cd monte-sión cd monte-sión

10
Professor de secundària
P.-Quan va començar la teua vinculació amb Monte-Sión?
R-Crec recordar que va ser a l'iniciar-se la temporada 76-77. Jo
pertanyia a la disciplina del Torrent C.F. Juvenil, que en eixe any
havia aconseguit l'ascens a categoria nacional, la qual cosa implicava
un règim d'entrenament més estricte i desplaçaments més
llunyans. Tot això era incompatible amb la realització d'un xicotet
treball que tenia i els meus estudis, i davant de l'oferiment del C.D.
Monte-Sión vaig decidir incorporar-me al seu equip juvenil.
P..-Quins records tens d'eixa època?
R.-Són inesborrables, he de dir que ràpidament em vaig integrar
en el grup, que estava dirigit pel Sr. Antonio Lisarde. Estàvem en
1a categoria i sempre vam estar entre els equips punters. Finalment
no vam aconseguir l'ascens a categoria nacional al quedar
segons de grup i ser superats pel Burjassot C.F. en l'última jornada.
Va ser una pena perquè només la diferència de gols va impedir
que s'aconseguira el que el club està perseguint tant de
temps, ascendir a categoria nacional juvenil.
P.-Algun record especial d'eixa etapa de juvenil?
R.-Si, he de dir sobretot l'enorme camaraderia i que la directiva
va voler premiar el nostre esforç i va gestionar la participació en
un torneig juvenil a Cadis que vam guanyar a l'equip representatiu
d'aquella ciutat, del que guarde grats records.
P..-Tinc entés que eres un golejador nat.
R- Bo, no és per a tant. La veritat és que tenia certa fortuna de
cara a gol i que vaig acabar com a màxim golejador de l'equip en
totes les temporades que vaig jugar en el Monte-Sión, però no
podem oblidar que com a davanter la meua missió consistia a
culminar el treball de tot l'equip; encara que si que tinc l'honor de
ser l'autor del primer gol del C.D. Monte-Sión en tercera i també
en segona regional.
P..-Després de la teua etapa juvenil quin va ser el següent pas?
R.-El grup format en el juvenil tenia prou futbol i certa qualitat,
per la qual cosa la directiva presidida en aquell temps pel Sr.
Amador Yago va decidir inscriure un equip amateur en la competició
de tercera regional baix les ordes del Sr. Antonio Lisarde. La
competició va ser difícil ja que havíem de jugar contra equips que
representaven a pobles del nostre entorn, amb molts camps de
terra i jugant diumenges a la vesprada; en fi era una dinàmica
diferent però vam aconseguir ser campions de grup i ascendir a
la segona regional.
P.-Vas continuar en l'equip?
José Antonio Molina Real
El professor de secundària i batxillerat del nostre col·legi, José Antonio Molina Real,
també va tindre un passat relacionat amb el nostre C.D. Monte Sión. Va ser a mitjan dels
anys 70 quan va començar una vinculació esportiva que després va tindre continuïtat
com a docent en el nostre centre. Ell és un clar exemple de la perfecta compatibilitat
entre la pràctica esportiva i la vida estudiantil, representant així de forma clara el vertader
esperit de la nostra entitat.
R-Sí, el grup estava fet i vam rebre reforços significatius com els
germans Madramany que van aportar un poc d'experiència a un
equip molt jove per a jugar en una categoria especialment dura.
Sempre vam estar entre els primers de la classificació, la qual
cosa ens va permetre disputar el Campionat d'Espanya d'Aficionats,
arribant fins a les semifinals. Però no vam aconseguir l'ascens
al quedar segons darrere del Campillo C. F., un equip de la
província de Conca.
P..-Et van respectar les lesions?
R-La veritat és que sí. No vaig tindre grans problemes tenint en
compte que jo no defugia mai entrar al xoc i els que jugàvem
davant rebíem una miqueta més del compte. Però al final els problemes
de genoll i la necessitat de temps per a dedicar-me als
meus estudis universitaris van propiciar un abandó gradual de la
meua activitat esportiva.
P.-Quan vas començar amb la docència en el col·legi?
R-Va ser l'any 1982 quan després de finalitzats els meus estudis
continue amb la meua vinculació a Monte-Sión, esta vegada com
a professor de l'antiga EGB, per a després passar a etapes superiors
de Secundària i Batxillerat dins del departament de Ciències
Socials.
P..-Per a finalitzar desitges afegir alguna cosa?
R-Si. Per a una persona com jo que té esta gran vinculació amb
Monte- Sión des de fa tant de temps, només poden eixir paraules
d'agraïment cap a moltes persones que han contribuït que esta
dilatada vida en este centre m'haja enriquit tant en l'aspecte personal
i professional. Vull significar a Ximo Requena com a representant
de tots els que sempre ha estat al meu costat ajudantme
i recolzant-me, primer en l'esport i després en l'exercici de la
meua professió.