Dra. Rosa M. Morillas Cunill Hospital Universitari Germans

adversos greus (2) i els que han completat el seguiment de 36 mesos
lliure de recurrència (3), quasi el 40% dels pacients inclosos han
finalitzat l’estudi. Finalment, cal remarcar que no s’han produït
pèrdues de seguiment ni violacions del protocol fins al moment.
Esdeveniments adversos
Durant el seguiment s’han registrat un total de 8 esdeveniments
adversos (AA) (24%). D’aquests, només en 1 cas el pacient va ser
retirat de l’estudi per considerar-se un AA greu. Aquest va consistir
en un abscés intraabdominal aparegut 2 mesos després de ser inclòs
en l’estudi; per la naturalesa de l’esdeveniment caldria considerar-lo
en clara relació amb la malaltia de base, si bé el pacient presentava
limfopènia que es va atribuir al tractament amb azatioprina. En
aquest pacient, es va realitzar ileocolonoscòpia en aquell moment per
tal de constatar si existia o no recurrència postquirúrigica, que va ser
normal. Quatre AA es van atribuir a la medicació en estudi
(metronidazol vs. placebo), ja que es tractà de 2 casos de disgèusia i
2 casos de parestèsies, que es van resoldre espontàniament (n=2) o
amb la disminució de la dosi administrada (n=2). Finalment, s’han
enregistrat 3 AA atribuïbles a l’azatioprina (en tots els casos es va
tractar de limfopènia), els quals van requerir tots la disminució de la
dosi sense necessitat de retirar el fàrmac i amb millora de les xifres
de limfòcits en els controls analítics següents. Tot i ser relativament
freqüents (10-20%), no s’ha enregistrat cap cas de reaccions de tipus
al·lèrgic (pancreatitis aguda, intolerància digestiva, síndrome flu-like)
ni d’hepatotoxicitat en relació amb azatioprina.
8