Karnak:Maquetación 1.qxd

Gran Temple
d’Amon a Karnak
1

Karnak. Edificis subsidiaris del recinte del Gran Temple d’Amon
A Columnata de Sabacó.
B Capella d’Amasis i Nitocris, engrandida per Psamètic III i Ankhnesneferebre.
C Capella d’Osiris-Onnofris Nebdjefa, de la reina Ankhnesneferebre i Amasis.
D Capella d’Osiris Nebankh anomenat Osiris Paueshebiad, època de Taharqa.
E Porta nord del recinte emmurallat (“Porta de Ptah”).
F Temple de Ptah.
G Tresor de Sabacó.
H Capella d’Osiris-Onnofris “a l’arbre de la persea”, dedicada per Shepenupet I (din. XXV).
I Capella (din. XXII).
J Capella d’Osiris Uep-ished, dedicada per Osorcó II.
K Capella d’Osiris Heqa-djet, època d’Osorcó III i Shabataka.
L Capella d’Osiris de Coptos, d’època ptolomaica i romana construïda amb blocs reutilitzats de
la din. XXV i decorats per Ptolomeu XIII Neos Dionisos i Tiberi.
M Temple d’Amon-Re-Haractes “que escolta les peticions” dedicat per Ramesses II i construït
per Bekenkhons (TT 35).
N Temple est de Tutmosis III, restaurat per Setos I i Ramesses II.
O Escales cobertes del nilòmetre (din. XXV).
P Temple de Re-Haractes, dedicat per Taharqa i usurpat per Psamètic II.
Q Escarabat colossal d’Amenhotep III.
R Magatzems i corrals d’aus. Psammutis i Acoris, originaris probablement de la din. XIX.
S Escales cobertes sense inscripcions.
T Capella d’Amon, dedicada per Shabataka (destruïda).
U Capella, dedicada per Osorcó (destruïda).
2
Llac
sagrat
Temple de Khonsu
Temple d’Apet

Karnak. De l’embarcador fins al segon piló
Triple capella
de Setos II
Avinguda
d’esfinxs
8
6
7
Pòrtic
Quiosc
de
Taharqa
Pati
3
2
1
9 10
3
Segon piló
4
Primer piló
Embarcador
5
Temple de Ramesses III
Capella per la barca
(Psamètic i Acoris)
Embarcador. Moll construït per Ramesses II que a través d’un canal donava accés al riu Nil. Hi
ha inscripcions de varis reis anotant l’alçada de la inundació.
1 Obeliscs de Setos II amb lleons (falta el del nord).
Avinguda d’esfinxs amb cap de moltó protegint al rei entre les seves potes. Època de Ramesses
II, la majoria d’elles usurpades per Pinedjem.
2 Bloc amb una doble escena amb Pinedjem agenollat.
Pòrtic dels bubàstides
3 Estela amb una doble escena de Setos II oferint encens i dues gerres a Amon.
Primer piló que resta inacabat, tenia originalment 43 m d’alçada, va ser construït probablement
a la dinastia XXX. A l’interior, al costat sud, encara hi ha les restes de la rampa de tovots utilitzada
per la seva construcció. El rei Nectàneb va fer construir el mur que envolta tot el recinte.
Pati obert de Sesonquis I. Durant l’època bubàstida (din. XXIV) es va construir aquest gran pati

englobant els edificis i elements estatuaris anteriors. Al llarg del peristil es van desplaçar les
esfinxs de l’antic dromos, menys l’espai ocupat per la façana del temple de Ramesses III, edificant
a l’esquerra una porta que conduïa (pòrtic dels bubàstides) al temple de Khonsu. També
es va incloure a l’interior d’aquest pati la triple capella per les barques de Setos II.
Triple capella de Setos II destinada a acollir les barques dels déus de la tríada tebana durant les
processons. Al centre la d’ Amon, a l’esquerra la de Mut i a la dreta la de Khonsu. A l’interior
escenes del rei acompanyat del príncep Setos-Merneptah fent libacions i ofrenes a les barques
dels déus.
Quiosc del rei nubi Taharqa, usurpat per Psamètic II i Ptolomeu IV Filadelf.
4 Columna restaurada amb escenes de Taharqa, usurpades per Psamètic II, davant de la tríada tebana.
Temple de Ramesses III (veure més avall).
5 Pòrtic dels bubàstides construït per Sesonquis (din. XXII) el Sisac de la Bíblia (Reis 14:25-26),
amb escenes del rei acompanyat del seu fill rebent el heb-sed d’Amon, abraçat per Khonsu (a
l’esquerra) i rebent vida de Montu (a la dreta). Al dessota, a l’esquerra, Sesonquis amamantat
per Mut i a la dreta per Hathor.
6 Colós de Ramesses II amb la seva filla Bentanta entre les seves cames, usurpat primer per Ramesses
VI (cartutx a la base) i posteriorment pel summe sacerdot Pinedjem I. Aquesta estàtua
es va trobar trencada al peu del segon piló a principis del segle passat i va ser reconstruïda a
l’entrada de la sala hipòstila. La imatge de la reina apareix molt més petita que la del seu reial
espòs, cosa que evidència la diferència dins l’escala jeràrquica de la parella. El rei amb els
braços plegats sobre el pit, sosté amb les seves mans els atributs del poder reial, el ceptre
(heqa) recordant el bastó corbat dels pastors, i el flagel (nekhakha) atribut dels agricultors sedentaris.
7 Peus i base d’un colós de Ramesses II (amb cartutxos de Ramesses III) amb la seva filla Meritamon
en relleu al costat dret.
8 Estela de granit de Psamètic II sobre la campanya de Núbia.
9 Fragments d’una estela de granit de Necau II conduit per Montu i precedit per un toro, rebent
el heb-sed de la tríada tebana. Text de l’any 6 al dessota.
10 Colós de Ramesses II amb la seva filla Bentanta en relleu ambdós costats, al cantó esquerra
un príncep. A la base, cartutxos de Setos II.
Segon piló. Construït per Horemheb i Ramesses I però acabat en temps de Setos I. Escenes de
Horemheb usurpades per Ramesses I i II. A l’interior d’aquest piló es van trobar nombrosos
blocs talatats procedents del desmantellat temple d’Akhenaton, utilitzats aquí a l’interior dels
murs com a farciment. També es va trobar una estela de Kamose, gravada damunt d’un pilar
del temple de Sesostris I, amb un text sobre la seva victòria de l’any 3 contra els hicses.
Karnak. Temple de Ramesses III
Ramesses III no es va acontentar en fer, com els seus predecessors, una simple estació processional
o capella per a les barques de la tríada tebana, sinó que va construir un temple molt més
elaborat com si fos una versió en petit del seu temple de “Milions d’anys” a Medinet Habu a
la vorera oest. A l’interior del piló es troba un pati flanquejat amb pilars amb estàtues osiríaques
de Ramesses III i les parets decorades amb escenes i textos de diferents festivals, segueix a continuació
un pòrtic i una petita sala hipòstila que dóna pas a una part fosca destinada a les barques
de la tríada tebana.
4

11 Damunt d’una base, un colós de Ramesses
III de 6 m d’alçada, a cada costat de la
porta d’un sol batent.
12 Pòrtic suportat per pilars quadrats amb
estàtues del rei en actitud osiríaca adossades,
amb la corona de l’Alt Egipte (costat
est) i els ceptres heka i nekhakha creuats
damunt del pit.
13 Pòrtic simètric a l’anterior però amb el rei
portant la corona del Baix Egipte (oest).
14 Al llarg de tota la paret quatre escenes representant
el Festival d’Amon: barques
de la tríada tebana i la del rei transportades
per sacerdots; la barca d’Amon precedida
pel rei; Ramesses III encensant
amb un himne a Amon de l’any 22; el rei
encensant i fent libacions damunt les
ofrenes davant de les barques col·locades
damunt de pedestals.
15 Quatre escenes del Festival de Min. El rei
amb els prínceps Ramesses i Amonherkhopshef
encensant l’estàtua del déu
Min-Amon transportada per sacerdots. A
la base textos de Ramesses III i IV.
16 Restes de les bases i peus de dues estàtues
de la deessa Sacmis de granit negre
a cada costat de la porta que dóna accés a
la sala hipòstila.
17 Sala hipòstila amb dues fileres de columnes
que suporten els arquitraus. Les parets
estan decorades amb escenes
repartides en dos registres del rei realitzant
el culte diari en el temple.
18 Santuari d’Amon. A l’esquerra el rei, seguit per la Gran Ennèada, encensant la barca d’Amon
damunt d’un pedestal.
19 Santuari de Mut. A l’esquerra una doble escena: damunt de la porta, el rei oferint vi a Mut i
més enllà oferint rams de flors a la barca de Mut dalt d’un pedestal. A la dreta el rei i Mut davant
de la barca de la deessa.
20 Santuari de Khonsu. Decoració similar a la de Mut però dedicada al déu Khonsu.
Exterior del temple
21 Dos registres amb quinze escenes a cadascun. El rei amb diferents divinitats: registre superior,
Amon, Mut, Khonsu, Onuris, Montu, Ptah i Re-Haractes. Registre inferior, la tríada tebana,
Atum, Nekhbet, Tfenis, Rattaui i Tot.
22 El rei consagrant ofrenes a una estàtua reial a la tríada tebana.
23 Festival d’Opet amb la processó de les barques de la tríada tebana.
24 Ramesses III en carro lluitant contra els siris a l’esquerra i conduint als captius a la dreta. Al
dessota, el rei a peu, perseguint als libis a l’esquerra, i castigant al cap dels libis amb captius
i recompte de mans tallades a la dreta.
5
21
14
19 18 20
Mut
16
Amon Khonsu
Sala hipòstila
17
Pòrtic
Pati
12 13
11
16
15
22
23
24

Karnak. Sala hipòstila entre el segon i el tercer piló
28
29
27
26
25 25 30
Sala hipòstila. A través del segon piló s’accedeix a la sala hipòstila amb un total de 134 columnes
gegantines de les que les 12 de l’avinguda central son més altes (21 m) i amb capitells papiriformes
oberts mentre que les 122 restants i més petites (15 m) tenen capitells papiriformes
tancats.
Aquesta immensa sala es troba edificada entre el tercer piló construït per Amenhotep III i el
segon piló construït per Horemheb i Ramesses I. Anteriorment a l’època ramèssida, aquesta
sala no presentava aquest aspecte. Amenhotep III o més tard Horemheb van fer construir les
12 columnes centrals flaquejades d’un mur lateral al nord i al sud com una sala allargada que
uniria els dos pilons. A inicis de la din. XIX aquest mur va ser enderrocat i es van construir a
cada costat set columnes monòsti-
les de capitell tancat i més baixes.
Més tard, l’espai va ser engrandit
cap el sud i el nord construint-hi en
total 122 columnes similars a
aquestes últimes. La decoració no
fou finalitzada fins els regnat de
Setos I amb la decoració de la meitat
nord amb uns magnífics alts relleus.
El seu fill Ramesses II va
completar la decoració en baix relleu
dels murs de la meitat sud i de
totes les columnes, incloent-hi les
escenes dedicades als rituals de la
fundació del temple. Ramesses II
també va fer col·locar i decorar les
lloses per cobrir el sostre.
Pòrtic
Sala hipòstila
6
Tercer piló
Segon piló
Tercer piló
Segon piló
32
31
Columnata i mur
d’Amenhotep III
o de Horemheb

Columnes. Les dotze columnes centrals estan decorades amb el rei fent ofrenes a diversos déus
i deesses. Cartutxos de Ramesses III i Ramesses IV. La resta de columnes més petites porten
els cartutxos de Setos I, Ramesses II i Ramesses IV.
25 Capelles per les esteles de Ramesses I realitzades amb blocs reutilitzats procedents de les capelles
de la barca d’alabastre de Tutmosis III i IV.
26 Quatre registres de Setos I usurpats per Ramesses II. El rei davant d’Amon, oferint ungüents
a Mut i oferint el seu nom a Amon i Khonsu. En el tercer registre i a gran format, Setos I, amb
Khonsu escrivint en la vara del heb-sed, conduit per Hathor amb un sistre davant d’Amon assegut
en el seu tron i al darrera la deessa Mut. En el registre inferior, de dreta a esquerra quatre
escenes del festival de Min.
27 Sobre quatre registres vàries escenes rituals que conserven nombroses traces de relleus anteriors
quan aquests formaven part de les ales exteriors del piló, i la sala hipòstila sols comprenia
la filera central de columnes. Sota els relleus actuals encara es poden veure traces de la gran
barca Userhat d’Amon remolcada per una altra barca de gran format. Posteriorment, aquestes
barques es van gravar de nou molt més petites ocupant solament una part del tercer registre.
La resta de mur està decorada amb multitud d’escenes rituals i d’ofrenes a diferents divinitats.
28 En el registre inferior la barca sagrada d’Amon seguida per les de Khonsu i Mut, son portades
pels sacerdots en direcció a la porta de la paret nord.
29 Cinc registres amb escenes de Setos I en les diferents fases del ritual diví del culte diari.
Aquests relleus de la façana oest del tercer piló es van afegir posteriorment una vegada aquest
mur va ser “tancat” dins la sala hipòstila, no obstant això, encara conserva les ranures per la
col·locació dels llargs pals per a les banderoles.
30 En el quart registre hi ha l’única escena en alt relleu de tota la part sud de la sala hipòstila on
s’hi veu la tríada tebana a l’interior d’un naos. Amon-Re, rei dels déus, al front de la gran Ennèada
anuncia que dóna a Hapi, el Nil, una gran crescuda. Com a suport a les seves paraules,
el naos que conté la tríada reposa completament damunt d’unes ondulacions que representen
l’aigua. Igualment el ceptre uas que sosté el déu Amon està envoltat d’unes línies ondulades
que figuren l’aigua.
31 Tres registres amb escenes de Ramesses II dedicades a la festa de la Vall. A dalt es pot veure
el rei entre Horus i Cnum amb una xarxa a punt de capturar les aus al senyal de Tot acompanyat
de la deessa Seixat. Més enllà, el rei amb la corona del Baix Egipte ofereix sis ocells a Amon
i Mut. En el segon registre, a la dreta, el rei sacrificant un òrix davant de la tríada tebana i al
dessota Ramesses II agenollat, acompanyat per Mut i Tot escrivint, rep el símbol del heb-sed
de mans d’Amon i Khonsu. Més a l’esquerra, el rei està encensant la barca d’Amon transportada
per les ànimes de Pe i Nekhen, seguida per les barques de Mut i Khonsu transportades per
sacerdots en direcció al temple de Luxor.
32 Tres registres i vàries escenes, en una d’elles a dalt, el rei és conduit per Buto, Nekhbet i les
ànimes de Pe i Nekhen davant d’una deessa. A baix, Ramesses II agenollat davant de l’arbre
persea amb Tot escrivint el nom del rei dins d’una fulla.
7

Karnak. Del tercer piló d’Amenhotep III al sisè piló
37
Sisè piló
39 40 41
38
34 33
35
8
36
Cinquè piló
Quart piló
Tercer piló
Tercer piló. El tercer piló formava la façana occidental del temple d’Amon-Re en temps d’Amenhotep
III (din. XVIII). Des de l’antiguitat va sofrir gairebé l’enderroc total de les seves torres
però sobretot la porta axial, que foren restaurades en època ptolemaica, a l’igual que el fust de
les grans columnes veïnes de filera axial de la sala hipòstila.
Actualment, l’interior dels dos massissos del piló estan buits, ja que durant la seva construcció
es van utilitzar com a farciment nombrosos blocs de varis edificis desmantellats d’èpoques
anteriors. A l’actualitat aquests blocs es conserven al Museu a l’Aire Lliure i formen part del
testimoni històric dels períodes anteriors del temple de Karnak. Alguns d’aquests monuments
d’altres èpoques han estat remuntats, com ara la Capella Blanca de Sesostris I, la Capella d’alabastre
d’Amenhotep I, la Capella Vermella de Hatxepsut, etc.
33 El rei encensant i fent una libació a la tríada tebana (desapareguda) i restes de 71 columnes d’un
llarg text on Amenhotep III narra les donacions i les construccions que ha dedicat al déu Amon-
Re. A l’extrem dret, una estela d’època ramèssida i al dessota tres línies de textos de Ramesses
II i III.
34 Ocupant gairebé tota l’amplada de la torre nord del piló hi ha representada la gran barca Userhat
d’Amon, utilitzada en les cerimònies de la Festa d’Opet i de la Festa de la Vall. En aquestes
festivitats les barques sagrades d’Amon, Mut i Khonsu eren transportades en processó solemne
fins al temple de Luxor o als temples funeraris de la vorera occidental de Tebes. Aquestes barques
sagrades dels déus sortien de Karnak damunt d’immenses barques remolcades per altres
naus propulsades per remers.
La gran barca Userhat d’Amon, completament decorada de proa a popa, porta a sobre la barca
processional del déu, col·locada damunt d’un sòcol a l’interior d’una capella davant de la qual
es veuen uns obeliscs i uns pals per les banderoles. Amenhotep III està representat dues vegades
dempeus sobre la barca, al davant i al darrera de la capella, acompanyat pel seu fill, el futur
Amenhotep IV, imatge que fou esborrada probablement per Horemheb i substituïda al davant
per una taula plena d’ofrenes i al darrera per un gran signe ankh animat sostenint un ventall.
131

La barca Userhat d’Amon es remolcada per una barca de la mateixa mida, amb 25 remers com
a mínim a cada costat. A la proa, una imatge del rei colpejant un grup d’enemics.
35 Bases de dos obeliscs de Tutmosis III, dels quals subsisteixen solament alguns fragments de
granit vermell.
36 Dels dos obeliscs erigits per Tutmosis I davant del quart piló amb motiu de la celebració de la
seva festa jubilar, solament queda dempeus el del sud, que amida 19,60 m d’alçada. A les
quatre cares, hi ha tres columnes de textos, al centre de Tutmosis I i als costats de Ramesses
IV sobreescrites per Ramesses VI. A la base, escenes de Ramesses II. La inscripció central de
Tutmosis I dels costats nord i sud mencionen la titulatura complerta del rei, mentre que els textos
de les cares est i oest mostren la seva dedicatòria.
37 Tutmosis I va erigir al nord de l’anterior, un segon obelisc però el va deixar sense inscripcions,
del que solament queden alguns fragments amb tres columnes de textos gravades posteriorment
per Tutmosis III al centre, i per Merneptah a cada costat. Narracions d’alguns viatgers antics
mencionen que l’any 1737 aquest obelisc estava encara dempeus.
Quart piló. El quart piló era la verdadera façana del temple Ipet-Sut d’Amon, era el primer piló
del temple on s’hi aixecaven al seu davant els obeliscs de granit rosat. Construït per Ineni, cap
de tots els treballs del rei, sota les ordres de Tutmosis I a principis de la din. XVIII amb pedra
calcària damunt d’un nucli de gres, va sofrir amb el pas del temps l’espoli de gran quantitat de
pedres per ser reutilitzades en la construcció del Luxor medieval. També els elements de granit
com ara els muntants, llindes, obeliscs i colossos van ser espoliats per reutilitzar-los com a
pedres de molí per moldre el blat o l’oli.
38 La porta del quart piló desembocava en una mena de vestíbul transversal amb una filera de cinc
columnes, dues al nord i tres al sud, de les que sols queden les seves bases. El sostre era de
fusta. Posteriorment aquesta sala va sofrir nombroses modificacions, ja fos per l’erecció dels
obeliscs de Hatxepsut o la construcció de les noves columnes de Tutmosis III i desprès per
Amenhotep II. Del disseny originari de Tutmosis I sols queden les estàtues osiríaques colossals
adossades al llarg dels murs que envolten la sala, representant al rei vestit amb la túnica ritual
del heb-sed, tocat amb la corona vermella a la meitat nord i amb la corona blanca a la meitat
sud.
39 La primera modificació de la sala hipòstila de Tutmosis I es deu a l’erecció dels dos obeliscs
monolítics de granit rosa de la reina Hatxepsut. El text, gravat a la base d’aquest obelisc, ens
diu que van ser acabats el quart mes de l’estiu de l’any 16, després de set mesos de treball per
extreure’ls de la pedrera. A la cara nord de l’obelisc, que amida 28,58 m d’alçada, una inscripció
menciona que els dos obeliscs van ser erigits amb motiu de la celebració de la primera
festa jubilar de la reina (heb-sed).
40 D’aquest obelisc sols queda la base fragmentada, i segons el text gravat, la reina Hatxepsut ens
diu que la seva autoritat s’estén des del país de Punt que li aporta la mirra i l’encens, fins a les
fronteres d’Àsia d’on venen les turqueses, i que els libis li han aportat 700 defenses d’elefants
i innombrables pells de pantera. La part superior del piramidó es pot veure actualment a l’oest
del temple de Re-Haractes (veure plànol general, P).
41 La modificació definitiva d’aquesta sala la va fer Tutmosis III al tancar els obeliscs de Hatxepsut
dins d’unes torres massisses de gres, de les que sols emergien les puntes per damunt del sostre
(una tercera part). També va transformar les columnes de la primitiva sala hipòstila de
Tutmosis I, augmentant el nombre de columnes a catorze en total, sis al nord i vuit al sud, i el
sostre de fusta que estava en runes va ser reemplaçat per lloses de pedra.
Probablement va ser amb aquesta transformació, que va erigir dos obeliscs (35) davant dels
de Tutmosis I a l’entrada del quart piló, i dels que sols queden les bases dempeus. Alguns fragments
es troben a l’actualitat en un espai lliure al nord, a l’exterior del mur entre el tercer i quart
piló.
9

Finalment, Amenhotep II, fill de Tutmosis III va acabar la decoració de la part sud d’aquesta
sala hipòstila. També Tutmosis IV va fer decorar el mur est de la construcció que cobria els obeliscs
de Hatxepsut, que en el costat sud (40), la millor conservada, commemora la primera
campanya victoriosa contra Naharina a l’Àsia.
Cinquè piló. Aquest piló va ser construït per Tutmosis I, que a l’igual que el quart piló, va ser
fet amb pedra calcària amb un nucli de gres. Actualment ha desaparegut gairebé completament.
A cada costat de la porta hi havia un llarg pal amb banderoles, del que encara es poden veure
les bases de granit rosa o si recolzaven.
42 Segons un text de Tutmosis IV gravat a la cara est del mur que envolta els obeliscs de Hatxepsut,
davant de la porta s’hi situarien les estàtues, probablement de fusta, de Tutmosis III i Tutmosis
IV dempeus, sostenint en una mà una canya i en l’altra una maça, similars a les que va
trobar Howard Carter a la tomba de Tutankhamon guardant l’entrada de la cambra funerària.
Probablement aquestes son les estàtues que menciona el cap del tresor Djehuti, en la seva
estela de la tomba TT 11 de Dra Abu el Naga, excavada en l’actualitat per un equip espanyol.
43 Ambdós costats s’hi troben uns relleus reconstruïts en època ptolemaica amb els cartutxos de
Tutmosis III amb el rei davant d’Amon, a l’esquerra (nord) amb la corona del Baix Egipte i a
la dreta (sud) amb la corona blanca de l’Alt Egipte. Aquesta porta, segons les inscripcions, va
ser completament xapada en electró tal com es pot veure pels forats que hi ha fets al dessota
de la inscripció per subjectar les plaques de metall.
44 Estàtua de granit d’Amenhotep II assegut.
Sisè piló
48 47 49
45
44
42
43
39 40
45 Porta sud de l’avantcambra que dóna accés a un pati peristil de Tutmosis I, del que subsisteixen
solament les traces d’alguns fusts de columnes poligonals. Tots els cartutxos de la llinda estan
regravats amb el nom de Setos II.
46 A l’altra costat de la porta sud de l’avantcambra, al nord, en la única paret que queda dempeus,
hi ha una curiosa representació del déu Amon assegut gravat en un relleu poc profund. Tot el
perfil i l’interior del cap i el tocat està profundament enfonsat, probablement per col·locar-hi
el rostre i el tocat d’una matèria més noble, possiblement lapislàtzuli i or, ja que normalment
el rostre d’Amon se’l representa de color blau i el tocat de color groc. Davant del déu Amon i
damunt del sòcol del tron, es troba una petita figura en relleu de la reina Amosis-Nefertari (esposa
d’Amosis) portant un sistre i un collar menat. Darrera d’ella, Ramesses III dempeus i a
gran format, tocat amb la corona blava, està oferint una imatge de Maat al déu Amon.
Sisè piló
47 Piló afegit per Tutmosis III a l’antic pati peristil de Tutmosis I, amb la porta de granit rosa on
es veu a l’esquerra al rei amb la corona del Baix Egipte i a la dreta amb la de l’Alt Egipte. Antigament,
segons els textos aquesta porta estava xapada amb electró.
48 Relleus de Tutmosis III celebrant la victòria contra Megido, al dessota, cinc registres amb vinti-tres
cartutxos-fortaleses amb els noms dels diferents pobles tributaris del Nord. Més a la
10
46
Cinquè piló
41

dreta una estela d’època ramèssida amb un rei encensant i fent una libació a Amenhotep I i
Amosis-Nefertari.
49 Escena similar a l’anterior, part inferior amb Tutmosis III castigant els enemics i cinc registres
amb cartutxos-fortaleses amb els noms dels diferents pobles tributaris del Sud.
52
51
Pati
Nord
50
Sisè piló
48 47 49
La porta de granit del sisè piló (47) donava accés a un vestíbul central d’on seguint la direcció
axial cap a l’est, al santuari de granit de la barca d’Amon. Del vestíbul s’obrien dues portes,
una a l’esquerra (nord) i un altra a la dreta (sud) que donaven accés a dos patis peristils amb
columnes fasciculades amb setze tiges, amb les bases decorades i que sembla ser estarien xapades
amb metalls preciosos.
50 Pati nord. El pati del nord conduïa al tresor i als magatzems i capelles sagrades, així com a
un altar per les ofrenes (52) i al pou de les aigües santes. Totes aquestes sales estan repartides,
una al costat de l’altra, a tot el llarg del corredor que voreja complertament el santuari axial.
Era en aquestes sales on els sacerdots conservaven els objectes sagrats i on les estàtues del rei
participaven de les ofrenes divines.
51 Capelles de Tutmosis III. Registre inferior, el rei tocat amb la corona atef executa la cursa
ritual amb una au i quatre ceptres davant de la deessa Hathor sostenint la tija de palma dels “milions
d’anys” i dirigint cap el rei el collar menat. La deessa està precedida pel petit Ihy, fill
d’Hathor, amb un sistre (gairebé totalment destruït).
52 Restes d’un altar per les ofrenes molt similar al que es va trobar al temple de la reina Hatxepsut
a Deir el Bahari, però en pitjor estat de conservació.
53 Pati sud. Des del pati del sud amb columnes s’accedia a un llarg corredor, vorejat de nombroses
capelles i sagristies, que conduïa directament a l’Akhmenu de Tutmosis III.
54 En el corredor de les capelles sud, en la paret nord, es pot veure Tutmosis III entronitzat al dessota
d’un dosser situat damunt d’una estrada decorada amb el sema-taui entre dos lleons. Davant
seu, un text jeroglífic de quaranta-vuit columnes conegut com el “Text de la joventut de
Tutmosis III”. Aquest cèlebre text explica com en el curs d’una processó en el temple, l’estàtua
d’Amon portada pels sacerdots, s’aturà davant del jove príncep Tutmosis i el designà rei, amb
un moviment del cap i com, una vegada entronitzat amb el nom de Tutmosis III, va agrair al
déu amb tota classe de regals i construccions magnífiques.
Al dessota del text prop del cartutx de Tutmosis III, hi ha un grafit representant la deessa Mut.
55 Com a continuació de l’escena precedent es pot veure un calendari de festes i la quantitat d’ofrenes
que s’havien d’entregar.
56 Tutmosis III va fer gravar aquesta escena similar a la 54 però aquí el rei representat és Sesostris
I assegut en el tron acompanyat d’un text autobiogràfic completament destruït del que sols
queden restes de la primera columna.
11
Pati
Sud
53
56
55
54

Karnak. Santuari de la barca d’Amon i sales de Hatxepsut
75
Pati Nord
50
76
57 Sala central de Tutmosis III. Aquesta sala forma un vestíbul davant del santuari de la barca
sagrada i és l’accés al grup de sales de Hatxepsut situades al nord (74) i al sud (68) del santuari.
58 Pilars monolítics de granit rosa que suportaven el sostre, coneguts com a “pilars heràldics” i
que portan en les seves cares nord i sud les plantes simbòliques d’Egipte: el papir al pilar nord
(Baix Egipte) i el lis al pilar sud (Alt Egipte). Les altres cares estan decorades amb tres registres
(a l’actualitat solament en queden dos) mostrant al rei abraçat per Amon (registre inferior) i per
les deesses Hathor de Dendera, Mut i Amonet. Aquestes divinitats van ser esborrades en temps
d’Akhenaton i restaurades segurament per Tutankhamon a jutjar pel seu estil.
59 Estàtua d’Amenhotep II assegut.
63
62
73
74
61
64
66
Santuari
de la
barca
sagrada
d’Amon
58 58
57
60 Mur que limitava el vestíbul pel sud, construït per Tutmosis III i refet posteriorment per Setos
II a l’ampliar la porta d’accés al pati sud, reconstruïda amb elements arquitectònics d’aquesta
mateixa sala i alguns elements d’Amenhoptep II. La decoració mostra al rei (gairebé destruït)
rebent vida d’Amon i trenta-tres columnes de textos dels “Anals” de Tutmosis III i de les festes
i les ofrenes corresponents, amb un text de la renovació de Setos II a la base.
61 El rei Tutmosis III rebent vida d’Amon i Mut amb textos de la renovació d’Horemheb i els
“Anals” de Tutmosis III dels anys 29 al 42 (part d’aquests textos es conserven en l’actualitat
en el Museu del Louvre de París). A la base, textos de Setos II.
62 Estàtua de quarsita vermella del déu Amon dempeus, erigida per Tutankhamon i usurpada per
Horemheb.
63 Estàtua de quarsita vermella de la deessa Amonet dempeus, erigida per Tutankhamon i usurpada
per Horemheb.
64 Dos petits pilars de gres originàriament recoberts d’or o electró tal com ho testifiquen els nombrosos
forats alineats a la base on s’hi encaixarien les clavilles per fixar les plaques del metall
preciós.
A la part frontal, Tutmosis III adorant un déu, amb un text relatiu al heb-sed i dues divinitats
del Nil a la base. Als costats, el rei rebent vida d’un déu i el rei entrant en el temple. A la part
posterior dels pilars, Tutmosis III adorant a un déu i portadors d’ofrenes.
12
65
64
59
67
60
68
69
70
71
72
Pati Sud
53

En aquest vestíbul és on probablement estarien situats els dos obeliscs de fusta xapats d’electró
de Tutmosis III, fets sota la direcció de Puyemre, segon profeta d’Amon i inspector de tots els
treballs del temple de Karnak i que van ser espoliats en temps del rei nubi Tanutamon (656 aC)
a conseqüència del saqueig de Tebes per Asurbanipal.
65 Santuari de la barca sagrada. Construït en granit vermell per Filip Arrideu, l’actual santuari
reemplaça el que Tutmosis III havia fet construir en aquest indret i del que és una còpia
fidel, segons els fragments de l’anterior santuari que han estat trobats. Es composa de dues sales
alineades a l’eix del temple, on en la segona, s’hi dipositaria la barca damunt d’un sòcol.
L’interior està decorat amb escenes de Filip Arrideu davant d’Amon i fent ofrenes a diferents
déus.
66 En aquest mur es troba un inscripció dedicatòria de Filip Arrideu: “Sa Majestat el rei de l’Alt
i Baix Egipte, senyor dels trons del Doble País, posseint els privilegis d’acomplir els ritus, Setepenre-meriamon,
fill de Re del seu cos, el seu estimat, Filip, ha trobat la gran Seu d’Amon
en ruïnes, la que havia estat construïda en temps de Sa Majestat el rei de l’Alt i Baix Egipte,
Menkheperre, fill de Re del seu cos, el seu estimat, posseïdor de les corones, Tutmosis. Sa
Majestat l’ha reconstruït, com si fos nou, en granit, en un treball excel·lent d’eternitat; que estigui
dotat de tota vida-estabilitat-força, de tota la salut i de tota la joia, igual que Re, per
sempre més. L’Horus Toro-poderós-estimat-de-Maat, el rei de l’Alt i Baix Egipte Setepenremeriamon,
fill de Re, Filip, ell ha fet el seu memorial pel seu pare Amon-Re, senyor dels trons
del Doble País, que presideix a Karnak”
67 Els relleus d’aquest mur ens permeten poder seguir els passos del rei desprès de la seva entrada
al temple, fins al santuari de la barca. La primera escena del registre superior ha desaparegut
però probablement hi hauria el rei sortint del palau en direcció al temple. Segueixen quatre escenes
que presenten successivament la purificació del rei, a continuació, dins una sala tancada
la imposició de la corona de l’Alt Egipte per Horus i Tot. Segueix l’acompanyament del rei davant
de Tot i per acabar, sota d’un dosser té lloc la coronació del rei per part del déu Amon-Re
acompanyat de la deessa Amonet, amamantant el rei infant al darrera.
Els dos registres del mig presenten la “Festa de la Vall”, amb la processó de la barca d’Amon
transportada pels sacerdots precedits pel rei, sortint del santuari del temple de Karnak fent parades
en totes les capelles del camí. De retorn a Karnak, es veu la barca reial remolcant la
barca de la divinitat per un canal del Nil. Amb motiu de la Festa de la Vall, el déu Amon-Re
sortia de Karnak per anar a visitar els temples funeraris de la vorera occidental de Tebes.
El registre inferior està dedicat a les escenes de fundació del temple i es conserva molt malament.
En la primera escena completament desapareguda, hi hauria el rei i Seixat clavant dues
estaques per mesurar i donar l’orientació correcta de l’edifici. A continuació es pot veure al rei
fent un solc amb l’aixada i modelant un tovot. La resta d’escenes s’han perdut a conseqüència
de l’erosió del granit.
58
58
13
60
65
66
53
68
72

Sales de Hatxepsut. La reina Hatxepsut va fer construir dos grups de sales davant del primitiu
temple de l’Imperi Mitjà, avui completament desaparegut, i ambdós costats d’una sala central
allargada d’oest a est en l’eix del temple. Posteriorment, Tutmosis III va modificar aquesta
part central per construir-hi el santuari de la barca, reemplaçat més tard per Filip Arrideu.
Dels dos grups de sales, la decoració de Hatxepsut ha desaparegut parcialment i les representacions
de la reina i tots els seus noms van ser esborrats per Tutmosis III.
Sales Sud. Al grup de sales del sud s’hi accedeix per una porta prop de l’angle sud-est.
68 Sala de purificació. A l’esquerra el rei es purificat per dos déus (esborrats), a continuació es
conduit per Tot i Horus (també esborrats) davant d’Amon. En la següent sala, Hathor (esborrada)
amamantant el rei en presència d’Amon i Cnum, divinitats del Nil amb ofrenes i restes
d’una llarga llista d’ofrenes.
69 Doble estàtua de Tutmosis III assegut amb Amon (destruït en temps d’Akhenaton).
70 Doble estàtua d’Amenhotep II assegut amb Amon (completament destruït). El rei porta el
nemes i damunt la corona atef.
71 Sols es conserven restes de relleus de la paret sud. Tutmosis III tocat amb la corona atef sosté
el bastó de consagració davant de les ofrenes disposades en varis registres davant d’Amon (esborrat).
Al nord, una escala accedia a les habitacions superiors i al sostre d’aquestes sales.
72 De l’habitació anterior s’accedeix a un vestíbul i d’aquí a quatre sales més, decorades amb escenes
d’ofrenes. Contra la paret sud hi ha un gran sòcol de granit rosa, amb una petita escala
d’accés amb els cartutxos de Tutmosis III, que serviria de base per un tabernacle.
Sales Nord. El mur exterior nord està decorat, començant des de l’esquerra, amb els anomenats
“Anals de Tutmosis III”. Una llarga inscripció relata els esdeveniments militars que van succeir
de l’any 23 a l’any 42 de Tutmosis III amb l’enumeració del botí de guerra.
73 Tutmosis III seguit pel seu ka i tocat amb la doble corona sosté el ceptre de consagració en direcció
a un gran nombre d’ofrenes, que formen els tributs dels pobles estrangers, disposades
en nou registres davant d’Amon-Re, assegut a l’extrem dret damunt d’una estrada. Entre el rei
i les ofrenes s’aixequen dos obeliscs. Els noms i la imatge d’Amon van ser esborrats per Akhenaton.
74 Porta de granit rosat reutilitzada amb blocs procedents de la capella de la barca de Hatxepsut.
La llinda amb els títols i el nom de la porta de Tutmosis III.
75 Tutmosis III amb una taula d’ofrenes.
76 Dos registres amb tres escenes en cadascun. Totes les imatges de Hatxepsut va ser curosament
esborrades. A dalt, Hatxepsut conduïda per Atum i Montu vers Amon. La reina amb el ka, consagrant
sacrificis a Amon, i la reina amb ofrenes davant d’Amon. El registre inferior, la reina
purificada per Tot i Horus, a continuació la reina en la cursa ritual portant dos vasos hes davant
d’Amon i la reina acompanyada pel seu ka oferint vasos a Amon.
Karnak. Pati de l’Imperi Mitjà
Pati de l’Imperi Mitjà. L’espai buit desprès del santuari de la barca es la part més antiga del
temple d’Amon remuntant-se a l’Imperi Mitjà, on s’hi han trobat restes de columnes amb els
cartutxos de Sesostris I, així com uns blocs d’alabastre pertanyents a un ampli sòcol amb uns
graons d’escala per accedir-hi. Tots els blocs de pedra de l’antic monument van ser espoliats.
Al nord, a l’est i a l’oest s’hi trobaven els magatzems dels que gairebé sols queden les restes
dels seus fonaments. Aquestes sales sembla ser que foren restaurades en la Baixa Època.
77 Al nord d’aquest pati de l’Imperi Mitjà, darrera de les sales-magatzem, s’hi troba un nilòmetre
que serviria per l’aigua de purificació del servei religiós quotidià.
14

82
81
80
79
78
Karnak. Sales-magatzems del nord
77
Sis sales magatzems alineades oest-est s’obren al nord del temple d’Amon-Re a partir
d’un corredor deambulatori. Les dues primeres (a l’oest) no tenen decoració, totes les altres
estan decorades en temps de Tutmosis III.
78 Cinc escenes dedicades a la fundació del temple. Tutmosis III davant d’Amon. El rei tocat
amb la corona atef cava els fonaments del temple amb una aixada. A continuació, Tutmosis III
agenollat fabrica el tovot de fundació. El rei i Seixat claven les estaques per delimitar el perímetre
del temple, i finalment, el rei espargeix natró al voltant del temple per purificar-lo.
79 Quatre escenes. D’esquerra a dreta, el rei és purificat per Horus de Behedet amb cap de falcó
i Tot d’Hesret amb cap d’ibis. Doble escena on hi figura el rei assegut sostenint els jubileus a
15
90
95
91
Akh-menu de Tutmosis III
Pati de
l’Imperi Mitjà
93 94
92
89
83
84
88
87
86
85

la mà esquerra i escrivint textos de heb-sed sobre una paleta, i sobre tres registres, les ànimes
de Buto i Hieracòmpolis l’aclamen, mentre Tot i Seixat escriuen els jubileus en les seves paletes.
80 Tutmosis III tocat amb la doble corona, presenta i consagra les ofrenes acumulades a Amon-
Re assegut.
81 D’esquerra a dreta, Tutmosis III ofereix vasos de llet a Amon, i en l’altra escena, pa blanc a
Amon. El rei tocat amb la corona del Baix Egipte i portant una llarga estola assisteix a la festa
de l’hipopòtam blanc (mig esborrat). El rei amb la corona blanca, assisteix a l’erecció del pal
de la tenda d’Amon-Re itifàlic, on uns homes s’enfilen per unes perxes mentre uns altres tensen
les cordes.
82 Tres escenes, el rei (desaparegut) davant d’Amon. Tres divinitats a punt de tancar una xarxa
hexagonal per tal de capturar un gran nombre d’aus. Tutmosis III consagra ofrenes a Amon.
82
16
90
95
91
Akh-menu de Tutmosis III
93 94
Karnak. Akh-menu, temple de regeneració de Tutmosis III
92
89
83
84
88
87
Tot aquest recinte edificat a l’altra costat del pati de l’Imperi Mitjà, es obra de Tutmosis III i
porta el nom de “Menkheperre Akh-menu” (Menkheperre és brillant de monuments). S’hi distingeixen
tres parts principals: 1) la gran sala de pilars i columnes, anomenada “sala de festes”;
2) les sales a l’est de la meitat sud relacionades amb el déu Sòcares i amb la renovació i revitalització
del rei; i 3) les sales solars a l’est de la meitat nord que depenen del santuari axial
reservada a la forma itifàl·lica d’Amon.
En aquest recinte monumental el culte diví estava subordinat als ritus reials prenent aquí la figura
del rei un lloc preeminent. El rei està amb comunicació directa amb el seu pare Amon-
Re que li transmet l’essència divina en el transcurs de les misterioses cerimònies que comencen
amb els ritus del heb-sed o festa jubilar que consistien en donar al rei desprès (a l’origen) de
30 anys de regnat la renovació de les seves forces.
A l’Akh-menu s’hi accedia per una porta al sud a través de la via processional que partia de la
sala sud del cinquè piló.
83 Restes de dues columnes poligonals (de 16 cares) de gres i a cada costat de la porta dos colossos
de Tutmosis III vestit amb la túnica del heb-sed. Més tard usurpats per Setos II. Actualment
sols queda dempeus el colós de l’esquerra (nord).
86
85

84 Vestíbul que dóna accés a un passadís orientat oest-est amb nou sales magatzems que s’obren
a la dreta (sud), dedicades als aliments rituals, ungüents, perfums i vestits.
85 Tres escenes similars en les parets est i oest. El rei davant d’Amon-Re; el rei oferint pa (encens
a la dreta) a Amon-Re itifàlic, i oferint aigua fresca (vi a la dreta) a Amon-Re i Hathor (Amonet
a la dreta).
86 Dues escenes similars en les parets est i oest. El rei amb Horus corrent amb el hap i un rem en
direcció a Amon i Tot a l’esquerra (amb vasos a Amon i Set a la dreta). El rei oferint vi a
Amon. A la paret del fons Amon assegut i Mut. La resta està destruïda.
87 El terra de les dues darreres sales està sobrealçat amb dos pilars centrals cadascuna que soporten
el sostre, decorats amb imatges del rei abraçat a una divinitat. Les parets estan decorades
amb escenes del rei fent diferents ofrenes a Amon-Re.
88 El mur nord al llarg del corredor oest-est està decorat amb escenes dels diferents moments del
ritual del heb-sed.
89 Sala modificada en època ramèssida. La decoració data d’època de Setos II amb afegits de
Ramesses IV. S’hi por veure l’arribada de les tres barques sagrades de Amon, Mut i Khonsu
portades per sacerdots (paret sud).
90 Sala de festes. És la sala principal de l’Akh-menu, té uns 40 m de llargada i està construïda
en blocs de gres. Trenta-dos pilars quadrats envolten una nau amb una doble filera de deu columnes
que sostenen els arquitraus del sostre.
Les columnes son d’un tipus particular amb capitell anomenat “de festa sed”, que simulen els
pals per aguantar una tenda. Estan pintats de color vermell per imitar la fusta.
Aquesta sala, en època copta, es va utilitzar com església, conservant-se encara alguns restes
de textos i frescos pintats en les columnes.
Els pilars que envolten la sala estan decorats en cadascuna de les seves cares amb una imatge
del rei tocat amb la corona vermella (o del psquent) en la meitat nord de la sala, i amb la corona
blanca (o del psquent) en la meitat sud, rebent la benvinguda d’una divinitat, generalment esborrada
en temps d’Akhenaton i refeta posteriorment. Al dessota de cada pilar un text relatiu
a la celebració de la primera festa Sed del rei.
Sales de Sòcares al sud-est
91 Vestíbul de la sala de Sòcares amb dues fileres sud-nord de quatre columnes amb textos relatius
al protocol reial de Tutmosis III. Les parets estan gairebé destruïdes i sols queden alguns restes
d’escenes.
Al sud s’obren tres sales on, la de l’esquerra (est) contindria la barca del déu Sòcares, la de la
dreta (oest) la caixa del falcó momiforme, i la central una estàtua del déu.
92 Processó de la barca de Sòcares, precedida per estendards, portada per vuit sacerdots al davant
i al darrera, un novè sacerdot, probablement el rei (?), camina al costat de la barca.
Dues portes en la paret est donen accés a tres sales sobrealçades molt destruïdes, que originàriament
tindrien unes escales per accedir-hi. Les parets estan decorades amb escenes disposades
en dos registres, amb un fris de khekeru a dalt de cada paret. Les sales del dessota servirien segurament
de magatzems. El sostre de cada cambra està suportat per dos pilars quadrats.
93 El mur nord va ser completament refet en època ptolemaica. Registre superior: la primera escena
està destruïda. El rei seguit pel seu ka rebent vida de Sobek-Re amb cap de cocodril. El
rei tocat amb la doble corona presenta quatre bèsties amb banyes a Amon-Re itifàl·lic. El rei
amb la corona vermella i seguit del seu ka ofereix encens i libacions a Amon-Re, i en la següent
escena, ofereix pa a Amon-Re.
94 Mur dedicat a diferents moments de la festa Sed. En el registre superior, Tutmosis III amb la
corona del Baix Egipte i els ceptres heqa i nekhakha està assegut en un tron damunt del signe
17

jeroglífic heb (festa) sobre els signes ankh i djed (vida, estabilitat), a l’esquerra és aclamat per
les ànimes de Buto. Més enllà el rei vestit amb la túnica del heb-sed és transportat damunt del
seu tron per dues ànimes de Buto en direcció a les capelles del nord.
95 Entre les sales de Sòcares i el santuari de l’Akh-menu hi ha dues sales de caràcter funerari. Les
parets del vestíbul mostren el rei en la cursa ritual davant d’Amon-Re itifàl·lic. Les dues sales
tenien una decoració similar: el rei assegut davant d’una taula d’ofrenes i una llista d’ofrenes.
110
109
106
108
107
105
18
103
104
Sales solars del nord-est
Les sales solars del nord-est tenen dues entrades des de la sala de festes. Una a través del
santuari de Tutmosis III a l’eix del temple i l’altra des del nord-est de la sala de festes.
96 Solament queden restes de la part inferior de les escenes. A la dreta (nord) el rei seguit pel
seu ka, damunt del símbol sema-taui, és purificat per dues divinitats. A continuació el rei
és coronat per dues divinitats. A la paret sud, el rei es conduït per dues divinitats davant
d’Amon itifàl·lic.
97 A l’esquerra de la porta d’accés a les dues cambres del santuari de Tutmosis III, el rei amb
la túnica del heb-sed i textos amb el nom de la porta de Tutmosis III amb un text de la renovació
de Setos II.
98 Porta d’accés al santuari refet per Alexandre. A l’esquerra de la porta, Amon conduint a Tutmosis
III en direcció al santuari. El text diu: “el temple d’Amon, Menkheperre-esbrillant-de-monuments”
(nom de l’Akh-menu). Part de l’au akh i la paraula menu son de
l’època de Tutmosis III, la resta pertany a la restauració d’Alexandre.
Santuari d’Alexandre
99 Aquesta avantcambra presenta relleus de Tutmosis III en part refets per Alexandre, que es
va apropiar d’alguns d’ells escrivint el seu propi nom. En aquesta paret est, s’hi troba la
porta al santuari conegut amb el nom de “santuari d’Alexandre” ja que aquest va refer
completament l’antiga decoració de Tutmosis III.
102
A l’esquerra de la porta, dos registres, a dalt Alexandre oferint aigua a la Gran Ennèada de
Karnak (situada damunt de la llinda de la porta), a baix Tutmosis III dempeus. A l’altre costat
de la paret (a la dreta) hi ha representats quatre déus momiformes asseguts, Set (amb
el nom esborrat), Amset, Guebti i Re.
111
101
97
96
90
98
100
99
95
93
91
92
94

A la llinda de la porta s’hi veuen dues escenes, a l’esquerra, Tutmosis III abraçat per Hathor
i a la dreta Tutmosis III seguit pel seu ka i per un déu del Nil davant d’Anubis.
100 Restes d’una estàtua d’un falcó molt mutilades que sens dubte representarien al rei. Les parets
del santuari estan decorades amb escenes del rei purificant i fent ofrenes a Amon-Re.
Santuari axial de Tutmosis III
101 D’aquesta cambra sols queden la part baixa dels murs i de la decoració, on s’hi pot veure al
déu Amon itifàl·lic. A la paret del fons (est) s’hi poden veure alguns blocs de gres amb marques
del picapedrers (mery o mery-netxer). A la paret nord s’obre una porta que dóna accés
a l’anomenat “Jardí botànic”.
Jardí botànic
102 El sostre estava sostingut per quatre columnes fasciculades alineades oest-est que porten el
nom de Tutmosis III i d’Amon. De les escenes que decoraven aquesta sala sols queda el registre
inferior figurant una gran varietat de plantes i animals, la majoria aus, procedents dels
països a l’est d’Egipte, Síria i Aràbia.
103 A l’angle nord-est hi ha una columna de text jeroglífic de Tutmosis III que diu: “any 25, sota
el rei de l’Alt i Baix Egipte Menkheperere que visqui per sempre. Plantes que la Seva Majestad
ha trobat al pais de Retenu (Síria)”.
104 Entre les escenes d’animals i plantes hi ha una inscripció incomplerta de Tutmosis III amb la
dedicatòria de la decoració d’aquesta sala al seu pare Amon-Re.
105 Sala orientada sud-nord en la que en cadascuna de les parets est i oest hi havia quatre nínxols
tancats amb portes de fusta de doble batent. Els murs d’aquesta cambra, dels que sols queda
la part inferior, també estaven decorats amb escenes de plantes i animals i, entre els nínxols,
representacions del rei davant d’una divinitat.
106 Al fons de la sala hi havia un naos que probablement contindria una imatge d’Amon, al davant
les restes d’un altar de granit rosa amb la forma del signe hetep i els noms de Tutmosis III.
107 Sala amb dues columnes poligonals de 16 cares molt destruïda, sols queden alguns restes de
la paret sud on s’hi veu a Tutmosis III presentant la tenda shnt a Amon itifàl·lic i consagrant
ofrenes a Amon.
Sala del sol naixent
108 Escala d’accés a la sala elevada a cel obert, probablement d’època posterior a Tutmosis III.
109 La paret nord, que es conserva parcialment, va ser decorada per Ramesses III amb afegits de
Ramesses IV. A la base, entre els cartutxos de Ramesses III tres personatges que representen
les ànimes de Pe amb cap de falcó, precedides pel rei i les tres ànimes de Nekhen amb cap
de xacal, aclamen al sol naixent. A la dreta del tot, la deessa Merit-del-sud fa el gest d’acolliment.
Al damunt d’aquest registre Ramesses III davant de diferents divinitats.
Tots els cartutxos de Ramesses III estan sobre-gravats damunt d’uns cartutxos més antics i
posteriors a l’època d’Amarna ja que el nom d’Amon no va ser esborrat.
110 De les parets est i sud no queda gairebé res, però sembla que mostraven els homes-rehyt en
19

adoració. Pel que queda de la paret est, sembla que hi havia una finestra oberta al sol naixent,
que és cap on es dirigeixen totes les imatges de les parets nord i sud. Davant de la finestra s’hi
aixeca una taula d’ofrenes d’alabastre d’uns 80 cm d’alçada. El nom d’Amon que hi figura
al damunt, va ser esborrat i tornat a gravar, cosa que indicaria que aquest altar era anterior a
Amenhotep IV i podria remuntar-se a l’època de Tutmosis III.
Karnak. Els santuaris orientals (en el plànol general N i M)
A l’exterior del mur posterior del gran temple d’Amon-Re i seguint el seu eix s’hi troben dos
santuaris oberts a l’est, un d’ells adossat al propi mur fet per Tutmosis III (N) i l’altra, situat
més a l’est, dedicat a Amon-Re-Haractes (M). Un obelisc únic tallat per Tutmosis III i erigit
per Tutmosis IV es trobava al centre d’aquests dos santuaris.
117
116
115
114
118
111
113
112
20
114
Santuari oriental de Tutmosis III
111 Santuari constituït principalment per unes petites capelles adossades a un naos tallat en un
gran bloc monolític d’alabastre amb dues estàtues sedents una al constat de l’altra, donant
l’esquena al mur del gran temple d’Amon i sense comunicació amb aquest.
112 Façana amb sis pilars osiríacs units per murs intercolumnars erigits per Tutmosis III, renovats
per Setos I, i usurpats per Ramesses II. A la base dels murs intercolumnars, genis
masculins i femenins portant ofrenes.
113 Naos d’alabastre amb una doble estàtua d’Amon i Tutmosis III. El déu Amon va ser posteriorment
mutilat per Amenhotep IV.
114 A cada costat nord i sud del naos d’alabastre, restes de quinze imatges en relleu del déu
Amon assegut, representant “Amon en tots els seus noms”.
115 Sòcol d’una estàtua d’alabastre d’Amon-Min dempeus, que originàriament era una estàtua
doble de Hatxepsut i Amon. Aquesta estàtua probablement es trobava adossada a
un mur de tovots on ara hi ha el naos d’alabastre, desplaçada per Tutmosis III al construir
el mur de pedra i remodelar la capella.
116 Restes de les bases de dos obeliscs de granit de Hatxepsut usurpats pel seu nebot Tutmosis
III, dels que s’han trobat varis fragments.
116
119
117
120

117 Dues petites capelles erigides per Nectàneb. El mur del fons estava decorat en temps de Ramesses
II amb una representació a gran format del déu Amon assegut. La decoració va ser acabada
en temps de Domicià.
118 Taula d’ofrenes de granit negre amb el nom de Psamètic, regravat damunt d’un nom més
antic.
119 Plataforma per les ofrenes amb una taula de libacions reutilitzada.
120 Altar amb banyes amb una escala d’accés d’època grecoromana.
Temple oriental d’Amon-Re-Haractes o “Temple d’Amon que escolta les pregàries” (M)
130
129
128
127
126
125
124
123
122
121
21
La entrada del temple construït per Ramesses
II s’efectuava per la porta monumental
erigida per Nectàneb I en la part
est del mur de tovots del gran recinte d’Amon.
121 Porta monumental de l’est, obra de Nectàneb
I, reemplaçant la que hi havia anteriorment
de la din. XIX.
Davant de la porta d’entrada del temple
oriental hi havia dues esfinxs i dos obeliscs
erigits per Ramesses II, dels que sols queden
vestigis de les seves bases amb restes
d’inscripcions. Els obeliscs, a l’igual que el
propi temple, van ser construïts pel primer
profeta d’Amon, Bakenkhonsu (TT 35).
122 Nectàneb oferint una imatge de Maat a
Amon i Mut.
123 Quatre fileres de cinc columnes cadascuna
unides per murs intercolumnars
construïdes pel rei etíop Taharqa. L’avinguda
central estava pavimentada per lloses
de granit rosa i negre, i les laterals en
pedra calcària.
124 Porta del temple erigida en gres per Ramesses
II i construïda en el mur de tovots
disposats en fileres ondulades. La base estava
formada per talatats procedents del
temple d’Akhenaton. La decoració de la
porta està molt malmesa però es poden distingir
algunes escenes amb Ramesses II
davant d’Amon-Re, oferint encens davant
d’Amon-Re-kamutef, oferint Maat, etc.
125 Pati peristil amb vuit columnes monòstiles.
Al mig del pati hi ha dos pilars osiríacs
de Ramesses II amb el protocol reial
flanquejat per les tiges símbols dels milions
d’anys. La part posterior està decorada
amb el rei rebent vida d’Amon.

126 Petit grafit damunt del sòcol representant la barca
de Re-Haractes.
127 Del mur oest s’obren tres portes, una gran i alta al
centre flanquejada per dues portes estretes i petites.
La de l’esquerra està consagrada a Mut i la de la
dreta a Khonsu. La porta central està completament
refeta per Ptolomeu VIII Evergetes II, de Ramesses
II sols queden dues columnes de textos als muntants
de la porta.
128 Ramesses II rebent els jubileus del déu Amon.
129 Sala interior d’època ptolemaica, amb els murs
sense decoració. A les parets es poden veure alguns
blocs amb marques dels picapedrers.
130 Obelisc construït per Tutmosis III. Probablement
a la mort de Tutmosis III va quedar inacabat i fou el
seu fill Tutmosis IV el que el va erigir en aquest indret.
Es l’obelisc més alt que s’ha conservat (més de
33 m) i te la particularitat de ser un obelisc “únic”,
ja que els obeliscs habitualment s’erigien per parelles.
A finals de la din. XVIII hi havia a l’est, i adossat al
mur exterior del gran temple d’Amon, un conjunt
arquitectural que comprenia l’edifici jubilar de Tutmosis
III orientat a l’est, en direcció a l’obelisc
“únic” erigit en l’eix general del temple. Al davant
hi havia una columnata. Més enllà hi havia la porta
est de Karnak.
A la din. XIX, Ramesses II va fer construir sota la
direcció del primer profeta d’Amon, Bakenkhons,
un edifici jubilar orientat a l’est. Al darrera quedava
l’obelisc “únic” sense cap connexió amb l’edifici de
Ramesses II.
Va ser amb Ptolomeu VIII Evergetes II que l’obelisc
“únic” originàriament en relació al temple jubilar de
Tutmosis III, es convertí en el santa sanctorum de
l’edifici de Ramesses II, transformat amb un temple
dedicat al sol naixent. L’obelisc que encara estava
en el seu lloc en temps d’Octavi August, va ser
transportat al Circ Màxim a Roma per Constantí II
(357 dC). Trobat trancat en tres fragments sota les
runes del Circ l’any 1587, va ser erigit un any després
pel Papa Sixte V a la plaça de San Joan de Latran
on es troba actualment.
22

Karnak. Avinguda processional de l’eix transversal
L’avinguda de les processons de Karnak era una via cerimonial amb doble circulació.
Per les cerimònies reials o el retorn de les processons per via terrestre des de Luxor, la direcció
principal anava de sud a nord, en canvi, per les litúrgies divines de sortida, l’eix seguia la ruta
de nord a sud, després de seguir l’eix del temple est-oest. A principis de la din. XVIII, l’avinguda
processional era utilitzada pel retorn de la barca sagrada d’Amon.
Aquesta avinguda de les processons està formada per quatre pilons (del setè al desè) i quatre
patis. En temps de Tutmosis III, el vuitè piló formava la façana meridional del recinte d’Amon.
A finals de la din. XVIII, el desè piló situat més al sud englobava un immens pati que,
més tard, sota Tutankhamon i Horemheb, va ser dividit en dues parts pel novè piló.
Quart piló
Tercer piló
131
132
Primer
pati
133
Capella
de la barca
(Tutmosis III)
Setè
piló
(Tutmosis III)
Segon
pati
Vuitè
piló
(Hatxepsut i
Tutmosis III)
Primer pati (pati de la cachette, pati del setè piló). L’accés al pati de la cachette s’efectuava per
la porta de Ramesses IX situada al sud entre el tercer i quart pilons. La mutilació de les parets
est i oest d’aquest pati és deguda al treball dels arquitectes romans per extreure un dels obeliscs
que havien fet caure.
131 Murs amb escenes de Ramesses IX fent ofrenes a vàries divinitats i davant de la porta les
bases de dues esfinxs usurpades per Merneptah.
132 Escenes de les lluites de Merneptah contre els libis i asiàtics, amb textos relatius a les seves
victòries (text duplicat de l’estela d’Israel). Restes de dues esteles de l’any 20 de Ramesses
III i d’una estela de Ramesses IV usurpada per Ramesses VI.
133 Solament es conserven algunes escenes del costat nord amb el rei davant diferents divinitats
i rebent el heb-sed d’Amon. La decoració es anterior a Setos II que va posar el seu nom en
els cartutxos originals però, més tard, aquestes escenes van ser usurpades per Ramesses II.
Pati de la cachette. El nom de pati de la cachette
(pati de l’amagatall) és degut a la troballa que va fer
Maspero l’any 1901 i que va confiar a Legrain els treballs
de recuperació (entre 1901 i 1905) de més de 751
estàtues i esteles i més de 17.000 bronzes, enterrats en
aquest pati. Entre les que havia per exemple, set estàtues
d’Amenemhat III, dinou de Tutmosis III, sis d’Amenhotep
II, vuit d’Amenhotep III, onze d’Amenhotep
IV, quatre de Tutankhamon, vuit de Ramesses II, etc.,
així com moltes de personatges privats, alts funcionaris
i sacerdots. També hi havia elements arquitectònics
com pilars, esteles, esfinxs, etc.
Les estàtues amb vestidures a l’estil grec i algunes
monedes d’Alexandre determinaren que va ser en
23
Tercer
pati
Novè
piló
(Horemheb)
Temple jubilar
d’Amenhotep II
Quart
pati
Setè piló
Porta de
calcària
d’Amenhotep I
Estàtua de
Senenmut
Esfinxs
Porta de Ramesses IX
Tercer
piló
Desè
piló
(Horemheb)
Pilars de
Sesostris I
Blocs de la
capella jubilar
d’Amenhotep I
Estela
Esfinxs d’Amenhotep II
d’alabastre
de Setos I Pilar de
Sesostris I
Bronzes
Colzes
Clepsidra
Estàtues
precioses

època ptolemaica quan van ser enterrats tot aquest grup d’estàtues i elements arquitectònics,
alguns d’ells de l’Imperi Mitjà. Ptolomeu I i els seus successors van restaurar molts dels monuments
de Karnak, les columnes de la sala hipòstila, el temple de Ptah, alguns edificis al voltant
del llac sagrat, etc. Probablement, el gran nombre d’exvots acumulats al llarg dels segles
i alguns elements arquitectònics caiguts obstruïen els corredors i els patis, cosa que provocà,
ja que eren propietat del déu i no es podien destruir, que excavessin una fosa en aquest pati
per enterrar-los en terreny sagrat. Algunes estàtues es van trobar a 14 m de profunditat.
148
146
151
145
147
139
150
134
141
143
24
149
Segon pati
Vuitè piló
144
142
Setè piló
138
152
Primer pati (pati de la cachette)
Setè piló. Construït per Tutmosis III amb blocs de gres i la porta de granit.
134 Restes d’escenes amb el rei representat de talla heroica colpejant els enemics asiàtics davant
d’Amon (desaparegut). Al dessota, 359 presoners amb cartutxos-fortaleses inscrits amb els
noms dels pobles tributaris d’Egipte.
135 Escena similar a l’anterior però colpejant als enemics nubis. Al dessota, 269 presoners damunt
de cartutxos-fortaleses inscrits amb els noms dels pobles estrangers vençuts.
136 Dos colossos de Tutmosis III usurpats per Ramesses IV. El colós osiríac de l’esquerra porta
al davant una columna de textos pertanyents a Ramesses IV. El colós de la dreta, amb la corona
de l’Alt Egipte, porta el cartutx de Tutmosis III al cinturó però els cartutxos de l’espatlla,
mencionen a Ramesses a l’esquerra, i a Heka-Maat-Re a la dreta, que corresponen al rei Ramesses
IV.
137 D’esquerra a dreta, dos colossos de Tutmosis III usurpats per Ramesses IV similars als anteriors,
però el de l’esquerra amb la doble corona. A continuació, tres estàtues reials, dues assegudes
de la din. XVIII (una de Sebekhotep) i l’altra dempesus d’Amenhotep II.
138 Estela de Horemheb davant d’Amon i Mut, usurpada de Tutankhamon.
136
137
135
140

139 Cara sud, massís est del piló de Tutmosis III, el rei amb el seu ka massacrant enemics nubis
captius davant d’Amon (desaparegut), i 116 presoners amb cartutxos-fortalesa amb els noms
dels pobles tributaris d’Egipte.
140 Escena similar a l’anterior amb el rei amb la corona del Baix Egipte i amb captius asiàtics.
Al dessota 119 presoners damunt de cartutxos-fortalesa amb el nom de les ciutats.
141 Restes d’un colós dempeus de Tutmosis III sobre un sócol de granit amb representacions dels
pobles estrangers vençuts dins de cartutxos-fortalesa.
142 Restes d’un colós de Tutmosis III similar a l’anterior. Ramesses III es va fer gravar la seva
imatge en la superfície que hi ha entre les cames dels colossos.
143 Restes de la base d’un obelisc de granit de Tutmosis III erigit amb motiu del seu segon jubileu.
Aquest obelisc va ser usurpat per Ramesses III i probablement va caure en època antiga.
144 Lloc on estava situat un altre obelisc de Tutmosis III que en l’actualitat es troba a Istambul.
Segon pati (pati del vuitè piló). Aquest pati és obra de Tutmosis III a l’unir amb murs el setè i
el vuitè pilons. Solament queden restes d’escenes del registre inferior del mur oriental. En
aquest pati i adossat al vuitè piló s’hi va construir un convent en època copta.
145 La decoració d’aquesta part es deu a Ramesses III i mostra escenes relatives a les cerimònies
del heb-sed. A la base, textos de Ramesses III i IV usurpats per Ramesses VI.
146 Tres escenes amb el primer sacerdot d’Amon i cap de tots els treballs en el temple d’Amon-
Re, Amenhotep. Al mig, una doble escena amb Amenhotep com a primer sacerdot d’Amon
vestit amb una pell de lleopard i a cada costat una escena amb el propi Amenhotep recompensat
amb or, plata, aliments i terres, davant d’una estàtua de Ramesses IX amb tres línies
de textos a la base.
Santuari de la barca
147 Porta al santuari de la barca prop del llac sagrat. La decoració de la porta es deu a Tutmosis
III, a l’esquerra tocat amb la corona vermella i a la dreta, amb la corona blanca, presenta les
ofrenes. A aquesta petita capella s’hi podia accedir també des del llac sagrat.
148 Naos central d’alabastre amb les restes d’un sòcol al centre, per dipositar la barca sagrada.
Tan a l’interior com a l’exterior estava decorat amb escenes de sacrificis i ofrenes de Tutmosis
III.
Vuitè piló construït per Hatxepsut, Tutmosis III i II i restaurat per Setos I.
149 Porta. El muntant esquerra porta els noms de Tutmosis III i el de la dreta els de Tutmosis II.
Originalment portaven textos de Hatxepsut.
150 Dos registres amb Tutmosis III conduït per la deessa Ueret-hekau davant Hathor, seguit de
la barca d’Amon transportada per sacerdots. En el segon registre, Tutmosis I amb la doble corona
davant de la tríada tebana Amon, Mut i Khonsu dins d’un tabernacle. Entre el rei i la tríada
de Karnak hi ha un text de Hatxepsut donant gràcies a Amon per la seva ascensió al tron,
posteriorment el nom es va canviar pel de Tutmosis II.
151 Dos registres amb Setos I davant d’Amon acompanyat de l’Ennèada petita a dalt, i oferint vi
a Amon amb l’Ennèada gran a baix.
152 Tres registres. En el registre superior es pot veure la processó de la barca d’Amon-Re transportada
pels sacerdots precedida pel rei Setos I (restaurador de les escenes d’aquest piló)
acompanyat per Montu. A continuació, el rei acompanyat per la deessa Ueret-hekau davant
de la tríada de Karnak, i a l’esquerra de l’escena, el déu Tot escrivint en la tija del heb-sed.
En el segon registre quatre escenes de Ramesses III relatives a la purificació, coronació i entrega
dels jubileus per part d’Amon i Amonet. En el registre inferior vuit escenes més petites
de Ramesses III davant de diverses divinitats.
25

151
153 El vuitè piló tindria origen en temps de la coregència de Hatxepsut i Tutmosis III, aquest
últim, desprès de la mort de la seva tia, va fer suprimir els noms de la reina per col·locar al
seu lloc els de Tutmosis II. Davant d’aquest piló s’hi trobaven sis colossos reials.
154 Colós de Tutmosis II tallat en pedra calcària i restaurat per Tutmosis III l’any 42 del regnat.
155 Colós de Tutmosis II de quarsita vermella restaurat per Tutmosis III l’any 22 de regnat.
156 Colós d’Amenhotep I en pedra calcària restaurat per Tutmosis III l’any 22. A l’esquerra i al
costat representacions de Amosis Meritamon, filla de Tutmosis III.
157 Colós d’Amenhotep II restaurat per Tutmosis IV. Actualment sols es conserva la part del tron
i la base i la imatge de la reina Tia al costat dret.
158 Restes d’una estela de granit d’Amenhotep II oferint vi a Amon.
150
Tercer pati (pati del novè piló). El pati està
flanquejat per uns murs que uneixen el
vuitè piló amb el novè. A l’igual que el
novè piló, aquests murs van ser construïts
per Horemheb bàsicament amb talatats
d’antigues construccions d’Amenhotep
IV Akhenaton. Es troben en un estat molt
ruïnós.
159 Cara est del mur est del tercer pati que
no comporta cap decoració, únicament
alguns grafits poc llegibles fets en nom
del primer sacerdot d’Amon, Herihor,
que es va coronar rei a Karnak (din.
XXI).
160 Restes de relleus probablement de Ramesses
II amb la processó de les barques
i la tríada tebana.
161 Restes de la batalla de Qadesh, amb carros,
soldats, homes portant captius, cortesans
i contant les mans tallades als
enemics morts. Textos del Poema de la
Batalla.
162 Novè piló. Aquest piló estava perfectament
alineat amb l’eix del temple de
Mut i l’avinguda d’esfinxs. Actualment
Tercer pati
154
26
153
149
155
Segon pati
172
158
174
169
159
156
Vuitè piló
168
160
177
173
176
163
152
157
Desè piló
175
Quart pati
170
165 166 167
Novè piló
164
162
Tercer pati
Vuitè piló
171
161

està en procés de reconstrucció, ja que el seu interior estava completament farcit de talatats
d’Amenhotep IV. També s’han trobat blocs de Nefertiti i Tutankhamon.
163 La cara nord del piló probablement va ser decorada per Horemheb en dos registres, però els
cartutxos reials van ser usurpats per Ramesses II. Ramesses IV va decorar el registre inferior
que més tard va ser usurpat per Ramesses VI. En les poques restes que queden del registre
superior es poden endevinar les barques d’Amon i Mut (la de Khonsu destruïda) portades
pels sacerdots. El registre inferior es conserva millor i es pot veure al rei amb diverses divinitats.
164 Registre superior, Horemheb usurpat per Ramesses II cremant encens davant de les barques
d’Amon-Re, Mut i Khonsu portades pels sacerdots. Al dessota el rei davant de varies divinitats.
165 Restes de les bases de dos colossos asseguts de Ramesses II tallats en granit rosa.
166 A cada massís del piló es veu el rei fent una libació a Amon. El relleu original de Horemheb
va ser transformat vàries vegades per Ramesses II que al dessota hi va escriure el seu protocol
damunt d’una filera de presoners amb els cartutxos-fortalesa amb el nom dels pobles estrangers
vençuts.
167 Restes d’una gran estela de Ramesses II (probablement usurpada) coronada d’uraei i gairebé
illegible, amb el rei massacrant enemics davant d’Amon i un decret de Ptah.
168 Part inferior de l’estela dita “del casament” de Ramesses II amb la princesa hitita Matneferure.
169 Grafits amb la deessa Mut asseguda, Amon i Mut i un Ptolomeu al dessota amb un text de
l’emperador Neró.
Quart pati (pati del desè piló). Aquest pati està delimitat a l’est i oest per un mur que uneix el novè
i el desè pilons. El mur de l’est queda interromput a la meitat, pel pòrtic de l’edifici d’Amenhotep
II.
170 Solament es conserva la part inferior del mur amb escenes fetes per Horemheb amb la representació
de la processó de les barques sagrades que anaven de Karnak fins a Luxor. A la base,
textos i els protocols reials de l’any 15 de Ramesses III i de l’any 2 de Ramesses IV, usurpat
per Ramesses VI.
171 Textos de Ramesses II amb el poema de la batalla de Qadesh.
172 Temple del heb-sed d’Amenhotep II. Reconstruït per Setos I i remodelat per Setos II. Aquest
petit edifici construït sobre una base més elevada, es composa d’una gran cambra quadrada,
en la que el sostre estava sostingut per vint pilars i dos santuaris laterals més petits, precedits
a la façana oest per un pòrtic amb dotze pilars al que s’accedeix per una rampa. La decoració
mostra a Amenhotep II abraçat amb diferents déus, fent ofrenes o rebent el heb-sed.
Desè piló. Aquesta era l’entrada sud del domini d’Amon-Re a Karnak. Una avinguda de criosfinx
amb el nom de Horemheb unia el temple de Mut amb el temple d’Amon-Re. Una altra avinguda
d’esfinx amb cap humà (amb el nom de Nectàneb) sortia del temple de Luxor fins retrobar-se
amb la de Horemheb davant del temple de Mut.
La construcció d’aquest piló es creu que va ser obra de Horemheb tot i que davant hi ha dos
colossos d’Amenhotep III. Aquests podrien trobar-se originàriament davant d’un piló de tovots
o d’una porta monumental feta per Amenhotep III. Tot l’interior d’aquest piló estava
farcit de blocs pertanyents a antigues construccions d’Amenhotep IV.
173 Porta monumental de granit amb restes de relleus de Horemheb oferint encens, aigua i vi a
Amon. Davant, dos colossos de calcària sense cap de Horemheb, amb els cartutxos usurpats
per Ramesses II. La reina Mutnedjemet està esculpida al costat de la cama esquerra dels colossos.
El nom de la reina va ser canviat pel de Nefertari.
27

174 La decoració està molt malmesa i sols subsisteix una línia de text amb el protocol de Horemheb
i restes del rei massacrant els enemics.
175 Escenes similars a l’anterior.
176 L’any 1913 Legrain va descobrir quatre
magnífiques estàtues de granit negre,
dues amb el nom d’Amenhotep fill de
Hapu, i dues amb el de Paramessu. Els
dos alts funcionaris estan representats
asseguts en l’actitud d’escribes i el text
gravat damunt dels papirs oberts que
tenen damunt dels genolls va ser utilitzat
pel fregament de mans dels fidels.
Aquestes estàtues, col·locades al costat
del piló dret a l’entrada del temple, feien
d’intercessores davant d’Amon, de tots
el que anaven a pregar al temple.
177 Dos colossos de quarsita vermella d’Amenhotep
III, dels que sols queden els sòcols
i els peus del colós de l’est. Van ser
tallats en un sol bloc monolític, tenien
més de 20 m d’alçada i estaven situats damunt
d’un alt sòcol de quarsita. El sòcol
del colós occidental va sofrir alteracions
per part de Horemheb, que el va decorar
de nou i va gravar els seus noms.
28

Karnak. Escenes a l’exterior de la sala hipòstila (mur nord)
179
180
181
182
178
Campanyes de Setos I contra els asiàtics. A l’est de la porta nord.
Les escenes d’aquesta paret mostren els combats de Setos I contra els shasu i assiris. Les escenes
estan desordenades, però convergeixen tant les del costat est (k) com les del costat oest
(l) en direcció a la porta nord d’entrada a la sala hipòstila, on el rei entraria triunfant al temple
d’Amon. L’ordre lògic de lectura d’aquestes escenes seria el següent: (g), (h), (b), (c), (a), (d),
(e), (i), (j), (f) i (k).
a c d e f
b
178
g h i j
179 180
178 Registre superior: (a) Submissió dels caps del Líban, agenollats i talant arbres, en front de
Setos I que està dret darrera del seu carro parat. Sota les potes dels cavalls, la fortalesa de
Qader. Registre inferior: (b) El rei damunt del seu carro atacant la fortalesa de Pa-Kanana. Text
de l’any 1 de Setos I.
179 Registre superior, quatre escenes: (c) Part inferior de Setos I damunt del seu carro carregant
contra els carros asiàtics, a l’esquerra la fortalesa de Yenoam atacada i al dessota varis enemics
amagats entre els arbres. (d) El rei lligant als presoners. (e) El rei porta agafats sota els braços
a quatre presoners i condueix dues fileres de presoners lligats. Al davant el seu carro parat.
(f) El rei seguit per dues fileres de captius siris lligats, fa una ofrena de vasos davant de la tríada
tebana.
Registre inferior, quatre escenes: (g) Setos I dret damunt del seu carro mirant enrere en direcció
a una fortalesa palestina. Per sobre i al dessota dels cavalls hi ha representades vàries de
les estacions fortificades establertes en cada punt d’aigua de la ruta del desert. (h) El rei damunt
del seu carro dispara fletxes contra els beduins shasu revoltats en les fortaleses establertes
en els punts d’abastament d’aigua. (i) El rei damunt del carro, seguit per una filera de tres
captius i tres fileres més davant seu, torna a la frontera d’Egipte on s’hi veu una ciutat a banda
29
k

i banda d’un canal ple de cocodrils, unida per un pont. Al costat egipci, Setos I és aclamat pels
sacerdots, nobles i funcionaris. (j) El rei presenta a Amon els captius shasu i el botí de guerra.
180 Ocupant l’alçada dels dos registres (k) Setos I seguit pel seu ka massacra els enemics davant
d’Amon, amb els noms del pobles vençuts dins d’un cartutx-fortalesa, al dessota.
l
181
m n o
q r s
Campanyes de Setos I contra els libis i hitites. A l’oest de la porta nord.
Les escenes d’aquesta paret mostren els combats de Setos I contra els libis i els hitites. Les
escenes estan desordenades però convergeixen en direcció a la porta nord d’entrada a la sala
hipòstila. L’ordre lògic de lectura d’aquestes escenes seria el següent: (q), (p), (o), (n), (m), (t),
(s), (r) i (l).
181 Escena similar a l’anterior i ocupant l’alçada dels dos registres (l) Setos I seguit pel seu ka
massacra els enemics davant d’Amon, amb els noms del pobles vençuts dins d’un cartutx-fortalesa
al dessota.
182 Restes de tres registres. Del registre superior sols queda la part dreta de l’escena (m) Setos I
(desaparegut) damunt del seu carro en la batalla de Qadesh envestint contra l’enemic, a la
dreta una fortalesa plena d’enemics damunt d’un turó. (n) El rei presenta a la tríada tebana dins
d’una capella el botí aconseguit i els presoners lligats. (o) Retorn de Setos I damunt del seu
carro, precedit de dues fileres de captius libis amb els braços lligats. (p) Setos I empunyant
una llança lluitant cos a cos contra els libis. A la dreta i a l’esquerra de l’escena s’hi veuen
dos prínceps que podrien ser el seus fills. (q) El rei dret damunt del seu carro colpeja amb una
espasa corba a un enemic libi reconeixible per les dues plomes que porta al cap. Les potes del
cavall trepitgen als combatents libis.
Registre inferior, (r) El rei presenta a Amon, Mut-Sacmis senyora d’Asheru, Khonsu i Maat
filla de Re, situats dins d’una capella, el botí aconseguit i dues fileres de presoners hitites lligats.
(s) Retorn de Setos I a Egipte amb els captius kheta. Setos I puja al seu carro precedit
per dues fileres de captius hitites. (t) El rei damunt del seu carro lluita contra les forces hitites
massacrades sota les potes del seu cavall.
30
182
m
p

Karnak. Edificis subsidiaris del recinte del Gran Temple d’Amon
B - Capella d’Amasis i Nitocris (veure plànol general pàg. 2)
Capella d’Amasis i Nitocris, ampliada per Psamètic III i
Ankhnesneferebre. Solament queden restes de decoració dels
muntants i de les llindes de les portes.
C - Capella d’Osiris-Onnofris Nebdjefa (veure plànol general pàg. 2)
D - Capella d’Osiris Nebankh (veure plànol general pàg. 2)
Capella construïda i decorada per la reina Ankhnesneferebre
i Amasis. Solament queden restes de decoració dels muntants
i de les llindes de les portes.
Capella d’Osiris Nebankh,
anomenada també d’Osiris
Pauesshebiad, construïda per
Taharqa. A la dreta de la porta
es va trobar una estela de
l’Imperi Mitjà (actualment en
el Museu d’El Caire) de Senbefmose, canceller del rei de
l’Alt i Baix Egipte, profeta d’Amon amb la seva esposa
Kebes-usiri, favorita reial i la seva família.
Escenes amb Taharqa, Amenardis II i Shepenupet II davant
dels déus Hariesi, Osiris, Hathor, Isis, Horus, Tot, etc.
31

F - Temple de Ptah (veure plànol general pàg. 2)
El temple de Ptah es composa de tres santuaris comunicats
entre ells, consagrats a la tríada menfita Ptah, Sacmis i Nefertum,
precedits d’un petit pòrtic amb dues columnes i un
piló amb el nom de Tutmosis III.
Cinc portes van ser afegides posteriorment a l’edifici original.
Entre la quarta i la cinquena es va trobar una gran estela
de granit amb el nom de Tutmosis III.
La primera porta té gravats els cartutxos de Ptolomeu VI Filometor
i en les cares interiors els de Ptolomeu VII Evergetes,
Ptolomeu XI Alexandre I i Ptolomeu XIII Neos
Dionisos (Auletes).
La segona porta té el nom de Sabacó. La tercera porta conté
els noms de Ptolomeu XIII Neos Dionisos i està adossada a
dues columnes. La quarta porta està gravada amb el nom de
Sabacó, i al dessota, en el muntant esquerra, un himne de
Tiberi dedicat a Amenhotep fill de Hapu, i en el dret, dedicat
a Imhotep. Prop de la quarta porta s’hi van trobar cinc esteles.
Dues dedicades per Antef i Tutmosis III (ambdues al
Museu d’El Caire), per Horemheb, Setos I i la cinquena d’època
ramèssida.
La cinquena porta dóna accés a un petit pòrtic amb quatre
columnes compostes de Ptolomeu III Evergetes I.
La sisena porta que travessa el piló conté els noms de Ptolomeu
III Evergetes I i de Ptolomeu IV Filopator. La llinda te
un text de renovació de Ptolomeu IV dedicat a Tutmosis III.
Vestíbul de Tutmosis III amb dues columnes i un petit altar.
A les parets, escenes del rei amb vàries divinitats. A l’esquerra,
damunt de l’escala, Ptolomeu IV ofereix una gerra d’ungüents
amb forma d’esfinx a Ptah, Hathor i Imhotep. La
resta d’escenes pertanyen principalment a Tutmosis III. A la
dreta, al costat de la columna, hi ha una taula d’ofrenes de
granit d’Amenemhat I.
Una setena porta en l’eix del temple dóna accés directament
als tres santuaris construïts per Tutmosis III. Actualment en el
santuari central es troba la estàtua de Ptah. A l’esquerra, el
santuari de Ptah i a la dreta la capella d’Hathor, on hi ha una
estàtua de la deessa Sacmis fragmentada i trobada in situ.
32

G - Tresor de Sabacó (veure plànol general pàg. 2)
Aquesta cosntrucció s’obre al sud, entre l’Akhmenu i el mur nord
del recinte del domini d’Amon. D’aquesta construcció, que sembla
haver estat construïda amb tovots, solament subsisteix la columnata
de l’entrada, on la dedicatòria indica que es tracta d’un “tresor (perhed)
plé de tot tipus de coses belles de les ofrenes divines, les més
belles que es poden veure arreu”.
H - Capella d’Osiris-Onnofris (veure plànol general pàg. 2)
La capella d’Osiris-Onnofris “en l’arbre de la persea” porta els noms d’Amenardis
II i Shepenupet que estan representades en els muntants de la porta
d’entrada abraçades per Amon. A l’interior, Shepenupet consagrant un sacrifici
a Osiris (o Amon) i Mut, i fent ofrenes a Osiris-Onnofris, Amon i Mut. Aquí
apareix també De-esihebsed, a l’igual que en la habitació interior, cantora de
l’harem d’Amon i filla de Esptah, escriba de l’altar del temple d’Amon.
J - Capella d’Osiris Uep-ished (veure plànol general pàg. 2)
Aquesta capella va ser dedicada per Osorcó II a
pocs metres de la capella d’Osorcó III i Shabataca
(K). La porta es va construir amb alguns
blocs de l’edifici del Tresor de Sabacó (G). A la
porta esquerra, a la façana, hi ha un pilar djed
amb els noms d’Osorcó II i el seu fill Nemareth
i al fons de la cambra els cartutxos d’Osorcó i els
noms de Xu i Osiris Uep-ished.
Al muntant esquerra de la porta de la dreta, Thekerti,
fill de Nemareth, i una taula d’ofrenes.
Aquí es van trobar entre altres, tres fragments
d’estàtues, una de Tutmosis III assegut, un altre
d’Amehotep II usurpada per Tutmosis III i un
grup de baixa època.
33

K - Capella d’Osiris Heqa-djet (veure plànol general pàg. 2)
Capella d’Osiris-que-governa-l’eternitat (Heqa-djet) va ser
construïda per Osorcó III i Takelot III i engrandida per Shepenupet
II i Amenardis.
A l’esquerra de la porta, un rei etíop que té esborrats els noms
però pot ser identificat amb Sabacó, rep de les mans d’Amon
una espasa corba i els símbols del heb-sed penjant de la tija
dels anys. Els reis etíops es distingeixen per portar sobre les corones
dos uraei, que en aquest cas, a l’igual que en el seu cartutx,
un dels ureus ha estat esborrat.
Al mur de l’esquerra de la primera sala, en el registre superior,
la divina adoratriu Shepenupet, filla d’Osorcó III (din. XXIII),
a l’esquerra presenta una figureta de Maat a Amon i a la dreta
rep el collar menat d’Isis-Hathor. Al dessota, Amenardis, filla
de Kashta, porta sobre l’espatlla el sistre hathòric i rep amb la
mà esquerra tres signes de vida que li dóna Amon. A la paret
frontal (sud) d’aquesta mateixa habitació, hi ha una representació
de les set portes osiríaques ficades una dins de l’altra. A la dreta, hi ha representat el símbol
del nomus d’Abidos, venerat en el temple d’Osiris, que podria tractar-se del “reliquiari” que contenia
el cap d’Osiris, un de les setze (o vint-i-una) parts del seu cos trossejat per Set i repartits per
tot el país d’Egipte. A la dreta, Shepenupet és amamantada per una deessa hathòrica i al dessota,
abraçada per Amon.
Mur est de la cambra interior, registre superior. L’arbre de la persea al centre, i una doble escena,
a l’esquerra, Osorcó III agenollat ofereix una imatge de Maat a Amon que està escrivint els noms
reials en una fulla de l’arbre, seguit per Tot. A la dreta, una escena similar però amb Tacelotis
davant d’Amon i Xu. Al dessota, el falcó Horus al centre i Osorcó III amb estendards amb cap de
moltó, l’emblema d’Upuaut i el ceptre sekhem a l’esquerra. A la dreta, un home agenollat amb un
estendard i tres registres de petites escenes incloent-hi dos Uaset amb un arc i fletxes.
L - Capella d’Osiris de Coptos (veure plànol general pàg. 2)
Capella de l’Osiris-coptita-que-presideix-la-casa-de-l’or, construïda
amb blocs reutilitzats de la din. XXV, pertanyents a Taharqa i Amenardis,
per Ptolomeu XII i Tiberi.
Un dels blocs per terra, al costat oest, presenta una imatge de l’Osiris
coptita. Aquest mateix Osiris està representat sobre la cara est del mur
(construït per Tutmosis III i decorat per Ramesses II) del temple d’Amon-Re,
prop de l’angle nord-est. Aquest relleu sembla ser d’època
de Nectàneb i renovat per Ptolomeu V i Cleòpatra. El déu es troba
“prop del veïnatge d’Osiris-a-la-gran-seu”. Aquesta darrera seu d’Osiris és el denominat osireion,
edifici de tovots cuits, realitzat per Nacau, i que guardava els simulacres d’Osiris fets amb fang
o guix. Aquest edifici es troba situat al nord-oest de la capella d’Osiris de Coptos.
M - Temple oriental d’Amon-Re-Haractes (o “Temple d’Amon que escolta les pregàries”,
veure plànol general pàg. 2)
N - Santuari oriental de Tutmosis III (veure plànol general pàg. 2)
34

O - Escala coberta (veure plànol general pàg. 2)
Escala coberta de la din. XXV connectada amb el temple de Re-Haractes (P). Aquesta escala se
l’ha denominat erròniament “Nilòmetre” cosa que evidentment no pot ser, ja que era impossible
que aquesta escala arribés fins a les aigües d’infiltració i que es pogués mesurar les alçades. Dels
pocs relleus que queden es poden distingir a la dreta de l’entrada, restes de textos relatius al hebsed.
Al vestíbul restes d’escenes de la din. XXV amb el rei davant d’un deu.
P - Temple de Re-Haractes (veure plànol general pàg. 2)
Prop de l’angle nord-oest del llac sagrat es troba aquest
edifici de Taharqa (en part amb blocs de Chabaka), usurpat
per Psamètic II. Està constituït per una plataforma
elevada de blocs de gres, a la que s’hi accediria probablement
per una rampa que s’iniciaria des de la vorera
del llac i deuria pujar al llarg de la cara est fins una porta
situada a la meitat. El recinte estava format per dues
parts: una, d’alguna manera subterrània (l’única que
s’ha conservat), composta de petites cambres formant
unes criptes completament fosques, i l’altra, totalment
desapareguda, s’elevava damunt de la plataforma i devia
consistir en un pati probablement vorejat de columnes.
Els textos conservats d’aquest edifici indiquen que estava
consagrat a Re-Haractes, és a dir, al sol naixent,
cosa que explica que les cambres subterrànies descriguin
el viatge nocturn del sol en el món inferior i la seva
renaixença al matí sota la forma d’un escarabat. Sembla
ser que aquest edifici no es tractaria d’un Osireion com
alguns autors l’han volgut identificar.
Els relleus de les parets de l’escala descendent estan
il·lustrats amb textos i vinyetes de la Lletania de Re on
parla de les darreres hores de la nit quan Re es transforma
en Khepri i s’aixeca per l’horitzó.
Q - Escarabat monumental (veure plànol general pàg. 2)
L’escarabat monumental que es troba situat entre l’angle nord-est del llac sagrat i l’angle sud-oest
de l’edifici de Taharqa, està relacionat amb aquest últim. Tallat en un sol bloc de granit rosa per
Amenhotep III, prové de Kom el-Heitan on s’aixecava el temple de milions d’anys d’aquest monarca
(els colosos de memnon), a la vorera occidental de Tebes. És probable que en època etíop
fos transportat a Karnak. El lloc que ocupa aquí indicaria que surt de la terra (el text que hi ha gravat
diu “Khepri que s’eleva de la terra”), de les cambres subterrànies, per l’escala on es descriuen les
Lletanies de Re.
35
Escala
coberta
Temple de
Re-Haractes
Llac
sagrat

Karnak. Temple de Khonsu (veure plànol general pàg. 2)
El temple de Khonsu, fill d’Amon i Mut que junts formaven la tríada tebana, es troba al sud
dins l’angle sud-oest del recinte d’Amon-Re. El nom de faraó més antic que es pot veure és el
de Ramesses III; després Ramesses IV, Ramesses X, Ramesses XI i Herihor l’ampliaren i engrandiren,
així com els Ptolomeus i Cèsar-August.
Una columnata va ser construïda per Taharqa davant del temple, formant el propileus sud de
Karnak, vorejat a l’exterior per crioesfinxs amb el nom d’Amenhotep III fins a la porta monumental
de Ptolomeu III Evergetes que s’obria en el mur de tovots del gran recinte d’Amon-Re.
Aquesta porta estava precedida per un llarg dromos amb crioesfinxs amb el nom d’Amenhotep
III, que desembocava sens dubte en un embarcador.
A l’igual que els temples d’Amon-Re, de Montu, de Mut i de Ptah, el temple de Khonsu posseïa
un santuari adossat al mur del fons, del que només queden alguns elements dels murs i de les
columnes d’època greco-romana.
Porta monumental construïda per Ptolomeu III Evergetes I, servia de propiló del temple de
Khonsu. Cada muntant té cinc registres en els que el rei ofereix successivament el ceptre, encens,
sistres i menat, ungüents, el collar i el pectoral cada vegada a dues divinitats diferents.
El piló del temple te 18 m d’alçada i gairebé 35 m d’amplada, la façana té quatre ranures destinades
a col·locar-hi els pals amb les banderoles. La decoració es deu a Pinedjem.
Pati peristil. Els arquitraus, els capitells i els fusts de les columnes porten la titulatura reial completa:
noms d’Horus, de les Dues Deesses, i de l’Horus d’Or del primer gran sacerdot d’Amon,
Herihor, que va inscriure dins dels dos cartutxos reials el seu títol de sacerdot i el seu nom.
També es va fer representar oficiant amb les vestidures i atributs reials i no amb la roba i el cap
afaitat dels sacerdots.
Algunes de les columnes del pati peristil van ser reutilitzades i provenen dels temples d’Ay i
Horemheb de la vorera oest de Tebes, les del pòrtic provenen del temple d’Amehotep III també
del costat oest de Tebes.
36

La sala hipòstila comprèn vuit columnes, les quatre
centrals són campaniformes de 7 m d’alçada i les
laterals monòstiles de 5 m d’alçada. A la base de les
parets del fons, un text de renovació de l’edifici: “el
gran sacerdot d’Amon-Re, comandant en cap dels
exèrcits del sud i del nord... Herihor” menciona que
ell va treballar per engrandir la casa de Khonsu, embellint-la
amb electró, pedres precioses, taules d’ofrenes
d’or i de plata.
El santuari (molt destruït) i el corredor que el voreja
mostren escenes de Ramesses IV fent ofrenes a diferents
divinitats. Dues portes a cada costat donen
accés a una sèrie de sales que envolten el santuari
amb decoració realitzada per Ramesses IV.
Capella de la barca. La porta d’accés a la capella de
la barca està decorada per Ptolomeu VII Evergetes
II. A la llinda es pot veure el disc lunar, símbol de
Khonsu, adorat ambdós costats per vuit divinitats i
al damunt restes d’un voltor i els cartutxos de Ramesses
IV gravats en relleu molt profund. Al dessota
d’aquesta escena Ptolomeu VII ofereix vi a Khonsu
i una imatge de Maat a Amon i Mut a l’esquerra, i a
la dreta ofereix vi a Montu amb cap de toro, i també,
una imatge de Maat a Amon i Khonsu.
Els murs a banda i banda de la porta d’entrada (sud)
estan decorats amb escenes d’August fent ofrenes
a diferents divinitats. La decoració de la resta de
murs correspon a Ramesses IV.
La capella de la barca té quatre columnes poligonals
lleugerament acanalades amb vint pans. La base i
el fust de la columna estan tallats en el mateix bloc
i en les quatre cares centrals porten una columna de
textos inscrits.
Al centre de la capella s’hi troba la base per la barca
d’Amon de Ramesses III desplaçada de la seva posició
original. Al davant, una doble escena amb el
rei amb aigua i vi. Als costats, quatre figures del rei
sostenint el cel, i al darrera, el rei lligant el símbol sema-taui entre les deesses de l’est i l’oest.
A la paret del fons, a l’esquerra Ramesses IV amb Tot escrivint en la tija dels anys d’on pengen
els símbols del heb-sed, davant d’Amon i Mut. Al dessota Ramesses IV ofereix vestits a
Khonsu. A l’altra costat de la porta, a la dreta, Ramesses IV amb una deessa presenta ofrenes
a Amon i Khonsu. Al dessota, el rei ofereix un ram de flors a Khonsu.
37