Continguts de la matèria de Biologia i Geologia

índex 

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 

Utilització de la guia didàctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 

Elements per elaborar el projecte curricular del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 

Objectius generals de l’àrea de Ciències de la naturalesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 

Continguts de la matèria de Biologia i Geologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 

Objectius terminals de la matèria de Biologia i Geologia per blocs . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 

Orientacions metodològiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 

Continguts transversals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 

Atenció a la diversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 

Elements per elaborar la programació d’aula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 

Bloc 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 

Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 

Bloc 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 

Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 

Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 

Avaluació dels blocs temàtics 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 

Full de seguiment del bloc temàtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 

Bloc 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 

Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 

Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 

Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 

Avaluació del bloc temàtic 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 


Bloc 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 

Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 

Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 

Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 

Avaluació del bloc temàtic 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 


3

Solucionari del llibre de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 

Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 

Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 

Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 

Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 

Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73 

Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77 

Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 

Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 

Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 

Solucionari de les activitats d’avaluació dels blocs temàtics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 

Avaluació dels blocs temàtics 1 i 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 

Avaluació del bloc temàtic 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 

Avaluació del bloc temàtic 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

presentació 

Aquesta guia correspon al llibre de 2n de l’Educació Secundària Obligatòria de Ciències de la naturalesa 

(Biologia i Geologia). Els continguts que formen part d’aquest llibre, així com la seva distribució, s’han 

seleccionat tenint en compte les orientacions del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de 

Catalunya. Els criteris que s’han seguit són els següents: 

– Aquest llibre de Ciències de la naturalesa ofereix coneixements sobre l’univers i el sistema solar. 

Estudia la Terra, la seva constitució i les capes fluides, atmosfera i hidrosfera, i la participació de cadascuna 

en el modelatge del relleu. Tanca el llibre l’estudi de la biosfera i l’ecosfera en què s’analitza el 

paper que tenen en la configuració del planeta. L’eix vertebrador és el coneixement del planeta Terra 

i la diversitat d’éssers vius que hi habiten, així com les relacions que s’estableixen entre ells i el medi. 

– A cada unitat es tenen en compte els coneixements adquirits per l’alumnat en l’etapa d’Educació 

Primària. Per aquest motiu precedeix cada unitat l’apartat «Què en sabem», que permet al professorat 

observar quins continguts domina l’alumnat, quins continguts són desconeguts per al conjunt del grup 

i quins conceptes poden estar mal entesos o confusos. 

– Al llarg de cada unitat, es presenten activitats de diferents graus de complexitat per ajudar l’alumnat 

a reforçar els seus coneixements i, a partir de treballs gràfics i exercicis diversos, observar i descriure 

les diferents parts i processos que es produeixen en els éssers vius i el seu entorn. 

– A cada unitat es proposa un experiment de laboratori o una sortida de camp, per tal de fomentar la 

capacitat d’observar, descobrir i descriure els fenòmens naturals que tenen lloc en l’entorn o en el 

mateix organisme. Aquests procediments apropen l’alumnat al mètode científic, per mitjà d’un procés 

d’experimentació que els permet arribar a la verificació d’hipòtesis relacionades amb els problemes 

que la natura planteja. És recomanable que després de fer l’experiment o sortida de camp es posin 

en comú tots els resultats i es fomenti l’intercanvi d’opinions. 

– Cada unitat didàctica es tanca amb una sèrie d’activitats de reforç i d’ampliació que permeten valorar 

la precisió en el domini de la terminologia o dels conceptes científics, el grau de comprensió assolit 

i la seva aplicació a noves situacions. Al final, una última activitat, «Per recordar», permet valorar la 

capacitat de síntesi de l’alumnat. 

– Al llarg de la unitat es proposen valors encaminats a fomentar actituds de respecte a la natura i de sostenibilitat 

en l’ús dels recursos naturals. 

El contingut del llibre pot semblar extens, però està pensat perquè cada professor o professora seleccioni 

els aspectes que consideri més adequats per a l’alumnat i prescindeixi de les parts que consideri menys 

importants o les treballi més ràpidament. 

En aquesta guia, totes les activitats van acompanyades de les possibles respostes corresponents, que sempre 

poden ser enriquides o completades per l’aportació del professorat. 

Esperem que sigui una eina útil que faciliti la vostra tasca docent. 

Les autores 

5

6 

utilització de la guia didàctica 

Aquesta guia didàctica ofereix un ampli ventall de recursos didàctics que es poden adaptar a diferents tipus 

d’alumnat. 

Consta dels apartats següents: 

Elements per elaborar el projecte curricular del centre 

Objectius generals de l’àrea de Ciències 

de la naturalesa 

Continguts de la matèria de Biologia i Geologia 

Objectius terminals de la matèria de Biologia 

i Geologia per blocs 

Orientacions metodològiques 

Continguts transversals 

Atenció a la diversitat 

Relació dels objectius generals que estableix 

el currículum de l’ESO. Decret 179/2002, de 25 

de juny. 

Relació dels continguts que es treballen en el llibre 

de l’alumne. 

Relació dels objectius terminals que cal assolir en 

aquesta matèria i en aquest curs. 

Exposició d’una metodologia didàctica i una temporització 

orientativa per impartir específicament 

cada bloc temàtic. 

Descripció d’estratègies per treballar els continguts 

transversals més representatius de l’àrea. 

Relació de diferents eines de treball com a proposta 

per atendre la diversitat de l’alumnat.

Elements per elaborar la programació d’aula 

Per a cada unitat didàctica es concreten els elements següents: 

Objectius didàctics 

Continguts 

Solucionari del llibre de l’alumne 

Conté totes les solucions de les activitats del llibre de l’alumne. 

Solucionari de la guia didàctica 

Conté totes les solucions de les activitats que es proposen en aquesta guia. 

Solucionari de les activitats d’avaluació dels blocs temàtics 

Conté totes les solucions de les activitats per fer l’avaluació de cada bloc temàtic. 

Descripció del que l’alumnat ha d’assolir com 

a resultat de l’aprenentatge. 

Programació dels continguts de cada unitat: procediments; 

fets, conceptes i sistemes conceptuals, 

i valors, normes i actituds. 

Activitats d’ensenyament-aprenentatge Activitats per a cada bloc temàtic. 

Activitats d’avaluació 

Al final de cada bloc temàtic s’inclouen unes proves 

fotocopiables per avaluar els coneixements 

adquirits. 

El professorat pot seleccionar les preguntes adequades 

al seu alumnat si considera que les proves 

són massa llargues. 

També s’hi inclou un full de seguiment perquè el 

professorat hi pugui anotar les observacions 

sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat 

i en pugui fer una valoració. 

7

8 

elements per elaborar 

el projecte curricular del centre 

Objectius generals de l’àrea de Ciències de la naturalesa 

Els objectius generals són les fites genèriques que l’alumnat ha d’assolir al llarg de l’Educació Secundària 

Obligatòria. Pel que fa a l’àrea de Ciències de la naturalesa, en acabar l’etapa l’alumnat a d’haver après a: 

1. Emprar els coneixements científics per comprendre a grans trets l’evolució cientificotecnològica 

de la nostra societat i per donar suport a les opinions referents a aspectes que afecten l’organització 

social, com ara l’aprofitament i l’ús de diverses fonts d’energia, l’ús adequat de les matèries primeres, 

el reciclatge de materials, la solució a problemes medicosanitaris i la invenció i ús d’aparells 

i nous materials que faciliten la vida de les persones. 

2. Valorar actituds científiques com la curiositat, l’objectivitat, el rigor, l’esperit crític, la perseverança 

i el treball en equip per qüestionar-se les idees i conclusions pròpies, buscar evidències i utilitzar-les 

en l’argumentació. 

3. Actuar de manera que s’afavoreixi la sostenibilitat de les formes de vida i del medi ambient, cosa 

que implica anàlisi, avaluació, imaginació, creativitat, negociació, cooperació i execució d’accions 

individuals i col·lectives. 

4. Iniciar-se en el procés d’experimentació científica, mitjançant l’observació, la classificació, el plantejament 

d’hipòtesis, la recollida i transformació de dades, utilitzant adequadament l’instrumental 

científic, per tal d’extreure’n conclusions i comunicar-les correctament. 

5. Expressar oralment i per escrit les observacions realitzades i les explicacions generades i aplicar adequadament 

les diverses tipologies textuals característiques de la comunicació científica, com són la 

descripció, la justificació, la definició i l’argumentació, i demostrar un coneixement de la terminologia 

científica bàsica. 

6. Buscar informació en diverses fonts, molt especialment mitjançant les tecnologies de la informació 

i de la comunicació, i avaluar-ne la idoneïtat. Organitzar-la de manera que es pugui consultar fàcilment 

i recollir-la adequadament en el moment d’elaborar informes. 

7. Reconèixer que l’univers està constituït per diferents tipus d’unitats discretes de matèria (àtoms 

i molècules, cèl·lules, organismes, astres) i classificar-les i relacionar-les entre si. 

8. Reconèixer els canvis que es produeixen constantment en el seu entorn i, més en general, a l’univers; 

algunes de les seves causes; si són fenòmens cíclics o puntuals, i si són observables o s’han d’inferir 

a partir de dades. 

9. Conèixer la gran diversitat d’organismes vius i entendre les estretes interdependències que mantenen 

amb el medi físic. 

10. Conèixer el cos humà i comprendre’n el funcionament i utilitzar aquests coneixements per tenir 

cura de la salut, adquirir els hàbits correctes d’higiene, d’alimentació i de profilaxi més útils per 

tenir una bona qualitat de vida.

Continguts de la matèria de Biologia i Geologia 

1. La Terra a l’univers 

1.1. L’univers, la Via Làctia i el sistema solar. Com està constituït l’univers? El Sol. Altres cossos del sistema 

solar. 

1.2. La Terra en el sistema solar. Com es mou la Terra? La Terra i la Lluna. Els eclipsis. 

2. Els materials que formen la geosfera. Els minerals 

2.1. Materials que formen la geosfera. Minerals i roques. 

2.2. Com són els minerals? Com es formen els minerals? Com es distingeixen els uns dels altres? 

Propietats mecàniques. Propietats òptiques. 

2.3. Usos dels minerals. 

2.4. Medi ambient: els minerals com a recurs i el reciclatge. 

3. Les roques i les formes de relleu 

3.1. Model de les formes de relleu. 

3.2. Què és una roca? 

3.3. Tipus de roques. Utilització de les roques. 

3.4. Modelat de les formes de relleu. 

3.5. La representació del relleu. Concepte de mapa topogràfic. Interpretació de mapes topogràfics. 

4. L’atmosfera 

4.1. L’atmosfera: les capes atmosfèriques. 

4.2. La composició química de l’atmosfera. 

4.3. Els diferents climes de la Terra. 

4.4. Circulació atmosfèrica i fenòmens meteorològics. La formació de vents (els vents globals). Característiques 

de les masses d’aire. Els fronts. 

4.5. La previsió del temps meteorològic. 

5. Acció de l’atmosfera sobre les roques 

5.1. Acció dels agents geològics sobre les roques. La meteorització mecànica. La meteorització química. 

5.2. Concepte de sòl; la seva formació. El sòl com a recurs. 

5.3. El medi eòlic. L’erosió del vent. El transport i la sedimentació. 

5.4. El vent com a recurs: l’energia eòlica. 

6. La hidrosfera: acció sobre l’escorça terrestre 

6.1. La hidrosfera. El cicle de l’aigua. 

6.2. L’aigua als oceans. 

6.3. El modelat de l’aigua sobre les formes de relleu. L’aigua de la pluja. Les aigües continentals. 

6.4. Transport i sedimentació. Les aigües marines i les oceàniques. 

7. La Terra i els éssers vius 

7.1. La vida al planeta Terra. La biosfera. Factors que condicionen el repartiment dels éssers vius al planeta. 

Regions naturals de la biosfera. Els biomes. La distribució dels biomes terrestres. 

7.2. Els biomes terrestres. 

7.3. Biomes aquàtics. Mars i oceans. Aigües dolces. 

7.4. Les adaptacions dels organismes. Adaptacions dels vegetals. Vegetació aquàtica. Algues. 

9

10 

8. L’ecosfera 

8.1. Què és un ecosistema? 

8.2. El biòtop. Els factors abiòtics. 

8.3. La biocenosi. Relacions entre els éssers vius de l’ecosistema. 

8.4. Defensa de la naturalesa. 

9. Funcionament de l’ecosistema 

9.1. Com funciona l’ecosistema? Els nivells tròfics: els productors, els consumidors, els descomponedors. 

9.2. Cadenes i xarxes tròfiques. Nínxol ecològic. 

9.3. Biomassa i producció. 

9.4. Les piràmides ecològiques. Piràmide de nombre d’individus. Piràmide de biomassa. Piràmide de 

producció. 

9.5. Flux d’energia: transferència d’energia. 

9.6. Cicle de la matèria. 

9.7. La successió.

Objectius terminals de la matèria de Biologia i Geologia per blocs 

Bloc temàtic 1: El planeta Terra 

1. Observar objectes, éssers i fenòmens a ull nu i amb instruments senzills, i fer-ne una descripció 

o dibuix que n’indiqui els trets significatius. 

3. Extreure les idees bàsiques de textos i vídeos científics i de simulacions interactives per ordinador, 

i analitzar la informació obtinguda d’esquemes, dibuixos, fotografies, mapes topogràfics i meteorològics, 

models i maquetes. 

4. Identificar el problema que es planteja en una experiència, seguint el guió de treball, i entendre’n 

el fonament científic, inclosa la necessitat d’emprar proves en blanc o de control; seleccionar els instruments 

de mesura i els aparells i estris adequats a l’objectiu previst i, si escau, construir muntatges 

senzills emprant el material de laboratori adequat. 

5. Utilitzar, anomenar i netejar adequadament el material i els instruments de mesura d’ús més freqüent 

en el treball de laboratori o de camp, i aplicar les normes de seguretat necessàries per a la 

manipulació de materials, estris i equipaments. 

11. Participar en debats, fer exposicions verbals, escrites o visuals, resumir oralment i per escrit el contingut 

d’una explicació oral o escrita senzilla, emprant el lèxic propi de les ciències experimentals 

i tenint present la correcció de l’expressió. 

15. Respectar críticament les idees dels altres i cooperar en la realització dels treballs en grup. 

37. Representar esquemàticament el sistema solar per tal d’explicar alguns fenòmens relacionats amb 

el moviment de la Terra i de la Lluna, com ara les estacions de l’any, les fases de la Lluna i els eclipsis, 

i analitzar a grans trets la composició i l’estructura del planeta Terra: l’atmosfera, la hidrosfera, 

la litosfera i la seva relació amb l’astenosfera. 

Bloc temàtic 2: Els materials que formen la Terra 



2. Utilitzar les tècniques elementals per a la recol·lecció discreta, l’etiquetatge i la conservació de mostres 

del medi natural (mostres d’éssers vius, de minerals, roques i sòls), d’acord amb les normes prèviament 

establertes, i respectar l’entorn per evitar-ne les espoliacions i el deteriorament. 




10. Resoldre problemes numèrics senzills relacionats amb alguns continguts, amb la posterior discussió 

sobre la coherència del resultat, utilitzant correctament les unitats de les magnituds d’acord amb el 

sistema internacional i també altres unitats d’ús quotidià. 

12. Seleccionar criteris de classificació d’utilitat pràctica, comparar-los amb els reconeguts per la 

comunitat científica i manejar claus dicotòmiques simples per classificar minerals, roques i éssers 

vius. 

16. Avaluar l’ús i l’abús de les fonts i els recursos energètics emprats habitualment i de les fonts d’energia 

alternatives. 

40. Descriure els tipus de roques principals que es troben a Catalunya, i relacionar-los amb els processos 

geològics que les han originat, amb els aspectes essencials del sòl i del relleu català, i assenyalarne 

la utilitat com a recurs. 

11

12 

Bloc temàtic 3: Les capes fluides de la Terra 









6. Realitzar experiències que palesin fenòmens físics, químics, biològics i geològics i observar l’efecte 

de la modificació de les variables que hi intervenen; treballar amb pulcritud, netedat, exactitud 

i precisió en les diferents tasques experimentals. 

8. Enregistrar, de manera ordenada i precisa, manualment, amb suport informàtic i mitjançant instruments 

automatitzats, les dades obtingudes en una observació directa o en les experiències. 

13. Qüestionar-se fenòmens i fets per buscar-ne l’explicació científica, rebutjant-ne explicacions supersticioses 

o mítiques; valorar les solucions històriques donades per la ciència a problemes plantejats 

pels humans i les solucions tecnològiques que milloren la nostra qualitat de vida. 

14. Reflexionar sobre l’actitud quotidiana personal davant de problemes com la generació de deixalles, 

el mal ús de l’energia i de l’aigua, la contaminació i la limitació dels recursos naturals, per tal de trobar 

vies alternatives que puguin comportar canvis d’actitud. 


16. Avaluar l’ús i l’abús de les fonts i els recursos energètics emprats habitualment i de les fonts d’energia 

alternatives. 

37. Representar esquemàticament el sistema solar per tal d’explicar alguns fenòmens relacionats amb 

el moviment de la Terra i de la Lluna, com ara les estacions de l’any, les fases de la Lluna i els eclipsis, 

i analitzar a grans trets la composició i l’estructura del planeta Terra: l’atmosfera, la hidrosfera, 

la litosfera i la seva relació amb l’astenosfera. 

38. Relacionar la pressió atmosfèrica amb el temps atmosfèric i analitzar els factors més importants que 

determinen el clima prenent com a exemple el clima local. 

39. Descriure les formes de presentació de l’aigua a la superfície terrestre, les funcions generals de la 

hidrosfera i les fases del cicle hidrològic, i situar en un mapa comarcal les aigües superficials i subterrànies 

com també el seu abastament per a usos industrials agrícoles per tal d’adonar-se de la limitació 

de l’aigua com a recurs per a l’espècie humana. 

Bloc temàtic 4: L’ecosfera 



2. Utilitzar les tècniques elementals per a la recol·lecció discreta, l’etiquetatge i la conservació de mostres 

del medi natural (mostres d’éssers vius, de minerals, roques i sòls), d’acord amb les normes prèviament 

establertes, i respectar l’entorn per evitar-ne les espoliacions i el deteriorament. 




4. Identificar el problema que es planteja en una experiència, seguint el guió de treball, i entendre’n 

el fonament científic, inclosa la necessitat d’emprar proves en blanc o de control; seleccionar els instruments 

de mesura i els aparells i estris adequats a l’objectiu previst i, si escau, construir muntatges 

senzills emprant el material de laboratori adequat.




6. Realitzar experiències que palesin fenòmens físics, químics, biològics i geològics i observar l’efecte 

de la modificació de les variables que hi intervenen; treballar amb pulcritud, netedat, exactitud 

i precisió en les diferents tasques experimentals. 

8. Enregistrar, de manera ordenada i precisa, manualment, amb suport informàtic i mitjançant instruments 

automatitzats, les dades obtingudes en una observació directa o en les experiències. 

11. Participar en debats, fer exposicions verbals, escrites o visuals, resumir oralment i per escrit el contingut 

d’una explicació oral o escrita senzilla, emprant el lèxic propi de les ciències experimentals 

i tenint present la correcció de l’expressió. 

13. Qüestionar-se fenòmens i fets per buscar-ne l’explicació científica, rebutjant-ne explicacions supersticioses 

o mítiques; valorar les solucions històriques donades per la ciència a problemes plantejats 

pels humans i les solucions tecnològiques que milloren la nostra qualitat de vida. 

14. Reflexionar sobre l’actitud quotidiana personal envers problemes com ara la generació de deixalles, 

el mal ús de l’energia i de l’aigua, la contaminació i la limitació dels recursos naturals, per tal de trobar 

vies alternatives que puguin comportar canvis d’actitud. 


31. Relacionar la distribució de la vegetació amb el clima i el sòl: exemplificar algunes adaptacions rellevants 

en l’estudi d’una zona determinada. 

33. Distingir la nutrició autòtrofa de les diverses formes de nutrició heteròtrofa; explicar la importància 

de la fotosíntesi en l’ecosistema, i també les fases essencials del cicle biològic d’un vegetal superior, 

i enumerar d’altres formes de reproducció en el món vegetal. 

36. Analitzar, en un ecosistema aquàtic o terrestre de l’entorn proper, els components, els principals 

tipus d’interrelació entre si, les cadenes i xarxes tròfiques i el flux de matèria i energia que s’hi estableix, 

i també possibles successions ecològiques causades per la modificació, real o teòrica, de diferents 

variables de l’ecosistema. 

13

14 

Orientacions metodològiques 

Bloc temàtic 1 (Unitat 1) 

El planeta Terra 

És molt important despertar l’interès de l’alumnat pel tema d’estudi, i això s’aconsegueix amb una motivació 

inicial adequada. A títol d’orientació i amb aquest objectiu es podrien plantejar alguns interrogants. 

Questions per a la reflexió: 

1. Els estels que pots observar una nit clara d’estiu existeixen? 

2. Saps què és la pluja d’estels? 

3. Si anessis de viatge a Júpiter, creus que xocaries amb els asteroides del seu cinturó? 

4. Per què els animals i les persones –especialment els que viuen a l’hemisferi sud– en desplaçar-se 

damunt la superfície terrestre no cauen cap a l’espai? 

A partir de la reflexió es pretén potenciar la capacitat de raonament de l’alumnat i fer-li prendre interès en 

la cerca d’una solució lògica a les qüestions plantejades. La resposta que es dóna és orientativa. 

Respostes: 

1. De ben segur que molts dels estels que avui veiem fa anys que s’han apagat i, per tant, ja no existeixen. 

La seva llum ha viatjat durant molts anys llum abans d’arribar al punt en què nosaltres la puguem veure 

i mentrestant l’estel ha deixat d’existir. 

2. La pluja d’estels és un fenomen produït pels meteorits que, en passar per l’atmosfera terrestre, entren 

en incandescència. 

3. Seria tan difícil topar amb un asteroide com amb la Lluna. Les distàncies entre asteroides són astronòmiques. 

4. La força de la gravetat ens manté units al planeta independentment de la nostra posició i ubicació. 

Dins de cada unitat es proposen activitats que ajudaran a assolir els objectius: 

– L’apartat «Què en sabem?». 

– Treballs gràfics i esquemes que cal fotocopiar i pintar, i on cal posar els noms corresponents. 

– Activitats amb diferents graus de dificultat. 

– Experiències de laboratori per a cada unitat. La primera proposa la construcció d’un model del sistema 


Temporització 

Unitat 1. La Terra a l’univers 5 hores 

Total del bloc temàtic 1 5 hores

Bloc temàtic 2 (Unitats 2-3) 

Els materials que formen la Terra 

Qüestions per a la reflexió: 

1. De què està feta la Terra? Et convidem a fer algunes activitats per apropar-te als materials que formen 

el planeta. 

2. Fes de Sherlock Holmes i esbrina de quines roques estan fetes les lloses de l’entrada (parets i terra) 

dels bancs o de les caixes d’estalvi. Utilitza una lupa de mà i fes les observacions següents: 

a) Si la roca és de color gris amb taques més clares, apropa la lupa a les taquetes. Creus que podrien 

ser fòssils? On penses que es va formar aquesta roca? Raona la teva resposta. Esbrina el nom i el 

tipus de roca de què es tracta. 

b) Si la roca és grisenca jaspiada, mira si té cristalls negres, cristalls blanquinosos i cristalls transparents. 

Si és així, investiga’n el nom i el tipus. Com s’han format aquests cristallets? 

c) Si les lloses del terra de l’establiment són negres i en passar-hi la mà no són del tot llises, sinó que 

més aviat tenen ondulacions, la roca podria ser pissarra. Agafa plastilina negra, fes-ne làmines i 

superposa-les. Després, posa-hi pes al damunt. Com ha quedat? Creus que la pissarra podria tenir un 

origen semblant? On creus que es donen aquestes condicions? Esbrina de quin tipus de roca és la 

pissarra. 

d) Si són d’altres materials i colors diferents, fes-ne un dibuix acolorit i investiga en una guia de 

roques de quin tipus poden ser i com s’han format. 

Respostes: 

1. La Terra està feta de minerals que s’agrupen i formen roques. 

2. a) Són fòssils, exactament són nummulits del terciari. Aquests fòssils eren marins; per tant, la roca es 

va formar al fons del mar, on aquests éssers vius van quedar atrapats i es van fossilitzar. La roca és 

una calcària amb fòssils i és de tipus sedimentària. 

b) Aquesta roca és el granit i és de tipus magmàtica (plutònica). Aquests cristalls s’han format en refredar-se 

lentament el magma a l’interior de la Terra, de manera que els àtoms, els ions o les molècules 

que els formen es van poder ordenar i formar els cristalls. 

c) En pressionar, queda una estructura formada de capes molt fines. La pissarra es va formar a partir 

d’argila sotmesa a una temperatura i una pressió altes, fins que es va metamorfitzar i transformar 

en pissarra. La pissarra és una roca metamòrfica. 

Pel que fa a la resta de possibles roques, caldrà valorar l’esforç en la recerca que efectuï cada alumne o alumna. 

Dins de cada unitat es proposen unes activitats molt semblants a les del primer bloc temàtic, que ajudaran 

a assolir els objectius: 




– Experiències de laboratori. A la unitat 2 es fa un estudi sobre els minerals i a la unitat 3 es fa un reconeixement 

dels diferents tipus de roca. 


Unitat 2. Els materials que formen la geosfera. Els minerals 5 hores 

Unitat 3. Les roques i les formes de relleu 4 hores 

Total del bloc temàtic 2 9 hores 

Prova d’avaluació 1 hora 

Total dels blocs temàtics 1 i 2 5 + 9 + 1 = 15 hores 

15

16 


Les capes fluides de la Terra 

Com a motivació per a l’alumnat, una manera adequada d’introduir-se en aquestes unitats didàctiques és 

mitjançant preguntes que puguin respondre a partir de l’observació de la vida quotidiana. 


1. Per què l’empremta que varen deixar els primers astronautes a la Lluna no s’esborra? 

2. Per què si obres la finestra i la porta de la teva habitació es produeix un corrent d’aire? 

3. Si poses aigua al foc i quan comença a bullir atures el vapor amb una tapadora, què passa? Amb quin 

fenomen atmosfèric ho pots comparar? 

4. Si agafes un got fred i hi poses aigua calenta, què pot passar? Per què? Aquest efecte de contrast calorfred, 

és el que fa que les roques es trenquin i es disgreguin. En quin clima es pot produir? 

5. Imagina’t que ets una gota d’aigua de mar en un dia de molta calor. 

a) Què et pot passar? 

b) Si t’escapes del mar i puges amunt juntament amb altres companys, què fareu a mesura que baixi 

la temperatura? 

c) Si caus damunt d’argila, com quedarà? 

d) I si caus damunt de sorra, on aniràs a parar? 

e) Si arrossegues diòxid de carboni de l’aire i caus a sobre d’una roca calcària (que es desfà en reaccionar 

amb el CO2), què pot passar? 

Respostes: 

1. A la Lluna gairebé no hi ha atmosfera; per tant no hi fa vent ni hi plou: no hi ha fenòmens meteorològics 

que erosionin i esborrin l’empremta. 

2. El corrent d’aire o vent es produeix en posar en contacte dos ambients amb pressió d’aire diferent. L’aire 

entra des de l’exterior (on hi ha més pressió) cap a l’interior de la casa (on n’hi ha menys). Discutiu-ho 

a l’aula. 

3. El vapor d’aigua es condensa i comencen a caure gotes d’aigua. Es pot comparar amb la pluja. 

4. El got es trencarà. Aquest fenomen es produeix en el clima desèrtic, en què de dia fa molta calor 

i de nit fa molt fred. Les roques es dilaten i es contrauen fins que finalment es trenquen. 

5. a) Que m’evapori juntament amb altres gotes. 

b) Ens aproparem les unes a les altres i formarem un núvol de vapor. Tornarem a l’estat líquid i començarem 

a caure en forma de pluja. 

c) L’argila es desfarà o almenys excavaré un solc pel camí on passi. 

d) Em filtraré fins arribar a una capa impermeable que m’impedeixi seguir filtrant-me. 

e) La roca calcària, en desfer-se, permetrà que em filtri en el seu interior com si es fes un embut, m’acumularé 

dins seu i formaré un aqüífer. 

Dins de cada unitat es proposen activitats molt similars a les del primer bloc temàtic, que ajudaran a assolir 

els objectius: 




– Cada unitat té un experiment de laboratori. A la unitat 4 es fa la interpretació d’un mapa del temps; 

a la 5 s’estudien els diversos sediments i a la 6 els processos de formació de les roques.


Unitat 4. L’atmosfera 5 hores 

Unitat 5. Acció de l’atmosfera sobre les roques 5 hores 

Unitat 6. La hidrosfera: acció sobre l’escorça terrestre 4 hores 


Total del bloc temàtic 3 15 hores 


L’ecosfera 


1. Amb l’enginyeria genètica s’ha aconseguit cultivar patates al desert. Quines propietats s’han d’haver 

incorporat a la patatera? 

2. Per què molts rens a la taigà es moren a l’hivern? 

3. Per què els avets viuen en zones on neva molt? 

4. Per què la papallona fulla adopta aquesta forma? Per què el borinot, inofensiu, es vesteix de ratlles grogues 

i negres com les vespes? De quin avantatge gaudeix? Per què aquests colors els usen els taxis de 

Barcelona o els senyals de circulació? 

5. Imagina’t que ets un àtom de carboni que estàs a l’atmosfera en forma de CO2, i t’agafa una planta. 

Exposa què et podria passar i de quina manera podries tornar a l’atmosfera? 

6. Un animal herbívor menja herba o parts d’una planta. Què en fa, del menjar? I a ell, qui se’l menja? 

Respostes: 

1. Gens de resistència a la sequera que permetin a la planta generar teixits que retinguin aigua; que es 

redueixin els estomes de les fulles per evitar la transpiració; que les arrels s’endinsin prou a la recerca 

d’aigua. (Són només algunes de les possibles respostes.) 

2. Es moren per falta de menjar, no del fred. Els rens no hivernen com els ossos, són més petits que els 

ants i quan la neu s’acumula i es congela no poden avançar cap al sud o gratar el terra per buscar el 

menjar. Normalment, els habitants de la zona els reuneixen en ramats i els traslladen a indrets on 

poden trobar menjar, o fins i tot els alimenten. Els que queden sols ho tenen difícil per sobreviure, tot 

i estar adaptats al fred. 

3. La seva forma cònica permet que la neu llisqui i no s’hi acumuli al damunt, de manera que n’evita la 

congelació. A més, les seves fulles en forma d’agulla redueixen la transpiració i per tant la pèrdua de 

calor i d’aigua líquida. En els mesos més rigorosos, això evita la circulació i congelació de la saba. 

4. La «papallona fulla» s’intenta amagar del seu depredador adoptant la forma i el color d’una fulla per 

camuflar-se. El borinot es vesteix com la vespa per enganyar el seu depredador fent-li creure que és 

verinós. La combinació dels colors groc i negre és molt vistosa. Les espècies amb bones defenses vesteixen 

de colors vistosos per tal que el depredador –que sap el risc que corre– no se’ls mengi. 

5. En la fotosíntesi, la planta em transformarà en matèria orgànica. Després, ella mateixa o un herbívor 

que se la mengi (o el carnívor que mengi l’herbívor) o els descomponedors, cremaran aquesta matèria 

orgànica quan respirin per obtenir energia per viure i lliuraran altre cop el CO2 a l’atmosfera. 

6. Dues coses: una part la crema a la respiració per obtenir energia per viure i l’altra l’utilitza per fer 

matèria del propi cos, és a dir, per créixer. L’herbívor és menjat per un carnívor i les seves restes són 

menjades per descomponedors. 

17

18 

Dins de cada unitat es proposen activitats molt semblants a les del primer bloc temàtic, que ajudaran a assolir 

els objectius: 


– Treballs gràfics i esquemes que cal fotocopiar i pintar, on cal posar els noms corresponents. 


– Cada unitat té una experiència de laboratori. A la unitat 7 es proposa una sortida al Montseny; a la 8 

s’estudia la producció d’oxigen en la fotosíntesi, i a la 9, l’acció dels descomponedors sobre la matèria 

orgànica. 


Unitat 7. La Terra i els éssers vius 4 hores 

Unitat 8. L’ecosfera 5 hores 

Unitat 9. Funcionament de l’ecosistema 5 hores 


Total del bloc temàtic 4 15 hores

Continguts transversals 

Els professors i les professores, independentment de la matèria que imparteixin, desenvolupen temes 

col·laterals que poden apropar l’alumnat a la realitat i ajudar-lo a relacionar diferents matèries. Cal que l’alumnat, 

al final de l’etapa, hagi assolit una sèrie d’actituds i valors que li permetin pendre decisions i actuar 

responsablement davant les diferents situacions que trobarà en el futur. Alguns dels aspectes que cal destacar 

són els següents: 

– Seguiment dels últims avenços en el coneixement de l’univers mitjançant les naus d’exploració dels 

diferents planetes i satèl·lits del sistema solar. Actitud d’interès i admiració pels avenços de la humanitat 

en aquest camp. 

– Valoració del planeta Terra com l’únic planeta amb vida intel·ligent dins el sistema solar. Actitud de responsabilitat 

en la conservació del medi ambient, evitant tota actuació que provoqui contaminació 

i destrucció tant de l’entorn físic com dels éssers vius que hi habiten. 

– Educació per a la sostenibilitat: hàbit de reciclar les deixalles, utilització de material reciclable, ús responsable 

de l’aigua a casa, a l’escola i en altres entorns, respecte pels espais públics, etc. 

– Solidaritat i cooperació: desenvolupament d’una actitud responsable en la realització dels deures i treballs 

individuals i de grup. Actitud de cooperació en les diferents activitats acadèmiques. Anàlisi i presa 

de consciència davant de desastres ecològics o socials. 

– Esperit crític i creatiu: anàlisi dels diferents avenços científics que ens arriben a través dels mitjans de 

comunicació. Valoració crítica de l’actuació humana envers la natura. Capacitat d’autocrítica de les pròpies 

actuacions i valoració de les opinions pròpies i dels companys. 

– Igualtat de dret entre gèneres: tots som humans intel·ligents i genèticament iguals. És responsabilitat 

de tots i totes vetllar per actituds d’equitat en les tasques diàries. Les feines de casa, de neteja de materials 

al laboratori, de recollida i ordre a l’aula, etc. han de ser compartides per nois i noies. 

– Rebuig de qualsevol tipus de discriminació ètnica o xenòfoba i respecte i valoració d’altres cultures: 

fomentar el principi de convivència entre els alumnes de països diferents. Interès i valoració dels diferents 

costums i de les diferents cultures. Actituds que s’han d’afavorir tant a l’hora de fer els grups de 

treball com en els debats i posades en comú dels diferents treballs i temes d’estudi. 

– Valoració de la utilització del suport informàtic en el procés d’aprenentatge: al final del llibre hi ha un 

apartat dedicat a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) que proposa la utilització de 

diferents programes informàtics per treballar alguns continguts del curs. 

19

20 

Atenció a la diversitat 

El sistema educatiu actual potencia la convivència d’una gran diversitat d’alumnes en el mateix centre i en 

la mateixa aula. El professorat ha de tenir en compte aquesta realitat i l’ha d’atendre amb tant d’encert com 

sigui possible. 

En una mateixa classe hi ha alumnes de diferents cultures, de capacitats de comprensió i evolució psicològica 

diferents, condicionats per un context familiar i social variat que determina un bagatge previ de coneixements 

i interessos, amb un domini del llenguatge i dels conceptes molt diferent, etc. 

El material que us presentem s’ha elaborat tenint molt presents aquestes variables i d’altres, que tenen 

a veure amb la diversitat que trobem actualment a les aules. 

A cada unitat es proposen activitats i estratègies de treball individual i col·lectiu per atendre aquests aspectes. 

El criteris que es prenen en consideració són: 

– La diversitat intel·lectual i humana de l’alumnat requereix una atenció diversificada. 

– Valorar l’alumne o alumna com a persona, tenint en compte les influències marcades pel seu entorn 

i que han conformat el seu bagatge intel·lectual i humà. 

– Partir dels interessos de l’alumnat i del seu coneixement previ dels temes, utilitzant l’avaluació inicial. 

– Oferir un ventall ampli d’activitats de diferents nivells i graus de complexitat, de manera que el professorat 

pugui assignar-les a cada alumne segons la seva capacitat. 

– Orientar l’alumnat segons els seus interessos i capacitats cap a opcions de futur en què pugui sentir-se 

realitzat. 

– Afavorir els valors de respecte i ajuda mútua entre l’alumnat, desenvolupant activitats de grup i com 

a col·lectiu o classe. 

La bateria d’exercicis que es proposa permet que l’alumnat participi com a element actiu en la seva formació. 

Les pràctiques que acompanyen cada tema permeten a l’alumnat aplicar el que ha après. Les experiències 

s’han de fer en condicions de dignitat i higiene, i l’alumnat ha de mostrar la seva responsabilitat i ha de tenir 

cura del material que utilitzi. 

D’aquesta manera, s’espera que, progressivament, els estudiants assumeixin els objectius generals i despleguin 

les capacitats pròpies de l’etapa d’acord amb les seves possibilitats.

Bloc 1 (Unitat 1) 

elements per elaborar 

la programació presentació d’aula 

unitat 1 

La Terra a l’univers 


1. Conèixer a un nivell molt bàsic com és i com s’ha format l’univers. 

2. Situar el sistema solar en el context de l’univers. 

3. Diferenciar entre planetes, meteorits, asteroides i cometes. 

4. Identificar els planetes interiors i els planetes exteriors segons les seves característiques. 

5. Comprendre els moviments de la Terra dintre del sistema solar i la seva relació amb els dies i les nits i el pas 

de les estacions. 

6. Identificar les diferents fases de la Lluna. 

7. Comprendre els eclipsis segons les posicions relatives de la Terra, la Lluna i el Sol. 

8. Conèixer les capes constituents de la Terra. 


Procediments 

1. Observació amb criteris científics 

d’objectes, fenòmens naturals 

i processos experimentals. 

2. Observació d’imatges fixes, models, 

maquetes i ginys. 

3. Utilització de mitjans tecnològics 

(audiovisuals, informàtics i telemàtics), 

de documentació impresa 

i de fonts de transmissió oral de temàtica 

científica. 

4. Tractament de dades numèriques 

en càlculs i gràfics. 

5. Expressió oral, escrita i visual de 

qüestions científiques emprant la 

terminologia adequada. 

Activitats d’ensenyament-aprenentatge 

Què en sabem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 7 

Activitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 8 

Activitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 8 

Activitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 8 

Activitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 12 

Activitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 15 

Activitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 15 

Activitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 17 

Fets, conceptes 

i sistemes conceptuals 

1. L’univers, la Via Làctia i el sistema 


1.1 Com està constituït l’univers? 

1.2 Com s’ha format l’univers? 

1.3 El sistema solar. 

El Sol. 

Altres cossos del sistema solar: 

els planetes, asteroides i meteorits 

i cometes. 

2. La Terra en el sistema solar. 

2.1 Com es mou la Terra dintre 

del sistema solar? 

2.2 La Terra i la Lluna. 

2.3 Els eclipsis. 

3. Les capes de la Terra. 

Valors, normes i actituds 

1. Tendència a la precisió i l’exactitud 

en la realització d’experiències 

i en l’ús de l’utillatge propi 

de l’àrea. 

2. Valoració de l’enriquiment personal 

i col·lectiu que representa 

el treball en grup. 

3. Interès per conèixer les respostes 

científiques a problemes plantejats 

pels éssers humans en diverses 

èpoques. 

4. Disposició a l’observació i a la interpretació 

de fenòmens que s’esdevenen 

en el nostre entorn. 

Activitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 17 

Activitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 17 

Activitat 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 19 

Activitat 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 19 

Experiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 20 

Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 21 

Activitats complementàries . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 22 

Per recordar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 23 

21

22 

Bloc 2 (Unitats 2-3) 

unitat 2 

Els materials que formen la geosfera. Els minerals 


1. Conèixer com s’han format els diferents tipus de minerals. 

2. Distingir i diferenciar els conceptes de mineral i de roca, tant teòricament com de visu. 

3. Descriure les propietats físiques dels minerals i identificar-los pel color, la lluentor, la densitat i altres propietats 

específiques. 

4. Memoritzar els minerals que són mena, a partir dels quals s’obtenen els metalls més importants. 

5. Obtenir cristalls de sal comuna i interpretar la formació dels minerals per mitjà d’una precipitació per dissolució 

saturada. 

6. Reconèixer els minerals que es fan servir en la indústria, en la construcció i en altres àmbits. 


Procediments 




2. Ús, neteja i conservació d’utillatge 

de laboratori i d’instruments 

de mesura bàsics. 

3. Identificació i classificació de mostres 

per al treball científic. 

4. Realització d’experiments científics 

i d’algun disseny experimental. 

5. Interpretació de la informació recollida. 


en càlculs i gràfiques. 


qüestions científiques emprant 




Activitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 27 

Activitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 30 

Activitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 30 

Activitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 30 

Activitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 30 

Activitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 31 

Activitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 31 



1. Materials que formen l’escorça: minerals 

i roques. 

2. Definició de mineral. 

2.1 Estructura dels minerals: 

cel·la unitat i xarxa espacial. 

3. Com es formen els minerals? 

4. Com es distingeixen uns minerals 

dels altres? 

4.1 Propietats mecàniques dels 

minerals. 

4.2 Propietats òptiques dels 

minerals. 

4.3 Altres propietats característiques. 

5. Per a què necessitem els minerals? 

5.1 Minerals metàl·lics, d’interès 

industrial. 

5.2 Minerals petrogenètics, formadors 

de roques. 

6. Medi ambient. 

6.1 Els minerals com a recurs. 

6.2 Reciclatge dels minerals. 


1. Presa de consciència de la limitació 

dels recursos naturals. 

2. Valoració de l’ordre, la neteja i l’endreça 

en relació amb el treball. 








5. Valoració de la importància de 

l’avenç cientificotecnològic en la 

millora de la qualitat de vida. 

Activitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 32 

Activitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 33 

Activitat 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 34 


Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 39 


Per recordar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 41

unitat 3 

Les roques i les formes de relleu 


1. Conèixer diferents formes de relleu que es poden veure a Catalunya. 

2. Relacionar les formes de relleu d’una zona amb les roques que la constitueixen i els agents geològics que hi 

actuen. 

3. Comprendre la classificació de les roques segons el procés i el lloc on s’han format. 

4. Identificar els tipus de roques més comunes mitjançant minerals que les constitueixen, per la seva textura i pel 

jaciment on es troben. 

5. Situar les roques més abundants a les principals unitats de relleu de Catalunya. 

6. Conèixer l’ús de les roques més comunes. 

7. Comprendre els processos de modelat del relleu. 

8. Aprendre els conceptes bàsics per interpretar un mapa topogràfic. 


Procediments 

1. Ús de tècniques per a la recollecció, 

conservació i anàlisi de 

mostres. 

2. Identificació i classificació de 

mostres per al treball científic. 








Activitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 49 

Activitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 49 

Activitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 50 

Activitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 50 

Activitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 52 



1. Modelat de les formes de relleu. 

2. Què és una roca? 

2.1 Tipus de roques: 

– Roques magmàtiques. 

– Roques sedimentàries. 

– Roques metamòrfiques. 

3. Per a què s’utilitzen les roques? 

4. Com es modelen les formes de relleu 

d’un paisatge natural? 

5. La representació del relleu: el mapa 

topogràfic. 

5.1 Concepte de mapa topogràfic. 

5.2 Interpretació del relleu d’un 

mapa topogràfic. 




2. Consciència de la necessitat de 

contribuir, cadascú en la mesura 

que pugui, a tenir cura de l’entorn. 

3. Valoració del respecte en la comunicació 

de les idees i de la tolerància 

envers les diferències entre 

les persones. 




Activitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 55 


Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 59 


Per recordar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 61 

23

24 

Test 

Centre : Curs : 

Nom de l’alumne/a : Data : 

Avaluació dels blocs temàtics 1 i 2 

El planeta Terra. Els materials que formen la Terra 

1. Quin és l’ordre correcte de major a menor agrupació de cossos celests: 

a) Via Làctia, univers, sistema solar 

b) univers, Via Làctia, sistema solar 

c) univers, sistema solar, Via Làctia 

d) sistema solar, Via Làctia, univers 

2. Són tots planetes interiors: 

a) Mercuri, Plutó, Saturn i la Terra 

b) Mart, Júpiter, Urà i Plutó 

c) Venus, Urà, Júpiter i Saturn 

d) Venus, Mercuri, Mart i la Terra 

3. El sistema solar es va formar fa: 

a) 3.500 milions d’anys 

b) 5.000 milions d’anys 

c) 2.000 milions d’anys 

d) 4.500 milions d’anys 

4. Durant un eclipsi de Sol: 

a) la Terra se situa entre el Sol i la Lluna 

b) la Lluna se situa entre el Sol i la Terra 

c) el Sol es troba entre la Terra i la Lluna 

d) cap de les opcions no és correcta 

5. A la natura els minerals es poden formar per tres processos: 

a) solidificació, evaporació d’una dissolució i ebullició 

b) solidificació, sublimació i evaporació d’una dissolució 

c) evaporació, dissolució concentrada i sublimació 

d) sublimació, dissolució diluïda i evaporació 

6. Els minerals més tous es ratllen amb l’ungla i són: 

a) quars i calcita 

b) ortosa i quars 

c) diamant i topazi 

d) talc i guix 

7. Els minerals següents són de color vermell: 

a) calcita i malaquita 

b) quars i diamant 

c) cinabri i oligist 

d) pirita i magnetita

8. Les vies de tren són molt resistents. Per fer-les s’utilitza: 

a) l’alumini 

b) el ferro 

c) el coure 

d) el plom 

9. El bronze és un aliatge de: 

a) coure, ferro i zinc 

b) coure, zinc i ferro 

c) coure, ferro i estany 

d) coure, zinc i estany 

10. Digues de quin mineral s’extreu l’alumini: 

a) bauxita 

b) galena 

c) magnetita 

d) blenda 

11. Esbrina quina de les frases següents és certa: 

a) la galena és mena del mercuri 

b) el plom s’extreu de la blenda 

c) de la magnetita s’extreu el zinc 

d) les tres opcions són falses 

12. Les roques següents es poden trobar en forma d’estrats: 

a) granit i gabre 

b) basalt i pumita 

c) conglomerats i argiles 

d) cap de les opcions anteriors no és correcta 

13. El guix i la sal gemma són roques sedimentàries d’origen: 

a) detrític 

b) químic 

c) orgànic 

d) cap de les respostes no és correcta 

14. Les roques metamòrfiques es formen quan: 

a) s’evapora l’aigua i precipiten les sals que conté 

b) augmenta la pressió i la temperatura en roques preexistents 

c) un gas passa directament a sòlid 

d) el magma solidifica 

15. La foliació és una característica de les roques: 

a) metamòrfiques 

b) sedimentàries 

c) plutòniques 

d) volcàniques 

25

26 

Preguntes 

1. Omple els espais buits del text següent amb les paraules adequades: 

L’ és el conjunt de tots els cossos celests i l’ que els conté. 

La hipòtesi més acceptada actualment sobre el seu origen és la del . 

La Terra és un que forma part del sistema , que al mateix temps 

forma part de la galàxia de la . 

La part de la Terra on viuen els éssers vius es denomina . És l’única part de la Terra 

on poden viure, ja que necessiten , , 

i . 

2. Relaciona amb fletxes els conceptes de cada columna: 

1. Òrbita de la Lluna al voltant de la Terra. a) 1 any. 

2. Determinació de la fase de dia i de nit. b) Estacions de l’any. 

3. És el dia més llarg a l’hemisferi sud i més curt al nord. c) 28 dies. 

4. Inclinació de l’eix de la Terra en diferents punts de l’òrbita. d) Rotació de la Terra. 

5. El dia i la nit duren el mateix a tot el planeta. e) Solstici. 

6. Temps que triga la Terra a descriure una òrbita completa. f) Equinocci. 

3. Tenint en compte els moviments de la Terra i de la Lluna, explica: 

a) Per què des de la Terra únicament podem veure una cara de la Lluna? 

b) Per què varia l’aspecte de la Lluna al llarg dels 28 dies del cicle lunar? 

c) Assenyala en la figura següent les diferents fases de la Lluna: 

Sol 

Lluna 

Terra 

d) Explica com estan situats la Terra, el Sol i la Lluna en les fases de: 

• Lluna plena: 

• Lluna nova: 

• Quart creixent: 

• Quart minvant:

4. Escriu les paraules o nombres que hi falten: 

La part sòlida de la Terra s’anomena . 

La és el conjunt constituït per l’aigua de rius, llacs, glaceres, mars i oceans. 

El és la capa més interna de la Terra i, per tant, la més . Els elements 

químics que hi predominen són el i el . 

El és la capa intermèdia de la geosfera i va des de la profunditat de km 

a la de km. 

L’ és la capa més externa de la geosfera i, per tant, la menys . 

Les zones de la Terra on es donen les condicions necessàries per al desenvolupament de la biosfera 

són: 

• La dels continents. 

• La de l’atmosfera. 

• Els oceans i les . 

5. Completa: 

Els ions o àtoms d’un mineral s’ordenen en les de l’espai de manera 

que resulta una més o menys perfecta anomenada , 

que pot manifestar-se externament en forma de . 

Un és un mineral limitat per . 

Un mineral és un material i homogeni, format a la , amb composició 

definida i d’ ordenada. 

6. Respon les qüestions següents: 

a) Un volcà entra en erupció i pel cràter surten gasos i lava. Per quins processos es poden formar 

minerals? Raona la teva resposta. 

b) Esmenta tres minerals cadascun dels quals sigui mena del plom, del coure i de l’alumini. 

7. Escriu el terme corresponent a cada definició: 

a) És l’aspecte que presenten els minerals en trencar-se: . 

b) Si són molt resistents i no es trenquen amb facilitat, són minerals . 

c) Si dels minerals se’n poden fer làmines, es diu que són . 

d) La propietat que es deu a les modificacions que experimenta la llum s’anomena . 

e) La relació entre la massa del mineral i el volum és la . 

f) En trencar-se, alguns minerals presenten cares planes. Aquesta propietat s’anomena . 

27

28 

8. Relaciona els conceptes de la columna de l’esquerra amb els de la dreta: 

1. Sal gemma. a) Roca volcànica que es forma a gran velocitat. 

2. Carbó. b) Es forma a partir d’un augment de P i T sobre l’argila. 

3. Conglomerat. c ) Roca plutònica que cristal·litza lentament. 

4. Granit. d) Origen químic i minerals cristal·lins. 

5. Basalt. e) Es forma per cimentació i compactació de sediments. 

6. Pissarra. f ) Es forma amb restes d’éssers vius. 

Quines de les roques anteriors són: 

• Magmàtiques: 

• Sedimentàries: 

• Metamòrfiques: 

9. Anomena roques que es puguin utilitzar en els usos següents: 

a) Construcció de teulades: 

b) Indústries d’alimentació: 

c) Font d’energia: 

d) Decoració de cuines: 

e) Construcció de carreteres: 

10. Quins agents geològics treballen majoritàriament en cadascun dels climes següents: 

a) Clima càlid i desèrtic: 

b) Clima molt plujós: 

c) Clima amb temperatures molt baixes: 

11. Defineix els conceptes següents: 

a) Relleu: 

b) Corba de nivell: 

c) Escala: 

d) Mapa topogràfic:

12. Observa el mapa topogràfic següent, fet a escala 1:40.000. 

1.100 

A 750 

E 

1.300 

1.400 

C 

800 

F 

1.200 

G 

900 

1.100 

1.000 

1.000 

1.100 

1.000 

1.200 

1.300 

a) Utilitzant l’escala, calcula la distància real entre el punt A i el punt G. 

b) Calcula l’àrea de tota la zona representada en el mapa. 

c) Assenyala en el mapa la posició i l’altura de quatre muntanyes. 

d) Descriu la forma característica que fan les corbes de nivell al voltant dels rius del mapa i explica 

per què és així. 

1.000 

1.200 

1.100 

1.300 

1.200 

1.100 

1.400 

1.500 

1.200 

1.300 

29

30 

Full de seguiment del bloc temàtic 

bloc temàtic exercicis experiments 

alumne/a 

adquisició de conceptes 

i terminologia 

capacitat de comprensió 

i aplicació 

capacitat de síntesi 

comprensió 

realització 

cura del material 

actitud a 

classe 

presentació 

dels deures 

prova nota final


unitat 4 

L’atmosfera 


1. Conèixer les capes i la composició atmosfèriques. 

2. Comprendre les característiques de l’atmosfera terrestre que fan possible la vida al planeta. 

3. Relacionar els diferents climes amb les diferents latituds. 

4. Diferenciar clima de temps meteorològic. 

5. Relacionar els anticiclons i les depressions amb l’origen i la força dels vents. 

6. Conèixer la circulació global a l’atmosfera. 

7. Relacionar els fronts freds i els fronts càlids amb el desenvolupament de diferents tipus de núvols i pluges. 

8. Començar a interpretar els mapes del temps a un nivell molt bàsic. 

9. Conèixer els principals instruments meteorològics. 


Procediments 






3. Utilització de tècniques per copsar 

i posar en relleu la informació, 

especialment de tipus informàtic. 








Activitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 64 

Activitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 66 

Activitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 67 

Activitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 69 



1. L’atmosfera. Les capes atmosfèriques. 

2. Composició química de l’atmosfera. 

3. Quina és la causa dels diferents climes 

de la Terra? 

4. Circulació atmosfèrica i fenòmens 

meteorològics. 

4.1 La formació dels vents. 

4.2 Els vents globals. 

5. La previsió del temps meteorològic. 

5.1 Mapes del temps. 

5.2 Instruments meteorològics. 












èpoques. 




Activitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 70 


Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 75 

Activitats complemèntaries . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 76 


31

32 

unitat 5 

Acció de l’atmosfera sobre les roques 


1. Utilitzar les tècniques de treball següents: interpretació, confecció i coloració d’esquemes i dibuixos de la realitat. 

2. Treure conclusions sobre l’acció dels agents geodinàmics externs en el modelatge del relleu. 

3. Distingir les accions i els processos de les meteoritzacions mecàniques i químiques. 

4. Estudiar el sòl com un procés de meteorització de les roques i analitzar els factors que intervenen en la seva formació. 

5. Identificar els diferents horitzons del sòl. 

6. Descriure l’acció del vent i relacionar-la amb el modelat que produeix en zones sense vegetació. 

7. Reflexionar sobre les mesures possibles per reduir els problemes de contaminació i valorar l’energia eòlica com 

a font d’energia renovable i no contaminant. 


Procediments 









i de fonts de transmissió oral de 

temàtica científica. 








7. Interpretació de la informació 

recollida. 


en càlculs i gràfics. 





Què en sabem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 79 

Activitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 81 

Activitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 81 

Activitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 83 

Activitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 83 

Activitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 85 



1. Acció dels agents geològics sobre 

les roques. 

1.1 La meteorització mecànica. 

1.2 La meteorització química. 

1.3 Accions dels éssers vius sobre 

les roques. 

2. El sòl. 

2.1 Què és el sòl? 

2.2 La formació del sòl. 

2.3 El sòl, recurs que cal preservar. 

3. L’acció geològica del vent. El medi 

eòlic. 

3.1 Com és l’erosió del vent? 

3.2 Com transporta els sediments 

el vent? 

3.3 Sedimentació eòlica. 

3.4 L’aprofitament de l’energia 

eòlica. 







3. Valoració de l’ordre, la neteja 

i l’endreça en relació amb el treball. 

4. Interès per utilitzar els recursos 

propis de les tecnologies de la 

informació i la comunicació en 

la realització d’experiències i treballs. 




èpoques. 

6. Disposició a l’observació i a la 

interpretació de fenòmens que 

s’esdevenen en el nostre entorn. 




Activitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 85 

Activitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 86 


Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 89 


Per recordar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 91

unitat 6 

La hidrosfera: acció sobre l’escorça terrestre 


1. Explicar les formes de presentació de l’aigua a la superfície terrestre. 

2. Interpretar el cicle de l’aigua com un transvasament constant entre l’atmosfera, els continents i els oceans. 

3. Establir connexions i diferències entre processos geològics i els resultats observats d’aquests processos. 

4. Reconèixer i comparar l’acció dels diversos agents geodinàmics externs: la pluja, els rius, els torrents, l’aigua del 

mar, el gel, etc. sobre les roques. 

5. Reconèixer en fotografies, diapositives i sortides al camp l’acció de l’aigua sobre les roques en els tres estats: sòlid, 

líquid i gasós. 

6. Prendre consciència de les conseqüències per a la salut humana de la contaminació de l’aigua. 


Procediments 









i de fonts de transmissió oral 

de temàtica científica. 


recollida. 






1. Concepte d’hidrosfera. El cicle de 

l’aigua a la natura. 

2. L’aigua als oceans. 

3. El treball de l’aigua. Modelat de 

les formes de relleu. 

3.1 Què passa amb l’aigua de 

pluja quan arriba a terra? 

3.2 Les aigües continentals: 

– Les aigües subterrànies. 

– Les aigües superficials. 

4. Transport i sedimentació. 

4.1 Les aigües marines i oceàniques: 

– Moviments de l’aigua de 

mar. 

– L’acció del mar sobre la 

línia de costa. 







3. Valoració del respecte en la 

comunicació de les idees i de 

la tolerància envers les diferències 

entre les persones. 

4. Valoració de l’enriquiment personal 

i col·lectiu que representa 

el treball en equip. 

5. Reconeixement de la importància 

del mètode científic. 




èpoques. 







33

34 



Activitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 94 

Activitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 96 

Activitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 98 

Activitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 98 

Activitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 98 

Activitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 98 

Activitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 99 

Activitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 99 

Activitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 99 

Activitat 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 99 

Activitat 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 101 

Activitat 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 101 

Activitat 13 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 103 

Activitat 14 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 103 

Activitat 15 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 103 

Activitat 16 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 104 

Experiment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 106 

Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 107 

Activitats complemèntaries . . . . . . . . . . . . . . pàg. 108 

Per recordar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 109



Avaluació del bloc temàtic 3. Capes fluides de la Terra 

Test 

1. La capa inferior de l’atmosfera, on es produeixen tots els fenòmens meteorològics s’anomena: 

a) termosfera 

b) estratosfera 

c) troposfera 

d) mesosfera 

2. Quina és la composició química més aproximada de l’atmosfera: 

a) 78 % nitrogen, 21 % oxigen, 0,93 % argó, 0,033 % diòxid de carboni, 0,002 % altres 

b) 78 % diòxid de carboni, 21 % oxigen, 0,93 % argó, 0,033 % nitrogen, 0,002 % altres 

c) 78 % oxigen, 21 % nitrogen, 0,93 % argó, 0,033 % diòxid de carboni, 0,002 % altres 

d) cap de les anteriors 

3. La pressió atmosfèrica: 

a) augmenta amb l’altura 

b) disminueix amb l’altura 

c) es manté igual a totes les altures 

d) totes són incorrectes 

4. Absorbeix les radiacions ultraviolades del Sol i protegeix els éssers vius: 

a) diòxid de carboni 

b) ozó 

c) vapor d’aigua 

d) oxigen 

5. Una massa d’aire que ens arribi procedent del centre de Rússia portarà un temps: 

a) càlid i humit 

b) fred i humit 

c) càlid i sec 

d) fred i sec 

6. Una massa d’aire que ens arribi procedent del Marroc i havent travessat el Mediterrani portarà 

un temps: 

a) càlid i humit 

b) fred i humit 

c) càlid i sec 

d) fred i sec 

7. Les masses d’aire calent: 

a) són menys denses que les d’aire fred 

b) són més denses que les d’aire fred 

c) tendeixen a situar-se per sobre de les d’aire fred 

d) a i c són correctes 

35

36 

8. Els gasos de l’atmosfera que produeixen meteorització química són: 

a) el nitrogen i l’oxigen 

b) el neó i el metà 

c) l’oxigen i el diòxid de carboni 

d) el diòxid de carboni i el nitrogen 

9. Un sòl equilibrat està constituït per: 

a) fragments de roca meteoritzats 

b) aigua i aire 

c) fulles i microorganismes 

d) totes les opcions són correctes 

10. L’horitzó A del sòl és de color fosc a causa de la presència de: 

a) carbó 

b) humus 

c) roques fosques 

d) clima plujós 

11. Com pot transportar els sediments el vent? 

a) reptació, saltació i dissolució 

b) reptació, saltació i suspensió 

c) saltació, floculació i suspensió 

d) saltació, reptació i deflació 

12. Les tarteres es formen per l’acció de: 

a) el diòxid de carboni 

b) les arrels de les plantes 

c) el tascó de glaç 

d) la meteorització química 

13. La corrosió fa que el vent arrossegui les sorres i: 

a) realitzi una acció d’escombrada 

b) xoquin contra les roques 

c) formin alvèols i arcs naturals 

d) les dues últimes opcions són correctes 

14. L’energia produïda pels molins de vent té com a avantatges: 

a) és un recurs renovable 

b) no s’esgota mai 

c) no genera contaminants 

d) les opcions a, b i c són correctes 

15. Què són les aigües salvatges? 

a) les que procedeixen de la pluja 

b) les que procedeixen de la fusió de les neus 

c) les que llisquen per la superfície terrestre 

d) les opcions a, b i c són correctes 

16. S’anomena nivell freàtic o nivell hidrostàtic el nivell que assoleix l’aigua: 

a) quan hi ha plenamar 

b) per la baixamar 

c) a l’aqüífer 

d) quan hi ha una riada

17. Són parts d’un torrent: 

a) curs alt, curs mitjà i curs baix 

b) conca de recepció, canal de desguàs i con de dejecció 

c) con de dejecció i meandres 

d) curs alt i canal de desguàs 

18. En el curs alt o capçalera d’un riu podem trobar: 

a) meandres i al·luvions 

b) gorgs i congostos 

c) la vall en forma de V, ràpids i salts d’aigua 

d) les opcions b i c són correctes 

19. Les roques estriades es poden trobar en una vall per on hagi passat: 

a) un torrent 

b) una llengua de glacera 

c) un corrent marí 

d) un riu 

20. Els cordons litorals són acumulacions de sorra i poden donar lloc a: 

a) platges 

b) dunes i arrissaments 

c) tómbols, fletxes i albuferes 

d) deltes i estuaris 

37

38 

Preguntes 

1. Observa la figura següent, en la qual es pot observar com la proporció de gasos que componen 

l’atmosfera ha variat al llarg de la història de la Terra: 

proporció 

de gasos 

atmosfèrics 

80 

60 

40 

20 

0 

hidrogen (H2) 

diòxid de carboni (CO2) 

nitrogen (N2) 

a) El diòxid de carboni és més abundant ara o fa 4.500 milions d’anys? I l’oxigen? 

b) Explica de quina manera l’aparició i l’expansió dels vegetals va afavorir aquests canvis? 

c) En general, van ser canvis bons per a la vida dels animals i dels vegetals? Per què? 

3.500 

oxigen (O2) 

3.000 

2.500 

2.000 

1.500 

1.000 

edat 

(en milions d’anys) 

500 

0

2. Defineix els conceptes d’anticicló i depressió, i respon a les qüestions següents: 

• Depressió: 

• Anticicló: 

a) Dibuixa esquemàticament el moviment dels vents en un anticicló i en una depressió. 

b) Quina és la causa de l’origen dels vents atmosfèrics? 

c) Per què un anticicló en una zona significa temps assolellat i una depressió cel cobert de 

núvols? 

d) Explica i dibuixa gràficament els fenòmens que es produeixen en una zona amb: 

• l’arribada d’un front fred; 

• l’arribada d’un front càlid. 

39

40 

3. Observa els mapes meteorològics A i B, que representen previsions de temps ben diferents per a 

Catalunya, i respon per a cadascun les qüestions següents: 

a) En quina direcció viatjaran els vents que arribin a Catalunya? 

b) Quin tipus de masses d’aire ens arribaran segons la resposta anterior? 

c) El cel serà clar o cobert de núvols? Per què? 

d) Hi ha probabilitat de precipitacions? Per què? 

Mapa A Mapa B

4. Relaciona, en el context del procés de formació del sòl, les dues columnes següents i respon les 

preguntes: 

1) 2a fase a) Consolidació d’un sòl madur en el qual es poden diferenciar tres capes 

o horitzons. 

Explica les característiques d’aquestes capes. 

2) 1a fase b) La terra es va enriquint amb matèria orgànica. 

A què es deu aquest enriquiment i quin component es forma? 

3) 3a fase c) Meteorització de la roca mare i circulació enmig de l’aire i de la pluja. 

Què es produeix com a resultat d’aquesta meteorització? 

5. Un fragment de roca cau a la capçalera d’un riu: 

a) Quin recorregut realitza i quines formacions pot trobar? En quin tram creus que pot trobarles 

fins que arriba a la desembocadura? 

b) Quines transformacions pot tenir aquest fragment? Per què? 

c) Al final arriba al mar. Digues què podria succeir-li segons el tipus de desembocadura on 

arribés. 

41

42 

6. Omple el quadre següent: 

vent 

riu 

glacera 

mar 

Agents geològics 

aigua de pluja 

7. Relaciona els conceptes d’una columna amb els de l’altra: 

Formes resultants d’erosió Formes resultants de sedimentació 

1) Erosió diferencial. a) Morenes. 

2) Aigües subterrànies. b) Al·luvions. 

3) Glacera. c) Relleu montserratí. 

4) Canal de desguàs. d) Nivell freàtic. 

5) Sediments d’un riu. e) Torrent. 

6) Aigües salvatges. f) Tómbol. 

7) Mar. g) Xaragall. 

8. Compara les marees i els corrents marins. Què són? Quan i per què es produeixen?

9. Quin mode de transport utilitza un riu per desplaçar els materials següents: 

a) còdols de 4 cm: d) pedra de 30 cm: 

b) sorra: e) sals de clor i de sodi: 

c) pols d’argila: f) una tija: 

10. Observa les fotografies següents i identifica-les. Explica com s’han originat aquests paisatges, 

quin agent geològic ha intervingut en la seva formació i si és una forma d’erosió, de transport o 

de sedimentació. 

43

44 



alumne/a 




i aplicació 


comprensió 

realització 


actitud a 


presentació 


prova nota final


unitat 7 

La Terra i els éssers vius 


1. Descriure els factors que condicionen la vida. 

2. Reconèixer la influència de l’entorn en la distribució dels éssers vius. 

3. Conèixer els diferents biomes de la Terra. 

4. Descriure i justificar les adaptacions dels éssers vius que habiten als diferents biomes. 


Procediments 









4. Ús de tècniques per a la recol·lecció, 

conservació i anàlisi de 

mostres. 




recollida. 





Què en sabem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 111 

Activitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 112 

Activitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 112 

Activitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 112 

Activitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 113 

Activitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 115 

Activitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 115 

Activitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 118 

Activitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 120 



1. Vida al planeta Terra. La biosfera. 

1.1 Factors que condicionen la 

vida. 

1.2 Influència de l’entorn en el 

repartiment dels éssers vius al 

planeta. 

1.3 Les regions naturals de la biosfera. 

Els biomes. 

1.4 La distribució dels biomes terrestres 

segons el clima. 

2. Biomes terrestres. 

3. Biomes aquàtics. 

3.1 Mars i oceans. 

3.2 Aigües dolces. 

4. Les adaptacions dels organismes. 

4.1 Adaptacions dels vegetals. 

4.2 Vegetació aquàtica. 

4.3 Algues. 

4.4 Adaptacions dels animals. 


1. Respecte als éssers vius. 








propis de les tecnologies de la 

informació i la comunicació en 

la realització d’experiències i treballs. 




Activitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 121 

Activitat 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 121 

Activitat 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 123 

Activitat 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 123 

Activitat 13 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 125 


Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 128 



45

46 

unitat 8 

L’ecosfera 


1. Elaborar el concepte d’ecosistema com a unitat ecològica formada pel biòtop i la biocenosi. 

2. Saber els diferents components abiòtics que formen el biòtop. 

3. Descriure els diferents factors abiòtics i la seva influència en la distribució dels éssers vius. 

4. Assumir que cada espècie presenta una forma i una funció diferents segons el medi on es troba. 

5. Entendre el concepte de biocenosi com a conjunt de poblacions que formen la comunitat de l’ecosistema. 

6. Reconèixer el tipus de relació que s’estableix entre els individus d’una mateixa espècie i entre espècies diferents. 

7. Valorar la relació depredador-presa com una força evolutiva: la presa desenvolupa diferents formes de defensa 

davant el depredador alhora que el depredador desenvolupa estratègies més sofisticades de caça. 


Procediments 









i de fonts de transmissió oral de 

temàtica científica. 


de laboratori i d’instruments de 

mesura bàsics. 




recollida. 






Activitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 135 

Activitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 135 

Activitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 136 

Activitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 137 

Activitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 137 

Activitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 137 

Activitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 138 

Activitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 139 

Activitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 140 

Activitat 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 140 

Activitat 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 141 



1. Què és un ecosistema? 

2. El biòtop. 

2.1 Els factors abiòtics. 

3. La biocenosi. 

3.1 Relacions entre els éssers vius 

de l’ecosistema. 

– Relacions intraespecífiques. 

– Relacions interespecífiques. 

4. Defensa a la naturalesa. 









propis de les tecnologies de 

la informació i la comunicació en 

la realització d’experiències 

i treballs. 

4. Reconeixement de la importància 

del mètode científic. 

Activitat 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 142 

Activitat 13 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 143 

Activitat 14 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 143 

Activitat 15 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 144 

Activitat 16 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 145 

Activitat 17 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 145 

Activitat 18 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 145 


Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 147 


Per recordar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 149

unitat 9 

Funcionament de l’ecosistema 


1. Entendre que els éssers vius d’un ecosistema necessiten aconseguir aliment d’on extreure la matèria i l’energia 

per viure. 

2. Descriure els diferents nivells tròfics d’un ecosistema. 

3. Reconèixer el nivell tròfic a què pertany un organisme segons la seva font d’aliment. 

4. Comprendre que cada nivell tròfic assumeix un paper important dins l’ecosistema, necessari i imprescindible per 

al bon funcionament d’aquest. 

5. Destacar la importància dels descomponedors en el reciclatge de la matèria, ja que transformen en inorgànica la 

matèria orgànica de les restes d’éssers vius, i tanquen així el cicle de la matèria. 

6. Explicar les relacions tròfiques que s’estableixen entre els organismes d’un ecosistema i entendre que les diferents 

cadenes s’interrelacionen entre si formant xarxes tròfiques. 

7. Reconèixer els diferents tipus de piràmides tròfiques i entendre una piràmide com una representació quantitativa 

dels diferents nivells tròfics de l’ecosistema. 

8. Saber que el flux d’energia a l’ecosistema és unidireccional: entra com energia lluminosa, es transfereix i s’utilitza 

com a energia química i surt en forma de calor. 

9. Comprendre que l’energia es transfereix d’un nivell a un altre, però que a cada nivell tròfic se’n perd una part 

en forma de calor, la qual cosa limita el nombre de baules de les cadenes tròfiques. 


Procediments 









i de fonts de transmissió 

oral de temàtica científica. 





recollida. 






1. Com funciona l’ecosistema? 

1.1 Els nivells tròfics. 

1.2 Els productors. 

1.3 Els consumidors. 

1.4 Els descomponedors. 

2. Cadenes i xarxes tròfiques. 

2.1 Nínxol ecològic. 

3. Biomassa i producció. 

4. Les piràmides ecològiques. 

4.1 Piràmide de nombre d’individus. 

4.2 Piràmide de biomassa. 

4.3 Piràmide de producció. 

5. Flux d’energia. 

5.1 Transferència d’energia. 

6. Cicle de la matèria. 

7. La successió. 


1. Respecte als éssers vius. 




3. Valoració del respecte en la comunicació 

de les idees i de la tolerància 

envers les diferències 

entre les persones. 






47

48 



Activitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 153 

Activitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 155 

Activitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 156 

Activitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 157 

Activitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 157 

Activitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 158 

Activitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 158 

Activitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 159 

Activitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 159 

Activitat 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 160 

Activitat 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 160 

Activitat 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 163 

Activitat 13 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 164 

Activitat 14 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 165 

Activitat 15 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 165 


Test . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 167 


Per recordar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 169



Avaluació del bloc temàtic 4. L’ecosfera 

Test 

1. Un exemple d’un lloc on es pot trobar vida és: 

a) la lava d’un volcà 

b) una cova molt fosca 

c) a 800 km de profunditat 

d) cap dels llocs anteriors 

2. Un factor ambiental que influeix en la vida dels éssers vius és: 

a) una muntanya 

b) un continent 

c) la llum solar 

d) totes les respostes són correctes 

3. S’anomena biosfera: 

a) qualsevol regió del planeta 

b) una regió natural dels biomes 

c) tot el planeta i l’atmosfera 


4. La distribució dels biomes depèn, entre altres factors, de l’altura: 

a) de la biosfera respecte al nivell del mar 

b) de la zona respecte al nivell del mar 

c) dels núvols a l’atmosfera 


5. És una planta enfiladissa: 

a) heura 

b) alzina 

c) roure 

d) falguera 

6. Han de viure forçosament a la zona fòtica: 

a) els peixos 

b) els calamars 

c) les algues 


7. Un arbre que perd les fulles a la tardor s’anomena: 

a) caducifoli 

b) tardifoli 

c) primifoli 

d) perennifoli 

49

50 

8. El conjunt d’organismes aquàtics que es desplacen nedant constitueixen el: 

a) plàncton 

b) nècton 

c) bentos 


9. Una vegetació que consta solament d’arbusts i plantes petites és característica d’un clima: 

a) temperat 

b) de tròpic 

c) de desert 

d) de tundra 

10. En un clima tropical estacional trobem: 

a) sabana 

b) selva 

c) taigà 

d) bosc mediterrani 

11. Pot constituir un element del biòtop: 

a) un cadàver d’animal 

b) una pedra del sòl 

c) una fulla caiguda 

d) totes les respostes anteriors són correctes 

12. Els dos factors que influeixen més en la distribució dels ecosistemes són: 

a) la temperatura i la pressió 

b) la humitat i la temperatura 

c) la salinitat i la pressió 

d) la salinitat i la humitat 

13. El medi és: 

a) el suport sobre el qual es desplacen els organismes 

b) la substància que envolta els éssers vius 

c) el lloc on fan l’intercanvi de gasos 

d) b i c són correctes 

14. Les variacions de temperatura són més grans: 

a) als oceans 

b) als rius 

c) als continents 

d) als llacs 

15. Una població és el conjunt de: 

a) comunitats relacionades entre si que conviuen en un lloc 

b) espècies de la mateixa comunitat que conviuen en un lloc 

c) individus de la mateixa espècie que conviuen en un lloc 


16. Una relació gregària es produeix entre: 

a) individus de la mateixa espècie 

b) individus de la mateixa població 

c) les dues respotes anteriors són correctes 

d) cap de les respostes anteriors no és correcta

17. Un organisme que se’n menja un altre és: 

a) un depredador 

b) un comensal 

c) les dues respostes anteriors són correctes 

d) cap de les respostes anteriors no és correcta 

18. Les closques representen un tipus de defensa: 

a) mecànica 

b) química 

c) de camuflatge 

d) de senyal 

19. La cripsi és un mecanisme de: 

a) mimetisme 

b) camuflatge 

c) contrast 


20. Els grups d’organismes de l’ecosistema segons la font de matèria i energia són: 

a) les xarxes tròfiques. 

b) les cadenes tròfiques. 

c) les dues respostes anteriors són correctes 


21. Transformen la matèria inorgànica en orgànica: 

a) els productors 

b) els consumidors 

c) els descomponedors 

d) tots els anteriors 

22. Els organismes que tenen com a font d’aliment la matèria orgànica són: 

a) productors 

b) consumidors 

c) descomponedors 


23. El nombre de transferències d’energia en la sèrie herba-cargol-mallerenga-guineu és: 

a) tres 

b) quatre 

c) una 

d) cap 

24. La quantitat de matèria orgànica nova que s’elabora en un temps determinat és la: 

a) biomassa 

b) producció 

c) efectivitat 


25. La sèrie enciam-cargol-mallerenga és una: 

a) xarxa tròfica 

b) piràmide tròfica 

c) cadena tròfica 

d) baula tròfica 

51

52 

26. La funció d’una espècie a l’ecosistema s’anomena: 

a) nínxol ecològic 

b) hàbitat ecològic 

c) nivell ecològic 


27. Els éssers vius de tots els nivells tròfics: 

a) fan la fotosíntesi 

b) fan la respiració 

c) emmagatzemen energia 


28. Sempre ha de ser més gran en un nivell tròfic inferior: 

a) la quantitat 

b) la biomassa 

c) la producció 

d) totes les respostes anteriors són correctes 

29. El camí de l’energia a l’ecosistema és: 

a) un cicle continu 

b) un flux continu 

c) un cicle discontinu 


30. Un ecosistema molt eficient: 

a) té espècies de creixement ràpid i vida breu 

b) té una producció molt gran a tots els nivells 

c) és molt madur i té poca estabilitat 

d) cap de les respostes anteriors no és correcta

Preguntes 

1. Completa el text inferior amb les paraules que es donen a continuació: 

ample, caiguda de les fulles, més baixa, l’alzina, omnívor, prat alpí, 

urpes, bosc mediterrani, reptació, sequera 

a) La característica ambiental que determina bàsicament el clima desèrtic és . 

b) La resposta al fred dels arbres de fulla ampla i prima sense recobriment és . 

c) En relació amb la muntanya mitjana, al cim del Montseny fa una temperatura . 

d) Tenint en compte que la muntanya anterior és a Catalunya, el bioma característic de la muntanya 

mitjana del Montseny és . 

e) El bioma característic del cim del Montseny és . 

f) L’arbre característic dels boscos mediterranis és . 

g) La forma del bec d’un ocell que menja gra és . 

h) Les ungles molt desenvolupades dels animals carnívors són . 

i) Un animal que menja vegetals i carn s’anomena . 

j) El desplaçament dels animals sense extremitats o amb extremitats atrofiades, els quals es 

mouen amb moviments originats pels músculs del cos, es diu . 

2. Corregeix les afirmacions següents (ratlla el que no sigui correcte de les paraules escrites en cursiva 

i escriu a la línia de sota la frase exacta. Justifica la teva correcció. 

a) Els arbres de fulla estreta i protegida per un recobriment reaccionen al fred amb la caiguda de 

les fulles. 

b) Una granota reacciona al fred emigrant del lloc. 

c) El dofí, el pingüí i el tauró tenen la forma del cos molt diferent perquè el primer és un mamífer, 

el segon una au i el tercer un peix. 

d) En alguns llocs del nord d’Europa podem trobar bosc mediterrani perquè les condicions de temperatura 

i humitat són les idònies. 

e) En un fons marí poc profund i rocós podríem trobar algues, peixos cecs i musclos. 

f) Les estrelles de mar tenen mecanismes per surar. 

g) Tots els animals que viuen al mar tenen la mateixa forma perquè es nodreixen i es mouen de la mateixa 

manera. 

h) La forma de l’avet és ideal per viure a la selva. 

i) Els animals grimpadors tenen les extremitats posteriors molt llargues. 

j) Una adaptació de funcionament del cos dels animals al fred és la capa de greix. 

53

54 

3. Omple els quadres següents: 

Lloc on viu 

Forma del vegetal 

(disposició 

de les branques, 

fulles, etc.) 

Molt fred forma cònica 

perquè rellisqui 

la neu 

Amb clima 

temperat i humit 

Sequera extrema 

amb poca aigua 

al sòl a molta 

profunditat 

Molt humit 

i càlid durant 

tot l’any 

Lloc on viu 

Algun animal 

característic 

Característiques 

de l’arrel 

arrels poc nombroses, 

però molt 

desenvolupades 

i molt llargues 

Vegetals 

Animals 


del cos 


de les fulles 

Molt fred cos molt voluminós de 

color blanc i capa de 

greix 

Amb clima temperat 

i humit 


de la tija/tronc 

escorça del tronc 

no gaire gruixuda 

Tipus de 

moviment/nutrició 

i adaptació 

rosega pinyes 

i altres fruits 

i té les dents 

del davant molt 


Adaptacions 

del funcionament 

menys activitat 

durant l’hivern 

emmagatzemar 

i retenir aigua 

al seu interior 

molta activitat 

durant tot l’any 

Adaptacions 


Sabana és un corredor 

excel·lent que 

detecta la presa 

i l’observa 

atentament 

Molt humit i càlids 


cos lleuger i àgil 

Fons marí fix al fons perquè 

no l’arrossegui 

les onades 

Oceà obert 

neda ràpidament 

i s’alimenta d’altres 

peixos

4. Relaciona les paraules de la dreta amb les de l’esquerra. Posa els nombres de la columna de l’esquerra 

a la paraula de la dreta que hi correspon. 

1. Lluitar pel mateix aliment i territori. Simbiosi. 

2. No poder viure separat, però sí associat amb un altre. Parasitisme. 

3. Beneficiar-se i perjudicar l’altre, sobre el qual viu. Comensalisme. 

4. Viure junts i beneficiar-se’n tots dos. Competència. 

5. Aprofitar les restes de menjar d’una altra espècie. Mutualisme. 

5. Escriu un petit paràgraf utilitzant totes les paraules que es donen a continuació: 

factors abiòtics, temperatura, medi, salinitat, humitat, biòtop, llum, 

substrat, abiòtic, entorn físic, pressió i altres 

6. Sabent que cada espècie presenta unes característiques de forma i funcionament diferents 

segons els factors del medi en què es troba: 

a) Indica quina capacitat dels animals està relacionada amb la llum. 

b) Els organismes, al llarg de la seva vida, no poden canviar substancialment la forma i el funcionament 

del seu cos; per tant, no poden adaptar-se a unes condicions totalment noves 

i adverses, davant les quals moren. Imagina’t una alga que caigués a terra. Què hauria de 

desenvolupar per poder absorbir aigua i sals? Per què es moriria? Quin medi necessitaria? 

c) Què hauria de canviar en el cos d’una zebra si no hi hagués herba i només disposés de conills 

per menjar? Podria produir-se aquest canvi durant la vida d’una zebra? 

55

56 

7. Omple el quadre següent assenyalant la diferència que hi ha entre els tipus de defensa de cada 

fila. 

Mecànica Química 

Homocromia Homomorfia 

Cripsi Mimetisme 

8. Observa la representació inferior d’éssers vius d’un ecosistema. 

mallerenga 

Diferència 

guineu falcó 

colobra 

granota 

llimac cuc 

herba 

a) Indica què representa i explica una mica què volen dir les fletxes. 

b) Escriu dues cadenes tròfiques de quatre baules cadascuna i una de cinc. 

1. 

2. 

3. 

talp

c) Els rectangles inferiors representen la biomassa dels nivells tròfics. Posa els noms dels éssers 

vius de l’ecosistema anterior que corresponen a cada nivell tròfic. 

Nivell tròfic 

4 

3 

2 

1 

d) La figura inferior representa la producció a l’ecosistema. Per què a cada nivell tròfic es produeix 

menys que al nivell tròfic inferior? 

e) Calcula la biomassa dels consumidors terciaris (guineus i esparvers) en un ecosistema imaginari, 

sabent que cada guineu pesa 10 kg i que n’hi ha 1 per cada 500 m 2 , i que els esparvers 

pesen 2,5 kg i n’hi ha 2 en la mateixa superfície. 

57

58 

6. 

9. Què representa aquest dibuix? Posa els noms dels nombres 1, 2, 3, 4 i 8 i explica per què els quadres 

de sota són més petits que els de la part de dalt. Què signifiquen les fletxes horitzontals, les 

verticals i les inclinades? 

5. 

Escriu el nom dels processos: 

8 Amb quina finalitat es produeix? 

5 Amb quina finalitat es produeix? 

Escriu el nom de 7 

Escriu el nom de 6 

7. 

4. 

Energia 

emmagatzemada al seu cos. 

Energia lluminosa 

7. 

1. 

Energia 


7. 

8. 

2. 

Energia 


8. 

3. 

Energia 


5. 

5. 

5. 

6. 

6. 

6.

10. Observa l’esquema inferior. Posa els noms dels diferents nivells tròfics als nombres de dins dels 

quadres i escriu els de la llista següent: 

5. 

6. 

7. 

8. Matèria orgànica 

Indica què representa aquest esquema. 

1. 

8. 

2. 

8. 

6. 

5. 

5. 

6. 

Matèria inorgànica 

4. 

8. 

7. 

7. 

3. 

8. 

5. 

7. 

7. 

59

60 



alumne/a 




i aplicació 


comprensió 

realització 


actitud a 


presentació 


prova nota final

solucionari del llibre presentació de l’alumne 

unitat 1 

La Terra a l’univers 

Què en sabem? 

• Un planeta és un cos sense llum pròpia que descriu òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, 

d’un estel. 

Un meteorit és un fragment d’un cos celeste rocós que pot arribar a la Terra. 

Un estel és qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia. 

Un cometa és un cos de gel que descriu òrbites excèntriques i en acostar-se al Sol i escalfar-se 

desprèn una cua de vapor. 

• Es fa de dia i de nit perquè a causa del moviment de rotació, cada zona de la Terra rep unes hores 

de llum solar (dia), i la resta són hores de foscor (nit). 

– Per la inclinació de l’eix de la Terra quan descriu l’òrbita el·líptica al voltant del Sol. 

– Les dues últimes qüestions estan pensades perquè l’alumnat cerqui informació sobre la història 

de la investigació a l’espai, tant en enciclopèdies com a Internet. 


Estel Meteorit 

Planeta Cometa 

1. Es tracta d’observar la fotografia de les galàxies de la part superior de la pàg. 8 del llibre de l’alumne 

per tal de posar atenció en les diferents formes que presenten les galàxies i distingir la de la Via Làctia, 

que és a la figura central de la mateixa pàgina. 

2. L’any llum és la distància que recorre la llum en un any desplaçant-se a la velocitat de 300.000 km/s. 

3. Planetes interiors: Venus, Terra, Mart i Mercuri. 

Planetes exteriors: Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. 

4. Es tracta que l’alumnat es fixi en les dades necessàries per omplir el quadre i, així, consulti les característiques 

de cada planeta i els vagi coneixent i diferenciant. 

a) Venus 

b) Saturn 

c) Mart 

d) Mart 

e) Júpiter 

f) Plutó 

g) Mercuri 

h) Terra 

i) Neptú 

61

62 

diàmetre (km) 

distància al Sol 

en AU 

densitat 

temperatura (°C) 

tipus d’atmosfera 

altres 

característiques 

Mercuri 

4.878 

0,4 

4,8 

350 dia 

–170 nit 

sense 

+ proper 

al Sol 

Venus 

12.103 

0,7 

4,9 

480 

CO2 

la 1a 

estrella. 

Gira en 

sentit 

retrògad 

Terra 

12.756 

1 

5,52 

22 

N i O 

amb 

vida 

Mart 

6.797 

1,5 

3,95 

–23 

Ar i CO2 

planeta 

vermell 

Júpiter 

142.800 

120.660 

52.290 

49.500 

5. a) Figura a → Hemisferi nord: tardor Figura b → Hemisferi nord: primavera 

Hemisferi sud: primavera Hemisferi sud: tardor 

Com que l’eix de la Terra està inclinat, els dos hemisferis, en descriure l’òrbita no reben la mateixa 

quantitat de llum alhora i per això quan al nord és primavera al sud és la tardor. 

b) Perquè es tracta dels equinoccis. 

c) El clima ve donat pel nombre d’hores de Sol que es reben en cada latitud mentre la Terra descriu 

l’òrbita al voltant del Sol. Com que aquest nombre varia al llarg de l’any, el clima canvia 

segons el punt de l’òrbita en què es trobi la Terra: aquest fet origina les estacions. 

6. a) La Terra gira de l’oest a l’est. Per això veiem aparèixer el Sol per l’est i el deixem de veure per 

l’oest. 

b) De fet, el Sol està quiet i és la Terra la que es mou al seu voltant, dins del sistema solar; per tant, 

dir que el Sol surt i es pon és incorrecte. Hauríem de dir que a mesura que la Terra rota sobre 

si mateixa, a cada punt de la Terra comencem a veure el Sol per l’est i deixem de veure’l per 

l’oest. 

5,2 

1,34 

–150 

H i He 

el més 

gran, 

té 12 

satèl·lits 

raigs solars 

Saturn 

9,5 

0,69 

–180 

H i He 

té 

anells 

Urà 

19 

1,36 

–210 

metà i H 

anells 

verticals. 

Gira en 

sentit 

retrògad 

Neptú 

30 

1,30 

–220 

H, He 

i metà 

té 

anells 

Plutó 

2.300 

39 

… 

–230 

… 

el més 

allunyat 

del Sol

7. 

Experiment 

Test 

Sol 

8. La Lluna descriu una òrbita completa al voltant de la Terra cada 28 dies i, al mateix temps, gira al 

voltant del seu eix en un temps que dura també 28 dies. Això fa que des de la Terra només en 

puguem veure una cara. 

9. Figura a: És un eclipsi de Lluna, perquè la Terra se situa entre el Sol i la Lluna, de manera que la 

Lluna pot quedar totalment o parcialment tapada pel nostre planeta. 

Figura b: És un eclipsi de Sol, perquè la Lluna se situa entre la Terra i el Sol, de manera que el Sol 

queda totalment o parcialment tapat. 

10. i 11. Les flors del gira-sol es mouen seguint els moviments del Sol. Les arrels s’endinsen en la terra 

buscant l’aigua. La quantitat d’hores de llum diàries i la temperatura són les responsables de 

la floració. 

Aquest experiment, tot i que és una mica laboriós, va molt bé per aprofundir en el concepte d’escala 

i per posar més atenció en la relació que hi ha entre el Sol i els planetes del sistema solar. 

1c; 2b; 3b; 4b; 5d; 6a; 7b; 8c; 9c; 10d; 11d. 

Activitats complementàries 

raigs 

solars 

quart minvant 

òrbita 

de la Lluna 

lluna nova lluna plena 

quart creixent 

1. Un planeta és un cos sense llum pròpia que descriu òrbites al voltant d’un estel. 

Un satèl·lit és un cos sense llum pròpia que gira al voltant d’un planeta. 

Un estel és qualsevol dels astres del firmament que brillen amb llum pròpia. 

Un cometa és un cos celeste que descriu òrbites excèntriques; té un nucli, probablement de gel, 

que en acostar-se al Sol es vaporitza i forma una cua de gasos característica. 

Un meteorit és un fragment sòlid d’un asteroide que pot travessar l’atmosfera terrestre. 

Terra 

63

64 

2. 6.400 km. 

3. a), b) i c): 

d) Catalunya: Argentina: 

– agost: temperatura alta – agost: temperatura baixa 

– febrer: temperatura baixa – febrer: temperatura alta 

4. Ho sabem perquè deixem de veure totalment o parcialment el Sol en un eclipsi de Sol i la Lluna 

en un eclipsi de Lluna. 

5. a) V; b) F; c) F; d) F; e) F. 

6. Mercuri: f) 

Venus: a) 

Terra: d) 

Mart: e) 

Júpiter: g) 

Saturn: c) 

Urà: i) 

Neptú: h) 

Plutó: b) 

Per recordar 

nit 

estiu 

a l’hemisferi nord 

dia 

raigs 

solars 

tardor 


primavera 


1r paràgraf: cossos celestes. 

2n paràgraf: formació, Big bang. 

3r paràgraf: estels, planetes, asteroides, cometes. 

4t paràgraf: planeta, solar, Via Làctia, eix, sol, estacions. 

5è paràgraf: rotació, dia, nit. 

7è paràgraf: distància al Sol, densitat. 

8è paràgraf: densitat. 

9è paràgraf: aigua, llum solar, temperatures adequades, nutrients. 

hivern 

a l’hemisferi 

nord

unitat 2 

Els materials que formen la geosfera. Els minerals 


• Un mineral és un material sòlid, homogeni, format a la naturalesa, de composició química definida 

i compost per àtoms amb un ordre en l’espai. 

Una roca és una associació de diversos minerals. 

• Per fabricar els objectes següents s’han utilitzat els minerals: 

Ulleres: si tenen un metall pot ser el llautó, fet amb coure i zinc. 

Anell: d’or, de plata, de coure. 

Ganivet: d’alumini, d’acer, de plata. 

Moto: d’acer, de ferro. 

Ampolla: de vidre(sorres de quars, calcària...), de plàstic (derivat del petroli). 

Canonades: de coure (abans eren de plom: galena). 

Finestra metàl·lica: d’alumini. 

Grapadora: d’alumini, d’acer. 

Nevera: d’acer, d’alumini. 

Cable elèctric: de coure. 

Poms de les portes: de llautó (aliatge de coure i zinc). 

Baranes dels balcons: de ferro o d’alumini. 


1. a) 105 elements. 

b) No, perquè depèn de l’afinitat que tinguin entre si. 

2. a) Tenint en compte que qualsevol mineral en ratlla un altre de menor duresa i no pot ratllar els 

de duresa més gran, per comparar la duresa de quatre minerals cal intentar ratllar-los entre si. 

El més dur serà el que ratlli tots els altres, el segon més dur serà el que els ratlli tots menys un, 

i així successivament. 

b) Guix, calcita, quars i diamant, per exemple. 

3. 7 en l’escala de Mohs. 

El quars ratlla la calcita. 

4. El talc i el guix. 

5. L’espat d’Islàndia s’exfolia en rombòedres i la galena s’exfolia en cubs. 

6. a) El cinabri capta tots els colors i només deixa passar el vermell. 

b) L’espat d’Islàndia no té absorció i deixa passar la llum blanca. 

c) La magnetita és negra perquè absorbeix tots els colors. 

d) Perquè no hi ha llum que incideixi sobre els objectes i, per tant, no hi ha reflexió. 

7. a) V; b) F; c) F; d) V. 

8. Minerals 

Ortosa: brillantor de la ceràmica, vidres... 

Miques: aïllants elèctrics, planxes... 

65

66 

Guix: construcció (enguixar parets), traumatologia (guixos). 

Calcita: construcció (ciments, formigó, etc.). 

Halita: obtenció de Na i Cl. Com a condiment culinari, conservació d’aliments... 

Caolí: fabricació de ceràmica blanca... 

Metalls 

Plom: aïllant de les radiacions, xarxes, balins, ormeigs de les canyes de pescar, canonades antigues, 

etc. 

Coure: canonades d’aigua i de gas, fils elèctrics, monedes, calderes, etc. 

Ferro: vies de transport, eines de treball. Per obtenir l’acer. 

Mercuri: termòmetres, baròmetres. Per fer el platejat dels miralls. 

Alumini: marcs de portes, finestres, avions, trens d’alta velocitat. 

Zinc: per fer aliatge, llautó i bronze. 

9. a) El ferro es pot obtenir de la magnetita, de l’hematites i de la limonita. 

b) Vies de tren, portes, balcons. Per obtenir l’acer. 

10. a) Hi ha lignit o carbó al Berguedà i a la conca del Segre. 

Hi ha ferro als Pirineus (magnetita) i a Malgrat de Mar, al Maresme. I a Celrà, al Gironès, hi ha 

oligist i limonita. 

b) Hi ha centrals d’energia hidràulica als rius Ter (Vic), al llarg del riu Ebre, i als rius Segre, Noguera 

Pallaresa i Noguera Ribagorçana, i també al Llobregat. 

• Central Tèrmica a Cercs. 

• Central nuclear al Tarragonès. 

Experiment 

Es tracta que l’alumnat construeixi un model de cel·la unitat i de xarxa espacial, i comprovi al laboratori 

un procés de formació de cristalls que es dóna a la naturalesa. 

Propietats físiques dels minerals (pàg. 38 del llibre de l’alumne) 

Fractura: 

Guix: estellosa. 

Calcedònia: concoïdal. 

Duresa: 

1. Talc, guix, calcita, quars. 

2. Ratllar-los entre si. 

El quars ratlla el vidre i la calcita, no. 

El HCl produeix efervescència amb la calcita, i amb el quars, no. 

Exfoliació: 

1. Galena en cubs, calcita en rombòedres. 

2. La mica s’exfolia en làmines planes. 

Perquè l’exfoliació té relació amb els diferents tipus de cel·la unitat. 

Brillantor: 

1. Mica: diamantina. 

Galena: metàl·lica. 

Espat d’Islàndia: vítria. 

2. La brillantor es deu al reflex de la llum sobre el mineral. En els minerals mats la llum no es 

reflecteix.

Test 

Magnetisme: 

1. L’agulla de la brúixola s’orienta cap a la magnetita o en direcció contrària, segons la posició 

dels pols magnètics. 

2. 

Cristal·lització: 

Depèn de la col·lecció de minerals de què es disposi. 

1c; 2d; 3d; 4d; 5d; 6c; 7c; 8d; 9c; 10c; 11d; 12b. 


1. Àtoms de sodi i de clor. 

Cel·la unitat de NaCl. 

Xarxa cristal·lina de NaCl. 

Els àtoms de Na i Cl s’uneixen entre si per formar la molècula de NaCl i la cel·la unitat. La repetició 

de la cel·la unitat en les tres direccions de l’espai dóna lloc a la xarxa cristal·lina, que determina 

la forma externa del cristall de sal. 

2. 

3. a) cinabri 

b) quars 

c) oligist 

d) guix 

magnetita 

4. d no és correcta. 

5. a) Llaunes, paper d’alumini, bric, piles, etc. 

b) Amb la recollida selectiva d’escombraries. 

c) Perquè s’estalvia energia, es gasta menys quantitat de matèries primeres i es contamina menys el 

medi ambient. 

67

68 

6. cinabri–mercuri 

galena–zinc 

magnetita–ferro 

bauxita–alumini 

oligist–ferro 

blenda–plom 

calcopirita–coure 

7. a) V; b) V; c) F; d) V; e) F. 

Per recordar 

1r paràgraf: naturalesa, atòmica. 

2n paràgraf: roques. 

3r paràgraf: cel·la unitat. 

4t paràgraf: cristalls, amorfs. 

5è paràgraf: solidificació, sublimació, precipitació. 

6è paràgraf: exfoliació. 

7è paràgraf: brillantor, llum. 

8è paràgraf: duresa, 10. 

9è paràgraf: interès industrial. 

10è paràgraf: metall, plom, zinc. 

11è paràgraf: corrent elèctric, roques. 

unitat 3 

Les roques i les formes de relleu 


• El fet que una roca contingui fòssils marins ens indica que s’ha format al fons del mar. 

• Els cristalls es poden originar per diversos processos: 

– Sublimació: pas de gas a sòlid. 

– Solidificació o pas de líquid a sòlid per refredament d’un líquid. 

– Precipitació química a partir de la precipitació de solut d’una dissolució saturada. 

A la natura el primer procés es pot donar a partir dels gasos que s’escapen per les esquerdes dels 

volcans; el segon es pot produir quan la temperatura dels magmes líquids que ascendeixen cap 

a l’escorça va baixant prou lentament perquè els àtoms s’ordenin en solidificar i formin cristalls; 

el tercer es pot donar en zones d’aigües salines (zones costaneres del mar que queden aïllades, 

llacs salins, etc.) on hi hagi una alta evaporació, que fa que se saturi la dissolució i les sals precipitin 

en forma de cristalls. 

• La pissarra és una roca d’origen metamòrfic que suporta unes altes pressions i temperatures. Això 

fa que tingui aquest aspecte característic. 

• Aquesta roca és porosa, perquè la lava, com que surt dels volcans a gran velocitat, canvia ràpidament 

de temperatura, cosa que provoca una solidificació tan ràpida que molts dels gasos queden 

empresonats al seu interior, i així constitueixen els porus.


Experiment 

1. Roca a: és una roca magmàtica; s’hi veuen minerals perquè el magma ha sortit lentament i s’ha 

refredat a poc a poc i els minerals estan ben cristal·litzats. 

Roca b: és una roca metamòrfica. Els minerals estan depositats en plans paral·lels. 

Roca c: és una roca sedimentària detrítica, ja que està formada per còdols o sediments de riu aglutinats 

entre si per un ciment d’unió. 

2. Imatge de l’esquerra → jaciment: estrats horitzontals; roca: sedimentària. 

Imatge de la dreta → jaciment: con volcànic; roca: magmàtica volcànica. 

3. a) Es tracta d’associar cada signe convencional amb la roca que representa. 

b) Magmàtiques: granit i roques volcàniques. 

Sedimentàries: margues, calcàries lacustres, calcàries, al·luvions, gresos, guixos, conglomerats, 

margues guixíferes i argiles. 

Metamòrfiques: pissarres i esquists. 

c) Les margues, les calcàries, els gresos i els guixos es poden posar de color groc; el granit i les 

roques volcàniques, de vermell; les pissarres i els esquists, de lila. 

4. a) L’objectiu d’aquesta activitat és recordar la situació geogràfica i altitud relativa de les principals 

unitats de relleu catalanes. 

b) Es tracta de relacionar el mapa topogràfic amb el geològic per tal de veure quins tipus de roques 

formen majoritàriament cada unitat de relleu. 

c) A la comarca de la Garrotxa, a la rodalia de la població d’Olot. 

d) Sedimentàries. 

e) Que aquesta zona havia estat coberta pel mar en el moment de la formació de les roques que 

constitueixen la muntanya. 

5. Convé dibuixar les formes de relleu que es veuen a les fotografies, per adonar-se que es tracta de: 

un relleu suau, un relleu tabular i un pic muntanyós en forma de piràmide. Els factors determinants 

del relleu en cada cas són: 

– El diferent tipus de clima que es dóna des de les altes muntanyes, on l’agent principal que 

actua sobre les roques és el gel, fins a la zona litoral, on els agents principals serien les altes 

temperatures i la humitat ambiental (els quals actuen majoritàriament en la descomposició de 

les roques). 

– La resistència a l’erosió dels diferents tipus de roques, que origina els relleus tabulars que es 

poden veure a la depressió Central. 

– L’estructura geològica sobre la qual actuen els diferents agents: estrats horitzontals o plegats, 

cons volcànics, etc. 

6. a) Un riu. 

b) Un altiplà. 

c) Una serralada. 

Reconeixement dels diferents tipus de roques 

Aprenentatge de la metodologia bàsica d’observació i identificació d’una roca magmàtica, una roca 

sedimentària i una roca metamòrfica en una mostra de mà i en un jaciment. 

69

70 

Test 

Per a què serveixen els mapes topogràfics? 

Introducció de l’ús del mapa topogràfic en diferents aspectes de la vida quotidiana. 

a) Si s’instal·la a 800 m no es veurà, perquè els tres pobles estaran més alts que el repetidor; en 

canvi, a 1.500 m quedarà més alt i tots podran veure la televisió. 

b) Marcar al mapa un trajecte tan curt com sigui possible entre les dues poblacions i en què no s’hagin 

de salvar grans pendents. 

1d; 2d; 3c; 4d; 5c; 6d; 7d; 8d; 9d; 10b. 


1. a) 200 m 

b) Els pics es representen amb un triangle ▲. 

c) Tibidabo: 570 m. 

Montserrat: 1.200 m. 

d) L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre la coloració altimètrica i el seu ús, per tal de saber l’altitud 

d’una zona només mirant el color. 

e) Per fer aquests càlculs convé llegir prèviament l’apartat 5.1. 

f) Per donar la latitud i la longitud cal veure quines corresponen al centre de cada població. Per 

saber l’altitud cal observar les corbes de nivell. 

g) Barcelona es troba aproximadament a 41° 20' 30'' de l’Equador. Aquesta distància angular s’anomena 

latitud. 

h)Pendent abrupte: muntanya de Montserrat. 

Pendent suau: zona NE del mapa. 

Pic: Tibidabo. 

2. 1b; 2g; 3d; 4a; 5c; 6e; 7f. 

3. Les respostes seran diferents en cada cas, però les roques més comunes són: 

– el taulell de la cuina: marbre i granit; 

– les rajoles de terra: gres; 

– la teulada: pissarra; 

– la ceràmica del bany: marbres, granit, argila; 

– la façana: granit, granodiorita, calcària, gres. 

Per recordar 

El vessant SO és el més suau i el NE, el més abrupte. El criteri es basa en l’observació que hi ha entre 

les corbes de nivell. Aquesta separació ens indica el gradient del pendent. 

1r paràgraf: modelant, roques. 

2n paràgraf: minerals, formació, magmàtiques, sedimentàries, metamòrfiques. 

3r paràgraf: textura. 

5è paràgraf: relleu, corbes de nivell, escala. 

6è paràgraf: punts, altura.

unitat 4 

L’atmosfera 


• La seva composició química i els mecanismes que fan possible el manteniment de la pressió i la 

temperatura. 

• Els vents són causats per les diferències de pressió atmosfèrica i són més forts com més grans són 

aquestes diferències. 

• El temps assolellat correspon als anticiclons o centres d’alta pressió atmosfèrica. El cel es troba 

cobert de núvols a les depressions o centres de baixa pressió. 

• El temps que farà en cada cas dependrà molt de la massa d’aire que ens arribi: 

a) Si arriba aire del Sàhara, la massa d’aire serà càlida perquè ve del sud i humida perquè haurà 

travessat el Mediterrani. 

b) Una massa d’aire del nord de l’Atlàntic serà freda i humida. 

• El clima varia a diferents latituds per l’escalfament desigual que es produeix a cada zona a causa 

del diferent angle d’incidència dels raigs de sol des de l’equador fins als pols. 


1. a) És la força exercida per l’atmosfera sobre la unitat de superfície terrestre. Es mesura amb el baròmetre. 

b) Perquè a mesura que augmenta l’altura, la capa d’atmosfera que queda per sobre és cada vegada 

més petita i, per tant, exerceix menys pressió. 

2. a) Els raigs solars incideixen perpendicularment sobre la superfície de l’equador, i a mesura que la 

latitud augmenta, l’angle d’incidència és cada vegada més petit, fins a les zones polars. Això fa 

que la intensitat de la calor que arriba a les zones equatorials sigui més gran que la que arriba 

a latituds més altes. D’aquesta manera, s’originen masses d’aire calent, que exerceixen baixes 

pressions, i masses d’aire fred, que pesen més i, per tant, exerceixen altes pressions. Vegeu la 

figura de la pàgina 66 del llibre de l’alumne. 

b) Durant el dia s’escalfa abans la superfície terrestre que el mar, ja que en els medis líquids els canvis 

de temperatura són més lents. 

c) A la nit també es refreda abans la superfície terrestre. Gràcies a això el mar actua com a suavitzador 

del clima a les costes. 

3. 

A D 

Entre A i D s’origina vent o una massa d’aire en moviment que es desplaça dels centres d’alta pressió 

als centres de baixa pressió fins que la pressió s’equilibra. 

4. Acoloriu la figura per tal de centrar l’atenció sobre les direccions dels vents predominants de l’atmosfera. 

a) Les diferències de pressió que s’originen a diferents latituds. 

b) Perquè a mesura que augmenta la latitud, baixa la temperatura de la massa d’aire i, per tant, 

baixa la seva pressió. Això fa canviar la direcció del vent. 

71

72 

Experiment 

5. a) Quan arriba un front fred, l’aire calent de la zona és reemplaçat per l’aire fred i és enviat ràpidament 

a les capes més altes de l’atmosfera. 

Quan arriba un front càlid, l’aire calent se situa per sobre de l’aire fred de la zona. 

b) El tipus de pluja que s’origina quan arriba un front fred és forta i curta, ja que l’aire calent és 

forçat a pujar molt ràpidament i forma els núvols de desenvolupament vertical que originen els 

xàfecs. 

En canvi, amb l’arribada d’un front càlid, la pluja és prolongada i suau, i dura mentre es manté 

la situació de l’aire càlid per sobre del fred (veure figura de la pàgina 70 del llibre de l’alumne). 

2. 

Interpretació d’un mapa del temps 

1. 

1.030 

a) Els vents que afectaran la Península seran de força mitjana, ja que la separació entre les isòbares 

presenta una gradació mitjana. 

b) Les masses d’aire que ens arribaran seran procedents sobretot de la depressió situada a la costa 

de llevant de la península Ibèrica i, per tant, seran càlides i humides, ja que procedeixen del 

Mediterrani. 

c) Es tracta d’un front fred ja que el símbol així ho indica. 

front fred 

l’aire fred empeny per 

sota l’aire més calent, ja 

qué és més dens 

1.016 

980 

1.016 

l’aire calent és forçat a pujar i es formen 

ràpidament núvols de desenvolupament 

vertical que generen xàfecs 

pluja curta, forta 

àrea càlida 

3. En les properes hores cal preveure temps cobert amb possibilitat de precipitacions, tant per l’arribada 

del front fred i humit del nord, com per la presència de la depressió.

Test 

4. Perquè en travessar tota la serralada Cantàbrica i els Pirineus, les masses de núvols són atretes 

per les masses muntanyoses i van descarregant en forma de precipitacions durant tot el trajecte. Per 

això, quan arriben a la costa els fronts ja estan força desgastats. 

5. La reactivació de fronts freds quan arriben a la costa és produïda pel fet que les masses d’aire fred 

entren en contacte amb l’aire humit de la Mediterrània. Lavors, la humitat es condensa ràpidament 

i es desenvolupen grans núvols que es precipiten en forma de grans xàfecs, característics del final 

d’agost i començament de setembre en aquesta zona. 

1c; 2a; 3c; 4b; 5c; 6a; 7c; 8d; 9a; 10d; 11c; 12b; 13b; 14c; 15d. 


1. a3; b5; c6; d1; e2; f4; g7. 

2. 1. Isòbares 8. Anemòmetre 

2. Núvols 9. Depressió 

3. Anticicló 10. Meteosat 

4. Vent 11. Radiosonda 

5. Front 12. Fred 

6. Pluja 13. Geostacionari 

7. Barògraf 14. Polar 

Per recordar 

1r paràgraf: aire. 

2n paràgraf: oxigen, aigua. 

3r paràgraf: troposfera. 

4t paràgraf: ozó. 

5è paràgraf: latitud. 

6è paràgraf: anticiclons. 

7è paràgraf: masses d’aire. 

8è paràgraf: precipitacions. 

9è paràgraf: isòbares. 

10è paràgraf: meteorològic. 

unitat 5 

Acció de l’atmosfera sobre les roques 


• Els cucs de terra construeixen galeries i poden foradar roques molt toves. 

Les arrels de les plantes s’introdueixen a les esquerdes de les roques i, a mesura que van creixent, 

les van fragmentant. 

• Es formaria millor una capa de sòl madur en el terreny pla. Si hi ha un pendent fort, l’aigua de 

pluja va arrossegant la capa de sòl que s’està formant, i això fa que no hi hagi prou temps perquè 

es formin els tres horitzons. 

73

74 

• Les sorres del desert procedeixen de les roques que hi havia. Els minerals de les roques, per 

meteorització mecànica, es dilaten durant el dia per la calor, i durant la nit es contrauen pel fred. 

Com a conseqüència, les roques es trenquen en trossos petits. Aquest procés continua fins a la 

separació dels minerals constituents de la roca, que són els que formen la sorra. 

• L’energia eòlica és renovable. Els molins de vent s’han de col·locar en zones sense vegetació, perquè 

aquesta impedeix l’arribada del vent. 


1. 

2. a) Resposta gràfica. 

b) Es va formar per meteorització mecànica, a causa de l’acció d’un tascó de glaç, que origina tensions 

a la roca fins que la trenca en fragments petits. 

3. a) Un sòl madur és aquell en què es poden distingir el tres horitzons: l’horitzó A, l’horitzó B i l’horitzó 

C. 

b) En un terreny pla, perquè es poden formar els tres horitzons. Si hi ha un fort pendent, l’aigua 

de pluja arrossegarà la capa de sòl a mesura que es vagi formant i això farà que no hi hagi prou 

temps perquè es formin els tres horitzons. 

En un clima càlid i humit. Perquè la calor i la humitat afavoreixen el desenvolupament del sòl 

madur. 

c) No. 

4. 

reaccions carbonatació oxidació 

gasos que hi actuen 

roques afectades 

efectes resultants 

diòxid de carboni oxigen 

calcàries roques que contenen ferro 

cavernes, estalactites... color vermell 

horitzons del sòl components majoritaris 

horitzó A 

horitzó B 

horitzó C 

A 

B 

C 

humus, vegetals, fongs i bacteris 

substàncies procedents del rentatge de l’horitzó A 

fragments de roca mare poc alterats 

A 

B 

C 

Roca mare

Experiment 

Test 

5. Depèn de la velocitat del vent. 

6. La dissolució i la flotació no poden ser utilitzats pel vent perquè només es donen en presència 

d’aigua. 

7. La pols procedeix del desert i ha estat transportada pel vent en suspensió als núvols: la pols del 

desert barrejada amb l’aigua pot arribar a llocs molt llunyans. Es denomina «pluja de fang» i arriba 

en suspensió. 

Estudi de diversos sediments 

Es tracta de fer una reflexió sobre les dades que ens dóna l’estudi dels sediments, és a dir, el que 

podem deduir de la forma, la composició i la grandària per saber si els ha transportat un riu (si 

són polits), una glacera (si són angulosos) o un torrent (si són angulosos, heterogenis i sense selecció 

de mida). 

1d; 2d; 3b; 4d; 5d; 6b; 7a; 8a; 9d; 10c; 11a; 12b; 13d. 


1. a) Sí. Perquè el clima és el factor més important que intervé en la formació del sòl: la temperatura i 

la quantitat d’aigua condicionen l’activitat química, la descomposició de la matèria orgànica 

i el desenvolupament de la flora i la fauna que viu al sòl. 

b) Als Pirineus predominarà la meteorització mecànica i a les zones costaneres, la meteorització 

química. Com que els Pirineus són una zona freda, l’aigua de pluja que penetra per les esquerdes 

de les roques es glaça, augmenta de volum i trenca la roca en fragments. En les zones costaneres 

predomina l’acció química perquè les temperatures elevades afavoreixen les reaccions químiques. 

c) A les zones de costa, perquè les temperatures elevades afavoreixen el desenvolupament de la 

fauna. 

2. a) Els incendis forestals destrueixen la vegetació i desapareix l’humus, que trigarà molt de temps 

a desenvolupar-se una altra vegada. Les riuades, si no hi ha vegetació, arrosseguen avall tota la 

capa de sòl. 

b) Evitant la desforestació i preveient el risc de riuades. 

c) Perquè la capa de sòl triga molts anys a desenvolupar-se. 

3. 

vent 

obstacle 

75

76 

4. 

5. a) Avantatges: no s’esgota mai. No genera contaminants. No representa grans inversions. 

Inconvenients: el vent no és regular en intensitat. Les pales dels molins poden causar la mort d’aus 

que hi topen. Els aerogeneradors emeten infrasons que poden afectar el sistema nerviós i l’oïda 

dels éssers humans. 

b) Tortosa (Baix Ebre), Roses (Empordà). 

6. Es fomen per meteorització mecànica: els minerals de les roques es dilaten durant el dia a causa de la 

calor, i durant la nit es contrauen a causa del fred. Com a conseqüència, les roques es trenquen en 

trossos petits. Aquest procés continua fins a la separació dels minerals constituents de la roca, que són 

els que formen la sorra. Del granit. 

7. No. 

8. a) Evitar la desforestació i prevenir el risc de riuades. Plantar arbres en el cas que calgui. Evitar la 

contaminació i l’abocament de residus. 

b) Perquè una capa de sòl madur triga molts anys a desenvolupar-se i, per tant, és una riquesa que 

es perd per a molt temps. 

c) A més de la crema dels troncs i de les branques dels arbres, desapareix l’humus, que triga molt 

de temps a desenvolupar-se. També cal tenir en compte que la pèrdua de la vegetació deixa la 

capa de sòl a la mercè de les riuades, que se l’emportaran. 

d) El plom del sòl procedeix, sobretot, de la combustió de les benzines dels cotxes. Convé utilitzar 

benzines sense plom. 

Per recordar 

fenòmens resultants de l’erosió del vent resultants de la sedimentació del vent 

arc natural 

duna 

arruga 

alvèol 

loess 

1r paràgraf: transformacions, atmosfera, agents geodinàmics. 

2n paràgraf: sòl, meteorització. 

3r paràgraf: grandària. 

4t paràgraf: petites, loess. 

5è paràgraf: sedimentació. 

6è paràgraf: augmentar, trenca, temperatura.

unitat 6 

La hidrosfera: acció sobre l’escorça terrestre 


• La fotografia a representa una platja i un penya-segat. La platja es una forma de sedimentació del 

mar a la línia de costa més baixa. Els penya-segats són formes d’erosió de les onades del mar en 

xocar contra les roques dures i molt resistents a l’erosió. 

La fotografia b representa una platja. La platja és una forma de sedimentació del mar. 

La fotografia c representa una vall que té forma de U. Això vol dir que per aquesta zona, en èpoques 

anteriors, hi va passar una llengua de glacera. És una forma d’erosió. 

• Els còdols són sediments del riu, són arrodonits. Són fragments de roques que xoquen entre ells 

i contra el llit, i per això es van arrodonint. 

Els al·luvions són sediments del riu formats per còdols, sorres i argiles. 

Les morenes són sediments transportats per la llengua de glacera. Segons el lloc on se situen, 

poden ser laterals, de fons, frontals i centrals. 


1. a) les zones polars 

b) evaporació 

c) pluja (precipitació) 

d) aigües subterrànies; rius i torrents 

2. Aigües subterrànies: aigua de pluja que s’infiltri dins el sòl si el terreny és permeable. 

Aigües salvatges: aigua de pluja que no s’infiltri i que viatgi sense llit fix. 

Torrents: aigua de pluja que no s’infiltri i que viatgi amb llit fix. Els rius porten aigua sempre i els 

torrents no. 

Llacs, mars i oceans: aigua que ocupi depressions. 

3. Les roques permeables són les que deixen passar l’aigua; hi ha infiltració: per exemple el conglomerat, 

el gres... Les roques impermeables, l’argila per exemple, no deixen passar l’aigua. 

4. El nivell que assoleix l’aigua subterrània a l’aqüífer és el nivell hidrostàtic i es troba en la roca permeable, 

que està per sota de la roca impermeable. 

5. Les aigües salvatges són les aigües de pluja i s’anomenen així perquè viatgen sense llit fix. 

6. S’anomena erosió diferencial i es produeix perquè l’erosió és més important sobre les roques toves 

que sobre les roques més dures. 

7. Perquè rep l’aigua dels pendents propers. Predomina l’erosió i no hi ha sedimentació. 

8. Perquè té forma de con. Es troba a la part baixa, on no hi ha pendent, i fa de dipòsit de sediments. 

No hi ha ni erosió ni transport. 

9. Als Pirineus hi ha molts llocs com el Montseny, la serra de collserola, la serralada Transversal, el 

Garraf..., en general, en llocs d’alta muntanya. 

77

78 

10. A la primavera es produeix el desglaç i l’aigua baixa per vessants amb pendents pronunciats. A la 

tardor, els torrents procedeixen de les pluges. 

11. a) Flotació. 

b) Dissolució. 

c) Suspensió. 

d) Rodament i reptació els materials més grans. Reptació les graves. Saltació les sorres. 

12. a) Els sediments que procedeixen del transport i de l’erosió d’un riu són polits i arrodonits a causa 

del xoc dels uns amb els altres i del fregament amb el llit mentre són arrossegats al llarg del curs 

del riu. 

b) Al mar Mediterrani les marees són poc importants i els sediments es queden a les desembocadures 

i formen deltes. En canvi, a l’oceà Atlàntic són molt importants i quan la marea baixa arrossega 

els sediments i els transporta mar endins i es formen estuaris. 

13. Les morenes que porta la llengua de glacera procedeixen de les roques de la muntanya que s’han 

fragmentat per l’acció del tascó de glaç i cauen pels vessants. 

14. 

15. La morena central es forma per la unió de les morenes laterals de dues llengües que es troben en 

el seu recorregut. 

16. Les platges es formen en les zones baixes i són formes de sedimentació: acumulació de les sorres 

arrossegades i dipositades per les onades. 

Els penya-segats formen costes altes i estan formats per roques dures, resistents a l’erosió de les onades. 

Si, a més, hi ha fragments rocosos que els colpegen per la base, generen coves i despreniments 

posteriors de la part superior. 

Experiment 

morena de fons 

llengua 

morena central 

circ 

morena lateral 

morena de fons 

1 i 2.Tajo de Ronda: format pel curs alt d’un riu. 

Horn: format per l’erosió dels circs glacials. 

Penya-segat: es deu a l’erosió de les onades del mar. 

Cascada: es troba al curs alt d’un riu que durant el seu recorregut ha trobat un pendent molt pronunciat.

Test 

3. Hi ha congostos als rius Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i en rius que travessen zones muntanyoses. 

Tipus horn, n’hi ha als Pirineus. 

Penya-segats, a la Costa Brava. 

Salts d’aigua, en cursos alts de tots els rius catalans: Llobregat, Ter, Noguera Pallaresa, Noguera 

Ribagorçana, etc. 

1d; 2b; 3d; 4c; 5c; 6d; 7d; 8c; 9d; 10c; 11b; 12a. 


1. Aquesta activitat té per objectiu que l’alumnat es fixi en els conceptes del cicle de l’aigua de la pàgina 

94. 

2. b) El riu Llobregat neix entre 1.000 i 2.000 metres d’altitud. I la desembocadura és al nivell del mar, 

o sigui, a altitud 0 metres. 

En el curs alt el perfil transversal deu tenir forma de V, a causa del predomini de l’erosió d’aprofundiment 

de la vall. En el curs alt, el pendent és fort i, al llarg del recorregut, el riu va perdent 

pendent, que es fa mínim al curs baix. 

Curs alt: cascades, salts d’aigua, ràpids, gorgs i congostos. 

Curs mitjà: meandres. 

Curs baix: també hi poden haver meandres, i és important la sedimentació dels al·luvions. 

c) Curs alt, fins als 400 m aproximadament; curs mitjà i curs baix, entre 400 m i 0 m. 

d) El riu Ebre, quan passa per Catalunya, està a prop de la desembocadura. Per tant, és al curs baix 

e) Formen deltes. S’han format perquè arrosseguen molts sediments i les marees són poc importants. 

3. 

Per recordar 

curs del riu 

alt 

mitjà 

baix 

velocitat 

alta 

mitjana 

baixa 

pendent 

fort 

mitjà 

baix 

erosió 

1r paràgraf: aigües. 8è paràgraf: torrents; canal de desguàs. 

2n paràgraf: cicle hidrològic. 9è paràgraf: pendent. 

3r paràgraf: utilitzar-la. 10è paràgraf: glacera. 

4t paràgraf: erosió, transport, sedimentació. 11è paràgraf: meandres, sediments. 

5è paràgraf: processos; escorrentia. 12è paràgraf: centrals, laterals. 

6è paràgraf: permeables; subterrània. 13è paràgraf: Lluna; Sol. 

7è paràgraf: hidrostàtic. 14è paràgraf: sedimentació; erosió. 

forta 

mitjana 

baixa 

transport 

fort 

mitjà 

baix 

sedimentació 

baixa 

mitjana 

alta 

79

80 

unitat 7 

La Terra i els éssers vius 


• 

• Mona – selva: les selves són zones tropicals amb molta pluja. Les mones tenen els braços molt 

llargs, i les cues primes i llargues. El cos de les mones està adaptat a aquest medi. 

Ós bru – alta muntanya: a l’alta muntanya la temperatura és baixa a l’hivern, la vegetació creix lentament. 

Els óssos hibernen, tenen molt de greix al cos, i les extremitats són curtes i gruixudes, la 

cua és molt curta i les orelles són petites. Per tant poden resistir aquestes temperatures. 

Pingüí – tundra antàrtica: les temperatures són molt baixes i els pingüins tenen molt de greix al 

cos i les extremitats molt curtes. El seu cos té forma de fus per poder nedar amb més facilitat. 

Cactus – desert: la manca d’aigua i les altes temperatures són característiques dels deserts. Els cactus 

són plantes que han reduït les fulles a espines per evitar els estomes, que els farien perdre 

aigua. La tija està modificada per poder acumular aigua. 


hi ha éssers vius 

Fons marí: estrella de mar, llagosta, garota, algues, corall, pòlips... 

Bosc: esquirol, guineu, rata cellarda, papallona, alzina, roure, pi, cuc de terra... 

Prat: herba, talp, papallona, guatlla, cuc de terra, flors... 

Desert del Sàhara: la vida al centre del Sàhara és escassa i en general només hi trobem formes de 

resistència per suportar la manca d’aigua. Sargantanes, serps, dromedaris, cactus, escorpins... 

Antàrtida: al centre de l’Antàrtida tampoc no hi trobarem vida, excepte les formes de resistència: 

Pingüins, foques, líquens, molses, gavines, xatracs... 

Llac: algues, anguiles, granotes, ànecs, tortugues, sabaters… 

Riu: algues, truita, sabaters, algues, ànecs, tortugues, espiadimonis, cranc, serp d’aigua, granotes… 

no hi ha éssers vius 

Cràter d’un volcà en erupció: les altes temperatures i la lava hi fan impossible la vida. 

A 1.000 km de profunditat cap a l’interior de la Terra: la manca de llum i la gran pressió hi fan 

impossible la vida. 

Cim de l’Everest: les baixes temperatures fan molt difícil la vida al cim de l’Everest. 

Part alta de l’atmosfera: la temperatura pot arribar als 1.700 °C. 

1. a) No, perquè la sorra és un material no consolidat i els arbres no hi poden arrelar. La proximitat del mar 

fa que les úniques plantes que poden viure a la platja siguin aquelles que poden resistir la salinitat. 

b) No, les necessitats de l’alga són molt diferents de les del cactus. L’alga necessita estar submergida 

i està adaptada al medi aquàtic, no té estructures de suport, ni arrels ni fulles. Si es trobés en 

un desert moriria ràpidament per dessecació. Els cactus, en canvi, viuen en llocs on la manca 

d’aigua és considerable, tenen arrels molt desenvolupades, tiges modificades i fulles reduïdes 

a espines per evitar la pèrdua d’aigua; tenen estructures de suport per mantenir-se drets. Si un 

cactus es trobés submergit en aigua es podriria de seguida. 

c) La forma del cos dels conills fa que els sigui molt més fàcil agafar l’herba. La girafa és molt alta 

i té un coll molt llarg que li provoca dificultats per ajupir-se. Està adaptada per agafar el menjar 

dels arbres.

2. Sobretot la manca d’aigua, encara que també hi influeixen les altes temperatures. 

3. El peix podria viure durant un temps en aquestes condicions sempre que no fos herbívor, ja que 

podria menjar restes d’éssers vius. Al final, però, es moriria, ja que no quedaria menjar. Recordem 

que totes les cadenes tròfiques comencen amb els autòtrofs, i sense llum solar, no hi pot haver vida 

autòtrofa. 

4. a) El tauró té forma hidrodinàmica per moure’s per l’aigua amb poca resistència. Tots tres, el tauró, 

el pingüí i el dofí, tenen la forma del cos adequada per nedar: el seu cos té forma de fus. 

b) Les ales, i el cos adaptat al vol, amb forma de fus i molt lleuger per sostenir-se a l’aire. 

c) El castanyer reacciona amb la caiguda de les fulles i parant el transport de saba bruta i de saba 

elaborada (d’aquesta manera no es congela i els tubs conductors no es trenquen). 

L’ós hiberna i així pot suportar les baixes temperatures de l’hivern. 

No. Les granotes també hibernen. 

d) Busquen unes condicions més favorables (temperatures més adequades, menjar...). En general 

els animals tornen a fer els ous o a tenir els fills en les zones d’on són originàries les espècies. 

Com que el clima de la Terra ha variat al llarg de l’evolució per poder viure i resistir els canvis 

de temperatura, algunes espècies animals han de migrar. Normalment els animals tornen al seu 

origen a la primavera o a l’estiu, de manera que la seva arribada coincideix amb l’eclosió d’un 

gran nombre d’espècies i, per tant, amb molt menjar disponible. Les orenetes arriben a la primavera 

i es troben amb una gran quantitat d’insectes que eclosionen. Les balenes arriben al pol 

en el moment que hi ha més quantitat de krill (a l’estiu) i les tortugues verdes tornen a terra a 

pondre els ous (no a menjar). 

5. La latitud, la proximitat del mar i l’altura determinen el clima d’una zona. Per tant Lleida, que està 

més allunyada del mar que Barcelona, té un clima més extrem. El cim del Montseny és més alt que 

Sant Celoni i per tant hi fa més fred. 

6. Resposta gràfica. 

7. a) Al nord de la península Escandinava, a causa de la latitud, les temperatures són molt baixes. La 

vegetació mediterrània està adaptada a temperatures més altes i a estius secs. 

Als cims de les altes muntanyes de la península Ibèrica, a causa de l’altura, les temperatures 

i el grau d’humitat són semblants als dels llocs amb vegetació de tundra. 

b) No, a l’Europa central no hi ha bosc mediterrani: la humitat del medi és massa elevada i les temperatures 

massa baixes. El bosc mediterrani hi malviuria, mentre que les condicions són ideals 

per al bosc caducifoli o per als pinars i avets que per això hi abunden. 

c) No, encara que la humitat pugui arribar a ser la de la selva, la temperatura és molt més baixa 

i els arbres de la selva sobreviurien molt malament i creixerien molt poc, mentre que les temperatures 

i la humitat són ideals per a la vegetació que s’hi troba. 

En teoria sí que es podria trobar en llocs elevats on la temperatura mitjana sigui d’uns 15 °C, la 

mitjana de precipitació anual d’uns 1.400 mm i la resta de condicions semblants a les del bosc 

caducifoli, molt comú a la cornisa cantàbrica. 

d) Climes (de baix a dalt): clima temperat d’estiu sec (mediterrani), clima temperat humit (atlàntic) 

i clima de tundra. 

Boscos (de baix a dalt): pi blanc, pi pinyer, alzines, castanyers, roureda, pi roig, fageda, avet, pi 

negre i prat alpí. 

8. a) Ni les algues ni els peixos que mengen algues no es trobarien en un fons marí gaire profund, ja 

que no hi arriba la llum del Sol i per tant les algues no poden fer la fotosíntesi. Els musclos tam- 

81

82 

poc no hi viurien, ja que són animals adaptats a la zona costanera on rompen les ones a les 

roques; necessiten molt d’oxigen i no en trobarien al fons, on, a més, no es podrien enganxar. 

b) La medusa, el musclo i el corall no tenen forma hidrodinàmica. La medusa és un animal planctònic 

que es deixa portar pels corrents i sura; per desplaçar-se així és molt més adequada la forma 

arrodonida que la hidrodinàmica. El musclo i el corall són animals sèssils i tampoc els afavoreix 

la forma hidrodinàmica. El corall té una forma arrodonida igual per totes bandes (per estar 

immòbil és més apropiada). 

c) Les algues, els peixos, el nàutils i les meduses. 

9. a) Només cal mirar el quadre. 

b) No, hi ha diferents maneres d’alimentar-se (herbívors, carnívors, omnívors, filtradors), de moure’s 

(nedar, volar, saltar, córrer, grimpar... i també hi ha animals sèssils que poden moure una part 

del cos encara que no es desplacin) i de reproduir-se (ovípars, ovovivípars i vivípars). Podem dir 

que hi ha tantes formes de viure gairebé com espècies. 

10. Alzina: fulles petites i coriàcies, tija recoberta per una escorça gruixuda, arrels molt llargues i profundes. 

A la selva els arbres han de ser de fulla gran (per obtenir més quantitat de llum), prima 

i amb molts estomes, perquè tenen prou aigua disponible. Les fulles de l’alzina tenen justament les 

característiques contràries, perquè estan adaptades bàsicament a l’estalvi d’aigua. En aquest sentit, 

una alzina viuria tan malament a la selva que els altres arbres, més adaptats, li impedirien viure. 

A la selva hi ha molta aigua a poca profunditat al sòl i per això les arrels de l’alzina resultarien massa 

llargues. 

Cactus: fulles reduïdes a espines, tija modificada on reté aigua i arrels molt llargues. En un clima 

fred com el de la tundra l’aigua emmagatzemada a la tija es congelaria, l’arrel no podria introduirse 

en un sòl congelat i la mort del cactus seria ràpida. 

11. Tindrà moltes arrels i curtes, per absorbir millor la poca aigua que hi ha a la part superior del 

subsòl. 

12. a) Alguns mamífers de la taigà hibernen (com l’ós bru), baixen el seu metabolisme i viuen de les 

reserves. D’altres migren, com els rens o caribús. En general, però, els mamífers de la taigà acumulen 

greix sota la pell i presenten un pèl més tupit i de color blanc durant l’hivern (llebre àrtica). 

La majoria dels ocells migren cap a regions més càlides, alguns canvien el plomatge i es tornen 

de color blanc (la perdiu nival). 

b) Els herbívors pasturen, i a les praderies hi troben molt aliment. A les praderes hi ha antílops 

(saiga i nyu), bòvids (bisó i búfal) i èquids (cavall i zebra). Els lleons i guepards són depredadors, 

s’alimenten d’herbívors, el seu nombre depèn de les seves preses. Un nombre alt de preses fa 

que hi pugui haver molts depredadors (sempre hi ha menys depredadors que preses). Si les preses 

disminueixen, també ho fan els depredadors. 

c) El ximpanzé no presenta capa de greix que l’aïlli del fred, les seves extremitats són llargues 

i primes i, a més, el volum del seu cos respecte a la seva superfície és molt petit. Els pèls són 

prims i poc tupits. Per tot això, a baixes temperatures perdria molta calor i es moriria de fred. 

d) L’ós polar té una capa de greix important sota la pell, les seves extremitats són curtes i gruixudes, 

la relació volum/superfície del cos és gran. Els pèls són curts, gruixuts i molt tupits. En un 

clima de temperatures altes es moriria de calor, ja que presenta totes les adaptacions necessàries 

per evitar la pèrdua de calor. 

13. – A les praderies: les adaptacions més importants són en la cursa, perquè predomina la vegetació 

baixa i per tant els animals no es poden amagar. Els depredadors solen passar desapercebuts, es 

confonen amb la vegetació. Molts animals han de migrar.

Experiment 

– Als deserts: la vegetació presenta adaptacions a la manca d’aigua (fulles reduïdes, arrels llargues, 

tiges modificades). Els animals tenen hàbits nocturns o crepusculars per evitar les altes temperatures. 

En general, tenen extremitats llargues i primes i el volum és petit respecte a la superfície 

del cos, i no tenen gaires glàndules sudorípares. 

– Al bosc mediterrani: hi ha 4 estacions molt marcades, la vegetació presenta adaptacions als canvis 

de temperatura, escorces gruixudes, fulles petites i piloses, arrels llargues i profundes, alguns 

arbres perden les fulles a l’hivern. En general les plantes estan adaptades als incendis i presenten 

múltiples formes de resistència a aquest fenomen que pot ser natural en aquest clima. Els animals 

no tenen adaptacions gaire marcades al fred ni a la calor extrema, poden canviar el pelatge, les 

plomes... Alguns hibernen (rèptils) i d’altres migren (orenetes). 

– Al bosc caducifoli: hi ha 4 estacions i això provoca la caiguda de les fulles a l’hivern. Són arbres 

grans amb fulles mitjanes (ni molt grans ni molt petites), les escorces poden ser primes (faig) 

o gruixudes (roure), en general tenen les arrels llargues. Els mamífers canvien el pelatge a l’estiu 

i a l’hivern, (llops, linxs, cérvols...). Alguns animals migren o hibernen en els freds hiverns. 

– A la taigà: la vegetació està adaptada al fred extrem, escorces gruixudes, fulles també gruixudes, 

coriàcies i en general en forma d’agulla. Capçades còniques per impedir l’acumulació de la neu. 

En general la vegetació té un creixement molt lent, ja que ha d’aprofitar els curts estius. Els animals 

tenen coloracions a l’estiu i solen ser blancs a l’hivern, solen tenir capa de greix subcutània 

i el pelatge molt tupit, les extremitats són curtes i gruixudes, la relació volum/superfície és gran. 

La majoria hibernen o bé fan llargues migracions. 

– A la tundra: la vegetació és molt baixa i adaptada a les baixes temperatures, no hi ha arbres. El sòl 

està gairebé tot l’any cobert de gel. Els líquens i sobretot les molses tenen un paper molt important 

en la tundra. Hi ha molts ocells migradors, bous mesquers, lèmmings, rens, óssos, foques, 

pocs amfibis i rèptils... Presenten volums molt grans respecte a la superfície del cos, les extremitats 

són curtes i gruixudes i tenen greix subcutani. 

Excursió al Montseny 

Aquesta pràctica no té sentit si l’alumnat no segueix els suggeriments que se li donen i, per tant, 

s’ha de controlar que els alumnes facin els treballs indicats en els diferents apartats. 

És aconsellable fer la sortida a la tardor. 

Parada 1. Fageda 

Motivació de l’alumnat: 

– Per què creieu que els arbres són tan alts? Per aconseguir llum del sol (són zones boiroses). 

– Com són les escorces dels arbres? Primes, són arbres caducifolis que durant el fred de l’hivern perden 

les fulles i disminueixen l’activitat (viuen de reserves). 

– Com és la disposició de les fulles a les branques? Les branques es disposen en forma d’hèlix al 

tronc, de manera que les fulles no es fan ombra les unes a les altres i l’arbre aprofita millor la llum 

que hi arriba. 

– Com és el sotabosc? El sotabosc de la fageda és molt pobre, perquè hi arriba poca llum i això 

determina que no hi creixin gaires plantes. 

– Quines temperatures us sembla que suporta aquest tipus de bosc? A l’hivern, temperatures baixes 

i a l’estiu, no gaire altes, a causa de la part de la muntanya on es troba. També trobem fagedes al 

nord i al centre d’Europa, on el clima és més fred. 

Aquestes preguntes i respostes serveixen per fer raonar l’alumnat a partir de la lògica perquè s’adoni 

que la forma i la disposició dels éssers vius respon a les condicions climàtiques de la zona. 

Després d’aquestes preguntes, l’alumnat haurà de fer observacions i dibuixos. 

83

84 

Parada 2. Vegetació d’un torrent 


S’ha de posar de manifest que la disponibilitat d’aigua permet una vegetació més abundant. 

– Com és la vegetació d’aquesta parada? Amb fulles grans (amb més estomes, ja que no han d’estalviar 

l’aigua). 

– Per què hi ha més molses en aquesta parada? Les molses viuen en zones humides i aquí hi ha més 

humitat. 

– És una zona d’obaga o de solana? És una zona d’obaga. 

– Quines característiques han de tenir les plantes d’obaga per poder-hi viure? La vegetació tendirà 

a tenir fulles grans per captar la llum i com que l’aigua no és un factor limitant les plantes poden 

tenir fulles d’aquestes característiques. 

Aquestes preguntes i respostes serveixen per fer raonar l’alumnat amb lògica perquè s’adoni que la 

forma i la disposició del éssers vius respon a les condicions climàtiques de la zona. 

Després d’aquestes preguntes, l’alumnat haurà de fer observacions i dibuixos. 

Parada 3. Roures i castanyers aïllats 


També es tracta d’una zona d’obaga. 

– Com són les fulles dels arbres? Es tracta d’arbres de fulla caduca. Les fulles són grans per poder 

captar tanta llum com sigui possible, però com que perden la fulla a l’hivern no els cal protecció 

contra el fred. 

– Com és el tronc del roure? Té una escorça gruixuda que li permet rebrotar en cas d’incendi. 

– En quina època fan el fruit? A finals d’estiu els arbres ja tenen fruit, que trobem al sotabosc. 

– Quines diferències hi ha amb les altres parades? La vegetació es disposa més anàrquicament que 

a la fageda, on els arbres estaven separats per una distància determinada; la vegetació del sotabosc 

aquí és més abundant que a la fageda. Respecte al torrent, no s’hi troben tantes molses i falgueres 

(no hi ha tanta aigua disponible). 

Parada 4. Mirador del Montseny 


– Per què hi ha diferents coloracions? Hi ha diferents espècies a cada zona, cosa que depèn de les 

condicions climàtiques. Els arbres caducifolis de fulles groguenques a la tardor es troben a una 

altitud determinada. 

– Com que a cada parada fem un estudi de les característiques de la vegetació, seria convenient que 

l’alumnat relacionés les adaptacions que ha vist o veurà amb la seva ubicació a la muntanya. 

1. Descripció: a la muntanya s’observen diferents pisos de vegetació que es poden distingir per la 

coloració i la frondositat. 

Fulla caduca: les zones on es troben els arbres de fulla caduca són marronoses o groguenques. 

Fulla perenne: les zones on predominen els arbres de fulla perenne tenen diferents tonalitats 

de verd. 

Deducció: la vegetació es distribueix segons l’altura, ja que a diferents altures es donen diferents 

condicions ambientals (temperatures, pluges, nevades, etc.) 

2. De dalt a baix trobarem: 1 prat; 2 avets; 3 fageda; 4 alzinar i castanyers; 5 pineda de pi blanc; 

6 pineda de pi pinyer. 

Parada 5. Alzinar muntanyenc 


– Com és el sotabosc de l’alzinar? Molt ric en espècies, hi tenen molta importància les enfiladisses, 

que intenten aconseguir més altura per rebre més llum. A l’alzinar hi ha menys boires i més llum 

que a la fageda i per aquesta raó hi pot haver un sotabosc més important.

Test 

– Com és l’escorça de l’alzina? Com la del roure, gruixuda per protegir-se dels incendis. 

– Quines diferències trobes amb les altres parades? L’alzinar es diferencia de la fageda en el fet que 

la distribució de la vegetació és molt caòtica i la vegetació del sotabosc, molt més abundant. La 

diferència amb la vegetació del torrent és que la fulla és molt més petita i coriàcia i, en general, 

tota la vegetació de l’alzinar està adaptada a l’escassetat d’aigua. Els roures i els castanyers tenen 

les fulles molt més grans. 

– Pots diferenciar les alzines de gla de les de rebrot? Les de gla tenen un sol tronc, les de rebrot 

(després d’un incendi, per exemple) tenen més d’un tronc. 

2. Les fulles de l’alzina són coriàcies, petites i peludes al revers per retenir l’aigua. Les fulles del 

faig són primes, més grans i no són peludes ja que disposen de més aigua. 

Parada 6. Pineda de pi pinyer 


– Com és el sotabosc de la pineda? És poc important, perquè els pins acidifiquen la terra per impedir 

la competència. 

– Quines diferències hi ha entre les fulles del pi i les dels altres arbres que ja s’han vist? Com que 

no viuen a la mateixa alçada de la muntanya, les condicions canvien i la forma de les fulles és diferent. 

Les fulles del pi tenen forma d’agulla, amb recobriment, ja que són arbres de fulla perenne 

i per tant han de tenir adaptacions per suportar el fred de l’hivern. Les fulles de l’alzina estan 

adaptades a la manca d’aigua i el seu recobriment per no perdre-la els permet resistir el fred. La 

resta de fulles que s’han vist són caduques. 

– Per què hi ha algunes pinyes trencades? Els rosegadors (esquirols, ratolins...) s’alimenten dels pinyons 

i per tant trenquen les pinyes per obtenir-ne el seu aliment. Les pinyes trencades són marques 

per esbrinar quins animals hi viuen. 

1. El pi blanc: poc robust, d’uns 20 m d’alçada, tronc tortuós i escorça no gaire gruixuda i blanquinosa, 

capçada arrodonida o irregular i poc densa, pinyes de 5 a12 cm de llarg per 4 cm 

d’ample. El pi pinyer: és robust, d’uns 30 m d’alçada, tronc recte amb escorça gruixuda, té una 

capçada en forma de para-sol molt densa, pinyes grans de 8 a 14 cm de llarg per 7 a 10 cm 

d’ample. 

En resum: les fulles del pi són llargues i estretes perquè és un arbre de fulla perenne i, per tant, 

tindrà fulla durant l’hivern. És una protecció contra les gelades, les fulles tenen un volum gran 

respecte a la superfície. La reïna els permet tapar les zones on han patit una ferida i així impedir 

l’entrada de microorganismes infecciosos. 

pinedes 

punt alpí 

pi negre/roig 

fagedes 

rouredes 

castanyers 

alzinars 

isard, ermini 

1c; 2d; 3a; 4b; 5a; 6c; 7d; 8c 9c; 10b; 11b; 12c; 13d. 

guineu, cérvol, rata cellarga, serp verda 

senglar, esquirols, geneta, llangardaix 

picot, teixó 

85

86 


1. 

1. Grandària i forma de: 

a) Solen ser arbres molt alts o plantes baixes. Formes còniques per facilitar la caiguda de la neu. 

b) Solen ser arbres alts i amb moltes branques (disposades helicoïdalment en el cas del faig) i fulles. 

Són arbres caducifolis de creixement continu i ràpid. 

c) Són arbres de creixement lent, en general no són gaire alts i tenen la capçada frondosa. 

d) Són molt alts, per poder obtenir tanta llum com sigui possible, i de creixement molt ràpid. 

2. Característiques de l’arrel, la tija i les fulles: 

a) No es desenvolupen gaire i, en general, són poc profundes. 

b) Les arrels creixen cap a l’aigua i generalment són profundes i molt llargues. 

c) Els troncs estan recoberts per escorces molt gruixudes per protegir els vasos conductors de les 

gelades. 

d) Són fulles amb recobriment coriaci, gruixudes i estretes. 

e) Són fulles no gaire grans amb pocs estomes i moltes tenen pilositat en el revers. També tenen 

recobriments coriacis. 

f) Les fulles estan reduïdes a espines. 

g) Són fulles molt grans (per captar tanta llum com sigui possible), primes i amb molts estomes. No 

presenten recobriments importants. 

3. Característiques de la flor: 

a) Fan poques flors però de colors molt vistosos. També produeixen nèctar i olors per atreure els 

animals. 

b) Han de fer moltes flors i amb molt pol·len, però no són vistoses, ni fan olor ni produeixen nèctar. 

4. Resposta de funcionament del vegetal al fred: 

a) El bosc caducifoli canvia de color i hi predomina el groc-marró. Al final de la tardor la majoria 

dels arbres han perdut les fulles. 

b) Els arbres estan despullats de fulles i viuen amb les reserves que han acumulat a la primavera i la 

tardor. Molts arbres presenten borrons, que es transformaran en fulles o branques. 

c) Es formen els fruits, continuen creixent i acumulant reserves per passar l’hivern. 

d) El bosc caducifoli comença a tenyir-se de verd, hi ha una gran quantitat de verds diferents. Els 

borrons s’han transformat en fulles i branques. En aquest període, els arbres creixen ràpidament 

i formen les flors que seran pol·linitzades. 

Si els arbres de la selva es trobessin a la taigà se’ls congelaria la saba i augmentaria de volum, la 

qual cosa provocaria el trencament de tots els vasos conductors. Com a conseqüència, les fulles 

caurien i els arbres es moririen.

2. 

nom 

dofí 

plàncton nècton 

bentos 

costaner 

pop 

musclo 

estrella de 

mar 

 

bentos de les 

profunditats 

3. a) la dieta carnívora (li permeten retenir la presa i esqueixar la carn) 

b) la natació 

c) al fred 

d) climes càlids i humits 

e) la depredació 

f) la manca d’aigua 

g) petites i gruixudes 

h)perdent les fulles 

i) pèls, evitar la pèrdua d’aigua 

j) superficials, aprofiten l’aigua dels desglaç a l’estiu 

 

característiques 

Forma hidrodinàmica. Musculatura potent. 

Extremitats en forma d’aletes per nedar. 

Forma arrodonida amb grans tentacles amb 

ventoses per subjectar-se. 

Closca i bissus per adherir-se a les roques 

i resistir l’impacte de les onades. 

Aplanada per moure’s en totes direccions 

i resistir l’impacte de les onades. 

plàncton Poc pes i prolongacions per surar. 

peix pallasso 

medusa 

alga Adequada per surar. 

crustaci 

esponja 

Forma hidrodinàmica per nedar amb musculatura 

potent. 

Forma arrodonida amb prolongacions més 

o menys llargues per surar. 

Hi ha una gran varietat de crustacis, alguns 

suren al plàncton (poc pes), altres neden 

(aplanats lateralment) i finalment n’hi ha que 

es mouen pel fons (aplanats de dalt a baix). 

No es desplaça i el seu cos suporta pressions 

molt altes. 

4. a) Pot viure en un bosc caducifoli o en un bosc mediterrani (canvis estacionals), perquè perd totes 

les fulles al mateix moment. 

b) Per evitar que se li congelin els vasos conductors a l’hivern amb les baixes temperatures. 

c) Les fulles seran mitjanes i les arrels, profundes. 

d) L’arbre floreix a la primavera. El fruit, el fa a l’estiu. Aquests processos estan determinats per la 

temperatura, encara que també hi influeixen les hores de sol. 

5. D’esquerra a dreta i de dalt i baix; Selva tropical: al voltant de l’equador. Marí: nècton, oceans. Tundra: 

zona polar de l’hemisferi nord o cim de les altes muntanyes. Bosc caducifoli: Europa central o part 

superior de la muntanya mitjana a les nostres latituds. Desert: Sàhara, Arizona, Austràlia i Xile. Praderia, 

sabana: Àfrica. 

87

88 

6. a) El cavall, el cérvol i l’estruç tenen les extremitats llargues i primes per poder córrer. Estan adaptats 

a la cursa. Cavalls i estruços viuen a les praderies (estepa russa, sabana...). El cérvol passa els 

hiverns al bosc i la resta de l’any als prats. Els cavalls han estat seleccionats pels humans i presenten 

característiques degudes a aquesta selecció, i no al clima on s’han originat. 

b) El pingüí, la foca i la balena tenen en comú la forma hidrodinàmica del cos i el greix subcutani; 

la relació volum/superfície és gran. Estan adaptats al fred. Viuen a les zones polars. 

c) L’orangutan, el peresós i el tigre tenen extremitats llargues i primes; la relació volum/superfície 

és petita. Estan adaptats a temperatures altes i a la humitat. Viuen a les selves (jungla asiàtica 

i selva americana). 

d) La serp de cascavell, la rata cangur i el dromedari consumeixen poca aigua; la relació volum/superfície 

és petita, per tant, desprenen calor. Estan adaptats a la calor. Viuen als deserts d’Arizona 

i Àfrica. 

e) El iac, la llama i el còndor: el pelatge i les plomes són molt tupits perquè actuïn d’aïllant; consumeixen 

poca aigua ja que la major part de l’any no en tenen de disponible. La relació 

volum/superfície és gran. Estan adaptats al fred. Viuen a les serralades més altes del planeta, al 

Tibet i als Andes. 

7. 

situació vegetal animal 

a la tundra 

a l’hivern en 

un bosc caducifoli 

a l’estiu en 

un bosc mediterrani 

a la selva 

al desert 

Són petits i molsuts per evitar la congelació. 

Les arrels són superficials. 

Pèrdua de la fulla per evitar la congelació 

a l’hivern, escorces més o menys gruixudes. 

Proteccions contra la sequera i els incendis. 

Pèls al revers, pocs estomes i arrels 

llargues i profundes. 

Arbres alts de fulles grans, amb molts estomes, 

escorces primes i arrels superficials. 

Aquestes adaptacions són per als deserts 

càlids i no per als freds. Fulles transformades 

en espines per no perdre aigua pels 

estomes. Tiges modificades per emmagatzemar 

aigua i arrels llargues per aconseguir 

aigua. Són plantes CAM. 

Tenen molt greix, relació volum/superfície 

gran. Pell recoberta de pelatge o plomes 

molt tupides. 

Hibernació o migració. Alguns canvien el 

color del pelatge o del plomatge. 

Canvien el pelatge pel d’estiu o el plomatge 

(en general les aus mascles tenen molta 

coloració a l’estiu) per facilitar la pèrdua 

de calor. Modifiquen els seus ritmes diaris, 

ja que al migdia redueixen la seva activitat 

al mínim. 

La relació volum/superfície és petita, 

solen tenir extremitats llargues i primes i 

cossos estilitzats per facilitar la pèrdua de 

calor. Els recobriments de la pell impermeabilitzen 

l’animal a la pluja. Coloracions 

fosques per protegir-se de la radiació. 

Pocs porus cutanis, per evitar la pèrdua 

d’aigua; poden tenir reserves d’aigua 

(dromedaris), els peus solen ser amples 

per caminar per la sorra. Extremitats molt 

llargues i primes. La relació volum/superfície 

és alta, coloracions clares. 

8. Camell – dromedari: són animals de desert, però el camell té el pelatge molt llarg perquè el protegeixi 

del fred (viu en deserts freds); el dromedari, per contra, té poc pèl i poc espès. 

Mamut – elefant: el mamut vivia a Europa durant les glaciacions. Per tant, era pelut i tenia greix sota 

la pell (aïllant), les orelles eren petites per comparació amb la mida de l’animal. Els elefants viuen

Per recordar 

a la sabana o a la jungla asiàtica, on fa calor: tenen poc pèl (al voltant de la boca i dels genitals, així 

com al final de la cua), no tenen gaire greix sota la pell i tenen unes orelles molt grans (sobretot 

els africans) per facilitar la dissipació de calor al medi. 

Mona aranya – babuí: la mona aranya té uns braços molt llargs i una cua prènsil per poder desplaçarse 

pels arbres; el morro és curt per facilitar la visió binocular, el pelatge és negre. Viu a la selva. El 

babuí es desplaça per terra, té les extremitats més curtes i adaptades a la marxa, el morro és molt 

llarg i li permet defensar-se, ja que té uns ullals molt grans (els lleons s’ho pensen abans d’atacar 

un babuí). El pelatge és clar per passar desapercebut entre les gramínies de la sabana, que és on 

viu. 

Tortuga de terra – tortuga de les Galápagos: la tortuga de terra té unes extremitats curtes per poder-les 

amagar sota la closca, que és alta per comparació amb la mida de l’animal. Les tortugues de les Galápagos 

tenen les extremitats modificades, en forma d’aletes, per permetre la natació, i no les poden 

amagar. La closca és aplanada per facilitar la natació (tenen el cos en forma hidrodinàmica). 

Pop – calamar: els pops viuen amagats entre les roques i per tant no necessiten esquelet per desplaçar-se. 

Els calamars són del nècton i necessiten la ploma per poder nedar, el seu cos té forma 

hidrodinàmica. 

1r paràgraf: biosfera, factors ambientals, latitud, altitud, proximitat, clima, regions naturals, adaptats. 

2n paràgraf: taigà, mediterrani, desert, caiguda, perenne, petites i gruixudes, pèrdua, baixes, gruixudes. 

3r paràgraf: plàncton, nècton, bentos. 

4t paràgraf: capa de greix, clars, migren, hibernen, alimentari, herbívors, carnívors, ullals, urpes, 

omnívors. 

5è paràgraf: corredors, llargues i primes, petits, àgils, subjecció, allargat, atrofiades, s’arrosseguen, 

músculs, posteriors, llargues, anteriors. 

unitat 8 

L’ecosfera 


• Vinyeta a: veiem pedres, aigua, llum del sol, terra... i la resta de factors físics (sense vida). 

Vinyeta b: veiem herbes, arbres, cucs, ocells, insectes... i la resta d’éssers vius. 

Vinyeta c: el conjunt de tots els elements de les vinyetes anteriors que es troben en un mateix lloc 

(elements vius i no vius). 

La vinyeta a conté tots els components físics (no vius) que surten després a la vinyeta c. 

La vinyeta b conté tots els components biològics (vius) que surten després a la vinyeta c. 

La vinyeta a conté tots els elements sense vida (abiòtics) que estan en un indret determinat, mentre 

que la vinyeta b representa tots els elements vius (biòtics) del lloc que s’estudia. 

• a) Que estaria tot fosc, les plantes que necessiten la llum per fer la fotosíntesi moririen i també 

els animals herbívors i, més tard, els carnívors. Així s’acabaria la vida. 

b) Tots els éssers vius, moririen, perquè tots necessiten aigua per viure. 

c) Moririen els éssers vius que deixessin de tenir activitat a aquestes temperatures. Si afectés a tots 

els éssers vius, moririen tots. 

d) No tindrien substàncies nutritives. 

e) Donada la falta de vegetació no hi hauria ni cargols ni esquirols, per tant els que mengen cargols 

i esquirols moririen per falta de menjar. 

89

90 

• a) La llum solar que no arriba a tanta profunditat. 

b) Perquè poden agafar trossos d’alga o altres que cauen al fons, o també, poden buscar l’aliment 

en un lloc il·luminat i després poden viure a la foscor. 

c) Per compensar la pressió que han de suportar. 

• Si el cranc americà és més gran i es reprodueix més ràpidament que l’autòcton, aquest acabarà 

desapareixent dels nostres rius i serà substituït per l’americà, que aprofita millor els recursos. 

• Si un ocell (diferent de l’abellerolt, que s’alimenta de vespes i abelles) trobés una mosca amb 

coloració de vespa la deixaria passar i no se la menjaria, perquè segurament alguna vegada s’ha 

menjat una vespa i té mal gust i no repetirà l’experiència. Això dóna avantatge a les mosques (sírfids) 

que tenen aquesta coloració (mimetisme per homocromia). 


1. Biòtop: roques del fons, sorra i aigua. 

Biocenosi: corall, esponges, garotes, peixos, estrelles de mar, algues i gorgònies. 

2. Guineu: ratolins i oxigen. 

Alzina: diòxid de carboni, aigua, llum del sol. (Nota per al professorat: també necessita oxigen per 

fer la respiració, però es pot suposar que és el que desprèn en la fotosíntesi: es poden acceptar les 

dues versions.) 

3. Perquè l’aire és el suport per on es desplacen els organismes voladors (insectes i ocells) de l’alzinar, 

encara que de vegades es posin sobre alguna superfície i utilitzin altres substrats. L’aigua és el 

suport per on es desplacen (nedant o surat) la majoria d’éssers vius del precoral·ligen, encara que 

alguns utilitzin el fons. 

Les arrels de les alzines obtenen oxigen de les porcions d’aire que hi ha entre les partícules del sòl. 

Les cèl·lules exteriors de les arrels de les alzines absorbeixen l’aigua que hi ha entre les partícules 

del sòl. 

4. Perquè a l’obaga les temperatures són més baixes i hi ha més humitat, com s’ha vist en el capítol 

anterior. La vegetació és més gran i les seves fulles són més amples i vistoses (moltes cauen a l’hivern). 

5. La llum: els ratpenats viuen en coves fosques i tenen costums nocturns, els ulls no els són de cap utilitat 

i en canvi sí que fan servir un sistema de radar. Les àguiles a ple dia han de veure animals petits 

a gran altura; per tant, és necessari que tinguin ulls que els permetin distingir i detectar objectes. 

6. medi terrestre medi marí 

zona amb molta llum 

zona intermèdia 

zona de penombra 

zona fòtica 

zona afòtica 

200 m

7. Que es morirà al cap d’una estona perquè el seu organisme no pot suportar una concentració tan 

gran de les sals i altres components de l’aigua de mar. 

8. Fagina: pèl espès, orelles i potes curtes. 

Isard: pèl espès a l’hivern i més clar a l’estiu, potes curtes i robustes per pujar per les tarteres. 

La fagina i l’isard tenen un volum corporal gran en relació amb la superfície i això els permet suportar 

baixes temperatures. A l’hivern acumulen més greix sota la pell. 

Perdiu, pinsà i picot: tenen plomes que els protegeixen del fred, però viuen en zones on el fred no 

és tan intens. 

L’escurçó hiberna. 

La colobra i la salamandra hibernen. 

La puput migra (la majoria), algunes resten a Catualunya. 

La mallerenga, a l’hivern, com tots els ocells que no migren, tenen el plumó més tupit. 

9. Una burra és d’una espècie diferent que un cavall. Quan s’encreuen entre si tenen descendents, els 

muls, que són estèrils i per tant no tenen descendència. 

10. Població: conjunt d’éssers vius de la mateixa espècie que conviuen en un ecosistema. En una ciutat: 

arbres com plàtans, magnòlies, pins i altres, humans, coloms, rates, mosques, gossos, gats i molts 

altres animals. 

11. No, una abella i una vespa són dos individus d’espècies diferents i per formar un rusc s’ha d’establir 

una organització que demana una relació social intraespecífica, és a dir, entre individus de la 

mateixa espècie. 

Entre dues orenetes sí que podria haver-hi una relació intraespecífica perquè són dos individus de 

la mateixa espècie. Les relacions familiars (niu-pares, fills, germans) i gregàries (migracions) són 

molt evidents. 

12. Depredació: guineu - llebre 

esparver - pardal 

formiga - pugó 

Competència: ovella - cabra 

Paramaecium caudatum - Paramaecium aurelia 

Parasitisme: paparra - gos 

vesc - pi blanc 

Comensalisme: bacteris - femta 

ostra - esponja 

Mutualisme: anemone - bernat ermità 

tord cua negra - salpa 

Simbiosi: alga - fong 

Rhizobium - lleguminoses 

peix pallasso - anemone 

13. Són un sistema de defensa mecànica per evitar que les girafes es mengin algunes de les seves parts 

o per aconseguir que se les mengin en menor quantitat. 

14. És una defensa química, ja que es tracta d’una substància química que elabora i expulsa el gripau. 

La de les acàcies és una espina o part del cos que es troba a les branques, la del gripau és un producte 

que fabrica constantment l’animal; tant un tipus de defensa com l’altre beneficia l’organisme 

que el posseeix. 

91

92 

15. Llenguado: homocromia. Insecte bastó: homotípia. Llagosta: homocromia. Camaleó: homocromia. 

16. La llagosta serà de color verd si el blat no ha madurat, i de color marró si el blat ja és madur. 

17. L’alumnat hauria de triar colors de tons marrons, carbasses i grocs; llavors la serp no es podrà diferenciar 

de la fullaraca. 

18. Vistosos: vespa, abella, serp corall, salamandra, papallona virrei, monstre de Gila, marieta, xinxes, 

corall, salamandra, nudibranquis… En general, els animals vistosos són aquells que o bé posseeixen 

verí o tenen mal gust. Per tant, tenen pocs depredadors i els interessa que no els confonguin amb 

altres animals. Un cas a part són les aus i les papallones, que si bé la majoria tenen colors vistosos 

els fan servir per atraure la parella en la reproducció. 

Discrets: camaleó, llenguado, pregadéus, barretets, lleons… Majoritàriament volen passar desapercebuts 

els depredadors que es troben en zones amb poca vegetació. També són comunes les coloracions 

discontínues com les del tigre i la serp de corall, que davant d’un fons uniforme es diferencien 

amb claredat, però que en el seu medi són difícils de distingir. 

Els taxis de Barcelona són negres i grocs perquè els usuaris els puguin distingir amb facilitat. Recorda 

les coloracions de les vespes i abelles, que tenen verí i que sempre provem d’evitar. 

Experiment 

Predicció. 1r: cas: l’espelma s’apagarà, perquè s’acaba l’oxigen i es produeix diòxid de carboni. 

2n cas: l’espelma tardarà més a apagar-se, perquè la planta fa la fotosíntesi i produeix oxigen. 

Qüestions 

1. L’espelma s’apaga. L’aigua de calç s’enterboleix. 

2. L’espelma també s’apaga –la combustió és un procés ràpid, en què es consumeix l’oxigen del 

medi– però la planta, tot i que es queda sense oxigen, continua vivint. 

3. L’espelma s’apaga, perquè la combustió consumeix l’oxigen i quan s’acaba l’oxigen s’atura la 

combustió. L’aigua de calç s’enterboleix perquè en la combustió es desprèn CO2. 

4. L’aigua de calç, al segon experiment, s’enterboleix per efecte del CO2 que es desprèn de la combustió 

de l’espelma. Però al llarg del temps es posa novament transparent, atès que la planta consumeix 

el CO2 en la fotosíntesi. 

5. La planta treu l’oxigen per respirar del que ella mateixa desprèn en el procés de la fotosíntesi. 

Nosaltres aconseguim l’oxigen de l’aire atmosfèric, que conté oxigen en part produït pels vegetals. 

6. Que l’espelma s’hauria apagat i el ratolí s’hauria mort per falta d’oxigen, que han consumit l’espelma 

i el ratolí. 

7. En tots dos processos es consumeix oxigen i s’expulsa CO2. 

8. Si la planta fos prou gran i es mantingués permanentment il·luminada, de manera que fes la fotosíntesi, 

el ratolí se salvaria i l’espelma es mantindria encesa, perquè la planta els subministraria l’oxigen 

necessari per viure o per fer la combustió. 

Conclusió 

Una planta no es moriria en un medi sense oxigen, perquè produeix sempre més oxigen del que 

necessita per viure.

Test 

1d; 2d; 3c; 4d; 5c; 6b; 7a; 8c; 9b; 10b; 11a; 12a; 13b. 


1. 

2. a) F; b) F; c) F; d) F; e) V o F (segons si consideren que pot haver-hi éssers vius o no); f) V. 

3. a) Perquè no té prou oxigen. 

b) Perquè conté oxigen dissolt. 

c) Ha perdut l’oxigen que contenia, en produir-se l’ebullició. 

Perquè no s’absorbeixi oxigen de l’atmosfera. 

4. salinitat, gran, sals, salinitat, variacions de salinitat. 

5. tauró i rèmora: comensalisme 

alga i fong: simbiosi 

esparver i guineu: competència 

xiprer i pi: competència 

algues i peix planctòfag: depredació 

paparra i ovella: parasitisme 

rovelló i pi: mutualisme 

colobra enciam de mar 

factors abiòtics factors biòtics factors abiòtics factors biòtics 

medi: aire 

substrat: sòl 

llum del sol 

temperatura alta 

humitat baixa 

oxigen 

aigua 

vegetals pels herbívors 

que es mengen 

animals herbívors 

esparvers i altres 

competidors 

fongs i altres descomponedors 

medi: aigua 

substrat: aigua 

llum del sol 

salinitat 

pressió 

diòxid de carboni 

oxigen 

6. a) La natalitat és alta i la mortalitat és baixa a la primera part i a l’última, en el cas de l’espècie A; i 

només a la primera part, en el cas de l’espècie B. 

b) Competènica. 

7. closca de cloïssa M punxa de l’eriçó M 

banya del bou M olor de xinxa de camp Q 

verí de la serp Q tinta de la sípia Q 

Tenen defenses químiques: la salamandra, el gripau i la serp de corall. 

Presenten cripsi: el llenguado, el camaleó i la llagosta fulla. 

fitoplàncton i altres 

competidors 

peixos herbívors 

altres peixos que es 

mengen els peixos 

herbívors 

bacteris i la resta 

de descomponedors 

93

94 

Per recordar 

1r paràgraf: abiòtic, biòtop, biòtic o biocenosi. 

2n paràgraf: biòtop, medi, gasos, substrat, abiòtics, condicions, influeixen. 

3r paràgraf: sol, estrats, solana, obaga, nord, fòtica, afòtica, sòl, aigua, salinitat, pes, pressió, atmosfèrica, 

vapor. 

4t paràgraf: biocenosi, poblacions, espècie. 

5è paràgraf: intraespecífiques, espècie. 

• colonials, reproducció 

• familiars, fills 

• socials, castes 

• gregàries 

7è paràgraf: interespecífiques, competència, parasitisme. 

8è paràgraf: mecànica, química, homotípia, coloracions, mimetes. 

unitat 9 

Funcionament de l’ecosistema 


• Els nyus sense els lleons s’acabarien l’herba i moririen de gana. 

• Els lleons sense els nyus moririen de gana. 

• L’herba sense els nyus no tindrien espai i moriria per falta de sals. 

• Els lleons sense l’herba moririen de gana. 

• L’herba i els animals un cop han mort es descomponen i hi viuen fongs al damunt. 

• El menjar d’un nyu d’una setmana pesa més que el d’un lleó. 

1. Productors: roures o alzines, herbes. 

Consumidors primaris: ratolí, esquirol, papallona, formigues i senglar. 

Consumidors secundaris: llangardaix, guineu, formigues i senglar. 

Descomponedors: bolets. 

2. 

productors consumidors descomponedors 

roure gripau bacteris 

ginesta escarabat llenega 

alzina colobra floridura 

prímula merla múrgola 

pastanaga musaranya tòfona 

esbarzer guineu rovelló 

eruga 

eriçó 

llimac 

cuc 

aranya 

conill

3. Fitoplàncton, zooplàncton, cavallet de mar i mero. 

Fitoplàncton, zooplàncton, esponja i estrella de mar. 

4. Hi ha diverses cadenes, en posem alguns exemples: 

Herba, llimac, mallerenga i guineu. 

Herba, llimac, granota, colobra i guineu. 

Herba, llimac, mallerenga i falcó. 

Herba, llimac, granota, colobra i falcó. 

Herba, llimac, granota i falcó. 

Herba, llimac, talp, colobra i falcó. 

Herba, cuc, granota, colobra i guineu. 

Herba, cuc, mallerenga i guineu. 

Herba, cuc, granota, colobra i falcó. 

Herba, cuc, talp i falcó. 

5. Cada espècie d’éssers vius presenta unes adaptacions determinades que li permeten viure en una 

zona o no. La rata comuna no està adaptada a les baixes temperatures i, per tant, són les rates 

negres les que colonitzen aquest medi, ja que hi estan més ben adaptades. En zones fredes ocupen 

el mateix nínxol i entren en competència, i per tant, només hi trobem rates negres, que són 

les que aprofiten millor els recursos. En zones càlides ocupen nínxols diferents i, per tant, trobem 

les dues espècies. 

6. Que hi ha 30 tones de matèria orgànica per quilòmetre quadrat. 

7. La producció, perquè calculem la quantitat de matèria orgànica nova que han elaborat els autòtrofs 

en sis mesos. 

8. 

9. 

10. 

consumidors 

secundaris 

consumidors primaris 

productors 

consumidors terciaris 

mallerenga carbonera 

marietes 

roure 

consumidors secundaris 


productors 

consumidors 

secundaris 


productors 

pugons 

95

96 

11. 

(consumidors terciaris) molls 

(consumidors secundaris) filtradors 

(consumidors primaris) zooplàncton 

(productors) fitoplàncton 

12. En el primer rectangle hem representat l’energia química (2 %) obtinguda pel productor a partir 

de l’energia lluminosa (100 %, el 98 % no l’aprofita) que ha captat. La meitat d’aquesta energia química 

(1 %) el productor la gasta per la respiració i l’altra meitat passa a formar part del seu cos. D’aquest, 

el cargol només n’aprofitarà les fulles i no l’arrel i altres restes (els descomponedors aprofitaran 

les restes). 

El segon rectangle representa l’energia química emmagatzemada en les fulles de l’enciam que serveixen 

d’aliment al cargol. Com que el cargol no pot digerir tot el que menja, una part la treu en 

forma d’excrements (pels descomponedors); de la resta de l’energia, una part (30 %) es perd en la 

respiració i només una petita porció de les fulles de l’enciam (10 %) queda en forma d’energia química 

emmagatzemada al cos del cargol. 

En el tercer rectangle hi ha representada la part del cargol (sense closca) que serà menjada per la 

mallerenga. Una part de l’energia correspon a la que es troba emmagatzemada en la matèria orgànica 

que la mallerenga no pot digerir, és a dir, en els excrements (30 %) i també l’energia que 

extreu en la respiració (50 %); la resta quedarà emmagatzemada al cos de la mallerenga. 

Resumint: per formar el cos dels éssers vius només s’utilitza entre el 10 % i el 20 % del que mengen 

(del nivell tròfic anterior). Per aquesta raó les cadenes tròfiques no poden ser gaire llargues. 

13. És important que l’alumnat s’adoni que la matèria es fa servir una vegada i una altra, i que els àtoms 

que formen part del nostre cos abans havien format part d’un altre ésser viu. 

Cicle del carboni: l’herba obté el carboni (CO2) en la fotosíntesi. El carboni (C) pot seguir dos 

camins, o anar un altre cop a l’atmosfera en la respiració o passar a formar part del cos de l’herba. 

Si forma part del seu cos, pot passar que l’herba es mori i llavors seran els fongs o els bacteris (descomponedors) 

els que en faran ús, o bé pot ser que se la mengi el conill. Si és així, el C passarà 

a formar part del seu cos, l’expulsarà en forma d’excrements, o bé el tornarà a l’atmosfera en forma 

de CO2 en la respiració. El cos del conill també pot seguir dos camins: si es mor, el C passa als descomponedors, 

i si se’l menja la guineu, el C pot ser emmagatzemat en el seu cos o expulsat en els 

excrements o respirat. Els descomponedors obtenen el C de les restes dels éssers vius. El C també 

pot quedar retingut en el seu cos o bé tornar a l’atmosfera en la respiració. 

14. Entenem per evolució de l’ecosistema els canvis que es van produint en els factors físics i en la 

comunitat d’éssers vius que poblen l’ecosistema. És evident que en els primers estadis de formació 

d’un ecosistema no hi ha els mateixos éssers vius que després d’un determinat temps. Els éssers vius 

modifiquen l’entorn (capa de sòl, llum...) i això permet la vida d’altres organismes. 

Estadis de la successió: en un primer estadi només poden créixer líquens, perquè encara no hi ha 

sòl format. Els líquens poden créixer damunt de la roca nua, i gràcies a un seguit d’àcids que segreguen 

la van meteoritzant. Quan el sòl comença a estar format ja hi poden arrelar les herbàcies, que 

alhora continuen meteoritzant les roques i així contribueixen a la formació del sòl. Després, amb 

el sòl més madur, comencen a créixer els arbustos, que més tard seran substituïts pels arbres. 

15. Si la producció neta és 0 significa que l’ecosistema és madur.

Experiment 

Test 

Qüestions 

1. L’alumnat farà una descripció del que observi: la floridura del pa és negra i la del tomàquet, 

també; per contra, la floridura del formatge sol ser de color verd. 

2. Els aliments estan coberts per una pelussa de diferents colors, també poden presentar en algunes 

zones taques més o menys blanques. 

3. A la lupa es veuen els filaments amb unes petites protuberàncies a les puntes. 

4. Com que els fongs s’alimenten de matèria orgànica, a mesura que el fong va creixent, la matèria 

orgànica de què s’alimenta va desapareixent. 

5. La matèria orgànica és transformada en inorgànica. 

6. En els ecosistemes, els fongs transformen la matèria orgànica en inorgànica, que deixen a la disposició 

dels autòtrofs. Per tant, tanquen el cicle de la matèria i permeten que la matèria sigui utilitzada 

una vegada i una altra pels éssers vius. 

7. Els fongs extreuen la matèria i l’energia necessàries per viure del seu aliment, de les restes dels 

éssers vius. Per aprofitar-la, n’utilitzen una part per formar el seu propi cos i l’altra part la descomponen 

en matèria inorgànica per obtenir-ne l’energia necessària per viure. 

1a; 2d; 3a; 4b; 5c; 6b; 7a; 8c; 9c; 10a; 11d; 12c. 


1. Descomponedor Es nodreix d’herbívors. 

Productor Recicla la matèria orgànica en inorgànica. 

Consumidor primari Es nodreix de productors. 

Consumidor secundari Produeix matèria orgànica a partir d’inorgànica. 

2. a) cla (alzinar), esquirol, conill i guineu 

b) enciam, cargol, merla i colobra 

c) pastanaga, llimac, gripau i musaranya 

d) barretet, pelaia, bernat pescaire i espècie humana 

e) fitoplàncton, alga, cavallet de mar i tonyina 

3. a) Perquè són espècies diferents i unes produeixen més que les altres, ja que aprofiten més bé la 

llum del sol i els nutrients inorgànics. 

b) La canya de sucre i el blat de moro aprofiten millor la llum del sol que el blat, els llegums 

i la vinya. 

4. a) La biomassa d’alzines en un ecosistema és de 3 t/m 2 . 

La biomassa d’alzines en un ecosistema és de 3 t/km 2 . 

b) La producció d’esquirols és de 2 t/km 2 . 

La producció d’esquirols és de 2 t/km 2 /any. 

c) La biomassa de fitoplàncton és de 1.818 t/km 2 /any. 

La producció de fitoplàncton és de 1.818 t/km 2 /any. 

d) La producció d’alzines és de 15 t/any. 

La producció d’alzines és de 15 t/km 2 /any. 

e) La biomassa dels herbívors és de 2 t/any. 

La biomassa dels herbívors és de 2 t/km 2 

97

98 

5. a) En la matèria orgànica. 

b) Perquè els organismes extreuen l’energia de la matèria orgànica per a les seves funcions vitals, 

la transformen en calor i es perd. 

c) Si es perd el 90 % d’energia, en queda un 10 % d’emmagatzemada per al nivell següent. Per tant, 

2.000 0’1 = 200 t/km 2 /any. 

d) 200 0’4 = 80 t/km 2 /any. 

6. a) Al conill, a la guineu, al fong i a l’atmosfera en forma de CO2, i d’aquí és utilitzat pels autòtrofs 

en la fotosíntesi. 

b) Hi ha moltes respostes possibles. Algunes serien: 

Productor (pastanaga) conill (es menja la pastanaga) atmosfera (el conill respira) 

Productor conill descomponedor atmosfera (el descomponedor respira) 

Productor atmosfera (la pastanaga respira) 

Productor descomponedor atmosfera productor (el productor utilitza el CO2 en la fotosíntesi) 

Per recordar 

1r paràgraf: energia, matèria, tròfics, lluminosa, química, matèria, energia química, herbívors, consumidors 

primaris, productors, carnívors, consumidors secundaris, herbívors, descomponedors, restes, 

orgànica, inorgànica, productors. 

2n paràgraf: gràfica, piràmide tròfica, nombre, biomassa, producció. 

3r paràgraf: lluminosa, química, productors, química, calor, química, orgànica, inorgànica, respiració, 

funcions vitals, calor. 

4t paràgraf: restes; orgànica, inorgànica, química, respiració; calor.

Avaluació dels blocs temàtics 1 i 2 

Test 

Preguntes 

solucionari de les activitats d’avaluació 

dels blocs temàtics 

1b; 2d; 3b; 4b; 5b; 6d; 7c; 8b; 9d; 10a; 11d; 12c; 13b; 14b; 15a. 

1. univers, espai 

Big Bang 

planeta, solar, Via Làctia 

biosfera, aigua, llum, temperatura adequada i nutrients 

2. 1c; 2d; 3e; 4b; 5f; 6a. 

3. a) Perquè la Lluna descriu una òrbita completa, al voltant de la Terra, cada 28 dies i, al mateix 

temps, descriu una òrbita completa al voltant del seu eix en un temps també de 28 dies. Això fa 

que des de la Terra només en puguem veure una cara, sempre la mateixa. 

b) Perquè des de la Terra només podem veure la part de la Lluna que està encarada cap al Sol, i 

per tant està il·luminada, i aquesta part va variant al llarg del cicle lunar. 

c) Les fases de la Lluna 

llum 

del Sol 

lluna 

nova 

d) Quan la Terra es troba entre el Sol i la Lluna, en veiem tota la part il·luminada: és la fase de lluna 

plena. En canvi, quan la Lluna es troba entre el Sol i la Terra, no en podem veure la cara il·luminada, 

és la fase de lluna nova. El quart minvant i el quart creixent són les fases intermèdies entre 

les dues anteriors. 

4. geosfera 

hidrosfera 

nucli, densa, níquel, ferro 

mantell, 60, 2.900 

escorça, densa 

superfície, part baixa, aigües dolces 

lluna nova 

quart minvant 

quart creixent 

Terra 

lluna plena 

lluna 

plena 

99

100 

5. tres direccions, figura, xarxa espacial, cristall 

cristall, cares planes 

sòlid, naturalesa, química, estructura atòmica 

6. a) Per solidificació: és el pas de líquid a sòlid. La lava i el magma estan formats per materials fosos 

amb temperatures molt altes, que en refredar-se, solidifiquen, i es formen minerals. 

I per sublimació, pas de vapor a sòlid: els gasos que emeten els volcans, en posar-se en contacte 

amb l’atmosfera es refreden i es fan sòlids, i formen minerals. 

b) La galena és la mena del plom, de color gris, molt pesant; la calcopirita i la malaquita són menes 

del coure, i la bauxita és la mena de l’alumini. 

7. a) fractura 

b) durs 

c) mal·leables 

d) color 

e) densitat 

f) exfoliació 

8. 1d; 2f; 3e; 4c; 5a; 6b. 

b) Són magmàtiques: el granit i el basalt; són sedimentàries la sal gemma, el carbó i el conglomerat, 

i és metamòrfica la pissarra. 

9. a) pissarra 

b) sal gemma 

c) carbó, petroli 

d) granit, marbre, argila 

e) basalt, conglomerat 

10. a) vent 

b) aigües salvatges, torrents i rius 

c) gel, glaceres, etc. 

11. Relleu: és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre en una determinada zona (muntanyes, 

valls, pendents suaus, penya-segats, etc.) 

Corbes de nivell: són línies imaginàries que uneixen tots els punts d’un relleu que es troben a una 

mateixa altura sobre el nivell del mar. 

Escala: és la relació que hi ha entre les dimensions del mapa i les dimensions reals d’una zona. 

Mapa topogràfic: és una representació reduïda a una escala determinada del relleu d’una zona mitjançant 

corbes de nivell. 

12. a) Distància AG = 3,2 km 

b) Àrea = 3,12 km 2 

c) Quadrant SO: muntanya de 1.200 m 

Quadrant SE: muntanya de 1.500 m 

Quadrant NO: muntanya de 1.300 m 

Quadrant NE: muntanya de 1.300 m 

d) Al voltant dels rius les corbes de nivell tenen forma de V amb el vèrtex de la V cap a la capçalera. 

Això es deu a la manera de treballar dels rius quan erosionen el terreny i formen les valls.

Avaluació del bloc temàtic 3 

Test 

Preguntes 

1c; 2a; 3b; 4b; 5d; 6a; 7d; 8c; 9d; 10b; 11b; 12c; 13d; 14d; 15d; 16c; 17b; 18d; 19b; 20c. 

1. a) El diòxid de carboni era molt més abundant fa 4.500 milions d’anys. L’oxigen és molt més abundant 

ara. 

b) Fa 600 milions d’anys els primers vegetals van començar a fer la fotosíntesi, reacció necessària per 

a la seva supervivència, i així, amb la seva expansió, van aconseguir disminuir la proporció de diòxid 

de carboni de l’atmosfera i augmentar la d’oxigen. 

diòxid de carboni + aigua + captació d’energia solar ⇒ glúcids + oxigen 

c) La presència d’oxigen a l’atmosfera va fer possible l’aparició de moltes formes de vida amb respiració 

aeròbica (amb oxigen) i la formació de la capa d’ozó, que es va convertir en una capa 

protectora per als éssers vius, contra de les radiacions ultraviolades del sol. 

2. Un anticicló és un centre d’altes pressions atmosfèriques, on els vents divergeixen. Una depressió 

és un centre de baixes pressions atmosfèriques, on els vents convergeixen. 

a) 

b) Els vents són moviments de les masses d’aire originats per equilibrar les diferències de pressió 

atmosfèrica entre anticiclons i depressions. 

c) Perquè en un anticicló, les masses d’aire amb els núvols que continguin tenen tendència a sortir, 

i en canvi, en una depressió tenen tendència a concentrar-se al seu centre. 

d) 

DIBUIX U4-5 

Fig. 5. Pag 36 de 

L a Terra ( Castellnou) 

1.016 

1.020 

1.024 

front fred 

1.030 

A 

l’aire fred empeny per 

sota l’aire més calent 

l’aire calent és 

forçat a pujar 

1.004 

1.000 

pluja curta, forta 

996 

D 

1.008 

1.012 

àrea càlida 

l’aire calent se situa per 

sobre de l’aire més fred 

pluja prolongada, regular 

8 hPa 

1.020 1.016 1.012 

8 hPa 

1.000 1.004 1.008 

front càlid 

aire fred 

101

102 

3. Mapa A: 

a) Els vents que arriben a Catalunya viatjaran des de l’est cap a l’oest per la influència de la depressió. 

b) Seran vents càlids i humits perquè vénen del Mediterrani. 

c) El cel estarà cobert de núvols per la influència de la depressió. 

d) Hi ha probabilitat de precipitacions per la concentració de núvols que implica la depressió. 

Mapa B: 

a) Els vents que afecten Catalunya vénen del NE, tenint en compte la circulació d’aire dintre de 

l’anticicló. 

b) La massa d’aire que ens afecta serà més freda perquè ve del nord i pot haver agafat una mica 

d’humitat en viatjar sobre una petita part del Mediterrani. 

c) El cel serà assolellat per la influència de l’anticicló. 

d) No hi ha probabilitat de precipitacions, a causa de la dispersió d’aire que implica la presència de 

l’anticicló. 

4. 1a fase: meteorització mecànica i química de la roca mare a causa dels factors físics (tensions pels 

canvis de temperatura) i químics (acció dels gasos) de l’atmosfera, i circulació enmig de l’aire i de 

la pluja. 

2a fase: la terra es va enriquint amb matèria orgànica. Aquest enriquiment es deu a l’activitat dels 

vegetals i dels fongs i bacteris que hi viuen i es forma l’humus, un component orgànic. 

3a fase: consolidació d’un sòl madur en el qual es poden diferenciar tres capes o horitzons. Les 

característiques d’aquestes capes són: horitzó A, presenta força humus i restes d’éssers vius. Té un 

color fosc. Horitzó B: està format per l’acumulació de substàncies procedents del rentatge de l’horitzó 

A. Horitzó C: zona de transició entre la roca mare sense alterar i la que ja està meteoritzada. 

Està formada per fragments de roca procedents de la roca mare i poc alterats químicament. 

5. a) El recorregut del riu és el següent: al curs alt hi ha pendents i desnivells i el riu formarà cascades, 

ràpids i salts d’aigua, la vall té forma de V i el fragment de roca pot passar per gorgs i congosts 

i es va desgastant. Al curs mitjà la velocitat del riu disminueix i pot trobar meandres. Al curs 

baix trobarà la desembocadura. 

b) El fragment de roca es va desgastant perquè xoca contra el llit i amb altres fragments i es va arrodonint 

fins que es converteix en un còdol. 

c) Si arriba a un mar que tingui marees molt fortes, l’arrossegarà quan sigui baixamar i el portarà 

mar endins i formarà part d’un estuari. Si arriba a un mar de marees poc importants, formarà 

part d’un delta. 

6. 

Vent 

Riu 

Glacera 

Mar 

Agents geològics 

Aigua de pluja 

Formes resultants d’erosió Formes resultants de sedimentació 

Arcs naturals, alvèols 

i acció d’escombrada. 

Cascades, salts d’aigua. 

Ràpids. Valls en V. 

Gorgs. Congostos. 

Valls en U. 

Roques estriades. 

Llacs glacial. 

Penya-segats. 

Badies. 

Barrancs, xaragalls. 

Erosió diferencial. 

Relleu montserratí. 

Arrissaments i dunes. 

Meandres. 

Deltes. 

Estuaris. 

Morenes laterals, frontals, de fons 

i centrals. 

Platges. 

Cordons litorals, fletxes, albuferes 

i tòmbols.

7. Erosió diferencial. Relleu montserratí. 

Aigües subterrànies. Nivell freàtic. 

Glacera. Morenes. 

Canal de desguàs. Torrent. 

Sediments d’un riu. Al·luvions. 

Aigües salvatges. Xaragall. 

Mar. Tómbol. 

8. Les marees són variacions periòdiques del nivell del mar que es produeixen cada dotze hores 

a causa de l’atracció que exerceixen la Lluna i el Sol: parlem de plenamar quan el mar està al 

màxim del seu creixement i de baixamar, quan el Sol i la Lluna estan allunyats i hi ha descens del 

mar. 

Els corrents marins són grans rius d’aigua que es desplacen dins del mar. Són d’aigua dolça i s’originen 

per la diferència de temperatura, de densitat o de salinitat. 

9. Còdols de 4 cm, per rodament; sorra, per saltació; pols d’argila, per suspensió; pedra de 30 cm, per 

reptació; sals de clor i de sodi, per dissolució, i una tija, per flotació. 

10. Foto 1: 

• Identificació: Torrent. Es forma a partir de l’aigua procedent del desglaç de la neu o de les rieres 

en època de pluges. 

Agent geològic: l’aigua. 

Només es distingeix el canal de desguàs que és la glera excavada al vessant de la muntanya. Hi 

predomina el transport, encara que també hi ha una forta erosió. 

• També es pot considerar el curs alt d’un riu. Predomina l’erosió, es tractaria de la fase d’aprofundiment 

del riu i hi podria haver cascades, salts d’aigua i ràpids. La vall fluvial tindria forma de 

V i també hi podria haver gorgs i congostos. 

Figura 2: 

• Identificació: pics de muntanya de tipus horn. 

Agent geològic: el gel del circ glacial. 

És una forma d’erosió: en la seva base hi va haver diversos circs glacials. 

Figura 3: 

• Identificació: costa alta o penyasegats. 

Agent geològic: el mar. 

Es va formar per l’erosió de l’oleatge en xocar amb força contra les roques de la costa. 

Moltes vegades en la base del penya-segat es veuen coves (com les de la fotografia). Es formen de 

la mateixa manera: si hi ha fragments rocosos que colpegen els penya-segats els van destruint 

a poc a poc i pot produir-se un despreniment de la part inferior. 

Avaluació del bloc temàtic 4 

Test 

1b; 2c; 3d; 4b; 5a; 6c; 7a; 8b; 9d; 10a; 11b; 12b; 13d; 14c; 15c; 16c; 17a; 18a; 19b; 20d; 21a; 22d; 23a; 

24b; 25c; 26a; 27d; 28c; 29b; 30d. 

103

104 

Preguntes 

1. a) la sequera 

b) la caiguda de les fulles 

c) més baixa 

d) el bosc mediterrani 

e) el prat alpí 

f ) l’alzina 

g) ampla 

h) les urpes 

i ) omnívor 

j) reptació 

2. a) Els arbres de fulla estreta i protegida per un recobriment reaccionen al fred amb la caiguda de les 

fulles. No els cauen les fulles, perquè amb la seva forma poden aguantar perfectament el fred. 

b) Una granota reacciona al fred emigrant del lloc. La granota hiberna, és a dir, rebaixa la seva activitat. 

c) El dofí, el pingüí i el tauró tenen la forma del cos molt diferent perquè el primer és un mamífer, 

el segon una au i el tercer un peix. No és cert, tenen la forma del cos igual, perquè tots tres viuen 

al mar i es desplacen bàsicament nedant. 

d) En alguns llocs del nord d’Europa podem trobar bosc mediterrani perquè les condicions de temperatura 

i humitat són les idònies. No, hi trobem taigà, perquè és el bosc que respon a les condicions 

de temperatura i humitat de la zona. 

e) En un fons marí poc profund i rocós podríem trobar algues, peixos cecs i musclos. Peixos cecs 

no en trobaríem, perquè són de grans profunditats i aquí hi hauria poca pressió i rebentarien. 

f) Les estrelles de mar tenen mecanismes per surar. No, tenen un sistema per desplaçar-se pel fons, 

que és on viuen. 

g) Tots els animals que viuen al mar tenen la mateixa forma perquè es nodreixen i es mouen de la 

mateixa manera. Tenen formes molt variades, perquè es nodreixen de manera molt diferent 

(alguns filtren partícules petites, d’altres mengen algues, d’altres peixos o invertebrats) i es traslladen 

de lloc de forma molt diferent (alguns són allargats i neden, d’altres suren i tenen formes 

arrodonides o irregulars, d’altres estan fixos i són irregulars). 

h)La forma de l’avet és ideal per viure a la selva. No, és ideal per viure a la taigà, perquè la seva 

forma cònica fa que hi rellisqui la neu; en canvi, no serviria per captar la llum entre els grans 

arbres de la selva. 

i) Els animals grimpadors tenen les extremitats posteriors molt llargues. Tenen les extremitats amb 

sistemes de subjecció. 

j) Una adaptació de funcionament del cos dels animals al fred és la capa de greix. L’emigració és 

una adaptació de funcionament.

3. 

Lloc on viu 

Lloc on viu 

Algun animal 

característic 

animals 


del cos 

Molt fred Ós polar Cos molt voluminós 

de color blanc i capa 

de greix 

Amb clima temperat 

i humit 

Qualsevol rosegador Pèl i color de l’entorn 

per camuflar-se una 

mica 

Sabana Lleó Cos musculós i fort 

amb exremitats 

llargues 

Molt humit i càlid 


Fons marí Barretet 

Oceà obert 

Forma del vegetal 

(disposició 

de les branques, 

fulles…) 

Molt fred Forma cònica 

perquè rellisqui 

la neu 

Amb clima 

temperat i humit 

Sequera extrema 

amb poca aigua 

al sòl a molta 

profunditat 

Molt humits 

i càlids durant 

tot l’any 

Alts i amb 

branques disposadeshelicoïdalment 

per aprofitar 

el sol 

Plantes amb 

poques ramificacions 

de la tija 

Gran alçada 

i molta 

frondositat 

Mona Cos lleuger i àgil 

Qualsevol peix: 

sardina, tonyina... 


de l’arrel 

No gaire llarga 

perquè l’aigua 

és superficial 

No gaire llargues 

perquè disposen 

d’aigua suficient 

Arrels poc 

nombroses, però 

molt desenvolupades 

i molt llargues 

No gaire llargues, 

ja que tenen 

molta aigua a disposició 

vegetals 

Closca que el 

recobreix 

i una ventosa 

per enganxar-se 


de les fulles 

Forma d’agulla 

i coriàcia 

Amples i promes, 

ja que no han de 

resistir el fred 

Transformades en 

espines per evitar 

la pèdua d’aigua 

Molt amples 

i amb molts estomes 

per poder fer 

la fotosíntesi 

Cos fusiforme, 

musculós i amb aletes 

ben desenvolupades 


de la tija/tronc 

Gruixuda 

amb recobriment 

espès 

Escorça del tronc 

no gaire gruixuda 

Carnosa i poc 

ramificada, reté 

aigua al seu 

interior 

Amb escorça poc 

gruixuda 

Tipus de 

moviment/nutrició 

i adaptació 

Moviments lents per 

culpa del pes. 

Alimentació omnívora 

i abundant, ja que ha 

de tenir reserves 

Rosega pinyes 

i altres fruits 

i té les dents 

de davant molt 


Carrera, extremitats 

llargues, amb dits dels 

peus acabats en urpes 

Grimpador. Extremitats 

amb sistemes de 

subjecció. Omnívor 

No es desplaça. Boca 

adaptada a la filtració 

de partícules 

Neda ràpidament 

i s’alimenta d’altres 

peixos 

Adaptacions 

de funcionament 

Menys activitat 

durant l’hivern 

Caiguda de 

la fulla 

i disminució 

de l’activitat 

a l’hivern 

Emmagatzematge 

i retenció d’aigua 

al seu interior 

Molta activitat 


Adaptacions 


Hiberna quan 

arriba el fred 

Hiberna quan 

arriba el fred 

Són uns corredors 

excel·lents que detecten 

la presa 

i l’observen 

atentament 

Gran saltador que té 

molta activitat tot 

l’any 

Fixos al fons perquè 

no els arrosseguin 

les onades 

Van en grup 

per ajudar-se 

105

106 

4. 1. Lluitar pel mateix aliment i territori. 2. Simbiosi 

2. No poder viure separat, però sí associat amb un altre. 3. Parasitisme 

3. Beneficiar-se i perjudicar l’altre, sobre el qual viu. 5. Comensalisme 

4. Viure junts i beneficiar-se’n tots dos. 1. Competència 

5. Aprofitar les restes de menjar d’una altra espècie. 4. Mutualisme 

5. El biòtop és l’entorn físic de l’ecosistema. Està constituït pel medi, el substrat i els factors ambientals, 

com la llum, la temperatura, la humitat, la salinitat, la pressió i altres. 

6. a) La vista. Els animals que viuen en llocs on hi ha molta llum desenvolupen ulls molt precisos. En 

canvi, els que viuen en llocs foscos els tenen atrofiats o no en tenen i s’orienten per altres mitjans. 

b) Li haurien de créixer arrels per poder introduir-les al terra i poder absorbir l’aigua i els nutrients. 

A més, no té capacitat per agafar oxigen de l’aire atmosfèric. Moriria per falta d’aquestes 

substàncies. Li caldria un medi aquàtic amb les condicions per poder-hi viure. 

c) Hauria de canviar la forma de la boca i de les dents (no podria mastegar la carn), el tub digestiu, 

la forma de desplaçar-se (perquè hauria de córrer darrere dels conills). No podria produirse 

aquest canvi durant la seva vida: no li poden caure les dents i sortir-li’n de noves, ni canviar la 

forma de les seves potes, etc. 

7. 

Mecànica Química 

Homocromia Homomorfia 

Cripsi Mimetisme 

8. a) Representa una xarxa tròfica en un ecosistema, és a dir, les cadenes tròfiques relacionades entre 

si, perquè un depredador menja més d’una presa i una presa té més d’un depredador. La direcció 

de les fletxes indica com passa la matèria orgànica o aliment. 

b) 1. Herba, cuc, talp, falcó. 

2. Herba, llimac, mallerenga, guineu. 

3. Herba, cuc, granota, colobra, guineu. 

c) supercanívors 

consumidors terciaris 

(colobra, guineu i falcó) 

consumidors secundaris 

(mallerenga, granota i talp) 


(llimac i cuc) 

productors (herba) 

Diferència 

Mecànica: es una part del cos. 

Química: és una substància que s’elabora. 

Homomorfia: imitació del color de l’entorn. 

Homotípia: imitació de la forma de l’entorn. 

Cripsi: passar desapercebut per camuflatge. 

Mimetisme: imitació de coloracions llampants d’una espècie perillosa 

per enganyar els possibles depredadors.

d) Perquè per mantenir la producció del nivell tròfic superior es necessita molta més producció al 

nivell tròfic inferior, ja que una part de la matèria orgànica que s’agafa d’aquest nivell s’utilitza 

per obtenir energia per als processos vitals i no queda emmagatzemada al cos de l’organisme que 

es menja l’anterior. A més, s’han de tenir en compte les restes dels organismes del nivell tròfic 

inferior que no són aprofitades pels éssers vius del nivell tròfic superior. 

e) biomassa = quantitat de matèria orgànica/unitat de superfície. 

biomassa = 15.000 g/500 m 2 = 30 g/m 2 

9. Representa el flux d’energia en un ecosistema. Com entra l’energia, passa d’uns éssers vius als altres 

(8) i s’esgota. A cada nivell tròfic es fa la respiració (5) per extreure energia per als processos vitals 

i es va transformant en calor. Una altra part d’energia queda a les restes (7) i és utilitzada pels descomponedors. 

D’aquesta manera, l’energia s’esgota. Per això els quadres de sota són més petits: 

cada vegada hi ha menys energia emmagatzemada. 

L’energia del sol és captada i transformada pels productors en energia química. Després va passant 

d’uns éssers vius a uns altres amb l’aliment, al llarg de la cadena alimentària, els serveix per créixer 

i fer la resta dels seus processos vitals i es desprèn calor a l’ambient. Els descomponedors utilitzen 

les restes de plantes i animals (fulles caigudes, cadàvers…) per extreure’n l’energia que contenen. 

Un cop ha passat això, l’energia s’ha esgotat, ja que tota l’energia química continguda en la matèria 

orgànica elaborada pels productors s’ha transformat en calor que s’ha dissipat a l’ambient. 

L’energia entra a l’ecosistema en forma d’energia lluminosa que els productors capten i transformen 

en energia química, que queda emmagatzemada en la matèria orgànica elaborada en la fotosíntesi. 

Una part de l’energia continguda en aquesta matèria orgànica és alliberada en la respiració 

dels productors i utilitzada per ells mateixos per als seus processos vitals de manera que es desprèn 

calor al medi; una altra part s’emmagatzema al seu cos, i una altra queda continguda a les restes 

de vegetals que queden a disposició dels descomponedors. 

Els herbívors es mengen els productors, és a dir, l’energia es transfereix amb l’aliment; una part d’aquest 

aliment és utilitzada en la respiració per extreure energia per als seus processos vitals; una 

altra s’utilitza per créixer i s’emmagatzema al cos, i l’altra part forma les restes que van als descomponedors. 

Això es produeix quan un organisme se’n menja un altre, és a dir, quan hi ha una transferència 

d’energia. 

Al final, els descomponedors utilitzen totes les restes d’organismes, fan la respiració, extreuen l’energia 

de la matèria orgànica per als seus processos vitals i es desprèn calor: tota l’energia que havia 

entrat a l’ecosistema s’ha transformat totalment en calor i s’ha esgotat. 

107

108 

6. calor 

5. 

7. 

4. Descomponedor 

Energia química emmagatzemada 

al seu cos. 

Energia lluminosa 

7. 

1. Productor 


al seu cos. 

7. 

6. calor 

6. calor 

6. calor 

8. Alimentació, transferència d’energia. Es produeix per alimentar l’ani mal que es menja l’organisme 

del nivell inferior. 

5. Respiració. Per extreure energia per als processos vitals de l’organisme. 

7. Restes d’organismes (excrements, fulles caigudes, cadàvers, etc.). 

6. Calor que es dissipa a l’ambient. 

8. 

2. Herbívor 


al seu cos. 

3. Carnívor 

8. 


al seu cos. 

5. 

5. 

5.

10. 5. Restes d’organismes 

6. Alimentació 

7. Respiració 

8. Matèria orgànica 

Representa el cicle de la matèria. La matèria inorgànica que agafen els productors és transformada 

en matèria orgànica en la fotosíntesi; una part d’aquesta matèria orgànica és transformada en 

inorgànica (diòxid de carboni i altres) en la respiració dels productors i va a parar al medi; una altra 

part forma el cos dels productors, que serà menjat per un herbívor, i una altra part es troba a les 

restes que passen als descomponedors. Això es repeteix en tots els nivells fins que s’arriba a un consumidor 

terciari que mor i el seu cadàver també queda a disposició dels descomponedors. Finalment, 

els descomponedors en la respiració transformen la matèria orgànica de les restes d’organismes 

en matèria inorgànica que també va al medi. La matèria inorgànica és novament utilitzada pels 

productors. 

1. Productor 

8. matèria orgànica 

6. 

2. Herbívor 


5. 

5. 

6. 

Matèria inorgànica 

7. 

4. Descomponedor 


7. 

5. 

3. Carnívor 


7. 

7. 

109

Continguts de la matèria de Biologia i Geologia

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?