Ple municipal 7 d'abril del 2011 - Ajuntament de Sant Hilari Sacalm

ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT
Identificació de la sessió
Núm.: 2
Caràcter: ordinari
Data: 7-4-11
Horari: 21.00 h a 22.01 h.
Lloc: saló de sessions de la casa consistorial
Hi assisteixen:
• Joan Garriga Crous, Alcalde
• Anna Vernedas Garriga
• Andreu Vidal Ferrarons
• Josep Puig Pujol
• Núria Torrent Verdolet
• Joan Ramon Veciana Martínez
• Francesc Fauria Capdevila
• Robert Fauria Danés
• Joan Xandri Ferreras
• Carme Benages Cort
• Gemma Brugués Clopés
• Albert Santaugini Homs
• Benjamí Pérez Gutiérrez
• Màrius Valls Plans, Secretari
Ordre del Dia
1. Aprovació acta sessió anterior.
2. Declaració de set arbres d’interès local.
3. Conveni sobre la supressió del transformador del Serrat.
4. Modificació Reglament de la Biblioteca.
5. Venda per subhasta solar sector Cal Sastre.
6. Renovació Jutge de Pau titular i substitut.
7. Precs i preguntes.
1

Sr. Garriga: Bona nit a tothom, bona nit a la gent que està aquí amb nosaltres i
bona nit als que ens escolten. Avui tenim l’honor que també ens escolten les
escoles del poble. Anem a començar el ple ordinari d’avui dia 7 d’abril començant
pel primer punt que és l‘aprovació de l’acta de la sessió anterior.
1.- APROVACIÓ ACTA SESSIÓ ANTERIOR
Sr. Fauria Danés: Bé nosaltres ens abstindrem.
I no havent-hi cap més intervenció, es passa la votació d’aquest punt, que s’aprova
per majoria absoluta, amb 6 abstencions de CiU, 2 vots favorables del PIG i 5 vots
favorables d’ERC.
1.- APROVACIÓ ACTA SESSIÓ ANTERIOR
Distribuïda entre els regidors prèviament a la sessió, l’acta de la sessió anterior, els
reunits, per majoria absoluta, adopten el següent
ACORD
Aprovar l’esmentada acta corresponent a la sessió celebrada pel Ple de la
Corporació en data 10-2-11.
2.- DECLARACIÓ DE SET ARBRES D’INTERÈS LOCAL
Sr. Garriga: Bé aquesta tarda han vingut els nens i nenes del col·legi Sant Josep i
del Guilleries a exposar totes les seves propostes. Tal i com ha dit el regidor varen
entrar ja dies enrere unes sol·licituds demanant que declaréssim aquests set arbres
d’interès local, doncs avui ha estat un acte molt maco a dos quarts de cinc de la
tarda en que han vingut una representació de cada escola i de viva veu ens han
explicat que és el que pretenien amb la declaració d’aquests arbres d’interès local.
2

Bé, jo crec que tots estem d’acord que és un pas més perquè la mainada comenci a
tenir clar la defensa del medi ambient i preservar el nostre patrimoni de Les
Guilleries que gairebé tot és: els arbres, els arbres i l’aigua.
Estem molt contents d’aquesta proposta i em sembla que aquí ningú tindrà cap
dubte.
Si algú vol fer alguna pregunta?.
Sra. Benages: Nosaltres hi votarem a favor, ens sembla una proposta molt
interessant tant pel que representa per les escoles, per l’educació ambiental diríem
des del punt de vista de medi ambient com pel que representa des del punt de
vista de la cultura, el coneixement del municipi, coneixement de les espècies. Per
tant hi votarem a favor, i voldria fer un parell de comentaris: has dit que els noms
es posarien en català, en castellà i amb dos idiomes més,has dit això, estaria bé
que el nom de l’espècie hi constés també amb llatí perquè és el nom científic, i
després el que fa referència a l’alzina surera el nom de l’arbre alzina de la sardana,
una alzina a seques és una alzina i això seria un suro, entenc jo, perquè és una
alzina surera i no una alzina, és un petit apunt si us sembla bé ho agafeu i sinó no.
Una alzina és una espècie i una surera és una altra espècie, per tant potser això
seria el suro de la sardana.
Sr. Garriga. De fet en la proposta ja hi és: alzina surera.
Sra. Benages: Sí però diu nom de l’arbre alzina de la sardana.
Sr. Garriga: Val, val
Sra. Benages: Surera o suro, clar una alzina és una alzina.
Sr. Garriga: Suposo que quan es va picar com que amb l’espècie que diu nom hi
havia de posar espècie i alzina surera, llavors ara el nom....
Sra. Benages : Clar, i el nom amb llatí també hi ha de sortir.
Sr. Garriga: Encara que són “cuercos”.
Sra. Beneges: Sí són “cuercos”
Sr. Garriga: La gent d’aquí diuen més suro que surera, jo posaria suro. És més
habitual dir suro que surera.
3

I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que
s’aprova per unanimitat.
2.- DECLARACIÓ DE SET ARBRES D’INTERÈS LOCAL
PRESENTACIÓ
Les escoles de Primària de Sant Hilari Sacalm : CEIP Guilleries i Escola Sant Josep,
amb motiu de l’Any internacional dels boscos, els cursos de p3, p4,p5 i de 1r a 6è
de primària amb la coordinació des del Museu Guilleries estan preparant la RUTA
DELS ARBRES SINGULARS DE SANT HILARI SACALM, amb l’objectiu de declarar SET
ARBRES D’INTERÈS LOCAL del nostre poble i a partir d’aquests elaborar un
itinerari de passeig per la vila.
Cada curs estudiarà un dels set arbres de la ruta i a través d’ells aprendre moltes
més coses del patrimoni de Sant Hilari, que donaran a conèixer en el full de difusió
que es farà de la ruta dels arbres singulars de Sant Hilari Sacalm.
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquest projecte serà donar a conèixer diferents arbres de tot el poble
situats en diferents punts i aquests marcaran una ruta de passeig.
Els altres objectius són:
-Conservar l’arbre dins el nostre poble i l’indret on es troba.
-Recordar i donar a conèixer l’arbre i l’entorn mitjançant una placa per a cada arbre
La placa portarà el nom de l’arbre en català, castellà i dos idiomes més i cada
arbre tindrà un cognom exposat a la taula que presentem a continuació. També
portarà la data i el curs que se n’ha cuidat.
-A partir dels arbres singulars crear una ruta passeig pel poble i entorn proper de
Sant Hilari Sacalm. Aquest passeig tot fent una caminada donarà a conèixer
diferents punts d’interès local amb la finalitat de conservar i saber més coses del
nostre poble.
Coneixerem:
Fonts: Font Vella , font del Pic, font d’en Gassol, fonts del Cirerer, font del Serrat,
font del Petrínxol.
Altres arbres: cedres d’interès local de la plaça Gravalosa, plataners de la plaça
Gravalosa, pi del cantó del geriàtric, pi d’interès Local de Mas Garriga.
Panoràmiques: La de dalt del Serrat amb el Montseny de fons, i la muntanya de
Sant Miquel de les Formigues des de dalt al pla del campaner.
4

Edificis: La cooperativa, Ca Rovira, l’església, l’ajuntament.
Escoles: CEIP Guilleries, Escola Sant Josep, Institut Busquets i Punset.
Personatges de Sant Hilari: Busquets i Punset, Moragues, Jaumet, Mossèn Cinto
Verdaguer.
-La ruta es senyalitzarà en un mapa on hi haurà les explicacions relacionades amb
els punts d’interès que es trobin a la ruta.
-La ruta és per la gent del poble i també per a la gent de fora que vingui a Sant
Hilari. Se’n farà difusió des de l’Oficina de Turisme i del Museu Guilleries
Per tot el qual, a iniciativa dels centres escolars esmentats, els reunits, per
unanimitat, adopten el següent
ACORD
Declarar Arbres d’Interès Local els exemplars següents:
Nom de l’arbre espècie situació Curs escolar
Roure de la Mugui roure Plaça Dr. Robert P5
Xiprer del Pla Campaner xiprer Pg. 14 d’Abril 1er
Alzina de la sardana alzina Plaça del Mil·lenari 2on
surera
Cedre de Can Pere cedre Jardins de Can Pere 3r
Plataner de la font del Ferro plataner Font del Ferro 4rt
Vern de la font del Pic vern Font del Pic 5è
Faig de la font Vella faig Font Vella 6è
3.- CONVENI SOBRE LA SUPRESSIÓ DEL TRANSFORMADOR DEL SERRAT
Sr Puig: Bona nit, un dels objectius primordials d’aquest Ajuntament ha estat durant
tota aquesta legislatura la modernització i la millora de tots els espais públics, amb
aquest objectiu ens varem proposar en el seu moment la il·luminació i el trasllat del
transformador aeri del carrer del Serrat desplaçant-lo a la zona d’equipaments
existent en el mateix barri. Construirem allà un centre transformador modern que
compleixi totes les normatives existents i soterrarem tota la xarxa de baixa tensió
que l’envolta.
5

Després d’un any de converses i negociacions amb ENDESA el dia set de gener
d’aquest any ens varen portar la proposta de projecte. Varem acceptar la proposta
de projecte amb un import de 147.000 €.
L’Ajuntament com tots sabeu no disposem d’aquesta quantitat, és una quantitat
molt important, però amb la voluntat d’executar l’obra varem negociar amb ENDESA
aquest conveni que ens permet assegurar l’eliminació d’aquest transformador
tants i tants anys reivindicat pels veïns del barri del Serrat . Amb aquest conveni
l’Ajuntament es farà càrrec de l’obra civil, ENDESA es farà càrrec de la resta dels
treballs.
L’obra l’hem de realitzar amb un temps màxim de tres anys i es pot dividir amb cinc
fases. El cost final, després del nou conveni amb Endesa, serà de la quantitat de
141.700,00 €. Des de la regidoria d’Urbanisme i els tècnics municipals creiem que
l’obra s’ha de realitzar amb tres fases, encara que permet per assumptes
econòmics poder-la passar a cinc fases.
La primera fase seria: l’obra civil de l’adequació de la zona on s’ubicarà el centre
transformador i el trasllat del transformador, això dins de la primera fase.
La segona fase seria: l’obra civil del soterrament de les xarxes de baixa tensió, i la
tercera fase seria el clavejat de totes aquestes xarxes.
Per què ens hem fet càrrec de l’obra civil? Perquè ens costava molt poc agafar i
donar-ho tot a Endesa i Endesa s’hauria limitat a obrir les rases d’allà dalt al Serrat.
Això no ho varem creure convenient.
Ens fem càrrec de tota l’obra civil, perquè sota de la xarxa ens comportarà,
pràcticament, aixecar tot el carrer. En el moment que aixequem tot el carrer ens
trobarem que hi hauran tuberies d’aigua, possiblement el clavegueram que no
estarà el cent per cent del seu estat i en el moment que aixecarem el carrer ja
podrem arreglar tot el que són les línies elèctriques i tot el que són
subministraments que no estiguin adequats.
Després també creiem que seria bo que en el moment de legalitzar la segona fase
del soterrament d’aquestes línies de baixa, reunir-se i proposar als veïns del barri la
seva col·laboració que augmentés el soterrament de més xarxa del barri, després sí
que seria realment la millora que necessitaria tot el barri del Serrat.
Sr. Fauria Danés: bé, el conveni aquest és per de cara al futur, no s’executarà
immediatament això, fins que l’Ajuntament no disposi de recursos per poder fer
l‘obra civil, segons tinc entès. I després el cost de l’obra civil podríem saber més o
menys el que pot pujar?.
Sr. Puig: El cost de l’obra civil no es pot saber el que pot valer ara, perquè realment
quan es faci el plantejament, més o menys el que possiblement es faria ara, no
tocant res més del projecte i només el projecte, podria pujar sobre uns 7.000 €,
només el que seria l’obra civil, i pel que fa al moment de començar l’obra, aquest
6

L’Ajuntament en el moment que vulgui comunica a Endesa la forma de començar a
realitzar l’obra, però és l’Ajuntament qui sempre marcarà les pautes, però el
conveni és fet perquè s’ha de realitzar l’obra amb tres anys.
Sr.Fauria Danés: Tindríem 100.000 € de l’obra civil i després 141.000 €, potser ho
tinc malentès, els 141.000 € aniran a càrrec de Fecsa-Endesa, doncs, no? Els de
diguéssim transformador.
Sr. Puig: Si bé ja ho deixa clar el conveni, no sé si el teniu, el document ho deixa
clar. El que encareix més el projecte és realment el traslladar el transformador i tot
el que és cablejats, el que és realment la feina de Fecsa.
L’obra civil, si la mires, és pràcticament el preparar el terra de la zona on hi hauria
ubicat el transformador, fer la xarxa amb les tuberies, i després, el que realment
l’import és car és el cablejat.
Sr. Fauria Danés: No ens queda prou clar, perquè acabem de veure el conveni aquí
a sobre, potser no ens ho hem mirat prou bé, però si és un conveni que Fecsa-
Endesa es fa càrrec d’aquest transformador i del transformador nou, ho veuríem
bé, però aquí diu: en concepte de cooperació econòmica l’Ajuntament de Sant Hilari
abonarà a Endesa 141.000,00 €, aquí ho diu això, en el conveni, més IVA, i
després, apart, aquest import no inclou la coordinació, el pintat de passos de
vianants, l’obra civil, els permisos oficials i els particulars, és així això?.
Sr. Puig: L’obra és així, amb aquest sistema de cooperació Fecsa-Endesa ens
aguanta el preu de l’obra durant tres anys.
Nosaltres hauríem de dir a Fecsa-Endesa: volem fer l’obra del Serrat i ens farien
l’obra, però abans d’executar l’obra hauríem de pagar.
Amb aquest conveni dividim l’obra amb les parts que ens interessa dividir-la, Fecsa-
Endesa ens deixa, fins i tot, dividir l’obra amb cinc parts. L’obra l’hem de pagar
igual, Fecsa-Endesa no ens regala res, l’única cosa que fa és que ens manté el preu
de l’obra, i ens ho deixa fer, si volem, amb cinc etapes. Creiem que seria bo fer-ho
amb tres etapes,i seria bo, que en el moment que es fa tota aquesta obra
s’arrangés tot el que és la zona que afectarà del barri del Serrat.
Sr. Fauria Danés: Nosaltres, en principi, ens semblava que hi havia un conveni amb
Fecsa–Endesa, on Fecsa-Endesa assumia una part important de cost del
transformador. Sempre hi som a temps d’anar a Fecsa-Endesa a negociar de treure
el transformador i pagar-ho l’Ajuntament, és a dir, que això és un conveni d’una
voluntat que té l’Ajuntament de treure un transformador, pagant, i que a més a
més, el cost de l’obra civil també pagant. Això és el que sembla ser aquest conveni.
Ens deixen pagar-ho amb cinc parts.
7

Nosaltres que aquell transformador s’hagi de treure o no, evidentment no ho veiem
pas malament, però s’han d’aprofitar,a vegades, les oportunitats per treure les
coses.
Això també es podria haver fet durant aquests quatre anys, es podria signar un
conveni i hipotecar segons que.
No veiem malament que es tregui el transformador, insisteixo, però ara, pagarlo....El
nostre grup no veu clar que aquest preu de 141.000 € sigui correcte, o no,
no ho sé, és que no podem aprovar el conveni sense haver anat més enllà i saber si
realment aquest és el cost, i el cost de l’obra civil 100.000 € més.
És a dir, per treure un transformador val 250.000 €, 241.000 € a pagar.... perquè
aquí hi ha un termini no, per fer això? Seria un termini, o no? Tres anys, a pagar
amb tres anys. Jo no sé si anem confosos o si és ben bé així, no sé si hi ha algun
aclariment.
Sr. Puig: T’estàs embolicant, t’has embolicat molt. El projecte màxim són 147.000
€, no són aquells 250.000 €. Tu com molt bé saps, Fecsa no regala res. Durant
aquests quatre anys es podia haver fet, possiblement, és clar que es podia haver
fet, jo no dic pas que no es pogués fer, durant aquests quatre anys, ja ho he dit
abans.
S’havia treballat amb Fecsa-Endesa, hi ha hagut contactes amb Fecsa-Endesa per
fer el projecte que s’havia de fer, i hi ha hagut contactes amb Fecsa-Endesa
perquè ells assumissin una part del cost.
Fecsa-Endesa en cap moment ha estat disposat a pagar cap part del cost, només
ens fa aquest conveni dins la necessitat de treure aquell transformador, que és
tercermundista, és del segle XVII, allà a dalt penjat.
Aquest Ajuntament creiem que hi ha d’haver la voluntat política, i a més a més, el
compromís de treure’l.
Realment tu saps, i ho saps ben bé, es podria haver fet en aquesta legislatura. Però
jo també et podria dir que es podria haver fet en les dues legislatures anteriors del
ja, ja, ja que entraven molts diners en aquest Ajuntament per obres i jo crec que en
les dues legislatures del ja, ja, ja, mai de la vida es va fer cap acció d’aquestes,
quan realment era el moment que es podria haver fet.
Sr. Fauria Danés: No sé si eren les legislatures del ja, ja, ja, el que sí eren les
legislatures de fer coses, no crec que vinguéssim a fer ja, ja, ja com dius tu
De totes maneres nosaltres el fet que de que es tregui el transformador sempre ho
veiem positiu, sempre que s’havien tret transformadors, aquí, les altres vegades, el
cost anava a càrrec, moltes vegades de Fecsa-Endesa, moltes vegades perquè
s’havien de fer altres treballs i a canvi d’això es treien els transformadors.
8

Assumir aquest cost considerem, que deunidó el que puja i nosaltres creiem que
ens hem d’abstenir, tot i posant molt clar que no estem en contra de treure el
transformador, que sempre és positiu treure un transformador, però és clar,
assumint el cost total l’Ajuntament, és molt fàcil arribar a aquests acords.
No s’ha aconseguit cap millora, pel que ens sembla, per l’explicació que ens has
donat. Ens abstindrem perquè tampoc veiem molt clar.
Amb aquesta nostra abstenció igualment es tirarà endavant el conveni, però no
veiem clar el cost que suposa.
Sr. Puig: Hem d’interpretar que us absteniu? Hem d’interpretar que no us agrada
que es tregui el transformador del Serrat, tants anys reivindicat?.
Em sembla que la gent ho haurà de tenir ben clar que realment, això és real.
A més a més, penseu una cosa, en aquesta legislatura no es portarà pas a terme
aquesta obra, aquesta obra es portarà a terme la propera legislatura.
Amb aquest conveni l’Ajuntament, suposo que deu ser perquè no heu tingut temps
de llegir-lo, aquest conveni l’Ajuntament amb Fecsa s’han posat d’acord en fer el
trasllat del transformador, de treure aquell transformador, i fer-ho, si vol
l’Ajuntament amb cinc fases.
No vol dir que s’hagin de fer totes cinc, es pot fer les fases que es vulguin. L’única
cosa que aquest conveni diu és que hi ha voluntat de l’Ajuntament de treure el
transformador, i com que l’Ajuntament actual creu que el transformador s’ha de
treure, és una reivindicació del veïns, fa falta adecentar aquells barris o aquell
barri.
Només faltaria que als veïns no els hi traguéssim aquell transformador , després
què vol dir? L’Ajuntament, els que estiguin governant en aquell moment, amb
aquest conveni que aquí aprovem, amb aquesta postura del ple, ells faran fins allà
on puguin arribar.
Nosaltres diem que no pot estar sobre el cap d’aquelles persones que hi viuen, jo a
casa no el voldria i em fa l’efecte que cap dels que estem aquí en aquesta sala,
sigui l’alcalde, siguem els regidors o sigui el públic que hi ha cap voldria que a casa
seva, sobre el cap de casa seva hi hagués un transformador, per tant nosaltres
creiem que aquest transformador s’ha d’eliminar.
Sr. Fauria Danés: Amb la nostra abstenció, posem molt clar que veiem molt clar que
s’ha de treure el transformador, evidentment no hi votem en contra. Deixem clar
que aquest transformador s’ha de treure, el que no tenim clar és que el cost
141.000 € a pagar a Fecsa-Endesa, més el cost de 100.000 € que has dit tu d’obra
civil, això ho has dit tu, no veiem clar que aquest cost sigui el correcte. Si nosaltres
tinguéssim clar que aquest és el cost correcte per treure aquest transformador
votaríem a favor, evidentment, però no sabem si aquest és el cost real de fer
aquesta obra, no ho sabem, no tenim prou informació per saber si aquest és el cost
9

eal de fer aquesta obra. L’única cosa que hem de dir és que ens abstenim,
quedarà aprovat perquè ja hi ha una majoria per aprovar-lo i amb aquest abstenció
queda molt clar que nosaltres estem a favor de treure el transformador, però que
no veiem clar l’altre, i quan una cosa no es veu clara no has de votar a favor, has
d’abstenir-te, perquè no tens prou informació per poder-ho fer. Em sembla que és
totalment coherent,no ho votem en contra, ens abstenim.
Sr. Puig: Sinó tens la informació és perquè no l’has volgut tenir, això primer, i segon,
que quedi clar, la informació la tens i si hi havia algun dubte me’l podies haver
preguntat.
Estàs parlant de 100.000 € l’obra civil, ho deus haver entès malament, he dit
7.000 €, 7.000 € no 100.000 €, canvia molt de 7.000 € a 100.000 €, potser ho
heu entès malament, que ho he dit no, potser s’ha entès malament. Dir-ho
malament, segur que no ho he dit malament, perquè ho tinc aquí, no ho he dit
malament, l’única cosa és que s’ha de fer aquests aclariments, perquè el que no es
pot fer és faltar a la veritat, 7.000 €.
Sr. Garriga: Jo voldria fer un aclariment de números. Quan es varen començar les
negociacions amb Fecsa-Endesa sobre aquest transformador, en principi, era molt
més car que aquests 147.000 €, en el qual hi ha l‘IVA inclòs.
Sr. Fauria Danés: No
Sr. Garriga: Doncs està malament perquè en una primera proposta eren 147.000 €
amb l’IVA inclòs, me la varen passar, doncs me la varem passar malament la
proposta a mi, és igual doncs 147.000 € sense IVA.
Llavors que volem fer? Les primeres negociacions era quan el transformador era
molt més car, llavors varem fer negociacions per baixar el preu del transformador,
degut a reivindicacions que s’havien fet des dels propis veïns del Serrat, com molt
bé ha dit el Tei.
A partir d’aquí, què fem amb aquests 147.000 €? Com els distribuïm? De fet
d’alguna manera s’hauran de pagar. Pagar-los de cop és impossible, això ja ho
sabem. Llavors, em sembla que en Tei ho ha explicat bastant bé, des del punt de
vista financer varem dir: això ho dividim amb cinc etapes, amb la qual, la primera es
quedaria lliure del transformador i d’aquests calers s’anirien repartint o amb
treball, que es podria fer des de la pròpia brigada, segons que, o amb diners i amb
etapes.
Vol dir que d’una manera pautada podríem arribar a aconseguir treure el
transformador d’una manera assequible per l’Ajuntament, només és això.
10

El muntant? Tot és car, hi ha coses d’aquest ajuntament que són cares i les anem
mantenint perquè creiem que és una cosa bona pel poble, no? I esperem que es
puguin mantenir per molts anys, que no ho sabem, no? Però una mica l’explicació
és aquesta: sortim d’una negociació inicial que era molt més cara, varem tenir
diferents converses, en Tei hi era, amb Fecsa-Endesa. A través d’aquestes
converses es va arribar a aquest muntant, en el qual jo m’equivocava perquè em
pensava que hi havia l’IVA inclòs i no hi és, i a partir d’aquí, per poder desenvolupar
aquest muntant s’havia de posar etapes i d’etapes se n’han posat cinc. Ojalà es
pogués fer en tres, que seria més factible, tal com diu molt bé en Tei, però crec que
anirem una mica condicionats per la qüestió econòmica.
Per tant la primera etapa seria una de bastant important perquè és la que es treu el
transformador, sinó m’equivoco, que no sigui com l’IVA i m’equivoqui, i realment
s’anirà treballant per etapes, i es farà de manera que pugui ser assumible, en el
moment que no sigui assumible doncs pararem, així de clar.
Sr. Fauria Danés: A veure, jo no sé l’explicació tècnica quina ha de ser i les etapes
si es poden fer, jo no sé si moure un transformador es pot fer amb etapes, ho
dubto, no ho sé, tampoc ho conec. A veure 141.000 € més el 18% d’IVA ens anem
gairebé a 160.000 €, més l’obra civil de 7.000, 7.000 que ha dit en Tei, ens anem
a...
Sr. Garriga: No, no, perdona, aquí tot.
Sr. Fauria Danés: Doncs aquí no ho diu això, el contracte no ho diu. És que el
contracte diu això 141.000 € IVA no inclòs i no inclou la coordinació, el pintat de
passos de vianants, l’obra civil i els permisos oficials i particulars. Jo no vull pas dir
que no s’hagi de fer....
Sr. Garriga: Potser m’explica’t malament. De fet els passos de vianants i tot això ho
farem nosaltres, segur. Però una part d’aquesta seria treballar-la nosaltres
directament amb els nostres medis per intentar abaratir costos, així de clar, i per
això es divideix amb etapes, apart de que es facin voreres, es facin passos de
vianants. Això ens toca en qualsevol obra, això ja ho tenim assumit. Però era una
mica la idea de tot això és que.... La idea principal és treure el transformador val? I
a partir d’aquí a veure com es pot fer que sigui assumible per l’Ajuntament, la idea
clara és aquesta, i concisa, llavors a partir d’aquí es divideix amb cinc. Que si amb
cinc ho podem acabar, bé, que si amb cinc hem de parar a la segona o a la tercera,
pararem, i llavors farem la quarta, i la quinta, però ja farem que la més important
sigui la primera, sobretot pels veïns del Serrat.
11

Sr. Fauria Danés: Una altra pregunta amb en Tei, el transformador, el cost d’aquest
transformador, se m’ha ocorregut ara aquesta pregunta, el cost d’aquest
transformador és soterrat o aeri?.
Sr. Puig: El nou transformador que hi haurà serà dins d’una caseta homologada,
dins la zona d’equipaments que hi ha allà a dalt, pràcticament al costat del dipòsit..
Sr. Fauria Danés: Soterrat o aeri?
Sr. Puig: Aeri, no sé per què em fas aquesta pregunta d’aeri. Saps que els
transformadors aeris fa molts i molts d’anys que no es poden col·locar per
normativa. Els Ajuntaments, Fecsa-Endesa qui que sigui ja els han anat retirant i fa
anys que haurien d’estar retirats els aeris.
Anirà un transformador normal, amb una caseta homologada, no aeri.
Una cosa és una caseta i una altra cosa és un aeri. Aeri és tal com són, aeris n’hem
tret uns quants, per desgràcia em sembla que en queden, sí, dins del casc antic, no
és dins el casc antic, però dins del casc urbà encara en queda un.
En aquesta legislatura no hem pogut treure’l, però els altres sí que els hem tret,
hem tret tot el que són línies de mitja tensió, les hem soterrat totes, hem bellugat
tres transformadors aeris que hi havien, els hem tret d’aeris i els hem passat a dins
d’una caseta, amb el moviment que varem fer de les xarxes de mitja tensió. Ens
queda, i dic que ens queda, perquè realment també vull fer memòries perquè al
barri de l’Hospital en queda un allà on comença la zona de fàbriques, allà a mà
dreta, en queda un, que aquell també jo crec que la propera legislatura també
s’haurà de treure, s’haurà d’anar per eliminar-lo perquè és el que realment els
veïns es mereixen.
Al Serrat es traurà aquell i es posarà dins una caseta homologada , no es pot fer
soterrat . Aquest regidor personalment, també va mirar si soterrat es podria fer i no
es va poder fer perquè econòmicament és impossible, tu mateix ho acabes de dir.
Us voleu abstindre perquè creieu que és massa cara aquesta operació, us voleu
abstindre, dieu que és necessari però us voleu abstindre i ara agafaràs i em
reclamaràs que sigui soterrat .
La meva preocupació i el meu intent, si hagués pogut ser, estaria soterrat el
transformador, no és possible perquè econòmicament no ho podem pagar, no és
que no sigui viable, és possible i és viable però econòmicament no hi podem
arribar.
Sr. Fauria Danés: Bé jo t’he fet aquesta pregunta si era...bé amb una caseta, en
definitiva que no va soterrat i m’agradaria que un cop passat el temps i que tu has
estat regidor, i també has estat a l’oposició, que agafessis les actes de la
12

legislatura passada i que miressis el que deies tu quan estaves regidor a l’oposició
que faries amb transformadors que aquí s’havien fet en noves urbanitzacions.
Fes un procés i un repàs de les teves actuacions, de les teves paraules i veuràs que
a vegades les paraules es contradiuen amb les actuacions que estàs fent ara, i no
estic parlant de preus, estic parlant d’obres, que tu havies dit o de paraules que tu
havies dit i que en aquests moments et contradius. Jo només volia fer aquesta
reflexió.
Bé nosaltres ens abstindrem. Primer: perquè el cost el veiem exagerat, potser és el
cost real però no tenim prou informació per saber si aquest cost és el que toca.
Segon: perquè no hi havia clar l’Ajuntament si l’IVA anava inclòs o no, el seu alcalde
no ho ha tingut clar. Tercer: que el cost de l’obra civil, a veure, per poca distància
que hi hagi sabem que l‘obra civil té un cost i 7.000 € bé, jo dubto que amb 7.000
€ puguem fer tota aquesta obra civil, dubto. Tercer: l’obra civil no la pot fer la
brigada perquè és obra pública i es necessiten màquines especialitzades, vol dir
que ho has de subcontractar, i després també hi ha el cost de permisos oficials i
particulars, els permisos oficials, els de l’Ajuntament, evidentment en els podem
estalviar, però segons quins s’han de demanar i també pot ser que hi hagi un cost.
Si s’ha de fer i té aquest cost i es pot assumir per l’Ajuntament de cara al futur i es
pot assumir aquesta obra, doncs evidentment que ho veiem bé que es faci perquè
és una obra que es pot fer aquesta actuació, però no tenim prou informació per
saber si aquest cost és correcte o no, tenim dubtes, per aquest motiu ens
abstindrem, única i exclusivament per aquest motiu.
Sr. Puig: T’haig d’aclarir la meva postura de molt de temps, jo continuo amb la
mateixa postura, les postures no es canvien, el que passa és que la conjuntura
econòmica de les èpoques sí que canvia.
Pensa que nosaltres els transformadors si poguéssim anirien tots soterrats,
econòmicament no s’hi pot arribar i la conjuntura econòmica de les passades
legislatures, que realment no és que no se soterressin, fins i tot, es va permetre
posar tres transformadors en llocs que no hi podien anar, transformadors en
edificis que es varen muntar de molts pisos es va permetre que es posés un
transformador a l’exterior, i per exemple, t’ho vull dir perquè m’agrada parlar amb
fets, sinó soterrem és perquè no podem soterrar, econòmicament la conjuntura
econòmica és la que hi ha i no podem soterrar.
A la plaça del President Lluís Companys hi ha un edifici molt gran, hi ha una
construcció molt gran, hi ha moltes cases allà, si us ho mireu veureu que en un tros
que és municipal, allà, als aparcaments, veureu que hi ha un transformador. Aquell
transformador si s’hagués fet, jo sempre ho dic, jo si en aquell moment que
s’hagués donat el permís per fer aquella obra si hagués estat regidor d’urbanisme,
13

el transformador hauria anat dins de l’edifici, tal com va anar un transformador a
dins de l’edifici en aquell bloc de pisos que hi ha al costat de l’Isard. Al bloc de
pisos que hi ha al costat de l’Isard el transformador és a dins de l’edifici.
A Can Brugués hi va un transformador a dins de l’edifici. No és que em contradigui,
va aquí i aquí és la meva gestió en la meva regidoria. M’he tingut que preocupar
que això es convertís. També et diré més coses: allà al costat de l’Isard aquell
edifici gran del costat de l’Isard, la intenció inicial que tenien aquella gent era anar
a empalmar el transformador que hi ha a la plaça President Lluís Companys, que ja
ho estic dient aquell transformador hauria tingut d’anar dins de l’edifici, en canvi és
a la plaça.
Les històries d’aquí, tu estàs dient que miri les meves paraules i les meves
paraules t’ho he dit sempre i t’ho diré sempre, no m’atiparé de dir-ho, jo he dit que
tots els transformadors havien d’anar soterrats, han d’anar soterrats quan la
conjuntura econòmica és possible. Econòmicament ara no podem soterrar aquell
transformador perquè no el podem pagar. Hi ha aquesta operació de traslladar-lo i
fer-lo de la manera que sigui, costarà, costarà per l’Ajuntament fer-se càrrec de les
despeses. Si anés soterrat encara costaria més, i ara ho dic, perquè després en un
moment determinat no puguis dir que un transformador sí i l’altra no i hi hagi un
greuge comparatiu amb barris de Sant Hilari.
Al carrer de l’Hospital, aquell transformador també s’ha de treure i jo suposo que el
proper Ajuntament és el que farem, també després de fer el trasllat del del Serrat
anirem per traslladar el del carrer de l’Hospital.
Sr. Garriga: Després d’aquest debatec de transformadors....De totes maneres Tei
ens n’hem descuidat d’un que és el que hi ha dins del CAP, que la gent es pot
estirar a terra i fer radiografies.
Sr. Puig: També es pot dir: la gent no necessita anar a fer radiografies dins del CAP
ja les pot fer quan va a rehabilitació, al costat, automàticament les radiografies
estan fetes.
En aquell moment no hi va haver voluntat per part de l’Ajuntament de treure el
transformador.
Sr. Garriga: Bé, després del debatec passem a la votació
I no havent-hi cap més intervenció, es passa la votació d’aquest punt, que s’aprova
per majoria absoluta, amb 6 abstencions de CiU, 2 vots favorables del PIG i 5 vots
favorables d’ERC.
14

3.- CONVENI SOBRE LA SUPRESSIÓ DEL TRANSFORMADOR DEL SERRAT
Un dels objectius d’aquest Ajuntament és la modernització i millora de l’espai
públic de Sant Hilari i les instal·lacions que l’afecten.
Dins aquest objectiu, un dels casos prioritaris és la supressió del Transformador
aeri PT de 200KVA, GE12411, de la companyia Endesa Distribución Eléctrica, SL
situat al carrer del Serrat, desplaçant-ne les instal·lacions a un Centre
Transformador convencional modern en un indret diferent.
A aquests efectes es formalitza l’encàrrec dels treballadors mitjançant Conveni
amb la Companyia.
Per tot el qual, els reunits, per majoria absoluta, adopten el següent
ACORD
Aprovar el Conveni amb Endesa Distribución Eléctrica, SL per a l’execució dels
treballs de desmuntatge del PT del Serrat , variant baixa tensió i desplaçament,
segons estudi tècnic realitzat núm. ELZXC, sol·licitud núm. 0407363NSGIGI, i
facultar l’Alcalde per a la seva signatura.
4.- APROVACIÓ INICIAL MODIFICACIÓ REGLAMENT DE LA BIBLIOTECA
Sr. Veciana: Bé, bona nit, bàsicament el motiu principal pel que hem de modificar el
Reglament és perquè el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya fa
uns mesos va canviar les condicions de préstec de documents i va afegir algunes
clàusules que els Ajuntaments podien regular, o les biblioteques, cadascuna per
ella mateixa podia regular algunes coses.
La Generalitat en aquesta nova normativa deia que les biblioteques estan
obligades a cedir, si l’usuari ho vol, vint documents i permetia fer acotacions en els
documents que serien, evidentment, per biblioteques com la de Sant Hilari si
cedeixen vint documents, de cert tipus, ens quedaríem sense fons, i llavors,
nosaltres en aquesta limitació permesa per la Llei hem optat per limitar-ho que dels
vint documents, deu siguin llibres. Un d’ells pot ser novetat, un altre centre
d’interès d’excursions i viatges, i tres del Centre d’Interès d’autoajuda: cuina, dona,
salut i ser pares, quatre revistes, tres dvds i tres cds.
15

D’aquesta manera podem complir la normativa sense quedar-nos sense fons
perquè tothom ho pugui utilitzar.
A partir d’aquí hem aprofitat per ajustar bastantes coses que hem vist en el decurs
d’aquests tres anys que s’havien de posar en el Reglament, bàsicament tema de
drets i deures dels usuaris per mantenir, com que per sort tenim molts usuaris,
hem hagut d’acotar una miqueta més el que es pot fer i el que no es pot fer per
mantenir l’ordre i vetllar perquè serveixi com perquè ha de servir una biblioteca.
N’hi ha d’altres de més descriptius com els espais i la cessió d’espais que hem
acotat una miqueta més, com serien els espais, ho hem explicat amb més claredat,
que abans estava d’una manera més laxa, i en definitiva a partir d’aquesta
modificació de la Llei hem aportat modificacions de funcionament també del servei
diari.
Sra. Brugués: Bona nit, des del nostre grup quan es volen fer modificacions d’un
Reglament que comporti una millora tant amb les normes de convivència d’un
espai públic com un bon funcionament, hi estem d’acord, però com sempre ens
queixen de que no hem tingut suficientment temps com per mirar-nos el
Reglament.
Que haguéssim volgut participar en totes aquestes modificacions i per altra banda
també creiem que si ja sabíem des de fa uns mesos que l’havíem de modificar
s’hagués pogut fer, abans o després, no a un mes i mig d’unes eleccions
municipals que pot condicionar una gent nova, uns equips nous, en els quals
tampoc hi haurà una aprovació definitiva d’aquest Reglament, sinó que serà una
aprovació inicial i en el qual també es condiciona aquest consens, aquesta calma a
l’hora de redactar-lo i aquest podent-s’ho mirar més suficientment bé, ho
haguéssim trobat molt més lògic fer-ho, o abans, o després. De totes maneres com
que creiem necessària la modificació, el nostre grup no ens hi oposarem i votarem
a favor d’aquesta proposta.
Sr. Veciana: Per aclariments. És veritat, és una aprovació inicial, per tant saps que
sempre que ha calgut que ens féssiu alguna aportació des del nostre grup hem
estat disposats a rebre-la i estem disposats a rebre-la. Tampoc té molt contingut
polític, ha estat redactat per la directora i les treballadores de la biblioteca, jo l’he
supervisat, juntament amb elles, però la intervenció política és poca i en tot cas és
un Reglament que és relativament fàcil de modificar si el proper Ajuntament ho
cregués oportú. Nosaltres creiem que això així queda tot bastant ben acotat i que si
teniu aportacions de fer durant el tràmit d’exposició pública estem disposats a
recollir-les.
16

Sra. Brugués: No pel fet de que sigui un tema d’una visió política, simplement el fet
per treballar-hi, per anar tots a una en una cosa. Creiem que les coses s’han de fer
ben fetes i no portar-les a que després s’hagin de modificar, de totes maneres ja
hem dit que hi donaríem suport.
I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que
s’aprova per unanimitat.
4.- APROVACIÓ INICIAL MODIFICACIÓ REGLAMENT DE LA BIBLIOTECA
El Ple de l’Ajuntament, en sessió celebrada el 9 d’octubre de 2008 va aprovar
definitivament el Reglament de Funcionament i d’ús de la Biblioteca, publicat en el
BOP el 31 d’octubre de 2008.
Essent necessàries la incorporació de diverses modificacions advertides en el
decurs del temps de vigència relatives a aspectes operatius s’ha formulat la
modificació del referit reglament donant lloc al nou text refós del Reglament de
referència.
Atès el que estableix la legislació en matèria de règim local pel que fa a la potestat
reglamentària municipal, els reunits, per unanimitat, adopten el següent
ACORD
Aprovar inicialment el nou Reglament de Funcionament i d’ús de la Biblioteca
Municipal de Sant Hilari Sacalm segons text íntegre que consta en l’expedient i
disposar-ne el tràmit d’informació pública de l’expedient per un termini de 30
dies als efectes de la seva consulta i presentació d’al·legacions.
5.- VENDA PER SUBHASTA SOLAR DEL SECTOR DE CAL SASTRE
Sr. Secretari: Aquí haig de.... Això és el que teniu distribuït, haig de fer un afegit
tècnic. Aquest Ajuntament ha anat fent diverses vendes de solars de Cal Sastre
totes elles per quanties amb competència d’alcaldia, però sempre s’ha seguit la
17

tònica de passar-ho pel Ple, en aquest sentit, aquest cop, simplement per calendari
també es va acordar per decret de l’alcaldia per no solapar-ho amb període
electoral i per això ara es passa pel Ple, aleshores, dit això per no tenir problemes
després amb el Notari o el Registre de la Propietat hi afegeixo un segon punt on el
Ple constata que la competència és de l’alcaldia, perquè sinó, si després
l’adjudicació la fa l’alcaldia, que més competent ho ha hagut de ratificar el Ple, pot
donar peu a males interpretacions i tenir problemes legals, per això hi afegeixo el
segon punt i així dissipa qualsevol controvèrsia amb el Notari o amb el Registrador.
Sr. Garriga: Bé, com moltes altres vegades és posar a subhasta la venda d’un
terreny de Cal Sastre que sembla que hi ha gent interessada. Complint la normativa
no té més ets, ni més uts.
I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que
s’aprova per unanimitat.
5.- VENDA PER SUBHASTA SOLAR DEL SECTOR DE CAL SASTRE
L’Ajuntament és propietari de diversos solars de naturalesa patrimonial en el Sector
Cal Sastre, que es troben sense cap ocupació ni càrrega i sense una previsible
utilització pública, ni pertanyen al patrimoni municipal de sòl.
Es preveu l’alienació d’aquests béns patrimonials per a ser destinats al
finançament d’inversions d’interès públic municipal.
Els Serveis Tècnics municipals han formulat taxació del solar que ofereix el preu
que es dirà.
Per tot el qual, i atès el que estableixen la legislació sobre contractes de les
administracions públiques i sobre règim local en la matèria, els reunits, per
unanimitat, adopten el següent
ACORD
1.- Ratificar el Decret d’Alcaldia de 31 de març de 2011 pel qual disposava:
PRIMER.- Aprovar l’alienació, mitjançant pública subhasta, del solar
patrimonial propietat de l’Ajuntament situat al carrer de l’Arboç núm. 3 de la
Urbanització Cal Sastre, de 1.016 m2 de superfície.
18

SEGON.- Aprovar el plec de Clàusules Administratives que regiran el
procediment per a l’alienació del solar expressat, sotmetent-se a exposició
pública pel termini de 15 dies hàbils als efectes de reclamacions.
TERCER.- Aprovar l’expedient d’alienació del bé en qüestió i disposar
l’obertura del procediment d’adjudicació.
A aquests efectes, simultàniament, dins el termini de l’exposició del Plec de
Clàusules s’anunciarà la licitació, si bé aquesta s’ajornarà quan resulti
necessari en el supòsit que es formulin reclamacions contra el Plec de
Clàusules.
2.- Constatar que la competència per acordar la present alienació i la seva
adjudicació correspon a l’Alcaldia, d’acord amb l’art. 53.1.o) del Decret
Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei
municipal i de règim local de Catalunya, i, en conseqüència, declarar que
l’adjudicació del contracte serà resolta per Decret de l’Alcaldia; així com la
signatura de l’escriptura que en resulti per a la qual es faculta l’Alcalde.
6.- RENOVACIÓ JUTGE DE PAU TITULAR I SUBSTITUT
Sr. Garriga: Bé, això tampoc no té massa intrincolis, el jutge històric, diguéssim en
Quim Gibert, renova i després de la renúncia d’en Joan Jumbert ha presentat les
seves credencials en Jacint Fauria, i com molt bé ha dit el Secretari, compleixen,
per nosaltres no hi ha cap pega.
I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que
s’aprova per unanimitat.
6.- RENOVACIÓ JUTGE DE PAU TITULAR I SUBSTITUT
Trobant-se a finalitzar els períodes pels quals van ser nomenats per part del
Tribunal Superior de Justifica de Catalunya els actuals Jutge de Pau titular i
substitut de Sant Hilari; havent-se instruït l’expedient oportú per a la nova proposta
19

per cobrir els càrrecs; havent sol·licitat l’actual titular la renovació i sense que hi
hagi hagut cap més sol·licitud; i havent-se presentat una única nova sol·licitud per al
jutge substitut sense que l’anterior desitgi renovar; i considerant que ambdós
candidats compleixen adequadament l’exercici de les seves funcions a la vegada
que no concorren en ells cap de les causes d’incapacitat pels càrrecs previstes en
l’art. 303 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, els reunits, per unanimitat, adopten
el següent
ACORD
Proposar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la renovació del càrrec de
Jutge de Pau titular de Sant Hilari Sacalm en la persona de l’actual jutge Sr.
Joaquim Gibert Rovira i el nomenament del nou Jutge de Pau substitut de Sant
Hilari Sacalm en la persona del Sr. Jacint Fauria Capdevila.
7.- PRECS I PREGUNTES
Sr. Garriga: Tenim un petit dubte, ara potser ens ho podria aclarir el Secretari, el ple
tocaria un al mes de maig però per número de plens fets no sé si estaria fet, o no,
hauríem de revisar-ho bé.
Sr. Secretari: Sí, no, no toca, perquè els plens si recordeu el primer ple que celebra
un Ajuntament quan es constitueix és aleshores que s’automarca el ritme i el
número de plens. Vareu aprovar que serien el quart dijous de cada mes, de cada
dos mesos, aleshores, efectivament tocaria el maig, però el quart dijous de maig ja
ha passat el dia 22, de manera que no toca.
Si casualment envès de dir el quart dijous haguéssiu dit el tercer, és pura
casualitat, aleshores sí que hauríeu de fer el ple perquè tocaria el 19.
Sr. Garriga. Ens n’haurem d’inventar un.
Sr. Secretari: Excepte aquell ple que no té cap més objecte que aprovar l‘acta de la
sessió anterior, que es fa....
Sr. Garriga: Aquell és entre les eleccions i la presa de possessió.
20

Sr. Secretari: Crec que és tres dies abans de la presa de possessió dels nous. Es fa
tant al final perquè sempre es podria produir un imprevist o una emergència i que
el ple hagués de celebrar-se, i fins que no prenen possessió els nous, els antics
tenen ple exercici de les seves funcions. No toca cap ple doncs.
I no havent més assumptes a tractar en la sessió del ple, l’alcalde aixeca la sessió
essent les 21.50 hores, de la qual, com a Secretari, estenc aquesta acta.
Sr. Garriga: Donat que els regidors no tenen cap pregunta passem a les preguntes
del públic.
Sra. Públic (1): Em presento? No cal?.
Sr. Garriga: Sí
Sra. Públic (1): Sóc Mireia Colon, sóc d’aquí a Sant Hilari. Jo tinc un parell de
qüestions: la primera suposo que des d’ensenyament i cultura l’acceptareu, és una
observació simplement. Personatges de Sant Hilari, Mossèn Cinto Verdaguer
Folgarolas no sé si ens ho acceptaran que el posem, que ens el fem de Sant Hilari,
una observació. El punt aquest personatges de Sant Hilari: Busquets i Punset,
Moragues, Jaumet, Mossèn Cinto Verdaguer, és un personatge molt estimat a
Catalunya però.....
I l’altre punt que sí que voldria comentar és el que hi ha hagut més polèmica. La
meva preocupació és que amb deu minuts les xifres han canviat tres vegades, hem
passat de 141 a 147 i llavors depenent de l’IVA pot ser 157 o 173, si amb deu
minuts hem canviat quatre vegades, amb tres anys quan pot arribar a canviar
això?.
Perdona, un moment, trobo molt bé que es faci aquesta modelació, crec que s’ha
de fer, però crec que abans de tirar-ho endavant i aprovar-ho s’ha de pensar molt a
consciència els números i tenir-los ben lligats, perquè ja sabem que quan es fan
obres aquestes xifres van sumant i sumant i sumant i crec que s’haurien d’anar
lligant.
Sr. Fauria Capdevila: respecte al primer punt, clar, el Mossèn Cinto és un
personatge vinculat al poble de Sant Hilari, potser el titular que deia personatges
de Sant Hilari, clar, en Busquets i Punset, Moragues, Jaumet...mossèn Cinto ha
estat vinculat al poble de Sant Hilari i forma part una mica també del que dèiem de
la ruta en sí.
Sr. Puig: quan s’han parlat de números jo he estat el que he parlat de números,
després s’han embolicat amb IVA i no IVA, jo en cap moment he parlat d’IVA, em
21

sembla que hi ha hagut una petita mala interpretació o potser jo ho he dit
malament, que després he dit realment quina era la quantitat. Jo he parlat de tres
quantitats: l’import inicial del projecte eren 147.000 €, l’import actual del projecte
amb el conveni és 141.700 €. També he dit que l’obra civil més o menys, el que era
xarxa de baixa tensió soterrar el tros projectat seria, més o menys, uns 7.000 €.
Que jo també entenc que seran més, perquè ja ho he dit que al moment que es faci
l’obra es veurà i que realment s’ha de fer ....
Hi ha una altra cosa que també és important, els imports econòmics són importants
però quan es trepitja el carrer, i es fa carrer, i s’arregla carrer, els imports
econòmics s’han de tenir en compte, però no només s’han de mirar els imports
econòmics perquè quan s’ha d’arreglar xarxes, quan s’ha d’arreglar millores, s’han
de fer millores pels ciutadà no es pot fer malament perquè econòmicament ens
sembli que sigui un disbarat, les millores s’han de fer.
147.000 € era el preu inicial del projecte, 141.700 € és el preu del conveni i, més
o menys, valdrà uns 7.000 € el que és l’obra civil, o sigui no hi ha cap bum de
diners, jo no he parlat en cap moment d’IVA.
També hi ha hagut un moment quan parlem d’això.... Les coses s’han de dir i s’han
de dir ben clares i jo he dit 7.000 € i resulta que un senyor ha interpretat 100.000
€ i ha anat fent córrer 100.000 €, que per això potser és on realment t’has
equivocat 7.000 € són 7.000 € i 100.000 € són 100.000 €.
Sr. Garriga: Jo vull fer un petit aclariment. Mira són 141.000 € el que passa que jo
havia dit 141.000 € amb IVA inclòs i és 141.000 € sense IVA, que m’imagino que
amb l’IVA seran cap a 170.000 no? Més o menys.
Veig que interessa molt el tema del transformador, no pensava que portés tanta
temàtica, però com he dit abans la idea principal és treure el transformador.
Demano disculpes si ens hem liat una mica, jo m’he liat amb l’IVA. Llavors sí que la
idea principal com he dit abans amb el Robert és el fet de treure el transformador i,
que era més car abans, s’ha anat tirant endarrere i buscar cinc fases fins poder-ho
assumir, amb la possibilitat de que durant aquests tres anys fer les que puguem,
sinó en fem cinc, en farem dues.
Nosaltres ja saps que cada any es fan els pressupostos, em sembla que t’interessa
molt això, i en base d’aquí veurem el que podem invertir en aquesta fase, en la
primera fase i a l’any següent a veure que hi podem invertir en la segona fase i si
poguéssim l’any tercer ho faríem tot, envès de les cinc fases.
22

Que no podem, les altres dues es deixaran per fer. Tot i així la idea principal o el fet
principal del desmantellament del transformador, ja hi seria, el que passa és que
llavors els pals, perquè hi ha els pals per exemple del que era abans l’Hostal del
Serrat. Tota aquesta sèrie de coses, clar, és com molt més complicat i aquí és on
podem jugar-hi més, si ho traiem o ho posem, o ho deixem per més enllà, es dóna
aquesta facilitat.
O sigui aquesta vella reivindicació de molts anys del Serrat, creiem nosaltres, sota
els nostres càlculs, que l’única manera de treure-la d’una manera més o menys
assequible és així, treure amb aquests 174 ó 175 no sé exactament si ho heu
calculat amb IVA i a partir d’aquí faríem aquestes fases i hauríem, sobretot, de
treure el transformador.
Llavors si canvia l’economia, que esperem que sí, doncs es faran treure els pals, si
es pot es soterrarà la línea d’una manera que sigui assumible i assequible, no té
més sentit.
Jo et vull donar la raó amb una cosa que és veritat, has dit: val la pena tenir els
números molt clars, i és veritat, aquí hi ha hagut a vegades a l’hora d’interpretar,
quan estem al cim de la taula aquesta, doncs bé el fet del rifa rafa dóna que a
vegades, diguis números que no són.
Els teníem clars des del moment que presentem el projecte i que tirem endavant
aquest conveni, és perquè teníem clar que això pot arribar a ser, més o menys
assumible, els números s’han de mirar, crec jo, és una cosa una mica personal, no
tant sols el present sinó el futur s’ha de calcular una mica enllà. Coses que a
vegades són assumibles i a vegades no són assumibles.
Mira en totes les legislatures n’hi han hagut i en totes les legislatures s’han fet
barbassades i s’han encertat coses , no sé, com que és la primera vegada que et
veig al ple no sabia quins interessos tens de ple, o no ple, o si és perquè ets
futurible en alguna llista, no sé, ja està bé. Jo demano aquí que ojalà vingués més
gent als plens i de fet, el fet que en aquesta legislatura s’hagin radiat els plens,
suposo que també ha fet que hi hagi una mica més d’interès amb el tema de plens,
que ja tocava també. Crec que és una cosa que s’havia de fer i que mai hi havia
hagut massa interès.
Em centraré amb això dels diners, no sé, podem mirar ara i podem mirar el passat i
segurament el futur, i s’ha de tenir clar el que s’ha de fer, s’ha de tenir molt clar i
més si continuem amb temps com aquests, i més també quan hi havien temps que
eren més bons, també s’havia de tenir molt clar, perquè no tant sols hi ha el
23

present sinó generalment les institucions públiques han de treballar també pel
futur.
Sr. Puig: Quan parlem d’assumibles econòmicament les coses, en el moment que
varem fer el carrer Vallclara, l’alcalde em va dir: Vols dir que ho podrem pagar? El
carrer Vallclara no el podíem pagar, però el varem fer i penseu que els coses són
així. Ara no és res més que un projecte per fer una obra que s’ha de fer i tirar-la
endavant, la idea és aquesta.
El que valgui o no valgui ho ha de decidir l’Ajuntament proper, les fases que es
faran o no es faran ho decidirà l’Ajuntament proper, però aquí ja hi el projecte tirat
endavant i aprovat per ple, perquè es faci.
Sr. Garriga: Si no hi ha res més, no sé, ens veurem en un altre ple o no? Doncs ja
que estem en el semiúltim entre tots ens hauríem de...... amb els encerts o
desencerts ens hauríem de felicitar: govern i oposició pel treball fet, cadascú a la
seva manera. Jo crec que amb idees diferents, no sé eh.. i amb pensaments, i amb
aquests enfrontaments que a vegades tenim i amb els alts i baixos, amb tota
aquesta sèrie de coses, m’imagino que tots i cadascun de nosaltres al final el que
ens mou és una vocació de servei al poble que durant quatre anys l’hem tirat
endavant de totes, totes. Jo espero que de cara a la propera legislatura hi hagi qui
hi hagi assegut en aquesta taula, doncs segueixi mantenint aquesta vocació de
servei.
És que les coses si no es fan per vocació.... la política no és per anar-hi a buscar res
més que no sigui el servei al poble. Jo des d’aquí la feina que m’ha tocat a fer
d’alcalde i com a representant d’aquest consistori vull felicitar del primer a l’últim la
tasca que s’ha fet, amb encerts i amb errors i també vull felicitar al poble que ha
tingut l’amabilitat de suportar-nos, o d’agrair-nos, o de criticar-nos que al cap i a la
fi per això estem.
Bé doncs, moltes gràcies a tothom donem per acabada la sessió d’avui essent les
22.01 h.
El Secretari Vist i Plau
L’Alcalde
24