You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Luis Villalba<br />
Diego Molina<br />
Raül Gil<br />
Manuel Arévalo
Qué es una marjal?<br />
És una zona humida normalment situada prop <strong>del</strong><br />
mar amb una gran riquesa en quant a fauna i<br />
Flora.<br />
Aquestes zones son estacions en la migració<br />
d’algunes aus entre el nord d’Europa i Àfrica.
<strong>La</strong> <strong>Marjal</strong> <strong>del</strong> <strong>Moro</strong><br />
És un espai protegit considerat com a ZEPA situat<br />
entre Sagunt i Puçol concretament en l’Horta<br />
Nord. És una de les zones més importants per a les<br />
aus aquátiques de la comunitat Valenciana.
História de la <strong>Marjal</strong><br />
Anteriorment, cobria la distància entre l´Albufera i<br />
a través <strong>del</strong> litoral de Canet d’en Berenguer. <strong>La</strong><br />
seua destrucció es va iniciar amb els cultius<br />
d´arròs i posteriorment, i degut a les baixades <strong>del</strong>s<br />
preus <strong>del</strong>s cultius, s’anaren venent els terrenys per<br />
a la construcció de vivendes en les platges, el<br />
que va destruit per complet la marjal i la va<br />
separar en xicotets nuclis.
Tambe es va destruir per la zona superior de<br />
Sagunt per una posible expansió <strong>del</strong>s Altos Hornos<br />
<strong>del</strong> Mediterráneo. En 1995 es tanquen los Altos<br />
Hornos i la Generalitat Valenciana compra les 800<br />
hectarees corresponents a aquest polígon. 300<br />
de les 800 es catalogen com sol no urbanitzable<br />
de protecció especial declarant-se en 1996 com<br />
zona ZEPA, la resta es declara com a sol<br />
urbanitzable per a l’ús industrial on s’esta<br />
construint el Parc industrial de Sagunt.
Espécies de la <strong>Marjal</strong><br />
En aquest espai s’han registrat 249 especies<br />
diferents:<br />
En les vegetals trobem una especie endémica<br />
exclusiva la Limonium Dufourii.<br />
En les animals, trobem sempre en bandades<br />
amb formació de <strong>del</strong>ta el cormoran gegant.
Palmito (Chamaerops humilis)<br />
Timonet (Thymus vulgaris)<br />
Satureja (Satureja hortensis)
Garça (Ardea herodias) Cerceta comú (Anas crecca)<br />
Focha (Fulica atra)<br />
Cormorà (Phalacrocorax carbo)
A pesar de la xicoteta<br />
extensió, destaquen les<br />
poblacions de peixos<br />
endémics com samaruc<br />
(Valencia hispanica) fartet<br />
(Aphanius iberus). En<br />
altres temps, inclus va ser<br />
una de les zones ideals<br />
per a la pesca tradicional<br />
de l’anguila.
Amenaces<br />
Construcció de infraestructures. Les actuacions en infraestructures<br />
baix el nombre e recuperació de plages acometen la construcció de espigons i molls. Lo que dona lloc<br />
a un augment progressiu de l’erosió de les costes i la reducció de l’ampli d’aquestes.<br />
Contamació. <strong>La</strong> contaminació per productes químics pot ser produïda per vertits<br />
incontrolats (fangs que inclouen metalls pesants, i substàncies tòxiques) o també per pesticides que son<br />
perjudicials per a les espècies limícoles.<br />
Desforestació. <strong>La</strong> continua destrucció de<br />
flora protegida (canyes i juncs) per a plantar cultius o<br />
urbanitzar-les.
Recuperació de la <strong>Marjal</strong><br />
Mitjançant jornades de plantació o de neteja, ja siga amb la<br />
col laboració de voluntaris o d’estudiants de diferents centres,<br />
es procedeix a la recuperació d’antigues zones de flora<br />
pèrdues fa temps.<br />
Diari de plantació:<br />
El dia 21 de gener visitarem la<br />
marjal <strong>del</strong> moro amb la finalitat<br />
de plantar nous exemplars de<br />
flora per a la recuperació de la<br />
<strong>Marjal</strong>.
Ubicació de la <strong>Marjal</strong><br />
Paisatges de la <strong>Marjal</strong><br />
<strong>La</strong> <strong>Marjal</strong> comta<br />
amb pasarel les i<br />
camins que<br />
comuniquen els<br />
diferents<br />
observatoris i tot el<br />
recorregut per als<br />
visitants
Miradors
L'alqueria <strong>del</strong>s frares<br />
Antic habitatge propi de les planes costaneres de la Comunitat<br />
Valenciana. <strong>La</strong> seua construcció data <strong>del</strong> segle XVII. Està<br />
situada en el terme municipal de Sagunt, junt a la <strong>Marjal</strong> <strong>del</strong>s<br />
<strong>Moro</strong>s. Hui està destinada a Centre d'Educació Ambiental de la<br />
Comunitat Valenciana. Esta alqueria era propietat <strong>del</strong>s frares<br />
mercedaris <strong>del</strong> Monestir <strong>del</strong> Puig. Durant la guerra civil <strong>del</strong> 1936<br />
al 1939 fou hospital de pilots d'aviació; de fet tenia en un lloc<br />
pròxim un aeròdrom.
També l’alqueria compta amb un<br />
museu on es mostren artilugis i aparells<br />
que s’utilitzaven habans sense l’ús de la<br />
tecnologia<br />
Pouet situat a l’interior de l’alqueria<br />
encara que tambe conta amb<br />
plaques solars,cuines…
L’alqueria compta amb una bona sala<br />
d’audiovisuals on es poden vore videos<br />
informatius d’ecologia o donar conferencies<br />
Finalment uns horts amb una infinitat de cultius
fin