple perifràstic
dormí vaig dormir
dormires vas dormir
dormí va dormir
dormírem vam dormir
dormíreu vau dormir
dormiren van dormir
Futur simple
dormiré
dormiràs
dormirà
dormirem
dormireu
dormiran
Condicional simple
dormiria
dormiries
dormiria
dormiríem
dormiríeu
dormirien
CONJUGACIÓ DELS VERBS REGULARS
Indicatiu
Infinitiu Gerundi Participi
simple: dormir
compost: haver dormit
Pretèrit indefinit
he dormit
has dormit
ha dormit
hem dormit
heu dormit
han dormit
Pretèrit plusquamperfet
havia dormit
havies dormit
havia dormit
havíem dormit
havíeu dormit
havien dormit
Pretèrit anterior Pretèrit anterior
simple perifràstic
haguí dormit vaig haver dormit
hagueres dormit vas haver dormit
hagué dormit va haver dormit
haguéremdormit vam haver dormit
haguéreu dormit vau haver dormit
hagueren dormit van haver dormit
Futur compost
hauré dormit
hauràs dormit
haurà dormit
haurem dormit
haureu dormit
hauran dormit
Condicional compost
hauria o haguera dormit
hauries o hagueres dormit
hauria o haguera dormit
hauríem o haguérem dormit
hauríeu o haguéreu dormit
haurien o hagueren dormit
simple: dormint
compost: havent dormit
Present
dormi
dormis
dormi
dormim
dormiu
dormin
dormit, dormida
dormits, dormides
Subjuntiu
Pretèrit imperfet
dormís
dormissis
dormís
dormíssim
dormíssiu
dormissin
Pretèrit perfet
hagi dormit
hagis dormit
hagi dormit
hàgim dormit
hàgiu dormit
hagin dormit
Pretèrit
plusquamperfet
hagués dormit
haguessis dormit
hagués dormit
haguéssim dormit
haguéssiu dormit
haguessin dormit
Imperatiu
dorm (tu)
dormi (ell, ella)
dormim (nosaltres)
dormiu (vosaltres)
dormin (ells, elles)

5. Tercera conjugació: servir
Present
serveixo
serveixes
serveix
servim
serviu
serveixen
Pretèrit imperfet
servia
servies
servia
servíem
servíeu
servien
Pretèrit perfet Pretèrit perfet
simple perifràstic
serví vaig servir
servires vas servir
serví va servir
servírem vam servir
servíreu vau servir
serviren van servir
Futur simple
serviré
serviràs
servirà
servirem
servireu
serviran
Condicional simple
serviria
serviries
serviria
serviríem
serviríeu
servirien
simple: servir
compost: haver servit
CONJUGACIÓ DELS VERBS REGULARS
Indicatiu
Pretèrit indefinit
he servit
has servit
ha servit
hem servit
heu servit
han servit
Pretèrit plusquamperfet
havia servit
havies servit
havia servit
havíem servit
havíeu servit
havien servit
Pretèrit anterior Pretèrit anterior
simple perifràstic
haguí servit vaig haver servit
hagueres servit vas haver servit
hagué servit va haver servit
haguérem servit vam haver servit
haguéreu servit vau haver servit
hagueren servit van haver servit
Futur compost
hauré servit
hauràs servit
haurà servit
haurem servit
haureu servit
hauran servit
Condicional compost
hauria o haguera servit
hauries o hagueres servit
hauria o haguera servit
hauríem o haguérem servit
hauríeu o haguéreu servit
haurien o hagueren servit
Infinitiu Gerundi Participi
simple: servint
compost: havent servit
servit, servida
servits, servides
Present
serveixi
serveixis
serveixi
servim
serviu
serveixin
Subjuntiu
Pretèrit imperfet
servís
servissis
servís
servíssim
servíssiu
servissin
Pretèrit perfet
hagi servit
hagis servit
hagi servit
hàgim servit
hàgiu servit
hagin servit
Pretèrit
plusquamperfet
hagués servit
haguessis servit
hagués servit
haguéssim servit
haguéssiu servit
haguessin servit
Imperatiu
serveix (tu)
serveixi (ell, ella)
servim (nosaltres)
serviu (vosaltres)
serveixin (ells, elles)

1. Haver
Present
he
has
ha
hem
heu
han
Pretèrit imperfet
havia
havies
havia
havíem
havíeu
havien
Pretèrit perfet Pretèrit perfet
simple perifràstic
haguí vaig haver
hagueres vas haver
hagué va haver
haguérem vam haver
haguéreu vau haver
hagueren van haver
Futur simple
hauré
hauràs
haurà
haurem
haureu
hauran
Condicional simple
hauria o haguera
hauries o hagueres
hauria o haguera
hauríem o haguérem
hauríeu o haguéreu
haurien o hagueren
simple: haver
compost: haver hagut
CONJUGACIÓ DEL VERB AUXILIAR
Indicatiu
Pretèrit indefinit
he hagut
has hagut
ha hagut
hem hagut
heu hagut
han hagut
Pretèrit plusquamperfet
havia hagut
havies hagut
havia hagut
havíem hagut
havíeu hagut
havien hagut
Pretèrit anterior Pretèrit anterior
simple perifràstic
haguí hagut vaig haver hagut
hagueres hagut vas haver hagut
hagué hagut va haver hagut
haguérem hagut vam haver hagut
haguéreu hagut vau haver hagut
hagueren hagut van haver hagut
Futur compost
hauré hagut
hauràs hagut
haurà hagut
haurem hagut
haureu hagut
hauran hagut
Condicional compost
hauria o haguera hagut
hauries o hagueres hagut
hauria o haguera hagut
hauríem o haguérem hagut
hauríeu o haguéreu hagut
haurien o hagueren hagut
Infinitiu Gerundi Participi
simple: havent
compost: havent hagut
—
—
—
—
—
hagut, haguda
haguts, hagudes
Present
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
Subjuntiu
Pretèrit imperfet
hagués
haguessis
hagués
haguéssim
haguéssiu
haguessin
Pretèrit perfet
hagi hagut
hagis hagut
hagi hagut
hàgim hagut
hàgiu hagut
hagin hagut
Pretèrit
plusquamperfet
hagués hagut
haguessis hagut
hagués hagut
haguéssim hagut
haguéssiu hagut
haguessin hagut
Imperatiu

BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
ARNAU, J. «Educación en la segunda lengua y rendimiento escolar: una revisión de la problemática
general». SIGUAN, M (ed.). Enseñanza en dos lenguas y resultados escolares.
Barcelona: ICE (UB), 1985.
ARNAU,J.et al. La educación bilingüe. Barcelona: ICE (UB/Horsori), 1992.
ARNAU,J.Escola i llengües en contacte. Barcelona: Ceac, 1988.
ARTIGAL, J. (coord.). Els programes d’immersió lingüística als territoris de llengua catalana.
Barcelona: Fundació Bofill, 1995.
ARTIGAL, J.M.La immersió lingüística a Catalunya: consideracions psicolingüístiques i sociolingüístiques.
Vic: Eumo, 1989.
ARTIGAL,J.M. et al. Com fer descobrir una nova llengua.Vic: Eumo, 1984.
BAETENS,H.Principis bàsics del bilingüisme. Barcelona: La Magrana, 1989.
BAKER C. Fundamentos de educación y bilingüismo. Madrid: Cátedra.
CASSANY,D.;LUNA,M. et al. Ensenyar llengua. Barcelona: Graó, 1993.
CATALÀ,G.et al. Avaluació de la comprensió lectora. Barcelona: Graó, 1996.
CODINA,F.;FARGAS,A.Proposta de classificació dels errors d’ortografia.Vic: Eumo, 1991.
COLOMER,T. et al. Ajudar a llegir. La formació lectora a Primària i Secundària. Barcelona:
Barcanova, 1992.
COLOMER,T.; CAMPS,A.Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre. Barcelona: Edicions 62, 1991.
DIVERSOS AUTORS. El tractament de les llengües a l’Educació Primària. Generalitat de Catalunya.
Departament d’Ensenyament.
ECOUEN,G.R.Formar infants productors de textos. Barcelona: Graó, 1992.
RIVIÈRE,A.La psicología de Vigotski. Madrid: Aprendizaje-Visor, 1985.
SOLÉ,I.Estrategias de lectura. Barcelona: Graó, 1992.