P O U M - Duesaigües

P O U M 

D U E S A I G Ü E S 

A. MEMÒRIES 

Document: 

Memòria 

d’informació 

volum 1 

1.1

POUM DUESAIGÜES 

INDEX 

I.- JUSTIFICACIÓ DE LA CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DE LA REVISIÓ 

II.- PLANEJAMENT VIGENT 

1.- Pla Territorial General de Catalunya 

2.- Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (PTPCT) 

2.1.- Les premisses del programa de planejament territorial 

2.2.- Previsions del PTPCT per a Duesaigües 

2.2.1.- Sistema d’assentaments 

2.2.2.- Sistema d’espais oberts 

3.- Normes Subsidiàries de planejament tipus b 

4.- Grau de desenvolupament del planejament vigent 

4.1.- Modificacions de les Normes Subsidiàries de planejament 

4.2.- Planejament derivat 

5.- Avaluació conjunta del planejament vigent 

5.1.- Sòl Urbà 

5.1.1.- Zones 

5.1.2.- Sistemes 

5.2.- Sòl urbanitzable 

5.3.- Sòl no urbanitzable 

5.4.- Quantificació 

5.4.1.- Quadre de superfícies règim del sòl 

5.4.2.- Quadre de superfícies sòl urbà 

5.4.3.- Quadre de superfícies sòl no urbanitzable 

5.4.4.- Capacitat de població del planejament vigent 

5.4.5.- L’estat actual de desenvolupament 

5.4.6.- Comparatiu estat actual i capacitat planejament vigent 

III.- SISTEMA D’ESPAIS OBERTS 

1.- Medi físic 

1.1.- Climatologia 

1.2.- Geologia 

1.2.1.- Estructura 

1.2.2.- Litologia 

1.2.3.- Geomorfologia 

1.3.- Hidrologia i Hidrogeologia 

1.3.1.- La xarxa hídrica 

1.3.2.- Unitats hidrogeològiques 

2.- Medi natural 

2.1.- Hàbitats 

2.2.- Vegetació 

2.2.1.- Descripció 

2.2.2.- Principals associacions vegetals existents 

2.2.3.- Vegetació i flora d’especial interès 

M E M Ò R I A I N F O R M A C I O 

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Duesaigües. Baix Camp Juliol 2009


2.3.- Fauna 

2.3.1.- Descripció 

2.3.2.- Fauna prioritària 

2.4.- Espais de protecció i d’interès natural Catalogats 

2.4.1.- L’espai de la xarxa natura 2000 Tivissa – Vandellós - Llaberia 

2.4.2.- L’espai natural Serra de Llaberia 

2.5.- Connectivitat ecològica 

2.6.- Espais d’especial interès ecològic 

3.- El Paisatge 

3.1.- Unitats Paisatgístiques 

IV.- SISTEMA COMUNICACIONS. MOBILITAT. 

ESTUCTURA DE SERVEIS I INFRAESTRUCTURES DE SERVEIS ENERGÈTICS I 

TELECOMUNICACIONS. 

1.- Sistema de comunicacions 

1.1.- Emmarcament comarcal 

1.2.- Emmarcament municipal 

1.2.1.- Xarxa de camins 

1.2.2.- Xarxa de carrers 

2.- Transport públic 

3.- Mobilitat 

4.- Estructura de serveis 

4.1.- Xarxa de sanejament 

4.1.1.- Xarxa de sanejament en baixa. Estat actual 

4.1.2.- Previsions actuacions Futures 

4.1.3.- Previsions PSARU 

4.2.- Xarxa de subministre d’aigua 

4.2.1.- Pla Director 

4.2.2.- Xarxa subministre aigua en alta. Estat actual 

4.2.3.- Pla d’abastament i distribució d’aigua en alta a Catalunya 

4.2.4.- Xarxa subministre aigua en baixa. Estat actual 


5.- Infraestructures de serveis energètics 

5.1.- Xarxa de subministre energia elèctrica 

5.1.1.- Xarxa AT-MT. Estat actual 

5.1.2.- Xarxa BT. Estat actual 

5.2.- Xarxa d’enllumenat 

5.3.- Xarxa de subministre de gas 

6.- Infraestructures de serveis de telecomunicacions 

6.1.- Xarxa de telefonia 

6.1.1.- Xarxa telefonia en alta. Estat actual 

6.1.2.- Xarxa telefonia en baixa. Estat actual 





V.- SISTEMA D’ASSENTAMENTS 

1.- Evolució i estructura de la població 

1.1.- Evolució de la població 

1.2.- Els components de creixement 

1.3.- Les característiques de la població 

1.4.- La nacionalitat de la població 

1.5.- Població amb disminucions 

2.- Característiques de les llars 

3.- Mobilitat laboral 

4.- Activitats econòmiques 

4.1.- Relació de la població amb l’activitat 

4.2.- Activitats econòmiques en sòl urbà 

4.3.- Activitats econòmiques en sòl no urbanitzable 

4.3.1.- Agricultura 

4.3.2.- Activitat ramadera 

4.3.3.- Activitats extractives 

4.3.4.- Aprofitament energètic 

4.3.5.- Turisme 

5.- Habitatge 

5.1.- Sòl urbà 


5.2.1.- Masies en sòl no urbanitzable 

5.2.2.- Habitatges en sòl no urbanitzable 

6.- Dinàmiques del municipi i necessitats futures 

6.1.- La dinàmica sociodemogràfica del municipi i els habitatges 

6.2.- Necessitats futures i propostes per orientar el creixement 

VI.- VALORS HISTÒRICO – ARTÍSTICS 

1.- Elements d’interès 

1.1.- Elements inclosos en l’inventari del patrimoni arquitectònic de la 

Generalitat de Catalunya 

1.2.- Elements inclosos en l’inventari del patrimoni arqueòlogic i paleontològic 

de la Generalitat de Catalunya 

1.3.- Elements d’interès inclosos en el Pre-catàleg de le Normes Subsidiàries 

1.4.- Elements d’interès no inclosos en cap inventari 

VII.- OBJECTIUS I PROPOSTES ALTENATIVES D’ORDENACIÓ 

1.- Anàlisi de les problemàtiques existents 

1.1.- Anàlisi general 

1.2.- Anàlisi determinacions PTPCT 

1.2.1.- Sistema espais oberts 

1.2.2.- Sistema assentaments 

1.2.3.- Sistema infraestructures i instal·lacions 

1.3.- Anàlisi problemàtiques identificades en la Diagnosi prèvia 

1.3.1.- Enquesta 







2.- Objectius i propostes d’ordenació en funció de les problemàtiques existents 

3.- Justificació de les propostes : 

3.1.- Classificació del sòl 

3.2.- Observança de l’objectiu del desenvolupament sostenible 

3.3.- Adequació de l’ordenació a les directrius de l’article 9 del TR de la Llei 

d’urbanisme i als articles 5,6 i 7 del Reglament de la Llei d’urbanisme 

3.4.- Adequació de l’ordenació a les directrius del planejament territorial 

3.5.- Mesures adoptades per facilitar l’assoliment d’una mobilitat sostenible 

3.6.- Diagnosi dels dèficits de xarxes bàsiques d’infraestructures de serveis 

4.- Descripció de les alternatives d’ordenació 

4.1.- Alternatives de creixement SUD 1 

4.1.1.- Antecedents 

4.1.2.- Preexistències 

4.1.3.- Descripció de les alternatives 

4.1.4.- Nou eix verd 

4.2.- Quantificació de les alternatives 




1 

I.- JUSTIFICACIÓ DE LA CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DE LA REVISIÓ 

Les Normes Subsidiàries de Planejament aprovades definitivament per la Comissió 

Provincial d’Urbanisme de Tarragona el 19 de gener del 2000 (publicació DOGC 19 d’ 

abril del 2000) preveu en l’ article 5: 

Art. 5 – Modificació i revisió de les Normes Subsidiàries 

1. L’alteració del contingut de les Normes es farà a través de la seva revisió o 

amb la modificació d’algun dels elements que el constitueixen, tot, d’ acord amb 

els articles de la secció 5a del Títol II del TR. i les del títol V del RP., on es 

concreten les circumstàncies per a cada supòsit, les corresponents 

competències i procediments. 

2. Seran circumstàncies que justificaran la revisió d’aquestes Normes el transcurs 

de 12 anys des de la data d’aprovació definitiva, el termini de 8 anys si en 

aquest temps les previsions de creixement de les Normes s’han consolidat amb 

un índex superior al 66% o inferior al 33%. així com les circumstàncies que ho 

justifiquin per afectar l’estructura general i orgànica del territori o bé la 

classificació del sòl, o disposicions urbanístiques de rang superior que així ho 

determinin. 

Han transcorregut 8 anys de la vigència de Les Normes Subsidiàries de Planejament, 

des de aleshores fins ara, l’entrada en vigor del conjunt de legislació urbanística, 

ambiental i social, representa un conjunt de normativa força diferent en molts 

aspectes que la vigent en el moment de la redacció. 

La incorporació de diferents normatives i disposicions a l’àmbit urbanístic generen la 

necessitat de revisar el Planejament municipal als efectes d’adaptar-lo als nous 

criteris. 

La necessitat de establir una major protecció de patrimoni natural i arquitectònic del 

municipi d’acord amb les noves normatives urbanístiques i l’ incorporació al 

planejament de les prescripcions del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i 

dels Plans Especial de protecció del medi natural. 

Resulta convenient i oportuna la revisió de les Normes Subsidiàries de Planejament i 

la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Duesaigües. 


Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Duesaigües. Baix Camp. Juliol 2009


2 

II.- PLANEJAMENT VIGENT 

1.- PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA 

Les determinacions generals que realitza el Pla Territorial General de Catalunya es 

descriuen sintèticament amb 15 criteris de planejament, que el Pla Territorial inclou en 

la seva base de formulació, a continuació es transcriuen : 

1.1.- LES PREMISSES DEL PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL 

1.1.1.- Consideracions generals 

En coherència amb les determinacions del Pla territorial general, el Programa de 

Planejament Territorial ha adoptat les premisses a l’escala general de Catalunya que 

es presenten en aquest capítol, les quals es concreten en criteris, de caràcter 

qualitatiu, per al tractament dels diversos components de les propostes d’ordenació, i 

en hipòtesis, de caràcter quantitatiu, que permeten definir diferents escenaris 

econòmics i demogràfics als quals les propostes d’ordenació ha de poder donar 

resposta. 

D’altra banda, mentre els criteris venen marcats per exigències de preservació de 

valors, convivència d’usos i sostenibilitat en les opcions territorials, els escenaris 

econòmics i demogràfics expressen exigències quantitatives d’ubicació d’habitatges i 

llocs de treball que posaran sovint a prova els criteris. Es tracta, per tant, de premisses 

de signe diferent entre les quals els plans han de fer possible l’acord. 

1.1.2.- Criteris de planejament 

Cada un dels quinze criteris que es presenten en aquest capítol té una formulació 

sintètica del seu contingut el qual es desplega en un breu text en què es pot distingir 

una primera part que expressa una constatació de la realitat i una segona en què 

s’expressa pròpiament el criteri. 

Si bé sense una estricta exactitud conceptual, ja que la majoria de criteris sol tenir 

projecció en els tres sistemes en què s’articulen les propostes dels plans, sí que es pot 

assajar una certa classificació en funció de la major implicació de cada criteri amb un o 

altre sistema: 

Sistema d’espais oberts 

1. Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica. 

2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components 

de l’ordenació del territori. 

3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori. 

4. Moderar el consum de sòl. 

Sistema d’assentaments 

5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees 

urbanes. 

6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori. 

7. Facilitar un política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada. 

8. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la 

implantació de polígons industrials o terciaris. 

9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència. 

10. Els nous creixements han de ser compactes en continuïtat. 




3 

11. El creixement urbà ha de reforçar una estructura nodal del territori. 

Sistema de mobilitat 

12. La mobilitat és un dret i no una obligació. 

13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes 

d’assentaments. 

14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els 

desenvolupaments urbans. 

15. Integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees 

mitjançant infraestructures concordants amb la matriu territorial. 

Es presenta a continuació el text que explica el sentit i l’abast de cada criteri: 

Sistema d’espais oberts 

1. Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica. 

Catalunya és un territori amb una gran diversitat d’ambients i de paisatges, resultat de 

processos d’antropització diferents, condicionats per les circumstàncies que en cada 

cas aporta una matriu biofísica d’enorme riquesa. Cal constatar les marcades 

diferències de la topografia, del substrat geològic, d’edafologia del sòl, de clima i de 

cobertura vegetal que es donen en el territori de Catalunya. No obstant això, sovint 

s’ha entès el desideràtum de l’equilibri territorial com l’objectiu de fomentar una 

homogeneïtzació de variables com l’accessibilitat, la població, l’ocupació del sòl,... en 

els diferents àmbits territorials. 

Creiem que aquesta visió simplista de l’equilibri no és el que el territori de Catalunya 

reclama, ni la que permet treure millor partit de les seves potencialitats a llarg termini. 

El planejament territorial ha de tenir com a criteri bàsic que el desenvolupament 

econòmic i social no ha de comportar una pèrdua de la diversitat del territori, i és per 

aquest motiu que l’enteniment de la matriu biofísica ha d’ésser el referent principal, 

tant per al coneixement de l’àmbit objecte de planejament, com per a les accions i les 

mesures de desenvolupament, o conservació, que el pla proposi. 

2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components 

de l’ordenació del territori. 

Tot i l’esforçada actitud de molts plans municipals d’ordenació urbanística, els sòls 

rurals no urbanitzables han tingut un dèficit de planejament motivat per la insuficiència 

espacial dels termes municipals, els quals, per la seva extensió, poques vegades 

arriben a incloure configuracions significatives pel que fa al medi físic o els 

components biòtics del territori. Per aquesta raó, la normativa urbanística de protecció i 

gestió dels espais no urbanitzables ha tingut quasi sempre limitacions clares 

d’enfocament. D’altra banda, el planejament sectorial, com el Pla d’espais d’interès 

natural, si bé ha tingut la llibertat de delimitació d’àmbits, s’ha configurat com un 

catàleg d’elements aïllats. 

Una de les principals aportacions que correspon fer al planejament territorial és 

configurar el sistema d’espais que han de quedar fora dels processos d’urbanització i 

d’implantació d’activitats intensives ja sigui pel seu valor intrínsec (biodiversitat, 

fertilitat, etc.), per les funcions i recursos que garanteix (recarrega d’aqüífers, protecció 

de riscos naturals, etc.) o per la localització territorial que els fa inadequats per al 

desenvolupament urbanístic. 




4 

El sistema d’espais lliures s’ha de planificar proactivament, se li ha d’assignar valor: no 

pot ser considerat com a residual al procés d’urbanització si no com la base del 

planejament; tampoc pot ser considerat com quelcom homogeni perquè no tot té el 

mateix valor ni compleix les mateixes funcions territorials. 

Per garantir les funcions ecològiques, productives i àdhuc paisatgístiques o de lleure, 

cal que el sistema d’espais lliures conformi una xarxa contínua que garanteixi les 

connectivitats necessàries. Una xarxa formada per unitats de la màxima dimensió i 

amb la mínima fragmentació possible. 


Des de la recuperació de la democràcia i l’autogovern, s’ha produït una sensible 

millora del paisatge interior de les ciutats i viles catalanes. L’acció dels ajuntaments i 

l’actitud positiva dels ciutadans han permès un redreçament notable de les dinàmiques 

de construcció i reforma de les àrees urbanes que mostren un balanç altament positiu 

durant aquests anys. Tanmateix en els espais oberts territorials i en els entorns 

perifèrics de les àrees urbanes, el balanç té un signe molt diferent. 

Els moviments en defensa de diversos paisatges territorials, cada vegada més 

nombrosos, ens mostren com els valors estètics i identitaris del paisatge han anat 

prenent una gran dimensió social. D’altra banda, la importància creixent del turisme, 

però també els objectius d’imatge d’altres sectors econòmics, han anat donant al 

paisatge un valor important com a actiu econòmic del territori, i amb clares 

perspectives de creixement en el futur. 

Si bé en molts llocs calen ja accions concretes de recuperació de paisatges o de 

millora de les seves condicions de percepció, el planejament territorial té una notable 

responsabilitat en matèria paisatgística, atès que pel seu enfocament ampli i per 

l’escala de proposta, pot intervenir de manera global en la correcció dels processos 

que afecten els valors que li són propis. 

Els plans, des de la visió que els permet el seu àmbit, han d’identificar les unitats de 

paisatge i l’articulació en l’estructura territorial, així com les dinàmiques naturals, 

socials i econòmiques que els fonamenten. 

Des de la comprensió dels fenòmens paisatgístics, els plans han d’establir condicions 

directes i indirectes per a l’evolució dels paisatges i assenyalar estratègies per al 

manteniment o restauració d’aquells d’especial valor. En un paisatge tan antropitzat 

com el de Catalunya, la consideració de l’agricultura i les pràctiques ramaderes i 

forestals tradicionals, com a factors conformadors de paisatge, serà primordial, com 

també ho serà la reorientació, en la mesura del possible, d’aquelles formes intensives 

de ramaderia i agricultura que constitueixen, avui, algunes de les amenaces més 

importants per a la qualitat del paisatge rural. 


El territori de Catalunya, en especial aquell sotmès a dinàmiques econòmiques més 

intenses, ha estat objecte d’un procés de consum de sòl creixent per la urbanització, 

les infrastructures i les implantacions aïllades d’activitats que en algunes àrees, com la 

regió metropolitana de Barcelona, ha doblat amb escreix en pocs anys l’ocupació de 




5 

sòl que s’havia produït acumulativament des dels orígens de la colonització del 

territori. 

Convé fer notar que no solament es consumeix aquell sòl que realment ocupa l’espai 

construït: el creixement discontinu de la trama urbana, que ha estat la tònica en amplis 

territoris, fragmenta el sòl i genera espais lliures fortament devaluats, d’escàs valor 

ecològic, productiu i paisatgístic. 

En aquests moments, ateses les perspectives de creixement demogràfic i la demanda 

de noves infraestructures, seria irreal suposar que no caldrà ocupar més territori. 

Tanmateix són pertinents els criteris de restringir els processos d’ocupació als 

estrictament necessaris, sense perdre de vista el caràcter de recurs escàs que té el 

sòl, en especial aquell que té bones condicions per al desenvolupament urbanístic, i 

que el principi de cautela aconsella administrar acuradament. 

Els plans territorials hauran de fomentar, directa o indirectament, la utilització eficient 

de les àrees urbanes i, en el seu cas, la renovació i rehabilitació dels teixits urbans, de 

forma que la demanda de més espai per a l’habitatge i les activitats econòmiques 

correspongui només a aquella part que no pugui tenir cabuda en les àrees urbanes 

existents. 

Sistema d’assentaments 


urbanes. La cohesió social, basada en uns nivells d’equitat satisfactoris, és un dels 

tres pilars de la sostenibilitat. Les diferències de renda acusades entre parts del 

territori i la segregació espacial clara entre classes socials que pot derivar-se de la 

fragmentació de les trames urbanes o de la degradació d’algunes de les seves parts, 

són factors amb un inequívoc potencial descohesionador. 

El planejament territorial ha d’afavorir el veritable equilibri territorial, el que es refereix 

als nivells de renda i a l’accés als equipaments i serveis bàsics dels habitants, equilibri 

que és compatible amb les diferències demogràfiques, paisatgístiques i d’estructura 

econòmica dels diversos àmbits. 

Pel que fa a les àrees urbanes, els criteris de continuïtat en els creixements i en 

l’evolució de les trames ha de contribuir a evitar la formació d’àrees socialment 

segregades, ja sigui pel baix o per l’alt nivell de renda dels seus residents. També, 

però, els plans territorials han de considerar els processos de degradació que s’han 

vingut produint en alguns barris o sectors urbans, a la recuperació dels quals es 

dirigeix específicament la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles. Si bé no 

correspon al planejament territorial fer propostes d’escala urbanística, sí que ha de 

contribuir a crear unes condicions de desenvolupament territorial favorables a la 

recuperació de les trames urbanes que poden ser focus de problemes socials greus. 

Així mateix, en la mesura que ho permet l’abast de les determinacions que li són 

pròpies, el planejament territorial hauria de propiciar la innovació formal i la qualitat 

espacial dels assentaments entesos com aspiracions legítimes de la població i, per 

tant, com a factors de cohesió social. 


El territori de Catalunya està vertebrat per ciutats, pobles i veïnats que constitueixen 

un valuós patrimoni urbanístic en el qual cal comptabilitzar les localitzacions, les 




6 

formes construïdes i el sediment cultural acumulat d’aquests nuclis. Des dels anys 60 

han estat freqüents en el territori formes d’implantació, tant d’àrees residencials com 

d’activitat, segons criteris d’accessibilitat, de propietat del sòl i d’oportunitat, la qual 

cosa ha posat en qüestió alguns components d’aquest patrimoni urbanístic, i han 

afectat greument la claredat de percepció de les identitats territorials. Aquest procés, ja 

sigui per causa de decisions urbanístiques anteriors a les administracions 

democràtiques o, en altres casos, per la falta de referents d’ordenació territorial, s’ha 

anat produint fins els moments actuals. 

Els plans territorials han de reorientar les pautes de desenvolupament urbà del territori 

i propiciar el reforçament dels sistemes d’assentaments històrics a més d’establir, en 

funció de les seves circumstàncies, mesures per al seu creixement, reforma, renovació 

o conservació. 

7. Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada. 

Les actuacions d’habitatge suficient i assequible han passat a tenir una clara prioritat 

en les polítiques públiques. L’escassetat de sòl disponible en les localitzacions més 

adients, la forta demanda produïda per l’emancipació dels grups d’edat més 

nombrosos i la motivada per una creixent immigració -segurament necessària, en vista 

de l’evolució de la natalitat- ha produït un notable estrangulament del mercat de 

l’habitatge, amb l’exclusió d’una àmplia franja social i amb un fort endeutament, 

gairebé de per vida de la franja immediatament superior. Els motius del preu de 

l’habitatge són, sens dubte, més complexos, però la falta d’una oferta important 

d’habitatge assequible n’és un factor inqüestionable. 

Sense perjudici que segueixin sent interessants les actuacions de petita i mitjana 

dimensió en diversos municipis, la quantia del dèficit existent, previsible en el futur 

ateses les expectatives de creixement demogràfic, obligaran a dur a terme algunes 

actuacions d’habitatge de certa envergadura a les àrees més crítiques, si es pretenen 

assolir efectes significatius en la solució del problema. 

El planejament territorial, a través de les propostes d’extensió de les ciutats amb 

millors condicions per créixer i per acollir nous habitatges, ha de contribuir a crear el 

marc per a una política d’actuacions d’habitatge, importants en termes quantitatius, 

situades a les poblacions principals i ben comunicades amb transport públic. Aquestes 

actuacions haurien d’anar associades, en tot cas, a previsions d’espai per a les 

activitats econòmiques que permetin la ubicació de llocs de treball en la proporció 

adequada. 

Els plans recomanaran, així mateix, accions concertades complementàries entre la 

Generalitat i els municipis en què el creixement del nombre d’habitatges hagi d’excedir 

considerablement de les previsions internes, per tal de realitzar les inversions 

públiques necessàries en equipament, transport i serveis socials que facilitin la plena 

integració urbana dels nous teixits residencials. 

8. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la 

implantació de polígons industrials o terciaris. 

És constatable en molts llocs una tendència a la proliferació de polígons industrials de 

mitjana o petita dimensió, com a resultat d’un lògic desig dels municipis de comptar 

amb sòl on puguin implantar-se activitats econòmiques que, per una banda, 




7 

proporcionen llocs de treball i, per altra, contribueixen a millorar els recursos 

econòmics municipals. Tanmateix, és prou clar que una dinàmica generalitzada en 

aquest sentit, amb les pautes de localització relativament disperses, les quals han 

estat les més habituals, és molt negativa per a una ocupació racional del territori i per 

al paisatge. Molt diferent valoració mereix l’objectiu més general d’afavorir la ubicació 

d’activats econòmiques en el municipi, les quals poden estar integrades en les seves 

trames urbanes, o localitzades en àrees de creixement per continuïtat i, en tot cas, 

proporcionades a les dimensions i característiques de la realitat urbana municipal. 

Els plans territorials han de propiciar la convivència d’activitats econòmiques i 

l’habitatge, així com facilitar les extensions necessàries de les trames urbanes per a la 

ubicació de noves activitats o per al trasllat de les existents que no convisquin bé amb 

els altres usos. Això no obstant, han d’ésser restrictius en la implantació de polígons 

industrials o parcs d’activitats formalment autònoms i separats de les trames urbanes. 

Convindrà limitar aquestes implantacions a aquelles que tinguin un interès territorial 

estratègic i suficient dimensió per justificar el seu desenvolupament com un teixit 

singular o autònom amb servei de transport públic. En tot cas, convindrà promoure les 

modificacions necessàries del marc legal de l’Administració local perquè 

els avantatges i els inconvenients d’aquestes implantacions tinguin un repartiment 

adequat entre tots els municipis de l’àmbit territorial d’influència de la nova àrea 

d’activitats econòmiques. 

9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència. Des de 

l’accés d’una proporció majoritària de famílies al vehicle privat, la demanda de segona 

residència s’ha mantingut de forma sostinguda. La concentració de la segona 

residència de nova construcció en els llocs de paisatges més atractius de la costa i de 

la muntanya ha estat causa de la pèrdua de qualitat de molts indrets i de crisis 

funcionals dels sistemes urbans. Encara que poguessin haver-hi accions de tipus 

cultural o fiscal encaminades a moderar aquest tipus de consum de sòl, la demanda no 

és probable que baixi a mig termini sinó que podria incrementar-se fortament per 

causa dels compradors procedents d’altres països europeus. 

Tot i les dificultats de distingir normativament entre residència principal i segona 

residència, i les limitacions del planejament territorial per a tractar en profunditat un 

problema com aquest, amb aspectes econòmics i socials complexos, els plans hauran 

de tractar territorialment el fenomen de la implantació residencial de lleure. En concret, 

hauran d’evitar l’ocupació de les àrees paisatgísticament valuoses i orientar la 

demanda cap a la reutilització dels nuclis en procés de despoblament o facilitar, en el 

cas que el jardí privat sigui l’element clau de la demanda, la construcció de segona 

residència en àrees d’extensió de nuclis urbans situats en paratges on no es 

produeixin afectacions significatives del paisatge. 

10.Vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements. 

El consum de sòl per a habitatge i activitats, a més d’haver estat quantitativament 

elevat, s’ha anat produint amb un notable grau de dispersió i desarticulació en relació 

amb les trames urbanes històriques. Per aquests motius, els efectes negatius, pel que 

fa a la integritat formal del territori i el paisatge, han estat molt més grans. D’altra 

banda, aquestes formes de creixement per peces separades, sovint monofuncionals, 

tendeixen a un model de ciutat funcionalment ineficient, socialment insolidària i 

ambientalment insostenible. 




8 

El planejament territorial ha d’establir pautes clares per tal que els desenvolupaments 

urbanístics per extensió es produeixin segons lògiques de continuïtat de les trames 

urbanes existents i tinguin unes densitats que facilitin un aprofitament raonable del sòl 

que s’urbanitza, en tot cas, sense perjudici de la necessària integració formal a les 

condicions topogràfiques i al paisatge. 

Pel que fa a les implantacions aïllades de serveis, equipaments o activitats que tenen 

lògiques de no integració a les trames urbanes, els plans territorials aportaran criteris 

de protecció de determinades àrees de sòl i, en general, de restricció de les 

autoritzacions només a aquelles que tenen un valor estratègic o que responen a una 

demanda real que no es pot satisfer d’altres maneres, i distingir-les clarament 

d’aquelles altres que pretenen, de fet, crear una nova demanda de consum. 

En aquella part del territori de Catalunya on encara es manté una relació clara entre la 

ciutat i el seu entorn rural caldria que aquesta es conservés. Les ciutats haurien de 

créixer mantenint una forma definida i compacta que preservi la imatge de l’entorn, i 

evitar, així, les formes d’ocupació que han banalitzat el paisatge perifèric de les àrees 

metropolitanes. 

11. Reforçar l’ estructura nodal del territori a través del creixement urbà.. 

A Catalunya, si es compleixen les previsions de creixement econòmic sostingut 

orientades a convergir amb els principals països d’Europa i a mantenir la taxa de 

dependència de les classes passives en unes proporcions no preocupants, es produirà 

en els propers vint anys una demanda molt important d’habitatges i d’espai per a 

l’activitat econòmica. Aquesta demanda, en part, podrà ubicar-se en sòls urbans amb 

possibilitats de nova edificació o en sòls urbanitzables previstos pel planejament 

urbanístic. Tanmateix, una proporció substancial d’aquesta demanda comportarà la 

previsió de noves àrees de sòl urbanitzable. 

Cal assenyalar, també, que a les àrees més dinàmiques de Catalunya, en els darrers 

anys, el creixement d’habitatges s’ha distribuït en nombrosos municipis de poca 

dimensió urbana i escassa dotació de transport públic. Aquest comportament, propiciat 

per la insuficient oferta de sòl en els municipis de més entitat urbana, ha motivat un 

notable increment dels fluxos de vehicles privats a les carreteres i situacions de 

congestió en els accessos de les àrees urbanes principals. 

Les decisions de localització de les noves àrees d’extensió urbana per a habitatge i 

activitat és un dels reptes principals del planejament territorial, en tant que poden 

contribuir a redreçar un model d’implantació afectat per la dispersió i desarticulació 

dels creixements, o agreujar aquests fenòmens anant cap a una situació cada vegada 

més insostenible. 

El planejament ha de tenir com a objectiu avançar cap a una estructura nodal del 

territori, en el sentit que la vertebració urbana recaigui fonamentalment en les ciutats 

d’una certa importància. 

A més del node principal que constitueixen l’aglomeració urbana de Barcelona i els 

sistemes metropolitans de les comarques més pròximes, que en bona part han arribat 

al màxim desitjable pel que fa a ocupació de sòl, Catalunya ha de tenir una xarxa 

nodal potent basada en les capitals regionals, comarcals i altres ciutats de certa 

dimensió, les quals haurien de polaritzar el creixement urbà i, algunes, augmentar 

substancialment el seu rang en l’estructura d’implantació urbana territorial. 




9 

Complementàriament a les propostes encaminades a promoure el desenvolupament 

de les polaritats territorials, el planejament territorial ha de proposar mesures per a 

evitar un creixement desproporcionat dels nuclis urbans de menor tamany i amb 

menys aptituds pel que fa a la localització d’habitatges i al transport públic i afavorir, en 

tot cas, el manteniment, la millora i la plena utilització del seu espai urbà. 

Sistema de mobilitat 

12. Fer de la mobilitat un dret i no una obligació. 

Convindrà facilitar o almenys fer possible l’opció de no desplaçar-se gaire lluny per 

anar al treball o a l’escola. Certament, mai es pot assegurar que la residència estarà a 

prop del lloc de treball, però la separació de les àrees d’habitatge de les d’activitat, o el 

desequilibri important a les àrees urbanes entre llocs de treball localitzats i residents 

actius, sí que ens assegura el desplaçament obligat. A aquesta qüestió, cal assenyalar 

que són freqüents les iniciatives tant municipals com privades, especialment en casos 

de remodelació d’àrees ocupades per instal·lacions obsoletes, on l’increment de llocs 

de treball potencials que resulten de la remodelació és molt superior a les possibilitats 

d’habitatge per a potencials treballadors en la mateixa àrea. 

Sens perjudici que en algunes àrees d’activitat no sigui aconsellable la presència 

d’habitatges, en general els plans haurien d’afavorir els teixits mixtos on coexisteixin 

els usos residencials amb les activitats econòmiques més intensives en llocs de treball. 

És bo que això tingui lloc tant en els nous teixits d’extensió com en els que són 

conseqüència de remodelacions i reformes interiors. 

A escala territorial, la distribució de les activitats i els habitatges ha de buscar l’equilibri 

més gran possible entre els causants de viatges (llocs de treball, places escolars, 

comerç, activitats lúdiques...) i la població resident, per tal de facilitar l’autocontenció 

de les àrees urbanes i la disminució de les distàncies dels desplaçaments. 

13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes 


Els fluxos creixents de trànsit de vehicles privats han obligat a un procés sense fi 

d’increment de la xarxa viària i del seu impacte inevitable sobre el territori. Al marge 

del problema del trànsit de pas, es constata que l’ús del vehicle privat per als 

desplaçaments obligats augmenta de forma clara en relació inversa a la compacitat de 

les àrees urbanes. 

La configuració compacta i relativament densa, que ja és defensable en termes de 

minimitzar el consum de sòl, es justifica també pel fet d’augmentar les oportunitats de 

desplaçaments a peu i en transport públic, en especial el ferroviari, la dotació del qual 

demana una massa crítica suficient per a una explotació amb costos raonables. 

Per tant, el planejament territorial, mitjançant l’adopció d’un model nodal de certa 

potència, afavorirà la creació de línies i infraestructures eficients de transport públic a 

les quals ha d’aportar directrius i reserves per al seu traçat i construcció. 






10 

El desenvolupament viari dels darrers quaranta anys, a més de la construcció 

d’algunes variants i millores parcials de vies existents, s’ha centrat, prioritàriament, en 

la creació d’autopistes i altres vies segregades. Aquesta xarxa primària que facilita les 

connexions amb Europa i la resta de la península Ibèrica haurà de ser complementada 

en la mesura que ho requereixin els objectius d’integració funcional de Catalunya en 

una regió europea amb un alt nivell de connectivitat interna. Els plans sectorials de 

carreteres d’àmbit català, estatal o interestatal seran, lògicament, els referents en 

aquesta matèria; tanmateix els plans territorials hi haurien d’aportar una visió més 

pròxima de la complexitat del territori, la qual pot fonamentar determinades alternatives 

de traçat i certs condicionants d’inserció territorial. 

Cal destacar, també, que el trànsit interurbà no ha tingut en les darreres dècades un 

nivell d’atenció semblant. Aquest, especialment a les àrees amb més intensitat de 

desenvolupament, ha hagut sovint de seguir utilitzant unes vies històriques ben 

traçades que tingueren un gran paper com a factors d’ordre territorial, però que són de 

capacitat clarament insuficient per a les noves exigències actuals i futures. 

A les parts de Catalunya on els fenòmens de tipus metropolità han portat a situacions 

de clara insuficiència viària, tant pel que fa a la demanda de trànsit com pel que fa a la 

falta d’eixos ordenadors dels nous sistemes urbans, el planejament del territori ha de 

posar especial atenció en aquella vialitat que, per capacitat i traçat, ha de constituir un 

factor estructurant bàsic de les extensions urbanes i els aglomerats supramunicipals 

dels darrers decennis. 

A la part del territori de Catalunya, encara majoritària en extensió, on les carreteres 

connecten àrees urbanes separades i formalment identificables, caldrà evitar, en la 

mesura del possible, que les noves vies contribueixin a augmentar les tensions 

d’ocupació del sòl dels espais no urbanitzats. El traçat i el disseny d’aquestes vies, així 

com els de qualsevol variant de vies urbanes que implica inevitablement sòl rural de 

l’entorn, no haurien de perdre de vista aquesta exigència. 



Catalunya, per la seva posició geogràfica, pot ser una peça central d’una macro regió 

europea, però és també terra de pas dels fluxos entre Europa i el sud i el centre de la 

península Ibèrica, així com receptora de mercaderia marítima. El trànsit de pas, en 

especial el pesant, és un dels requeriments creixents dels canals viaris, si bé és clar 

que una contínua i automàtica resposta a la demanda pot portar a una greu 

degradació de bona part del territori. En relació amb les mercaderies, cal constatar 

també la creixent i sovint conflictiva demanda de peces de sòl de gran dimensió per a 

activitats logístiques. 

Altres infraestructures, com els aeroports, poden tenir previsions de desenvolupament 

o de nova implantació en funció d’estratègies generals del país, fonamentades en 

lògiques d’escala molt superior a la del pla. 

Les afectacions territorials –en consum de sòl i fluxos de trànsit- de la logística de 

mercaderies pesants que no tenen origen o destí a Catalunya no sembla que puguin 

compensar-se pels valors afegits i els llocs de treball que proporcionen aquestes 

activitats. Per tant, el planejament no seria, en principi, favorable a la seva implantació. 

En tot cas, els plans incorporaran les previsions d’espais de les infraestructures de 

transport derivades de les estratègies de desenvolupament de Catalunya, en especial 




11 

en matèria aeroportuària i ferroviària de gran velocitat, i tractaran de compatibilitzar les 

seves necessitats de localització, de sòl i d’accessos amb l’adequació més gran 

possible a les condicions derivades de la matriu biofísica del territori. 

Pel que fa al transport de mercaderies, el planejament territorial ha de tenir present en 

les previsions el desitjable canvi modal al ferrocarril. En tot cas, en els criteris de traçat 

de les noves vies per on es prevegi que circularà el trànsit pesant, s’haurà d’acordar la 

protecció dels paisatges i ambients de més interès amb els objectius de minimització 

del temps de desplaçament. 




12 

2.- PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA 

En data 23/07/08 es publica al DOGC l’edicte de 18 de juliol de 2008, pel qual se 

sotmet a informació pública el projecte del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona 

: 




13 

2.1.- Les premisses del programa de planejament territorial 

A continuació s’adjunta les previsions de tipus general que es plantegen a nivell de 

Planejament territorial: 

Criteris de planejament 

Es presenta a continuació el text que explica el sentit i l’abast de cada criteri: 

1. Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu 

biofísica. 

Catalunya és un territori amb una gran diversitat d’ambients i de paisatges, resultat de 

processos d’antropització diferents, condicionats per les circumstàncies que en cada cas 

aporta una matriu biofísica d’enorme riquesa. Cal constatar les marcades diferències de 

la topografia, del substrat geològic, d’edafologia del sòl, de clima i de cobertura vegetal 

que es donen en el territori de Catalunya. No obstant això, sovint s’ha entès el 

desideràtum de l’equilibri territorial com l’objectiu de fomentar una homogeneïtzació de 

variables com l’accessibilitat, la població, l’ocupació del sòl,... en els diferents àmbits 

territorials. 

Creiem que aquesta visió simplista de l’equilibri no és el que el territori de Catalunya 

reclama, ni la que permet treure millor partit de les seves potencialitats a llarg termini. 

El planejament territorial ha de tenir com a criteri bàsic que el desenvolupament econòmic 

i social no ha de comportar una pèrdua de la diversitat del territori, i és per aquest motiu 

que l’enteniment de la matriu biofísica ha d’ésser el referent principal, tant per al 

coneixement de l’àmbit objecte de planejament, com per a les accions i les mesures de 

desenvolupament, o conservació, que el pla proposi. 

2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a 

components de l’ordenació del territori. 

Tot i l’esforçada actitud de molts plans municipals d’ordenació urbanística, els sòls rurals 

no urbanitzables han tingut un dèficit de planejament motivat per la insuficiència espacial 

dels termes municipals, els quals, per la seva extensió, poques vegades arriben a 

incloure configuracions significatives pel que fa al medi físic o els components biòtics del 

territori. Per aquesta raó, la normativa urbanística de protecció i gestió dels espais no 

urbanitzables ha tingut quasi sempre limitacions clares d’enfocament. D’altra banda, el 

planejament sectorial, com el Pla d’espais d’interès natural, si bé ha tingut la llibertat de 

delimitació d’àmbits, s’ha configurat com un catàleg d’elements aïllats. 

Una de les principals aportacions que correspon fer al planejament territorial és configurar 

el sistema d’espais que han de quedar fora dels processos d’urbanització i d’implantació 

d’activitats intensives ja sigui pel seu valor intrínsec (biodiversitat, fertilitat, etc.), per les 

funcions i recursos que garanteix (recarrega d’aqüífers, protecció de riscos naturals, etc.) 

o per la localització territorial que els fa inadequats per al desenvolupament urbanístic. 

El sistema d’espais lliures s’ha de planificar proactivament, se li ha d’assignar valor: no 

pot ser considerat com a residual al procés d’urbanització si no com la base del 

planejament; tampoc pot ser considerat com quelcom homogeni perquè no tot té el 

mateix valor ni compleix les mateixes funcions territorials. 




14 

Per garantir les funcions ecològiques, productives i àdhuc paisatgístiques o de lleure, cal 

que el sistema d’espais lliures conformi una xarxa contínua que garanteixi les 

connectivitats necessàries. Una xarxa formada per unitats de la màxima dimensió i amb 

la mínima fragmentació possible. 


Des de la recuperació de la democràcia i l’autogovern, s’ha produït una sensible millora 

del paisatge interior de les ciutats i viles catalanes. L’acció dels ajuntaments i l’actitud 

positiva dels ciutadans han permès un redreçament notable de les dinàmiques de 

construcció i reforma de les àrees urbanes que mostren un balanç altament positiu durant 

aquests anys. Tanmateix en els espais oberts territorials i en els entorns perifèrics de les 

àrees urbanes, el balanç té un signe molt diferent. 

Els moviments en defensa de diversos paisatges territorials, cada vegada més 

nombrosos, ens mostren com els valors estètics i identitaris del paisatge han anat 

prenent una gran dimensió social. 

D’altra banda, la importància creixent del turisme, però també els objectius d’imatge 

d’altres sectors econòmics, han anat donant al paisatge un valor important com a actiu 

econòmic del territori, i amb clares perspectives de creixement en el futur. 

Si bé en molts llocs calen ja accions concretes de recuperació de paisatges o de millora 

de les seves condicions de percepció, el planejament territorial té una notable 

responsabilitat en matèria paisatgística, atès que pel seu enfocament ampli i per 

l’escala de proposta, pot intervenir de manera global en la correcció dels processos que 

afecten els valors que li són propis. 

Els plans, des de la visió que els permet el seu àmbit, han d’identificar les unitats de 

paisatge i l’articulació en l’estructura territorial, així com les dinàmiques naturals, socials i 

econòmiques que els fonamenten. 

Des de la comprensió dels fenòmens paisatgístics, els plans han d’establir condicions 

directes i indirectes per a l’evolució dels paisatges i assenyalar estratègies per al 

manteniment o restauració d’aquells d’especial valor. En un paisatge tan antropitzat com 

el de Catalunya, la consideració de l’agricultura i les pràctiques ramaderes i forestals 

tradicionals, com a factors conformadors de paisatge, serà primordial, com també ho serà 

la reorientació, en la mesura del possible, d’aquelles formes intensives de ramaderia i 

agricultura que constitueixen, avui, algunes de les amenaces més importants per a la 

qualitat del paisatge rural. 


El territori de Catalunya, en especial aquell sotmès a dinàmiques econòmiques més 

intenses, ha estat objecte d’un procés de consum de sòl creixent per la urbanització, les 

infrastructures i les implantacions aïllades d’activitats que en algunes àrees, com la regió 

metropolitana de Barcelona, ha doblat amb escreix en pocs anys l’ocupació de sòl que 

s’havia produït acumulativament des dels orígens de la colonització del territori. 

Convé fer notar que no solament es consumeix aquell sòl que realment ocupa l’espai 

construït: el creixement discontinu de la trama urbana, que ha estat la tònica en amplis 

territoris, fragmenta el sòl i genera espais lliures fortament devaluats, d’escàs valor 

ecològic, productiu i paisatgístic. 




15 

En aquests moments, ateses les perspectives de creixement demogràfic i la demanda de 

noves infraestructures, seria irreal suposar que no caldrà ocupar més territori. Tanmateix 

són pertinents els criteris de restringir els processos d’ocupació als estrictament 

necessaris, sense perdre de vista el caràcter de recurs escàs que té el sòl, en especial 

aquell que té bones condicions per al desenvolupament urbanístic, i que el principi 

de cautela aconsella administrar acuradament. 

Els plans territorials hauran de fomentar, directa o indirectament, la utilització eficient de 

les àrees urbanes i, en el seu cas, la renovació i rehabilitació dels teixits urbans, de forma 

que la demanda de més espai per a l’habitatge i les activitats econòmiques correspongui 

només a aquella part que no pugui tenir cabuda en les àrees urbanes existents. 


urbanes. 

La cohesió social, basada en uns nivells d’equitat satisfactoris, és un dels tres pilars de la 

sostenibilitat. Les diferències de renda acusades entre parts del territori i la segregació 

espacial clara entre classes socials que pot derivar-se de la fragmentació de les trames 

urbanes o de la degradació d’algunes de les seves parts, són factors amb un inequívoc 

potencial descohesionador 

El planejament territorial ha d’afavorir el veritable equilibri territorial, el que es refereix als 

nivells de renda i a l’accés als equipaments i serveis bàsics dels habitants, equilibri que 

és compatible amb les diferències demogràfiques, paisatgístiques i d’estructura 

econòmica dels diversos àmbits. 

Pel que fa a les àrees urbanes, els criteris de continuïtat en els creixements i en l’evolució 

de les trames ha de contribuir a evitar la formació d’àrees socialment segregades, ja sigui 

pel baix o per l’alt nivell de renda dels seus residents. També, però, els plans territorials 

han de considerar els processos de degradació que s’han vingut produint en alguns 

barris o sectors urbans, a la recuperació dels quals es dirigeix específicament la Llei de 

millora de barris, àrees urbanes i viles. Si bé no correspon al planejament territorial fer 

propostes d’escala urbanística, sí que ha de contribuir a crear unes condicions de 

desenvolupament territorial favorables a la recuperació de les trames urbanes que poden 

ser focus de problemes socials greus. Així mateix, en la mesura que ho permet l’abast de 

les determinacions que li són pròpies, el planejament territorial hauria de propiciar la 

innovació formal i la qualitat espacial dels assentaments entesos com aspiracions 

legítimes de la població i, per tant, com a factors de cohesió social. 


El territori de Catalunya està vertebrat per ciutats, pobles i veïnats que constitueixen un 

valuós patrimoni urbanístic en el qual cal comptabilitzar les localitzacions, les formes 

construïdes i el sediment cultural acumulat d’aquests nuclis. Des dels anys 60 han estat 

freqüents en el territori formes d’implantació, tant d’àrees residencials com d’activitat, 

segons criteris d’accessibilitat, de propietat del sòl i d’oportunitat, la qual cosa ha posat en 

qüestió alguns components d’aquest patrimoni urbanístic, i han afectat greument la 

claredat de percepció de les identitats territorials. Aquest procés, ja sigui per causa de 

decisions urbanístiques anteriors a les administracions democràtiques o, en altres casos, 

per la falta de referents d’ordenació territorial, s’ha anat produint fins els moments actuals. 




16 

Els plans territorials han de reorientar les pautes de desenvolupament urbà del territori i 

propiciar el reforçament dels sistemes d’assentaments històrics a més d’establir, en 

funció de les seves circumstàncies, mesures per al seu creixement, reforma, renovació o 

conservació. 

7. Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada. 

Les actuacions d’habitatge suficient i assequible han passat a tenir una clara prioritat en 

les polítiques públiques. L’escassetat de sòl disponible en les localitzacions més adients, 

la forta demanda produïda per l’emancipació dels grups d’edat més nombrosos i la 

motivada per una creixent immigració -segurament necessària, en vista de l’evolució de la 

natalitat- ha produït un notable estrangulament del mercat de l’habitatge, amb l’exclusió 

d’una àmplia franja social i amb un fort endeutament, gairebé de per vida de la franja 

immediatament superior. Els motius del preu de l’habitatge són, sens dubte, més 

complexos, però la falta d’una oferta important d’habitatge assequible n’és un factor 

inqüestionable. 

Sense perjudici que segueixin sent interessants les actuacions de petita i mitjana 

dimensió en diversos municipis, la quantia del dèficit existent, previsible en el futur ateses 

les expectatives de creixement demogràfic, obligaran a dur a terme algunes actuacions 

d’habitatge de certa envergadura a les àrees més crítiques, si es pretenen assolir efectes 

significatius en la solució del problema. 

El planejament territorial, a través de les propostes d’extensió de les ciutats amb millors 

condicions per créixer i per acollir nous habitatges, ha de contribuir a crear el marc per a 

una política d’actuacions d’habitatge, importants en termes quantitatius, situades a les 

poblacions principals i ben comunicades amb transport públic. Aquestes actuacions 

haurien d’anar associades, en tot cas, a previsions d’espai per a les activitats 

econòmiques que permetin la ubicació de llocs de treball en la proporció adequada. 

Els plans recomanaran, així mateix, accions concertades complementàries entre la 

Generalitat i els municipis en què el creixement del nombre d’habitatges hagi d’excedir 

considerablement de les previsions internes, per tal de realitzar les inversions públiques 

necessàries en equipament, transport i serveis socials que facilitin la plena integració 

urbana dels nous teixits residencials. 

8. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar 

la implantació de polígons industrials o terciaris. 

És constatable en molts llocs una tendència a la proliferació de polígons industrials de 

mitjana o petita dimensió, com a resultat d’un lògic desig dels municipis de comptar amb 

sòl on puguin implantar-se activitats econòmiques que, per una banda, proporcionen llocs 

de treball i, per altra, contribueixen a millorar els recursos econòmics municipals. 

Tanmateix, és prou clar que una dinàmica generalitzada en aquest sentit, amb les pautes 

de localització relativament disperses, les quals han estat les més habituals, és molt 

negativa per a una ocupació racional del territori i per al paisatge. Molt diferent valoració 

mereix l’objectiu més general d’afavorir la ubicació d’activats econòmiques en el municipi, 

les quals poden estar integrades en les seves trames urbanes, o localitzades en àrees de 

creixement per continuïtat i, en tot cas, proporcionades a les dimensions i 

característiques de la realitat urbana municipal. 

Els plans territorials han de propiciar la convivència d’activitats econòmiques i l’habitatge, 

així com facilitar les extensions necessàries de les trames urbanes per a la ubicació de 




17 

noves activitats o per al trasllat de les existents que no convisquin bé amb els altres 

usos. Això no obstant, han d’ésser restrictius en la implantació de polígons industrials o 

parcs d’activitats formalment autònoms i separats de les trames urbanes. Convindrà 

limitar aquestes implantacions a aquelles que tinguin un interès territorial estratègic i 

suficient dimensió per justificar el seu desenvolupament com un teixit singular o autònom 

amb servei de transport públic. En tot cas, convindrà promoure les modificacions 

necessàries del marc legal de l’Administració local perquè els avantatges i els 

inconvenients d’aquestes implantacions tinguin un repartiment adequat entre tots els 

municipis de l’àmbit territorial d’influència de la nova àrea d’activitats econòmiques. 

9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència. 

Des de l’accés d’una proporció majoritària de famílies al vehicle privat, la demanda de 

segona residència s’ha mantingut de forma sostinguda. La concentració de la segona 

residència de nova construcció en els llocs de paisatges més atractius de la costa i de la 

muntanya ha estat causa de la pèrdua de qualitat de molts indrets i de crisis funcionals 

dels sistemes urbans. Encara que poguessin haver-hi accions de tipus cultural o fiscal 

encaminades a moderar aquest tipus de consum de sòl, la demanda no és probable que 

baixi a mig termini sinó que podria incrementar-se fortament per causa dels compradors 

procedents d’altres països europeus. 

Tot i les dificultats de distingir normativament entre residència principal i segona 

residència, i les limitacions del planejament territorial per a tractar en profunditat un 

problema com aquest, amb aspectes econòmics i socials complexos, els plans hauran de 

tractar territorialment el fenomen de la implantació residencial de lleure. En concret, 

hauran d’evitar l’ocupació de les àrees paisatgísticament valuoses i orientar la demanda 

cap a la reutilització dels nuclis en procés de despoblament o facilitar, en el cas que el 

jardí privat sigui l’element clau de la demanda, la construcció de segona residència en 

àrees d’extensió de nuclis urbans situats en paratges on no es produeixin afectacions 

significatives del paisatge. 

10.Vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements. 

El consum de sòl per a habitatge i activitats, a més d’haver estat quantitativament elevat, 

s’ha anat produint amb un notable grau de dispersió i desarticulació en relació amb les 

trames urbanes històriques. Per aquests motius, els efectes negatius, pel que fa a la 

integritat formal del territori i el paisatge, han estat molt més grans. D’altra banda, 

aquestes formes de creixement per peces separades, sovint monofuncionals, tendeixen a 

un model de ciutat funcionalment ineficient, socialment insolidària i ambientalment 

insostenible. 

El planejament territorial ha d’establir pautes clares per tal que els desenvolupaments 

urbanístics per extensió es produeixin segons lògiques de continuïtat de les trames 

urbanes existents i tinguin unes densitats que facilitin un aprofitament raonable del sòl 

que s’urbanitza, en tot cas, sense perjudici de la necessària integració formal a les 

condicions topogràfiques i al paisatge. 

Pel que fa a les implantacions aïllades de serveis, equipaments o activitats que tenen 

lògiques de no integració a les trames urbanes, els plans territorials aportaran criteris de 

protecció de determinades àrees de sòl i, en general, de restricció de les autoritzacions 

només a aquelles que tenen un valor estratègic o que responen a una demanda real que 

no es pot satisfer d’altres maneres, i distingir-les clarament d’aquelles altres que 

pretenen, de fet, crear una nova demanda de consum. 




18 

En aquella part del territori de Catalunya on encara es manté una relació clara entre la 

ciutat i el seu entorn rural caldria que aquesta es conservés. Les ciutats haurien de 

créixer mantenint una forma definida i compacta que preservi la imatge de l’entorn, i 

evitar, així, les formes d’ocupació que han banalitzat el paisatge perifèric de les àrees 

metropolitanes. 

11. Reforçar l’ estructura nodal del territori a través del creixement urbà. 

A Catalunya, si es compleixen les previsions de creixement econòmic sostingut 

orientades a convergir amb els principals països d’Europa i a mantenir la taxa de 

dependència de les classes passives en unes proporcions no preocupants, es produirà 

en els propers vint anys una demanda molt important d’habitatges i d’espai per a l’activitat 

econòmica. Aquesta demanda, en part, podrà ubicar-se en sòls urbans amb possibilitats 

de nova edificació o en sòls urbanitzables previstos pel planejament urbanístic. 

Tanmateix, una proporció substancial d’aquesta demanda comportarà la previsió de 

noves àrees de sòl urbanitzable. 

Cal assenyalar, també, que a les àrees més dinàmiques de Catalunya, en els darrers 

anys, el creixement d’habitatges s’ha distribuït en nombrosos municipis de poca dimensió 

urbana i escassa dotació de transport públic. Aquest comportament, propiciat per la 

insuficient oferta de sòl en els municipis de més entitat urbana, ha motivat un notable 

increment dels fluxos de vehicles privats a les carreteres i situacions de congestió en els 

accessos de les àrees urbanes principals. 

Les decisions de localització de les noves àrees d’extensió urbana per a habitatge i 

activitat és un dels reptes principals del planejament territorial, en tant que poden 

contribuir a redreçar un model d’implantació afectat per la dispersió i desarticulació dels 

creixements, o agreujar aquests fenòmens anant cap a una situació cada vegada més 

insostenible. 

El planejament ha de tenir com a objectiu avançar cap a una estructura nodal del territori, 

en el sentit que la vertebració urbana recaigui fonamentalment en les ciutats d’una certa 

importància. 

A més del node principal que constitueixen l’aglomeració urbana de Barcelona i els 

sistemes metropolitans de les comarques més pròximes, que en bona part han arribat al 

màxim desitjable pel que fa a ocupació de sòl, Catalunya ha de tenir una xarxa nodal 

potent basada en les capitals regionals, comarcals i altres ciutats de certa dimensió, les 

quals haurien de polaritzar el creixement urbà i, algunes, augmentar substancialment el 

seu rang en l’estructura d’implantació urbana territorial. 

Complementàriament a les propostes encaminades a promoure el desenvolupament de 

les polaritats territorials, el planejament territorial ha de proposar mesures per a evitar un 

creixement desproporcionat dels nuclis urbans de menor tamany i amb menys aptituds 

pel que fa a la localització d’habitatges i al transport públic i afavorir, en tot cas, el 

manteniment, la millora i la plena utilització del seu espai urbà. 

12. Fer de la mobilitat un dret i no una obligació. 

Convindrà facilitar o almenys fer possible l’opció de no desplaçar-se gaire lluny per anar 

al treball o a l’escola. Certament, mai es pot assegurar que la residència estarà a prop del 

lloc de treball, però la separació de les àrees d’habitatge de les d’activitat, o el desequilibri 




19 

important a les àrees urbanes entre llocs de treball localitzats i residents actius, sí que 

ens assegura el desplaçament obligat. A aquesta qüestió, cal assenyalar que són 

freqüents les iniciatives tant municipals com privades, especialment en casos de 

remodelació d’àrees ocupades per instal·lacions obsoletes, on l’increment de llocs de 

treball potencials que resulten de la remodelació és molt superior a les possibilitats 

d’habitatge per a potencials treballadors en la mateixa àrea. 

Sens perjudici que en algunes àrees d’activitat no sigui aconsellable la presència 

d’habitatges, en general els plans haurien d’afavorir els teixits mixtos on coexisteixin els 

usos residencials amb les activitats econòmiques més intensives en llocs de treball. És 

bo que això tingui lloc tant en els nous teixits d’extensió com en els que són 

conseqüència de remodelacions i reformes interiors. 

A escala territorial, la distribució de les activitats i els habitatges ha de buscar l’equilibri 

més gran possible entre els causants de viatges (llocs de treball, places escolars, 

comerç, activitats lúdiques...) i la població resident, per tal de facilitar l’autocontenció de 

les àrees urbanes i la disminució de les distàncies dels desplaçaments. 

13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels 

sistemes d’assentaments. 

Els fluxos creixents de trànsit de vehicles privats han obligat a un procés sense fi 

d’increment de la xarxa viària i del seu impacte inevitable sobre el territori. Al marge del 

problema del trànsit de pas, es constata que l’ús del vehicle privat per als desplaçaments 

obligats augmenta de forma clara en relació inversa a la compacitat de les àrees urbanes. 

La configuració compacta i relativament densa, que ja és defensable en termes de 

minimitzar el consum de sòl, es justifica també pel fet d’augmentar les oportunitats de 

desplaçaments a peu i en transport públic, en especial el ferroviari, la dotació del qual 

demana una massa crítica suficient per a una explotació amb costos raonables. 

Per tant, el planejament territorial, mitjançant l’adopció d’un model nodal de certa 

potència, afavorirà la creació de línies i infraestructures eficients de transport públic a les 

quals ha d’aportar directrius i reserves per al seu traçat i construcció. 



El desenvolupament viari dels darrers quaranta anys, a més de la construcció d’algunes 

variants i millores parcials de vies existents, s’ha centrat, prioritàriament, en la creació 

d’autopistes i altres vies segregades. Aquesta xarxa primària que facilita les connexions 

amb Europa i la resta de la península Ibèrica haurà de ser complementada en la mesura 

que ho requereixin els objectius d’integració funcional de Catalunya en una regió europea 

amb un alt nivell de connectivitat interna. Els plans sectorials de carreteres d’àmbit català, 

estatal o interestatal seran, lògicament, els referents en aquesta matèria; tanmateix els 

plans territorials hi haurien d’aportar una visió més pròxima de la complexitat del territori, 

la qual pot fonamentar determinades alternatives de traçat i certs condicionants d’inserció 

territorial. 

Cal destacar, també, que el trànsit interurbà no ha tingut en les darreres dècades un 

nivell d’atenció semblant. Aquest, especialment a les àrees amb més intensitat de 

desenvolupament, ha hagut sovint de seguir utilitzant unes vies històriques ben traçades 




20 

que tingueren un gran paper com a factors d’ordre territorial, però que són de capacitat 

clarament insuficient per a les noves exigències actuals i futures. 

A les parts de Catalunya on els fenòmens de tipus metropolità han portat a situacions de 

clara insuficiència viària, tant pel que fa a la demanda de trànsit com pel que fa a la falta 

d’eixos ordenadors dels nous sistemes urbans, el planejament del territori ha de posar 

especial atenció en aquella vialitat que, per capacitat i traçat, ha de constituir un factor 

estructurant bàsic de les extensions urbanes i els aglomerats supramunicipals dels 

darrers decennis. 

A la part del territori de Catalunya, encara majoritària en extensió, on les carreteres 

connecten àrees urbanes separades i formalment identificables, caldrà evitar, en la 

mesura del possible, que les noves vies contribueixin a augmentar les tensions 

d’ocupació del sòl dels espais no urbanitzats. El traçat i el disseny d’aquestes vies, així 

com els de qualsevol variant de vies urbanes que implica inevitablement sòl rural de 

l’entorn, no haurien de perdre de vista aquesta exigència. 



Catalunya, per la seva posició geogràfica, pot ser una peça central d’una macro regió 

europea, però és també terra de pas dels fluxos entre Europa i el sud i el centre de la 

península Ibèrica, així com receptora de mercaderia marítima. El trànsit de pas, en 

especial el pesant, és un dels requeriments creixents dels canals viaris, si bé és clar que 

una contínua i automàtica resposta a la demanda pot portar a una greu degradació de 

bona part del territori. En relació amb les mercaderies, cal constatar també la creixent i 

sovint conflictiva demanda de peces de sòl de gran dimensió per a activitats logístiques. 

Altres infraestructures, com els aeroports, poden tenir previsions de desenvolupament o 

de nova implantació en funció d’estratègies generals del país, fonamentades en lògiques 

d’escala molt superior a la del pla. 

Les afectacions territorials –en consum de sòl i fluxos de trànsit- de la logística de 

mercaderies pesants que no tenen origen o destí a Catalunya no sembla que puguin 

compensar-se pels valors afegits i els llocs de treball que proporcionen aquestes 

activitats. Per tant, el planejament no seria, en principi, favorable a la seva implantació. 

En tot cas, els plans incorporaran les previsions d’espais de les infraestructures de 

transport derivades de les estratègies de desenvolupament de Catalunya, en especial en 

matèria aeroportuària i ferroviària de gran velocitat, i tractaran de compatibilitzar les seves 

necessitats de localització, de sòl i d’accessos amb l’adequació més gran possible a les 

condicions derivades de la matriu biofísica del territori. 

Pel que fa al transport de mercaderies, el planejament territorial ha de tenir present en les 

previsions el desitjable canvi modal al ferrocarril. En tot cas, en els criteris de traçat de les 

noves vies per on es prevegi que circularà el trànsit pesant, s’haurà d’acordar la protecció 

dels paisatges i ambients de més interès amb els objectius de minimització del temps de 

desplaçament. 




21 

2.2.- Previsions del pla territorial parcial del Camp de Tarragona per a Duesaigües 

2.2.1.- Sistema d’assentaments 

El pla territorial determina per a Duesaigües una Estratègia de creixement moderat : 

El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió 

urbana que per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement 

proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes. En àmbits on no hi hagi àrees 

urbanes de major importància, algunes a les quals s’assigna l’estratègia de creixement 

moderat poden assolir, en funció del seu valor de posició, una funció nodal amb relació al 

seu entorn pròxim. 

L’extensió urbana màxima que el Pla d’ordenació urbanística municipal podrà proposar i 

la manera de calcular-la s’estableixen en l’article 3.7 de les normes del Pla 

L’extensió que resulta d’aquests càlculs comprèn els teixits urbans de base residencial i 

aquells destinats a l’activitat econòmica industrial o terciària que s’integren en la trama 

general de l’àrea urbana. L’extensió representa el màxim orientatiu que el Pla considera 

adequat per al termini 2006-2026. En cas que s’hagués d’excedir aquest màxim, s’haurà 

de justificar expressament per la racionalitat de l’ordenació, la coherència amb els 

objectius del Pla o altres motius d’interès públic. 

El planejament urbanístic, doncs, definirà els àmbits de sòl urbà no consolidat i sòl 

urbanitzable constituents del creixement i farà explícita la comprovació que no 

excedeixen del límit establert. No obstant això, i amb la finalitat que les limitacions del 

creixement convencional no afectin negativament la solució de necessitats o oportunitats 

de millora de l’àrea urbana, s’admetrà com a justificació per a sobrepassar si és 

necessari el límit d’extensió establert la provisió de sòl per a habitatges de protecció 

pública en proporció superior al mínim establert per la legislació, establiments hotelers, 

equipaments públics supramunicipals, equipaments privats qualificadors del nucli i àrea 

urbana (culturals, turístics, científics, sanitaris, educatius...) o propostes de compactació 

de sòl urbanitzable classificat en el planejament vigent. L’article 3.7 de les normes del Pla 

defineix algunes condicions addicionals. 




22 

L’article de la normativa del Pla Territorial que fa referència al creixement moderat és 

el 3.7 : 

Article 3.7 Creixement moderat i mitjà 

1. El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis o àrees de mitjana o petita 

dimensió urbana que per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un 

creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes. En àmbits on no hi 

hagi àrees urbanes de major importància, algunes a les quals s’assigna l’estratègia de 

creixement moderat poden assolir, en funció del seu valor de posició, una funció nodal 

amb relació al seu entorn pròxim. 

2. L’extensió urbana màxima que el Pla d’ordenació urbanística municipal podrà proposar 

serà orientativament la que resulti de l’aplicació de les següents expressions 

alfanumèriques: 

Moderat: E= (30/100)*A*f 

Mitjà: E=(60/100)*A 

E: superfície de l’extensió urbana admissible 

A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent 

f: factor de correcció per a nuclis de petita dimensió 

3. La superfície de l’àrea urbana existent a considerar en el càlcul (A) es determinarà de 

la següent manera: s’inclouran tots els sòls consolidats o urbanitzats en la data 




23 

d’aprovació definitiva del pla territorial, corresponents a trames urbanes d’ús dominant 

residencial o mixt amb una presència significativa d’habitatge, incloent tota la superfície 

viària, de zones verdes i d’equipaments integrats o associats a aquestes trames, que 

estan incloses per Pla territorial en els àmbits de les “àrees urbanes i les seves 

extensions” assenyalats en els plànols. En cas que les trames considerades estiguin en 

contigüitat amb altres trames consolidades o urbanitzades destinades a activitat 

econòmica, que no han estat comptabilitzades per no contenir habitatge o per tractar-se 

d’àrees especialitzades, una proporció d’aquestes es considerarà que forma també part 

de l’àrea urbana existent a efectes de càlcul, amb els següents límits: 

a) No incrementarà en més del 60% l’àrea urbana de caràcter residencial i mixt 

delimitada a efectes de càlcul. 

b) Es comptabilitzarà només el sòl d’activitat econòmica consolidat o urbanitzat que està 

situat dins d’una franja al voltant d’aquesta mateixa àrea urbana, d’una amplada igual a la 

meitat del màxim diàmetre d’aquesta. 

4. En el càlcul per proporcionalitat de l’extensió admissible en l’estratègia de creixement 

moderat, s’aplicarà a les superfícies de càlcul iguals o inferiors a 50 Ha. un factor de 

correcció que s’obtindrà de l’aplicació de l’expressió alfanumèrica següent. 

f=(18+A-0,005*A²)/A+5 

A: superfície de càlcul en Ha. 

El factor f tindrà el valor 1 per a superfícies de càlcul iguals o superiors a 51 Ha i el valor 

2,43 per a superfícies de càlcul iguals o inferiors a 4 Ha. 

5. La superfície d’extensió urbana que determinarà el Pla d’ordenació urbanística 

municipal comprèn els sectors de sòl urbanitzable i el sòl urbà no consolidat que estigui 

en disposició d’ésser desenvolupat per no contenir edificacions i usos de difícil 

desplaçament. 

6. El sòl urbà no consolidat que estigui ocupat per teixits urbans o instal·lacions que hagin 

de ser objecte d’un procés de remodelació, la complexitat del qual permet preveure que 

no es desenvoluparà dins dels primers 8 anys de vigència del Pla, no es tindrà en compte 

en el càlcul. En tot cas, el Pla d’ordenació urbanística municipal haurà de justificar 

aquesta previsió. 

7. L’extensió que resulta de l’aplicació dels apartats anteriors comprèn els teixits urbans 

de base residencial i aquells destinats a l’activitat econòmica industrial o terciària que 

s’integren en la trama general de l’àrea urbana. L’extensió representa el màxim orientatiu 

que el Pla considera adequat per al termini 2006-2026, sense perjudici del que assenyala 

l’article 3.13. En cas que s’hagués d’excedir aquest màxim, encara que sigui en poca 

quantitat, s’haurà de justificar expressament per la racionalitat de l’ordenació, la 

coherència amb els objectius del Pla o altres motius d’interès públic. 

8. El planejament urbanístic definirà els àmbits de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable 

constituents del creixement i farà explícita la comprovació que no excedeixen del límit 

establert en aquest article. Tanmateix, i amb la finalitat que les limitacions del creixement 

convencional no afectin negativament la solució de necessitats o oportunitats de millora 

de l’àrea urbana, s’admetrà com a justificació per a sobrepassar si és necessari el límit 

d’extensió establert la provisió de sòl per als següents usos, d’acord amb les 

especificacions que s’assenyalen en aquest apartat: 




24 

a) Habitatges de protecció pública en proporció superior al mínim establert per la 

legislació. 

b) Establiments hotelers. 

c) Equipaments públics supramunicipals. 

d) Equipaments privats qualificadors del nucli i àrea urbana (culturals, turístics, científics, 

sanitaris, educatius...). 

e) Propostes de compactació de sòl urbanitzable classificat en el planejament vigent, 

d’acord amb el que assenyala l’article 3.12, apartat 2. 

L’increment d’habitatges de protecció pública tindrà com a limitació que el total 

d’habitatges de protecció pública –existents més previstos- no ha d’excedir del 40% del 

total d’habitatges del municipi –existents més previstos-. 

Els equipaments i establiments hotelers que hagin de justificar una major extensió hauran 

d’estar en parcel·la única, no segregable i d’ús excloent. Els terrenys destinats a 

habitatges de protecció pública, equipaments públics o privats i hotels, que per raó 

d’aquests usos excedeixin de l’extensió obtinguda per aplicació del que estableixen els 

apartats 1, 2, 3 i 4 d’aquest article, no podran variar el seu destí urbanístic sense una 

prèvia modificació, en aquest sentit, del Pla territorial. Els motius de justificació de majors 

extensions assenyalats seran vàlids també en les modificacions dels POUM. 

Aplicant la fórmula que estableix el PT en aquest article : 

Moderat: E = (30/100) x A x f 

F = (18+A-0,005 x A²)/A+5 

Essent A: 

Superfície sòl urbà sobre nova base cartogràfica 74.513,35 m2 

7,45 ha 

f = (18+7,45-0,005 x 7,45²)/7,45+5 

f = 2,02 

E = (30/100) x 7,45 x 2,02 

E = 4,52 

Superfície màxima de nou sòl 4,52 ha 




25 

2.2.2.- Sistema d’ espais oberts 

Per al sistema d’espais oberts el PT estableix tres tipus de sòl: 

Sòl de protecció especial : 

. de valor natural i de connexió, 

. Pein 

Sòl de protecció preventiva 

Sòl d’ interès paisatgístic i/o agrícola 




26 

El Pla Territorial en la seva normativa regula els tipus de sòl, la categoria de sòl establerta 

per al terme de Duesaigües és la de protecció especial: de valor natural i de connexió i 

Pein. 

Article 2.5 Sòl de protecció especial: definició 

S’inclouen en aquesta classe aquells sòls en què concorren valors que justifiquen un grau 

de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformacions que els poguessin 

afectar. Comprèn aquells sòls que formen part d’àmbits de protecció establerts en la 

normativa sectorial –com el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000– i 

aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu valor com a peces i connectors 

d’interès natural i també per la seva funció específica en l’equilibri mediambiental, com és 

el cas de les àrees de recàrrega dels aqüífers. 

Article 2.6 Sòl de protecció especial: regulació 

1. El sòl de protecció especial haurà de mantenir la condició d’espai no urbanitzat i amb 

aquesta finalitat serà classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d’ordenació 

urbanística municipal llevat que, excepcionalment i de manera justificada, convingués 

incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la 

permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic 

que poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent. En els sòls de 

protecció especial determinats pel Pla s’hi aplicarà el règim que estableix aquest article. 

2. Amb relació a les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l’empara 

dels apartats 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 

legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i dels articles concordants del Reglament aprovat pel 

Decret 305/2006, s’entendrà que el sòl de protecció especial està sotmès a un règim 

especial de protecció al qual fa referència l’apartat 5 de l’esmentat article, i que seran 

incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl que puguin 

afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial. 

3. En el sòl de protecció especial, només es podran autoritzar les següents edificacions 

de nova planta o ampliació de les existents: 

a) Les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de 

protecció o la millora de la gestió del sòl en el marc dels objectius de preservació que 

estableix el Pla sempre que justificadament no es pugui optar per la reutilització d’una 

construcció preexistent a una distància raonable. 

b) Les que podrien ser admissibles d’acord amb el que estableix l’article 47 del Text refós 

de la Llei d’urbanisme aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i dels articles 

concordants del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, quan es compleixin les 

condicions i exigències que assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8 del present article per tal 

de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl. 

Quan les ampliacions d’edificis destinats a usos que poden ser admesos en sòl no 

urbanitzable no poguessin complir les esmentades condicions i fossin imprescindibles per 

a la continuïtat de l’activitat i aquesta fos d’interès per al municipi, es podrà autoritzar una 

ampliació fins al 20% del sostre i del volum existent que no es subjecti total o parcialment 

a les condicions assenyalades. 

4. En tot el sòl de protecció especial que estigui destinat a activitats agràries, s’entendran 

com a edificacions motivades per la millora de la seva gestió les necessàries per a 




27 

l’agricultura a cel obert i la ramaderia extensiva, tal com els coberts per emmagatzemar 

provisionalment les collites, per al bestiar o la maquinària agrícola i similars i, en general, 

aquelles que preveuen el punt 6 a) i b) de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme 

(Decret legislatiu 1/2005) i els articles concordants del Reglament (Decret 305/2006). 

5. Les edificacions motivades per formes intensives d’explotacions agrícoles o 

ramaderes, com també totes aquelles altres edificacions i activitats, autoritzables en 

determinades circumstàncies en el sòl no urbanitzable a l’empara de l’article 47 del Text 

refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i dels articles concordants del 

Reglament (Decret 305/2006), requeriran, per a ser autoritzades, la incorporació a l’estudi 

d’impacte i integració paisatgística, que és preceptiu d’acord amb el que disposa l’article 

6.4 per tractar-se d’edificacions aïllades, d’un capítol que analitzi els efectes de la inserció 

de l’edificació en l’entorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la preservació 

dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl, sense perjudici del que 

s’assenyala a l’apartat 8. En tot cas, no s’autoritzaran aquestes edificacions i activitats en 

sòl de protecció especial si hi ha alternatives raonables d’ubicació en sòls de protecció 

preventiva o territorial. 

6. Els nous elements d’infraestructures que s’hagin d’ubicar necessàriament en sòl de 

protecció especial, com també la millora dels que hi ha en aquesta classe de sòl, 

adoptaran solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i evitaran interferir els 

connectors ecològics, corredors hidrogràfics, i els elements singulars del patrimoni natural 

(hàbitats d’interès, zones humides i espais d’interès geològic). L’estudi d’impacte 

ambiental quan sigui requerit per la naturalesa de l’obra tindrà en compte la circumstància 

de la seva ubicació en sòl de protecció especial. Quan no es requereixi l’estudi d’impacte 

ambiental serà preceptiva la realització , dins l’estudi d’impacte i integració paisatgística 

que disposa l’article 6.4, d’una valoració de la inserció de la infraestructura en l’entorn 

territorial que expressi el compliment de les condicions esmentades sense perjudici del 

que s’assenyala a l’apartat 8. 

7. L’anàlisi i valoració de la inserció de les edificacions o infraestructures en l’entorn 

territorial haurà de demostrar que les construccions i els usos que es proposen no 

afecten de forma substancial els valors de l’àrea de sòl de protecció especial on 

s’ubicarien. L’estudi haurà de considerar les següents variables, amb especial atenció a 

les relacionades amb els valors a protegir: 

a) Vegetació i hàbitats de l’entorn 

b) Fauna de l’entorn 

c) Valor edafològic productiu 

d) Funcions de connector biològic 

e) Estabilitat del sòl 

f) Funcions hidrològiques 

g) Fragmentació del sòl 

h) Gestió dels residus 

i) Accessibilitat i necessitat de serveis 

j) Increment de la freqüentació 

k) Patrimoni cultural i històric 

l) Patrimoni geològic 

m) Zones humides 

n) Paisatge 

o) Qualitat atmosfèrica 

p) Millora esperada de l’espai protegit 




28 

8. Mitjançant instruments de planejament urbanístic –plans directors urbanístics, plans 

d’ordenació urbanística o plans especials– o directrius de paisatge que s’incorporin al pla 

territorial, es podran, en el marc de les regulacions d’ordre general que s’expressen en 

aquestes normes, desenvolupar de forma detallada les condicions per a l’autorització de 

les edificacions i activitats a què es refereix l’apartat 5, com també les condicions 

específiques per a la implantació de les infraestructures necessàries. Quan hi hagi 

aquestes regulacions, no serà necessari analitzar i valorar la inserció en l’entorn 

territorial a què es fa referència, amb caràcter general, en aquest article, sense perjudici 

de: 

a) Les avaluacions d’impacte ambiental que exigeix la legislació vigent per a 

determinades actuacions en funció de la seva naturalesa i dimensió. 

b) Les avaluacions d’impacte ambiental que exigeix la normativa ambiental de Catalunya 

per als espais compresos en el pla d’espais d’interès natural. 

c) Les condicions específiques de caràcter més restrictiu establertes per als sòls que 

formen part de la Xarxa Natura 2000. 

9. En els marges i límits de parcel·la dels sòls de protecció especial destinats a la 

producció agrària, es mantindrà o, en el seu cas, es reposarà la vegetació natural 

espontània o la tradicional de la zona (rengles d’arbres o arbusts, bardisses,...) en tant 

que factors de biodiversitat i del paisatge. Els departaments competents definiran 

projectes de restauració i programes de foment amb aquest objectiu. 

10. En el supòsit que el Departament d’Agricultura aprovi un pla territorial sectorial de sòls 

de valor agrícola, la preceptiva adaptació del Pla territorial podrà comportar l’assenyalar 

nous sòls de protecció especial d’alt valor agrícola. En cas que el Departament 

d’Agricultura adopti un plànol de sòls de valor edafològic per a tot Catalunya que tingués 

diferències substancials en la valoració dels sòls respecte la que fa el Pla territorial, es 

modificarà aquest per a incorporar-hi les delimitacions segons valor edafològic. 




29 

3.- LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT TIPUS B 

El municipi no disposava de cap mena de planejament municipal fins l’aprovació 

d’aquestes normes, es regia coma única norma urbanística per les Normes 

Subsidiàries provincials aprovades en 13/10/82 i publicades en el DOGC el 15/12/82. 

Les normes Subsidiàries de Planejament es van aprovar definitivament per la 

Comissió Provincial d’Urbanisme de Tarragona el 19 de gener del 2000 (publicació 

DOGC 19 d’ abril del 2000) 

La documentació consta de : 

- Memòria 

- Normes Urbanístiques 

- Plànols d’ Informació 

- Plànols d’ Ordenació 

Els objectius i criteris de l’ordenació eren: 

4.1. Reconeixement com sol urbà del nucli històric i els seus creixements posteriors, 

els quals pel seu grau de desenvolupament els hi correspon aquest tipus de regim. 

4.2. Preservar l’enclavament del sol públic actualment existent tant pel que fa a les 

zones verdes com als equipaments, i alhora proposar-ne de nous per abastir les 

necessitats reglamentàriament exigibles. 

4.3. Preveure nous sòls que garanteixin la demanda de ciutat jardí, tant de primera 

com de segona residencia que actualment es produeix al voltant del nucli. Amb aquest 

fi s’han delimitat dos sectors de sòl apte per urbanitzar. 

4.4. Pel que fa al sòl rústic el document preveu una doble qualificació: la de sòl no 

urbanitzable agrícola (SNU-A) i la de sòl no urbanitzable forestal (SNU-F) ubicades 

segons l’estat actual d’aquest tipus de sòl i destinades a establir el nivell necessari de 

protecció requerit per cada cas. 

4.5. El document incorpora les zones de protecció de les grans infraestructures que pel 

municipi de Duesaigües són la carretera T-313 de Montbrió del Camp al Coll de la 

Teixeta, el sistema ferroviari i les línies de transport elèctric d’Alta tensió. 

4.6. Els plànols d’ordenació corresponents a la “Classificació del sòl, escala 5000” 

recullen la delimitació del Pla d’espais d’interès natural. 

4.7. Pel que fa a la carretera nacional CN-420, que travessa pel nord del terme 

municipal, el document incorpora una reserva de sòl necessària per l’execució del 

projecte d’”Acondicionament de la CN-420” elaborat pel Ministeri de Foment. 




30 

4.- GRAU DE DESENVOLUPAMENT DEL PLANEJAMENT VIGENT 

Les Normes Subsidiàries en la seva memòria preveuen les reserves de creixement 

residencial entre el nucli urbà i el tren, amb tipologia de ciutat jardí. Es proposen dos 

sectors SAU-1 i SAU-2 que es delimiten seguint la lògica de l’estructura de la propietat. 

La poca densitat prevista en aquests sectors ha fet que no s’hagin desenvolupat, 

deixant sense sòl urbanitzable al municipi 

El balanç urbanístic està dibuixat en el plànol I.23 en el document B.- Plànols d’ 

Informació 

En el planejament vigent hi havia prevista una Unitat d’ Actuació (UA), que ja s’ha 

desenvolupat. 




31 

4.1.- Modificacions de les Normes Subsidiàries 

No hi ha hagut modificacions puntuals aprovades, però el febrer del 2007 es va iniciar 

els tràmits d’ una modificació puntual de les Normes Subsidiàries. 

Aquesta modificació té com a objecte la reconsideració com a solar edificable de la 

finca situada en el n 29 del carrer de la Font, actualment considerada com a vial. 




32 

5.- AVALUACIÓ CONJUNTA DEL PLANEJAMENT VIGENT 

5.1.- Sòl Urbà 

Per al sòl urbà les Normes Subsidiàries de Planejament preveuen el següent: 

5.1.1.- Zones 

SEC. 2. ZONES D’ORDENACIÓ EN SÒL URBÀ 

Art. 89 - Definició de zones. 

Aquestes Normes Subsidiàries estableix les següents zones: 

- casc antic CA 

- bloc aïllant BA 

- ciutat jardí CJ 

Art. 90 – Zona de casc urbà 

1.DEFINICIÓ 

Aquesta zona ordena l’edificació del nucli antic del municipi, que correspon a ordenació entre 

mitgeres alineada a vial. Les normes regulen tant les obres de nova edificació com les de 

conservació i millora de l’edificació. Tot, sense canviar substancialment les seves 

característiques urbanes. S’estableixen dues subzones: 

CA.- Casc històric 

CA1- Casc. 

2.CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ. 

CA CA1 

Front mínim de parcel·la 4 m 5.5 m 

Parcel·la mínima 80 m2 150 m2 

Profunditat mínima de parcel·la 20 m 

3.CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ 

CA CA1 

Paràmetres referits Fondària edificable segons plànols 15 m PP 

a l’illa 15 m PB 

Alineació segons plànols segons plànols 

Planta Baixa D’acord amb la definició dels 

paràmetres referits a carrer 

Paràmetres referits Alçada reguladora 10 m 

a carrer Punt de l’aplicació D’acord amb regles sobre determinació d’alçades 

de l’alçada reguladora dels paràmetres referits a carrer 

Alçada lliure entre forjats 2,50 m 2,50 m/2,50 m 

PB / PP 

Nombre màxim de plantes PB +2 PP PB +2 PP 

Paràmetres referits Cossos sortints 1/3 longitud 1/3 longitud 

a l’edificació façana façana 

Coberta pendent màxim 30 % 30 % 




33 

4. CONDICIONS D’ÚS. 

CA CA 1 

Usos admesos habitatge habitatge 

hoteler hoteler 

comercial (s. Art. 67.3) comercial (s. Art. 67.3) 

oficines oficines 

indústria 1ª i 2ª cat. indústria 1ª i 2ª cat. 

(s.taula 1 art.71) (s.taula 1 art.71) 

Aparcament Aparcament 

5. ESTÉTICA 

S’intentarà conservar la composició actual dels edificis existents, així mateix les teulades 

hauran de ser sempre inclinades del tipus tradicional a la població. 

CA i CA-1 




34 

Art. 91 – Zona de blocs aïllants BA 

1. DEFINICIÓ 

Aquesta zona ordena les construccions en bloc aïllat, amb ús d’habitatge plurifamiliar. 

- BA Blocs aïllats intensitat 

2. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ 

BA 

Front mínim de parcel·la 6 m 

Parcel·la mínima 600 m2 

Profunditat mínima de parcel·la 10 m 

3. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ 

BA 

Densitat 1 hab / 100 m2 de 

parcel·la neta 

Separacions minimes 3 m 

Alçada reguladora 10 m 

Alçada lliure entre forjats PB 3 m PP 2,50 m 

Punt de l’aplicació 

Paràmetres referits de l’alçada reguladora Planta Baixa 

a la parcel.la Alçada construcció auxiliar 3 m 

Ocupació construcció 10 % 

auxiliar 

Ocupació 40 % 

Edificabilitat 1 m2 sostre / m2 de sòl 


paràmetres referits a la parcel.la 

Nombre màxim de plantes PB + 3 PP 

Paràmetres referits Cossos sortints 1/3 longitud 

a l’edificació façana 

Coberta pendent màxim 30 % 


Usos admesos 


Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Duesaigües. Baix Camp. Juliol 2009 

BA 

Habitatge 

Hoteler 

comercial (s. Art. 67.3) 

oficines 

Indústria 1ª i 2ª cat. 

(s.tauta 1 art.71 

aparcament


35 

BA 




36 

Art.92 - Ciutat jardí 

1.DEFINICIÓ 

Aquesta zona ordena les construccions en edificació aïllada de caràcter unifamiliar. 

2. CONDICIONS DE PARCEL·LACIÓ 

CJ 1 CJ 2 

Front mínim de parcel·la 10 m 25 m 

Parcel·la mínima 300 m2 1.000 m2 

Profunditat mínima de parcel·la 15 m 20 m 

3. CONDICIONS DE L’EDIFICACIÓ 

CJ 1 CJ 2 


paràmetres referits a la parcel·la 

Separacions mínimes 2 m 5 m 

Alçada reguladora 7 m 10 m 

Alçada lliure entre forjats 2,50 m 2,50 m 

Punt de l’aplicació Planta Baixa 

Paràmetres referits de l’alçada reguladora 

a la parcel.la Nombre màxim de plantes PB + PP PB + 2PP 

Alçada construcció auxiliar 3 m 3 m 

Ocupació construcció 10 % 10 % 

auxiliar 

Ocupació 40 % 25 % 

Edificabilitat 0,60 m2 sostre/m2 sòl 0,45 m2 sostre/m2 sòl 


CJ 1 CJ 2 

Usos admesos habitatge habitatge 

hoteler hoteler 

comercial (s. Art. 67.3) comercial (s. Art. 67.3) 

oficines oficines 

indústria 1ª i 2ª cat. indústria 1ª i 2ª cat. 

(s.taula 1 art.71) (s.taula 1 art.71) 

Aparcament Aparcament 




37 

CJ1 – CJ2 




38 

5.1.2.- Sistemes 

Art. 78 – Sistema viari. 

1. El sistema viari compren les instal·lacions i els espais reservats al traçat de la xarxa viària i 

exclusivament dedicats a l’ús de vialitat i aparcament. 

2. Les vies del sistema de comunicacions s’executaran d’acord amb allò que assenyalen els 

plànols d’aquestes Normes Subsidiàries o el plantejament que el desplegui. 

3. Per a la xarxa viària, s’estableix l’àrea de protecció de sistemes. Pel que fa a la línia 

d’edificació i zones d’afecció sempre i quant no vinguin grafiades als plànols d’ordenació, 

s’estarà al que disposa la legisl.lació de Carreteres (v. Fig. O de l’annex). 

4. Quan en zones adjacents a les que forma el sistema viari es demani l’autorització d’un acte 

subjecte a llicencia municipal, l’Administració municipal requerirà l’informe preceptiu dels 

òrgans components en matèria d’obres publiques. Els informes denegatoris per raons de 

competències específiques determinaran la denegació de la llicencia municipal. 

Art. 79 – Sistema ferroviari. 

1. Formen el Sistema ferroviari aquells terrenys ocupats per les infraestructures del ferrocarril i 

activitats directament i indirecte relacionats amb aquesta activitat. 

Pel que fa a les zones de domini públic, servitud i afecció del ferrocarril s’estarà al que disposa 

la legisl.lació de ferrocarrils, article 168 de la Llei 16/1987 i el Reglament d’ordenació dels 

transports terrestres en els seus articles 278 al 291. (cinc, vuit, vint-i-cinc metres 

respectivament en sòl urbà i vuit, vint i cinquanta respectivament en sòl no urbà.) (v. Fig. P de 

l’annex) 

Art. 80 – Sistema hidrogràfic. 

1. Constitueix el sistema hidrogràfic el conjunt compost per rius, canals, rieres, torrents, fonts 

naturals i el subsòl de les diverses capes freàtiques. 

2. L’aigua procedent de les capes freàtiques serà emprada prioritàriament per a l’ús domèstic i 

per a l’agricultura mitjançant la construcció de pous sotmesos a llicencia municipal, amb el visti-plau 

de la companyia d’aigües corresponent. 

3. Tots els rius, canals, rieres i torrents, en els trams classificats de sòl no urbanitzable 

mantindran una protecció lineal de 25 metres a partir del marge que delimita el llit del riu. En 

aquest àmbit de protecció no s’admet cap tipus de construcció, a no ser que sigui un servei de 

millora del propi sistema hidrogràfic. En els trams classificats de sòl urbà i sòl apte per 

urbanitzar la protecció és establerta per a cada cas als plànol d’ordenació. 

4.Es prohibeixen les obres de canalització dels cursos hídrics, a no ser que estiguin 

dictaminades per l’Administració competent. En tot cas, es mantindran el domini i l’ús públic 

dels terrenys superficials del llit anterior a la canalització. 

5. Les fonts mantindran una protecció radial de 50 m. 

Art. 81 – Sistema de protecció de sistemes 

1. Tenen la consideració de Sistema de Protecció aquells sòls afectats per una servitud 

derivada de la corresponent legislació sectorial. 

2. El Sistema de Protecció pot ser utilitzat per al pas d’infraestructures i vials, sempre i quan no 

estigui en contradicció amb les condicions de l’espai que protegeix. 




39 

3. No s’hi pot autoritzar cap edificació que no estigui directament relacionada amb el 

respectiu sistema que el defineix. 

SEC.3. SISTEMA D’ESPAIS LLIURES. 

Art. 82 – Sistema de parcs i jardins urbans (ZV) 

1. Formen el sistema de parcs i jardins urbans tots els parcs, jardins, places, rambles i tot 

l’espai lliure verd públic, situat en sòl urbà o apte per urbanitzar. 

2. L’ús fonamental dels parcs i jardins urbans és el descans i l’esbarjo de la població, i per tant, 

sols s’hi admetran les construccions i instal·lacions que ajudin a aconseguir aquest fi. En 

qualsevol cas, aquestes no podran ocupar mes del 5% de la superfície total de l’espai lliure o 

zona verda. 

3. En cap cas s’admetran aprofitaments privats de subsòl, sòl i volada d’aquests espais. No 

obstant això, al subsòl d’aquests sistemes s’admet que s’hi situïn serveis públics sempre que 

es garanteixi l’enjardinament de la superfície. 




40 

SEC.4. SISTEMA D’EQUIPAMENT COMUNITARIS I SERVEIS TÈCNICS. 

Art. 83 – Disposicions generals. 

Per la seva finalitat pública, es regulen en aquest capítol els equipaments comunitaris i els 

espais reservats a instal·lacions de serves tècnics municipals. 

Art. 84 – Sistema d’equipaments comunitaris – (clau E) 

1. Formen el Sistema d’Equipaments aquelles zones destinades als usos assenyalats en el 

punt posterior que les Normes qualifiquen d’aquesta manera. 

2. Els possibles usos que es determinen com a sistema d’equipament comunitari són: 

E.1. Docent: Centres Maternals i Pre-escolars, d’EGB, de BUP, de Formació 

Professional... 

E.2. Sanitari-assistencial: hospitals, centres extra-hospitalaris i residencies publiques de gent 

gran. 

E.3. Religiós: temples, centres religiosos. 

E.4. Socio-cultural: cases de cultura, biblioteques, centres socials, llars de vells, centres 

d’eslai... 

E.5. Administratiu: Administració publica, congressos, exposicions, serveis 

E.6.Proveïment: escorxador, mercat i altres centres proveïment 

E.7. Cementiri. 

E.8. Esportiu i recreatiu: instal·lacions i edificacions esportives, d’esbarjo i serveis annexes. 

3. L’edificació s’adjuntarà a les necessitats dels diferents equipaments, al paisatge, a 

l’organització general del texit urbà en què se situen, i a les condicions ambientals del lloc. Per 

a tot això es determina que: L’edificabilitat neta per als nous equipaments es regularà pels 

següents índexs: docent i esportiu (0,50 m2 st/m2 sòl); sanitaris i assistència (0.80 m2 st/m2 sòl 

) i sòcio-cuturals i religiós, administratiu i de proveïment (1 m2 st/m2 sòl). Si l’edificació veïna és 

allada, cal complir les mateixes separacions a partions que aquella, i si és entre mitgeres cal 

ocultar les visites d’aquestes des del carrer. Com a alçada màxima s’admet la més alta de les 

que3 aquest pla admet a les finques que confronten amb la corresponent zona d’equipaments 




41 




42 

Art. 85 – Sistema d’infraestructures i serveis tècnics – (Clau ST) 

1.El sistema de serveis tècnics comprèn els serveis d’abastament d’aigües, serveis d’evacuació 

d’aigües residuals, centrals receptores i distribuïdores d’energia elèctrica i xarxes 

d’abastament, centrals de comunicació i de telèfon, parcs mòbils de maquinària, plantes 

incineradores o abocadors de deixalles i altres possibles serveis de caràcter afí. 

2. Tanmateix, quan el desenvolupament urbanístic municipal exigeix la instal·lació d’alguns dels 

serveis abans assenyalats i no n’existeix una reserva específica de sòl en aquestes Normes, es 

podran situar en sòl no urbanitzable, d’acord amb el tràmit de l’art. 44 del RG 




43 

Equipaments 

Les peces d’equipament actuals en sòl urbà han estat identificades al plànol I.14 del 

document B- Plànols d’ informació, i en el plànol I.21 i I.22 hi ha grafiades les reserves 

de sòl previstes per a equipament en les Normes Subsidiàries. 

De les reserves de sòl previstes per a equipament en les Normes Subsidiàries, les 

indicades a continuació E-04,E-08 I E-09 no tenen l’ús d’equipament : 

E-04 Actualment és un espai lliure 

E-06 Abadia, en construcció 

E-08 Actualment és una botiga 

E-09 Actualment està abandonat, antiga 

cooperativa 




44 

La resta d’espais reservats per a equipaments i destinats a tal ús son: 

E-01 Camp de futbol 

E-02 Cementiri 

E-03 Ceip Puigmarí 

E-05 Ajuntament 




45 

E-07 Església Parroquial de 

Santa Maria 

E-10 Piscina Municipal 

E-11 Ateneu 




46 

En canvi, hi ha tres equipaments que no estan qualificats com a tal en el planejament 

vigent: 




47 

E-12 Consultori mèdic i 

E-12 Colla de l’Esparver 

E-13 Museu de l’avi 




48 

Equipament Superfície (m2 de sòl) 

Ajuntament i correus 58,54 

Ceip Puigmarí 879,36 

Consultori Mèdic i Colla de l’Esparver 82,34 

Església de Santa Maria 299,35 

Abadia (en construcció) 26,23 

Ateneu 385,57 

Museu de l’avi 37,21 

Camp de futbol 8.008,84 

Piscina 973,78 

Cementiri 550,26 

Per tal de determinar si els equipaments cobreixen les necessitats del municipi, s’ha 

aplicat el càlcul dels estàndards urbanístics, a partir del qual poden estimar-se els 

dèficits teòrics existents 1 . Els dèficits o superàvits d’equipaments vénen donats per una 

diferència negativa o positiva, respectivament, respecte a les dimensions actuals dels 

equipaments de què disposa el municipi. Naturalment, els estàndards constitueixen 

només una guia que cal aplicar de forma flexible, acoplant-los a les característiques 

del municipi que ens ocupa. 

Els còmputs s’han realitzat en funció de la població que té actualment el municipi, és a 

dir, 235 persones. A aquest veïnat cal afegir-hi la població flotant, que s’estima en 

unes 135 persones més. És possible que aquesta xifra sigui lleugerament superior pel 

fet que algunes persones empadronades a Duesaigües no hi resideixin habitualment. 

S’ha decidit donar una ponderació de 0,5 a aquests estiuejants i, per tant, considerar 

com a població sobre la qual aplicar els estàndards 300 persones. 

Tipus 

equipament 

Estàndard mínim 

(m2/hab) 

Estàndard 

màxim (m2/hab) 

Superfície 

mínima (m2) 

teòrica 

Superfície 

màxima (m2) 

teòrica 

Educatiu 2,2 3 660 900 

Sociocultural 0,15 0,25 45 75 

Esportiu 

(piscina) 

0,15 0,25 45 75 

Esportiu (camp 

0,5 0,75 150 225 

de futbol) 

Religiós 0,2 0,3 60 90 

Sanitari 0,2 0,25 60 75 

Font: RIBAS PIERA, Manuel 2 . Elaboració pròpia. 

L’anàlisi dels estàndards ens indica que les superfícies de tots els equipaments 

contemplats en el càlcul superen amb escreix l’estàndard màxim, llevat de l’educatiu 

que queda molt poc per sota del màxim, de la qual cosa es deriva que no hi ha dèficit 

d’aquests equipaments. Ara bé, cal considerar que la petita dimensió demogràfica del 

1 

Els estàndards que aquí s’utilitzen estan inspirats en els elaborats per l’oficina tècnica que va redactar el 

Pla d’Equipaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. També s’han tingut en compte els treballs que 

van servir de base per elaborar el Pla d’Equipaments de la Comarca de Barcelona, la Memòria del Pla 

Territorial de Catalunya (1995) i els estudis i valoracions fets des del Departament d’Urbanística de la 

Universitat Politècnica de Catalunya. 

2 

Los denominados standards urbanísticos y su aplicación al planeamiento. Monografia 6.16, urbanística 

III. Universitat Politècnica de Catalunya. 




49 

poble condiciona que els equipaments existents, pel simple fet de trobar-se ja al 

municipi, no registrin dèficits quant a superfície. 

En quant als estàndards teòrics definits per la Generalitat, només es té el definit pel 

Consell Català de l’Esport que és d’uns 4,5 m2/habitant. 

Tipus 

equipament 

Superfície (m2) 

equipaments 

existents 

Estàndard actual 

m2/habitant 

Estàndard teòric 

m2/habitant 

Compliment dels 

estàndards 

Educatiu 879,36 2,93 No definit 

Sociocultural 422,78 1,41 No definit 

Esportiu 8.982,62 29,94 4,5 Compleix 

Religiós 325,58 1,08 No definit 

Sanitari 82,34 0,27 No definit 

SUPERFICIES DE SISTEMES EN SÒL URBÀ 

RESTA DE TOTAL 

SISTEMES UA SÒL URBÀ SÒL URBÀ % 

EQUIPAMENTS 0,00 12.017,64 12.017,64 16,13% 

SERVEIS TÈCNICS 0,00 126,29 126,29 0,17% 

ESPAIS LLIURES 1.342,77 4.410,32 5.753,09 7,72% 

VIALS 841,12 13.802,44 14.643,56 19,65% 

TOTAL SISTEMES 2.183,89 30.356,69 32.540,58 43,67% 

TOTAL SÒL URBÀ 3.744,37 70.768,98 74.513,35 100,00% 

En quant als estàndards de reserva de sòl destinat a equipaments superen el 5% de la 

superfície de sòl urbà. 




50 

Espais lliures 

En el plànol I.21 i I.22 hi ha grafiades les reserves de sòl previstes per peces d’espais 

lliures. 

La Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme i posteriorment el TRLU 1/2005 introdueix 

una modificació substancial a la regulació dels estàndards mínims d’espais lliures per 

habitant que han d’assolir els plans d’ordenació urbanística municipal (article 58 f), que 

estableix un mínim d’espais lliures de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre admès pel 

planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament 

urbanístic. 

La situació actual en quant a reserva de sòl d’espais lliures de Duesaigües : 

Sostre Potencial Planejament Vigent 54.469,38 m2 

Ràtio mínim (20 m2 de sòl per 100 m2 de sostre residencial) 10.893,88 m2 

Reserva espais lliures prevista en el Planejament Vigent 5.753,09 m2 

El sostre potencial previst en el planejament vigent és de 54.469,38 m2, i la reserva 

de sòl d’ espais lliures és de 5.753,09 m2, superfície menor a la que s’ha d’assolir per 

complir amb els estàndards mínims, 10.893,88 m2. El déficit a compensar és de 

5.140,79 m2. 




51 

5.2.- Sòl urbanitzable 

SEC. 2. ZONES D’ORDENACIÓ DEL SÒL APTE PER URBANITZAR 

Article 97. Definició de zones. 

Per als sectors de Sòl apte per urbanitzar, aquestes Normes Subsidiàries, estableixen els 

següents estàndards urbanística: 

Article 98. Zona de desenvolupament residencial. 

Edificabilitat bruta màxima 0,25 m2 de sostre/m2 de sòl 

Densitat màxima bruta d’habitatges 6 habitatges per hectàrea 

Condic. de parcel·lació, edificació i ús 

Cessions mínimes obligatòries per a 

Sistemes públics 

Condicions de vialitat 

Us principal i usos complementaris Residencial 

SEC. 3 REGULACIÓ I DESENVOLUPAMENT EN SUP 

Article 99. SAU-1 SAU-2 

Les Normes subsidiàries preveuen dos àmbits de sòl apte per urbanitzar residencial per a 

garantir el creixement dels actuals assentaments de ciutat jardí situats al nord-oest del nucli 

urbà. 

La seva delimitació queda definida per la carretera T-313, el límit actual del sòl urbà, el barranc 

de la Seula i el ferrocarril. 

Les normes, seguint raons de propietat, divideixen el referit territori en dos sectors de SAU: 

SAU 1 amb una superfície de 14.200 m2 i SAU 2 amb una superfície de 26.500 m2. 

Les condicions d’ordenació vindran determinades pels respectius plans parcials i els seus 

aprofitaments són els que assenyala l’article 98 de les presents Normes. 

El sistema d’actuació per ambdós sectors serà el de compensació. 

Pel seu límit amb el ferrocarril, els projectes d’urbanització respectius hauran de contemplar la 

instal·lació d’un vallat de protecció en l’àmbit de la seva actuació confrontant amb les 

instal·lacions ferroviàries amb la fi de mantenir la seguritat de la circulació ferroviària i de les 

persones que en general puguin accedir a les vies. El seu emplaçament tindrà l’autorització de 

RENFE, tenint el cost i manteniment de l’esmentat vallat la consideració de despeses 

d’urbanització a càrrec dels promotors de l’obra urbanitzadora. 




52 




53 


Art. 114 - Definició de zones 

Dins el sòl no urbanitzable les Normes Subsidiàries estableixen les següents zones: 

-zona agrícola SNU-A 

-zona forestal SNU-F 

-zona de protecció natural i paisatgística PEIN 

Art. 115 – Zona agrícola SNU-A 

1. Definició: Sòls que per les seves condicions tenen un especial valor agrícola, i que 

encara que puguin no estar conreats en aquest moment, podrien tornar a ser-ho, 

qualificats d’acord amb els criteris del punt b) de l’art. 117 de TR 

2. Segregacions: No es permeten divisions que donin lloc a superfícies inferiors a la 

unitat mínima de conreu que determina el Decret 169/1983 de 12 d’abril sobre Unitats 

Mínimes de Conreu. 

3. Regulació per a les edificacions d’utilitat publica i interès social: Per a les 

edificacions que en aplicació d’allò establert en l’art. 128 de TR, es declarin d’utilitat 

publica i d’interès social, s’haurà de redactar un Pla Especial que contempli: 

a)L’impacte paisatgístic i ambiental i els efectes territorials de la seva implantació. 

b)La servituds de sòl no edificable, a efectes d’evitar la formació del nucli de població. 

c) Les condicions formals i tècniques de la nova edificació. 

4. Tractament dels camins: Els camins rurals es mantindran en l’actual traçat, no 

podent-ne edificar a una distancia inferior a 15 m de l’eix. 




54 

Zona agrícola SNU-A 




55 

Art. 116 – Sòl forestal. SNU-F 

1. Definició: D’acord amb l’art. 2 de la llei 6/1988, forestal d Catalunya, aquestes 

Normes qualifiquen com a sòl forestal els sòls rústics poblats d’espècies arbòries o 

arbustines, de matolls i d’herbes. Els erms situats en els límits dels boscos que siguin 

necessaris per a la protecció d’aquests, i els erms que per llurs característiques siguin 

adequats per a la forestació o la reforestació. 

2. Segregacions: No es permet divisions que donin lloc a superfícies inferiors a la 

unitat mínima forestal que determina el Decret 35/1990 de 23 de gener sobre Unitats 

Mínimes Forestals. 

3. Condicions de l’edificació; Nomes s’admetran noves d’acord amb l’art. 22 de la Llei 

6/1988, forestal de Catalunya, i les limitacions que imposen aquestes Normes. La finca 

sobre la qual s’edifiqui, s’haurà d’inscriure al Registre de la Propietat com a unitat 

indivisible als efectes que preveu l’art. 140 del TR. sobre l’esgotament de la possibilitat 

d’altra edificació en ella o en les segregacions que es duguin a terme. 

4. Regulació per a les edificacions d’utilitat publica i interès social: Per a les 

edificacions que en aplicació d’allò establert en l’art. 128 del TR. es declarin d’utilitat 

publica i d’interès social, s’haurà de redactar un Pla Especial que contempli: 

a)L’impacte paisatgístic i ambiental i els efectes territorials de la seva implantació. 

b)La servituds de sòl no edificable, a efectes d’evitar la formació del nucli de població. 

c) Les condicions formals i tècniques de la nova edificació. 

5. L’aprofitament dels productes forestals es realitzarà dins dels límits que permeten 

els interessos de la seva conservació i millora, d’acord amb la Llei 6/88, forestal de 

Catalunya. La repoblació forestal es portarà a terme amb especies pròpies de la zona. 

Es prohibirà la plantació intensiva d’espècies que puguin alterar l’equilibri ecològic i 

l’entitat de les vegetacions autòctones. 




56 

Sòl forestal. SNU-F 




57 

Art. 117 – Zona de protecció natural i paisatgística PEIN 

Compren el sòl inclòs dins de l’àmbit del Pla d’Espais d’Interes Natural aprovat pel 

Govern de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Decret 328/1992 de 14 de 

desembre i publicat el DOGC núm. 1714 el dia 1 de març de 1993. La seva regulació 

es farà seguint les determinacions del Decret de creació del PEIN. 




58 

Zona de protecció natural i paisatgística PEIN 




59 

5.4.- Quantificació 

5.4.1.- Quadre de superfícies règim del sòl 

RÈGIM DEL SÒL URBÀ 

SÒL URBÀ CONSOLIDAT 

SUPERFÍCIE TOTAL 

% 

S/TOTAL 

DESCRIPCIÓ POUM TOTAL 

NUCLI URBÀ R 70.768,98 

UA R 3.744,37 

TOTAL SÒL URBÀ 74.513,35 0,51% 

RÈGIM DEL SÒL URBANITZABLE 

SAU 1 R 14.032,23 

SAU 2 R 28.166,11 

TOTAL SUPERFÍCIE SÒL URBANITZABLE 42.198,34 0,29% 

RÈGIM DEL SÒL NO URBANITZABLE 

TOTAL SUPERFÍCIE SÒL NO URBANITZABLE 14.395.293,97 99,20% 

TOTAL TERME MUNICIPAL 14.512.005,66 100,00% 




60 

5.4.2.- Quadre de superfícies sòl urbà 

SÒL URBÀ CLAU SUPERFICIE 

SÒL URBÀ 

% 

SUPERFICIE 

SÒL UA 



% 

TOTAL 

SUPERFICIE 

SÒL URBÀ 

ZONES 

CASC ANTIC CA 15.947,56 22,53% 0,00% 15.947,56 21,40% 

CASC ANTIC CA1 0,00% 1.560,48 41,68% 1.560,48 2,09% 

BLOC AÏLLAT BA 1.531,12 2,16% 0,00% 1.531,12 2,05% 

CIUTAT JARDÍ CJ1 7.071,07 9,99% 0,00% 7.071,07 9,49% 

CIUTAT JARDÍ CJ2 15.862,54 22,41% 0,00% 15.862,54 21,29% 

TOTAL ZONES 40.412,29 57,10% 1.560,48 41,68% 41.972,77 56,33% 

SISTEMES 

SISTEMA VIARI VI 13.802,44 19,50% 841,12 22,46% 14.643,56 19,65% 

SISTEMA SERVEIS TÈCNICS ST 126,29 0,18% 0,00% 126,29 0,17% 

SISTEMA D' EQUIPAMENTS E 12.017,64 16,98% 0,00% 12.017,64 16,13% 

SISTEMA D' ESPAIS LLIURES ZV 4.410,32 6,23% 1.342,77 35,86% 5.753,09 7,72% 

TOTAL SISTEMES 30.356,69 42,90% 2.183,89 58,32% 32.540,58 43,67% 

TOTAL SÒL URBÀ 70.768,98 100,00% 3.744,37 100,00% 74.513,35 100,00% 

5.4.3.- Quadre de superfícies sòl no urbanitzable 

SÒL NO URBANITZABLE CLAU SUPERFICIE % 

ZONES 

ZONA AGRÍCOLA SNU -A 4.849.681,13 33,69% 

ZONA FORESTAL SNU- F 8.880.687,01 61,69% 

ZONA DE PROTECCIÓ NATURAL I PAISATGÍSTICA PEIN 664.925,83 4,62% 

TOTAL ZONES 14.395.293,97 100,00% 

%


61 

5.4.4.- Capacitat de població del planejament vigent 

POTENCIAL DE SOSTRE I POBLACIÓ DEL PLANEJAMENT VIGENT : 

SÒL URBÀ 

ZONES CLAU 

SUPERFICIE DE SÒL 

EDIFICABLE m2 (doc 

gràfica) 

SOSTRE 

EDIFICABILITAT 

(m2 de sostre/m2 

de sòl) 

P MINIMA m2 N HABITATGES 

CASC ANTIC CA 15.622,99 39.057,48 260 

CASC ANTIC CA1 1.560,48 2.500,00 10 

BLOC AÏLLAT BA 1.531,12 1.531,12 1 15 

CIUTAT JARDÍ CJ1 7.071,07 4.242,64 0,60 300 21 

CIUTAT JARDÍ CJ2 15.862,54 7.138,14 0,45 1.000 15 

TOTAL 54.469,38 321,00 

SÒL URBANITZABLE 

SECTOR SUPERFICIE ÀMBIT SOSTRE 

EDIFICABILITAT 

BRUTA m2 de 

sostre/m2 de sòl 

DENSITAT 

MÀXIMA 

BRTUTA 

(hab/ha) 

N HABITATGES 

SAU 1 14.032,23 3.508,06 0,25 6 8,00 

SAU 2 28.166,11 7.041,53 0,25 6 16,00 

TOTAL 42.198,34 10.549,59 24,00 




62 

5.4.5.- Estat actual de desenvolupament en sòl urbà 

Anàlisi estat actual de les parcel·les en sòl urbà : 

N PARCEL.LES SEGONS ÚS I ESTAT 

Nº % 

PARCEL.LA OCUPADA PER HABITATGE 132 62,26% 

PARCEL.LA OCUPADA PER HABITATGE DESHABITAT 12 5,66% 

PARCEL.LA AMB HABITATGES EN OBRES 8 3,77% 

PARCEL.LA VINCULADA A ALTRES PARCEL.LES 16 7,55% 

PARCEL.LA ALTRES USOS 38 17,92 % 

SOLAR LLIURE 6 2,83% 

N TOTAL PARCEL.LES 212 100,00% 

Resten en el nucli urbà 6 parcel·les per edificar, això suposa pràcticament el 3% del 

total de les parcel·les existents en sòl urbà 




63 

N PARCEL.LES SEGONS ÚS I ESTAT 

Nº % 

PARCEL·LA OCUPADA PER HABITATGE I HABITADA 148 69,81% 

PARCEL·LA OCUPADA PER HABITATGE DESHABITAT 20 9,43% 

PARCEL·LA ALTRES USOS 38 17,92% 

SOLAR LLIURE 6 2,83% 

N TOTAL PARCEL.LES 212 100,00% 




64 




65 

5.4.6.- Capacitat de població del planejament vigent i de l’estat actual de 

desenvolupament 

N HABITATGES 

HABITATGES 

EXISTENTS 

POTENCIAL SÒL 

URBÀ 


URBANITZABLE 

TOTAL 

PLANEJAMENT VIGENT 0 321 24 345 3 

ESTAT ACTUAL 222 8 24 227 4 

N HABITANTS 

HABITANTS 

EXISTENTS 


URBÀ 


URBANITZABLE 

TOTAL 

PLANEJAMENT VIGENT 0 802 55 857 

ESTAT ACTUAL 376 152 55 583 

3 

Potencial del planejament vigent de màxims, suposant que totes les edificacions del nucli urbà 

esgotessin tot el sostre possible 

4 

Potencial del planejament vigent en l’estat actual, suposant que totes les parcel·les que queden per 

edificar esgotessin el sostre 




66 

III.- SISTEMA D’ESPAIS OBERTS 

1. MEDI FÍSIC 

1.1. CLIMATOLOGIA 

El clima de Duesaigües és de tipus subhumit i sec subhumit 1 amb una temperatura 

mitjana anual d’entre 16ºC i 17ºC, situant-se entre 9ºC i 10ºC la temperatura mitjana 

del mes més fred, el desembre, i entre 24ºC i 25ºC la temperatura mitjana del mes 

més càlid, l’agost. L’amplitud tèrmica es troba entre els 15ºC i els 16ºC. 

La precipitació mitjana anual és d’entre 600 mm i 700 mm i una evapotranspiració 

(ETP) potencial 2 d’entre 712 mm i 855 mm, corresponent a la regió mesotèrmica II 

(B’2), amb un dèficit hídric 3 anual d’entre 100 a 200 mm. 

Els mesos més plujosos de l’any són durant i la tardor (setembre, octubre i novembre) 

mentre que els períodes més secs són els mesos de gener i juny. 

1.2. GEOLOGIA 

1.2.1. Estructura 

La comarca del Baix Camp, on es troba el municipi de Duesaigües, presenta una llarga 

línia de fractura que retalla la plana en tot l’arc de contacte amb la muntanya, la qual 

es dreça amb cingleres altes. La part planera és de sedimentació quaternària, 

semicircumscrita per un conjunt muntanyós de basament granític i d’esquists 

paleozoics. Aquests sostenen grans taules triàsiques de roques calcàries i gresos 

roigs a les muntanyes de Prades, al nord, i a la serra de l’Argentera i de Pratdip, a 

ponent, amb coronament de casquets cretacis i juràssics. 

1.2.2. Litologia 

Per tal de descriure les litologies existents al municipi de Duesaigües s’han diferenciat 

cinc formacions litològiques consolidades, les quals es detallen a continuació : 

1 Segons l’Índex d’humitat Thornthwaite. 

2 Calculada a partir del mètode de Thonthwaite. 

3 Dèficit hídric = ETP potencial – ETP real. 




67 

Taula I. Formacions aflorants al municipi de Duesaigües 

Materials 

Materials consolidats 

Era Període Cronologia Origen Potència Descripció 

A la base hi ha un nivell d’andesites de 20 metres de potència. A 

Gresos de gra fi amb nivells de 

pissarres 

Paleozoic Carbonífer 360-300 Ma 1000 m 

sobre afloren 80 m de pissarres i filites. Segueix una sèrie de 350 a 

400 m de gresos de gra fi amb nivells de pissarres on s’hi intercalen 

conglomerats de fins a 10 m de gruix 

Filons de pòrfirs granodiorítics. Els minerals fonamentals són: quars, 

feldespat potàssic, plagiòclasi i biotita. Estan formats per 

Pòrfirs granodiorítics Paleozoic Carbonífer-Permià 360-250 Ma 

fenocristalls de plagioclasi i quars inclosos en una matriu 

quarsfeldespàtica. Els components accesssoris són: apatita, zircó, 

calcita, hematites i opacs. 

Formen part del gran batòlit granític dels Catalànids. Granodiorites 

de textura granuda. Els minerals essencials són: plagiòclasi, quars, 

Granodiorites Paleozoic Carbonífer-Permià 360-250 Ma 

biotita i ortosa. La plagiòclasi és el material dominant. És creuada 

per alguns dics de pòrfir granodiorític d’orientació NE-SE. 

L’amplada dels dics és variable, d’1 dm a 10 m. 

Sèrie de gresos silícics i argiles vermelles amb intercalacions de 

Gresos silícics de gra fi i argiles 

vermelles amb conglomerats 

Mesozoic Triàsic Inferior 250-245 Ma 

Ambient sedimentari continental, 

fluvial. Fàcies Buntsandstein 

50 m – 

140 m 

nivells de conglomerats que, de base a sostre, són cada vegada 

menys freqüents. Els materials d’aquesta unitat presenten miques. 

L’estratificació és encreuada. 

Calcàries micrítiques poc argiloses i dolomies de gra fi a mig. 

Calcàries i dolomies Mesozoic Triàsic Mitjà 245-227 Ma 

Ambient sedimentari de 

plataforma carbonatada. Fàcies 

Muschelkalk inferior. 

50 m – 

90 m 

Generalment, a la base es troben amb bancs dolomítics gruixuts i 

gradualment, cap a sostre, van passant a calcàries ben 

estratificades amb nòduls dispersos de sílex. Contenen restes de 

fòssils. 




68 

Fotografia I. Granits al sud del terme 

Font: Elaboració pròpia 

Fotografia II. Nivells de pissarres intercalats entre els gresos al peu de la Serra de Pradell 


1.2.3. Geomorfologia 

El municipi de Duesaigües se situa entre 300 i 700 metres sobre el nivell del mar. A 

l’est, se situa la serra de Pradell, la qual fa de límit entre els municipis de Duesaigües 

(Baix Camp) i Pradell de la Teixeta (Priorat). La Serra de Pradell és una prolongació 

septentrional del sistema de Llaberia-Colldejou. La cota màxima de la serra de Pradell 

és de 726 metres. El territori va descendint a mesura que avança cap al sud, on es 

troba el nucli de Duesaigües. A la banda est el territori també ascendeix fins arribar a 

cotes entre 600 i 700 metres, com el Puigmarí (660m). 

1.3. HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA 

1.3.1. La xarxa hídrica 

La xarxa hídrica de Duesaigües forma part de la conca hidrogràfica de les rieres 

meridionals – El Francolí, en el marc de les conques internes de Catalunya. Un 

conjunt de barrancs transcorren pel municipi desembocant al pantà de Riudecanyes, 

situat al municipi veí de Riudecanyes. Del pantà en surt la riera de Riudecanyes, la 

qual transporta l’aigua del pantà i desemboca al mar Mediterrani. Dins el municipi, el 

curs fluvial més destacat seria el barranc Reial, el qual desemboca al Pantà de 

Duesaigües i rep les aigües d’altres cursos secundaris. Aquests cursos secundaris 

serien el Barranc de la Xurivia, el Barranc dels Masos (amb un afluent anomenat rasa 

dels Algars) i el Barranc del Coix. Tota aquesta xarxa de barrancs secundaris aporta 




69 

aigua al pantà de Riudecanyes. La seva trajectòria és curta i transporten aigua dels 

massissos més propers com la serra de Pradell o el Puigmarí. 

El municipi de Duesaigües es distribueix en sis conques hidrogràfiques pertanyents a 

diferents cursos fluvials: el Barranc dels Masos (ocupa el 52% del municipi), el Barranc 

de la Xurivia (21%), Barranc Reial (14%), el Barranc de Vilamanya (1%), la Rasa del 

Masgran (1%) i el Barranc del Coix (10%). Els cursos fluvials de totes les conques 

desemboquen a la riera de Riudecanyes a través del pantà de Riudecanyes. La 

tendència direccional dels cursos és de nord a sud, excepte la conca Reial que va 

d’oest a est. En aquesta conca també s’hi engloba un curs secundari de nord a sud. 

1.3.2. Unitats hidrogeològiques 

A finals del 2000 la Comissió i el Parlament Europeus, van aprovar i publicar la 

Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE) (DOCE, 2000) transposada a l'ordenament 

jurídic estatal, el text refós de la Llei d'aigües 1/2001 de 20 de juliol, per l'Article 129 de 

la Llei 62/2003 de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l'ordre 

social (BOE núm. 313, de 31 de desembre de 2003). 

L'Agència Catalana de l’Aigua és l'ens públic, adscrit al Departament de Medi Ambient 

i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, amb competències sobre el cicle de l'aigua 

a Catalunya. A més, comparteix amb l'Estat les competències de les conques 

intercomunitàries com la de l'Ebre. 

L'ACA és responsable de l'aplicació de la Directiva i està treballant per tal d'aconseguir 

una millora de la qualitat de les aigües amb la participació diversa i proactiva d'entitats 

i ciutadania. 

Aquesta normativa europea (DMA) intenta donar un marc d'actuació comuna sobre la 

gestió de l'aigua la qual deixa de ser vista exclusivament com a recurs, i és contempla 

com a element bàsic dels ecosistemes hídrics i part fonamental per al sosteniment 

d'una bona qualitat ambiental que, alhora, garanteix el recurs. 

La Directiva proposa la regulació de l'ús de l'aigua i dels espais associats a partir de la 

capacitat que aquests tenen de suportar tipus diferents de pressions i impactes. 

D'aquesta manera, es pretén promoure i garantir l'explotació i ús del medi de manera 

responsable, racional i sostenible. 

Com a resultat, l'Agència Catalana de l'Aigua ha elaborat un document, conegut com a 

"Document IMPRESS", que integra la caracterització i definició de les masses d'aigua 

(unitat de gestió sobre la qual recaurà el programa de mesures per tal d'assolir els 

objectius de la DMA), i el risc d'incompliment dels objectius de la DMA, i que dóna 

resposta als articles 5, 6 i 7 de la Directiva Marc de l'Aigua. El treball s'ha realitzat per 

tot Catalunya, tant a les conques internes (àmbit sobre el qual la Generalitat de 

Catalunya té plenes competències en la planificació hidrològica), com a la part 

catalana de les conques intercomunitàries de l'Ebre, la Garona i la Sènia (àmbit de 

planificació de les conques de l'Ebre i del Xúquer). 

Segons l’IMPRESS, en el terme de Duesaigües es localitzen un domini hidrogeològic, 

determinat per la disposició geomètrica i les diferents litologies existents. Així, es 

defineix la següent massa d’aigua subterrània: 




70 

Massa d’aigua Llaberia – Prades Meridional (massa 28): es localitza a l’est del 

riu Ebre, dins les comarques tarragonines. En aquesta mateixa massa d’aigua 

es troba, en el municipi de Riudecanyes, l’embassament del mateix nom. La 

massa d’aigua té una extensió de 266 km2 i s’inclou dins la conca hidrogràfica 

de les rieres meridionals, el Francolí. Està formada per l’àrea hidrogeològica 

paleomesozoica de Llaberia Prades (codi 310, segons ACA). 

Aquest aqüífer no està protegit 4 , ni declarat com a sobreexplotat 5 per la legislació 

catalana. D’altra banda, queda exclòs de les zones vulnerables en relació amb la 

contaminació de nitrats procedents de fonts agràries 6 . Cal tenir en compte que 

municipis de la mateixa comarca que Duesaigües (Baix Camp) com Vilanova 

d’Escornalbou, Botarell o Montbrió del Camp, sí que estan declarats com zones 

vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats. 

Els aqüífers existents permeten l’existència de surgències, en forma de fonts o deus. 

Aquestes fonts són elements arquitectònics molt importants per la conservació de la 

memòria històrica local. Al terme de Duesaigües es coneixen sis fonts públiques: font 

del Barrancó, Font Molla, Font de l’Heura, Font de l’Avetllà, Font de Vilamalla, Font 

dels Cavallers, Deu de l’Apeadero i la Font del Monner. 

Fotografia I. Font del Barrancó 


4 

Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment 

en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. 

5 

Decret 329/1988, d'11 d'octubre, pel qual es declara la sobreexplotació de determinats sectors dels aqüífers 

subterranis o unitats hidrogeològiques. 

6 

Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats 

procedents de fonts agràries i Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables 

en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. 




Codi 

22c 

71 

2. MEDI NATURAL 

2.1. HÀBITATS 

Els diferents hàbitats existents al territori es defineixen a partir dels elements físics i 

biològics, així com dels usos i les alteracions d’origen antròpic. Així es defineixen 

habitats naturals, seminaturals i artificials caracteritzant la totalitat del territori. 

La determinació dels diferents hàbitats existents s’ha realitzat a partir de l’adaptació de 

la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000), la fotointerpretació dels 

ortofotomapes a escala 1:5.000 i a partir de la identificació in situ dels hàbitats, 

realitzada duran el més de maig de 2007. 

A continuació es detallen els 22 hàbitats identificats al municipi de Duesaigües, 

indicant la seva superfície relativa i la seva correspondència amb la Directiva Hàbitats i 

les seves posteriors modificacions 7 : 

Taula II. Hàbitats presents al terme de Duesaigües: 

Denominació 

(CHC50) 

Estanys (i embassaments) de terra baixa i de l'estatge montà, incloent-hi, si és el cas, les 

formacions helofítiques associades 

Denominació 

Directiva Hàbitats 

Codi LHC Superfície 

(%) 

22.13 0,03 

32n Matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa 26,14 

32q Matollars de tomaní (Lavandula stoechas), silicícoles, de sòls secs de terra baixa 32.351 3,46 

32t 

32u 

34k 

Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé, d'indrets 

secs, sovint rocosos, de terra baixa i de l'estatge submontà 

Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia 

alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria)..., calcícoles de terra baixa 

Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de les contrades 

marítimes 

42aa Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o garrigues 

42ac Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles silicícoles, de terra baixa 

44c Gatelledes (boscos o bosquines de Salix atrocinerea), del territori catalanídic 

44h 

Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de 

la muntanya mitjana) 

45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa 

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 

45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) 

Pinedes mediterrànies 

(9540) 


(9540) 

Alberedes, salzedes i 

altres boscos de ribera 

(92A0) 

Alzinars i carrascars 

(9340) 


(9340) 


(9340) 

32.41 1,44 

32.42 6,98 

34.634 2,89 

42.8413+ 6,50 

42.8416 + 14,03 

44.128 + 

44.6111 + 

45.3121 + 

32.1121 + 

32.1131 + 

45.3131 + 

32.1121 + 

32.1131 + 

32.1124 + 

32.11614 + 

32.11614 + 

82a2 Conreus herbacis intensius: hortalisses, flors, maduixeres ... 82.12 0,04 

83a 

83b 

Fruiterars alts, predominantment de secà: conreus d'oliveres (Olea europaea), d'ametllers 

(Prunus dulcis), de garrofers (Ceratonia siliqua),… 

Fruiterars, principalment de regadiu: sobretot conreus de pomeres (Pyrus malus), de 

presseguers (Prunus persica), de pereres (Pyrus communis) i d’altres rosàcies 

83.11 

83.14 

83.181 + 

83.182 + 



2,27 

9,56 

0,42 

5,52 

5,02 

83.15 + 1,54 

83e Camps d’avellaners (Corylus avellana) 83.221+ 4,42 

86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada 86.2 0,96 

86b Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural - 0,31 

86c Pedreres, explotacions d'àrids i runam 86.413 0,87 

86e Àrees revegetades: mines a cel obert, pistes d'esquí... 86.7+ 2,27 

87a Conreus abandonats 87.1 5,35 

7 

Directiva 92/43/CE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora, i la corresponent adaptació al 

progrés científic i tècnic (Directiva 97/62/CE)


72 

Els hàbitats forestals de ribera 44c i 44h s’han cartografiat conjuntament, ja que els 

límits d’aquests hàbitats no són cartografiables a l’escala de treball, i es troben formant 

franges lineals, més o menys paral·leles, seguint els cursos fluvials existents. 

2.2. VEGETACIÓ 

2.2.1. Descripció 

El Municipi de Duesaigües es localitza al bell mig dins la divisió fisiogràfica del territori 

catalanídic central, que avarca les serralades litorals i la costa entre els rius Llobregat i 

Ebre. A partir de criteris florístics i de vegetació es considera el municipi de 

Duesaigües dins de la regió mediterrània concretament a la província mediterrània 

septentrional (o boreomediterrània). 

Biogeogràficament, el terme de Duesaigües es correspon al domini dels boscos 

esclerofil·les mediterranis (Quercion ilicis). De manera que la vegetació potencial del 

municipi, es correspon principalment a l’alzinar mediterrani (Quercetum ilicis 

galloprovinciale) i el carrascar (Quercetum rotundifoliae). 

La dominància de materials silicis condiciona la vegetació, de manera que les espècies 

i associacions silicícoles predominen enfront les calcícoles. 

La vegetació potencial constituïda per masses forestals esclerofil·les ha estat 

transformada i per la intensa intervenció humana sobre el territori, amb activitats 

agrícoles, ramaderes, forestals... i també per la recurrència dels incendis forestals. 

Els incendis forestals, les estassades, l’agricultura, el pasturatge, etc., tendeixen a 

eliminar o degradar les comunitats vegetals climàciques d’un indret. Aquestes 

tendeixen a ser substituïdes per altres de menys complexes, fenomen que s’agreuja si 

les alteracions esdevenen freqüents. Això vol dir que en el territori potencial de l’alzinar 

podem trobar, des de petits retalls de boscos climàcics d’alzina (Quercus ilex) fins a 

prats magres i secs de llistó (Brachypodium retusum) passant per garrigues i brolles, 

en funció de les pertorbacions a les que hagi estat sotmès l’indret en qüestió. 

A grans trets podem identificar els paisatges vegetals, entesos a partir de la disposició 

de les diferents comunitats i els complexos de comunitats sobre el territori. Malgrat tot 

l’evolució de la vegetació respon als processos de dinàmica natural o successió. La 

successió progressiva és la que tendeix cap a formes més complexes i la successió 

regressiva és la que provoca una simplificació o degradació de la fitocenosi. 

Per tant el paisatge vegetal resultant està configurat per un mosaic de diferents peces 

(alzinars, pinedes, brolles, conreus …). Aquestes peces són el resultat de la interacció 

de tota una sèrie de factors naturals i antròpics. 

2.2.2. Principals associacions vegetals existents 

Els boscos 

La vegetació climàcica es correspon a la transició de l’alzinar (Viburno-Quercetum ilicis 

(=Quercetum ilicis galloprovinciale)), bosc espès, ufanós, i impenetrable, i el carrascar 

(Quercetum rotundifoliae), molt més esclarissat i sec. 




73 

Els alzinars (Viburno-Quercetum ilicis) es localitzen principalment al nord-oest del 

terme municipal, entre la capçalera del Barranc dels Masos, el Coll de la Teixeta i els 

Colls del Vicari. En aquests sectors el bosc d’alzines presenta un bona estructuració, 

amb un sotabosc complex i compacte, format per dos estrats arbustius diferenciats. 

L’estrat arbustiu alt està dominat pel marfull (Viburnum tinus), l’aladern (Rhamnus 

alaternus), el llentiscle (Pistacea lentiscus), arboç (Arbutus unedo) i lianes com l’arítjol 

(Smilax aspera), la vidiella (Clematis flammula) o l'heura (Hedera helix). L’estrat 

arbustiu baix hi apareix galzeran (Ruscus aculeatus), l'esparreguera (Asparagus 

acutifolius) i la rogeta (Rubia peregrina), etc. La densitat de l’estrat arbustiu impedeix 

l’arribada de llum a terra, de manera que l’estrat herbaci es troba poc desenvolupat. 

El carrascar (Quercetum rotundifoliae) es desenvolupa als sectors solells i pedregosos 

a les parts basals de la Serra de Pradell. Aquestes masses forestals estan dominades 

per la carrasca (Quercus rotundifolia), però també hi apareixen altres espècies 

acompanyants com el pi pinyer (Pinys pinea), el pinastre (Pinus pinaster) i la surera 

(Quercus suber). El sotabosc arbustiu és més pobre, i està dominat pel garric 

(Quercus coccifera), el boix (Buxus sempervirens) i l’aladern (Rhamnus alaternus), 

mentre que a l’estrat herbaci hi abunda el llistó (Brachypodium retusum), la rogeta 

(Rubia peregrina) i els camedris (Teucrium chamaedrys). 

En els sectors elevats de la Serra de Pradell s’hi desenvolupa puntualment l’alzinar 

muntanyenc (Asplenio-Quercetum ilicis) (=Quercetum mediterraneo-montanum), que a 

diferencia de l’alzinar mediterrani, presenta un estrat arbori més diversificat on, a part 

de l’alzina, apareixen caducifòlis com el roure martinenc (Quercus humilis), la moixera 

de pastor (Sorbus torminalis) o la blada (Acer opalus). L’estrat arbustiu és més 

esclarissat, amb abundància de boix (Buxus sempervirens), bruc boal (Erica arborea) i 

gòdua (Sarothamnus scoparius). L’estrat herbaci és més ric i diversificat amb espècies 

com la maduixera (Fragaria vesca) i l’herba fetgera (Hepatica nobilis). 

Finalment cal destacar la presència d'excepcionals teixedes (Saniculo-Taxetum) a la 

Serra de Pradell i al Coll de la Teixeta. La teixeda, sobre sòls sense carbonats, és una 

bosquina molt rara a Catalunya i ocupa una posició excepcional en aquestes terres, en 

canals i peus de rocams on troben refugi un bons nombre de plantes 

extramediterrànies. La teixeda és una comunitat que no arriba a formar bosc, sinó que 

es troben peus aïllats de teix (Taxus. baccata) que troben refugi a les capçaleres de 

barrancs ombrejats o roquers. 

Els boscos climàcics esclerofil·les (Quercion ilicis) només es localitzen al terç nordoest 

del municipi. La resta de masses forestals es corresponen a pinedes de pi blanc 

(Pinus halepensis) que es consideren comunitats secundaries de degradació dels 

alzinars i carrascars originals. 

Les pinedes s’agrupen dins de diverses associacions vegetals. Les pinedes amb 

sotabosc de màquia d’alzinar, abundants als contraforts del Puigmarí, es consideren 

dins de l’associació Quercion ilicis. Per contra les pinedes de pi blanc amb sotabosc de 

brolles silícies es consideren brolles silícies (Cistion landaniferi) amb un estrat arbori 

de pi blanc. La pineda de pi blanc no es correspon a la vegetació climàcica sinó que 

constitueixen fases de successió cap a la vegetació original. El procés de regeneració 

natural, en cas de no existir noves pertorbacions (incendis, estassades, pastura...), 

permetrà el restabliment de les comunitats esclerofil·les originals. La major 

especialització del bosc esclerofil·le garanteix la seva regeneració. Si aquest hàbitat no 

pateix noves pertorbacions podrà convertir-se, a mitjà termini, en alzinars o carrascars 

seguin el procés de successió natural. 




74 

Les brolles i bosquines 

Les bosquines xeròfiles, enteses com formacions arbustives especialment adaptades a 

unes condicions de sequera, es desenvolupen de forma marginal entre els conreus 

existents, així com en antigues zones forestals com a comunitats secundàries de 

degradació de les comunitats forestals originals. 

La comunitat més abundant en tot el terme és la brolla d'estepes i bruc boal (Cisto- 

Sarothamnetum catalaunici), de clara tendència silicícola, dominats per l’estepa negra 

(Cistus monspeliensis) i l’estepa borrera (Cistus salviifolius). Acompanyant les estepes 

apareix, entre d’altres, el bruc boal (Erica arborea), el bruc d’escombres (Erica 

scoparia), el tomaní (Lavandula stoechas), el ginestell (Sarothamnus catalaunicus), 

l’argelaga negra (Calicotome spinosa) i la gatosa (Ulex parviflorus). L’estrat herbaci 

està dominat principalment pel llistó (Brachypodium retusum) acompanyat per altres 

espècies com el dàctil (Dactylis glomerata). En sectors més elevats s’hi desenvolupa la 

brolla silicícola d’estepa muntanyenca i tamborino (Pteridio-Lavanduletum 

pedunculatae) dominada pel tamborino (Lavandula pedunculata). 

En antics conreus del sud-est del terme s’hi desenvolupen els matollars de tomaní 

(Lupino angustifolii-Lavanduletum stoechidis) on domina clarament el tomaní 

(Lavandula stoechas), acompanyats per altres espècies com l’estepa negra (Cistus 

monspeliensis), el llistó (Brachypodium retusum) i el llobí blau (Lupinus angustifolius). 

El les parts més altes de la Serra de Pradell, damunt de les calcàries micrítiques i 

dolomies hi abunda la garriga (Quercetum cocciferae). En aquests sectors culminals i 

rocosos la comunitat de garriga es considera com a vegetació climàcica, ja que les 

altres comunitats esclerofil·les no s’hi poden desenvolupar. L’espècie principal 

d’aquesta comunitat és el garric o coscoll (Quercus coccifera). Les principals espècies 

acompanyants són el llentiscle (Pistacia lentiscos), l’arítjol (Smilax aspera) i el romaní 

(Rosmarinus officinalis). En l’estrat herbaci apareix el llistó (Brachypodium retusum) 

acompanyat d’altres espècies com la roseta (Rubia peregrina) i la lleteresa vera 

(Euphorbia characias). 

Malgrat l’abundància de materials silícics cal destacar l’existència de brolles calcícoles 

en els contraforts de la Serra de Pradell en sòls rocallosos, prims i secs duran el 

període estival. La brolla calcicola dominant és la de romaní i bruc d’hivern (Erico- 

Thymelaeetum tinctoriae), formant una bosquina densa de poca alçada. Les espècies 

arbustives més destacades són el romaní (Rosmarinus officinalis), el bruc d’hivern 

(Erica multiflora), la bufalaga tinctòria (Thymelaea tinctoria), el llentiscle (Pistacea 

lentiscus), foixarda (Globularia alypum), albada (Anthyllis cytisoides)… L’estrat 

subarbustiu i herbaci està dominat pel llistó (Brachypodium retusum) i, en menor 

mesura, el timó (Thymus vulgaris). 

Herbassars 

Els herbassars i prats presenten un origen antròpic, normalment resultants de l’abandó 

dels conreus o a l’existència de pastures. Els herbassars existents són comunitats 

secundàries associades a l’inici del procés de successió natural, recolonitzant antics 

coreus o àrees cremades. Per tant, són comunitats temporals que tendeixen 

ràpidament cap a brolles i bosquines si no existeix una pastura continuada. En el 

terme de Duesaigües la superfície ocupada per aquestes comunitats disminueixen 

transformant-se en brolles silicícoles al desaparèixer la pastura. 




75 

La principal comunitat és el prat sabanoide d’albellatge (Hyparrhenietum hirtopubescentis) 

abunda en les proximitats del Mas de la Xurivia. Aquesta comunitat 

presenta dos estrats herbacis diferenciats, un superior amb albellatge (Hyparrhenia 

hirta), fonoll (Foeniculum vulgare) i ruda (Ruta angustifolia), i un estrat inferior dominat 

pel llistó (Brachypodium retusum) i altres herbes anuals. També cal destacar 

l’existència d’altres comunitats fragmentades de l’ordre Thero-Brachypodietalia. 

Vegetació aquàtica i higròfila 

La vegetació aquàtica i higròfila és abundant i destacada al principal cursos hídrics 

(barranc Reial), així com en els principals afluents (barranc dels Masos, barranc de la 

Xurivia, barranc del Coix...). 

En tolls i zones d’escassa corrent, així com en basses de reg, es desenvolupen les 

comunitats de petits cromòfits natants d’aigües dolces, de l’aliança Lemnion minoris, 

formant poblaments de llenties d’aigua. 

En sectors d’aigües corrents s’hi estableixen comunitats formada per herbassars 

subaquàtics d’hidròfits destaquen les comunitats de plantes submergides o amb fulles 

flotants de l’associació Potametum denso-nodosi, associació dominada per diferents 

especies de potamogetons (Potamogeton sp.) i els creixenars (Apietum nodiflori) 

associació dominada pel creixen bord (Apium nodiflorum), creixens de cavall (Veronica 

anagallis-aquàtica, V. beccabunga) i la menta (Mentha aquatica). 

Les comunitats helofítiques de les vores d’aigua o pròpies de sòls humits i sovint 

inundats de la classe Phragmitea australis es limiten a localitzacions puntuals al 

barranc Reial. Entre aquestes comunitats destaquen els canyissars (Typho- 

Schoenoplectetum tabernaemontani) que es localitzen en trams d’aigües lentes i les 

comunitats de grans càrex, jonqueres i altres herbes altes (Cirsio-Holoschoenetum). 

En els canyissars hi domina el canyís (Phragmites australis), la balca (Typha 

angustifolia, T. latifolia) i, en menor mesura, el plantatge d’aigüa (Alisma plantagoaquatica) 

i la jonça d’estany (Scirpus lacustris) entre d’altres. En les comunitats de 

càrex i jonqueres hi domina el jonc boval (Scirpus holoschoenus), menta boscana 

(Mentha longifolia) i capferrat (Cirsium monspessulanum). En els sectors alterats les 

comunitats helofítiques originals s’han vist substituïdes per el canyar (Arundini- 

Convolvuletum sepium) dominats totalment per la canya (Arundo donax). 

Entre les comunitats forestals de ribera destaquen la gatelleda (Carici-Salicetum 

catalaunicae) i l’albereda litoral o amb vinca (Vinco-Populetum albae). La gatalleda 

ocupa les lleres dels fons de barrancs amb sòls sempre inundats. El seu estrat arbori 

està dominat pel gatell (Salix cinerea) i l’avellaner (Corylus avellana). En l’estrat 

arbustiu hi domina l’esbarzer (Rubus ulmifolius) i el sanguinyol (Cornus sanguinea), 

mentre que l’estrat herbaci, molt desenvolupat està dominat per grans càrexs (Carex 

pendula, C. remota), cua de cavall (Equisetum telmateia) i fenàs de bosc 

(Brachypodium sylvaticum) 

La comunitat d’albareda litoral o amb vinca (Vinco-Populetum albae) apareix voltant les 

gatalledes, formant un segon cordó de vegetació de ribera, en sòls inundats 

esporàdicament. En l’estrat arbori hi domina el freixe de fulla estreta (Fraxinus 

angustifolia), i en menor mesura, l’àlber (Populus alba), l’om (Ulmus minor) i el 

pollancre (Populus nigra). En l’estrat arbustiu dominen les espècies lianoides com 

l’esbarzer (Rubus ulmifolius) i el romegueró (Rubus caesius), mentre que l’estrat 




76 

herbaci hi destaca la vinca (Vinca difformis), el fenàs de bosc (Brachypodium 

sylvaticum) i la sarriassa (Arum italicum). 

Vegetació arvense 

Entre els conreus s’hi desenvolupa una variada vegetació estretament relacionada 

amb els sistemes de cultiu. En els sectors de regadiu existeixen les comunitats de 

l’aliança Panico-Setarion, amb espècies com el xereix verd (Setaria viridis), el xereix 

glauc (S. glauca), la panissola (S. verticillata), la pota de gall (Echinochloa crus-galli), 

la forcadella (Digitaria sanguinalis), la verdolaga (Portulacca oleracea), la serrada 

(Cyperus rotundus), i els blets (Amaranthus ssp. p.) 

En els correus de secà o rarament irrigats, principalment oliveres i avellaners es 

desenvolupen les comunitats de l'aliança Diplotaxion erucoidis formades per males 

herbes xeròfiles com la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides), el màstec (Chondrilla 

juncea), el blet (Chenopodium album), la lleteresa de camp (Euphorbia segetalis), la 

rosella (Papaver rhoeas), la calcida (Cirsium arvense), entre d’altres. 

Vegetació ruderal 

La vegetació ruderal és la pròpia dels indrets més alterats, zones urbanes, marges de 

camins i carreteres. 

En els sòls calcigats (marges de camins, vores de fonts i indrets transitats i/o 

pasturats) s'hi desenvolupen comunitats de les aliançes Hordeion leporini i Polygonion 

avicularis. L'aliança Hordeion leporini pròpia de vores de camins i espais amb 

presència de bestiar està formada principalment per teròfits com el margall bord 

(Hordeum leporinum), la malva (Malva sylvestris), el trèvol blanc (Trifolium nigrescens), 

el panigroc (Anacyclus clavatus), i el plantatge (Plantago lagopus). 

L'aliança Polygonion avicularis és més pròpia de marges de carrers i carreteres 

formant herbassars dominats pel gram (Cynodon dactylon), el margall (Lolium 

perenne), el plantatge gros (Plantago major) i el passacamins (Polygonum aviculare). 

En els sectors amb residus orgànics es desenvolupa comunitats de terofítiques de 

l'aliança Chenopodion muralis. 

En solars, acumulacions de runam i altres indrets suburbans s'hi desenvolupen les 

comunitats de l'aliança Bromo-Oryzopsion miliaceae. Les especies més 

característiques d’aquesta aliança són l'olivarda (Inula viscosa) i el ripoll (Oryzopsis 

miliacea). 

Vegetació rupícola 

La vegetació rupícola es localitza principalment a la Serra de Pradell on sobreviu en 

replans i escletxes a les roques i cingleres, normalment amb un recobriment vegetal 

baix, degut a les dures condiciona ambientals. 

A la zona culminal, sobre les calcàries micrítiques i dolomies s’hi desenvolupen les 

comunitats calcícoles. La més notable és la comunitat fissurícola de salze de cingle 

(Hieracio laniferi-Salicetum tarraconensis), citada al Coll de la Teixeta. Aquesta 

comunitat, es troba privada del salze que li dona nom, encara que amb el conjunt 

d’espècies característiques de la comunitat, com la lletugueta llanosa (Hieracium 




77 

laniferum), el púdol menut (Rhamnus pumilus), la linària origanifolia (Linarium 

origanifolium ssp. cadevallii ) i el pèl de guilla (Festuca rubra). 

També apareixen altres comunitat calcícoles com a les esquerdes de les roques com 

Jasonio-Linarietum cadevalli i Melico-Saturejetum-fruticosae. En aquestes comunitats 

calcícoles hi abunda el te de roca (Jasonia saxatilis), el poniol (Satureja fruticosa), el 

polipodi (Polypodium vulgare), els crespinells (Sedum sp.) i els barretets (Umbilicus 

rupestris), entre d’altres. També hi tenen un paper destacat els líquens i les molses. 

En el tram basal de la Serra de Pradell, damunt els gresos i conglomerats s’hi 

estableixen poblaments de petites plantes dels replans i codines silícies (Bartramio- 

Polypodion serrulati). 

2.2.3. Vegetació i flora d’especial interès 

Les comunitats vegetals presents en el terme de Duesaigües conformen una diversitat 

d’hàbitats considerable. Entre aquests només es consideren hàbitats d'interès 

comunitari, inclosos a l’Annex 2 de la Directiva 92/43/UE, relativa a la conservació dels 

hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, els següents: 

Taula III. Hàbitats d’interès comunitari presents al terme de Duesaigües 

Codi 

Denominació 

(CHC50) 

Denominació 

Directiva Hàbitats 

42aa Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o garrigues 


(9540) 

42ac 

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles silicícoles, de 

terra baixa 


(9540) 

44h 

Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de 

la muntanya mitjana) 

Alberedes, salzedes i 

altres boscos de ribera 

(92A0) 

45c Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa 


(9340) 

45e Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs 


(9340) 

45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) 


(9340) 

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del DMAH (reajustant els límits a escala 1:2.000) 

Al mateix temps existeixen comunitats vegetals molt localitzades que són susceptibles 

de conformar un hàbitat d'interès comunitari. Malgrat tot, degut a la poca superfície 

que ocupen, no tenen prou entitat per conformar un hàbitat. 

Entre aquestes comunitats destaquen: 

• Herbassars subacuàtics d’hidròfits (Potametum denso-nodosi) 

• Creixenars (Apietum nodiflori) 

• Canyissars (Typho-Schoenoplectetum tabernaemontani) 

• Comunitats de grans càrex, jonqueres i altres herbes altes (Cirsio- 

Holoschoenetum) 

• Teixedes (Saniculo-Taxetum) 

• Comunitat fissurícola de salze de cingle (Hieracio laniferi-Salicetum 

tarraconensis) 

• comunitat calcícoles de les esquerdes de les roques (Jasonio-Linarietum 

cadevalli i Melico-Saturejetum-fruticosae). 




78 

• Poblaments de petites plantes dels replans i codines silícies (Bartramio- 


L’àmbit d’estudi conté una espècie de flora protegida inclosa en l’annex 1 de l’Ordre de 

5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a 

Catalunya. El teix (Taxus baccata), que es localitza a les capçaleres de barrancs 

ombrejats o roquers i penya-segats a la Serra de Pradell. 

2.3. FAUNA 

2.3.1. Descripció 

Per a caracteritzar la biodiversitat faunística s’ha procedit a realitzar un inventari de les 

espècies vertebrades existents al terme de Duesaigües. Els vertebrats són el grup més 

estudiat per la comunitat científica, i que per tant se’n disposen més dades. Les 

classes inventariades són els ocells, els amfibis, els rèptils, els peixos i els mamífers. 

L’inventari de les espècies s’ha confeccionat a partir de les cites recollides en el Banc 

de dades de biodiversitat (BIOCAT)8, realitzat pel Departament de Medi Ambient i 

Habitatge i la Universitat de Barcelona. Al mateix temps s’hi ha incorporat les dades 

existents procedents de diferents publicacions i anuaris, així com les espècies 

inventariades durant el treball de camp realitzat. S’han tingut en compte les citacions 

per els quadrants UTM 31TCF25 i 31CF26, que comprenen la totalitat del terme 

municipal, i zones adjacents. En l’inventari només s’han inclòs les espècies 

reproductores en el municipi de Duesaigües, amb reproducció segura, probable i 

possible, es a dir totes les especies reproductores potencials. 

Per tal de zonificar la distribució d’aquestes espècies sobre el territori s’han descrit 7 

hàbitats faunístics presents en el municipi: 

Rieres i barrancs: Inclou totes les rieres i torrents que discorren pel terme 

(barranc Reial, barranc dels Masos, barranc de la Xurivia, barranc del Coix, i 

els seus recs i torrents afluents). 

Conreus: Inclou els conreus de secà, els de regadiu i els camps abandonats o 

erms. 

Alzinars i carrascars: Boscos esclerofil·les dominats per l’alzina (Quercus ilex) o 

la carrasca (Quercus rotundifolia), situats a la vessant est de la Serra de 

Pradell. 

Pinedes: Pinedes de pi blanc, sovint formant boscos mixts amb alzines. 

Brolles i prats: Comprèn les principals formacions arbustives, així com els prats 

i herbassars, principalment prats sabanoides d’albellatge. 

Rocams i penya-segats: Formacions rocoses i penya-segats que apareixen 

principalment a la vessant est de la Serra de Pradell. 

Medi antròpic: Compren tots els sectors fortament humanitzats, especialment 

les zones urbanes, i els entorns immediats de les masies i edificacions aïllades. 

També s’hi ha inclòs les pedreres i les àrees revegetades associades a la 

carretera N-420. 

8 http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html 




79 

Nom Nom científic 

Rieres i 

basses 

Conreus 



Distribució per hàbitats faunístics Estatus legal 

Alzinars i 

carrascars 

OCELLS 

Perdiu roja Alectoris rufa █ █ III/1 VU 

Voltor comú* Gyps fulvus █ B I NT 

Àguila marcenca Circaetus gallicus █ █ █ █ █ C I NT 

Astor Accipiter gentilis █ █ C NT 

Esparver Accipiter nisus █ █ C LC 

Àguila daurada* Aquila chrysaetos █ █ B I NT 

Àguila cuabarrada* Hieraaetus fasciatus █ █ A I EN 

Xoriguer comú Falco tinnunculus █ C LC 

Falcó pelegrí Falco peregrinus █ █ █ B I NT 

Colom roquer Columba livia █ █ █ II/2 II/1 LC 

Tudó Columba palumbus █ █ █ █ III/1 LC 

Tórtora turca Streptopelia decaocto █ █ █ █ II/2 LC 

Tórtora Streptopelia turtur █ █ █ █ II/2 VU 

Cucut Cuculus canorus █ █ █ █ D LC 

Òliba Tyto alba █ █ C NT 

Xot Otus scops █ █ █ █ C NT 

Mussol comú Athene noctua █ █ C NT 

Gamarús Strix aluco █ █ C LC 

Duc Bubo bubo █ █ B I LC 

Ballester Apus melba █ D LC 

Falciot negre Apus apus █ █ █ D LC 

Abellerol Merops apiaster █ █ D LC 

Puput Upupa epops █ █ █ D LC 

Colltort Jynx torquilla █ █ █ █ C NT 

Picot verd Picus viridis █ █ █ █ █ D LC 

Picot garser gros Dendrocopos major █ █ █ D LC 

Cogullada vulgar Galerida cristata █ █ D NT 

Cogullada fosca Galerida theclae █ █ █ D I LC 

Cotoliu Lullula arborea █ █ █ █ D I LC 

Alosa vulgar Alauda arvensis █ █ LC 

Oreneta vulgar Hirundo rustica █ █ █ D LC 

Oreneta cuablanca Delichon urbicum █ █ █ D LC 

Oreneta cua-rogenca Hirundo daurica █ █ █ D NT 

Roquerol Ptyonoprogne rupestris █ D LC 

Trobat Anthus campestris █ █ █ D I LC 

Cuereta torrentera Motacilla cinerea █ D NT 

Cuereta blanca Motacilla alba █ █ █ D LC 

Cargolet Troglodytes troglodytes █ █ █ █ █ D LC 

Pinedes 

Brolles i 

prats 

Rocams i 

penyasegats 

Ambient 

antròpic 

Llei 

22/2003 

Directiva 

Hàbitats 

Directiva 

Aus 

Estat de 

conservació 

(UICN)


80 


Rieres i 

basses 

Conreus 




Alzinars i 

carrascars 

Pit-roig Erithacus rubecula █ █ █ █ █ D LC 

Rossinyol Luscinia megarhynchos █ █ █ █ █ █ D LC 

Cotxa fumada Phoenicurus ochruros █ █ █ █ D LC 

Bitxac comú Saxicola torquatus █ █ █ █ D LC 

Còlit ros Oenanthe hispanica █ █ D NT 

Còlit negre Oenanthe leucura █ █ C I NT 

Merla blava Monticola solitarius █ D LC 

Merla Turdus merula █ █ █ █ █ █ II/2 LC 

Griva Turdus viscivorus █ █ █ █ II/2 LC 

Rossinyol bord Cettia cetti █ █ D LC 

Trist Cisticola juncidis █ █ █ █ █ D LC 

Bosqueta vulgar Hippolais polyglotta █ █ █ █ D LC 

Tallarol de casquet Sylvia atricapilla █ █ █ █ █ D LC 

Tallarol capnegre Sylvia melanocephala █ █ █ █ █ D LC 

Tallareta cuallarga Sylvia undata █ █ █ █ D I LC 

Tallarol de garriga Sylvia cantillans █ █ █ █ █ D LC 

Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli █ █ D LC 

Bruel Regulus ignicapillus █ █ D LC 

Papamosques gris Muscicapa striata █ █ █ █ █ D NT 

Mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus █ █ █ D LC 

Mallerenga emplomallada Parus cristatus █ █ D LC 

Mallerenga petita Parus ater █ █ D LC 

Mallerenga blava Parus caeruleus █ █ █ █ D LC 

Mallerenga carbonera Parus major █ █ █ █ █ █ D LC 

Raspinell comú Certhia brachydactyla █ █ █ █ D LC 

Oriol Oriolus oriolus █ █ D LC 

Capsigrany Lanius senator █ █ D NT 

Gaig Garrulus glandarius █ █ █ LC 

Garsa Pica pica █ █ █ █ █ LC 

Gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax █ █ C I NT 

Corb Corvus corax █ █ █ LC 

Estornell vulgar Sturnus vulgaris █ █ █ █ █ █ LC 

Estornell negre Sturnus unicolor █ █ █ █ █ █ LC 

Pardal comú Passer domesticus █ █ █ █ LC 

Pardal xarrec Passer montanus █ █ █ █ NT 

Pardal roquer Petronia petronia █ █ █ D LC 

Pinsà comú Fringilla coelebs █ █ █ D LC 

Gafarró Serinus serinus █ █ █ █ █ █ D LC 

Verdum Carduelis chloris █ █ █ █ █ D LC 

Pinedes 

Brolles i 

prats 

Rocams i 

penyasegats 

Ambient 

antròpic 

Llei 

22/2003 

Directiva 

Hàbitats 

Directiva 

Aus 

Estat de 

conservació 

(UICN)


81 


Rieres i 

basses 

Conreus 




Alzinars i 

carrascars 

Pinedes 

Brolles i 

prats 

Rocams i 

penyasegats 

Ambient 

antròpic 

Llei 

22/2003 

Directiva 

Hàbitats 

Directiva 

Aus 

Estat de 

conservació 

(UICN) 

Cadarnera Carduelis carduelis █ █ █ █ █ D LC 

Passarell comú Carduelis cannabina █ █ D LC 

Gratapalles Emberiza cirlus █ █ D LC 

Sit negre Emberiza cia █ █ █ █ D LC 

Hortolà Emberiza hortulana █ █ █ D I LC 

Cruixidell Emberiza calandra █ LC 

PEIXOS 

Barb cua-roig Barbus haasi █ V VU 

Madrilla Chondrostoma miegii █ II LC 

Carpa Cyprinus carpio █ Introduïda 

Perca americana Micropterus salmonoides █ Introduïda 

AMFIBIS 

Tòtil Alytes obstetricans █ █ D IV NT 

Gripau comú Bufo bufo █ █ █ █ D LC 

Granota verda Pelophylax perezi █ █ █ V LC 

Reineta Hyla meridionalis █ D IV NT 

RÈPTILS 

Dragó comú Tarentola mauritanica █ █ █ █ █ D LC 

Sargantana de cua llarga Psammodromus algirus █ █ █ █ █ █ █ D LC 

Sargantana cua-roja Acanthodactylus erythrurus █ █ █ █ █ D LC 

Llangardaix ocel·lat Lacerta lepidus █ █ █ █ C LC 

Sargantana ibèrica Podarcis hispanica █ █ █ █ D LC 

Vidriol Anguis fragilis █ █ █ D IV LC 

Serp de ferradura Hemorrhois hippocrepis █ █ █ █ D IV LC 

Serp verda Malpolon monspessulanus █ █ █ █ █ D LC 

Serp blanca Rhinechis scalaris █ █ █ █ D LC 

Serp d’aigua Natrix maura █ D LC 

Escurço ibèric Vipera latasti █ █ █ █ █ D NT 

MAMÍFERS 

Musaranya comuna Crocidura russula █ █ █ █ LC 

Musaranya nana Suncus etruscus █ █ █ █ LC 

Esquirol Sciurus vulgaris █ █ D LC 

Rata cellarda Eliomys quercinus █ █ █ █ LC 

Ratolí de bosc Apodemus sylvaticus █ █ █ █ █ █ LC 

Rata comuna Rattus norvegicus █ █ █ LC 

Ratolí domèstic Mus domesticus (musculus) █ █ LC 

Ratolí mediterrani Mus spretus █ █ █ █ LC 

Rata d’aigua Arvicola sapidus █ █ VU 

Talpó comú Microtus duodecimcostatus █ █ █ LC


82 


Rieres i 

basses 

Conreus 




Alzinars i 

carrascars 

Ratapinyada petita de ferradura Rhinolophus hipposideros █ █ █ █ █ C II DD 

Ratapinyada gran de ferradura Rhinolophus ferrumequinum █ █ █ █ █ C II DD 

Ratapinyada de musell llarg Myotis myotis █ █ █ █ C II DD 

Ratapinyada de cova Miniopterus schreibersii █ █ █ █ C II DD 

Conill Oryctolagus cuniculus █ █ LC 

Mostela Mustela nivalis █ █ █ █ █ █ D DD 

Fagina Martes foina █ █ █ █ █ LC 

Teixó Meles meles █ █ █ █ █ LC 

Geneta Genetta genetta █ █ █ █ V LC 

Guilla Vulpes vulpes █ █ █ █ █ LC 

Porc senglar Sus scrofa █ █ █ LC 

* Espècie estival no reproductora, o reproductor fora del terme municipal. 

Llei 22/2003, del 4 de juliol, de protecció dels animals, modificada per la Llei 12/2006. 

Pinedes 

Brolles i 

prats 

Rocams i 

penyasegats 

Directiva 92/43/CE, del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora salvatge; modificada per la Directiva 

97/62/CE, per la qual s’adapta al progrés científic i tècnic. 

• Annex II: espècies d’interès comunitari que per a la seva conservació és necessari designar zones especials de conservació. 

• Annex IV: espècies d’interès comunitari que requereixen d’una protecció estricta. 

• Annex V: espècies que la seva recollida o explotació poden ser objecte de mesures de gestió. 

Directiva 79/409/CE, del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres; modificada per la Directiva 91/244/CEE i la Directiva 97/49/CE. 

• Annex I: espècies objecte de mesures de conservació dels seus hàbitats, per tal d’assegurar la seva supervivència i la seva reproducció en les seves àrees 

de distribució. 

• Annex II: espècies cinegètiques a tots els estats membres (Annex II/1), i en certs estats membres (II/2). 

• Annex III: espècies subjectes a regulacions específiques (espècies cinegètiques) 

Categories estat de conservació (UICN): EN, en perill; VU, vulnerable; NT, propera a l’amenaça; LC, preocupació menor; DD, dades insuficients. 

• Ocells a partir de: ESTRADA, J., PEDROCCHI, V., BROTONS, L., HERRANDO, S. (Eds.). 2004. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. 

Institut Català d’Ornitologia (ICO) – Lynx Edicions. Barcelona. 

• Mamífers a partir de: PALOMO, L. J. & GISBERT, J. 2002. Atlas de los mamíferos terrestres de España. MMA, SECEM-SECEMU. Madrid. 

• Peixos a partir de DOADRIO, I. (Ed.) 2001. Atlas y libro rojo de los peces continentales de España. Dirección General de Conservación de la Naturaleza – 

Museo Nacional de Ciencias Naturales. Madrid. 

• Amfibis i rèptils a partir de: PLEGUEZUELOS, J.M.; MÁRQUEZ, R. i LIZANA, M. (Eds.) 2002. Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de España. 

Dirección General de Conservación de la Naturaleza – Asociación Herpetológica Española. Madrid. 

Ambient 

antròpic 

Llei 

22/2003 

Directiva 

Hàbitats 

Directiva 

Aus 

Estat de 

conservació 

(UICN)


83 

Seguidament es mostra una taula amb el número d’espècies presents en cada hàbitat 

faunístic, així com també l’índex de biodiversitat associat. 

Taula IV: Presència d’espècies per els diferents hàbitats faunístics. 

Hàbitats faunístics 

Rieres i 

barrancs 

Conreus 

Alzinars i 

carrascars 

Pinedes Brolles 

Rocams 

i penyasegats 

Ambient 

antròpic 

Ocells 26 55 43 45 53 26 22 

Peixos 4 - - - - - - 

Amfibis 4 3 - - 1 - 2 

Rèptils 6 7 9 7 9 5 4 

Mamífers 6 15 16 16 14 6 9 

Total espècies 46 80 68 68 77 37 37 

Superfície hàbitat faunístic (ha) 33,31 237,49 224,97 297,78 572,6 20,88 63,87 

Índex de biodiversitat per 

hàbitats faunístics 


1,38 0,34 0,30 0,23 0,13 1,77 0,58 

D’aquesta taula de resultats s’observa que l’hàbitat faunístic que acull més espècies es 

el format pel conjunt de conreus. Els hàbitats faunístics amb menys quantitat 

d’espècies són els rocams i penya-segats, i el medi antròpic. 

En canvi tenint en compte l’índex de biodiversitat per els diferents hàbitats faunístics, 

que relaciona el número d’espècies presents en funció de la superfície, els resultats 

són diferents. Els hàbitats faunístics amb índex de biodiversitat més elevat són, per 

ordre, els rocams i penya-segats, les brolles i l’ambient antròpic. 

2.3.2. Fauna prioritària 

Per tal de determinar quina fauna és prioritària alhora de plantejar la conservació dels 

seus hàbitats faunístics s’ha tingut en compte la següent legislació comunitària en 

matèria de conservació de les espècies: 

Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i 

flora, i la corresponent adaptació al progrés científic i tècnic (Directiva 

97/62/CE). La Directiva Hàbitats definex les espècies d’interès comunitari com 

aquelles que estiguin el perill, siguin vulnerables, rares o endèmiques. Les 

espècies incloses en l’Annex II són considerades d’interès comunitari, que per 

la seva conservació én necessaria la designació de zones especials de 

conservació. Així mateix en l’Annex IV s’inclouen aquelles espècies que 

requereixen una protecció estricta. 

Directiva 79/409/CEE, del Consell, relativa a la conservació de les aus 

silvestres. Aquesta directiva aprovada l’any 1979, defineix en l’Annex I les 

espècies ornítiques que han de ser objecte de mesures especials en quan al 

seu hàbitat, amb la finalitat d’assegurar la seva supervivència i la seva 

reproducció en la seva àrea de distribució. Els corresponents annexos han 

estat modificats per les directives 91/244/CE i 99/497CE. 




84 

A continuació consten totes les espècies d’interès comunitari presents al terme 

municipal de Duesaigües, acompanyades de la seu estatus UICN 9 i del seus hàbitats 

faunístics principals: 

Taula V: Espècies incloses en la Directiva Hàbitats (Annex II i IV) 

Nom català Nom científic 

Directiva 

Hàbitats 

Estatus 

UICN 

Hàbitats faunístics principals 

Madrilla Chondrostoma miegii II LC Rieres 

Tòtil Alytes obstetricans IV NT Rieres, conreus 

Reineta Hyla meridionalis IV NT Rieres 

Vidriol Anguis fragilis IV LC Rieres, conreus, alzinars 

Serp de ferradura Hemorrhois hippocrepis IV LC Alzinars, pinedes, brolles, penya-segats 

Ratapinyada petita de 

ferradura 

Rhinolophus hipposideros II DD Alzinars, pinedes, brolles, penya-segats, antròpic 

Ratapinyada gran de 

ferradura 

Rhinolophus ferrumequinum II DD Alzinars, pinedes, brolles, penya-segats, antròpic 

Ratapinyada de musell 

llarg 

Myotis myotis II DD Alzinars, pinedes, brolles, penya-segats 

Ratapinyada de cova 


Miniopterus schreibersii II DD Alzinars, pinedes, brolles, penya-segats 

Taula VI: Espècies incloses en la Directiva Aus (Annex I). 

Nom català Nom científic 

Directiva 

Aus 

Estatus 

UICN 

Hàbitats faunístics principals 

Voltor comú* Gyps fulvus I NT Penya-segats 

Àguila marcenca Circaetus gallicus I NT 

Conreus, alzinars, 

penya-segats 

pinedes, brolles, 

Àguila daurada* Aquila chrysaetos I NT Brolles, penya-segats 

Àguila cuabarrada* Hieraaetus fasciatus I EN Brolles, penya-segats 

Falcó pelegrí Falco peregrinus I NT Alzinars, brolles, penya-segats 

Duc Bubo bubo I LC Brolles, penya-segats 

Cogullada fosca Galerida theclae I LC Conreus, brolles i penya-segats 

Cotoliu Lullula arborea I LC Conreus, alzinars, pinedes, brolles 

Trobat Anthus campestris I LC Conreus, brolles i penya-segats 

Còlit negre Oenanthe leucura I NT Brolles i penya-segats 

Tallareta cuallarga Sylvia undata I LC Alzinars, pinedes, brolles, penya-segats 

Gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax I NT Brolles, penya-segats 

Hortolà Emberiza hortulana I LC Alzinars, brolles, penya-segats 

* espècie estival no nidificant al terme 


9 Categories UICN: EN, en perill; VU, vulnerable; NT, propera a l’amenaça; LC, preocupació menor; DD, dades 

insuficients. 




85 

2.4. ESPAIS DE PROTECCIÓ I D’INTERÈS NATURAL CATALOGATS 

2.4.1. L’espai natural serres de pradell – l’argentera 

L’Espai Natural Serres de Pradell – L’Argentera és present al municipi de Duesaigües. 

Aquest espai també comprèn territoris dels municipis de l’Argentera, a la comarca del 

Baix Camp, i de Pradell de la Teixeta, a la comarca del Priorat. Compta amb una 

superfície total de 196,33 ha, 69,19 ha de les quals pertanyen a Duesaigües. 

El PEIN té els orígens en la determinació legal que fa el capítol III (articles 15 al 20) de 

la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals. Aquesta Llei ha estat modificada per 

la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de 

modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 

12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de 

la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental. 

D'altra banda, el PEIN és un instrument de planificació territorial, amb categoria de pla 

territorial sectorial, i s'equipara a altres instruments d'aquest tipus que es deriven de la 

Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. 

D'acord amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals, els objectius 

fonamentals del PEIN són dos. D'una banda, el PEIN estableix una xarxa d'espais 

naturals representativa de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica del territori de 

Catalunya. D'altra banda, es dóna una protecció bàsica a aquestes zones mitjançant 

les normes del PEIN, que estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la 

totalitat del seu àmbit. 

L’Espai Natural Serres de Pradell – L’Argentera és un espai singular, situat al nord de 

la serra de Pradell-Argentera, prolongació septentrional del sistema de Llaberia- 

Colldejou. La zona presenta un bon grup d’unitats de vegetació pròpia de la muntanya 

mediterrània silícia, i en especial d’algunes comunitats vegetals extremadament 

singulars. L’indret del Coll de la Teixeta comprèn una àrea formada bàsicament per 

materials silicis. Les roques triàsiques, com els gresos de Buntsandstein formen 

relleus d’especial interès paisatgístic. La presència d’excepcionals teixedes (Saniculo- 

Taxetum) dins el domini de l’alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum) 

justifica l’inclusió d’aquest espai en el PEIN. 

La teixeda sobre sòls sense carbonats és una bosquina que ocupa una posició 

excepcional en aquestes terres. Cal destacar el desenvolupament d’algunes 

comunitats rupícules ben particulars de la zona, com les comunitats pròpies dels 

replans i codines silícies (amb poblaments de petites plantes, Bartramio-Polypodion 

serrulati). Les roques silícies d’aquest espai serven una rica flora criptògamica amb 

algunes espècies de plantes inferiors molt rares a tot Catalunya. 

El PEIN estableix una xarxa d’espais naturals representatius de l'àmplia varietat 

d'ambients i formacions presents a Catalunya. Aquests espais sovint estan associats a 

un pla especial de protecció, mitjançant el qual s’estableixen normes de protecció i 

d’ordenació del territori. L’espai natural Serres del Pradell – L’Argentera compta amb 

aquesta figura, aprovada definitivament l’any 2004. 




86 

2.5. CONNECTIVITAT ECOLÒGICA 

L’activitat humana ha comportat la transformació del territori provocant la fragmentació 

dels hàbitats naturals i seminaturals, amb una pèrdua directa de la superfície dels 

diferents hàbitats i el seu aïllament, i alhora una transformació qualitativa de les 

tessel·les resultants, degut a l’efecte vorada. 

Els connectors ecològics i paisatgístics es defineixen a partir de la interpretació 

funcional del medi natural i del paisatge. Són aquells espais o elements del territori que 

permeten els desplaçaments i la dispersió dels organismes i els fluxos de matèria i 

d'energia mitjançant el contacte entre àrees ecològiques funcionals amb límits 

permeables. Per tant aquests espais contribueixen al manteniment de la funcionalitat 

ecològica del territori, consolidant la xarxa ecològica. 

Es poden diferenciar dues tipologies principals d’elements territorials que actuen de 

lligam i de relació entre els diferents espais d’interès ecològic i paisatgístic. Aquests 

elements de connectivitat contenen "punts crítics", és a dir, punts on es detecten els 

efectes negatius de la pressió urbana i de les infraestructures sobre la funcionalitat 

ecològica dels sistemes naturals. 

El sector de connectivitat ecològica i paisatgística es defineix en funció de la matriu 

territorial general, mentre que els corredors ecològics es delimiten en funció dels 

requeriments de desplaçament o de distribució de determinades espècies diana o dels 

requeriments d’un determinat flux. 

El terme de Duesaigües presenta una àmplia matriu agroforestal que garanteix la 

connectivitat ecològica i paisatgística dels diferents elements naturals del territori. Dins 

de la matriu agroforestal s’hi insereixen les diferents tessel·les agrícoles, així com les 

tessel·les més alterades per acció antròpica (nuclis urbans, pedreres, construccions 

ramaderes...). 

El conjunt de la matriu forestal es considera sector de connectivitat ecològica i 

paisatgística. En aquest sentit es manifesta l’Avantprojecte del Pla territorial parcial del 

Camp de Tarragona que considera tot el sòl no urbanitzable de Duesaigües com a Sòl 

de Protecció Especial, diferenciant l’àmbit de l’EIN Pradell-l’Argentera, com a PEIN i/o 

Xarxa Natura 2000, i la resta del sòl no urbanitzable com a Sòl de valor natural i de 

connexió. 

L’Avantprojecte del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona defineix els espais 

d’interès natural, elaborant una proposta d’espais de valor comarcal o regional i 

connectors territorials. En aquesta proposta la major part del terme de Duesaigües 

s’inclou dins l’espai Escornalbou-Puigpedregós (codi 12), identificat com a espai 

connector. També es defineix l’espai Puigmarí, Puigvoltor i embassament de 

Riudecanyes (codi 13) com a espai de valor natural. Aquest espai compren l’extrem 

sud-est del terme de Duesaigües. 




87 

A continuació es descriuen les característiques del sector de connectivitat ecològica i 

paisatgística i dels dos corredors ecològics lineals principals: 

Taula VII. Connectors ecològics 

Connectors ecològics Localització Descripció Punts crítics 

Sector de 

connectivitat 

ecològica i 

paisatgística 

Matriu 

agroforestal 

Mosaic agroforestal que 

ocupa tot el terme 

municipal. 

Comprèn els sectors 

muntanyosos i els fons de vall. 

Aquest sector de connectivitat 

està inclòs dins del l’espai 

Escornalbou-Puigpedregós (codi 

12) definit a l’Avantprojecte del 

PTPCT. Aquest espai permet el 

manteniment de la connectivitat 

entre les Muntanyes de Prades i 

la Serra de Llaberia. L’EIN Serra 

de Pradell-l’Argentera s’integra 

dins d’aquest sector de 

connectivitat. 

Curs hídric que permet connectar 

Carretera N-420 

Línia de ferrocarril 

Barcelona-Flix 

Carretera de Duesaigües 

(T-313) 

Carretera de Duesaigües a 

l’Argentera (T-343) 

Parcs eòlics (Lo Vedat del 

Pany, Les Forgues) 

Pedrera del Puigmarí 

Nucli urbà de Duesaigües 

Principal corredor els sectors muntanyosos del 

Barranc ecològic lineal que nord del terme (Coll de la Carretera N-420 

dels Masos travessa el terme de Teixeta, Les Freixes, sector nord 

nord a sud. 

de la Serra de Pradell..) amb el 

Corredors 

Barranc Reial. 

ecològics 

Curs hídric que permet connectar 

Barranc 

Reial 

Corredor ecològic lineal 

que travessa el terme 

d’est a oest, al sud del 

el sector sud de la Serra de 

Camí Reial 

l’Argentera i el Barranc dels 

Camí de Velles 

Masos amb el Pantà de 

nucli de Duesaigües. Riudecanyes 

Riudecanyes. 

i la riera de 

Font: Elaboració pròpia. 

2.6. ESPAIS D’ESPECIAL INTERÈS ECOLÒGIC 

En el municipi de Duesaigües existeixen espais d’especial interès ecològic determinat 

a partir de la presència d’hàbitats i espècies d’interès comunitari, el seu grau de 

protecció i conservació, el seu valor connector i la presència d’espècies protegides. A 

continuació es detallen els espais d’especial interès ecològic: 

Taula VIII. Espais d’interès ecològic existents a Maià de Montcal. 

Codi Espai Superfície (m 2 ) 

1 EIN Serres de Pradell-l’Argentera 66,81 

2 Vessant est de la Serra de Pradell 219,63 

3 Cursos hídrics principals 33,18 

4 Carrascars de les Escomes 31,14 

5 Pinedes de les Galaupes i la Cresta del Coix 154,75 

TOTAL 505,51 

Font: Elaboració pròpia. 

Els espais d’interès ecològic ocupen una superfície total de 505,51 ha que representa 

el 34,83 % del terme municipal de Duesaigües. 

A continuació s’inclouen les fitxes descriptives dels diferents espais d’especial interès 

ecològic. 




ESPAI D’INTERÈS ECOLÒGIC – 1 EIN SERRES DE PRADELL-L’ARGENTERA 

Espai delimitat a partir de l’àmbit de l’EIN Serres de 

Pradell-L’Argentera, inclosa al PEIN. Aquest espai 

representa la prolongació septentrional del sistema de 

Llaberia-Colldejou. 

SUPERFÍCIE: 66,81 ha 

FIGURES DE PROTECCIÓ 

PEIN: Inclòs en l’EIN Serres de Pradell- 

L’Argentera. 

ESTAT DE CONSERVACIÓ 

El sector forestal dominat per alzinars presenta un bon 

estat de conservació. En les fondalades i obagues es 

conserven retalls de teixedes, mentre que en els 

penya-segats existeixen comunitats pròpies de 

codines calcàries i silicícoles. 

HÀBITATS 

HÀBITATS PRESENTS (CHC50) 

Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) muntanyencs (45e) 

Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa (45c) 

Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) (45f) 

88 

Garrigues de coscoll (Quercus coccifera), sense plantes termòfiles o gairebé, d'indrets secs, sovint rocosos, de terra baixa i de 

l'estatge submontà (32t) 

Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria)..., 

calcícoles de terra baixa (32u) 

HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI (Annex I Directiva Hàbitats) 

Alzinars i carrascars (9340) 

VEGETACIÓ 

Les masses forestals existents s’emmarquen dins dels boscos esclerofil·les mediterranis (Quercion ilicis). En l’espai es distingeixen tres 

tipologies diferenciades: l’alzinar muntanyenc (Asplenio-Quercetum ilicis), situat a les parts més elevades i encarades al nord del sector 

de Los Socarrats, l’alzinar mediterrani (Viburno-Quercetum ilicis), al nord-est de l’espai, i el carrascar (Quercetum rotundifoliae), situat a 

les parts baixes orientades a l’est de la capçalera del barranc de la Xurivia. 

Entre les bosquines destaquen les excepcionals teixedes (Saniculo-Taxetum) situades en les fondalades de barrancs i peus de rocam, 

amb peus de teix (Taxus. Baccata). També abunden la garriga (Quercetum cocciferae) a les parts més altes de la Serra de Pradell 

damunt de calcàries micrítiques i dolomies. En els terrenys silicis hi domina la brolla d'estepes i bruc boal (Cisto-Sarothamnetum 

catalaunici), mentre que en els sectors més elevats s’hi estableix la brolla silicícola d’estepa muntanyenca i tamborino (Pteridio- 

Lavanduletum pedunculatae). 

Cal destacar també l’existència de vegetació rupícola en replans i escletxes a les roques i cingleres. A la zona culminal s’hi estableixen 

les comunitats calcícoles com la comunitat fissurícola de salze de cingle (Hieracio laniferi-Salicetum tarraconensis). També hi són 

abundants les comunitats calcícoles Jasonio-Linarietum cadevalli i Melico-Saturejetum-fruticosae. En el tram basal de la Serra de 

Pradell, damunt els gresos i conglomerats s’hi estableixen poblaments de petites plantes dels replans i codines silícies (Bartramio- 


FAUNA 

Directiva Aus (Annex I) Directiva Hàbitats (Anex II i IV) Altres espècies d’interès 

Voltor comú (Gyps fulvus)* 

Àguila marcenca (Circaetus gallicus) 

Àguila daurada (Aquila chrysaetos)* 

Tòtil (Alytes obstetricans) 

Vidriol (Anguis fragilis) 

Serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) 

Tórtora (Streptopelia turtur) 

Colltort (Jynx torquilla) 

Cogullada vulgar (Galerida cristata) 




Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)* 

Falcó pelegrí (Falco peregrinus) 

Duc (Bubo bubo) 

Cogullada fosca (Galerida theclae) 

Cotoliu (Lullula arborea) 

Trobat (Anthus campestris) 

Còlit negre(Oenanthe leucura) 

Tallareta cuallarga (Sylvia undata) 

Gralla de bec vermell (Pyrrhocorax 

pyrrhocorax) 

Hortolà (Emberiza hortulana) 

* Nidificant fora del terme municipal 

INTERÈS CONNECTOR 

89 

Ratapinyada petita de ferradura (Rhinolophus 

hipposideros) 

Ratapinyada gran de ferradura (Rhinolophus 

ferrumequinu) 

Ratapinyada de musell llarg (Myotis myotis) 

Ratapinyada de cova (Miniopterus schreibersii) 

Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) 

Còlit ros (Oenanthe hispanica) 

Capsigrany (Lanius senator) 

Escurço ibèric (Vipera latasti) 

Mostela (Mostela nivalis) 

L’espai situat entre l’EIN Muntanyes de Prades i l’EIN Serra de Llaberia actua com a stepping stones, és a dir, representa una 

localització discreta d’hàbitats similars que serveix com a lloc per efectuar escales en els moviments dispersius de diferents espècies 

animals, especialment del grup de les aus. 

PRINCIPALS AMENACES 

Presència de parcs eòlics situats al nord de l’espai. 

La nova traça de la carretera N-420, i els nusos viaris associats limiten la connectivitat de l’espai. 

VALORACIÓ GENERAL DE L’ESPAI 

Espai destacat per a la diversitat de comunitats vegetals, amb un bon exponent de comunitats rupícoles, tant de codina calcària com 

silícia. També són destacades les teixedes (Saniculo-Taxetum) situades en les fondalades de barrancs i peus de rocam. Aquesta 

diversitat d’ambients propicia un bon refugi per a la fauna, on destaquen els penya-segats amb la presència de multitud d’espècies 

d’interès comunitari (directives Aus i Hàbitats), com ara el falcó pelegrí, el duc, el trobat, el còlit negre, la gralla de bec vermell, la serp 

de ferradura i diverses espècies de quiròpters. Darrerament cal destacar la desaparició com a nidificant d’algunes espècies rapinyaires, 

com és el cas de l’àguila cuabarrada. L’espai presenta interès connector com a steeping stones situat entre l’EIN Muntanyes de Prades 

i l’EIN Serra de Llaberia. 

ANNEX FOTOGRÀFIC 

Penya-segats de la serra de Pradell Alzinar muntanyenc situat al sud de la N-420 




ESPAI D’INTERÈS ECOLÒGIC – 2 VESSANT EST DE LA SERRA DE PRADELL 

Espai situat al peu de la Serra de Pradell, delimitat a 

partir del límit de l’EIN cap a l’est. 



- 


El sector forestal dominat per alzinars presenta un bon 

estat de conservació. La resta d’hàbitats existents 

presenten un alt grau de naturalitat. Dins l’espai no s’hi 

desenvolupen activitats que puguin perjudicar els 

valors naturals de l’espai. 

HÀBITATS 


90 

Alzinars (boscos o màquies de Quercus ilex) de terra baixa (45c) 


Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles silicícoles, de terra baixa (42ac) 

Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria)..., 

calcícoles de terra baixa (32u) 

Matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa (32n) 

Prats sabanoides d'albellatge (Hyparrhenia hirta), de vessants solells de les contrades marítimes (32n) 



Pinedes mediterrànies (9540) 

VEGETACIÓ 

L’alzinar mediterrani (Viburno-Quercetum ilicis), és la comunitat forestal que domina el sector nord de l’àmbit. Al sector sud es 

conserven retalls de carrascars (Quercetum rotundifoliae). Les brolles calcícoles de romaní (Erico-Thymelaeetum tinctoriae) són 

abundants en el sector central, mentre que les brolles silicícoles (Cisto-Sarothamnetum catalaunici) apareixen puntualment a tot el 

sector. La comunitat de prats albellatge (Hyparrhenietum hirto-pubescentis) queda limitades als sectors més pròxims al Tros de la 

Xurivia. 

A diferència del En aquest àmbit la vegetació rupícola presenta poca rellevància, a diferència del bloc elevat de la Serra de Pradell 

(inclòs a l’EIN). 

FAUNA 




Falcó pelegrí (Falco peregrinus) 

Duc (Bubo bubo) 










hipposideros) 


ferrumequinu) 






Oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) 

Còlit ros (Oenanthe hispanica) 








L’àmbit considerat, situat annexat a l’EIN Serra de Pradell-l’Argentera, permet millorar les condicions de connectivitat de l’àmbit inclòs al 

PEIN. D’aquesta manera la vessant est de la Serra de Pradell s’afegeix a l’àmbit de l’EIN millorant així la funció de stepping stones 

entre l’EIN Muntanyes de Prades i l’EIN Serra de Llaberia. 


91 

Presència de parcs eòlics situats al nord de l’espai. 

La nova traça de la carretera N-420, i els nusos viaris associats limiten la connectivitat de l’espai. 


La situació de naturalitat de l’espai permet actuar de zona tampó o cinturó esmorteïdor de les zones més vulnerables de la Serra de 

Pradell. A nivell de vegetació l’espai compta amb masses d’alzinars i carrascars amb un bon estat de conservació. La resta d’habitats 

presenten un alt grau de naturalitat, estant poc afectats per l’acció antròpica. La vegetació i la fauna existent presenten, globalment, un 

menor interès natural respecte les parts culminals de la Serra de Pradell. Malgrat tot existeixen hàbitats i espècies animals d’interès 

comunitari. 

Es considera que aquest espai permet millorar les condicions de connectivitat de l’EIN Serra de Pradell-l’Argentera. 


Alzinars meditarranis al peu dels penya-segats de la Serra de Pradell 




ESPAI D’INTERÈS ECOLÒGIC – 3 CURSOS HÍDRICS PRINCIPALS 

Espais lineals associats als curos hídrics principals 

(barranc Reial i barranc dels Masos), i els seus 

principals afluents. 

El barranc de Reial travessa el municipi d’oest a est 

just al sud del nucli de Duesaigües. El barranc dels 

Masos travessa el terme de nord a sud fins a 

desembocar al barranc Reial. 

En aquests espais s’hi conserven retalls de 

vegetació de ribera, així com comunitats forestals 

pròpies de les fondalades, amb retalls d’alzinar 

mediterrani. 



Domini públic hidràulic. 


Els cursos fluvials existents s’han vist afectats per 

les activitats agrícoles, quedant limitats a l’amplada 

de les lleres. Les masses de bosc de ribera que es 

conserven, malgrat la seva reduïda superfície, 

presenten un bon estat de conservació. 

HÀBITATS 


Estanys (i embassaments) de terra baixa i de l'estatge montà, incloent-hi, si és el cas, les formacions helofítiques associades 

(22c) 

Gatelledes (boscos o bosquines de Salix atrocinerea), del territori catalanídic (44c) 

Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de la muntanya mitjana) (44h) 


Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera (92A0) 

VEGETACIÓ 

En els trams més amples, situats al barranc Reial, destaquen la comunitat forestals de ribera d’albareda litoral o amb vinca (Vinco- 

Populetum albae). Els arbres més abundants són el freixe (Fraxinus angustifolia), l’àlber (Populus alba), l’om (Ulmus minor) i el 

pollancre (Populus nigra). En els trams dels sectors muntanyosos ocupant les lleres dels fons de barrancs hi predomina la comunitat de 

gatalleda (Carici-Salicetum catalaunicae), amb un estrat arbori baix dominat pel gatell (Salix cinerea) i l’avellaner (Corylus avellana). 

Sota l’estrat arbori hi abunden les bardisses d’esbarzer (Rubus ulmifolius) i sanguinyol (Cornus sanguinea), i herbassars dominats per 

grans càrex (Carex pendula, C. remota) i cua de cavall (Equisetum telmateia). 

En els sectors sense vegetació forestal de ribera hi domina la comunitat de bardissa amb roldor (Rubo-Coriaretum), i puntualment 

apareixen poblaments de creixenars (Apietum nodiflori), canyissars (Typho-Schoenoplectetum tabernaemontani) i canyars (Arundini- 

Convolvuletum sepium). 

FAUNA 



92 

Madrilla (Chondrostoma miegii) 


Reineta (Hyla meridionalis) 


Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) 

Papamosques gris (Muscicapa striata) 

Pardal xarrec (Passer montanus) 

Barb cua-roig (Barbus haasi) 

Rata d’aigua (Arvicola sapidus) 

Mostela (Mustela nivalis) 

Els cursos fluvials presenten un especial interès com a corredor ecològic lineal, vertebrant la connectivitat en totes direccions. Els dos 

principals corredors ecològics són el barranc Reial i el barranc dels Masos. 




El barranc Reial travessa el terme d’est a oest, al sud del nucli de Duesaigües. Permet connectar el sector sud de la Serra de 

l’Argentera i el barranc dels Masos amb el Pantà de Riudecanyes i la riera de Riudecanyes. El barranc dels Masos travessa el terme de 

nord a sud connectant els sectors muntanyosos del nord del terme (Coll de la Teixeta, Les Freixes, sector nord de la Serra de Pradell..) 

amb el Barranc Reial. La resta de cursos hídrics són corredors secundaris, i enllacen els diferents sectors del terme. 

Els cursos hídrics permeten superar els punts crítics que suposen les carreteres N-420 i T-313, i la línia de ferrocarril. Els passos 

inferiors garanteixen la connectivitat sent especialment efectius per a les poblacions d’amfibis, rèptils i mamífers, inclusos els no 

estrictament associats als ambients aquàtics com ara el teixó i el senglar. 


93 

Proliferació d’espècies animals i vegetals al·lòctones. 

Contaminació de les aigües superficials derivats dels abocaments d’aigües residuals urbanes i dels usos agrícoles. 


Conjunt d’espais linears resseguint els cursos hídrics que contenen una bona representació de les principals formacions de ribera de la 

terra baixa i la muntanya mitjana, amb comunitats forestals de ribera ben estructurades. Dominen les comunitats d’albareda litoral o amb 

vinca (Vinco-Populetum albae) i la gatalleda (Carici-Salicetum catalaunicae), així com d’altres formacions arbustives i herbàcies. L’espai 

conté unes bones poblacions d’amfibis. A nivell de connectivitat el barranc Reial i el barranc dels Masos es comporten com a corredors 

ecològics lineals. 


Albareda dominada per freixes al barranc Reial Gatalleda al barranc dels Masos 




ESPAI D’INTERÈS ECOLÒGIC – 4 CARRASCARS DE LES ESCOMES 

Massa forestal situada a l’oest del barranc dels 

Masos, travessada per la carretera de 

Duesaigües (T-313). Està formada per tres 

peces diferenciades, en un sector aturonat de 

mosaic agroforestal on s’alternen conreus 

d’avellaners, brolles i masses forestals. 

L’espai d’interès ecològic està dominat per 

formacions forestals dominades per la carrasca 

(Quercus rotundifolia). 



- 


Presenta un estat de conservació acceptable. 

Les masses forestals es restringeixen als 

sectors més abruptes on no s’hi ha pogut 

establir conreus. 

HÀBITATS 





VEGETACIÓ 

La vegetació de l’espai està dominada per la comunitat de carrascars (Quercetum rotundifoliae) dominades per la carrasca (Quercus 

rotundifolia), però també hi apareixen altres espècies acompanyants com el pi blanc (Pinus halepensis), pi pinyer (Pinys pinea), el 

pinastre (Pinus pinaster). El sotabosc arbustiu és més pobre, i està dominat pel garric (Quercus coccifera), el boix (Buxus sempervirens) i 

l’aladern (Rhamnus alaternus), mentre que a l’estrat herbaci hi abunda el llistó (Brachypodium retusum), la rogeta (Rubia peregrina) i els 

camedris (Teucrium chamaedrys). En les clarianes existents enmig de la massa forestal s’hi desenvolupen les brolles silicícoles 

d’estepes i brucs (Cisto-Sarothamnetum catalaunici). Aquestes brolles estan dominades per les estepes (Cistus monspeliensis, C. 

salviifolius ), els brucs (Erica arborea, E. scoparia), el tomaní (Lavandula stoechas) i el ginestell (Sarothamnus catalaunicus), entre 

d’altres. 

FAUNA 





94 








L’espai no presenta un interès connector destacat, però permet una certa continuïtat entre els sectors forestals de la Serra de Pradell i el 

barranc dels Masos. 


L’existència de la carretera de Duesaigües (T-313), que travessa els tres polígons que configuren l’espai. 





Espai eminentment forestal que conté una bona representació de l’hàbitats d’interès comunitari Alzinars i carrascars (9340). 

Al mateix temps l’espai acull una representació d’espècies típicament forestals, amb 3 espècies d’interès comunitari. Entre els ocells cal 

destacar la presència de la tallareta cuallarga (Sylvia undata). Mentre que en el cas dels rèptils cal destacar la serp de ferradura 

(Hemorrhois hippocrepis). 

ANNEX FOTOGRÀFIC* 

Carrascars de les Escomes 

95 




ESPAI D’INTERÈS ECOLÒGIC – 5 PINEDES DE LES GALAUPES I LA CRESTA DEL COIX 

Massa forestal situada al sector oriental del 

terme municipal, ocupant la vessant sud-oest 

del Puigmarí i la Cresta del Coix, fins als 

tossals del sector de les Galaupes. 



- 


Les comunitats forestals presenten una bon 

estat de conservació, mostrant una bona 

regeneració de les comunitats climàciques. 

HÀBITATS 


Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de màquies o garrigues (42aa) 

Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles silicícoles, de terra baixa (42ac) 


Matollars (estepars i brolles) silicícoles de terra baixa (32n) 


Pinedes mediterrànies (9540) 

96 


VEGETACIÓ 

La vegetació dominant en l’espai està dominada per garrigues (Quercetum cocciferae) i brolles silicícoles d’estepes i brucs (Cisto- 

Sarothamnetum catalaunici). En la major part de l’espai aquestes comunitats arbustives estan poblades amb un important estrat arbori 

de pi blanc (Pinus halepensis), pi pinyer (Pinus pinea), pinastre (Pinus pinaster) i pinassa (Pinus nigra). Cal destacar que sota l’ombra 

dels pins s’hi desenvolupa una bosquina d’alzines (Quercus ilex) i carrasques (Quercus rotundifolia), principalment de rebrot. En els 

sectors culminals de la Cresta del Coix es mantenen retalls de boscos madurs de carrasca, formant carrascars (Quercetum 

rotundifoliae), que es corresponen amb la vegetació climàcica de l’espai. 

Per tant, aquest espai està majoritàriament en fase de regeneració, de manera que seguint els processos de successió natural les 

comunitats de carrascars i alzinars podran ocupar els seus dominis, en cas que no es repeteixin pertorbacions, especialment incendis 

forestals. 

FAUNA 


Voltor comú (Gyps fulvus)* 







Hortolà (Emberiza hortulana) 





hipposideros) 


ferrumequinu) 













L’espai queda integrat dins del connector que uneix l’EIN Serra de Llaberia amb l’EIN Pas de l’Ase, sent la continuació natural dels 

turons forestals de lo Sarraí i lo Collroig. 


97 

L’existència de la pedrera del Puigmarí representa un punt crític de connectivitat, i comporta un impacte negatiu per les 

poblacions animals del sector. 


Espai eminentment forestal que conté una bona representació dels hàbitats d’interès comunitari Pinedes mediterrànies (9540) i Alzinars 

i carrascars (9340). Al mateix temps, aquestes pinedes contenen bosquines d’alzines i carrasques en fase de regeneració. 

L’espai acull una destacada diversitat animal, amb espècies d’interès comunitari. Entre els ocells cal destacar la presència com a 

nidificant de l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), així com la presencia ocasional d’altres grans rapinyaires. També destaquen les 

espècies de passeriformes pròpies de les brolles i masses forestals. 

Aquest sector està inclòs en l’espai d’interès natural Puigmarí, Puigvoltor i embassament de Riudecanyes (codi 13) definit en 

l’Avantprojecte del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. 

ANNEX FOTOGRÀFIC* 

Vista del Puigmarí, amb la pedrera al cim 




98 

3. PAISATGE 

3.1. UNITATS PAISATGÍSTIQUES 

El catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, que es troba en fase de tramitació en 

el moment d’elaboració d’aquesta memòria, ha identificat 29 unitats de paisatge. El 

terme de Duesaigües es localitzen en la unitat denominada Escornalbou-Puigcerver. 

La Serra de Pradell configura el límit oest d’aquesta unitat, limitant al nord-oest amb la 

unitat Priorat històric, i al oest amb la unitat Baix Priorat. A continuació s’inclou la 

descripció de la unitat que figura a l’Avantprojecte del Pla territorial parcial del Camp 

de Tarragona. 

Escornalbou-Puigcerver. Valls estretes separades per serres i turons de pendents 

suaus que baixen cap a la plana, amb força coberta forestal (més evolucionada a 

major alçada) i espais agrícoles dominats pels conreus en terrasses d’oliveres i 

avellaners, restes de vinyes i ametllers. Poblacions que mantenen un marcat caràcter 

rural. El tossal i el castell d’Escornalbou, la muntanya de l’Areny i la Mare de Déu de la 

Roca, el relleu del Puigcerver i l’embassament de Riudecanyes són atractius rellevants 

d’aquest paisatge. 

A part de la zonificació de les unitats paisatgístiques el Catàleg defineix entre els 

paisatges d’atenció especial el paisatge de l’avellaner, potser l’entorn natural que 

s’associa amb més claredat al Camp de Tarragona i amenaçat de retrocedir. 

Per completar la diagnosi del paisatge s’ha utilitzat l’enfocament metodològic des de la 

perspectiva de la Landscape Ecology determinant les influències i els efectes que els 

patrons especials exerceixen sobre els processos ecològics, seguint les pautes 

marcades per Forman i Gordon (1986) i Turner (1989). Aquests patrons espacials o 

mosaics són el resultat de les interaccions dels condicionants ambientals naturals i les 

activitats humanes en un territori determinat. 

A partir d’aquesta perspectiva s’han definit 6 unitats paisatgístiques al municipi de 

Duesaigües que es descriuen a la següent taula: 

Taula: Unitats paisatgístiques. 

Unitat Descripció Fragilitat 

Coll de la 

Teixeta – Les 

Freixes 

Serra de Pradell 

Colls del Vicari – 

Les Crous 

Relleus muntanyosos dominats 

per matollars silicícoles de terra 

baixa i petits retalls d’alzinar. 

Presenta petites tessel·les amb 

conreus d’avellaners, alguns dels 

quals en estat d’abandonament. 

Inclou els sectors alterats 

resultants de la construcció de la 

nova N-420. 

Important relleu muntanyós 

orientat de nord a sud, que 

presenta importants penyasegats 

a la vessant est. La 

vegetació natural domina l’espai 

amb abundància d’alzinars i 

carrascars, brolles de garric i 

altres matollars. 

Sector de vessant de la Serra de 

Pradell, amb relleus ondulats 

orientats a l’est. La vegetació 

està dominada per alzinars i 

carrascars, brolles, herbassars i 

petits conreus d’avellaners. 

Abandó dels conreus d’avellaners. 

La traça de la nova carretera N-420 ha deixat una 

important cicatriu en la unitat. 

Presència de parcs eòlics (Lo Vedat del Pany i Les 

Forgues). 

Aquesta unitat és molt visible, tant des de la carretera N- 

420 com des del nucli urbà de Duesaigües. 

No presenta elements pertorbadors. 

És altament visible des de la carretera de Duesaigües (T- 

313), especialment entre el nucli de Duesaigües i el Coll 

de la Teixeta. 

No presenta elements pertorbadors significatius. 

L’abandó de les activitats agrícoles i ramaderes 

comporten l’augment de la superfície de brolles. 



Qualitat 

paisatgística 

Moderada 

Màxima 

Alta


Vall dels Masos 

Les Galaupes – 

Les Crestes del 

Coix 

Lo Barranc Reial 

99 

Sector central del terme, de 

relleus més planers de fons de 

vall. Les activitats agrícoles 

condicionen el paisatge existent, 

on abunden els conreus, 

principalment d’ametllers. Les 

masses forestals són diverses, 

amb domini d’alzinars al nord, 

carrascars al centre i pinedes de 

pi blanc al sud. La traça del 

barranc dels Masos és el 

principal corredor de la unitat. El 

nucli de Duesaigües s’inclou en 

aquesta unitat. 

Unitat muntanyosa amb relleus 

importants orientats a l’oest. 

Dominen les pinedes de pi blanc 

i les brolles, en els sectors més 

ondulats, mentre que en els 

vessants més planers s’hi 

desenvolupen coreus, 

principalment d’avellaners i 

olivers. 

Sector aturonat situat al sud del 

nucli de Duesaigües, amb relleus 

ondulats i cims que no superen 

els 400 m d’alçada. Hi dominen 

les pinedes de pi blanc i els 

conreus, principalment 

d’avellaners. El barranc Reial és 

el principal corredor existent en 

aquesta unitat. 


La traça de la línia de ferrocarril Barcelona-Flix travessa 

la unitat. El Viaducte dels Masos és un element catalogat 

com a Element del Patrimoni Industrial de Catalunya. 

L’abandó de les activitats agrícoles, especialment els 

conreus d’avellaners, comporten l’augment de la 

superfície de brolles i pinedes de pi blanc, modificant la 

fisionomia del paisatge. 

El principal element pertorbador és la pedrera del 

Puigmarí, que corona la unitat. 











Alta 

Moderada 

Alta


100 

IV.- SISTEMA COMUNICACIONS. MOBILITAT. 

ESTRUCTURA DE SERVEIS I INFRAESTRUCTURES DE SERVEIS ENERGÈTICS I 

TELECOMUNICACIONS. 

1.- SISTEMA DE COMUNICACIONS 

1.1.- Emmarcament comarcal 

Duesaigües es troba al límit de la comarca del Baix Camp, a l’oest, on limita amb el 

Priorat. La principal via de comunicació és la N-420, que travessa el municipi d’est a 

oest, quasi bé al límit nord del terme municipal. 

La N-420 comunica Duesaigües a curta distància principalment amb Reus i Falset i a 

més llarga distància Tarragona i la AP-7 . A Móra La Nova, la N-420 enllaça amb l’eix 

de l’Ebre, la C-12, des d’ on es pot accedir cap al sud a Tortosa ,56 km, o cap al nord a 

Lleida a 85 km. 




101 

En quant a la xarxa ferroviària, travessa el terme d’est a oest la línia Corredor 

Barcelona/Tarragona/Reus/Mora/Casp/Saragossa. Sobre aquesta infraestructura hi ha 

previst en l’ Avantprojecte del Pla Territorial un projecte de condicionament i millora : 




102 

1.2.- Emmarcament municipal 

A nivell municipal, les principals carreteres son : T-313, T-343 que pertanyen a la 

diputació. 

La carretera T-313 travessa el terme municipal de nord a sud, lligant el nucli urbà a 6,5 

km al nord amb la N-420, i al sud-est amb Riudecanyes, des d’ on per mig la T-310 

s’arriba a Reus. La T-343 lliga el nucli urbà amb l ‘Argentera. 

El Consell d’Alcaldes del Baix Camp redacta l’ Octubre un seguit de propostes a 

incloure al Pla Territorial, entre aquestes, es proposa convertir en carretera l’actual 

camí dels Masos, per comunicar d’una manera més directa el nucli urbà amb la N-420: 




103 




104 

1.2.1.-Xarxa de camins 

L’ajuntament disposa d’un inventari de camins municipals : 

CAMÍ DELS MASOS 

CAMÍ DE LES BARRUMBES 

CAMÍ DE LES GALAUPES 




105 

CAMÍ DE LES BASSETES 

CAMÍ DE LES RIXUELES 

CAMÍ VELL DE L’ARGENTERA . CAMÍ REAL 




106 

CAMÍ DELS PLANOTS 

CAMÍ DE LES CARRERADES 

CAMÍ DE LES ESCOMES 




107 

CAMÍ DE DUESAIGÜES A RIUDECANYES 

CAMÍ DE VILAMANYA 

CAMÍ DE LA SERRA 




108 

El consell comarcal disposa d’un inventari de camins rurals i camins i pistes forestals 

de Catalunya : 

El Patronat Comarcal de Turisme del Baix Camp ha creat una xarxa de circuits a peu, 

en bicicleta de muntanya o a cavall per tota la comarca. Dins el terme de Duesaigües 

transcorre el circuit perifèric de Puigcerver a Argentera, que transcorre pel camí de la 

Serra. També s’hi troba els circuits centrals entre Riudecanyes i Duesaigües, que 




109 

transcorre per camí de Duesaigües a Riudecanyes i entre Duesaigües i Vilanova 

d’Escornalbou, pel camí de Vilamanya. 

Després de consultat l’ajuntament i l’inventari del consell comarcal, s’ha establert una 

jerarquia en la xarxa d’àmbit municipal viària en funció de la seva importància 

estructural. 

Com a eixos primaris s’ha considerat aquells que comuniquen el nucli urbà amb altres 

municipis (l’Argentera , Riudecanyes) o amb una via d’ importància estructural com la 

N-420. Els eixos primaris, s’han indicat en el plànol I.4 del document B.- plànols 

d’informació. 




110 

Com a eixos secundaris s’ha considerat aquells de comunicació entre diferents punts 

del terme municipal, que el consell comarcal també ha recollit en el seu inventari. Els 

eixos secundaris, s’han indicat en el plànol I.4 del document B.- plànols d’informació. 




111 

Els terciaris, la resta de camins de titularitat pública, segons el cadastre, no inclosos en 

l’ inventari del consell comarcal, ni municipal. Els eixos terciaris, s’han indicat en el 

plànol I.4 del document B.- plànols d’informació. 




112 

1.2.2.-Xarxa de carrers 

La xarxa de carrers del municipi es troba generalment en un estat regular : 

L’estat de l’ urbanització i materials, esta dibuixats en el plànol I.12 del document B.- 

plànols d’informació 




113 

En quant als materials predomina el paviment de ciment, la majoria de carrers no 

disposa de voreres i les existents es troben en un estat deficient. 




114 

En quant a la tipologia viària en pràcticament tot el poble és de vialitat mixta, només 

una petita part del nucli és de preferència peatonal : 




115 

Està previst l’arranjament dels carrers : Carrer de la Font, Carrer del mig, Plaça 

Catalunya, Plaça de l’Església i els carrerons 1 Planet i 2 Planet. 

La pavimentació d’aquests carrers es realitzarà amb formigó i amb franges 

longitudinals i transversals de pedra d’ Ulldecona 




116 

2.- TRANSPORT PÚBLIC 

El transport públic a Duesaigües conta amb ferrocarril i una línia d’autobusos. El 

baixador del ferrocarril es troba a aproximadament 500 m del nucli urbà. La línia de 

ferrocarril, que travessa el terme d’est a oest a l’alçada del nucli urbà, és el Corredor 

Barcelona/Tarragona/Reus/Mora/Casp/Saragossa, sobre el corredor hi operen dues 

línies de regionals, la Ca3: Barcelona/Reus/Riba-roja i la Ca6: 

Barcelona/Casp/Saragossa. 

A Duesaigües hi paren tres trens al dia en cada direcció. Arriben a Duesaigües des de 

Barcelona a les 08:12, 14:42 i 22:15 i arriben des de Móra la Nova a les 7:17,12:50 i 

18:26. 

El Pla Territorial identifica una problemàtica de velocitat en aquestes línies. En el PT 

s’apunta com a causes d’aquesta velocitat reduïda a les característiques de les 

infraestructures, amb molts trams de via única i amb trams que necessitarien ser 

condicionats. 

En quant a la línia d’autobusos, l’empresa que opera a Duesaigües és Autocars Grau i 

té la parada a la carretera T-343 en el seu pas pel nucli urbà. El recorregut és Reus - 

Duesaigües – L’Argentera i L’Argentera – Duesaigües – Reus, no és diari. Hi ha dos 

autobusos diaris els dilluns i dijous direcció Reus, a les 9:30 i a les 16:00 i un autobús 

diari també dilluns i dijous direcció L’Argentera a les 15:30. 

El municipi ofereix servei de transport escolar pels nens i nenes de secundària a 

Riudoms i les Borges Blanques. 




117 

3.- MOBILITAT 

S’entén per mobilitat el conjunt de desplaçaments realitzats en un municipi, és a dir, 

tant dins del mateix com a altres o des d’altres municipis, en qualsevol dels mitjans de 

transport disponibles: individual, col·lectiu o a peu. Aquí s’estudien les dades de 

mobilitat facilitades per l’ Institut d’Estadística de Catalunya, que diferencien la 

mobilitat per raons de treball i estudis realitzada per aquelles persones majors de 16 

anys. En el cas de Duesaigües, els desplaçaments associats a estudis es donen en un 

número molt petit degut a les reduïdes dimensions del municipi en termes de població. 

Desplaçaments residència – treball segons mitjà de transport (2001) : 

Desplaçaments Individual Individual i 

Col·lectiu 

No aplicable 1 

Total 

Interns 14 2 5 21 

a fora 38 0 22 60 

Des de fora 2 0 0 2 

Total generats 2 52 2 27 81 

Total atrets 3 16 2 5 23 

Diferència entrades i 

sortides 4 

-36 0 -22 -58 

Desplaçaments residència – estudis segons mitjà de transport (2001) : 

Desplaçaments Individual Col·lectiu A peu No aplicable Total 

Interns 0 1 0 0 1 

a fora 1 1 0 4 6 

Des de fora 1 2 1 0 4 

Total generats 1 2 0 4 7 

Total atrets 

Diferència 

1 3 1 0 5 

entrades i 

sortides 

0 1 1 -4 -2 

Els únics mitjans de transport col·lectius presents al municipi són el servei d’autobús i 

tren. El servei d’autobús només fa dos trajectes diaris a Reus. El servei de tren ofereix 

transport fins a Flix i fins a Barcelona, però la freqüència d’horaris és mínima. Aquests 

factors expliquen l’alt ús del transport privat per desplaçaments dins i fora del municipi 

(61%). 

Pel que fa als desplaçaments per estudis, a Duesaigües hi ha una escola infantil i de 

primària (CEIP Puigmarí), però no hi ha cap institut d’educació secundària. Els nens i 

nenes de Duesaigües es desplacen amb transport escolar als IES de Riudoms i de les 

Borges Blanques. 

1 

Població que treballa o estudia a diversos municipis i la que es desplaça des d’una segona residència. 

2 

Total de desplaçaments generats en el municipi: són aquells dins el municipi i a altres municipis. 

3 

Total de desplaçaments atrets pel municipi: dins el municipi més les entrades procedents d’altres municipis. 

4 

Diferència entre els desplaçaments procedents d’altres municipis, menys els desplaçaments del propi municipi cap a 

altres municipis. 




118 

Figura IX. Desplaçaments totals segons mitjà de transport a Duesaigües 

35% 

2% 

2% 

Font: Institut d’Estadística de Catalunya 



61% 

individual 

col·lectiu 

altres 

no aplicable 

La major part de la població de Duesaigües necessita desplaçar-se a altres municipis 

per a estudiar secundària o treballar, de manera que el 71% dels desplaçaments són a 

altres municipis i un 23% dels desplaçaments són interns. Només el 6% són 

desplaçaments que provenen d’altres municipis. 

Figura X. Tipus de desplaçaments 

71% 

6% 

23% 


Desplaçaments dins 

Desplaçaments a fora 

Desplaçaments des de fora 

Els municipis on la població de Duesaigües es desplacen per treballar o estudiar 

corresponen, en major part, a Reus, Tarragona i Barcelona. 

Pel que fa al reduït nombre de persones que van a treballar o estudiar a Duesaigües, 

provenen de Sant Boi de Llobregat, Botarell, Cambrils i Mataró.


119 

Figura XI. Destins dels desplaçaments a altres municipis. 

3% 

3% 

3% 

3% 

5% 

18% 

10% 

13% 

42% 

Figura XII. Orígens dels desplaçaments des d’altres municipis. 

17% 

17% 

17% 


16% 

17% 



16% 

Reus 

Tarragona 

Barcelona 

Montblanc 

Montbrió del Camp 

Salou 

Borges del Camp, les 

Cambrils 

Altres municipis de Catalunya 

Botarell 

Cambrils 

Mataró 

Sant Boi de 

Llobregat 

Hospitalet de 

Llobregat, l' 

Malgrat de Mar


120 

El Pla Territorial analitza el nombre de passatgers per tram de les diferents línies, en la 

seva diagnosi remarca l’escàs paper que juga el ferrocarril en la mobilitat interior de la 

regió, pensat més per cobrir distàncies més grans. 

La càrrega de passatgers per sentit es manté pràcticament uniforme entre Reus i 

Marçà/Falset, entorn als 400 passatgers, i entre Marçà/Falset i Móra, entorn als 350. A 

partir de Móra, només continuen un 50% dels passatgers en direcció Flix, Casp i 

Saragossa. 

El Pla Territorial conclou que el nombre de serveis diaris potser suficient per als 

desplaçaments de mitja i llarga distància, però no per als de més curta distància. 

Aquest fet, juntament amb la llunyania d’algunes estacions del nucli urbà al que 

serveixen i la seva degradació (per exemple entre Reus i Móra, i entre Sant Vicenç de 

Calders i La Plana) fan que els transports per carretera (tant individuals com 

col·lectius) resultin molt més competitius i acaparin una quota molt elevada del 

repartiment modal. 

El Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (PITC) deixa oberta la porta a 

importants reajustaments estratègics, de lògica interna, dins de la conurbació central 

del Camp de Tarragona. 

Dintre les actuacions previstes en el marc del Pla d’infraestructures del transport de 

Catalunya (PITC) es contempla la modernització i millora de la línia Reus-Casp, 

prevista en la fase 1 (2006-2015). 




121 

4.- ESTRUCTURA DE SERVEIS 

4.1.- Xarxa de sanejament 

Actualment el municipi només disposa de xarxa en baixa. Aquesta permet la connexió 

de les aigües residuals del nucli de Duesaigües fins a l’abocament al medi, quedant 

exclòs de sanejament tot el municipi excepte el nucli urbà. 

El fet que no hi hagi cap indústria connectada al sistema de sanejament fa que les 

aigües residuals siguin considerades assimilables a domèstiques. 

Com que la xarxa de sanejament és en baixa, l’ Ajuntament és el màxim responsable 

de realitzar el manteniment i reparació d’embornals i clavegueres. 

Consultat el programa de sanejament d’aigües residuals urbanes de Catalunya Psaru 

2002, s’han extret les dades següents: 

1990 2001 2010 

Població fixa 208 209 261 

Població estacional 233 308 385 

Ha de sòl industrials ocupades 0 0 0 

Habitants equivalents industrials 0 0 0 

Sostre de Població Pla General 636 habitants 

Cabal d’abastament del nucli l’any 2002 36.000 m3/any ; 98,63 m3/dia 

L’ Aca en el seu pla de Distribució i Abastament d’aigua a Catalunya 2005, aporta 

dades de població permanent i de segona residència l’any 2003 i fa previsions per als 

anys 2015 i 2025 tenint en conte el potencial del planejament vigent. 

Consultat l’ajuntament i estudiant l’estat actual del nucli urbà i el planejament vigent, 

s’han pogut contrastar i actualitzar aquestes dades, obtenint la situació actual fins al 

febrer de 2008. A continuació s’annexa quadre amb la informació obtinguda de les 

dues fonts d’ informació : 

Dades Aca Dades pròpies 

2003 2015 2025 2008 

Població permanent 200 224 262 171 

Població de 2ª residència 200 276 338 184 

Població punta 400 500 600 355 

Per al càlcul de la situació actual s’ha computat el nombre d’habitants de la manera 

que s’exposa en el quadre adjunt : 

N habitants existents N habitants potencials 

1ª res 2ª res Total 

En 

obres 

Desocupats 

En 

Solars 

Lliures 

En Sòl 

Urbanitzable 

Previst 

171 184 355 75 25 18 55 173 528 



Total 

Total


122 

La situació futura amb l’ actual planejament vigent : 

Habitants en Sòl Habitants en Sòl Total 

Urbà 

Urbanitzable 

Potencial Planejament Vigent 802 55 857 

Situació Actual 473 55 528 

Les dades de l’aca sobre les que es fonamenta la proposta, s’han de revisar i 

actualitzar juntament amb la previsió d’ habitatges del nou Poum. 

4.1.1.- Xarxa de sanejament en baixa. Estat actual 

La xarxa de sanejament, està dibuixada en el plànol I. 15.1 del document B.- plànols 

d’informació .S’ha grafiat la documentació segons dades extretes dels documents 

gràfics d’ informació de les normes subsidiàries i contrastat i detallat, mitjançant el 

treball de camp realitzat. 




123 

La xarxa de sanejament és unitària, tret de les edificacions compreses dintre de la UA i 

d’una part de l’avinguda del Baix Camp, que disposen de xarxa pluvial separativa. A 

continuació s’adjunta esquema de xarxa pluvial separativa i de la resta de la xarxa 

unitària : 




124 

Abocament aigües pluvials al seu pas per la 

carretera T-343 

Abocament aigües pluvials al seu pas per la 

carretera T-313 

La xarxa s’estructura en dos vessants, i acaba abocant al medi les aigües recollides en 

dos punts, no tractats. Els medis receptors son el Barranc dels Masos i el Barranc 

Reial. 




125 

Abocament al medi en el Barranc Reial 

Abocament al medi en el Barranc dels Masos 




126 

Pou del carrer del planet, vessant 1 Pou del carrer de baix, vessant 2 

4.1.2.- Previsions actuacions futures 

Tal i com s’ha explicat anteriorment està previst l’arranjament dels carrers: Carrer de la 

Font, Carrer del mig, Plaça Catalunya, Plaça de l’Església i els carrerons 1 Planet i 2 

Planet i la millora de les instal·lacions d’aquests. 

En quant a la xarxa de sanejament està previst substituir l’ instal·lació actual per un tub 

de Pvc de diàmetre 315 




127 

4.1.3.- Previsions Psaru 

El Psaru 2005 , actualitzat el 2007, preveu per a l’escenari 2009-2014, la construcció 

dels col·lectors i Edar. 

El Psaru 2002, grafia la possible ubicació de la Edar i les possibles solucions a 

adoptar. 

Les dades sobre les que es fonamenta la proposta, s’han de revisar i actualitzar 

juntament amb el nou Poum. 

A continuació s’ adjunta el Psaru 2002 consultat : 



Municipi: DUESAIGÜES 

Nucli: DUESAIGÜES (Codi nucli: 6220) Programa de Sanejament d'Aigües Residuals Urbanes de Catalunya 2002. 

Dades del nucli 

Urbà 

100% 

Tipus de nucli 

Polígon Industrial 

0% 

Urbanització 

0% 

1990 2001 2010 

208 209 261 

Població fixa 

233 308 385 

Població estacional 

0 0 0 

Ha de sòl industrials ocupades 

Habitants equivalents industrials 0 

0 0 

Sostre de Població del Pla General 636 habitants 

98,63 m³/dia 

El cabal d'abastament del nucli a l'any 2000 va ser de 36.000 m³/any 

Tenen còpia de l'última analítica de l'aigua? 

No hi ha còpia abans de potabilitzar 

Dada de Nitrogen = 0,01 mg/l mesurats en N-NO2 

Hi ha còpia després de potabilitzar 

Número de punts d'abocament (no tractats): 2 

No hi ha zones de bany properes al nucli 

Hi ha zones amb peixos properes al nucli 

Hi ha embassaments propers al nucli 

Pous 

Nombre de captacions d'aigua potable properes al nucli: 0 A Rius 1 A Embassaments 2 

No hi ha activitats extractives properes al nucli 

20 % de Camps de Conreu a la zona 80 % de Bosc a la zona



Dades de l'entorn del nucli 

Tenen dades de temperatura i pluja que provenen de SMC 

Gràfica Termo-Pluviomètrica - Dades de l'any 2000 

250 

30 

25 

200 

20 

150 

Temperatura ºC 

Pluja l/m² 

15 

100 

10 

50 

5 

0 

0 

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 

Procedència dels Vents Dominants: NW i W



Dades del medi receptor - Vessant 1 

Nom del medi receptor: Riera de Riudecanyes 

Vessant Real (646 habitants de disseny) 

No hi ha dades de cabals del riu/riera 

Mesos amb cabal circulant: 10,0 Mesos Totalment Sec: 2,0 Mesos amb Basses: 0,0 

Dominància de Zones Ràpides 

Data: 19 de juliol de 2001 

 

Perímetre Humit: 3,3 m 

35 % de Grava 10 % d'Argila 10 % de Sorra 45 % de Roca 

Composició del fons de la llera: 

L'aigua no es pot Reutilitzar en zones Properes 

Fotografies 

Fotografia de la vegetació de ribera aigües avall 

del punt d'abocament 

Fotografia de la vegetació de ribera aigües amunt 

del punt d'abocament 

Fotografia de la llera al punt d'abocament 

proposat



Proposta d'ubicació per la depuradora 

Pendent de la parcel·la: 4,00 % 

Superfície de la parcel·la: 8.600 m² 

Distància a la llera: 0 m 

Distància a l'última casa: 145 m 

Distància Connexió a Energia Elèctrica: 177 m Distància Connexió Aigua Potable: 177 m 

Longitud del camí d'Accés: 177 m Està l'Accés en bon estat? Sí 

Característiques de la parcel·la: Roca Abocador Rústica Inundable 

Número de finques necessàries: 1 

Dades de la finca 1: 

Polígon: 4 

Parcel·la: 15 

Qualificació: Rústic 

Superfície: 8.600 m² 

Titular: Josep Domènech Cabré 

Domicili: Carrer del mig 

Població: Duesaigües 

Telèfon: 977834326


Nucli: DUESAIGÜES (Codi Nucli: 6220) 

Codi del Sistema Proposat: 6220-01-01 Programa de Sanejament d'Aigües Residuals Urbanes de Catalunya 2002. 

Data d'actualització: 22 de febrer de 2002 

Nom del Sistema: Duesaigües 

Tipus EDAR Proposada: Planificada a la Parcel·la Proposada al Vessant 1 

( 326.824,223 ; 4.556.921,069 ) 

Coordenades (x,y) UTM d'un punt de l'EDAR 

Coordenades (x,y) UTM del Punt d'Abocament de l'EDAR ( 326.909,350 ; 4.556.912,680 ) 

( 326.641,000 ; 4.557.028,000 ) 

Coordenades (x,y) UTM d'un Punt intermig del camí d'accés a l'EDAR 

Nivell de Tractament: Secundari amb Nitrificació 

Situació Geogràfica de l'EDAR 

Província: TARRAGONA 


Conca: RIERES MERIDIONALS 

Comarca: EL BAIX CAMP 

Estat del Sistema 

S C Pr Pl 

EDAR 

Ampliació 

Col·lectors 

Emissaris




Nuclis connectats al Sistema 

MUNICIPI - Nucli 

DUESAIGÜES - DUESAIGÜES (Vessant 1) 

Característiques del Sistema 

En Servei En Construcció En Projecte Planificat 

m² 

Superfície parcel·la - - - 8.600 

m 

Longitud de col·lectors en Alta 119 - - 706 

ut 

Nº d'Estacions de Bombament 0 - - 1 

m 

Longitud Emissaris - - - - 

Dades de disseny de l'EDAR 

En Servei En Construcció En Projecte Planificat 

m³/d 

Cabal mig diari - - - 129 

hab 

Població Servida - - - 209 

hab 

Població Equivalent - - - 646 

Estacions de Bombament 

Número de Bombament: 1 

Estat: Planificats 

( 326.669,000 ; 4.557.028,000 ) 

Coordenades (x,y) UTM d'un punt de l'Estació de Bombament: 

Col·lectors 

Número de Tram de Col·lector: 1 

Estat: En Servei 

Tipologia: Gravetat




Longitud: 70 m 

Coordenades (x,y) UTM d'un punt intermig del Col·lector: ( 326.534,320 ; 4.557.327,550 ) 



Tipologia: Gravetat 




Estat: En Servei 











Tipologia: Impulsió 


Coordenades (x,y) UTM d'un punt intermig del Col·lector: ( 326.670,150 ; 4.557.001,990 )




Fotografies 

1 2 3 

4 5 6 7 

8 9




Plànol Cadastral




PROPOSTA DE SOLUCIONS 

Criteris fonamentals utilitzats pel Sistema de Suport a la Decisió 

Sistema amb 646 habitants equivalents 

Nivell de tractament requerit (especificacions LXG): Secundari amb Nitrificació 

Medi receptor amb aigua durant 10 mesos 

La superfície disponible per habitant equivalent és de 9,98 m²/he (molta) amb un valor total de 8.600 m² 

Altres Dades utilitzades 

Conca: RIERES MERIDIONALS 

Comarca: EL BAIX CAMP 

Medi receptor amb aigua durant 10 mesos i amb basses durant 0 mesos 

Temperatura mitjana del mes de gener: 7 ºC 

Pendent de la parcel·la: 4% 

Nombre de pous d'abastament: 2 

Distància a l'última casa: 145 m 

Distància a l'escomesa elèctrica: 177 m 

Longitud dels col·lectors planificats: 706 m 

Estacions de bombament planificades: 1 

Longitud del camí d'accés a la parcel·la: 177 m 

El camí d'accés a la parcel·la està en bon estat 

Altitud del nucli: 268 m 

La depuradora del sistema està ubicada en un Espai d'Interès Natural (PEIN) 

La depuradora del sistema no està ubicada en una zona vulnerable per nitrats 

Al nucli d'ubicació de la depuradora hi ha pous d'abastament




Configuracions Proposades 

Opció 1 - Llacunatge: Pou gruixuts, reixes, tamissat, Llacunatge, Abocament puntual. 

Opció 2 - Infiltració/percolació: Pou gruixuts, reixes, tamissat, Decantador primari, Infiltració/percolació, Abocament distribuït. 

Opció 3 - SBR_N: Pou gruixuts, reixes, tamissat, SBR_N, Abocament distribuït. Espessidor i sitja de fangs 

Opció 4 - Fangs Actius_N (aeració prolongada): Pou gruixuts, reixes, tamissat, Fangs Actius_N (aeració prolongada), Abocament distribuït. Espessidor i sitja de fangs 

Configuracions Descartades 

Opció 1 - Llacunatge 

ES DESCARTA com a possible tractament perquè la parcel·la a on s'ha d'instal·lar l'EDAR es troba a menys de 150 m del nucli. En aquestes condicions, es poden presentar dies de vent 

que portin males olors al nucli. 

Configuracions Admeses 

Opció 2 - Infiltració/percolació 

 

Opció 3 - SBR_N 

S'AFAVOREIX envers altres sistemes de tractament perquè aquest nucli presenta una estacionalitat important (població estacional / població fixe). 

 

NO S'AFAVOREIX respecte als altres tractaments perquè el sistema té menys de 700 habitants equivalents. 

 

Opció 4 - Fangs Actius_N (aeració prolongada) 

NO S'AFAVOREIX respecte als altres tractaments perquè el sistema té menys de 700 habitants equivalents.




Anàlisi de les opcions admeses 

Nº Afavoriments Nº Desfavoriments 

Avaluació amb 

criteri (0,1,0) 



Anàlisi tècnica 

Opció 2 - Infiltració/percolació , 0,478 , 0,282 0 0 

Opció 3 - SBR_N , 0,634 , 0,268 1 1 

Opció 4 - Fangs Actius_N (aeració prolongada) , 0,634 , 0,268 0 1 

Cost d'explotació 

(15 anys) 


(1er. any) 

Cost de 

Construcció 

Anàlisi econòmica 

Opció 2 - Infiltració/percolació 334.900,00 € 8.585,00 € 159.671,66 € 

Opció 3 - SBR_N 468.100,00 € 12.743,66 € 237.018,14 € 

Opció 4 - Fangs Actius_N (aeració prolongada) 468.100,00 € 12.743,66 € 237.018,14 € 

Criteri (1,1,0): El valor obtingut per cada opció és un reflexe del seu cost d'explotació i de l'impacte que suposa aquest tractament sobre el medi. Ambdós aspectes ponderats amb el 

mateix pes. 

L'opció aconsellada amb aquest criteri és la que obté el valor més petit. 

Criteri (0,1,0): El valor obtingut per cada opció reflexa exclusivament l'impacte que suposa el tractament proposat sobre el medi. 

L'opció aconsellada amb aquest criteri és la que obté el valor més petit. 

Adquisició de Terrenys 

El cost de compra de la parcel·la de la depuradora i de la servitud dels col·lectors és de 28.029,84 €




Anàlisi de les opcions descartades 

Nº Afavoriments Nº Desfavoriments 





Anàlisi tècnica 

Opció 1 - Llacunatge 0,363 0,301 2 0 


(15 anys) 


(1er. any) 

Cost de 

Construcció 

Anàlisi econòmica 

Opció 1- Llacunatge 263.000,00 € 5.418,79 € 100.783,59 €


128 

4.2.- Xarxa de subministre d’aigua 

La xarxa d’abastament d’aigua potable només distribueix al nucli. L’empresa 

subministradora i qui s’encarrega de gestionar la xarxa de l’aigua potable és el propi 

Ajuntament. 

El consum en baixa del nucli l’any 2003, segons dades de l’aca va ser de 24.914 

m3/any, molt inferior al registrat últimament. El consum d’aigua en el municipi, segons 

dades cedides per l’ajuntament ha estat en l’any 2007: 

Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre 

3.073 

m3/mes 

2.928 

m3/mes 

5.622 

m3/mes 

5.651 

m3/mes 

6.426 

m3/mes 

5.471 

m3/mes 

5.861 

m3/mes 

L’ Aca en el seu pla de Distribució i Abastament d’aigua a Catalunya 2005, aporta 

dades de població permanent i de segona residència l’any 2003 i fa previsions per als 

anys 2015 i 2025 tenint en conte el potencial del planejament vigent. 

Consultat l’ajuntament i estudiant l’estat actual del nucli urbà i el planejament vigent, 

s’han pogut contrastar i actualitzar aquestes dades, obtenint la situació actual fins al 

febrer de 2008. 

A continuació s’annexa quadre amb la informació obtinguda de les dues fonts d’ 

informació : 

Dades Aca Dades pròpies 

2003 2015 2025 2008 

Població permanent 200 224 262 171 

Població de 2ª residència 200 276 338 184 

Població punta 400 500 600 355 

Per al càlcul de la situació actual s’ha computat el nombre d’habitants de la manera 

que s’exposa en el quadre adjunt : 

N habitants existents N habitants potencials 

1ª res 2ª res Total 

En 

obres 

Desocupats 

Solars 

Lliures 

Sòl 

Urbanitzable 

Previst 

171 184 355 75 25 18 55 173 528 

La situació futura amb l’ actual planejament vigent : 



Total 

Habitants en Sòl Habitants en Sòl Total 

Urbà 

Urbanitzable 

Potencial Planejament Vigent 802 55 857 

Situació Actual 473 55 528 

Les dades de l’aca sobre les que es fonamenta la proposta, s’han de revisar i 

actualitzar juntament amb la previsió d’ habitatges del nou Poum. 

Total


129 

4.2.1.- Pla director 

Actualment l’empresa Secomsa està redactant el Pla director del servei de 

subministrament domiciliari d’aigua potable. L’objecte serà identificar els problemes 

que pateix actualment la xarxa i plantejar sol·lucions per obtenir una infraestructura 

hidràulica adequada, eficaç i suficient. 

4.2.2.- Xarxa subministre aigua en alta. Estat actual 

L’aigua es capta en tres punts diferents : 

.Punt del canal d’unió del pantà de Siurana amb el de Riudecanyes 

.De la mina, font de Vilamanya 

.Del pou del castell de l’Escornalbou 

Captació del canal Captació del canal 

Cabals en alta segons dades obtingudes del document de l’aca : 

Fonts 

Q hivern (m3/d)* 

Cabals en alta total 2003 

Q estiu (m3/d)* Qa (m3/any)* 

Captació Duesaigües 70 252 30.338 

Pou del Castell 

d’Escornalbou 

- - 10.000 

Mina font de la 

Vilamanya** 

- - - 

* Qhivern: Cabal diari mitjà de la població permanent 

* Qestiu: Cabal diari punta 

* Qa: Cabal anual mig 

** Les dades d'aquesta font estan incloses a l'anterior 

Les captacions de la mina (font de Vilamanya) i del pou del castell de l’Escornalbou 

son captacions subterrànies municipals i la del canal d’unió del pantà de Siurana amb 

el de Riudecanyes és comprada. 

El sistema de gestió de l’aigua del pantà de Siurana fa que durant l’hivern es disposi 

de tota l’aigua necessària per al subministrament del municipi, ja que el recurs 

disponible no està condicionat per les necessitats dels regants. D’aquesta manera, 

durant els períodes d’hivern en els quals no hi ha reg, no es fan servir els pous i l’aigua 

de subministrament és exclusivament la procedent del pantà. A l’estiu, però, quan 




130 

l’aigua disponible és més escassa, i quan els regants necessiten disposar de l’aigua 

per als camps, i la població pràcticament es duplica, el municipi es subministra també 

a partir del pou i de la mina esmentats. Cal especificar, però, que l’aigua de la mina de 

la Font de la Vilamanya només s’empra per a l’ús de les fonts públiques, ja que no 

passa per un procés de desinfecció. 

L’aigua de la captació del canal, a cota 359 m , és conduïda , per gravetat, per una 

conducció de polietilè de 100 mm de diàmetre, al dipòsit nou de 200 m3 de capacitat. 

Des d’aquest dipòsit, l’aigua és conduïda cap al dipòsit municipal, de 72 m3 de 

capacitat, a través d’una canalització de fibrociment de 50 mm. 

Dipòsit nou 200 m3 de capacitat Dipòsit municipal 72 m3 de capacitat 

Les captacions del pou del castell de l’ Escornalbou i de la mina de la font de 

Vilamanya es condueixen a un dipòsit de 2 m3 de capacitat, que actua d’ arqueta de 

ruptura de càrrega, i d’aquest, al dipòsit municipal a través d’una canalització de 

fibrociment de 50 mm. 

És en el dipòsit municipal on s’efectua la desinfecció, cloració, i des d’ on comença la 

xarxa de distribució. 

Esquema de funcionament de la situació actual de la xarxa: 




131 

La xarxa d’abastament d’aigua, està dibuixada en el plànol I.6.2 del document B.- 

plànols d’informació .S’ha grafiat la documentació segons dades extretes Pla de 

Distribució i Abastament d’aigua a Catalunya 2005 i contrastat amb treball de camp i 

l’ajuntament. 




132 

4.2.3.- Pla d’abastament i distribució d’aigua en alta a Catalunya 

Els principals problemes que ha identificat l’ Aca en el seu pla de Distribució i 

Abastament d’aigua a Catalunya 2005 i les sol·lucions plantejades son : 

1 - Elevada dotació en alta domèstica de 468 l/hab.dia deguda possiblement : als usos 

de reg d' hortes i al sistema tarifari de cobrament de l' aigua en un sol tram, que no 

penalitza els consums excessius . 

En el document de l’aca es considera els consums en baixa agrícoles com a 

domèstics, no identificant realment quin volum d’aigua es dedica a cada ús. La 

redacció de Pla director permetrà aquesta identificació de l’ús de l’aigua. 

Es proposa redactar una ordenança municipal per a la racionalització de l'ús de l'aigua 

i disminució de les dotacions. 

2 - Falta de dades del cabal d’aigua aportat a la xarxa de les captacions municipals. 

De les captacions subterrànies no es disposa de dades del cabal d’aigua que aporta a 

la xarxa, en quant la captació del Siurana el municipi disposa d’una concessió de 

2.700 m3/mes, només paga l’aigua que es consumeix per sobre d’aquest volum. 

L’aca proposa millorar la instal·lació de les captacions subterrànies ubicant 

cabalímetres als pous. 

3 - Gestió del recurs 

Dipòsit de 200 m3 : L’aigua captada del canal d’unió del pantà de Siurana amb el de 

Riudecanyes no presenta cap problema de quantitat de recurs, el problema ve donat 

per com es gestiona aquest recurs, el transvasament entre el Pantà de Siurana i el 

Pantà de Riudecanyes es realitza un cop a la setmana. D’aquesta manera, s’han 

d’omplir els dipòsits del municipi mentre el canal baixa ple. Així mateix, el canal baixa 

buit una percentatge important del temps, durant aquests períodes el subministrament 

depèn de la capacitat de regulació. 

Dipòsit de 74 m3 : Quan a l’estiu, alguns dies a la setmana s’han de subministrar 

exclusivament de la captació subterrània, el pou bombeja l’aigua al dipòsit del poble, 

de manera que el dipòsit del poble té una manca de capacitat de regulació important. 

Per aquest motiu es proposa la construcció d’un dipòsit a prop del poble, en un punt 

alt. 

S’adjunta el Pla d’ Abastament i Distribució d’aigua a Catalunya 2005: 



PLA D’ABASTAMENT 

I DISTRIBUCIÓ D’AIGUA EN ALTA 

A CATALUNYA 

INFORME FINAL 

DUESAIGÜES 

ANY 2005

ÍNDEX 

1. INTRODUCCIÓ 

2. ANTECEDENTS 

3. SITUACIÓ DEL SERVEI D’ABASTAMENT 

4. POBLACIÓ 

4.1. Població 

4.2. Prognosi de població 

5. CONSUMS 

5.1. Cabals d’abastament 

5.2. Prognosi de demanda en alta 

6. DESCRIPCIÓ DELS SISTEMES 

7. RECURSOS 

7.1. Descripció de les unitats aqüíferes 

7.2. Quantitat de recurs 

7.3. Situació concessional 

7.4. Qualitat del recurs 

8. COMPROVACIONS 

8.1. Relació recurs/demanda 

8.2. Regulació 

9. DIAGNÒSTIC 


9.2. Qualitat de recurs 

9.3. Problemàtica als elements de la xarxa 

10. ACTUACIONS PROPOSADES 

10.1. Descripció i anàlisi d’alternatives 

10.2. Proposta, valoració i priorització de les actuacions 

10.3. Recomanacions sobre la xarxa en baixa 

11. CONTACTES INSTITUCIONALS 

11.1. Taula de contactes 

11.2. Comentaris i peticions externes 

11.3. Valoració de les propostes per part de l’Entitat gestora 

12. CONCLUSIONS 

Informe final 

Duesaigües

1. INTRODUCCIÓ 

Informe final 

Duesaigües 

El Pla d'Abastament i Distribució d'Aigua en Alta a Catalunya té com a principal 

objectiu la planificació i programació, amb terminis i imports aproximats, de la 

previsió de futures actuacions d'abastament d’aigua en alta. 

Aquesta planificació es basa en el coneixement detallat de la situació actual de 

l'abastament d'aigua en cada nucli i municipi de Catalunya, i de la situació 

prevista per als escenaris futurs considerats. 

A continuació es duu a terme la caracterització de l'abastament d'aigua potable 

del municipi de Duesaigües, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat dels 

recursos disponibles, així com pel que fa a l'estat de la infrastructura existent i 

als sistemes de gestió. Finalment, es proposen vàries actuacions per a les 

diferents xarxes del municipi, encaminades a la millora del sistema 

d'abastament d'aigua potable. 

2. ANTECEDENTS 

El municipi de Duesaigües pertany a la comarca del BAIX CAMP, i se situa a 

l’oest d’aquesta comarca limitant amb els municipis l’Alforja, Riudecols, 

Riudecanyes, l’Argentera i la comarca del Priorat. 

El municipi té una extensió de 13,6 Km 2 i una població de 200 habitants al 2003 

agrupada al nucli de Duesaigües. 

L’accés a aquest municipi es fa des de N-420 i T-310. Els eixos principals de 

comunicació són la T-313 i T-343. 

3. SITUACIÓ DEL SERVEI D’ABASTAMENT 

El municipi de Duesaigües realitza el seu abastament amb una única xarxa, 

que dóna subministrament a tot el municipi. 

La Xarxa de Duesaigües s’abasta a partir de 3 fonts distintes: de la mina – font 

de Vilamanya, del pou del castell de l’Escornalbou i d’una captació del canal 

d’unió del pantà de Siurana amb el de Riudecanyes. La xarxa en alta es 

configura de la següent forma: 

La MINA DE LA FONT DE VILAMANYA, l’aigua de la qual es conduïda a un 

petit dipòsit de 2 m 3 de capacitat, que actua d’arqueta de ruptura de càrrega. La 

conducció d’unió és de fibrociment. 

Des del POU DEL CASTELL D’ESCORNALBOU, l’aigua també és transportada 

a l’esmentada arqueta de ruptura de càrrega, a través d’una conducció de PVC. 

De l’arqueta de ruptura de càrrega, l’aigua passa al dipòsit municipal de 72 m 3

Informe final 


de capacitat, situat al costat, on s’efectua la desinfecció a l’entrada a la xarxa 

de distribució. 

D’altra banda, quan es transvasa aigua del pantà de Siurana al de 

Riudecanyes, es capta aigua en un punt del canal, i és conduïda, per una 

conducció de polietilè de 100 mm de diàmetre, al Dipòsit Nou, de 200 m 3 de 

capacitat. Des d’aquest dipòsit, l’aigua és conduïda cap al Dipòsit municipal, a 

través d’una canalització de fibrociment. 

La gestió de la xarxa Duesaigües va a càrrec de Ajuntament de Duesaigües 

4. POBLACIÓ 

4.1. Població 

La població del municipi de Duesaigües es concentra en el nucli del mateix 

nom. La població punta durant l’estiu duplica la població permanent. 

L’increment de població durant els caps de setmana i altres vacances al llarg 

de l’any també és notable encara que no arriba als valors de l’estiu. 

Si es consulten les dades de l’Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) 

s’obté el següent quadre d’evolució dels darrers 6 anys: 

ANY POBLACIÓ 

1998 214 

1999 201 

2000 199 

2001 200 

2002 202 

2003 187 

L’estacionalitat en aquest municipi es dóna durant l’estiu. 

El número de dies punta a l'any és de 65. 

Així doncs, segons les dades facilitades per l’Ajuntament, s’obté el següent 

quadre resum: 

NUCLI 

POBLACIÓ 

PERMANENT 

2003 

POBLACIÓ 

PUNTA 

2003 

POBLACIÓ 

EQUIVALENT 

2003 

Duesaigües(Nucli) 200 400 236 

TOTAL 200 400 236

Informe final 


A la taula anterior s’observa que la població permanent que es considera per a 

l’any 2003 no coincideix amb la població que reflecteix la taula de l’evolució de 

la població de l’Institut d'Estadística de Catalunya. Això és degut a que a 

l’IDESCAT es considera tan sols la població empadronada en el municipi, i no 

la que realment hi viu. Per aquest motiu, per a l’elaboració del present estudi, 

s’ha considerat les dades facilitades per l’Ajuntament, per ajustar-se millor, 

possiblement, a la realitat. 

4.2. Prognosi de població 

A més de les dades actuals de població, l’Ajuntament ha facilitat les actuacions 

urbanístiques que té previstes pel futur i que permeten obtenir els creixements 

de població per als anys horitzó 2015 i 2025. 

En l’actualitat tenen les normes urbanístiques aprovades i es preveu una 

ampliació de la zona urbanitzable. Per altra banda, l’Ajuntament està engegant 

un programa de rehabilitació de cases velles al centre del casc urbà. 

A partir de l’anàlisi de les dades s’obté la següent evolució de la població per 

als anys horitzó: 

NUCLI POBLACIÓ PERMANENT POBLACIÓ PUNTA 

2015 2025 2015 2025 

Duesaigües(Nucli) 224 262 500 600 

5. CONSUMS 

TOTAL 224 262 500 600 

5.1. Cabals d’abastament 

Xarxa Duesaigües 

Els consums en baixa al municipi de Duesaigües es poden resumir de la 

següent manera: 

NUCLIS ABASTATS 

Duesaigües(Nucli) 68 

CONSUMS EN BAIXA 2003 Qdperm (m³/d) 

Domèstics Industrials Agrícola/Ramader

NUCLIS ABASTATS 

Duesaigües(Nucli) 24.914 

CONSUMS EN BAIXA 2003 Qa (m³/any) 

Informe final 


Domèstics Industrials Agrícola/Ramader 

El percentatge de consum domèstic respecte el total consumit per la xarxa és 

del 100 %. 

Així doncs els cabals en alta al municipi de Duesaigües es poden resumir de la 

següent manera: 

FONTS 

CABALS EN ALTA TOTAL 2003 

QHIVERN (m³/d)* QESTIU (m³/d)* Qa (m³/any)* 

Captació Duesaigües 70,0 252,0 30.338 


d'Escornalbou 

-- - 10.000 


Vilabanya ** 

-- -- -- 

* Qhivern: Cabal diari mitjà de la població permanent 

* Qestiu: Cabal diari punta 

* Qa: Cabal anual mig 

** Les dades d'aquesta font estan incloses a l'anterior 

A partir de les dades de cabals subministrats en alta i els consumits per la 

xarxa en baixa s'obté que el rendiment estimat de la xarxa és de 62 %. 

S'obté també, una dotació en alta domèstica de 468 l/hab.dia. S'observen 

dotacions molt elevades, degudes possiblement per usos de reg d'hortes. A 

això s'ha d'afegir el sistema tarifari de cobrament de l'aigua, en un sol tram, que 

no penalitza els consums excessius. I finalment, tenir en compte que l'aigua del 

transvasament del Siurana durant l'hivern no es paga, ja que la comunitat de 

Regants, té excedent d’aigua a l'hivern. 

5.2. Prognosi de demanda en alta 

Donat que l’alta dotació domèstica que presenta la xarxa és deguda a un baix 

rendiment de la xarxa, de cara a la prognosi de futur s’ha previst una millora del 

rendiment que implica la reducció de les dotacions en alta.

XARXA 

DOTACIÓ EN 

ALTA (l/hab·dia) 

2015 2025 

RENDIMENT 

ESTIMAT (%) 

DOTACIÓ EN 

ALTA (l/hab·dia) 

Informe final 


RENDIMENT 

ESTIMAT (%) 

Duesaigües 250 65 250 70 

Aplicant aquesta dotació a la previsió de població futura establerta per a 

cadascun dels nuclis s’obtenen els consums en alta per als anys horitzó 2015 i 

2025. 

Aquestes dades queden reflectides al quadre adjunt: 

XARXA 

DEMANDA EN ALTA 

DOMÈSTICA 2015 

Qhivern 

(m 3 /d) 

Qestiu 

(m 3 /d) 

Qa 

(m 3 /any) 


TOTAL 2015 

Qhivern 

(m 3 /d) 

Qestiu 

(m 3 /d) 

Qa 

(m 3 /any) 

% 

Dom. 

Duesaigües 56 125 24.925 56 125 24.925 100 

XARXA 


DOMÈSTICA 2025 

Qhivern 

(m 3 /d) 

Qestiu 

(m 3 /d) 

Qa 

(m 3 /any) 


TOTAL 2025 

Qhivern 

(m 3 /d) 

Qestiu 

(m 3 /d) 

Qa 

(m 3 /any) 

% 

Dom. 

Duesaigües 66 150 29.400 66 150 29.400 100 

6. DESCRIPCIÓ DELS SISTEMES 

A continuació es fa una descripció detallada dels elements que conformen 

cadascuna de les xarxes estudiades. 

Xarxa de Duesaigües: 

Captacions: 

Aquesta xarxa s’abasta des de 2 captacions, Mina font de la Vilabanya i 

Captació Duesaigües: 

• Mina font de la Vilabanya 

Cota : 305 m 

• Captació Duesaigües 

Cota : 359 m 

• Pou del Castell d'Escornalbou 

Cota : 415 m

Dipòsits: 

• Dipòsit nou 

Cota : 315 m 

Capacitat : 200 m³ 

• Dipòsit 72 m3 

Cota : 283 m 


• Dipòsit 2 m3 

Cota : 286 m 


Estacions de Desinfecció: 

• Element associat: Dipòsit 72 m3 

Tipus de tractament : Cloració 

Telecontrol: 

La xarxa està controlada per Telecontrol. 

Distribució: 

Informe final 


La xarxa de distribució de Duesaigües, propietat de Ajuntament de Duesaigües, 

funciona per Gravetat en càrrega. Les cotes màxima i mínima d’aquesta xarxa 

de distribució són 281 i 248 m respectivament. La xarxa no disposa de 

comptadors. 

Esquema de funcionament – Situació Actual: 

A continuació s’adjunta l’esquema de funcionament de la situació actual de la 

xarxa:

Plànol en planta: 

A continuació s’adjunta el plànol en planta de la situació actual de la xarxa: 

Informe final 

Duesaigües

Argentera, l'(Nucli) 

l'Argentera 

Sort, la 

Captació Duesaigües 

dipòsit 2 m3 

Dipòsit nou 

Dipòsit 72 m3 


Duesaigües(Nucli) 

Mina font de la Vilabanya 

Pou del Castell d'Escornalbou 

PLA D'ABASTAMENT D'AIGUA 

EN ALTA A CATALUNYA (PABCAT) 

XARXES D'ABASTAMENT: DUESAIGÜES 

Irles, les 

Mar de Riudecanyes, el(Nucli) 

Data d'impressió: 2005 

Riudecanyes 

Montclar(Nucli) 

Riudecanyes(Nucli) 

Riuclub(Nucli) 

Riudecols 

Riudecols(Nucli) Costes, les 

200 0 1200 m 1:25.000 

Botarell(Nucli) 

Botarell 

Voltes, les 

Mapa de Xarxa 

N

7. RECURSOS 

7.1. Descripció de les unitats aqüíferes 

Informe final 


El paleo-mesozoic de Llaveria-Prades és la unitat aqüífera de la qual es 

nodreixen les captacions de la xarxa de Duesaigües. 


El subministrament es realitza a partir de captacions subterrànies municipals i 

de la compra d’aigua captada en el transvasament del pantà de Siurana al de 

Riudecanyes. 

Les captacions emprades a la xarxa de Duesaigües són pous en els que no hi 

ha cap tipus de comptador i en els quals no s’ha realitzat cap aforament. Per 

aquest motiu no es coneix amb exactitud quin és el cabal d’aigua que cadascun 

d’ells aporta a la xarxa. No obstant, a partir de les dades de cabals aproximats, 

hores de funcionament i altres dades facilitades per l’Ajuntament, s’han estimat 

els consums en alta dels pous. 

Per altra banda, el sistema de gestió de l’aigua del pantà de Siurana fa que 

durant l’hivern es disposi de tota l’aigua necessària per al subministrament del 

municipi, ja que el recurs disponible no està condicionat per les necessitats dels 

regants. D’aquesta manera, durant els períodes d’hivern en els quals no hi ha 

reg, no es fan servir els pous i l’aigua de subministrament és exclusivament la 

procedent del pantà. A l’estiu, però, quan l’aigua disponible és més escassa, i 

quan els regants necessiten disposar de l’aigua per als camps, el municipi es 

subministra també a partir del pou i de la mina esmentats. Cal especificar, però, 

que l’aigua de la mina de la Font de la Vilabanya només s’empra per a l’ús de 

les fonts públiques, ja que no passa per un procés de desinfecció. 

7.3. Situació concessional 

L’Ajuntament no disposa de dades sobre la concessió de les captacions de les 

xarxes d’abastament del seu municipi. 

La concessió de l’aigua del Pantà de Siurana és de 3.000 m 3 /mes. 

7.4. Qualitat del recurs 

Es disposa de dades de les analítiques del Departament de Sanitat de la 

Generalitat de Catalunya del període 1998-2004.

L’Ajuntament d’Almoster ha facilitat dades d’autocontrol dels darrers anys. 

Informe final 


Es presenten a continuació els incompliments per a la xarxa del municipi dels 

criteris de qualitat establerts. 

Xarxa de Duesaigües: 

Control Sanitat : 

XARXA 

DATA 

RECOLLIDA 

DUESAIGÜES 28/04/2003 

PARÀMETRE VALOR 

bacteris 

coliformes 

VALOR DE 

REFERÈNCIA UNITATS 

100,00001 0 ufc/ml 

DUESAIGÜES 28/04/2003 enterococ 1 0 ufc/100ml 



recompte de 

colònies 22°C 

Clostridium 

perfringens 

690 100 ufc 

150 0 ufc 

La presència bacteriològica detectada pot ser deguda a una mala desinfecció. 

Es considera per aquest motiu, que possiblement els resultats són els 

corresponents a les fonts municipals, l’aigua dels quals prové, directament del 

dipòsit de 2 m3, sense passar per un procés de desinfecció, de la mina de la 

Font de la Vilabanya. 

No obstant, pel que fa a la resta de paràmetres, es considera que l’aigua de 

subministrament és apta per al seu ús. 

8. COMPROVACIONS 

A partir de les dades de recurs i de cabals en alta per als diferents horitzons, 

obtinguts segons l'exposat en els apartats anteriors es realitza la relació 

recurs/demanda de cada xarxa. 

8.1. Relació recurs/demanda 

S'obtenen els següents resultats per a les diferents situacions de població 

d’hivern i estiu i pels diversos horitzons d’estudi:

Xarxa de Duesaigües 

Informe final 


2003 2015 2025 

Hivern Estiu Hivern Estiu Hivern Estiu 

RECURS 

(m³/d) 

175 169 175 169 175 169 

DEMANDA 

(m³/d) 

94 187 56 125 66 150 

QUOCIENT 1,9 0,9 3,1 1,4 2,7 1,1 

RELACIÓ 81 -18 119 44 110 19 

A l’actualitat la xarxa de Duesaigües presenta problemes de quantitat de recurs 

perquè les dotacions són molt elevades. Per a la realització del present estudi 

s’ha considerat la reducció de les dotacions a mig i llarg termini. 

8.2. Regulació 

A continuació es realitza la regulació, amb el que es comparen les capacitats 

dels dipòsits de la xarxa estudiada amb la demanda en alta corresponent a la 

població permanent i punta. Això permet definir els dies de regulació 

disponibles de cada una de les xarxes. 


2003 2015 2025 

Permanent Punta Permanent Punta Permanent Punta 

VOLUM (m³) 274 274 274 274 274 274 

DEMANDA 

(m³/d) 

94 187 56 125 66 150 

DIES DE 

REGULACIÓ 

2,9 1,5 4,9 2,2 4,2 1,8 

La xarxa de Duesaigües no presenta problemes de capacitat de regulació ni a 

l’actualitat ni per als dos horitzons establerts. 

9. DIAGNÒSTIC 



Tenint en compte una millora substancial en la gestió del recurs la xarxa de 

Duesaigües no presenta problemes de quantitat de recurs. El problema ve 

donat per com poden disposar d’aquest recurs. Segons les converses amb 

l’Ajuntament, a l’actualitat, el transvasament entre el Pantà de Siurana i el 

Pantà de Riudecanyes es realitza un cop a la setmana. D’aquesta manera,

Informe final 


s’han d’omplir els dipòsits del municipi mentre el canal baixa ple. Així mateix, el 

canal baixa buit una percentatge important del temps, durant aquests períodes 

el subministrament depèn de la capacitat de regulació. 

9.2. Qualitat de recurs 


L’aigua de subministrament de Duesaigües és apta pel consum humà. Com a 

excepció, cal destacar que l’aigua de les font municipals no és potable ja que 

no es desinfecta. 

9.3. Problemàtica als elements de la xarxa 


Es desconeix amb exactitud els cabals d’extracció, ja que no es disposa de 

cabalímetres a les captacions. Per aquest motiu es proposa la seva col·locació 

a les dues captacions que nodreixen la xarxa. A més, el seguiment de les 

extraccions permetrà fer una valoració del cabal disponible a la Font de la 

Vilabanya, per tal de valorar la possibilitat de fer que l’aigua procedent d’aquest 

pou arribi al dipòsit principal, sigui desinfectada i serveixi per al 

subministrament domiciliari, ja que fins ara, des del dipòsit de 2m3 va 

directament a les fonts públiques. 

10. ACTUACIONS PROPOSADES 

10.1. Descripció i anàlisi d’alternatives 

A la vista de les conclusions que s'extreuen del diagnòstic de les xarxes 

d'abastament d'aigua potable del municipi de Duesaigües, les actuacions que 

es proposen i les seves alternatives es resumeixen a continuació: 


Títol actuació: Cabalímetre als pous 

Tipus: Actuació d’infrastructura 

Títol actuació: Nou dipòsit a Duesaigües 

Tipus: Actuació d’infrastructura

Informe final 


Motivació: El municipi se subministra a partir d’una captació superficial i d’una 

de subterrània. El dipòsit de capçalera és de només 74 m 3 , ja que l’altre de 200 

m 3 , està situat a prop de la captació superficial, a uns 2,5 km del poble, i des 

d’allí l’aigua baixa per gravetat fins al de capçalera. El problema és que el pou 

bombeja l’aigua al dipòsit del poble, de manera que si a l’estiu, alguns dies a la 

setmana s’han de subministrar exclusivament de la captació subterrània, el 

dipòsit del poble té una manca de capacitat de regulació important. Per aquest 

motiu es proposa la construcció d’un dipòsit a prop del poble, en un punt alt. 

Títol actuació: Ordenança municipal per a la racionalització de l'ús de l'aigua i 

disminució de les dotacions. 

Tipus: Actuació de gestió 

Descripció: La xarxa presenta unes dotacions molt importants, associades a un 

baix rendiment, i donades possiblement per usos de reg d'hortes. En aquesta 

situació, es considera important una racionalització de l'ús de l'aigua per a 

optimitzar els recursos existents. 

10.2. Proposta, valoració i priorització de les actuacions 

A continuació es duu a terme una valoració econòmica aproximada de les 

actuacions proposades. Per altra banda, s'estableix una priorització de les 

actuacions, fet que permet ordenar-les de major a menor urgència. 


Actuació: Cabalímetre als pous 

Element: Mina font de la Vilabanya 

Reformes: 

Millora de la instal·lació 

Instal·lació cabalímetre Cabal: 0,8l/s 750€ 

Valoració econòmica: 750€ 

Estat: Planificat (curt termini) 

Prioritat: MITJA

Element: Pou del Castell d’Escornalbou 

Reformes: 

Millora de la instal·lació 

Informe final 


Instal·lació cabalímetre Cabal: 0,8l/s 750€ 

Valoració econòmica: 750€ 


Prioritat: MITJA 

RESUM ACTUACIÓ 

Element Nou/Ref. Curt termini 2015 2025 


Vilabanya 

Reforma 750€ 0€ 0€ 


d'Escornalbou 

Reforma 750€ 0€ 0€ 

Actuació: Nou dipòsit a Duesaigües 

Nou Element: Nou dipòsit 

Característiques tècniques: 

Cota solera (m) Volum (m³) Dimensions en planta (m²) 

150 

Valoració econòmica: 39.750€ 


Prioritat: MITJA 

RESUM ACTUACIÓ 

Element Nou/Ref. Curt termini 2015 2025 

Nou dipòsit Nou 39.750€ 0€ 0€ 

10.3. Recomanacions sobre la xarxa en baixa 


Actuació: Recomanacions de la xarxa en baixa 

Descripció: Millora del rendiment i reducció de les dotacions, ja que els 

consums són força elevats.

Instal·lació de comptadors 

Arranjament xarxa / Reparació fuites 

Mallat de la xarxa 

11. CONTACTES INSTITUCIONALS 

11.1. Taula de contactes 

Informe final 


Per a l’estudi de la situació de l’abastament del municipi de Duesaigües la 

persona de contacte ha estat: 

VISITA 

Inicial 

2a 

PERSONA DE 

CONTACTE 

Sebastià Bondia 

Sílvia Rofes Puig 

11.2. Comentaris i peticions externes 

EMPRESA/ 

ORGANISME 

Alcalde 

secretària 

DATA DE LA 

VISITA 

25/05/2004 

A continuació es detallen les peticions que han formulat les diferents entitats 

gestores i la resposta corresponent: 


Ens gestor: Ajuntament de Duesaigües 

En/Na Sebastià Bondia a data 25/05/2004 va plantejar la petició de Millora de la 

gestió del transvasament Siurana Riudecanyes. 

Aquesta sol·licitud que té implicacions sobre infrastructura es basa en que el 

transvasament del pantà de Siurana al de Riudecanyes es realitza un cop a la 

setmana. En ser la captació de Duesaigües un assut en el canal del 

transvasament, es troben que la seva font de subministrament està 

condicionada a un funcionament discontinu. Això fa que els dipòsits s’hagin de 

fer de dimensions superiors, per a garantir el subministrament. 

En referència a aquesta petició, la documentació existent és la següent: No 

s’ha lliurat cap documentació. 

Aquesta petició No es considera elegible dins del Pla d’Abastament, ja que 

depèn directament del sistema de gestió de l’Agència Catalana de l’Aigua. 

Resposta a la petició: 

Aquesta petició s’ha formalitzat de la següent manera: Verbal

11.3. Valoració de les propostes per part de l’Entitat gestora 


No hi ha propostes per les peticions formulades. 

12. CONCLUSIONS 

Informe final 


Es considera que amb les actuacions proposades es dóna resposta a certes 

mancances existent en la xarxa de Duesaigües. 

En primer lloc es fa necessari el coneixement del recurs emprat, per la qual 

cosa es proposa la instal·lació de cabalímetres a les captacions. 

En segon lloc, pel que fa a la capacitat de regulació es considera que amb el 

nou dipòsit es dóna solució a un problema originat per la disponibilitat del 

recurs de subministrament. No obstant, cal esmentar que la gestió del cabal de 

transvasament no depèn dels gestors de la xarxa municipal. 

Finalment, cal notar la recomanació de cara a la gestió del recurs, de fer una 

ordenança municipals per tal d’evitar fer un ús excessiu de l’aigua de boca, ja 

que en l’actualitat es presenten dotacions molt elevades, sent aquesta aigua 

destinada especialment al reg.


133 

4.2.4.- Xarxa subministre aigua en baixa. Estat actual 

La xarxa de distribució de Duesaigües, propietat de Ajuntament de Duesaigües, 

funciona per Gravetat en càrrega. Les cotes màxima i mínima d’aquesta xarxa de 

distribució són 281 i 248 m respectivament. La xarxa no disposa de comptadors. 




134 





En quant a la xarxa d’aigua està previst substituir l’ instal·lació actual per un tub de 

polietilè d’alta densitat de diàmetre nominal 110 mm i 10 bar de pressió nominal. 




135 

5.- INFRAESTRUCTURES DE SERVEIS ENERGÈTICS 

5.1.- Xarxa de subministre energia elèctrica 

L’energia elèctrica la subministra l’empresa distribuïdora Fecsa – Endesa, i travessen 

el terme municipal, una pel nord i l’altra pel sud dues línies de Red Eléctrica Española. 

El consum elèctric i el nombre de subministraments en els últims anys ha estat: 

Any Núm. subministraments Consum elèctric (Kwh) 

2003 197 412.658 

2004 197 512.509 

2005 197 581.889 

2006 198 625.312 

2007 200 612.973 

L’any 2008 hi ha 202 abonats. 

En el municipi hi ha actualment dos parcs eòlics: Mas de la Potra i Collet dels Feixos i 

està en tràmits administratius un altre parc eòlic : Lo Vedat del Pany 

Mas de la Potra consta de dos molins, només un d’ells dintre del municipi, el Collet 

dels Feixos de 6 dintre del terme de Duesaigües : 




136 

5.1.1.- Xarxa AT - MT. Estat actual 

La xarxa de subministre d’energia elèctrica, està dibuixada en el plànol I.6.1 del 

document B.- plànols d’informació .S’ha grafiat la documentació segons dades 

facilitades per les empreses Fecsa Endesa i Red Eléctrica Española. 




137 




138 

5.1.2.- Xarxa de BT. Estat actual 

La xarxa de baixa tensió és aèria, menys uns trams soterrats puntuals. Està dibuixada 

en el plànol I.15.3 del document B.- plànols d’informació, s’ha grafiat la documentació 

segons dades facilitades per l’empresa distribuïdora. 




139 

5.2.- Enllumenat 

La xarxa d’enllumenat, està dibuixada en el plànol I.15.4 del document B.- plànols 

d’informació .S’ha grafiat la documentació segons treball de camp 




140 

5.3.- Xarxa de subministre de gas 

Està prevista la gasificació a tot el nucli urbà dintre aquest any: 

La xarxa d’abastament de gas prevista està dibuixada en el plànol I.15.6 del document 

B.- plànols d’informació. 




141 

6.- INFRAESTRUCTURES DE SERVEIS DE TELECOMUNICACIONS 

6.1.- Xarxa de telefonia 

6.1.1.- Xarxa de telefonia en alta. Estat actual 

La xarxa de telefonia, està dibuixada en el plànol I.6.1 del document B.- plànols 

d’informació. 




142 

6.1.2.- Xarxa de telefonia en baixa. Estat actual 

L’empresa subministradora és Telefònica. La xarxa de telefonia és en instal·lació 

grapada per façana pràcticament en tot el nucli, excepte un petit tram canalitzat. La 

xarxa de telefonia, canalitzada i aèria, està dibuixada en el plànol I.15.5 del document 

B.- plànols d’informació, la documentació facilitada per Telefónica ha estat només la 

canalitzada, la resta ha estat extreta del treball de camp. 




143 





En quant a la xarxa de telefonia està previst substituir l’ instal·lació actual grapada per 

façana pel soterrament d’aquesta instal·lació. 

En previsió d’altres operadors de telefonia i altres serveis de telecomunicacions , fibra 

òptica, televisió per cable... es preveu disposar dels tubs necessaris per augmentar els 

serveis. La canalització principal està formada per 6 tubs de polietilè de doble paret de 

diàmetre 125 mm. 




144 

V.- SISTEMA D’ASSENTAMENTS 

1.- EVOLUCIÓ I ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ 

1.1.- Evolució de la població 

En el període 1981-2008 la població de Duesaigües passa de 202 habitants a 235. 

Aquesta evolució suposa un augment de 33 persones (16,3%) des del principi fins al 

final del període. En conjunt, es pot afirmar que la població del municipi s’ha mantingut 

relativament estancada al voltant dels 200 habitants, tot i que els ha superat 

lleugerament bona part dels anys. 

Taula 1. Evolució de la població. 

Duesaigües, 1981-2008 1 

Any Població Any Població 

1981 202 1995 211 

1982 196 1996 210 

1983 196 1997 212 

1984 201 1998 214 

1985 214 1999 201 

1986 217 2000 199 

1987 216 2001 200 

1988 210 2002 202 

1989 209 2003 187 

1990 208 2004 191 

1991 211 2005 205 

1992 216 2006 211 

1993 218 2007 234 

1994 219 2008 235 

Font: IDESCAT (1981-2007) i Ajuntament de Duesaigües (2008). Elaboració pròpia. 

Les lleus oscil·lacions per sobre i per sota de la xifra de 200 empadronats són 

constants al llarg de la sèrie analitzada. Només caldria diferenciar la fase 2003-2008 

en què es registra un augment relativament important de població. L’any 2003 es 

partia de la xifra més baixa de tot el període (187 persones), mentre que el 2008 

s’arriba a les 235, és a dir, en tan sols cinc anys la població de Duesaigües ha 

augmentat en 48 efectius. 

1 No es disposa de la dada padronal referent a l'any 1997, per la qual cosa s'ha procedit a fer una 

semisuma entre les dades de 1996 i 1998. La dada resultant és, doncs, indicativa, i per aquest motiu es 

presenta en cursiva. 




145 

Població 

250 

200 

150 

100 

50 

0 

Gràfic 1. Evolució de la població. 

Duesaigües, 1981-2008 

81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08 

Font: IDESCAT (1981-2007) i Ajuntament de Duesaigües (2008). Elaboració pròpia. 

1.2.- Els components del creixement 

El creixement natural total de Duesaigües entre 1991 i 2005 ha estat de signe negatiu, 

concretament de 18 persones, obtingudes de la diferència entre els naixements i les 

defuncions registrades. 

A mesura que s’han anat succeint els quinquennis, les xifres de creixement natural 

negatiu han estat cada cop més grans. Durant la primera meitat dels anys noranta, la 

diferència entre naixements i defuncions dóna un saldo negatiu de 4 persones, mentre 

que durant la segona meitat el saldo negatiu s’incrementa fins a 5 efectius. Però és 

durant la primera meitat de la dècada present que les xifres negatives assoleixen el 

seu màxim: de 5 naixements registrats i 14 defuncions ocorregudes se’n deriva un 

creixement natural negatiu de 9 persones. 

Taula 2. Naixements, defuncions i creixement natural. 


Període Naixements Defuncions Creixement natural 

1991-1995 7 11 -4 

1996-2000 5 10 -5 

2001-2005 5 14 -9 

Total 17 35 -18 

Font: IDESCAT. Elaboració pròpia. 




146 

El creixement migratori és el que ha determinat efectivament l'increment de la població 

experimentada a Duesaigües en els darrers anys, especialment l’interior, és a dir, 

aquell que té com a origen o destí algun municipi dins dels límits administratius 

estatals. 

La diferència entre immigrants i emigrants aporta uns saldos progressivament 

creixents, passant d'un de negatiu de 5 persones entre 1991 i 1995 a un altre de 

negatiu de 4 efectius entre 1996 i 2000 i, finalment, a un de positiu de 16 entre 2001 i 

2005 2 . En total, l’entrada d’immigrants i la sortida d’emigrants sumen, conjuntament, al 

voltant de 200 persones que han viscut processos de mobilitat residencial cap a o des 

de Duesaigües. 

Taula 3. Immigrants, emigrants i creixement migratori. 

Duesaigües, 1991-2005 3 

Període Immigrants Emigrants Creixement migratori 

Interiors Exteriors Interiors Exteriors 

1991-1995 28 1 34 - -5 

1996-2000 24 0 28 - -4 

2001-2005 47 2 33 0 16 

Total 99 3 95 0 7 


1.3.- Les característiques de la població 

Pel que fa a l'estructura per edats, el grup més nombrós a data 2008 és, lògicament, el 

dels adults, compresos entre els 30 i els 64 anys. Això és així perquè és el segment 

que agrupa més edats; en aquest sentit, l’interès no rau tant a veure quin és el grup 

que acull més efectius sinó les evolucions que aquests han sofert de 1991 ençà. Entre 

1991 i 2008, els grups d'edat més joves han perdut pes relatiu en el conjunt de 

població del municipi; per contra, els majors de 30 n'han guanyat. Així doncs, la 

població global de Duesaigües ha sofert un procés d’envelliment. 

Cal remarcar l'increment de població específicament vella (de 65 a 79 anys) detectada 

al municipi: en els darrers 17 anys han passat de 22 efectius a 45, xifra que representa 

un augment del 104,5%. Per contra, el pes del segment de població jove (de 15 a 29 

anys) ha minvat en més d’un terç al llarg del període, passant de 52 persones a tan 

sols 33. Aquests processos han contribuït a un increment molt pronunciat de la relació 

de dependència senil, que ha saltat del 22,2% al 40,5%. 

2 

Les dades sobre migracions referents als anys 1991 i 1996 no es troben disponibles. Igualment, per a 

les immigracions d'origen estranger no es troben les dades de 2001, 2002 i 2003, i per les emigracions de 

destinació estrangera només existeixen dades referents a l'any 2005. 

3 

Els resultats totals calculats sense disposar de totes les dades es presenten en cursiva (vegeu nota al 

peu 2). 




147 

Taula 4. Població per grups d'edat. 


Edat 1991 

2008 Diferència 91-08 

Absoluts % Absoluts % 

De 0 a 14 anys 24 11,4 20 8,5 -16,7 

De 15 a 29 anys 52 24,6 33 14,0 -36,5 

De 30 a 64 anys 101 47,9 120 51,1 18,8 

De 65 a 79 anys 22 10,4 45 19,1 104,5 

De 80 anys i més 12 5,7 17 7,2 41,7 

Total 211 100,0 235 100,0 

Font: IDESCAT (1991) i Ajuntament de Duesaigües (2008). Elaboració pròpia. 

L’edat mitjana de la població de Duesaigües a data 2008 és de 48,7 anys, una mica 

inferior en el cas dels homes (47,8 anys) i lleugerament superior entre les dones (49,9 

anys). El baix nombre d’efectius del municipi provoca que la piràmide tingui una forma 

totalment irregular que impossibilita extreure conclusions generals més enllà de la 

casuística demogràfica anual. Ara bé, allò que sí que es pot apreciar nítidament és el 

baix pes relatiu de la població infantil i l’important percentatge que suposa la població 

vella sobre el total: la piràmide d’edats reflecteix l’envelliment de la població a través 

d’unes franges superiors de l’histograma força més grans que no pas les inferiors. La 

població vella es presenta, a més, lleugerament masculinitzada. 

No es detecta de forma clara una recuperació dels nivells de natalitat d'acord amb les 

dimensions de les franges inferiors de la piràmide, que són molt similars a les dels 

efectius de fins a 20 anys d'edat llevat, per casuística, del cas de les nenes més 

petites, de 9 anys com a màxim. 

De 85 anys i més 

De 80 a 84 anys 















De 5 a 9 anys 

De 0 a 4 anys 

Gràfic 2. Població per sexe i edat. 

Duesaigües, 2008 

6,0 4,0 2,0 0,0 2,0 4,0 6,0 

Homes Dones 

Font: Ajuntament de Duesaigües. Elaboració pròpia. 




148 

Aquesta dinàmica poblacional de progressiu envelliment es plasma en l'evolució de 

l’índex d'envelliment 4 , que s’ha més que doblat des de 1991 ençà. Per contra, l’índex 

de sobreenvelliment 5 ha anat clarament a la baixa fins a reduir-se pràcticament una 

quarta part, indicant que el pes de la població vella menor de 80 anys s’ha incrementat 

molt per sobre del que ho ha fet la major de 80 anys. 

Taula 5. Índexs d'envelliment i sobreenvelliment. 


1991 2008 

Índex d'envelliment 141,7 320,0 

Índex de sobreenvelliment 35,3 27,4 


1.4.- La nacionalitat de la població 

El creixement migratori registrat també queda reflectit a les dades sobre nacionalitat, si 

bé aquell que modula la realitat municipal quant a aquesta característica 

sociodemogràfica és, evidentment, l’exterior. En aquest cas, a més, el posterior a 

2005. 

Malgrat que la majoria de la població de Duesaigües és de nacionalitat espanyola 

(89,8% el 2008), el seu pes relatiu ha caigut en un 10,2% respecte al 1991 per 

l’arribada de 24 immigrants estrangers. En concret, viuen al poble 19 argentins, 2 

marroquins, 1 brasiler, 1 portuguès i 1 alemany. 

Taula 6. Població per nacionalitat. 


Nacionalitat 1991 

2008 

Absoluts % Absoluts % 

Espanyola 211 100,0 211 89,8 

Resta de la UE 0 0,0 2 0,9 

Resta d'Europa 0 0,0 0 0,0 

Àfrica 0 0,0 2 0,9 

Amèrica N. i Central 0 0,0 0 0,0 

Amèrica S. 0 0,0 20 8,5 

Àsia i Oceania 0 0,0 0 0,0 

Total 211 100,0 235 100,0 


1.5.- Població amb disminucions 

Pel que fa a les disminucions, l'any 2006 es comptabilitzen un total de 8 persones amb 

algun tipus de disminució reconegudes legalment com a tals. Aquesta dada fa 

referència exclusivament a gent adulta i vella. Tenint en compte els efectius que 

s'agrupen en els diversos grups de població per edat, els vells registren una taxa de 

disminució molt superior a la dels adults per l’efecte lògic del pes de l’edat en les 

condicions de salut de la població. 

4 Percentatge de persones de 65 anys i més en relació a les que en tenen menys de 15. 

5 Percentatge de persones de 80 anys i més en relació a les que en tenen més de 64. 




149 

Taula 10. Persones reconegudes legalment com a disminuïdes. 


Disminucions 

Joves 0 

Adults 3 

Vells 5 

Total 8 


2.- CARACTERÍSTIQUES DE LES LLARS 

El 2001, de Duesaigües compta amb 86 llars. Hi predominen per sobre d'altres 

tipologies les llars sense nucli, conformades la majoria d’elles per persones que viuen 

soles, especialment homes. Aquesta estructura està estretament vinculada a 

l'estructura per edats analitzada a través de la piràmide d'edats, en la qual la població 

vella hi té un pes important. En un segon nivell s’hi troben les parelles, sobretot amb 

fills. 

La dimensió mitjana de les llars municipals és de 2,3 persones. 

Taula 11. Tipologia de les llars segons nuclis. 


Tipologia 2001 

Absoluts % 

Unipersonals 29 33,7 

Llars sense nucli Amb 2 persones o més 4 4,7 

Total 33 38,4 

Sense altres persones 13 15,1 

Parelles sense fills Amb altres persones 4 4,7 

Total 17 19,8 


Parelles amb fills Amb altres persones 6 7,0 

Total 25 29,1 

Llars amb un nucli Sense altres persones 4 4,7 

Mares soles amb fills Amb altres persones 3 3,5 

Total 7 8,1 


Pares sols amb fills Amb altres persones 0 0,0 

Total 3 3,5 

Total 52 60,5 


Llars amb més d'un nucli Amb altres persones 0 0,0 

Total 1 1,2 

Total 86 100,0 





150 

3.- MOBILITAT LABORAL 

La mobilitat laboral és un indicador que mostra quina és la localització dels llocs de 

treball de la població que resideix al municipi o bé que en fa ús per realitzar aquesta 

activitat. Analitzar el volum de desplaçaments que es realitzen des del lloc de 

residència al lloc de treball i viceversa permet observar quina és la proporció d'ocupats 

residents que es queden a treballar al propi municipi i quina la dels que se'n van a ferho 

a altres llocs. 

Les dades mostren una tendència considerablement menor de la població ocupada 

resident a Duesaigües a romandre-hi per treballar (21 persones) que no pas a 

desplaçar-se a altres municipis (60 persones). D'altra banda, el municipi atreu 2 

desplaçaments diaris que provenen d'altres municipis. El saldo resultant, doncs, és 

favorable als generats en 58 persones. 

Taula 13. Mobilitat obligada residència-treball. 


2001 

Desplaçaments dins 21 

Desplaçaments fora 60 

Desplaçaments des de fora 2 

Total generats 81 

Total atrets 23 

Diferència atrets / generats -58 


La pràctica totalitat dels llocs de treball del municipi són ocupats per residents (91,3%). 

En canvi, la proporció d'ocupats residents que es queden a treballar al municipi és molt 

més baixa, en concret del 25,9%. Posant en relació els desplaçaments extramunicipals 

i els intramunicipals es detecta que l'índex d'obertura és de 3. 

Taula 14. Percentatges d'autosuficiència, autocontenció i índex d'obertura. 


Índex 2001 

Autosuficiència 91,3 

Autocontenció 25,9 

Obertura 3,0 


Les persones ocupades residents que treballen a fora del municipi ho fan bàsicament 

a Reus, la capital comarcal (20 efectius), seguida a força distància per Tarragona, 

Barcelona i Montblanc. Es tracta de poblacions importants de l’entorn amb prou 

capacitat d’absorció sobre el cos laboral municipal o bé amb un alt nivell d'atracció 

com és la capital del país. 




151 

Taula 15. Principals destinacions de les persones ocupades residents que treballen 

a fora del municipi. Duesaigües, 2001 

Destinacions 2001 

Reus 20 

Tarragona 7 

Barcelona 5 

Montblanc 3 

Borges del Camp, les 2 

Cambrils 2 

Montbrió del Camp 2 

Salou 2 

Altres 17 


Les 2 persones ocupades no residents que treballen a Duesaigües provenen de 

Botarell i de Cambrils. 




152 

4.- ACTIVITATS ECONÒMIQUES 

4.1.- Relació de la població amb l’activitat 

Quant a la relació de la població amb l'activitat l'any 2001, dada censal més recent, el 

44,3% dels efectius municipals són actius. Aquesta xifra indica que la major part dels 

habitants de Duesaigües són inactius (el 55,7% restant). D’aquests, la major part són 

jubilats o pensionistes (54 persones). 

Taula 7. Relació de la població amb l'activitat. 


Relació amb l'activitat 2001 

Absoluts % 

Ocupats 81 40,3 

Actius Aturats 8 4,0 

Total 89 44,3 

Jubilats o pensionistes 54 26,9 

Incapacitats permanents 10 5,0 

Inactius 

Escolars i estudiants 

Feines de la llar 

21 

24 

10,4 

11,9 

Altres situacions 3 1,5 

Total 112 55,7 

Servei militar 0 0,0 

Total 201 100,0 


La taxa d'activitat bruta 6 municipal és del 47,8%. Les específiques varien 

substancialment en funció del segment al qual fan referència: 

• Els homes (58,6%) presenten una taxa molt superior a les dones (32%). 

• Joves i adults es troben per sobre de la mitjana, mentre que per un efecte edat, 

els vells presenten una taxa residual. 

La taxa d'ocupació bruta 7 arriba al 91%. Les diferències entre les diverses taxes 

específiques no són massa significatives, si bé la masculina és lleugerament superior 

a la femenina i, per edats, la juvenil és una mica inferior a la dels adults. 

Taula 8. Taxes d'activitat i ocupació. 


Taxa d'activitat Taxa d'ocupació 

Homes 58,6 92,3 

Dones 32,0 87,5 

Joves 69,0 85,0 

Adults 72,3 92,6 

Vells 1,6 100,0 

Total 47,8 91,0 


6 Percentatge de persones actives sobre el total de la població de 16 anys i més. 

7 Percentatge de persones ocupades sobre el total de població activa. 




153 

Segons les dades d'ocupació per professions de l'any 2001, la major part dels 

habitants de Duesaigües té una categoria socioprofessional 8 mitjana-baixa (46,9%), 

seguida a força distància per la mitjana-alta (28,7%). L'alta i la baixa agrupen poc 

menys d’una quarta part del total municipal. 

Taula 9. Categoria socioprofessional. 


Cat. socioprofessional 2001 

Absoluts % 

Alta 14 17,3 

Mitjana-alta 23 28,4 

Mitjana-baixa 38 46,9 

Baixa 6 7,4 

Total 81 100,0 


Duesaigües és un municipi que ha basat la seva economia principalment en el sector 

agrari i ramader. Aquest sector, però, no ha estat capaç de mantenir-se degut al 

procés de terciarització que afecta l’economia catalana i que ha provocat un augment 

del llocs de treball en el sector serveis també a Duesaigües. 

Si tenim en compte el número de persones ocupades, aquest sector és el primer en 

importància a Duesaigües. En concret i segons dades oficials de l’any 2002, al 

municipi s’hi ubiquen nou empreses de construcció, dues empreses de comerç al 

detall que venen productes alimentaris i/o roba, tres empreses de serveis (2 de serveis 

d’hosteleria i una de transport) i un professional o artista. 

8 La categoria socioprofessional és un indicador que informa de l'estructura de la població. L'alta inclou 

personal directiu de les empreses i administracions públiques i tècnics i professionals científics i 

intel·lectuals. La mitjana-alta agrupa tècnics i professionals de suport i empleats administratius. La 

mitjana-baixa inclou treballadors de serveis i venedors de comerç, treballadors qualificats en activitats 

agràries i pesqueres, artesans i treballadors qualificats de les indústries i la construcció, operadors 

d'instal·lacions i maquinària, muntadors i membres de les forces armades. Finalment, la baixa agrupa els 

treballadors no qualificats. 




154 

4.2.- Activitats econòmiques en sòl urbà 

Actualment, en data febrer del 2008, les activitats econòmiques que es troben en sòl 

urbà son: 

AE-01 Carnisseria 




155 

AE-02 Botiga alimentació 

AE-03 Casa rural Ca l’Itu 

AE-04 Bar de l’Ateneu 




156 

4.3.- Activitats econòmiques en sòl no urbanitzable 

4.3.1.- Activitat Agrícola 

El número d’explotacions agràries i la superfície ocupada ha disminuït durant els últims 

anys. El 1999 hi havia registrades 51 explotacions que desenvolupaven activitats 

agrícoles i ocupaven 182 ha (un 63,7% de secà i un 36,3% de regadiu). Aquesta 

disminució es deu principalment als següents motius: 

L’abandó dels camps de conreu més difícilment mecanitzables, que solen 

correspondre a les feixes dels vessants amb més pendents, per dedicar-los a la 

pastura esporàdica. 

L’abandó de les pastures naturals d’alçada les quals es van embosquinant fins 

a convertir-se en àrees forestals. 

El manteniment de les masies com a segones residències o cases de turisme 

rural amb un abandonament parcial de les terres, de les quals part 

s’embosquina i les més proper es a la casa es mantenen estassades, però 

sense utilitat agropecuària. 

Requalificació del sòl agrícola (i per tant no urbanitzable) en urbanitzable pel 

creixement de les zones residencials i industrials. 

Figura VI Distribució de conreus a Duesaigües 


Hectàrees 

100 

80 

60 

40 

20 

0 

82 

35 

33 

28 

fruiters olivera hortalisses 

secà regadiu 

La majoria de conreus són de secà i, en menor mesura, de regadiu. A continuació 

s’indiquen les principals varietats cultivades. 



0 

2


157 

Figura VII Varietats cultivades als conreus de secà 


Conreu herbaci de secà 

29% 

9% 

62% 

ametller 

avellaner 

olivera 

Segons l’ISA del PTP del Camp de Tarragona, a l’àmbit que engloba el pla es 

localitzen 10 distintius de productes agrícoles. El productes que tenen distintius al 

municipi de Duesaigües són: 

Taula IX Productes amb distintius 

Font: PTPCT 

Producte Tipus distintiu Nom Empreses inscrites Adreça 

Vi DO: Denominació d’origen Tarragona - - 

Oli 

Avellanes 

DOP: Denominació d’origen 

protegida 

DOP: Denominació d’origen 

protegida 

4.3.2.- Activitat Ramadera 

Oli de Siurana - - 

Avellana de Reus - - 

Tant el número d’explotacions ramaderes com el número de caps de bestiar ha 

disminuït en els últims anys, passant de 53.349 caps de bestiar l’any 1982 fins a 

11.350 el 1999. 

Taula X Explotacions ramaderes i caps 


Any 

Número 

explotacions 

Caps de 

bestiar 

1999 6 11.350 

1989 12 6.466 

1982 20 53.349 

Variació (1999-1982) -14 -41.999 

La major part dels caps de bestiar corresponen a aviram (any 1999), amb un total de 

10.000 caps de bestiar. 

4.3.3.- Activitats Extractives 

Al nord-est del municipi de Duesaigües, concretament a la vessant sud de Puigmarí 

(660 m d’alçada) està en actiu una pedrera de granit. Aquesta explotació ocupa una 




158 

superfície de 47 hectàrees (ha) repartides entre els municipis veïns de Duesaigües i 

Riudecols. En el municipi de Duesaigües hi ha un total de 21,5 ha. Aquesta activitat ve 

regulada per la Llei 12/1981. 

Per altra banda, també existeixen en el municipi tres activitats extractives 

abandonades, situades al nord-est del municipi. 

4.3.4.- Aprofitament energètic 

Actualment hi ha en el municipi dos parcs eòlics: Mas de la Potra, amb dos molins, un 

del qual està dintre del terme i el Collet dels Feixos, amb sis molins dintre de 

Duesaigües. 

Entre els termes municipals de Duesaigües i Riudecols, a la zona de la Serra de 

Puigcerver, es troba el Parc Eòlic Lo Vedat del Pany. Aquest parc està integrat per 17 

aerogeneradors, donant lloc a una potència total instal·lada de 42,5 MW, i per una 

subestació transformadora 220/25 k. El titular de la instal·lació és ESBRUG, S.L. 

Es troba en tràmits administratius el projecte d’instal·lació de més elements en el terme 

de Duesaigües. 

La finalitat d’aquesta activitat és aprofitar l’energia cinètica del vent per a la generació 

d’energia elèctrica i la seva posterior distribució a la xarxa elèctrica. L’activitat 

s’empara en el que disposa la Llei 54/97 del 27 de novembre del sector elèctric. 

Els impactes més importants sobre el territori a causa de l’emplaçament d’aquest parc 

són: 

Eliminació de la vegetació 

Alteració de les formes de relleu 

Afectació i molèsties a les espècies animals, sobretot de fauna, especialment 

l’àliga cuabarrada que nidifica a la zona. 

Visibilitat o incidència paisatgística del parc 




159 

4.3.5.- Turisme 

Pel que fa l’oferta turística a Duesaigües actualment hi ha elements d’interès 

arquitectònic i històric com l’Església de Santa Maria, i els ponts del tren. 

El Patronat Comarcal de Turisme del Baix Camp ha creat una xarxa de circuits a peu, 

en bicicleta de muntanya o a cavall per tota la comarca. Dins el terme de Duesaigües 

transcorre el circuit perifèric de Puigcerver a Argentera. També s’hi troba els circuits 

centrals entre Riudecanyes i Duesaigües i entre Duesaigües i Vilanova d’Escornalbou. 

El mateix Patronat ofereix rutes turístiques anomenades “del verd al blau”. La ruta 

turística de Ponent, d’uns 75 km aproximadament, comença i acaba a Reus passant 

pels pobles de Riudecols, Duesaigües, Argentona, Riudecanyes, Botarell, Montbrió i 

Riudoms. 

Un altre projecte de l’Organisme Autònom de Desenvolupament "Muntanyes del Baix 

Camp" (anteriorment esmentat) és el Pla de Foment Turístic “Muntanyes de la Costa 

Daurada”. El seu objectiu és potenciar el turisme com a factor estratègic de 

desenvolupament econòmic. Aquest Pla, presentat l’any 2007, es desenvoluparà en 

tres anys amb un pressupost de 1.080.579 euros. 

L’oferta de serveis consisteix en un restaurant i dues activitats de turisme rural : Les 

Moreres, que conta en cinc apartaments rurals i Ca l ‘Itu que conta en dos dúplex. 




160 

En data febrer del 2008 les activitats econòmiques que es troben en sòl no 

urbanitzable son : 

AE-01 Generadors eòlics 

Mas de la Potra 

AE-02 Generadors eòlics 

Collet dels Feixos 

AE-03 Activitat Ramadera 

(en desús) 

AE-04 Pedrera 




161 

AE-05 Activitat ramadera 







162 


AE-10 Restaurant i turisme rural 






163 






164 

Tots aquests elements, es troben situats en el plànol I.5 del document B.- 

Documentació Gràfica d’ Informació. 




165 

5.- HABITATGE 

5.1.- Habitatge en sòl urbà 

A Duesaigües hi ha un total de 81 habitatges d’ús principal, que són menys que els 

secundaris i els buits junts. D’aquí se’n deriva un parc d’habitatges no utilitzats 

regularment força gran. També hi ha 8 parcel·les amb habitatges que es troben, a data 

de 2009, en fase de construcció i de rehabilitació. 

Habitatges per tipus en sòl urbà febrer 2008 : 

NOMBRE HABITATGES % NOMBRE HABITANTS 

PRIMERA RESIDÈNCIA 81 42,86% 187 

SEGONA RESIDÈNCIA 82 43,39% 189 

DESOCUPATS 26 13,76% 0 

TOTAL 162 100% 371 

Els habitatges en sòl no urbanitzable s’han dividit amb masies en sòl no urbanitzable i 

habitatges en sòl no urbanitzable. 




166 

5.2.- Habitatge en sòl no urbanitzable 

Habitatges per tipus en sòl no urbanitzable febrer 2008 : 

EN ÚS 

EN RUNES 

DESHABITADES 

EN 

CONSTRUCCIÓ 

/REHABILITACIÓ EN DESÚS 

TOTAL 

MASIES EN SÒL NO 

URBANITZABLE 

HABITATGES EN SÒL NO 

0 1 1 6 8 

URBANITZABLE 14 0 0 1 15 

TOTAL 14 1 1 7 23 




167 

5.2.1.- Masies en sòl no urbanitzable 

M-01 Mas de la Xurivia 

(deshabitada) 

M-02 

(en rehabilitació) 

M-03 Mas de la Potra 

(runes) 

M-04 Mas del Monner 

(en desús) 




168 

M-05 

(deshabitada) 

M-06 

(deshabitada) 

M-07 

(deshabitada) 

M-08 




169 

Aquestes masies i edificacions amb data de construcció anteriors a 1950, s’ inclouran 

en un Catàleg de Masies en sòl no urbanitzable en el nou Poum. 




170 

5.2.2.- Habitatges en sòl no urbanitzable 

HAB-01 

HAB-02 

HAB-03 

HAB-04 




171 

HAB-05 

HAB-06 

HAB-07 

HAB-08 




172 

HAB-09 

HAB-10 

HAB-11 

HAB-12 




173 

HAB-13 

HAB-14 

HAB-15 

Tots aquests elements, es troben situats en el plànol I.5 del document B.- 

Documentació Gràfica d’ Informació. 




174 




175 

5.3.- Habitatges terme municipal 

TIPUS DE SÒL HABITATS DESHABITATS TOTAL 

SÒL URBÀ 163 26 162 

SÒL NO URBANITZABLE 14 9 23 

TOTAL 189 23 212 

Així com en sòl urbà la majoria dels habitatges estan ocupats, en sòl no urbanitzable 

son 9 els habitatges deshabitats enfront dels 14 habitats. D’aquests 14 habitatges 

habitats, cap és una masia, es tracta d’ edificacions amb data de construcció 

posteriors a 1950. 




176 

6.- DINÀMIQUES DEL MUNICIPI I NECESSITATS FUTURES 

6.1.- La dinàmica sociodemogràfica del municipi i els habitatges 

• La població actual de Duesaigües és de 235 habitants, xifra que representa un 

increment del 25,7% respecte a la dada referent a 2003. Aquests 5 anys 

trenquen a l’alça la dinàmica oscil·lacionista al voltant dels 200 habitants de les 

darreres dècades. 

• El creixement natural de la població és negatiu, mentre que el migratori ha 

canviat aquesta tendència durant el quinquenni 2001-2005 per situar-se en 

signe positiu. S’entreveu, doncs, que el creixement present i futur beurà 

fonamentalment de la immigració. 

• Els segments de població més jove han perdut pes relatiu en l’estructura per 

edats del municipi a favor dels col·lectius més envellits. Conseqüentment, la 

relació de dependència senil i l’índex d’envelliment han experimentat un salt 

quantitatiu molt important fins a doblar-se de 1991 ençà. La mitjana d’edat 

municipal és elevada, ja que supera amb escreix els 48 anys d’edat. No es 

detecta de forma clara una recuperació dels nivells de natalitat. 

• Al municipi hi ha 24 persones de nacionalitat estrangera, fonamentalment 

sudamericana. La quantitat no és elevada però cal tenir en compte que el 1991 

el 100% de la població de Duesaigües era de nacionalitat espanyola. 

• En relació amb l’estructura per edats de la població, el 55,7% dels efectius 

municipals són inactius, majoritàriament jubilats o pensionistes. La taxa 

d'activitat bruta és del 47,8% i la d'ocupació arriba al 91%. Les taxes 

específiques mostren diferències importants en relació a sexes i edats, 

registrant dades superiors entre homes i adults. Predominen les categories 

socioprofessionals mitjanes-baixes per sobre de la resta (46,9%). 

• Al municipi hi ha 8 persones reconegudes legalment com a disminuïdes, dos 

terços de les quals, gent gran. 

• Quant a les llars, al municipi se’n comptabilitzen 86. D’aquestes, les llars sense 

nucli, conformades la majoria d’elles per persones que viuen soles 

(especialment homes) i les parelles, sobretot amb fills, són les predominants. A 

cada llar hi viuen, de mitjana, 2,3 persones. 

• Un total de 21 persones es queden a treballar a Duesaigües mentre que 60 

se’n van a altres municipis a fer-ho. El municipi només atreu 2 treballadors que 

visquin a fora. Les persones ocupades residents que treballen a fora del 

municipi ho fan bàsicament a Reus. 

• El municipi registra 71 habitatges principals, 80 de secundaris, 11 de buits i 33 

en construcció i rehabilitació. 

• Finalment, en relació als equipaments, es conclou que existeix una dotació 

satisfactòria donat que havent-hi aplicat els estàndards urbanístics, 

pràcticament tots ells superen les superfícies màximes calculades. 




177 

6.2. Necessitats futures i propostes per orientar el creixement 

A partir de les característiques i dinàmiques observades es poden extreure les 

següents conclusions quant a necessitats i propostes per orientar el creixement futur: 

• El municipi ha experimentat una dinàmica de fort envelliment poblacional que 

amenaça amb una pèrdua de població constant i severa de cara als propers 

anys que sols es compensarà amb l’arribada de població jove d’altres municipis 

i amb un increment dels naixements. 

• L’increment de la població vella en termes absoluts i relatius repercutirà en una 

major demanda d’equipaments per a gent gran així com habitatges adaptats a 

les necessitats d’aquesta població. 

• Si el creixement migratori segueix al mateix ritme que la dinàmica que es 

percep a partir de 2001, la pèrdua constant de població prevista inicialment a 

causa de l’increment de la població vella es pot veure relativament 

compensada. Caldrà veure el motiu de les altes residencials i les 

característiques sociodemogràfiques dels immigrants per saber si comportarà, 

també, un rejoveniment de l’estructura que reverteixi, a més llarg termini, en un 

increment dels naixements. Aquest fet implicaria una major demanda 

d’habitatges. 

• Pel que fa a les necessitats d’emancipació dels joves del municipi, en els 

propers deu anys es preveu que hi hagi al voltant de 45 joves que es trobin en 

edat d’emancipar-se i que reclamin, doncs, habitatge 9 . S’haurà de tenir en 

compte aquesta xifra de cara a cobrir les necessitats d’aquests joves en el 

planejament. 

9 

Càlcul elaborat a partir de les darreres dades de població per edats any a any disponibles, que fan 

referència a 2007. 




178 

VI.- VALORS HISTÒRICO - ARTÍSTICS 

1.- ELEMENTS D’INTERÈS 

En aquest capítol s’identificarà els elements del patrimoni existent del municipi, que 

després es regularan i protegiran mitjançant el document del Poum : G.- Béns 

Catalogats, on s’hi inclouran tots aquells elements que es considera tenen un interès 

arquitectònic, històric, arqueològic. 

Es classifica els elements segons si son elements inclosos en l’inventari del patrimoni 

arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, elements inclosos en l’inventari del 

patrimoni arqueòlogic de la Generalitat de Catalunya, Elements d’interès inclosos en el 

planejament vigent del municipi , i per últim els elements d’interès no inclosos en cap 

inventari identificats en la diagnosi prèvia. 

1.1.- Elements inclosos en l’ inventari del patrimoni arquitectònic de la 

Generalitat de Catalunya 

En l’ Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya (IPCIC) s’hi troben inclosos 

sis elements, d’aquests, quatre es troben en sòl urbà i dos en sòl no urbanitzable : 

Sòl Urbà : 

EI-SU-01 Església Parroquial de Santa Maria 

EI-SU-02 Casa Davant de l’Església 

Sòl no Urbanitzable : 

EI-SNU-01 Viaductes del tren 

1.2.- Elements inclosos en l’inventari del patrimoni arqueòlogic i paleontològic 

de la Generalitat de Catalunya 

Consultat l’ Inventari del Patrimoni arqueòlogic i paleontològic de Catalunya (IPAC) no 

s’hi ha trobat inclòs cap element 

1.3.- Elements d’interès inclosos en el Pre-Catàleg de les Normes Subsidiàries 

El planejament vigent, conté un pre-catàleg on identifica una sèrie d’elements singulars 

Duesaigües, característiques del poble 

EI-SU-01 Església Parroquial de Santa Maria 

EI-SU-02 Casa de davant de l’Església 

EI-SNU-01 Ponts del ferrocarril 

EI-SNU-02 Font de la Vilamanya 

EI-SNU-03 Font del Barrancó 

Els elements d’interès inclosos en les Normes subsidiàries i en l’ inventari del patrimoni 

arquitectònic de la Generalitat de Catalunya es troben grafiats en el plànol I.7 

document B.- Documentació gràfica d’ Informació 




179 




180 

EI-SU-01 Església Parroquial de 

Santa Maria 

EI-SU-02 Casa de davant de 

l’Església 

EI-SU-03 Viaductes del tren 




181 

EI-SNU-02 Font de la Vilamanya 

EI-SNU-03 Font del Barrancó 

2.4.- Elements d’interès no inclosos en cap inventari 

Després del treball de camp realitzat i la consulta amb l’Ajuntament s’ha incorporat 

com element d’interès tot i no estar inclòs en cap inventari pel seu interès històric i 

tipològic els rentadors. 




182 

VII.- OBJECTIUS I PROPOSTES ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ 

1.- ANÀLISI DE LES PROBLEMÀTIQUES EXISTENTS 

S’analitza les problemàtiques existents des d’un punt de vista general amb les noves 

normatives i legislacions aprovades en els últims anys. 

En segon i tercer lloc respectivament es transcriuen les problemàtiques identificades pel 

PTPCT que tenen incidència en el municipi i les derivades del propi planejament. 

Per últim s’identifica quines son les problemàtiques en cadascun dels tres vectors principals, 

els sistemes d’espais oberts, els sistemes d’assentaments i els sistemes d’infraestructures, un 

cop realitzada la diagnosi del municipi on s’incorpora també els resultats d’una enquesta 

realitzada per aquest equip, on s’observa diferents mancances i/o objeccions per part dels 

veïns de Duesaigües. 

1.1.- Anàlisi general 

Des del punt de vista general cal dir que en els últims 5-6 anys s’han desenvolupat diferents 

lleis, normatives i planejament territorial que han posat sobre la taula nous criteris de 

desenvolupament i ocupació del territori. 

Cronològicament en els últims 5-6 anys s’han aprovat les següents lleis i decrets que 

conformen un marc legal força canviat de l’existent en el moment de la formulació de la 

delimitació de sòl urbà de Duesaigües : 

Legislació urbanística de la Generalitat de Catalunya: 

• Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de Juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de 

Llei d'Urbanisme. DOGC nº 4436, de 28 de Juliol de 2005. pp 23360-23398. 

• Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament Parcial 

de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme. DOGC 4022 de 2 de 

desembre de 2003. 

• Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 

d’urbanisme. 

• Decret Llei 1/2007, de 16 d’octubre de mesures urgents en matèria 

urbanística. 

• Decret 146/1984, de 10 d’abril, pel qual s’aprovà el Reglament de mesures 

d’adequació de l’ordenament urbanístic de Catalunya (RMA), en allò que no 

contradigui al DL TRLU. 

• Decret 308/1982, de 26 d’agost, pel qual s’aprovà el Reglament per al 

desenvolupament de la Llei 9/1981, de 18 de novembre, sobre protecció de 

la legalitat urbanística (RPL), en allò que no contradigui al DL TRLU. 

• Decret 303/1997, de 25 de novembre, d’aprovació del Reglament sobre 

mesures per facilitar l’execució urbanística (RMEU), en allò que no 

contradigui la LU al DL TRLU. 




183 

Legislació urbanística estatal: 

• Llei 17/2000, de 29 de desembre, d'equipaments comercials. 

• Llei 9/2006 ambiental, Eco eficiència, Codi Tècnic de l’edificació 

• Llei 3/2009, de 10 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb 

dèficits urbanístics 

• Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes. 

• Ley 8/2007, de 28 de mayo, de suelo. 

• Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel que s’aprova el text refós 

de la Llei del sòl. 

• Reial Decret 2159/1978, de 23 de juny, pel qual s’aprovà el Reglament de 

Planejament per al desplegament de la Llei sobre règim del sòl i ordenació 

urbana (RPU). 

• Reial Decret 3288/1978, de 25 d'agost, pel qual s’aprovà el Reglament de 

Gestió Urbanística per al desplegament de la Llei sobre règim del sòl i 

ordenació urbana (RGU). 

• Reial Decret 2178/1978, de 23 de juny, pel qual s’aprovà el Reglament de 

Disciplina Urbanística per al desplegament de la Llei sobre règim del sòl i 

ordenació urbana (RDU). 

1.2.- Anàlisi determinacions Pla Territorial Parcial Camp de Tarragona 

El Pla Territorial Parcial Camp de Tarragona (PTPCT) es troba en aquests moments 

en tràmit d’aprovació inicial. 

En el cas de que es plantegin modificacions durant el procés de tràmit del PTPCT, el 

document d’aprovació inicial del POUM incorporarà els criteris i objectius nous. 

Es descriu a continuació els principals reptes i objectius que determina el PTPCT que 

afecten a Duesaigües: 


Els principals reptes que es plantegen dins el marc competencial del Pla territorial en 

la ordenació del sistema d’espais oberts del Camp de Tarragona són: 

• La gran dispersió del sòl urbà i dels diferents usos en el territori, cosa que 

comporta una elevada fragmentació territorial i degradació paisatgística, a 

banda de costos i ineficiències importants en la prestació dels serveis i la 

mobilitat. 




184 

• La gran densitat i dispersió de construccions, infraestructures i instal·lacions 

en el sòl no urbanitzable. 

• La inexistència d’una reflexió sobre els valors del sòl no urbanitzable de la 

plana més enllà dels valors naturals, cosa que passa per analitzar el territori 

en clau agrícola (fertilitat), funcional, d’estructuració urbana, paisatgística, 

de potencial estratègic, d’inadequació al desenvolupament urbà, etc. 

• La inexistència d’una xarxa supramunicipal contínua de sòl no urbanitzable 

que garanteixi la preservació dels espais de major valor natural i les 

necessàries connexions ecològiques entre els mateixos. 

• La pèrdua del patrimoni paisatgístic rural i, en conseqüència, la banalització, 

la homogenització i la pèrdua d’atractiu turístic i de qualitat de vida. 

• La insuficient garantia de continuïtat de les infraestructures toves com ara 

itineraris per a vianants, camins ramaders, camins de ronda / passeigs 

marítims (vegetats i naturalitzats, amb pocs cotxes). 

• La gestió insuficient del sòl no urbanitzable (tendència creixent). 



la ordenació del sistema d’assentaments urbans del Camp de Tarragona són: 

• La necessitat de donar cabuda de la forma més sostenible possible a les 

previsions de necessitats d’habitatge i llocs de treball i garantir uns serveis 

adequats. 

• La gran dispersió del sòl urbà i dels seus diversos usos en el territori i, en 

conseqüència, els sobrecostos i ineficiències en la prestació de serveis, de 

la mobilitat, etc. que se’n deriven, a banda d’una elevada fragmentació 

territorial, degradació paisatgística, etc.. 

• El malbaratament de sòl per planejaments ineficients. En especial, 

l’existència d’una gran extensió de teixits urbans residencials de baixa 

densitat sovint infradotats i que generen sobrecostos creixents per a la 

prestació de serveis, sobrecostos de mobilitat, degradació paisatgística, etc. 

• La limitació dels recursos hídrics necessaris per afrontar els creixements 

esperats. 



la ordenació del sistema d’infraestructures de mobilitat del Camp de Tarragona són: 




185 

• Una molt elevada dotació d’infraestructures viàries d’alta capacitat, això és, 

de pas i de connexió exterior que contrasta amb els dèficits evidents de 

vertebració infraestructural a l’interior de la regió. 

• Una mobilitat fortament canalitzada per unes infraestructures d’altes 

prestacions on es solapen trànsits de llarga i curta distància 

• Un escàs paper del ferrocarril en la mobilitat interior de la regió que 

contrasta amb la bona posició ferroviària de la regió en relació a la mitja i 

llarga distància 




186 

1.3.- Anàlisi Problemàtiques existents identificades en la Diagnosi Prèvia 

1.3.1.- Enquesta 

En motiu de la redacció del Poum, l’ajuntament va fer arribar a les totes les llars de 

Duesaigües una enquesta elaborada per l’equip redactor del POUM, que tenia com 

objectiu recollir les opinions dels habitants sobre les problemàtiques existents, per 

reflectir-les en el document del nou POUM i tenir una base sobre la que poder generar 

participació ciutadana, crear debat i trobar solucions d’aquells temes que la figura de 

planejament general pot abordar. 

Per tal de recollir l’opinió dels ciutadans i ciutadanes es van repartir un total de 150 

enquestes. El total d’enquestes recollides va ser de 20 , que representa el 13,33% de 

la població enquestada. 

D’aquestes 20 enquestes respostes, 12 son homes i 8 dones. 

Gràfics del perfil de l’enquestat : 

Segons Sexe: 

La major part de la gent que ha respòs, 14 persones, tenen entre 30 i 60 anys. De la 

franja d’edat compresa entre 18 i 29 anys han respòs 2 persones i quatre persones de 

més de 60 anys. 




187 

Segons Edat: 




188 




189 




190 

Anàlisi general de l’enquesta : 

1. ENTORN NATURAL 

Està ben valorat el patrimoni natural i arquitectònic del teu municipi? 

Patrimoni Natural 

Sí 

No 

Un 30% de la població que ha respòs creu que el patrimoni natural està ben valorat i 

un 65% creu que no. Un 5% no contesta 

Observacions: 

• Puigmarí 

• En cas de no existir caldria fer un catàleg de patrimoni natural 

• La pedrera, vista de Puigmarí desde l'Argentera 

• Puigmarí 

• En cas de no existir caldria fer un catàleg de patrimoni natural 

• Cal arreglar camins, fonts i barrancs 




191 

Patrimoni Arquitectònic 

Sí 

No 

Un 5% de la població que ha respòs creu que el patrimoni arquitectònic està ben 

valorat i un 14 % creu que no. Un 1% no contesta 

Observacions: 

• En cas de no existir caldria fer un catàleg de patrimoni arquitectònic 

• Hi ha massa edifici en mal estat 

• No n' hi ha?? 

• En cas de no existir caldria fer un catàleg de patrimoni arquitectònic 

• Carrers, places i fonts mal condicionats 

• Cal arreglar l' església, fonts, fer una nova rectoria, arreglar carrers empedrar 




192 

2. ACTIVITATS ECONÓMIQUES 

Quina o quines activitats econòmiques s’han de potenciar al teu municipi? (Resposta múltiple) 

Sector primari (Agricultura, Ramaderia i Silvicultura) 

Sector secundari (La Indústria) 

Comerç i serveis 

Turisme 

Construcció 

La població que ha respòs a les enquestes creu que s’hauria de potenciar 

principalment el comerç i serveis 42% , seguit del turisme i sector primari 29% i 27%, i 

per últim un 2% creu que s’hauria de potenciar la construcció. 

Observacions: 

• Turisme rural i respectuós amb el medi ambient 

• Turisme rural i respectuós amb el medi natural 




193 

3. DESENVOLUPAMENT URBÀ 

És necessària la construcció de nous habitatges al municipi? 

Sí, totalment necessària. 

Sí, una mica necessària. 

No, gaire necessària. 

No, gens necessària. 

En quant a la necessitat de desenvolupament urbà, la suma dels que creuen que no és 

gaire i gens necessària és d’un 70% enfront dels que creuen que és una mica 

necessària en un 30 %. 

Perquè? 

• Ja n'hi han prous 

• Per absorvir sense traumes un possible creixement demogràfic 

• Primer hauriem de rehabilitar els existents desocupat 

• Perque aixó es especulació i només guanyen uns pocs 

• Ja n'hi han de nous que no es venes per tant no calen més 

• Estic en contra de les cases que nomès estan ocupades a l'estiu 

• Si augmentès la població els serveis serien més sostenibles 

• D'oferir més serveis 

• Primer s'haurien de rehabilitar els habitatges buits que existeixen 



• Sempre i quan sigui un creixement moderat 

• Sembla que costa vendre els nous habitatges per tant cal ser prudent 




194 

4. MOBILITAT 

On treballes i/o estudies? 


Reus 

Tarragona 

.................. 

Com vas a treballar i/o estudiar? 

A peu 

Amb cotxe 

Amb bicicleta 

Amb motocicleta 

Amb autobús públic 

Amb tren 

.................. 




195 

Quants viatges vas fer ahir per mobilitat personal, indica origen, destí, motiu (compres, oci, salut,...) i mitjà 

de transport (cotxe, tren, autobús, bicicleta,...? 

1 

2 

3 

4 

5 

Origen (nom municipi) Destí (nom municipi) Motiu Mitjà de transport 

Per realitzar aquests desplaçaments, un 84% de la població es desplaça amb cotxe i 

només un 11% ho fa amb transport públic (mitjançant el tren o l’autobús públic), la 

resta no contesta. 




196 

5. ÚS DELS RECURSOS I REDUCCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ 

Estàs d'acord en la instal·lació d'aerogeneradors al teu municipi per produir energia renovable? 

Sí totalment d'acord 

No, totalment en desacord 

Perquè? 

• Preferixo les plaques solars 

• Preferixo les plaques fotovoltàiques 

• Preferixo altres amb menor impacte medioambiental 

• Per estètica 

• Si, si representen un benefici energètic pel municipi i no contaminen 

• Si, però també caldrien les plaques solars 

• Estic d'acord si l'energia ès per el poble i no fa soroll ni mal a la vista 

• Depenent del cost d'implantació 

• Estic d'acord si l'energia ès per el poble i no afectès visualment al medi urbà 

• Estic d'acord si l'energia ès per el poble 

• És net!! 




197 

6. GESTIÓ DELS SERVEIS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS I COMARCALS 

Estàs d'acord que hia ha una bona gestió dels serveis municipals i comarcals en general? 

Recollida de deixalles 

Recollida selectiva (plàstic, vidre, paper) 

Funcionament de la depuradora d'aigües 

Xara pública d'aigua potable 

Observacions: 

• Cal contenidor de vidre a la carretera de Falset 

7. EDUCACIÓ, CULTURA I LLEURE 

La vida cultural del teu municipi és prou dinàmica? 

Sí, totalment dinàmica. 

Sí, una mica dinàmica. 

No, gaire dinàmica. 

No, gens dinàmica. 

La població que ha respòs a les enquestes creu en un 20% que la vida cultural al 

municipi és molt dinàmica, un 20% una mica dinàmica, en front d’un 50% i un 10% que 

creuen que no ho és gaire i gens respectivament. 

Observacions: 

• Les quotes de la piscina sòn excesives. 

• La majoria d'activitats sòn en dies feiners. 




198 

8. PROJECTES DE FUTUR 

Proposa 4 projectes de futur per al teu municipi 

Punt 1 

Instal·lació de gas ciutat 

Instal·lació de gas ciutat 

Manteniment més acurat del meu carrer (pla del patró) 

Projectes destinats al desenvolupament del turisme 

Neteja de la font del Barrancó 

Recuperar, potenciar i acondicionar els espais públics existents 

Zona habilitada per la moto de trial 

Soterrament de l'electricitat, telèfon… 

Eliminació del mal olor de la granja 

Rehabilitació del patrimoni arquitectònic (esglèsia, fonts, places, rentadors…) 

Volem vindre a viure quan siguem jubilats si el poble continua sent tranquil 

Projecte d'activació turística. Fires, creació d'un càmping… 

Subjectar els contenidors per solucionar el moviment quan n'hi ha vent. Ara el solucionem amb 

pedres. Pot ser perillós. 

Soterrament de l'electricitat, telèfon… 

Ruta turística 

Rehabilitació del patrimoni arquitectònic (esglèsia, fonts, places, rentadors…) 

Instal·lació de canonades per la distribució de gas a domicili 

Promocionar el jovent del poble amb activitats culturals que els proporcioni feina estable, encara 

que sigui nomès els cps de setmana 

Assistència a la tercera edat 

Un camping per activar l'economia del poble 

Punt 2 

Carrers en millors condicions 

Respectar el silenci a l'horari nocturn 

Via de comunicació ràpida amb Riudecanyes o arranjament del marge de la carretera amb una 

valla de protecció a un nivell més baix 

Arranjament dels camins veïnals 

Neteja i acondicionament de l'antic camp de futbol 

Mantenir les tipologies i alçades de les edificacions 

Netejar i arreglar les fonts del poble 

Millorar la cobertura dels mòbils i l'ADSL 

No especular amb la construcció 

Creació d'una normativa de protecció i conservació dels espais verds i agrícoles 

Restaurar l'interior de l'esglèsia 

Ordenació i organització de l'aparcament. 

Millorar la cobertura dels mòbils i l'ADSL 

Implantació de plaques solars i subvencions per les instal·lacions particulars 

Eliminar les males olors causades per una granja d'animals 

Instal·lació d'un petit repetidor de senyal de TV i xarxa de fil de distribució a domicili 

Fer un club de ciclistes on es pugui reparar les bicis, trobar mapes i rutes a fer, on es segueixi el 

Tour de França, la volta a Espanya 




199 

Soterrament de les línees telefòniques i elèctriques 

Aprofitar les obres en les que s'aixeca el terra per pavimentar-ho 

Punt 3 

Gossos agafats i que no embrutin 

Gossos agafats i que no embrutin 

Condicionament de tots els camins rurals 

Habilitar i potenciar els itineraris de turisme 

Evitar l'aparcament salvatge,limitar les zones d'aparcament 

Mantenir aquest poble amb el seu encant, un lloc tranquil 

Soterrament de les instal·lacions com la del gas 

No a la construcció de nous edificis que tranquen amb l’harmonia visual 

Pavimentació dels carrers amb la pedra adoquinada o la pissarra 

Evitar l'aparcament salvatge, limitar les zones d'aparcament 

Normativa estricta en relació amb la quantitat d'habitatges, materials emprats, alçades de les 

edificacions, protecció i manteniment de les àrees verdes i agrícoles actuals. 

Múltiples serveis: llar d'infants, borsa d'habitatge, farmàcia… 

Centre excursionista enllaçat amb un de Reus que organitzi sortides, manteniment de camins i 

barrancs i trobades amb altres centres durant tot l'any 

Cobertura ADSL, banda ampla 

Pintar façanes, ajardinar, posar test a imitació de l'Argentera 

Punt 4 

Menys soroll a la nit 

Aparcar tenint en compte que han de circular el demés 

Ubicar en un espai públic una font amb dues aigües que portés el nom del batlle 

No permetre les vivendes ruïnoses o abandonades 

Rehabilitar els edificis buits intentant no construir més 

Millorar l’assistència a la gent gran 

Cal un camí per el riu i restaurar la font del barranc per gaudir com al passat 

Noves normatives sobre la neteja als carrers. Programa de civisme 

No permetre les vivendes ruïnoses o abandonades 

Millorar l’assistència a la gent gran 

Atractius turístics com ara podria ser el museu rural 

Aprofitar la memòria dels avis per recuperar feines de camp: "marges de pedra seca",museu de 

l'avi amb xerrades, relacionar-se i compartir amb altres pobles de Catalunya. 

Arranjament zona de lleure (Font del Barrancó) 

Portar al poble cable de fibra òptica perquè tothom tingui Internet de banda ample. 

Proposa 4 idees de desenvolupament sostenible que voldries tenir a la teva població 

Punt 1 

Instal·lació d'una central elèctrica amb tècnica fotovoltàica 

Contenidors soterrats 

Instal·lació de gas natural 

Aplicar les normatives d'urbanisme correctament 

Programa d'educació medioambiental: recicleatge, estalvi energètic, ús d'energies alternatives… 




200 

Consorci amb els altres municipis per promoure el turisme sostenible 

Programa d'educació medioambiental: recicleatge, estalvi energètic, ús d'energies alternatives… 

Implicar als veïns a respectar el nostre entorn. Passejada amb la finalitat de recollir brossa… 

Recollida d'olis domèstics 

Aplicar les normatives d'urbanisme correctament 

Servei de lloguer de bicicletes i creació d'una ruta turística entre pobles 

Limitar el creixement urbà al nucli del municipi 

Millorar el transport públic, ja sigui un autobús diari a ciutats importats de la vora a hores idònies 

Centre del ciclista lligat amb centres ciclistes de curses, passeig i montanya que facin vindre a 

gent a llogar cases, dinar al restaurant, al cafè i a la botiga 

Circuits senyalitzats de senderisme i BTT 

Potenciació del turime rural, donant suport a les iniciatives que poguin sorgir. 

Punt 2 

Connexió ràpida d'ADSL 

Instal·lació d'energia solar 

Intentar augmentar de manera raonable l'ocupació de vivendes tot l'any 

Educació del civisme a la gent jove pel soroll de les motos 

Limitar el creixement urbà al nucli del municipi 

Hi calen més papereres selectives per tot el poble 

Enllumenat del poble amb energia solar 

Intentar augmentar de manera raonable el ús de les vivendes ocupades tot l'any 

Consorci amb els altres municipis per promoure el turisme sostenible 

Facilitar la vida al poble per tal d'equilibrar la densitat de la població 

Activitats per la família mentre els ciclistes van en bicicleta 

Piscina coberta per nadar tot l'any 

Substitució de la gespa natural del camp de futbol per gespa artificial, més sostenible 

Punt 3 

Senyal de TV-TDT més potent 

Instal·lació d'energia fotovoltaica 

Habilitar i potenciar l'espai de la piscina 

Crear una depuradora perquè les clavegueres no contaminin 

Promoure activitats esportives i culturals que no suposin contaminació de cap mena en l'entorn 

Reemplaçar la gespa del camp de futbol per gespa artificial. Ara es insostenible 

Intentar ampliar l'espai de la piscina 

Millorar el transport públic 

Tractament de les aigües residuals per al seu aprofitament 

Centre excursionista que activaria la conservació dels senders i camins, arreglar fonts i barrancs. 

Pot ser de tipus tranquil i familiar o de més nivell de dificultat 

Potenciació del turisme rural, donant suport a les iniciatives que puguin sorgir. 




201 

Punt 4 

Bioclimatismo 

Cuidar l'entorn natural que es lo millor que tenim 

Millorar el transport públic per reduir l’ús del cotxe 

Acondicionar el camp de futbol per a la gent gran del poble 

Promoure activitats esportives i culturals que no suposin problemes de massificació 

Selecció i tractament més acurat dels residus domèstics per la seva reutilització 

Regulació dels animals domèstics (excrements, corretges…) i de l'aparcament 




202 

De l’anàlisi dels resultats de l’enquesta, que tenen relació amb les determinacions que 

finalment pugui realitzar el nou POUM, es pot concloure : 

Espais oberts 

• Selecció i tractament més acurat dels residus domèstics per la seva reutilització 

• Cuidar l'entorn natural 

• Servei de lloguer de bicicletes i creació d'una ruta turística entre pobles 

• Cal un camí per el riu i restaurar la font del barranc per gaudir com al passat 

• Condicionament de tots els camins rurals 

• Creació d'una normativa de protecció i conservació dels espais verds i agrícoles 

Patrimoni 

• Neteja de la font del Barrancó 

• Rehabilitació del patrimoni arquitectònic (esglèsia, fonts, places, rentadors…) 

Infraestructures viàries 

• Millorar el transport públic, ja sigui un autobús diari a ciutats importats de la vora a hores 

idònies 

• Carrers en millors condicions 

Infraestructures de serveis 

• Tractament de les aigües residuals per al seu aprofitament 

• Depuradora perquè les clavegueres no contaminin 

• Enllumenat del poble amb energia solar 

• Instal·lació d'energia fotovoltaica 

• Contenidors soterrats 

• Soterrament de les instal·lacions com la del gas 

Assentaments 

• Potenciar el turisme rural 

• Intentar augmentar de manera raonable l'ocupació de vivendes tot l'any 

• Limitar el creixement urbà al nucli del municipi 

• Rehabilitar els edificis buits intentant no construir més 

• Múltiples serveis: llar d'infants, borsa d'habitatge, farmàcia… 

• Mantenir les tipologies i alçades de les edificacions 

Equipaments públics 

• Intentar ampliar l'espai de la piscina 

• Atractius turístics com ara podria ser el museu rural 




203 


• Existència d’usos i activitats que generen forts impactes paisatgístics (Pedrera de 

Puigmarí, parcs eòlics al Coll de la Teixeta...). 

• Abandó de les activitats agrícoles, especialment els conreus d’avellaners, que 

comporta l’augment de la superfície de brolles i pinedes de pi blanc, modificant la 

fisonomia del paisatge i augmentant el risc d’incendi forestal 

• Abandó de les activitats ramaderes, amb la corresponent transformació de les pastures 

cap a brolles i matollars, modificant la fisonomia del paisatge i augmentant el risc 

d’incendi forestal 

• Presència d’habitatges en el sòl no urbanitzables, no associats a les activitats 

agrícoles 

• Presència d’infrastructures de transport que limiten la connectivitat, principalment en 

sentit nord-sud (N-420, línia de ferrocarril Barcelona-Flix, T-313, T-343...) 

• L’Espai Natural Serres de Pradell – L’Argentera, inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural 

presenta un elevat grau d’aïllament, respecte la resta d’espais oberts existents al 

municipi. 


• El municipi ha experimentat una dinàmica de fort envelliment poblacional que amenaça 

amb una pèrdua de població constant i severa de cara als propers anys que sols es 

compensarà amb l’arribada de població jove d’altres municipis i amb un increment dels 

naixements. 

• L’increment de la població vella en termes absoluts i relatius repercutirà en una major 

demanda d’equipaments per a gent gran així com habitatges adaptats a les necessitats 

d’aquesta població. 

• Si el creixement migratori segueix al mateix ritme que la dinàmica que es percep a partir 

de 2001, la pèrdua constant de població prevista inicialment a causa de l’increment de 

la població vella es pot veure relativament compensada. Caldrà veure el motiu de les 

altes residencials i les característiques sociodemogràfiques dels immigrants per saber 

si comportarà, també, un rejoveniment de l’estructura que reverteixi, a més llarg termini, 

en un increment dels naixements. Aquest fet implicaria una major demanda 

d’habitatges. 

• Pel que fa a les necessitats d’emancipació dels joves del municipi, en els propers deu 

anys es preveu que hi hagi al voltant de 45 joves que es trobin en edat d’emancipar-se i 

que reclamin, doncs, habitatge. S’haurà de tenir en compte aquesta xifra de cara a 

cobrir les necessitats d’aquests joves en el planejament. 

• Falta de serveis a causa de la poca rendibilitat que pot oferir un negoci per servir a la 

població 

• Punt crític de població infantil per poder mantenir l’escola 

• Cal concloure la necessitat de crear una massa crítica de població que permeti en 

conjunt un funcionament sostenible dels espais públics, dels equipaments mínims, que 

necessiten d’una població mínima per la seva sostenibilitat. Aquesta població, al voltant 

dels 400 habitants hauria de permetre també la generació d’espais d’activitat vinculats 

a l’habitatge. 




204 

• Un altre aspecte important a considerar és la necessitat de potenciació dels serveis i 

equipaments que garanteixin una qualitat de vida i representi un atractiu per la població 

per tal de aconseguir aquesta massa crítica desitjable. 


• Transport col·lectiu. Xarxa ferroviària : 

• El nombre de serveis diaris és potser, suficient, per als desplaçaments de mitja i 

llarga distància, però no per als de més curta distància. 

• La velocitat del tren és més baixa de la que hauria de ser degut a l’estat de les 

infraestructures viàries. 

• Degradació de l’estació 

• Llunyania de l’estació al nucli urbà 

• Xarxa viària : 

• La comunicació entre Duesaigües i Reus i Tarragona per carretera, que son 

bàsicament els nuclis més freqüentats, està ben resolta per mig de la N-420. Però 

l’accés del nucli urbà fins la N-420, per mig de la T-313 tant en sentit nord com 

direcció Riudecanyes es podria millorar. 

• Els carrers del nucli urbà estan en un estat deficient 

• Abastament d’aigua: 

• Mal estat d’algunes canonades d’aigua que encara son de fibrociment 

• Mal estat de l’actual dipòsit d’aigua 

• Sanejament: Manca de depuradora 

• Manca de cablejat de noves tecnologies a tot el nucli, 

• Mal estat de la xarxa de telefonia , amb pràcticament tot el cablejat per façana 

• Mal estat instal·lacions elèctriques de baixa tensió 




205 

2.- OBJECTIUS I PROPOSTES D’ORDENACIÓ EN FUNCIÓ DE LES 

PROBLEMÀTIQUES EXISTENTS 

Els objectius i propostes d’ordenació alternatives responen al conjunt d’aspectes que 

intervenen en la redacció del POUM. 

Tant el Planejament Territorial, com les determinacions i criteris de la nova legislació 

urbanística i alhora en mes detall l’anàlisi específic del municipi, l’enquesta realitzada 

en els estudis previs del nou POUM, en el que es posen de relleu diferents aspectes 

que afecten la vida dels habitants de Duesaigües. 

Així doncs, el conjunt de propostes responen a bona part de les circumstàncies 

exposades en el document. 

A continuació es comenta actuacions concretes que es proposen al document i que 

donen resposta a aspectes apareguts en el procés de participació ciutadana : 

Espais oberts 

• Selecció i tractament més acurat dels residus domèstics per la seva reutilització 

Es proposaran mesures per tal de millorar els aspectes de sostenibilitat : 

· Establir normativament la obligatorietat de construir un espai destinat a 

la recollida selectiva de residus en les noves edificacions. 

· Incloure a la normativa la regulació per a la gestió de les runes i residus 

de la construcció, o possibilitar la redacció d’una ordenança específica 

· Establir normativament la necessitat d’implantar sistemes de recollida i 

reutilització per fomentar l’estalvi en les noves edificacions. 

• Condicionament de tots els camins rurals 

El POUM preveurà la jerarquització dels camins en funció de la seva importància 

estructural de connexió intermunicipal, interna o sectorial dins del municipi. 

Es regularà els seus amples, distàncies mínimes d’edificacions i altres elements als 

efectes de preservar-ne el seu manteniment i potenciació. 

• Cuidar l'entorn natural 

• Creació d'una normativa de protecció i conservació dels espais verds i agrícoles 

El POUM preveurà una normativa que regularà els usos en el sòl no urbanitzable i 

identificarà els espais naturals d’interès per protegir-los, mitjançant el catàleg de 

béns protegits 




206 

• Cal un camí per el riu i restaurar la font del barranc 

Es proposa un nou eix verd que transcorri pels Barrancs dels Masos i el Barranc 

Reial, afavorint una zona de passeig i lleure, que agafaria més importància al seu 

pas pel Barranc Reial, quedant incorporat a la reserva d’espais lliures i 

equipaments que es preveuen en les alternatives del nou Poum. 

Patrimoni 

• Neteja de la font del Barrancó 

• Rehabilitació del patrimoni arquitectònic (església, fonts, places, rentadors…) 

El Poum preveu identificar quin és el patrimoni existent i regular i protegir 

mitjançant el Catàleg de Béns Protegits, tant els béns culturals, arquitectònics i 

arqueològics. Es potenciarà així la seva difusió, restauració i conservació. 

Assentaments 

• Potenciar el turisme rural 

El POUM en el seu catàleg de masies i cases rurals definirà les edificacions 

existents en SNU que son aptes per a l’ús de turisme rural, que per altra banda ja 

està previst al TRLUC. 

A dins del nucli, en els usos permesos en les edificacions de nucli antic, es 

preveurà com a us permès el de turisme rural. 

• Intentar augmentar de manera raonable l'ocupació de vivendes tot l'any 

• Limitar el creixement urbà al nucli del municipi 

• Rehabilitar els edificis buits intentant no construir més 

• Mantenir les tipologies i alçades de les edificacions 

El POUM preveu : 

Establir un model d’implantació que contingui el consum de sòl i minimitzi la 

dispersió, les necessitats d’infraestructures i la fragmentació territorial 

Minimitzar la dispersió de les edificacions i instal·lacions en sòl no urbanitzable 

Afavorir les localitzacions i formes d’implantació territorial més eficients en relació 

al cicle de l’aigua i que garanteixin la prestació dels serveis d’abastament i 

depuració 

Evitar l’ocupació les àrees que presentin riscos naturals o antròpics 

• Múltiples serveis: llar d'infants, borsa d'habitatge, farmàcia… 

La creacio de comerç i serveis correspon a la iniciativa privada, el POUM 

potenciarà en la mesura que la massa critica de poblacio ho permeti, els usos 

compatibles per la seva implantacio en els edificis del municipi. 




207 

Equipaments públics 

• Intentar ampliar l'espai de la piscina 

• Atractius turístics com ara podria ser el museu rural 

Aquest conjunt d’equipaments o actuació en equipaments existents no correspon a 

les determinacions del POUM. 

El POUM ha de delimitar espais suficients per possibilitar la construcció de 

diferents equipaments, docents, culturals, assistencials... 

Serà però les diferents administracions competents que en funció dels ratis de 

població i els criteris estructurals i territorials determinaran quin tipus 

d’equipaments s’han d’implantar. 

Infraestructures de serveis 

El POUM preveu regular els usos, activitats i l’edificació per tal de minimitzar la 

contaminació acústica, lumínica i electromagnètica 

• Enllumenat del poble amb energia solar 

• Instal·lació d'energia fotovoltaica 

• Contenidors soterrats 

• Soterrament de les instal·lacions com la del gas 

• Tractament de les aigües residuals per al seu aprofitament 

• Depuradora perquè les clavegueres no contaminin 

El Psaru 2005 , actualitzat el 2007, preveu per a l’escenari 2009-2014, la 

construcció dels col·lectors i Depuradora. 

Infraestructures viàries 

• Millorar el transport públic, ja sigui un autobús diari a ciutats importats de la vora a hores 

idònies 

El Poum preveurà promoure modes de transport més eficients per minimitzar les 

emissions de gasos amb efecte hivernacle i el consum d’energia. 

• Carrers en millors condicions 




208 

Els criteris de la Secretaria per a la Planificació Territorial que tenen una especial 

incidència en l’ordenació dels assentaments son: 

• Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees 

urbanes. 

• Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori. 

• Facilitar un política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada. 

• Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i 

racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris. 

• Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència. 

• Vetllar pel caràcter compacte i continu dels nous creixements. 

• Reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà. 

• Fer de la mobilitat un dret i no una obligació. 

• Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i compacitat dels sistemes 


Les finalitats de l’ordenació del sistema d’assentaments del Camp de Tarragona són: 

a) Potenciar les polaritats urbanes que vertebren el territori de Catalunya. 

b) Assolir masses crítiques de població i llocs de treball que facilitin la disminució de 

les necessitats de mobilitat i la dotació de transport públic i acostin els serveis al 

territori. 

c) Facilitar la integració dels creixements urbans i de la població immigrada. 

d) Afavorir la formació d’àrees urbanes socialment cohesionades i combatre els riscos 

de la segregació urbana. 

e) Evitar la dispersió d’usos i edificacions en el territori i la seva suburbanització. 

f) Propiciar el desenvolupament urbà en les localitzacions de major aptitud. 

g) Fomentar la mixticitat d’usos dels teixits urbans. 

h) Racionalitzar la implantació d’àrees especialitzades aïllades. 

i) Preservar el valor patrimonial del sistema d’assentaments. 

j) Potenciar l’ús eficient de les àrees urbanes per a disminuir les necessitats d’extensió. 

k) Proporcionar pautes per a una distribució espacial funcionalment adequada dels 

equipaments d’interès plurimunicipal. 

l) Evitar els possibles efectes negatius dels desenvolupaments urbans sobre el 

paisatge. 

Estratègies i instruments del Pla 

a) Reconeixement d’una estructura nodal del territori, això és, el sistema urbà, la xarxa 

funcional de nuclis: 

Reconeix una estructura nodal del territori i assenyala el paper de cada node dins el 

conjunt del sistema urbà atenent al paper vertebrador que juga per raó del seu pes, 

funcionalitat en la prestació de serveis i influència territorial. Aquesta estructura se 

sustenta en el patrimoni urbanístic constituït pels nuclis històrics i les seves 

extensions. 

b) Indicació d’estratègies diferenciades de desenvolupament urbanístic per als 

diferents nuclis històrics i les seves extensions i per a les àrees especialitzades: 

Assenyala els nuclis on es proposa un creixement potenciat per acostar ciutat al 

conjunt del territori (als nuclis petits) i garantir una eficiència del creixement. Es mira de 

crear una xarxa de nodes urbans potents que minimitzin el consum de sòl i la 




209 

fragmentació territorial, acostin els serveis al conjunt del territori de forma 

econòmicament eficient i facin possible una mobilitat més sostenible. 

Assenyala els nuclis on és possible un creixement mitjà o moderat sense fer ineficient 

ni insostenible el sistema d’assentaments ni generar un elevat impacte. Assenyala els 

nuclis on el que s’escau són actuacions de millora i compleció, més estratègiques que 

no pas d’extensió. 

Assenyala els nuclis on és necessària una reforma interior o canvis d’usos per aprofitar 

eficientment el sòl urbà o urbanitzable, un recurs que, en aquests nuclis, s’entén 

especialment limitat. 

Estableix, per a les àrees especialitzades l’estratègia general de consolidació dins els 

límits i els paràmetres que li reconeix el planejament urbanístic vigent o, si 

l’Ajuntament ho considera factible, la seva reducció. 

c) Estructuració de la futura conurbació central del Camp de Tarragona: 

Defineix les principals àrees d’extensió i els límits de la futura conurbació central en 

base al principi de contigüitat, les possibilitats futures de vertebració ferroviària i les 

inadequacions, incompatibilitats i valors dels espais oberts. Assenyala aquestes àrees 

de sòl no urbanitzable preventiu amb el nom d’àmbits preferents d’extensió. 

Defineix un sistema ferroviari capaç d’estructurar eficientment la futura conurbació 

central del Camp de Tarragona. 

Defineix una xarxa viària estructurant de la futura conurbació central del Camp de 

Tarragona. 

d) Definició de criteris per a la planificació de sòl per activitat econòmica. 

Determina, com a criteri general, fomentar la convivència d’activitats econòmiques i 

habitatge en els nuclis i àrees urbanes. 

Estableix que els teixits especialitzats, si són necessaris, s’ubiquin en contigüitat amb 

les trames urbanes existents i tinguin un dimensionat proporcionat a les necessitats de 

reequilibri. 

Estableix que tot polígon de significació supramunicipal per raó d’ubicació o dimensió, 

haurà d’anar associat a un acord intermunicipal que permeti repartir de manera 

equitativa els beneficis i les càrregues de l’actuació i que la seva idoneïtat haurà de 

venir proposada pel mateix Pla territorial, un pla director urbanístic o s’haurà de 

tramitar d’acord amb l’article 1.14 de les normes del Pla. 

e) Delimitació de diversos àmbits de planejament específic: 

Reconeix i avala la bondat dels dos plans directors urbanístics en curs. 

Determina quatre àmbits de planejament específic, això és, on es recomana 

l’elaboració d’un pla director urbanístic i defineix les seves premisses i objectius. 

f) Establiment de directrius generals per al desenvolupament urbanístic: 




210 

Estableix normativament que les extensions urbanes s’hauran de produir en 

contigüitat amb les existents i garantint una certa proporcionalitat i gradualitat. 

Estableix normativament que les extensions urbanes s’hauran de formular sota criteris 

d’estalvi de sòl i amb una densitat i mixticitat adequades. 

Estableix normativament la necessitat de garantir una proporcionalitat adequada entre 

població i llocs de treball localitzats. 

Fomenta normativament una convivència i contigüitat del sòl per activitat econòmica i 

el residencial en ares d’uns teixits urbans més mixtes i menys generadors de mobilitat 

obligada. Considera una excepcionalitat les àrees d’activitat econòmica aïllades i 

estableix, per aquests casos, una justificació del seu interès estratègic i un abast 

plurimunicipal. 

Estableix normativament la directriu de que els creixements es produeixin amb 

harmonia formal amb les trames urbanes preexistents i el paisatge urbà de l’entorn. 


incidència en l’ordenació dels espais oberts, son: 

• Afavorir la diversitat del territori, mantenint la referència de la seva matriu 

biofísica. 

• Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a 

components de l’ordenació del territori. 

• Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori. 

• Moderar el consum de sòl. 

Les finalitats de l’ordenació del sistema d’espais oberts del Camp de Tarragona són: 

a) Evitar la urbanització i la degradació d’aquells terrenys no urbanitzats que 

reuneixen especials qualitats com a espais d’interès natural, paisatgístic, social, 

cultural, agrícola i econòmic. 

b) Evitar els processos d’implantació urbana en àrees mal comunicades, no aptes 

orogràficament o subjectes a riscos, d’acord amb allò que estableix la normativa 

urbanística. 

c) Assegurar les connectivitats ecològiques necessàries per al manteniment de la 

biodiversitat i la salut dels ecosistemes i la conservació dels valors geològics i de les 

zones humides. 

d) Preservar aquells terrenys necessaris per al cicle hidrològic i mantenir en bon estat 

de conservació les zones humides. 

e) Dotar de sentit morfològic i territorial a les delimitacions dels sòls integrants del 

sistema d’espais oberts, afavorint la màxima continuïtat i dimensió territorial de les 

peces no urbanitzades. 

f) Establir una gradació de preferències amb relació a les alternatives d’urbanització i 

edificació. 

g) Garantir la reserva, per raons de localització, connectivitat, topografia i condicions 

de les àrees necessàries per a possibles infraestructures o equipaments d’interès 

estratègic en el futur. 

h) Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària i la gestió dels espais oberts. 

i) Propiciar la gestió i la protecció del paisatge rural. 

j) Proporcionar pautes espacials i regulacions per a la implantació d’aquelles 

edificacions que es poden admetre en sòl no urbanitzable. 




211 

Estratègies i instruments del Pla 

a) Delimitació i protecció normativa de determinats espais oberts: 

Delimita i dota de protecció especial els espais de valor natural i de connexió ecològica 

que, amb lògica de xarxa contínua supramunicipal, garanteixen la protecció de la 

biodiversitat. 

Delimita i dota de protecció territorial els espais de dimensió significativa globalment 

inadequats per al desenvolupament urbanístic per raons de risc o d’afectacions 

rellevants. 

Delimita i dota de protecció territorial els espais de certa dimensió de potencial interès 

per a la ubicació, en el futur, de possibles infraestructures o equipaments d’interès 

estratègic. 

Delimita i dota de protecció territorial els espais d’interès paisatgístic, patrimonial i/o 

identitari en coordinació amb el Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona, entre els 

quals, els grans espais agrícoles i els que tenen una funció estructuradora i 

d’ordenació de l’espai construït. 

Recull, com a sòl d’especial protecció, els àmbits no urbanitzables del Pla director 

urbanístic del sistema costaner (PDUSC). 

Defineix, com a conseqüència de les determinacions anteriors, el sòl no urbanitzable 

de protecció preventiva on és possible el desenvolupament urbà (sempre, però, en el 

marc de les estratègies de desenvolupament establertes pel Pla per a cada 

assentament) i en el qual es preferible que s’esdevinguin les actuacions admissibles 

en el sòl no urbanitzable. 

b) Establiment de condicions al desenvolupament urbà amb especial incidència sobre 

els espais oberts: 

Estableix per alguns sectors urbanitzables condicions especials pel que fa la ubicació i 

magnitud de les zones verdes i assenyala aquells sectors per als qual el Pla director 

urbanístic del sistema costaner estableix, també, condicions especials de 

desenvolupament. Amb caràcter general, propugna actuacions en els trams 

urbanitzats dels cursos fluvials i en les zones verdes i els parcs urbans amb funció 

connectora o de transició. 

Estableix límits físics estratègics a l‘extensió del teixit urbà (direccions on l’extensió no 

és possible) i separadors urbans per evitar, si escau, la fusió en un mateix continu urbà 

de teixits urbans fins ara diferenciats. 

Estableix normativament l’obligatorietat que els nous desenvolupaments urbans es 

produeixin contigus a la xarxa de pobles i ciutats existent, no malbaratin sòl, es 

concentrin en determinats nodes del territori que s’assenyalen i no superin l’extensió 

que el pla assenyala per a cada assentament. Les implantacions aïllades passen a ser 

l’excepció i s’inscriuen, obligadament, en una lògica supramunicipal. 

Estableix una normativa (art. 1.14. Normes PTCT) per a la implantació, en sòls de 

protecció preventiva o territorial, d’elements excepcionals, estratègics i d’elevat interès 




212 

territorial no previstos inicialment pel Pla i que s’apartin de les seves estratègies pel 

que fa a dimensió o ubicació. 

c) Establiment de directrius i recomanacions per a la planificació i gestió del sòl no 

urbanitzable: 

Estableix directrius per a la delimitació del sòl no urbanitzable en el planejament 

municipal atenent al seu valor i funcionalitat, risc potencial o domini públic. 

Estableix directrius i condicions paisatgístiques generals per a les transformacions del 

sòl en els espais rurals, per a les edificacions aïllades i per a la implantació 

d’instal·lacions i infraestructures en els espais oberts. 

Estableix recomanacions complementàries per una millor planificació i gestió dels 

espais oberts, entre els quals una agenda de plans i instruments sectorials rellevants 

per a una millor gestió dels espais oberts. 


incidència en l’ordenació de les infraestructures de mobilitat, son: 

• Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els 


• Integrar els espais del transport i de la logística en la matriu territorial. 

Les finalitats de l’ordenació del sistema d’infraestructures de mobilitat del Camp de 

Tarragona són: 

a) Assegurar uns nivells de connectivitat adequats a les previsions de 

desenvolupament dels assentaments urbans. 

b) Contribuir a estructurar espacialment els sistemes d’assentaments urbans. 

c) Vincular l’accessibilitat als usos del sòl que es prevegin en el territori. 

d) Completar les xarxes bàsiques establertes en els plans sectorials amb altres traçats 

de menor rang que siguin rellevants a l’escala del Pla. 

e) Definir les condicions dels elements d’infraestructura que siguin funcionals i 

espacialment significatius en l’àmbit del Pla. 

f) Propiciar un bon ajustament dels traçats a les condicions de la matriu biofísica del 

territori 

g) Establir les prioritats d’actuació en infraestructures en l’àmbit del Pla. 

h) Assenyalar opcions possibles a llarg termini. 

Els àmbits principals d’actuació del Pla territorial, atenent el seu marc de competències 

i escala estratègica de treball, són els següents: 

a) Determinació de la jerarquia, funcionalitat i objectius a assolir, des del punt de vista 

territorial, pels diferents components de la xarxa viària i ferroviària en l’escenari 2026: 

Categoritza les infraestructures viàries, per a la definició de les propostes de xarxa 

viària, en les tipologies següents: autopistes i autovies, vies estructurants primàries, 

vies estructurants secundàries, vies estructurants suburbanes i vies integrades. 

Categoritza les infraestructures ferroviàries en dues categories: línies d’altres 

prestacions i línies convencionals. 




213 

b) Identificació de les actuacions i prevencions estratègiques en matèria 

d’infraestructures viàries: 

Assenyala els nous traçats indicatius. Aquestes propostes hauran de ser tingudes en 

compte pel planejament urbanístic i l’estudi informatiu sectorial pertinent les haurà de 

considerar com una de les alternatives d’estudi. En cas d’elecció d’una alternativa 

diferent, caldrà que aquesta es justifiqui també en termes d’estructura i integració 

territorial. 

Assenyala els condicionaments rellevants. 

Assenyala algunes previsions que hauran de ser considerades en clau de reserva pel 

planejament urbanístic. 

Assenyala els traçats i alternatives a estudiar. 

Assenyala els àmbits de reordenació viària d’interès estratègic. 

Assenyala els nous enllaços d’autopistes i autovies previstos. 

c) Identificació de les actuacions i prevencions estratègiques en matèria 

d’infraestructures ferroviàries: 

Assenyala els nous traçats indicatius. Aquestes propostes hauran de ser tingudes en 

compte pel planejament urbanístic i l’estudi informatiu sectorial pertinent les haurà de 

considerar com una de les alternatives d’estudi. En cas d’elecció d’una alternativa 

diferent, caldrà que aquesta es justifiqui també en termes d’estructura i integració 

territorial. 

Assenyala els condicionaments rellevants. 

Assenyala les noves estacions de ferrocarril previstes. 




214 

3.- JUSTIFICACIÓ DE LES PROPOSTES 

3.1.- Classificació del sòl 

Respecte la classificació del sòl prevista en el planejament vigent, les propostes 

alternatives del nou POUM modifiquen els espais classificats de sòl urbanitzable i no 

urbanitzable. 

Es proposen sis alternatives diferents de creixement del nucli urbà: 

Alternatives A, B i E : 

Els àmbits SAU 1 i SAU 2 classificats com a sòl urbanitzable en el planejament 

vigent, es redueixen, deixant fóra els terrenys amb pendent superior al 20%. 

En els tres casos es proposa un sector discontinu, classificant els terrenys 

entre el Barranc Reial i la carretera T-343 que en el planejament vigent 

estaven classificats com a sòl no urbanitzable com a urbanitzable, situant-hi les 

cessions d’ espais lliures i equipaments. 

Alternatives C, D i F: 

Els àmbits SAU 1 i SAU 2 classificats com a sòl urbanitzable en el planejament 

vigent, es classifiquen com a sòl urbanitzable. 

En els tres casos es proposa un sector de sòl urbanitzable al sud del nucli urbà, 

des de la carretera T-343 i travessant el Barranc Reial a l’altre costat. Es tracta 

de terrenys que en el planejament vigent estaven classificats com a sòl no 

urbanitzable. La diferència entre elles és la superfície que ocupen cadascuna 

de les alternatives. 

3.2.- Observança de l’objectiu del desenvolupament sostenible 

Els objectius ambientals per a l’elaboració del POUM de Duesaigües s’han elaborat 

tenint en consideració els objectius ambientals que deriven de la legislació i/o plans i 

programes estatals i d’àmbit català, els objectius ambientals derivats del Pla territorial 

parcial del Camp de Tarragona i els que deriven de la identificació dels aspectes 

ambientalment rellevants del municipi de Duesaigües. 

A continuació es detallen els objectius ambientals adoptats: 

Model territorial i ocupació del sòl: 

• Evitar l’ocupació innecessària del sòl per a usos urbans i infraestructures. 

• Minimitzar la dispersió de les edificacions i instal·lacions en sòl no urbanitzable. 

• Evitar l’ocupació les àrees que presentin riscos naturals o antròpics. 

• Contribuir a la mobilitat sostenible mitjançant la planificació integrada dels usos 

del sòl. 

• Preservar els espais i elements de valor rellevant del territori. 




215 

Cicle de l’aigua: 

• Integrar els riscos hidrològics en la ordenació i zonificació del territori 

• Preservar els recursos hídrics disponibles i minimitzar el consum d’aigua derivat 

del planejament 

• Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua 

Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni natural en general: 

• Preservar la xarxa d’espais d’interès natural i connector. 

• Preservar la diversitat d’hàbitats i, especialment, els hàbitats d’interès comunitari 

existents 

• Preservar els entorns dels cursos hídrics existents que actuen com a corredors 

ecològics (Barranc dels Masos i Barranc Reial) 

• Preservar els sòls agrícoles pel seu valor agronòmic, facilitant la modernització 

dels cultius 

Paisatge: 

• Conservar la singularitat de les 6 unitats paisatgístiques regulant la proliferació 

d’activitats amb incidència paisatgística. 

• Gestionar el paisatge per minimitzar els efectes derivats dels canvis derivats dels 

processos socials, econòmics i ambientals. 

• Preservar el paisatge com a un valor social i un actiu econòmic del municipi. 

Protegir, millorar i recuperar els elements patrimonials i els ambients 

paisatgístics d’interès. 

Ambient atmosfèric: 

• Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i les edificacions, reduint-ne 

la contribució al canvi climàtic. 

• Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants 

• Adaptar el planejament a la capacitat acústica del territori. 

• Minimitzar els efectes de la contaminació lumínica. 

• Ordenar les instal·lacions de radiocomunicació i transport d’energia per 

minimitzar els efectes sobre la població. 

Gestió de residus: 

• Preveure la necessitat d’infraestructures per a la recollida selectiva de residus 

• Promoure en edificis i establiments la previsió d’espais per a la recollida selectiva 

en origen. 

• Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva per minimitzar els 

impactes associats als materials i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el 

reciclatge. 




216 

3.3.- Adequació de l’ordenació a les directrius de l’article 9 del TR de la Llei 

d’urbanisme i als articles 5,6 i 7 del Reglament de la Llei d’Urbanisme. 

Les diferents alternatives plantejades donen compliment a les determinacions de l’art 9 

del TR LLUC i els 5, 6 i 7 del R LLUC. 

En concret el creixement que es proposa queda lliure de riscs naturals i tecnològics, 

risc d’inundacions, així com de terrenys de pendent elevada. 

En l’alternativa F es delimita un àmbit amb pendent elevada, deurà definir-se, en el cas 

de que sigui aquest àmbit el que es planteig desenvolupar en el document d’aprovació 

inicial, amb detall quins espais amb menor pendent seran els edificables. 

3.4.- Adequació de l’ordenació a les directrius del planejament territorial. 

Com s’ha comentat al llarg del document, les propostes alternatives s’ajusten a les 

determinacions del PTPCP , amb les seves directrius i objectius, algunes de les 

alternatives superen els màxims de superfície de creixement definides al PT en tràmit, 

tot i que una part important d’aquesta superfície es produeix en espais lliures i 

equipaments que venen a compensar el dèficit de sistemes de l’actual planejament. 

3.5.- Mesures adoptades per facilitar l’assoliment d’una mobilitat sostenible. 

El Poum pretén afavorir modes de transport més eficients per minimitzar les emissions 

de gasos amb efecte hivernacle i el consum d’energia. 

Es proposa un nou eix verd que transcorri pels Barrancs dels Masos i el Barranc Reial, 

afavorint una zona de passeig i lleure, que agafaria més importància al seu pas pel 

Barranc Reial, quedant incorporat a la reserva d’espais lliures i equipaments que es 

preveuen en les alternatives del nou Poum. 

3.6.- Diagnosi dels dèficits de xarxes bàsiques d’infraestructures de serveis. 

El document analitza en detall l’estat de les infraestructures, els plans directors que 

preveuen el seu creixement i millora, i servirà de base per les propostes que realitzarà 

el document d’aprovació inicial del POUM, dimensionades a les necessitats de 

creixement del municipi. 




217 

4.- DESCRIPCIÓ DE LES PROPOSTES 

4.1.- Alternatives de creixement residencial SUD 1 

4.1.1.- Antecedents 

Les normes subsidiàries preveien dos sectors SAU 1 i SAU 2 de sòl urbanitzable 

residencial entre el nucli urbà i les vies del tren. Dintre aquests sectors es troben 

terrenys per una banda dintre la franja de servitud del ferrocarril i per l’altra de terrenys 

amb pendent superior al 20%, restant pràcticament una superfície útil del 60% del total 

dels sectors. 

La superfície total dels dos sectors és de 4,22 ha i la densitat de 6 habitatges/ha, el 

que dona un total de 25 habitatges. 




218 

4.1.2.- Preexistències 

El nucli urbà actual es troba delimitat a l’est per la T-313 i al sud per la T-343, al nord 

per l’actual reserva de sòl urbanitzable i el traçat del ferrocarril i a l’oest pel Barranc 

d’en Seula. Més enllà de la T-313 i la T-343 hi ha altres talls físics, el Barranc Reial i el 

Barranc dels Masos. 

Aquestes infraestructures van acompanyades de les seves línies de servitud, en el cas 

de les T-313 i la T-343, una franja de 25m i en el cas dels barrancs, les línies d’ 

inundabilitat definides per l’inuncat. 




219 

Un altre condicionant al definir el creixement son les pendents superiors al 20% , en el 

plànol normatiu definit per urbanisme. 

Per als càlculs de la superfície dels nous àmbits de creixement s’ha de tenir en conte 

la superfície màxima que el PTPCT determina per a l’ Estratègia de creixement mitjà i 

moderat, descrits i calculats en el capítol II punt 2.2.1 sistema d’assentaments 

d’aquesta memòria: 

E= (30/100) * A * F = 4,52 ha 

Així, els creixements a definir quedaran limitats per tots aquests condicionants. 




220 

4.1.3.- Descripció de les alternatives 

En base als condicionants exposats, es proposen sis alternatives de creixement de sòl 

residencial, sobre les quals, al llarg del procés de participació ciutadana, es podrà 

debatre. 

Alternativa A 

Tant en l’alternativa A com en la B i E, es proposa un sector discontinu. Es situa el 

creixement residencial en el nord del nucli urbà, i en el sud del nucli urbà, entre la T- 

343 i el Barranc Reial les reserves de sòl necessàries d’ espais lliures i equipaments. 

Alternatives B i E 




221 

Es desclassifica part del sòl urbanitzable previst en les normes: els terrenys inclosos 

en la franja de servitud del ferrocarril i els terrenys amb pendent superior al 20%. 

Aquestes alternatives difereixen entre elles, per una banda amb la densitat que es 

dona al sector discontinu i per l’altra amb la superfície reservada per als espais lliures i 

equipaments : 

Superfície àmbit N habitatges Densitat (hab/ha) N habitants 

màxims 

potencials 

Alternativa a 3,15 50 15,89 115 

Alternativa b 5,15 100 19,42 230 

Alternativa e 5,15 125 24,27 288 

En quant als espais lliures i equipaments, en la primera, es pren la superfície suficient 

per complir amb els estàndards de la llei d’urbanisme per una banda en quant a 

cessions de nous sectors de creixement i per l’altra en quant a compliment dels ràtios 

mínims de superfície existent de zones verdes en sòl urbà. En la B i E, es proposa 

abastar un àmbit més ampli, donant continuïtat a la zona verda lineal, paral·lela al 

Barranc Reial. 




222 

Les alternatives C, D i F plantegen desclassificar els terrenys de sòl urbanitzable 

previstos en les normes subsidiàries i proposen concentrar el nou creixement al sud 

del nucli urbà, creuant el Barranc Reial. 

Alternatives C i D 

Alternativa F 




223 

Superfície àmbit N habitatges Densitat (hab/ha) N habitants 

màxims 

potencials 

Alternativa c 5,78 100 17,31 230 

Alternativa d 5,78 100 17,31 230 

Alternativa f 19,19 683 35,58 1.571 

En quant a les alternatives C, D i F es proposa, tal i com s’ha explicat abans, 

desclassificar tot el sòl urbanitzable previst en les normes subsidiàries i concentrar en 

un sòl àmbit, al sud del nucli urbà, l’aprofitament residencial i les cessions de zones 

verdes i equipaments. 

4.1.4.- Nou eix verd 

Es proposa un nou eix verd que transcorri pels Barrancs dels Masos i el Barranc Reial, 

afavorint una zona de passeig i lleure, que agafaria més importància al seu pas pel 

Barranc Reial, quedant incorporat a la reserva d’espais lliures i equipaments que es 

preveuen en les alternatives del nou Poum. 




224 

4.2.- Quantificació de les diferents alternatives 

QUANTIFICACIÓ ALTERNATIVES NOU POUM 

SUPERFICIE N HABITATGES DENSITAT N HABITANTS 

SUPERFICIE RÈGIM DEL SÒL ÀMBIT MÀXIMS (HAB/HA) POTENCIALS 

PLANEJAMENT VIGENT : SAU 1 + SAU 2 4,22 25 6 58 

ALTERNATIVA A 3,15 50 16 115 

ALTERNATIVA B 5,15 100 19 230 

ALTERNATIVA C 5,78 100 17 230 

ALTERNATIVA D 5,78 100 17 230 

ALTERNATIVA E 5,15 125 24 288 

ALTERNATIVA F 19,19 683 36 1.571 

màxims creixement moderat PT PTPCP 

E= (30/100) * A * F 4,52 




225 




226 

COMPARATIU N HABITATGES EXISTENTS · N HABITATGES GENERATS AMB EL NOU POUM 




227 

COMPARATIU N HABITANTS EXISTENTS · N HABITANTS POTENCIALS NOU POUM 




228 

ESPAIS LLIURES : EXISTENTS – DÈFICIT – RESERVA MÍNIMA ALTERNATIVES POUM 




229 

COMPARATIU SÒL URBÀ · SÒL URBANITZABLE ESTAT ACTUAL I ALTERNATIVES NOU POUM

P O U M - Duesaigües

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?