Informe de mesures ambientals compensatòries del projecte ... - Cilma

2009 

Universitat de Girona 

Coordinació: 

Carles Barriocanal i Josep Vila 

Redacció: 

Carles Barriocanal 

Sergi Nuss 

Diego Varga 

Col·laboradors: 

Robert Gelabert 

Àlex Margelí 

Fotografies: 

Carles Barriocanal i Sergi Nuss 

[INFORME DE MESURES AMBIENTALS COMPENSATÒRIES DEL 

PROJECTE DE GASODUCTE MARTORELL-FIGUERES; TRAM 

SANT FELIU DE BUIXALLEU-AVINYONET DE PUIGVENTÓS ] 

[Novembre de 2009.]

U n i v e r s i t a t d e G i r o n a

2009 INFORME DE MESURES AMBIENTALS COMPENSATÒRIES DEL PROJECTE DE GASODUCTE MARTORELL-FIGUERES; TRAM SANT FELIU DE BUIXALLEU-AVINYONET DE PUIGVENTÓS 

ÍNDEX DE CONTINGUTS 

PRESENTACIÓ. - 4 - 

0. ANTECEDENTS I JUSTIFICACIÓ. - 5 - 

1. OBJECTIUS - 6 - 

2. ÀREA D’ESTUDI - 6 - 

2.1 MEDI FÍSIC - 6 - 

2.2 ELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS - 7 - 

3. METODOLOGIA - 9 - 

3.1. SELECCIÓ D’ÀREES TERRITORIALS PER A LA IMPLEMENTACIÓ DE MESURES AMBIENTALS COMPENSATÒRIES. - 10 - 

4. RESULTATS - 12 - 

4.1. CARTOGRAFIA I JUSTIFICACIÓ D’ÀREES SELECCIONADES - 15 - 

4.2. FITXES D’ACTUACIÓ. - 44 - 

5. PRESSUPOST. - 61 - 

6. CONCLUSIONS. - 67 - 

7. AGRAÏMENTS - 68 - 

ANNEX 1. PRESSUPOST DESGLOSSAT: - 69 - 

3- 



PRESENTACIÓ. 

La proliferació d’infraestructures linials i de continus urbanitzats desencadenen 

processos de fragmentació paisatgística, un procés de transformació del territori que 

suposa el trencament d’un hàbitat extens en fragments més petits. Altrament 

aquestes infraestructures lineals, principalment, actuen com a barrera impedint els 

fluxos biològics així com les relacions ecològiques i socials. Per altra banda aquesta 

transformació territorial incideix també de forma directa en el paisatge i molt 

especialment en la seva qualitat escènica. 

Per reduir els efectes ecològics derivats d’aquestes barreres lineals s’han emprat 

sovint obres de drenatge, túnels i altres estructures transversals com viaductes, 

passos inferiors o superiors. L’ús d’aquestes estructures per part de diferents grups 

faunístics es veu condicionat tant per localització com les seves pròpies 

característiques. 

Moltes de les infraestructures lineals s’han ubicat a la perifèria dels espais naturals 

protegits fet que dificulta greument el manteniment dels fluxos biològics i socials 

preexistents. Aquest aïllament pot acabar convertint l’espai natural protegit en un 

espai isolat de la resta d’espais naturals i amb el pas del temps anar perdent una part 

de la riquesa biològica que el caracteritzava. 

Així doncs per fer front als perniciosos efectes ecològics, socials i paisatgístics derivats 

de la fragmentació que poden provocar les infraestructures lineals s’ha encarregat des 

de el CILMA el present estudi que pretén mitigar l’efecte barrera que suposa la 

construcció d’un gasoducte que afecta a un total de 18 municipis gironins. Donat que 

el tipus d’infraestructura que suposa un gasoducte, amb un traçat soterrat, a l’hora 

d’elaborar propostes de restauració de l’impacte de l’obra, s’han incorporat algunes 

que no es situen concretament a la cicatriu que genera la infraestructura però si que 

milloren l’entorn natural proper i per tant la funcionalitat del territori. 

- 4 -- 

Carles Barriocanal, Sergi Nuss, Diego Varga, Josep Vila 

Universitat de Girona 

26 de novembre de 2009. 



0. ANTECEDENTS I JUSTIFICACIÓ. 

Des de el CILMA (Consell d’Iniciatives Local per al Medi Ambient de les comarques de 

Girona) s’ha impulsat l’elaboració d’un informe de mesures ambientals 

compensatòries del projecte de construcció d’un gasoducte quina traça afecta a un 

conjunt de municipis de la província de Girona. L’Institut de Medi Ambient (IMA) de la 

Universitat de Girona ha estat escollit com a entitat per dur a terme aquest informe. 

Les mesures ambientals compensatòries són aquelles que es refereixen als impactes 

ambientals inevitables, els quals no admeten una correcció (qualsevol infraestructura 

lineal) però si una compensació mitjançant altres efectes de signe positiu. Hi ha 

diverses formes de mesures ambientals compensatòries; des de restituir una zona 

humida o un bosc a una zona propera a l’impacte, fins a dur a terme un compensació 

econòmica. 

L’objectiu d’aquest informe és reflectir un conjunt de mesures de restauració 

ambiental, que formaran part de les mesures ambientals compensatòries de les zones 

afectades pel traçat de la infraestructura gasística al seu pas per la província de 

Girona. 

El projecte del gasoducte (proyecto 20060624GAD, Gasoducto Martorell-Figueres 

(Provincias de Barcelona i Girona)) serà executat per l’empresa ENAGAS. Aquest 

projecte s’inclou dins la “Planificación de los sectores de la electricidad y gas 2002- 

2011 (Revisión 2005-2011)” aprovat pel consell de ministres de l’estat espanyol amb 

data de 31 de març de 2006. Aquesta planificació té per objecte el desenvolupament 

de les xarxes de transport dels sistemes elèctric i gasístic, en base als escenaris més 

probables d’evolució de la demanda. 

La infraestructura gasística abasta des de el municipi de Martorell (Baix Llobregat) fins 

a Figueres (Alt Empordà). L’informe de mesures compensatòries avalua el pas del 

gasoducte per les comarques gironines, des de la seva entrada per Sant Feliu de 

Buixalleu (La Selva) fins a Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà), punt final, on, en un 

futur, connectarà amb el futur gasoducte “Figueres – Frontera Francesa”. 

- 5 -- 

L’informe parteix de l’estudi d’impacte ambiental (EIA) amb data d’agost de 2007, que 

va lliurar la consultora IIMA. En aquest EIA s’indiquen un seguit de mesures 

correctores de l’impacte de l’obra: mesures preventives, mesures minimitzadores i 

mesures correctores o restauradores. Aquestes darreres, són les que més poden 

interessar atès que el present informe té per objectiu ampliar aquest aspecte. 

L’EIA proposa un seguit de mesures per a la restauració del sòl com ara la 

descompactació del terreny i la reposició de terra vegetal per tal que les espècies 

vegetals a implantar (després de crear una capa de mulching i procedir a la 

hidrosembra) ho facin amb èxit. També proposa tot un seguit d’actuacions per evitar 

l’erosió i la pèrdua de sòl, especialment en vessants on el risc sigui manifest. Un altre 

aspecte que considera l’EIA és la restauració de cursos fluvials afectats per l’obra; en 

aquest sentit, després de la col•locació del gasoducte per rius i rieres, es suggereix 

que hi hagi un reompliment, amb els materials extrets de la llera, a la zona més 

superficial. Recomanen també la restauració dels marges fent servir també esculleres 

i fent servir geotèxtils durant les obres per tal de que s’eviti l’arrossegament de 

sediments. Finalment, esmenten l’acció de revegetació. Per tal de revegetar el 

terreny, l’EIA proposa la sembra d’un conjunt d’espècies herbàcies i subarbustives i la 

plantació d’arbusts i arbres. Finalment, l’EIA fa esment d’un apartat anomenat “Otras 

Medidas” que introdueix el respecte a la vegetació natural existent com a mesures 

que poden afectar al paisatge. 

Totes aquestes recomanacions també s’han valorat a l’hora de plantejar les mesures 

ambientals compensatòries. 

El resultat final és un informe de caire eminentment pràctic, en el que queden 

paleses, amb la seva valoració econòmica, les mesures de restauració ambiental 

(mesures ambientals compensatòries) adients per a cada un dels àmbits afectats, 

atenent especialment a la connectivitat ecològica. 



1. OBJECTIUS 

Els objectius principals que es deriven del present estudi queden resumits en primer 

lloc per: 

- Realitzar una sèrie de propostes que conformaran les mesures ambientals 

compensatòries derivades de la construcció d’una infraestructura gasistica que 

afectarà a un conjunt de municipis de la província de Girona. 

I en segon lloc, a partir de l’anàlisi del territori afectat per l’obra, mitjançant l’ús de 

sistemes d’informació geogràfica i treball de camp, per tal de definir quins punts del 

territori afectat compleixen un seguit de requisits per la intervenció de millora socioambiental 

: 

- Detallar les diferents actuacions de mesures ambientals compensatòries per tal 

de millorar i garantir la connectivitat multifuncional entre espais naturals, àrees 

sensibles i/o d’interès i ordenació, correcció i millora de l’ús públic dels diversos 

elements de l’entorn. 

2. ÀREA D’ESTUDI 

2.1 Medi Físic 

La infraestructura gasistica té un recorregut de 164,2 quilòmetres (de Martorell al Baix 

Llobregat fins a Figueres a l’Alt Empordà). A la província de Girona, on gairebé el 

traçat té 80 quilòmetres, l’infraestrucutura travessa un total de 18 municipis que 

comprenen quatre comarques: La Selva, El Gironès, El Pla de l’Estany i l’Alt Empordà. 

La Selva 

La diversitat del medi físic de la Selva permet distingir tres sectors respecte a les grans 

unitats geogràfiques i paisatgístiques que conformen la comarca: la Serralada 

Prelitoral, la depressió de la Selva i la Serralada Litoral. La Serralada Prelitoral, 

comprèn la major part del massís de les Guilleries i la part més oriental del Montseny. 

- 6 -- 

La segona unitat correspon a la depressió de la Selva, que es troba encaixada entre les 

serralades Prelitoral i Litoral i es caracteritza per ser un sector predominantment 

planer però amb suaus ondulacions. La darrera unitat és la de la Serralada Litoral, que 

s’estén des del puig de Cadiretes fins a la desembocadura de la Tordera, comprèn la 

part més occidental de la Costa. Les conques del Ter i de la Tordera corresponen als 

dos rius principals de la comarca, formen altres dues subunitats amb entitat pròpia: el 

passadís de la Tordera, encaixat entre el Montseny el Montnegre i la vall del Ter. La 

comarca de la Selva inclou hàbitats molt variats, que van des dels massissos 

muntanyosos prelitorals com el Montseny, Collsacabra i Guilleries, fins a conreus, 

zones humides, platges i penya-segats litorals. 

El Gironès 

El Gironès conforma una comarca petita situada just al llindar entre dues planes 

importants: l’Empordà i la Depressió Pre-litoral. A la vegada, la comarca queda 

escanyada entre dos sistemes orogràfics, el Transversal i el Mediterrani. El sistema 

Transversal, de materials eocènics, accidenta el quadrant NW del Gironès, tot 

enllaçant-lo amb la Garrotxa i el Pla de l’Estany. El sistema Mediterrani fa que la 

comarca sigui accidentada cap a Migjorn. La Serralada Pre-litoral hi és representada 

pels estreps nord-orientals de les Guilleries. La Serralada Litoral dóna al Gironès un 

relleu accidentat a llevant de l’Onyar amb les Gavarres. La comarca forma part de la 

conca del Ter i dels seus afluents. El Ter l’atravessa de SW a NE i forma junt amb 

l’Onyar (un dels seus afluents), un sistema hidrogràfic que actua de gran col·lector 

comarcal. Per la banda esquerra el Ter rep les aigües de Rocacorba i de gran part del 

pla de Banyoles. Per la dreta rep principalment l’aportació de l’Onyar. 

Biogeogràficament es distingeix la part meridional i la part septentrional. La part 

meridional, caracteritzada per la presència de sòls sense calç, és una continuació de la 

Selva, dominada per sureres i pi pinyer. Per la seva banda, l’àrea septentrional, 

bàsicament terrenys calcaris, estaria dominada per alzinar amb marfull, però a 

l’actualitat trobem pinedes. 



L’Alt Empordà 

L’Empordà és una plana d’enfonsament, limitada al nord per les serres pirinenques de 

l’Albera i de Rodes, al sud pel massís de les Gavarres, a l’oest pels relleus orientals de 

la Garrotxa i a l’est pel mar Mediterrani. Al mig de la plana s’enlaira, prop de la costa, 

el massís del Montgrí que divideix la plana empordanesa en l’Alt i el Baix Empordà. La 

formació d’aquesta fosa tectònica subsident és a causa d’una tectònica de distensió 

nèogena que va afectar al litoral mediterrani català i que va originar les depressions 

del Rosselló, la Selva, Vallès-Penedès, Valls-Reus i Baix Ebre. 

La comarca de l’Alt Empordà està situada, en bona part, en una depressió tectònica 

reblerta de sediments plio-quaternaris, que s’enfonsa d’oest a est com a conseqüència 

d’un conjunt de falles graonades de direcció NW-SE , que determinen un conjunt de 

blocs, essent el Bassegoda, el més elevat. Morfològicament, la conca de l’Alt Empordà 

es troba limitada al nord per les serres de les Alberes, al sud pel Montgrí a l’oest per 

l’alta Garrotxa i a l’est pel Mediterrani. Aquesta presenta una orientació NW-SE. Els 

materials de rebliment de la conca corresponen als períodes miocè i pliocè, marins i 

continentals. La xarxa hidrogràfica de la comarca disposa de dues conques: la del 

Fluvià i la de la Muga, amb un traçat de ponent a llevant que recullen les aigües del 

Pirineu oriental i del Subpirineu. A causa de la seva situació i les seves dimensions, la 

comarca de l’Alt Empordà presenta una gran diversitat d’ambients naturals, la qual 

cosa ha afavorit la disposició d’un bon nombre d’espais naturals protegits (27.4% del 

territori). Es poden trobat tot tipus d’ecosistemes: des de alzinars i suredes a rouredes 

i fagedes, passant per vegetació de ribera i comunitats de maresmes, així com les 

pertanyents als penya-segats (Cap de Creus) i la línia litoral. 

El Pla de l’Estany 

Morfològicament la comarca del Pla de l’Estany es pot dividir en tres unitats 

diferenciades. Per una banda, al sector occidental, es situen els relleus més enlairats i 

que representen l’acabament oriental del sistema transversal, aquí se situen els punts 

més elevats de la comarca i els desnivells més pronunciats. Trobem un conjunt de 

turons i suaus i valls pocs encaixades i relleus poc significatius que conformen, al 

sector oriental, el Terraprim d’Empordà, modelat en materials que en la seva major 

- 7 -- 

part són del pliocè. Finalment, a la franja central, es troba un àmbit força planer que 

correspon a la conca lacustre de Banyoles-Besalú, conca reblerta amb materials plio- 

quaternaris. La hidrologia del Pla de l’Estany té el seu màxim exponent en l’estany de 

Banyoles. No hi ha cap riu important que neixi dins dels límits de la comarca. El 

territori és dividit en dues grans conques hidrogràfiques: a la part oest i nord, les 

aigües vessen al Fluvià; la resta drenen al Ter, fora dels límits comarcals. Cal destacar, 

dels afluents del Ter, el Terri; riu de cabal modest però constant. Biogeogràficament 

és una comarca eminentment forestal en la que els boscos ocupen aproximadament 

el 50% del territori. És la pineda de pi blanc la formació més abundosa. La singularitat 

biogeogràfica, però, ve donada per la seva conca lacustre (un estany de grans 

dimensions, petits estanyols i surgències), el que ha fomentat la presència d’hàbitats 

de zones humides. 

2.2 Els espais naturals protegits 

El traçat del gasoducte travessa, o es troba proper, diversos espais naturals protegits 

inclosos al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) i alguns d’ells també a la Xarxa Natura 

2000 (LIC). Aquest aspecte és significatiu i s’ha valorat especialment a l’hora de 

seleccionar les àrees territorials per a la implementació de les mesures ambientals 

compensatòries. De nord a sud trobaríem, quant al PEIN: 

Riera de Santa Coloma 

Zona humida de l’àmbit de la conca de la Tordera amb una extensió de 56 hectàrees 

que afecta a quatre municipis: Fogars de la Selva, Maçanet de la Selva, Massanes i 

Riudarenes). Espai caracteritzat per la presència de boscos de ribera (gatelledes, 

omedes, salzedes i vernedes) en un bon estat de conservació i amb una significativa 

fauna associada. Destaca la presència del lliri de neu (Galanthus nivalis), el marcòlic 

(Lilium martagon), i Anemone nemorosa i Anemone ranunculoides. 

Estanys de Sils 

Àrea de gairebé 400 hectàrees que abraça els municipis de Caldes de Malavella, 

Maçanet de la Selva i Sils. Aquest espai forma part d’un sistema lacustre 



extremadament interessant pel fet que s’hi troba una flora i una fauna d’ambients 

aquàtics i higròfils, actualment rars dins del món mediterrani. Tot i la seva reduïda 

extensió actual, es tracta d’una de les poques zones humides interiors de Catalunya. 

Es reparteix entre tres municipis: Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva i Sils. El 

paisatge dominant són les comunitats riberals en forma de boscos mixtos de verns, 

freixes, aurons, oms, avellaners, etc.; els prats de dall, comunitats de llenties d’aiguaci 

i herbassars de ciperàcies i juncàcies. Quant a la fauna més interessant hi destaquen 

les aus. Entre d’altres espècies, en destaquen quatre ànecs: ànec collverd, xarxet 

comú, xarrasclet i ànec cullerot. També ressalta l’herpetofauna de l’espai, com la 

tortuga d’aigua o, més rarament, el tritó palmat i el tritó jaspiat. 

Turons de Maçanet 

S’estenen a través de Maçanet de la Selva i Riudarenes. Es tracta d’un conjunt de 

turons granítics i de roques eruptives bàsiques, amb un predomini de la vegetació de 

les sureres i l’alzinar litoral, sovint substituïts per bruguerars amb peus de pins i suros. 

El més interessant, però, són les roure des de roure martinenc que es localitzen als 

obacs i fondals, destacant la roureda de roure africà. Pel que fa a la fauna, tot i ser un 

territori força fragmentat acull animals adaptats als diferents tipus de vegetació 

esmentats. 

Reserva Natural Parcial “Riera d’Arbúcies – Hostalric” 

Àmbit de 10 km 2 , als municipis d’Hostalric i Sant Feliu de Buixalleu, que disposa d’una 

vegetació de ribera en un bon estat de conservació i que es va protegir per a la 

preservació de la llúdriga (Lutra lutra) segons indica el Decret 12/1987 del 12 de març 

per a la protecció d’espècies animals en perill de desaparició a Catalunya. Aquesta 

RNP forma part del PEIN “Riera d’Arbúcies” de 100 hectàrees i articulat al voltant de la 

riera. 

LIC ES511007 “Riu i Estanys de la Tordera” 

Correspon a un testimoni relictual d’antigues zones humides i al seu interior es poden 

trobar un notable presència d’espècies d’amfibis i rèptils així com d’espècies de fauna 

- 8 -- 

invertebrada. Tenen una superfície de 254 hectàrees. Destaca la presència de la 

tortuga d’estany (Emys orbicularis). 

LIC i ZEPA “Estany de Sils – Riera de Santa Coloma” 

Veure la descripció del PEIN Estanys de Sils. 

LIC ES5120011 “Riberes del Baix Ter” 

Àmbit del tram baix del Ter amb una important presència de boscos i marges de ribera 

que actuen com a refugi àrea de nidificació de fauna de zones humides i de ribera. 

Tenen una superfície de 1.217 hectàrees. Destaca la presència de la tortuga d’estany 

(Emys orbicularis). 

LIC ES5120020 “Riu Llémena” 

Espai de 194 hectàrees que actua com a corredor del Ter pel Gironès. Es tracta d’un 

riu de terra baixa i muntanya mitjana amb presència de boscos de ribera i altres 

forests mediterrànies com els alzinars, les suredes i les pinedes. Destaca la presència 

del barb de muntanya (Barbus meridionalis), la llúdriga (Lutra lutra) i diverses espècies 

de rat penats com ara el rat penat d’orelles dentades (Myotis emarginatus). 

LIC ES5120023 “Rieres de Xucla i Riudelleques” 

Rieres mediterrànies de terra baixa amb una significativa presència de la verneda i 

altres arbres de ribera del Alno-Padion. Destaca la presència del barb de muntanya 

(Barbus meridionalis). El conjunt de l’espai LIC fa 51,3 hectàrees. 

LIC ES5120021 “Riu Fluvià” 

Àmbit fluvial de 1.256 hectàrees que ressegueix el riu Fluvià a través de 25 municipis 

per les comarques de la Garrotxa, Pla de l’Estany i Alt Empordà. Destaca la presència 

de peixos com la saboga (Alosa fallax) i el barb de muntanya (Barbus meridionalis), 

rèptils com la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i mamífers com la llúdriga (Lutra 



lutra) i diverses espècies de rat penats com el rat penat de peus grans (Myotis 

capaccinii). 

3. METODOLOGIA 

L’Informe de mesures ambientals compensatòries al Projecte de gasoducte Martorell- 

Figueres; tram Fogars de Tordera-Avinyonet de Puigventós s’ha desenvolupat 

mitjançant la tècnica d’anàlisi cartogràfica digital anomenada superposició ponderada, 

i l’acompanyament de treball de camp. 

La superposició ponderada (weighted overlay) és una eina que ofereix el programari 

de sistemes d’informació geogràfica (SIG) ArcMap 9.2. Consisteix en el creuament de 

diversos fitxers de mapes en format d’imatge (o ràster) a fi i efecte de detectar 

aquelles zones del territori que concentren una major quantitat d’atributs per a la 

realització o exclusió de determinades activitats a projectar. 

Així doncs, per dur a terme una superposició ponderada cal en primer lloc seleccionar 

els factors analitzar i en conseqüència quines bases d’informació geogràfica 

s’introduiran a l’eina. Avui dia es pot accedir a una gran quantitat de cartografia digital 

sectorial, per aquest motiu és un pas clau en el disseny del treball establir les capes 

que realment tenen interès i descartar-ne d’altres, per tal de generar una anàlisi 

interpretable i consistent envers els objectius del projecte. 

El segon pas de la metodologia és la preparació de la cartografia per a la realització de 

la superposició. Això consisteix en, d’una banda, transformar bases d’informació de 

tipus vectorial a ràster i, de l’altra, reclassificar totes les capes d’imatge (les que ja ho 

són en origen i les obtingudes a partir de les vectorials) a fi i efecte de donar a cada 

punt del territori un valor d’aptitud envers l’actuació a desenvolupar. 

La cartografia vectorial classifica els elements en forma de polígons de diferents 

mides. Mitjançant la rasterització aquests polígons es transformen a píxels o parcel·les 

de territori (de mida definida per l’usuari, p.ex. 100mX100m). El resultat d’aquest 

procés és una quadrícula en la qual cada requadre correspon a l’ús del sòl recollit en el 

polígon de territori anterior. En efecte la rasterització significa una simplificació, ja que 

- 9 -- 

segons la mida de la parcel·la s’arribarà a reproduir amb major o menor fidelitat la 

irregularitat del contorn de cada polígon de les capes vectorials prèvies. 

La reclassificació posterior significa assignar a cada parcel·la un valor d’aptitud en 

relació a la qüestió a analitzar amb la superposició. Així, per exemple, una capa d’usos 

del sòl que inicialment pot tenir 15 classes, es pot redibuixar en forma d’una 

quadrícula de només 3 nivells d’aptitud, si així es considera que queda reflectida la 

importància de cada tipus d’ús davant els objectius del treball. 

Un cop es disposa de totes les capes en format ràster i amb una categorització de les 

diferents variables (en forma de requadres amb valor propi i de mida coneguda) es 

procedeix a la superposició ponderada. Això consisteix a introduir totes les capes a 

analitzar en un algoritme que calcula i dibuixa els píxels que acumulen major nombre 

d’atributs d’alt valor (i viceversa) segons allò que consta a cada capa per separat. No 

obstant, la superposició ponderada no és simplement una suma dels valors de les 

parcel·les. Amb aquesta eina se li defineix a l’algoritme una categorització de les 

capes, per tal que l’anàlisi es faci donant major o menor importància a cadascuna en 

funció del tipus d’elements territorials respectius. Per exemple, es pot diferenciar que 

la capa de Xarxa Natura 2000 sigui més valuosa que la capa d’usos del sòl, de manera 

que el resultat de la superposició primi les parcel·les amb valor elevat de Xarxa Natura 

2000 alhora d’identificar zones d’elevada sensibilitat/interès. 

El producte final és un mapa que gradua, mitjançant una escala automàtica, la 

rellevància de cada requadre de territori respecte l’objecte de l’anàlisi. Per una 

interpretació simplificada si s’escau l’usuari pot reduir el nombre de graus, com és el 

cas del present treball en què s’han establert 5 nivells; des de la màxima aptitud d’una 

àrea per a la generació de mesures ambientals compensatòries, a la mínima. 

A continuació s’exposa el procediment desenvolupat pel cas concret del present 

treball. 



3.1. Selecció d’àrees territorials per a la implementació de mesures 

ambientals compensatòries. 

En la superposició ponderada per a la implementació de mesures ambientals 

compensatòries del Projecte de gasoducte Martorell-Figueres, tram Fogars de 

Tordera-Avinyonet de Puigventós s’han utilitzat 8 capes d’informació geogràfica. La 

taula a continuació reprodueix les variables analitzades: 

Capa Font Any Escala 

Hàbitats d’Interès 

Comunitari 

DMAH i ICC 2006 1:50.000 

Espais Naturals DMAH, Associació Naturalistes de Girona i La 

COPA, SCCL. 

2009 1:25.000 

Xarxa Natura 2000 DMAH 2009 1:50.000 

Aqüífers protegits DMAH 1998 1:50.000 

Zones Humides DMAH 2009 1:5.000 

Patrimoni geològic DMAH 2006 1:50.000 

Xarxa Fluvial ACA 2004 1:50.000 

Cobertes del Sòl CREAF(UAB)-DMAH 2001 1:25.000 

Buffer Elaboració pròpia 2009 1:25.000 

Es pot considerar que s’han analitzat massa elements de medi natural i/o obviat capes 

que discriminin altres atributs territorials. No obstant, amb la base d’usos del sòl ja 

s’han considerat tots els elements d’artificialització del territori, de cara a fer aflorar 

zones conflictives. Paral·lelament el treball ha incorporat una selecció de topònims a 

partir topografia 1:50.000 de l’ICC, amb l’objectiu de relacionar les zones d’actuació 

amb ítems territorials de valor patrimonial, històric, d’ús públic... Finalment el treball 

de camp ha dut a afinar l’àmbit concret d’intervenció, a partir de la detecció 

d’aspectes que només es poden observar correctament sobre el terreny. Com es 

podrà veure als resultats, diverses actuacions són en llocs on tradicionalment s’hi 

desenvolupen activitats socials, així com emplaçaments particularment estratègics des 

del punt de vista de la connectivitat ecològica i la cohesió paisatgística del territori. 

- 10 

-- 

Entrant detall del tractament digital, totes les capes emprades són originàriament en 

format vectorial i han rebut un procediment de rasterització i reclassificació. Aquest 

procés ha estat pràcticament idèntic per totes les bases, per tal d’estandaritzar les 

unitats d’informació de l’anàlisi i potenciar l’element de ponderació de l’eina de 

superposició (a l’hora de generar les zonificacions d’aptitud). En la transformació a 

imatge s’han generat píxels de 5m per 5m de costat, excepte només amb cursos 

hídrics. Per a la reclassificació s’han seleccionat les categories rellevants des del punt 

de vista de la conservació del territori , el patrimoni natural i la biodiversitat i se’ls ha 

otorgat un valor d’1, mentre que per les demés categories un valor de 10, 100 i/o 

1000 segons el número i característiques. Aquest és particular el cas de les capes 

Cobertes del Sòl i Buffer. 

Tot seguit s’explicquen els tractaments realitzats. 

Hàbitats d’Interès Comunitari Prioritari: 

Aquesta base procedeix de la cartografia d’Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC), que es 

classifiquen en “prioritaris” i “no prioritaris”. A fi i efecte de ressaltar aquelles zones 

del territori que específicament tenen HIC Prioritari, és a dir aquells que gaudeixen 

d’un major valor ecològic i regulació de conservació a nivell europeu, s’ha creat un 

ràster amb cel·les de 25m 2 i s’han reclassificat els valors segons segueix: 

Classe Valor 

Hàbitat d’Interès Comunitari Prioritari 1 (màxim) 

Resta del territori 100 

S’ha optat per no diferenciar els HIC no prioritaris, en tant les demés àrees de valor 

territorial són reflectides amb major especificitat per les demés bases emprades. 

Espais Naturals: 

Aquesta base procedeix de la integració de la cartografia dels espais inclosos al Pla 

d’Espais d’Interès Natural de Catalunya, amb les àrees delimitades en el Catàleg 

d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les Comarques Gironines, elaborat per 



l’Associació Naturalistes de Girona i La COPA, SCCL, per encàrrec de la Diputació de 

Girona. Aquesta darrera delimita àrees de valor natural i espais d’interès connector 

fora de l’àmbit del PEIN. Per destacar aquests tres tipus d’espais s’ha fet una 

rasterització en cel·les de 25m 2 i la següent reclassificació: 

Classe Valor 

Espais Naturals (PEIN, Espais Naturals CCGG, Connectors) 1 (màxim) 

Resta del Territori 100 

Xarxa Natura 2000 / Aqüífers Protegits / Zones Humides / Patrimoni Geològic: 

Aquestes quatre capes de cartografia s’han tractat de la mateixa manera, ja que 

cadascuna només conté dos tipus d’informació rellevant per a l’anàlisi de 

superposició: àrea inclosa en la categoria / àrea exclosa de la categoria. D’aquesta 

manera s’han reclassificat les bases en cel·les de 25m 2 i en dues classes: 

Classe Valor 

Xarxa Natura 2000/ Aqüífer Protegit / Zona Humida / Patr. Geològic 1 (màxim) 


Xarxa Fluvial: 

La xarxa fluvial atès és una informació en forma de línies, ha estat necessari generar 

una àrea d’influència al voltant, a fi i efecte que l’anàlisi inclogui els ecosistemes de 

ribera i franges inundables. Per aquest motiu la capa ràster generada s’ha delimitat en 

cel·les de 25m*25m , cobrint doncs una extensió major a l’estríctament ocupada per 

alguns cursos fluvials. Malgrat tot, el treball de camp posterior ha determinat la 

delimitació real de les actuacions. 

Classe Valor 

Xarxa Fluvial 1 (màxim) 


- 11 

-- 

Cobertes i Usos del Sòl: 

Aquesta base classifica el tipus d’aprofitament o substracte del territori: sòl urbà, 

carreteres, masses d’aigua, boscos densos, diferents tipus de conreus, etc. Amb 

l’objectiu de fer una selecció acurada s’han reclassifat les cobertes en 4 categories: 1 

(màxim); 10; 100 i 1000 (mínim). 

Classe Valor 

Aigua continental, Bosc d'escleròfil·les, Bosquines i prats, Bosc de caducifolis, 

Vegetació de zones humides 

1 (màxim) 

Bosc d'aciculifolis, Zones cremades, Sòl amb vegetació escassa 10 

Conreus herbacis de secà Conreus herbacis de regadiu, 100 

Infraestructures viàries, Urbanitzacions, Zones industrials i comercials, Nuclis 

urbans 

Buffer: 

1.000 

La capa d’elaboració pròpia Buffer ha servit per a la integració de la variable distància 

respecte del projecte de traçat del gasoducte. L’objectiu d’aquest proceiment ha estat 

prioritzar la proximitat de les zones d’actuació a la traça. Així s’han generat 4 nivells 

d’entorn d’influència (fins a 500m, fins a 1.000m, fins a 1.500m i més de 1.500m) i 

s’han incorporat a la superposició ponderada amb un pes del 20% . Això significa que 

en el creuament dels 8 valors de cada parcel·la analitzada, la importància de la 

distància envers la infraestructura representa una cinquena part del resultat final. La 

finalitat d’aquest plantejament ha estat visibilitzar àrees prop del gasoducte que 

podran millorar ambientalment si s’hi actua. 

Un cop fet tot el procés de tractament de la cartografia s’ha procedit a la generació 

del weighted overlay. Tal com s’ha explicat abans això ha significat fer una ponderació 

de la importància de les capes unes respecte les altres aplicant un factor percenutal. 



Base cartogràfica Valor % 

Hàbitats d’Interès Comunitari 10% 

Espais Naturals 10% 

Xarxa Natura 2000 15% 

Aqüífers protegits 5% 

Zones Humides 15% 

Patrimoni geològic 5% 

Xarxa Fluvial 15% 

Cobertes del Sòl 5% 

Buffer 20% 

Total 100% 

A l’apartat 4.1. es poden veure els resultats en forma de mapes del procés de 

superposició ponderada. El resultat és un nou valor per cada píxel o cel·la. Tal com es 

desprèn de la metolodolodia emprada, les cel·les amb valor més baix són aquelles 

amb una major concentració d’elements d’interès i per tant prioritàries de cada les 

mesures ambientals compensatòries. Com s’ha exposat abans per simplificar la 

interpretació s’han estructurat els resultats 5 categories d’aptitud: màxima; alta; 

mitjana, baixa; mínima. Gairebé totes les actuacions es proposen en zones d’aptitiud 

màxima o alta. 

4. RESULTATS 

Els apartats 4.1. i 4.2. presenten els resultats d’aquest treball. Són dos blocs de 

documentació cartogràfica i descriptiva sobre les actuacions ambientals 

compensatòries al Projecte de gasoducte Martorell - Figueres; tram Sant Feliu de 

Buixalleu – Avinyonet de Puigventós. 

L’apartat 4.1. ofereix els mapes de selecció de les zones d’actuació, i mapes 

complementaris que mostren els atributs territorials que han la tria motivat de l’àrea 

(mitjançant la tècnica del weigthed overlay; veure apartat 3. Metodologia). 

L’apartat 4.2. desenvolupa en forma de fitxes les propostes de mesures ambientals 

compensatòries, incorporant una representació cartogràfica de l’àmbit, extensió i 

- 12 

-- 

certs elements de les propostes, a partir d’ortofotomapa capturat del sistema de 

visualització i consulta de cartografia online Hipermapa (DPTOP). 

En total, per tant, s’han seleccionat 42 zones d’actuació entre el procediment SIG i el 

treball de camp. Amb tot, arran de l’exploració in situ de les àrees s’ha optat per 

descartar d’entrada 6 punts. I, així mateix, per facilitar la identificació de prioritats en 

el procés d’establiment d’acords amb ENAGAS, s’ha procedit a categoritzar l’interès de 

cada àrea. En conseqüència es genera el següent resum d’actuacions: 

Prioritat Singular Alta Mitja Baixa Descartada Total 

Actuacions 4 17 8 7 6 42 

Percentatge 10% 40% 19% 17% 14% 100% 

Cost (€) 696.268,50 1.521.800,50 402.336,00 241.370,00 0 2.861.775,00 

% Cost Total 24,33% 53,18% 14,06% 8,43% 0% 100% 

Tanmateix, la classificació per concepte d’actuació ha quedat configurat de la següent 

manera: 

Concepte Actuacions Percentatge Cost % Cost Total 

Connectivitat ecològica 16 38% 1.1137.021,50 39,73% 

Conservació Biodiversitat 8 19% 931.732,50 32,55% 

Conservació Boscos 2 5% 60.800,00 2,12% 

Millora Ecosistemes Aquàtics 4 10% 514.806,00 17,99% 

Ús públic 6 14% 217.415,00 7,60% 

Descartat 6 14% 0 0% 

Total 42 100% 2.861.775,00 100% 

Finalment, aclarir que el número d’actuacions per municipi s’ha definit per un doble 

criteri: abast de les zones d’aptitud màxima i alta, i superfície municipal afectada pel 

gasoducte. 

La taula a continuació desenvolupa de manera sintètica les actuacions i les seves 

característiques. Cal assenyalar que entre els aspectes destacats s’especefica si 

l’actuació té lloc en un “espai d’interès natural” o un “espai d’interès connector” del 

Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les Comarques Gironines, promogut 

per la Diputació de Girona. 



Municipi Actuació Nom Actuació Concepte Cost (€) Prioritat Catàleg Descripció de l'actuació 

AVP 1 Bosc de Mas Blach Conservació Boscos i Ús públic 16.800,00 Mitja Espai Natural Tasques de conservació forestal durant un període de 10 anys. 

Avinyonet 

Puigventós 

AVP 2 

AVP 3 

Riu Manol 

Meandre del Manol 

Conservació Biodiversitat i Millora dels 

Ecosistemes aquàtics i Ús Públic 

Connectivitat, Biodiversitat i Ús públic 

64.056,00 

18.975,00 

Singular 

Alta 

Connector 

Connector 

Creació d'un intinerari naturalístic adaptat per a discapacitats. Aprofundir el llit fluvial fins el nivell 

freàtic per fomentar el mateniment d’un mínima làmina d’aigua permanent. 

Creació d'un intinerari naturalístic adaptat per a discapacitats. Un aparcament per a 10 vehicles al 

sector AVP3A. 

BOR 1 Pas Inferior Connectivitat social i ecològica 40.162,50 Alta 

Connector 

Reforestació de marges dels camins marcats. Realització d’acords de custòdia amb el municipi i els 

propietaris dels terrenys per 10 anys. 

Borrassà BOR 2 Riera d’Àlguema Connectivitat, Biodiversitat i Ús públic 66.340,00 Alta 

Connector 

Arranjament d'un sender a la Riera d'Àlguema. Eliminació de vegetació al·lòctona i neteja de la 

riera. Realització d’acords de custòdia amb el municipi i els propietaris dels terrenys per 10 anys. 

BOR 3 

Boscos de Mas Oliva i 

Mas Tupiner 

Connectivitat ecològica 166.000,00 Alta 

Espai Natural 

Compra de les finques i cessió de la gestió al DMAH. Tasques de reforestació per a crear un bosc 

madur a llarg termini. 

PON 1 Torre de l’Àngel Equipament d’ús públic 73.640,00 Alta 

Espai Natural 

Obres d’arranjament del camí d’accés a la Torre de l’Àngel. Un aparcament per a 10 vehicles. 

Tasques de conservació forestal. 

Pontós PON 2 Riera de Santa Anna --- --- Descartat Connector 

PON 3 Riu Fluvià Connectivitat, Biodiversitat i Ús públic 139.612,50 Singular 

Connector 

Realització i finançament d’un acord de custòdia de 10 anys amb l’ACA, el Consorci del Fluvià i una 

entitat naturalista. Construcció d’una pont-passera de fusta per a bicicletes. 

Elaboració i desenvolupament d'un pla de conservació. Eliminació de vegetació al·lòctona. 

VIL 1 Riu Fluvià Connectivitat, Biodiversitat i Ús públic 84.600,00 Singular 

Conservació del medi natural de la llúdriga. Execució d'actuacions puntuals com la construcció 

Connector d'una aula de natura o un observatori de fauna. 

VIL 2 Boscos de Sant Baldiri Conservació Boscos 44.000,00 Baixa 

Connector 

Patrocini per un període de 10 anys d’activitats de gestió forestal realitzades per l’ADF. Obertura 

d'un espai lliure al voltant de l'ermita de St. Baldiri. 

Vilademuls 

Cornellà del 

Terri 

Palol de 

Revardit 

VIL 3 Riera Cassinyola Connectivitat i Biodiversitat 40.500,00 Alta 

- 13 

-- 

Espai Natural 

VIL 4 Riera Cinyana --- Descartat Connector 

VIL 5 Riera de la Farga Biodiversitat i Ús Públic 66.400,00 Mitja 

COR 1 Riu Terri Connectivitat i Biodiversitat 57.944,00 Alta 

PAL 1 Torrent de Riudellots Connectivitat ecològica 30.375,00 Alta 

PAL 2 Torrent de Can Comas Biodiversitat i Ús Públic 26.000,00 Baixa 

Connector 

Connector 

Connector 

Espai Natural 

Realitzar un acord de custòdia amb l’ACA, els muncipis afectats i una entitat naturalista durant 10 

anys. Actuacions de reforestació complementàries arran de l’impacte de les obres del TAV al curs 

fluvial 

Elaboració i patrocini per un període de 10 anys d’un pla de gestió forestal. Creació d’una llacuna 

amb reforestació perimetral. Obrir un tram de 150m de sender al bosc situat al peu de l’Ermita de 

Sant Mer. 

Eliminació de plantes al·lòctones. Preparació d’un pla de manteniment preventiu durant 5 anys. 

Construcció de pous pel reg dels camps adjacents al riu. Revegetació de marges amb boscos de 

ribera. 

Desbrossament i condicionament dels dos marges del pas de fauna per tal que compleixi l’objectiu 

de connexió. Plantament d’espècies arbòries de boscos de ribera. 

Finançament d’un acord de custòdia per a la conservació d’una àrea de d’1,75Ha de bosc de ribera. 

Crear una activitat educativa amb l'escola de Palol de Revardit per a donar a conèixer l'estat 

ambiental d'aquest punt. 


Crear una activitat educativa amb l'escola de St. Gregori per a donar a conèixer l'estat ambiental 

d'aquest punt. 

SAG 1 Torrent Riudelleques Biodiversitat i Ús Públic 26.000,00 Baixa 

Sant Gregori SAG 2 Castell de Cartellà --- -- Descartat 

Espai Natural 

Espai Natural 

SAG 3 

Aiguabarreig Ter- 

Llémena 

Connectivitat i Biodiversitat 196.000,00 Alta 

Connector 

Adquisició de les finques que es troben dins l'àmbit i cessió de la seva gestió a entitats públiques i 

naturalistes de la zona. Finançament d’un pla de custòdia per un període de 10 anys que inclogui 

tasques de manteniment de l'entorn forestal i el seu hàbitat. 

Salt SAL 1 Aiguabarreig Ter- Connectivitat i Biodiversitat 

Alta Connector Adquisició de les finques que es troben dins l'àmbit i cessió de la seva gestió a entitats públiques i 

Llémena 

284.000,00 

naturalistes de la zona. Finançament d’un Pla de Custòdia per un període de 10 anys que inclogui 

tasques de manteniment de l'entorn forestal i el seu hàbitat. 

Bescanó BES 1 Riera d’en Muç Connectivitat ecològica 

Baixa Adquisició i posterior finançament d’accions de neteja i conservació durant 10 anys dels boscos de 

90.720,00 

ribera adjacents al polígon industrial de Montfullà. Patrocini d’un pla de conservació dels recs entre 

la Riera d’en Muç i la Sèquia Monar. 



Municipi Actuació Nom Actuació Concepte Cost (€) Prioritat Catàleg Descripció de l'actuació 

Vilablareix 

Aiguaviva 

Riudellots de la 

Selva 

Caldes de 

Malavella 

VIB 1 

Vilobí d’Onyar VDO 1 

Sils 

Maçanet de la 

Selva 

Maçanet- 

Fogars 

Hostalric- 

Fogars de 

Tordera 

St Feliu B., St. 

Celoni 

Hostalric, Sant 

Feliu Buixalleu 

- Fogars 

Barranc de Can 

Castanyer 

Connectivitat ecològica 17.000,00 Baixa 

VIB 2 Riu Masrocs Connectivitat ecològica 89.976,00 Mitja 

AIG 1 Torrent de Can Garrofa Connectivitat ecològica 78.000,00 Mitja 

AIG 2 Riera de la Torre Connectivitat ecològica 27.080,00 Alta 

RIU 1 Torrent Calderó Connectivitat ecològica 28.280,00 Mitja 

CAL 1 Riu Onyar Connectivitat ecològica 138.000,00 Alta 

Riu Onyar i Torrent de 

Bagastrà 


SILS 1 Mas Segador -- -- Descartat 

SILS 2 Riera Belladona Conservació Biodiversitat 49.800,00 Alta 

- 14 

-- 

Connector 

Connectorl 

Connector 

Connector 

SILS 3 Rec Clar i Riera de Pins Connectivitat i Biodiversitat 102.000,00 Alta 

Connector 

MAÇ 1A Riera Torderola -- -- Descartat Connector 

MAÇ 1B Riera Torderola Connectivitat ecològica 15.584,00 Alta 

MAÇ 2 Mas Altaba --- -- Descartat 

MAÇ 3 Meandre de la Tordera Conservació Biodiversitat 21.800,00 Mitja 

TOR 1 Ermita de Fogars Ús Públic 6.400,00 Baixa 

TOR 2 

Aiguabarreig Riera Santa 

Coloma-La Tordera 

TOR 3 Torrent de Sant Jacint 


Conservació Biodiversitat i Millora dels 

Ecosistemes aquàtics 

408.000,00 Singular 

TOR 4 Sector Industrial Millora dels Ecosistemes aquàtics 31.250,00 Baixa 

TOR 5 Les Llobateres Conservació Biodiversitat i Ús Públic 89.580,00 Mitja 

ÀMBIT 

TORDERA 

Àmbit general La 


Millora dels Ecosistemes Aquàtics 11.500,00 Mitja 

Connector 

Adquisició i conservació durant 10 anys d'una part del bosc i la riera a la zona del barranc de Can 

Castanyer. 

Adquisició de terreny rústic i cessió d'aquest a l'ACA o entitat conservacionista per a fer tasques de 

manteniment durant 10 anys. Arranjar el pas inferior de Riu (per sota l’AP7). 

Patrocinar la reforestació en l’àmbit paral·lel a l’AP7. Finançament de les tasques de conservació de 

la zona durant un període de 10 anys. 

Patrocinar la reforestació en l’àmbit paral·lel a l’AP7. Finançament de les tasques de conservació de 

la zona durant un període de 10 anys. 

Plantació de bosc mixte mediterrani/ribera. Finançament de les tasques de conservació de la zona 

durant un període de 10 anys. 

Potenciar el bosc de ribera de galeria al sector de l’Onyar posant especial atenció a les zones on hi 

ha infraestructures. Finançament de les tasques de conservació de la zona durant un període de 10 

anys. 

Potenciar el bosc de ribera de galeria al sector entre l’Onyar i el Torrent de Bagastrà posant especial 

atenció a les zones on hi ha infraestructures. Finançament de les tasques de conservació de la zona 

durant un període de 10 anys. 

Rebaix al llit de la riera d’aproximadament 15 m 3 . Seguiment científic i manteniment de la zona 

durant 10 anys. Creació d’una zona de rebaix de 0,5 hectàrees de superfície ( per a afavorir la 

biodiversitat de la zona). Plantació d’arbres de ribera en baixa densitat. 

Plantació d’arbres de ribera en baixa densitat per tal que la fisonomia sigui d’un bosc esclarissat. 

Finançament de les tasques de conservació de la zona durant un període de 10 anys. 

Ampliar la massa forestal als voltants de la Torderola amb boscos de ribera. Finançament de les 

tasques de conservació de la zona durant un període de 10 anys. 

Catàleg Plantació d’arbres de ribera en baixa densitat per tal de crear una bosquina humida. Finançament 

de les tasques de conservació de la zona durant un període de 10 anys. 

Construcció d'una àrea de picnic (200 m²) i arranjament / construcció de zona d'aparcament (200 

Connector m²). 

Plantació d’arbres de ribera en baixa densitat per tal de crear una bosquina humida. Finançament 

Connector de les tasques de conservació de la zona durant un període de 10 anys. 

Creació d’un sistema de depuració terciari amb plantació de canyís. Finançament de les tasques de 

Connector conservació de la zona durant un període de 10 anys. 

Creació d’un rebaix a la llera del riu per tal que es pugui mantenir un cert nivell d’aigua a l’estiu. 

Retirar la passera. Finançament de les tasques de conservació de la zona durant un període de 10 

Espai Natural anys. 

Construcció d'un talús amb vegetació de ribera. Construcció d’una àrea d’aparcament limitada amb 

Espai Natural tanca texana. 

Connector Neteja manual de residus i deixalles de la llera i posterior gestió a un abocador autoritzat. 



- 15 

-- 

4.1. CARTOGRAFIA I JUSTIFICACIÓ D’ÀREES SELECCIONADES 



C.A.1. CARTOGRAFIA D’ÀREES SELECCIONADES: AVINYONET DE PUIGVENTÓS 

AVP 2A 

AVP 2B 

AVP 3B 

JUSTIFICACIÓ: 

AVP 1: La zona destaca per la presència d’un hàbitat d’interès comunitari prioritari (HICP); prats mediterranis rics en flora anual basòfila, que el projecte de gasoducte travessa pel bellmig. Tanmateix la massa boscosa de 

suro i alzinar és interessant per se. 

AVP 2 i AVP3: El riu Manol consta com a zona de presència permanent de llúdriga o gairebé segons l’estudi de monitorització Otter Survey. L’existència de làmines d’aigua durant tot l’any i per tant de peix, pràcticament 

assegura l’activitat de llúdriga a la zona del meandre (AVP 3). Així mateix és destacable com a hàbitat d’espinós (Gasterosteus aculeatus) i per l’ornitofauna del conjunt (ocells de canyissar: picampall, boscarla 

mostatxuda); biodiversitat que es podria potenciar mitjançant actuacions a la zona AVP 2. D’altra banda tot el sector està delimitat com a connector ecològic a nivell de les Comarques Gironines (a banda i banda de l’A26), 

i hi ha sectors amb HICP prats mediterranis rics en flora anual basòfila i comunitats halòfiles amb sòls d’humitat molt flucutant. 

- 16 

-- 

AVP 1 

AVP 3A 

LLEGENDA 

!( ACTUACIÓ 

GASODUCTE 

Municipis 

Xarxa Fluvial 

Carreteres Principals 

TAV 

#I Arbres Monunmentals 

PRIORITARI 

Hàbitat Comunitari Prioritari 

Xarxa Natura 2000 

Sòl Urbanitzable 

Urbà / Artificial 

Límit Comarcal 

APTITUD TERRITORIAL 

Màxima 

Alta 

Mitjana 

Baixa 

Mínima 

SELECCIÓ ELEM. TERR. 

Nucli 

!³ Ermita 

!Y Patrimoni Històric 

!¯ Turó / Cim 

!± Plana Agrícola 

Ï Bosc 

!m Estany / Bassa 

!k Xarxa Fluvial / Rec 



M.D.1. MAPA DESCRIPTIU D’ATRIBUTS TERRITORIALS: AVINYONET DE PUGVENTÓS 

LLEGENDA 

!( ACTUACIONS COMPENSATÒRIES 

GASODUCTE 

MUNICIPIS 

Xarxa Fluvial 


TAV 

Hàbitats d'Interès Comunitari Prioritari 

Aiguamolls calcaris amb mansega (Cladium mariscus) 

Basses i tolls temporers mediterranis 

Comunitats halòfiles dels sòls d'humitat molt fluctuant 

Dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre 


Llacunes litorals 

Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) 

Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) 

- 17 

-- 

Espais d'aigües continentals 

Espais de muntanya interior 

Espais de muntanya litoral 

Espais de plana agrícola 

Espais d'Interès Natural i Connector 

Pla d'Espais d'Interès Natural 

Espai d'Interès Natural de les Comarques Gironines 

Conector 



C.A.2. CARTOGRAFIA D’ÀREES SELECCIONADES: BORRASSÀ 

BOR 2 


BOR 1: Punt seleccionat a partir del treball de camp. La construcció de la variant de Borrassà ha deixat un pas inferior en caixó a potenciar com a pas de fauna i itinerari per mitjans no motoritzats en direcció Nord-Sud. 

BOR 2: La Riera d’Àlguema destaca per l’existència d’espinós (Gasterosteus aculeatus) i com a connector ecològic a nivell de les CCGG. Així mateix les aigües permanents indiquen alta possiblitat de presència de llúdriga 

segons l’estudi Otter Survey. També és singular la massa de lloreda de ribera que s’hi ha constituït. 

BOR 3: La zona dels boscos de Mas Tupiner i Mas Oliva té valor natural i territorial estratègic, per la proximitat a l’eix d’infraestructures i la potencial continuïtat forestal a banda i banda de l’A2, per tant com a connector 

ecològic i paisatgístic en direcció Est-Oest. 

BOR 1 

BOR 3 

- 18 

-- 

LLEGENDA 

!( ACTUACIÓ 

GASODUCTE 

Municipis 

Xarxa Fluvial 


TAV 


PRIORITARI 







Màxima 

Alta 

Mitjana 

Baixa 

Mínima 


Nucli 

!³ Ermita 




Ï Bosc 





M.D.2. MAPA DESCRIPTIU D’ATRIBUTS TERRITORIALS: BORRASSÀ 

LLEGENDA 

!( 

ACTUACIONS COMPENSATÒRIES 

GASODUCTE 

MUNICIPIS 

Xarxa Fluvial 


TAV 










- 19 

-- 








Conector 



C.A.3. CARTOGRAFIA D’ÀREES SELECCIONADES: PONTÓS 

PON 3 


PON 1: L’àmbit de la Torre de l’Àngel té particular interès com a zona d’ús públic pel domini paisatgístic que ofereix la torre. Tanmateix la zona és assenyalada com a HIC llacunes litorals, si bé aquest extrem no s’ha pogut 

constrastar amb el treball de camp. Per últim el sector comprèn una massa forestal que s’estén més enllà de l’A2 i el TAV, per tant té interès estratègic per a la connectivitat faunística i paisatgística. 

PON 2: Sector destacat per l’HIC llacunes litorals, si bé el treball de camp no ha permès detectar aquest atributs. S’ha optat per descartar actuacions en aquesta zona. 

PON 3: Sector integrat a la Xarxa Natura 2000 (XN) del Riu Fluvià. Àrea de molt alt valor ecològic per la presència permanent de llúdriga, espinós i el peix en perill Salaria fluviatilis (babosa de riu). També ornitofauna 

amenaçada (picampall, boscarla mostatxuda). Tanmateix àrea amb molt de potencial per a la realització d’activitats educatives i de recerca naturalísta. 

- 20 

-- 

PON 2 

PON 1 

LLEGENDA 

!( ACTUACIÓ 

GASODUCTE 

Municipis 

Xarxa Fluvial 


TAV 


PRIORITARI 







Màxima 

Alta 

Mitjana 

Baixa 

Mínima 


Nucli 

!³ Ermita 




Ï Bosc 





M.D.3. MAPA DESCRIPTIU D’ATRIBUTS TERRITORIALS: PONTÓS 

LLEGENDA 

!( 


GASODUCTE 

MUNICIPIS 

Xarxa Fluvial 


TAV 










- 21 

-- 








Conector 



C.A.4. CARTOGRAFIA D’ÀREES SELECCIONADES: VILADEMULS NORD 

VIL 1 

VIL 2 


VIL 1: Sector integrat a la Xarxa Natura 2000 (XN) del Riu Fluvià. Àrea de molt alt valor ecològic per la presència permanent de llúdriga, espinós i el peix en perill Salaria fluviatilis (babosa de riu). També ornitofauna 

amenaçada (picampall, boscarla mostatxuda). Tanmateix àrea amb molt d’interès per a la realització d’activitats turístiques, educatives i de recerca, amb un potencial equipament a la central de Can Perpinyà i un mirador 

de visuals impactants. 

VIL 2: El treball de camp ha portat a desplaçar la zona d’actuació als boscos de Sant Baldiri, a fi i efecte d’impulsar una gestió forestal sostenible i ús públic associat a l’ermita, la qual es troba situada al cim d’un puig. 

VIL 3: La zona de la riera Cassinyola presenta espècies en perill com Unio elongatus (musclo de riu), formacions geològiques singulars (balmes de precipitació travertínica), aigües permanents, i en conjunt uns ecosistemes 

de ribera de molt valor ecològic. Actuacions en aquest àmbit poden tenir una rellevància simbòlica per l’impacte de les obres del TAV al curs de la riera. 

- 22 

-- 

VIL 3 

LLEGENDA 

!( ACTUACIÓ 

GASODUCTE 

Municipis 

Xarxa Fluvial 


TAV 


PRIORITARI 







Màxima 

Alta 

Mitjana 

Baixa 

Mínima 


Nucli 

!³ Ermita 




Ï Bosc 





M.D.4. MAPA DESCRIPTIU D’ATRIBUTS TERRITORIALS: VILADEMULS NORD 

LLEGENDA 

!( 


GASODUCTE 

MUNICIPIS 

Xarxa Fluvial 


TAV 










- 23 

-- 








Conector 



C.A.5. CARTOGRAFIA D’ÀREES SELECCIONADES: VILADEMULS SUD 

VIL 5 


VIL 4: L’àmbit de la Riera Cinyana ha quedat inclòs fruit de la seva condició de connector ecològic de les CCGG. No obstant, l’elevat aïllament de la zona i les mesures correctores de l’impacte del gasoducte i el TAV 

recomanen destinar esforços complementaris en altres punts, de manera que s’ha descartat realitzar-hi propostes d’intervenció. 

VIL 5: Aquest àmbit té valor com a connector ecològic, però també per a l’ús públic degut la proximitat de l’ermita de Sant Mer de molta tradició en l’entorn. El sector està en obres per a la construcció del TAV, si bé en 

forma de grans viaductes, de manera que les mesures hauran d’anar adreçades a conservació d’hàbitats i promoció de la biodiviersitat. 

- 24 

-- 

VIL 4 

LLEGENDA 

!( ACTUACIÓ 

GASODUCTE 

Municipis 

Xarxa Fluvial 


TAV 


PRIORITARI 







Màxima 

Alta 

Mitjana 

Baixa 

Mínima 


Nucli 

!³ Ermita 




Ï Bosc 





M.D.5. MAPA DESCRIPTIU D’ATRIBUTS TERRITORIALS: VILADEMULS SUD 

LLEGENDA 

!( 


GASODUCTE 

MUNICIPIS 

Xarxa Fluvial 


TAV 










- 25 

-- 








Conector 



C.A.6. CARTOGRAFIA D’ÀREES SELECCIONADES: CORNELLÀ DEL TERRI 


COR 1: El Riu Terri és d’alt valor ecoògic per se, atès és el desguaç natural de les aigües de l’EIN Zona lacustre de Banyoles cap a la conca del Ter. Així mateix fa un rol estratègic de connector ecològic entre aquestes dues 

àrees de la XN. L’impuls d’actuacions de conservació i millora dels hàbitats en el Terri permetrà progressar cap a una restauració de la qualitat de la biodiversitat, força afectada tan per espècies invasores com per 

problemàtiques de qualitat de l’aigua. En aquest sentit és un àmbit potencial d’establiment de la llúdriga que cal reforçar. 

- 26 

-- 

COR 1 

LLEGENDA 

!( ACTUACIÓ 

GASODUCTE 

Municipis 

Xarxa Fluvial 


TAV 


PRIORITARI 







Màxima 

Alta 

Mitjana 

Baixa 

Mínima 


Nucli 

!³ Ermita 




Ï Bosc 





M.D.6. MAPA DESCRIPTIU D’ATRIBUTS TERRITORIALS: CORNELLÀ DEL TERRI 

LLEGENDA 

!( 


GASODUCTE 

MUNICIPIS 

Xarxa Fluvial 


TAV 










- 27 

-- 








Conector 



C.A.7. CARTOGRAFIA D’ÀREES SELECCIONADES: PALOL DE REVARDIT 

PAL 2 


PAL 1: Àmbit d’interès estratègic per a la connectivitat ecològica Est-Oest (entre els espais XN Muntanyes de Rocacorba i Riu Ter) al llarg de la gran barrera que suposa la carretera desdoblada C66, funció que realitza de 

manera precària el Torrent de Riudellots, degut l’entubament d’aquesta per sota la infraestructura. Intervencions per millorar aquest pas natural poden millorar significativament la permeabilitat per a la fauna. Tanmateix 

el sector és molt pròxim a l’HICP Vernedes i altres boscos de ribera, les quals es poden beneficiar d’actuacions al curs de la riera. 

PAL 2: Els torrents de Can Comes i Riudelleques (SAG 1) són destacatats sectors de l’HIC Vernedes i altres boscos de ribera. Són isolades amb amenaces principalment en forma de risc d’incendis. Les actuacions oportunes 

s’adreçaran a la gestió forestal sostenible. 

- 28 

-- 

PAL 1 

LLEGENDA 

!( ACTUACIÓ 

GASODUCTE 

Municipis 

Xarxa Fluvial 


TAV 


PRIORITARI 







Màxima 

Alta 

Mitjana 

Baixa 

Mínima 


Nucli 

!³ Ermita 




Ï Bosc 





M.D.7. MAPA DESCRIPTIU D’ATRIBUTS TERRITORIALS: PALOL DE REVARDIT 

LLEGENDA 

!( 


GASODUCTE 

MUNICIPIS 

Xarxa Fluvial 


TAV 










- 29 

-- 








Conector 



C.A.8. CARTOGRAFIA D’ÀREES SELECCIONADES: SANT GREGORI 

SAG 3 

SAG 1 


SAG 1: Els torrents de Can Comes (PAL 2) i Riudelleques són destacatats sectors de l’HIC Vernedes i altres boscos de ribera. Són isolades amb amenaces principalment en forma de risc d’incendis. Les actuacions oportunes 

s’adreçaran a la gestió forestal sostenible. 

SAG 2:Zona de valor com a Espai d’interès natural de les Comarques Gironines. Té potencial interès a nivell d’ús públic i educatiu arran de la proximtat d’escoles i equipaments. No obstant s’ha optat per descartar la 

intervenció en aquest punt per prioritzar els esforços en zones de major valor ecològic. 

SAG 3: L’Aiguabarreig Ter-Llémena és un espai de molt valor integrat a la XN. S’hi ha detectat presència de llúdriga, malgrat mostra un estat de degradació que recomana inversions en conservació i restauració ecològica. 

Forma una única unitat junt amb SAL 1. 

SAG 2 

- 30 

-- 

LLEGENDA 

!( ACTUACIÓ 

GASODUCTE 

Municipis 

Xarxa Fluvial 


TAV 


PRIORITARI 







Màxima 

Alta 

Mitjana 

Baixa 

Mínima 


Nucli 

!³ Ermita 




Ï Bosc 





M.D.8. MAPA DESCRIPTIU D’ATRIBUTS TERRITORIALS: SANT GREGORI 

LLEGENDA 

!( 


GASODUCTE 

MUNICIPIS 

Xarxa Fluvial 


TAV 










- 31 

-- 








Conector 



C.A.9. CARTOGRAFIA D’ÀREES SELECCIONADES: SALT-BESCANÓ-VILABLAREIX 


SAL 1: L’Aiguabarreig Ter-Llémena és un espai de molt valor integrat a la XN (Riu Llémena i Riberes del Baix Ter). S’hi ha detectat presència de llúdriga, malgrat mostra un estat de degradació que recomana inversions en 

conservació i restauració ecològica. Forma una única unitat junt amb SAG 3. 

BES 1: La Riera d’en Muç no destaca a nivell regional. No obstant conforma un connector entre sectors interiors i el Ter, per l’espai XN (Riberes del Baix Ter) de les Hortes i Deveses de Salt. 

VIB 1, VIB 2: Rieres i recs poc destacats a nivell regional, però d’interès en la connectitat ecològica cap els sectors del Ter i l’Onyar. Amb tot no es poden considerar zones prioritàries d’actuació en el conjunt de l’àmbit 

d’estudi. 

- 32 

-- 

LLEGENDA 

!( ACTUACIÓ 

GASODUCTE 

Municipis 

Xarxa Fluvial 


TAV 


PRIORITARI 







Màxima 

Alta 

Mitjana 

Baixa 

Mínima 


Nucli 

!³ Ermita 




Ï Bosc 





M.D.9. MAPA DESCRIPTIU D’ATRIBUTS TERRITORIALS: SALT-BESCANÓ-VILABLAREIX 

LLEGENDA 

!( 


GASODUCTE 

MUNICIPIS 

Xarxa Fluvial 


TAV 










- 33 

-- 








Conector 



C.A.10. CARTOGRAFIA D’ÀREES SELECCIONADES: AIGUAVIVA 

AIG 2 


AIG 1, AIG 2: Sectors destacats a escala de CCGG com a connectors entre l’interior i el litoral gironí. S’ha desplaçat la zona d’AIG 1 per a concentrar les actuacions en dos torrents que travessen l’AP7, a fi i efecte de 

fomentar els fluxes de fauna. Amb tot també és d’interès un espai de XN Espais de plana agrícola delimitat a AIG 1, conformat per boscos de roure martinenc i sureda, el qual podria ser objecte d’una gestió adreçada a la 

constitució de bosc madur. 

- 34 

-- 

AIG 1 

LLEGENDA 

!( ACTUACIÓ 

GASODUCTE 

Municipis 

Xarxa Fluvial 


TAV 


PRIORITARI 







Màxima 

Alta 

Mitjana 

Baixa 

Mínima 


Nucli 

!³ Ermita 




Ï Bosc 





M.D.10. MAPA DESCRIPTIU D’ATRIBUTS TERRITORIALS: AIGUAVIVA 

LLEGENDA 

!( 


GASODUCTE 

MUNICIPIS 

Xarxa Fluvial 


TAV 










- 35 

-- 








Conector 



C.A.11. CARTOGRAFIA D’ÀREES SELECCIONADES: RIUDELLOTS DE LA SELVA-VILOBÍ D’ONYAR-CALDES DE MALAVELLA 

VDO 1 


RIU 1-CAL 1-VDO 1: Aquests són tres sectors importants per la conservació de la connectivitat ecològica Est-Oest. Malgrat no destaquen en la cartografia d’espais d’interès natural de les CCGG, tenen valor estratègic per 

l’alt grau de fragmentació per infraestructures que es concentra en el conjunt de les 3 zones assenyalades. Seran interessants actuacions per millorar els hàbitats a banda i banda de les vies de comunicació, a fi i efecte 

que la qualitat dels mateixos sigui un mecanisme de reforçament de les estructures de permeabilitat de les infraestructures ja existents. 

- 36 

-- 

CAL 1 

RIU 1 

LLEGENDA 

!( ACTUACIÓ 

GASODUCTE 

Municipis 

Xarxa Fluvial 


TAV 


PRIORITARI 







Màxima 

Alta 

Mitjana 

Baixa 

Mínima 


Nucli 

!³ Ermita 




Ï Bosc 





M.D.11. MAPA DESCRIPTIU D’ATRIBUTS TERRITORIALS: RIUDELLOTS DE LA SELVA-VILOBÍ D’ONYAR-CALDES DE MALAVELLA 

LLEGENDA 

!( 


GASODUCTE 

MUNICIPIS 

Xarxa Fluvial 


TAV 










- 37 

-- 








Conector 



C.A.12. CARTOGRAFIA D’ÀREES SELECCIONADES: SILS 


SIL 1, SILS 2A, SILS 2B I SILS3. Sectors importants de zones humides amb gestió activa especialment a l’estany de Sils que ja ha rebut finançament per dur a terme la restauració i la gestió de l’estany durant el període 

1998-2001 (LIFE-NATURA). La riera de Vallcanera és un dels principals tributaris de l’estany i presenta una qualitat ambiental força bona atesa la diversitat d’espècies que es detecten. A la vegada, a la banda sud-est de 

l’estany, es localitzen la riera de Pins i el Reclar, que també formen part del sistema dels estanys de Sils. En tots aquests indrets aquàtics relacionats amb l’estany es proposen millores del medi per al manteniment de la 

biodiversitat com és la creació de refugis aquàtics per a la fauna, així com la plantació de boscos de ribera barrejats amb prats de dall. 

- 38 

-- 

LLEGENDA 

!( ACTUACIÓ 

GASODUCTE 

Municipis 

Xarxa Fluvial 


TAV 


PRIORITARI 







Màxima 

Alta 

Mitjana 

Baixa 

Mínima 


Nucli 

!³ Ermita 




Ï Bosc 





M.D.12. MAPA DESCRIPTIU D’ATRIBUTS TERRITORIALS: SILS 

LLEGENDA 

!( 


GASODUCTE 

MUNICIPIS 

Xarxa Fluvial 


TAV 










- 39 

-- 








Conector 



C.A.13. CARTOGRAFIA D’ÀREES SELECCIONADES: MAÇANET DE LA SELVA 

TOR 1 

MAÇ 3 

MAÇ 2 


MAÇ1B, MAÇ3. Àmbits aquàtics de la Tordera i la Torderola, aquesta darrera es troba inserida en l’espai natural Turons de Maçanet. Donat que els rius i rieres actuen com a connectors, en aquests indrets cal potenciar el 

bosc de ribera allà on s’ha perdut o degradat, com és el cas dels passos per sota de les infraestructures lineals. Tanmateix cal actuar en àrees on els eixos de comunicacions es trobin molt propers a aquests sistemes 

hídrics. Tot i que es planteja una actuació a la Tordera, aquest riu cal tractar-lo des d’un punt de vista global. 

- 40 

-- 

MAÇ 1 

LLEGENDA 

!( ACTUACIÓ 

GASODUCTE 

Municipis 

Xarxa Fluvial 


TAV 


PRIORITARI 







Màxima 

Alta 

Mitjana 

Baixa 

Mínima 


Nucli 

!³ Ermita 




Ï Bosc 





M.D.13. MAPA DESCRIPTIU D’ATRIBUTS TERRITORIALS:MAÇANET DE LA SELVA 

LLEGENDA 

!( 


GASODUCTE 

MUNICIPIS 

Xarxa Fluvial 


TAV 










- 41 

-- 








Conector 



C.A.14. CARTOGRAFIA D’ÀREES SELECCIONADES: HOSTALRIC-FOGARS DE TORDERA-SANT FELIU DE BUIXALLEU 


TOR2, TOR3, TOR4, TOR5. Gran àrea que engloba a tres municipis i en els que la Tordera és l’eix vertebrador. A banda del mateix riu, les seves riberes tenen un gran valor ecològic especialment a la banda sud, que encara 

no ha estat urbanitzada ni modificada com la nord. Cal actuar en el conjunt de la Tordera, reforçant el bosc de ribera per tal de crear àrees de bosquines humides i potenciar la fauna aquàtica. Tanmateix, la millora de la 

qualitat de l’aigua que les petites rieres tributen a la Tordera, milloraran la qualitat ambiental del riu. La creació d’aiguamolls de depuració potenciarà aquesta millora. De la mateixa manera, el desmantellament de 

antigues passeres i la creació de refugis de fauna aquàtica, milloraran notablement l’entorn natural. En aquesta zona hi ha hagut una actuació en quant a la creació de zones humides: Les Llobateres. Es tracta d’un 

projecte de creació d’una zona humida a partir de la restauració d’una gravera. El projecte encara necessita finançament per acabar-se i es podria recolzar la seva finalització. Finalment cal una actuació significativa de la 

llera de la Tordera al seu pas per aquesta zona, doncs ha acumulat un munt de deixalles, essent bona part abocaments il·legals de restes d’obres. 

- 42 

-- 

LLEGENDA 

!( ACTUACIÓ 

GASODUCTE 

Municipis 

Xarxa Fluvial 


TAV 


PRIORITARI 







Màxima 

Alta 

Mitjana 

Baixa 

Mínima 


Nucli 

!³ Ermita 




Ï Bosc 





M.D.14. MAPA DESCRIPTIU D’ATRIBUTS TERRITORIALS:HOSTALRIC-FOGARS DE TORDERA-SANT FELIU DE BUIXALLEU 

LLEGENDA 

!( 


GASODUCTE 

MUNICIPIS 

Xarxa Fluvial 


TAV 










- 43 

-- 








Conector 



- 44 

-- 

4.2. FITXES D’ACTUACIÓ. 



FITXA D’ACTUACIONS: AVINYONET DE PUIGVENTÓS 

AVP 1: Bosc de Mas Blanch 

AVP 2: Vista del Manol 

- 45 

-- 

AVP1: Bosc de Mas Blanch 

Descripció: 7,5Ha de bosc d’alzinar i sureda 

Actuació: Finançar un acord de custòdia amb el propietari i l’ADF per a la realització de tasques de 

conservació forestals durant un període de 10 anys. 

Observacions: Bosc amenaçat de fragmentació a causa del projecte de desdoblament de l’A26. 

AVP2: Riu Manol 

Descripició: Àmbit de dues actuacions en les proximitats del nucli d’Avinyonet de Puigventós. 

AVP 2A: Itinerari adaptat 1 

Descripció: itinteri naturalístic d’uns 200m des de l’ajuntament adaptat per a discapacitacions. 

Actuacions: instal·lació de panells i senyalística; arranjament camí per a cadires de rodes; instal·lació 

passera de fusta amb barana d’uns 50m; construcció de hide semicircular damunt penya-segat de 

5m de longitud de paret I 3 d’alt, de bruc i amb paviment de fusta. 

Observacions: possible conflicte administratiu per presència de línia elèctrica en el recorregut. AVP 

AVP 2B: Sistema de llacunes 

Descripció: aprofitar 3 zones naturals d’aiguamoll temporani per crear un sistema de llacunes 

permanents que reforci la vàlua ecològica i la biodiversitat del meandre del Manol (aigües avall) i el 

fluxe de la fauna pel curs del riu. 

Actuacions: Aprofundiment del llit fluvial fins el nivell freàtic per fomentar el mateniment d’un 

mínima lamina d’aigua (1.745m 2 ). Replantació de vegetació palustre (595m). 

Observacions: Avaluar la idoneïtat de les actuacions amb l’ACA. Complementàriament estudiar el 

pretractament i derivació d’aigües residuals urbanes per aquest sistema de llacunes. // Actuació 

interessant en el marc d’un Pla integral de custòdia del meandre del Manol, junt amb ADP3. 

AVP 3: Meandre del Manol 

Descripció: Àmbit de dues subactuacions en l’entorn del meandre del Manol. 

AVP 3A: Itinerari adaptat 2 

Descripció: itinerari naturalístic d’uns 110m des de l’aparcament adaptat per a discapacitats. 

Actuacions: creació d’aparcament per a 10 vehicles; instal·lació de panell; adaptació camí i passera 

de fusta pel marge del riu; instal·lació hide linial fet de paret de bruc de 3m d’alçada i 5 de longitud. 

Observacions: Actuació molt interessant a integrar amb ADP 2. 

AVP 3B: Itinerari 

Descripció: itinerari naturalístic de 165m. 

Actuacions: Instal·lació de panell a l’inici; arranjament sender; construcció hide linial (4m de llarg i 3 

d’alt). Actuacions periòdiques de gestió de la vegetació. 

Observacions: Cal establir acords amb l’ACA i amb els titulars dels horts que travessa el sender. 

Possible conflicte amb aquests per presència de deixalles i mobiliari i/o per una captació d’aigua 

(subterrània) molt aprop a la zona del hide. No aptre per discapacitats o aparcament. 

AVP 3: Meandre del Manol 

AVP 2A 

AVP 2B 

AVP 3B 

Mapa d’aptitud territorial per a mesures compensatories 

AVP 1 

AVP 3A 



FITXA D’ACTUACIONS: BORRASSÀ 

BOR 1: Pas Inferior 

BOR 2: Riera d’Àlguema 

- 46 

-- 

BOR 1: Pas Inferior 

Descripció: Creació d’un connector ecològic de 0,8 Ha. 

Actuacions: Reforestació de marges dels camins marcats (765m aprox.; camí de la Resclosa i carretera 

de Borassà a Creixell). Acció amb objectiu de constituir un corredor forestal pel pas de fauna entre els 

boscos de Les Serres al Sud i la zona anomenada El Pujo a l’extrem Nord-Est, on s’hi ubica una bassa. 

Aprofitament d’un pas inferior en forma de calaix situat a l’encreuament d’aquestes vies amb la variant 

de Borrassà. Realització d’acords de custòdia amb el municipi i els propietaris dels terrenys per a la 

implementació d’aquestes actuacions per un període de 10 anys, a fi i efecte de fer tasques de 

conservació i manteniment de la vegetació replantada i la bassa. 

Observacions: es desconeix l’estat actual de la bassa i si requereix intervencions complementàries. 

BOR 2: Riera d’Àlguema 

Descripció: Creació d’un itinerari naturalístic i mesures de conservación de la Riera d’Àlguema. 

Actuacions: Arranjament i prolongació d’un sender ja existent a la Riera d’Àlguema. Instal·lació de 

panell informatiu a l’inici de l’itinerari situat a la passallís Est de la Riera. Col·locació de passera de fusta 

amb barana al llarg del sender en un tram de 210m. Obertura de sender des del punt final de la passera 

fins al passallís Oest de la Riera (300m) amb col·locació de barana de fusta i si s’escau passadís i/o 

escales en trams dificultosos. 

Actuacions d’eliminació de vegetació al·lòctona i neteja de la Riera al llarg de les 2,5Ha delimitades. 

Realització d’un acord de custòdia amb l’ACA i l’Ajuntament per a l’execució i manteniment de les 

mesures de conservació –de la Riera i els equipaments- durant un període de 10 anys. 

Observacions: Avaluar l’interès ecològic de substituir les obres de drenatge existents als passallisos de 

la Riera, atès el seu escàs diàmetre (50cm aprox). 

BOR 3: Boscos de Mas Oliva i Mas Tupiner 

Descripció: Actuació a cavall dels municipis de Borrassà i Pontós. Adquisició i conservació de 20Ha de 

finques forestals i rústiques. Zona forestal d’interès estratègic per la continuïtat de masses arbrades a 

banda i banda de 3 infraestructures (TAV, AP7 i A2) molt pròximes entre elles. 

Actuacions: Compra de les finques i cessió de la gestió (mitjançant conveni) al DMAH. Execució de 

tasques reforestació a fi i efecte de conformar un bosc madur a llarg termini. Objectiu: aconseguir una 

massa densa i alta en tota l’àrea per afavorir la mobilitat de fauna a ambudes bandes de l’eix viari. 

Observacions: Actuació en la qual es podrien involucrar les empreses concessionàries del TAV, AP7 i de 

les obres de desdobalment de l’A2, per tal d’incrementar el finançament necessari i la durada del 

conveni de gestió forestal. També a fi i efecte de realitzar actuacions de permeabilització 

complementàries (pas de fauna inferior, túnel fals) tal com contempla el CILMA. L’Àrea s’ha seleccionat 

fruit del treball de camp, ja que no correspon de forma precisa amb la cartografia d’aptitud territorial. 

BOR 3: Boscos de Mas Oliva 

BOR 2 


BOR 3 

BOR 1 



FITXA D’ACTUACIONS: PONTÓS 

PON 1: Torre de l’Àngel 

PON 1: Vista des de la Torre de l’Àngel 

- 47 

-- 

PON 1: Torre de l’Àngel 

Descripció: Arranjament d’accessos i creació d’equipament d’interpretació del paisatge a la Torre de 

l’Àngel 

Actuació: Obres d’rranjament del camí d’accés a la Torre de l’Àngel (335m) incloent la creació d’un 

petit aparcament per a 10 cotxes al peu de l’edifici, i senyalística d’indicació al desviament d’accés 

des de la pista principal. Instal·lació d’escales, passera i barana de fusta des de l’aparcament fins la 

porta de la Torre. A l’interior de la Torre muntatge de panells anti-bandàlics d’interpretació del 

paisatge al llarg de la barana de la planta superior. A l’entorn instal·lació de 3 taules de pícnic amb 

banc i punt d’abocament d’escombraries. Finançament de tasques de conservació forestal dels 

8.250m2 de bosc on s’ubica, incloent l’ADF i l’Ajuntament. 

Observacions: S’han detectat restes de foc a terra a l’interior de la Torre. Caldrà estudiar amb 

l’Ajuntament vies per evitar riscos. 

PON 2: Rec de Santa Anna 

Observacions: Fruit del treball de camp s’ha optat per descartar preliminarment aquesta zona 

d’actuació. 

PON 3: Meandre del Fluvià 

Descripció: Conservació d’hàbitat i adequació a l’ús públic. 

Actuacions: Realització i finançament d’un acord de custòdia de 10 anys amb l’ACA, el Consorci del 

Fluvià i una entitat naturalista per a la conservació de l’àrea de 8,25 Ha delimitada, amb l’objectiu 

de millorar l’hàbitat de la llúdriga. Instal·lació d’un hide linial de paret de bruc de 5m de longitud i 3 

d’alçada. Construcció d’una pont-passera de fusta de 165m amb barana per al pas de bicicletes, 

cavalls i vianats; col·locació de pilones per prevenir trànsit motoritzat. Incloure a l’acord de custòdia 

finançament per a la resposició de la passera si és afectada per avingudes. 

Observacions: Cal avaluar juntament amb l’ACA la viabilitat ecològica de la instal·lació del pontpassera. 

L’Actuació s’emplaça a cavall dels municipis de Pontós i Vilademuls. Atès l’alt valor ecològic 

del conjunt del meandre del Fluvià, majoritàriament al terme de Vilademuls, l’actuació VIL 1 abasta 

una àrea molt més àmplia que inclou la zona PON 3, a fi efecte de desenvolupar un pla de 

conservació del meandre de gran abast. 

PON 3: Meandre del Fluvià 

PON 3 


PON 2 

PON 1 



FITXA D’ACTUACIONS: VILADEMULS NORD 

VIL 1: Meandre del Fluvià 

VIL 2: Ermita de Sant Baldiri 

- 48 

-- 

VIL 1: Meandre del Fluvià 

Decripció: Elaboració i desenvolpament d’un Pla de conservació del meandre del Fluvià, termes de 

Vilademuls i Pontós. Superfície total: 1,33Km 2 

Actuacions: Realització i finançament d’un Pla integral de conservació del meandre del riu Fluvià de 10 

anys. Acord a desenvolupar amb l’ACA, el Consorci de Fluvià i una entitat naturalista. Objectius: 

eliminació d’al·lòctones i de residus, i conervació de l’hàbitat de la llúdriga. Activitats de monitorització 

de la biodiversitat i de la qualitat dels ecosistemes aquàtics. Activitats didàctiques. 

Execució d’actuacions puntals: 

VIL 1 A: Hide. Instal·lació d’observatori de fauna linial de paret de bruc de 10m de llarg i 3 d’alt. 

VIL 1 B: Mirador. Arranjament de mirador del Fluvià dalt d’un penya-segat. Instal·lació d’una barana de 

seguretat, panell anti-bandàlic d’interpretació del paisatge i elements per obstaculitzar l’abocament de 

residus. Operacions de neteja de l’abocador incontrolat existent (300m 2 , accés difícil). 

VIL 1 C: Equipament. Adequació d’una aula d’educació ambiental a l’antiga Central de Can Perpinyà. 

Observacions: Conjunt d’actuacions de gran abast que requeriria la implicació financera d’altres 

institucions com l’empresa propietària de la Central de Can Perpinyà, Diputació de Girona, DMAH, etc. 

Interessant integrar VIL1 amb PON 3 per en.un àmbit global del Fluvià. 

VIL 2: Boscos de Sant Baldiri 

Descripció: Suport a actuacions de gestió forestal. 

Actuacions: Patrocini per un període de 10 anys d’activitats de gestió forestal realitzades per l’ADF. 

Objectius: potenciar l’hàbitat core als àmbits centrals dels dos boscos (20Ha aprox) i suport a les 

mesures de prevenció d’incendis (estassada i extracció de sotabosc, eliminació de restes de les 

activitats periòdiques de manteniment, reducció de la densitat de peus...). 

Obertura d’un espai lliure de bosc de 2.000m 2 a l’entorn de l’ermita de Sant Baldiri i adequació d’una 

zona de parada amb 2 taules de pícnic amb banc incorporat. Senyalística d’accés a l’ermita. 

Observacions: recents actuacions d’obertura de pistes i instal·lació d’un dipòsit d’aigua han tingut un 

efecte degrador del sòl i marges important, els quals es podrien mitigar amb el patrocini. 

VIL 3: Riera Cassinyola 

Descripció: Pla de conservació de la Riera Cassinyola. Superfície de 26,5 Ha aprox i longitud 2,5Km. 

Actuacions: Realitzar un acord de custòdia amb l’ACA, els muncipis afectats i una entitat naturalista 

durant 10 anys. Execució de tasques de conservació dels ecosistemes, en particular per a la nàiade, 

monitorització de la biodiversitat i eliminació d’al·lòctones, en especial canyar a la capçalera i tram final 

(entre l’encreuament amb la carretera Gi-554 i la desembocadura al Fluvià). Actuacions de reforestació 

complementàries arran de l’impacte de les obres del TAV al curs fluvial, amb una afectació de 2Km 

aproximadament. 

Observacions: Actuació que pot ser susceptible de coparticipació per part d’ADIF, oportunitat important 

en tant la major part de la Riera discórre pel terme municipal de Bàscara no afectat pel Gasoducte. 

VIL 3: Riera Cassinyola 

VIL 1 

VIL 2 


VIL 3 



FITXA D’ACTUACIONS: VILADEMULS SUD 

VIL 5: Obres del viaducte del TAV sobre la Riera de la Farga 

VIL 5: Detall del viaducte sobre la Farga VIL 5: Prat herbaci a la Farga 

- 49 

-- 

VIL 4: Riera de Cinyana 

Observacions: Fruit del treball de camp s’ha optat per descartar aquesta zona d’actuació. 

VIL 5: Riera de la Farga 

Descripció: Itinerari naturalista a la Riera de la Farga. Superfície: 18 Ha. Longitud de l’itinerari: 1.250m 

aprox. 

Actuacions: Elaboració i patrocini per un període de 10 anys d’un pla de gestió forestal i ús públic a 

càrrec l’ADF, i en col·laboració amb l’ACA, el DMAH, l’Ajuntament i els propietaris dels terrenys. 

Objectius: preservació del bosc de ribera, tasques de desembosc per a la prevenció d’incendis, 

afavoriment dels arbres madurs i la transitabilitat peatonal. Addicionalment adquisició de la parcel·la 

de prat herbaci a l’extrem inferior de l’àmbit i cessió a l’Ajuntament a fi i efecte de efectuar-hi una 

gestió conservacionista. En aquest sector creació d’una llacuna amb reforestació perimetral i un hide 

de paret de bruc de 5m de llarg i 3m d’alt. Arranjament d’un itinerari circular de 1.300m des de l’ermita 

de Sant Mer per a la visita del conjunt naturalístic, incloent panell informatiu i senyalística direccional. 

Per a la realitzaciói de l’itinerari si s’escau instal·lació d’escales, passera i baranes de fusta en punts de 

pas dificultós. Serà necessari obrir un tram de 150m de sender al bosc situat al peu de l’Ermita de Sant 

Mer. 

Observacions: La tradició d’ús social i aplecs a l’Ermita de Sant Mer donen un interès estratègic a la 

proposta. Degut a l’elevada afectació de l’àmbit per les obres del TAV es pot cercar la incorporació 

d’ADIF al patrocini de les actuacions. 

VIL 5 


VIL 4 



FITXA D’ACTUACIONS: CORNELLÀ DEL TERRI 

COR 1: Riu Terri a Querol 

COR 1: Detall de vegetació al·lòctona al Terri 

- 50 

-- 

COR 1: Riu Terri 

Descripció: 

Presència d’espècies al·lòctones dels marges i àrees properes al riu Terri, que en aquest tram presenta 

un bon estat de conservació. S’observen captacions directes d’aigua a la riera, que podrien ser 

substituïdes per pous. Hi ha una elevada presència de marges que poden ser restituïts i caldria forestar 

algunes parcel·les per tal d’ampliar el corredor que significa el Terri. 

Actuacions: 

Eliminació de plantes al·lòctones com ara el plomall (Cortaderia cf. selloane) i altres com el cas de les 

acàcies (Robinia pseudoacacia) i preparació d’un pla de manteniment preventiu durant 5 anys (àmbit 

d’actuació 52,7Ha i 3km linials de riu). Construcció de pous pel reg dels camps adjacents al riu (5 pous). 

Revegetació de marges amb espècies arbòries mediterrànies (1,7Km). Reforestació d’una parcel·la 

d’una hectàrea a la zona del Molí de Santa Llogaia. 

Observacions: 

Bosc de ribera en un bon estat de conservació. No se sap la magnitud de les extraccions d’aigua del 

cabal de Terri, però en qualsevol cas cal minimitzar el volum extractiu superficial. Tasca per ser duta a 

terme d’acord amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). 

COR 1: Curs del Terri i bosc de ribera 


COR 1 



FITXA D’ACTUACIONS: PALOL DE REVARDIT 

PAL 1: Drenatge a la C-66 a Riudellots de la Creu 

PAL 1: Vegetació ruderal del torrent de Riudellots 

- 51 

-- 

PAL1: Pas de fauna sota C-66 

Descripció: 

Actuació de neteja i manteniment del torrent de Riudellots, una petita riera, entubada sota la carretera 

C-66, que actua com a pas de fauna entre la la massa boscosa de la Serra de Can Cademont i el 

Montaspre. Reforçament del bosc de ribera al sector est d’aquest punt d’intervenció, per tal de crear 

un bosc en galeria de més amplada. 

Actuacions: 

Desbrossament i condicionament dels dos marges del tub/pas de fauna per tal que compleixi l’objectiu 

de connexió (superfície: aprox. 1.300 m 2 ). Plantament d’espècies arbòries corresponents al bosc de 

ribera a la banda sud-est del torrent de Riudellots (aprox. 0,5Ha.). 

Observacions: 

L’entubament de la part de la riera a permès establir un punt de pas fauna interessant atesa la 

presència de la infraestructura lineal que suposa l’autovia de Girona a Banyoles. Accessòriament, 

l’ampliació del bosc de ribera al costat est de la riera, afavorirà el pas de fauna per tal de restituir la 

connectivitat. Aquesta zona està definida com a connectora a la cartografia del Catàleg d’Espais 

d’Interès Natural i Paisatgístic de les Comarques Gironines. 

PAL2: Torrent de Can Comas 

Descripció: 

Conservació del Torrent de Can Comes. El torrent neix a l’EIN muntanyes de Rocacorba i fa uns 3,5Km 

de longitud. El torrent acaba desembocant a la Riera de Rimau; aquesta tributa a la Riera d’en Xuncla, 

que acaba al Ter. 

Actuacions: 


Implementar una activitat educativa amb l’escola de Palol de Revardit amb finalitat de monitorització 

de l’estat del medi natural en aquest àmbit. Proposta motivada arran de la proximitat d’explotacions 

agropecuàries, a fi i efecte d’estudiar la repercussió (fragmentació química de la connectivitat) 

d’aquesta activitat en els cursos fluvials i fomentar acords de bones pràctiques amb els titulars de les 

granges. 

Observacions: 

Àrea relativament aïllada sense problemàtiques de barreres físiques. Possible rebuig per part dels 

titulars de les explotacions agropecuàries, probablement també de les finques forestals. Aquesta 

actuació ha d’anar en conjunt amb la del Torrent de Riudelleques al municipi de Sant Gregori (SAG1). 

PAL 2: Detall de vegetació al torrent de Can Comas 

PAL 2 


PAL 1 



FITXA D’ACTUACIONS: SANT GREGORI 

SAG 3: Vista de La Llémena 

SAG 3: plantes invasores a La Llémena SAG 3: Actuacions de restauració a La Llémena 

- 52 

-- 

SAG1: Torrent de Riudelleques 

Descripció: Conservació del Torrent de Riudelleques. El torrent neix a l’EIN muntanyes de Rocacorba i fa 

uns 5,5Km de longintud. La zona d’intervenció es concentra en el tram final, on el torrent desemboca a 

la Riera de Rimau. 

Actuacions: Finançament d’un acord de custòdia per a la conservació d’una àrea de 4,5Ha de bosc de 

ribera i vegetació colindant. Objectiu: Implementar una activitat educativa amb l’escola de Sant Gregori 

amb finalitat de monitorització de l’estat del medi natural en aquest àmbit. Proposta motivada arran de 

la proximitat d’explotacions agropecuàries, a fi i efecte d’estudiar la repercussió (fragmentació química 

de la connectivitat) d’aquesta activitat en els cursos fluvials i fomentar acords de bones pràctiques amb 

els titulars de les granges. 

Observacions: Àrea relativament aïllada sense problemàtiques de barreres físiques. Possible rebuig per 

part dels titulars de les explotacions agropecuàries, probablment també de les finques forestals. 

SAG 2: Castell de Cartellà 

Fruit del treball de camp s’ha optat per descartar aquesta zona d’actuació. 

SAG 3: Aiguabarreig Ter-Llémena 

Descripció: Conservació i custòdia dels ecosistemes fluvials. Intervenció en una àrea total de 19Ha de 

les quals 10 al terme de Salt (veure SAL 1) i 8 al municipi de Sant Gregori. 

Actuacions: Adquisició i cessió de les finques que es trobin dins l’àmbit i fora de Domini Públic. Acord de 

cessió de la gestió als municipis, l’ACA i el DMAH, així com col·laboració d’entitats conservacionistes de 

l’àmbit (SERS, Marfull, La Llémena Espai Natural). Finançament d’un Pla de Custòdia per un període de 

10 anys, que inclogui: tasques periòdiques de neteja de les lleres i entorn; eliminació d’espècies 

exòtiques i millora d’hàbitat d’espècies singulars (com la llúdriga), reforestació i adequació per a l’ús 

públic. 

Observacions: Zona fluvial d’alt valor natural inclosa a la Xarxa Natura 2000 amb problemes de 

dessecació, en part causada per l’elevat extracció d’aigües subterrànies; per tant necessitat 

d’actuacions per garantir el cabal ecològic de forma permanent. Actualment existeixen programes de 

conservació en marxa, a les quals fóra pertinent sumar-se (veure fotogragia SAG3) 

SAG 3 

SAG 1 


SAG 2 



FITXA D’ACTUACIONS: SALT-BESCANÓ 

Detall de les Hortes i Deveses de Salt 

Detall de la Via Verda Olot-Girona a Les Deveses de Salt Conreu a les Hortes i Deveses de Salt 

- 53 

-- 

SAL 1: Aiguabarreig Ter-Llémena. 

Descripció: Conservació i custòdia dels ecosistemes fluvials. Intervenció en una àrea total de 19Ha de 

les quals 10 al terme de Salt i 8 al municipi de Sant Gregori (veure SAG 3). 

Actuacions: Adquisició i cessió de les finques que es trobin dins l’àmbit i fora de Domini Públic. Acord de 

cessió de la gestió als municipis, l’ACA i el DMAH, així com col·laboració d’entitats conservacionistes de 

l’àmbit (SERS, Marfull, La Llémena Espai Natural). Finançament d’un Pla de Custòdia per un període de 

10 anys, que inclogui: tasques periòdiques de neteja de les lleres i entorn; eliminació d’espècies 

exòtiques i millora d’hàbitat d’espècies singulars (com la llúdriga), reforestació i adequació per a l’ús 

públic. 

Observacions: Zona fluvial d’alt valor natural inclosa a la Xarxa Natura 2000 amb problemes de 

dessecació, en part causada per l’elevat extracció d’aigües subterrànies; per tant necessitat 

d’actuacions per garantir el cabal ecològic de forma permanent. Actualment existeixen programes de 

conservació en marxa, a les quals fóra pertinent sumar-se (veure fotogragia SAG3) 

BES 1: Riera d’en Muç. 

Descripció: Connector ecològic. Naturalització d’entorns degradats pel foment de la connectivitat 

ecològica. Actuació composada de 2 subactuacions en l’entorn de la Riera d’en Muç. 

Actuacions: 

BES 1A:Reforestació. Adquisició de la massa boscosa adjacent al polígon industrial de Montfullà i pel 

qual discórre la Riera d’en Muç. Cessió de la gestió a l’Ajuntament de Bescanó i el DMAH. Finançament 

d’accions de neteja i conservació durant 10 anys. En particular reforestació i revegetació de la franja 

limítrof amb els carrers del polígon. Superfície: 5,70 Ha. 

Observacions: els terrenys de la subactuació BES 1A poden ser ja titularitat de l’Ajuntament en tant 

cessions derivades de la urbanització del polígon. En aquest cas podria haver-hi un abaratiment 

important de la proposta. 

BES 1B: Recs i vegetació de ribera. Patrocini d’un pla de conservació dels recs entre la Riera d’en Muç ila 

Sèquia Monar. Intervencions de neteja i revegetació de 3 recs, dos de desguàs a la Sèquia Monar i un 

que travessa el Mas Ribot. Longitud dels trams a: 110 i 260, 346 respectivament. 

Observacions: a la zona travessada pels recs s’hi emplaça una indústria, fet que pot condicionar 

l’assoliment d’acords. A banda, la indústria compta amb EDAR; convindrà estudiar si s’escau aplicar 

mesures complementàries de mitigació d’impacte físicoquímic o biològic al sistema aquàtic. 

SAL 1 


BES 1 

VIL 1 

VIL 2 



FITXA D’ACTUACIONS: VILABLAREIX 

VIB 1: Obres a la carretera sobre el Barranc de Can Castanyer VIB 2A: Detall del Rec de la Maçana 

- 54 

-- 

VIB 1: Barranc de Can Castanyer 

Descripció: Connector ecològic. 

Actuacions: Adquisició i conservació d’1,43 Ha de bosc i riera a la zona del barranc de Can Castanyer. 

Zona travessada per la carretera de Vilablareix a Salt. Actualment en obres, mitjançant la instal·lació 

d’una caixó de formigó, per a l’ampliació de la calçada viària. Objectiu: reforestar a banda i banda de la 

via i al llarg d’un tram de la riera, a fi i efecte d’afavorir una massa gairebé contínua de vegetació que 

faciliti la permeabilitat per a la fauna. 

VIB 2: El Masrocs. 

Descripció: Connector ecològic a banda i banda de l’AP7. Zona d’intervenció amb dues subactuacions al 

llarg de recs, masses forestals linials i el riu Masrocs. 

Actuacions: 

VIB 2A: Rec de la Maçana. 

Adquisició de 2,11 Ha de terrenys rústics pels quals transcórre el Rec de la Maçana. Cessió de la gestió a 

l’Ajuntament i/o acord de custòdia amb una entitat conservacionsta, i finançament per un període de 

10 anys de tasques de reforestació i manteniment del curs hídric. Afavorir la constitució d’una massa 

arbrada continua. A banda de funcions ecológiques proporcionarà ombra a la carretera i les pistes 

colindants, aspecte interessant per a possibles actuacions d’ús públic. 

VIB 2B: El Masrocs. 

Adquisició de 3,12 Ha de terrenys rústics a banda i banda de l’AP7, allà on es creua amb riu Masrocs. 

Elaborar i executar un pla de forestació adreçat especialment a la substitució d’arbres i vegetació 

al·lòctona molt extesos a la ribera, i per a la constitució d’una massa forestal densa en paral·lel a 

l’autopista. Arranjar el pas inferior de Riu (per sota l’AP7) a fi i efecte de restringir la circulació de 

manera estricta al camí (veure foto VIB 2B); regenerar la vegetació i afavorir una làmina d’aigua 

permanent en aquest punt. Patrocini de les actuacions per un període de 10 anys en col·laboració amb 

l’Ajuntament, l’ACA i/o acords de custòdia amb una entitat conservacionsta. 

Observacions: l’àmbit de VIB 2A és solapa amb VIB 2B, però es presenten com a subactuacions 

independents de cara una possible priorització en funció d’objectius i finançament disponible. L’àmbit 

de VIB 2B pot ser objecte de cofinançament per part de l’empresa concessionària de l’autopista. 

VIB 2B: Creuament Masroc-AP 7 




FITXA D’ACTUACIONS: AIGUAVIVA 

AIG 4: Detall del Torrent de Can Garrofa 

AIG 1: Detall d’una roureda propera al torrent AIG 2: Detall de la Riera de la Torre 

- 55 

-- 

AIG 1: Torrent de Can Garrofa. 

Descripció: Connector ecològic a banda i banda de l’AP7. 

Actuacions: patrocinar la reforestació de 1.850m de vegetació en paral·lel a l’AP7 i al llarg del torrent de 

Can Garrofa, que discórre transversalment a l’autopista. Extensió total: 4,5Ha. Objectiu: generar una 

massa forestal contínua en l’àmbit paral·lel a l’AP7, com a mecanisme per potenciar una zona segura 

per a la circulació de fauna en direcció al torrent (com a pas a banda i banda de la via). Preveure un 

finançament per un període de 10 anys i efectuar la gestió mitjançant acords de custòdia amb una 

entitat conservacionista i els titulars dels terrenys. 

Observacions: La carència de bosc de ribera al totirrent ha afavorit un tipus de vegetació ripària 

arbustiva i herbàcia variada. Les tasques de reforestació del torrent seran en forma de taques de 100m 2 

i trams sense intervenció, a fi i efecte de preservar la biodiversitat actualment present. Bona part de 

l’àmbit és propietat de l’INCASOL i Ministeri de Foment, fet que hauria de facilitar l’arribada a acords i 

potencialment un increment del finançament disponible. 

AIG 2: Riera de la Torre: 4,6 Ha, 1700m 

Descripció: Connector ecològic a banda i banda de l’AP7. 

Actuacions: patrocinar la reforestació de 1.700m de vegetació en paral·lel a l’AP7 i al llarg de la Riera de 

la Torre, que discórre transversalment a l’autopista. Extensió total: 4,6Ha. Objectiu: generar una massa 

forestal contínua en l’àmbit paral·lel a l’AP7, com a mecanisme per potenciar una zona segura per a la 

circulació de fauna en direcció al torrent (com a pas a banda i banda de la via). 

Observacions: La carència de bosc de ribera al torrent ha afavorit un tipus de vegetació ripària arbustiva 

i herbàcia variada. Les tasques de reforestació del torrent seran en forma de taques de 100m 2 i trams 

sense intervenció, a fi i efecte de preservar la biodiversitat actualment present. Bona part de l’àmbit és 

propietat de l’INCASOL i Ministeri de Foment, fet que hauria de facilitar l’arribada a acords i 

potencialment un increment del finançament disponible. La proximitat i similitud entre AIG 1, AIG 2 i 

VIB 2, i la titularitat pública dels terrenys, fan plantejar la possible integració de les 3 actuacions en un 

únic sector i la incorporació de mesures d’ús públic, com un sender, senyalística, etc. 

AIG 2 


AIG 1 



FITXA D’ACTUACIONS: RIUDELLOTS DE LA SELVA-CALDES DE MALAVELLA-VILOBÍ D’ONYAR 

RIU 1: Detall boscos àmbit torrent de Calderó 


- 56 

-- 

RIU 1. Connectivitat Torrent Calderó 

Descripció: Reforçament de la massa boscosa a una zona molt propera a l’eix de comunicacions i que a 

l’actualitat es troba degradada. Presència d’una petita riera, que tributa a l’Onyar, que actua com a 

connector biològic pel corredor d’infraestructures. 

Actuacions: Plantació de bosc mixte mediterrani/ribera. Superfície: 4 hectàrees. 

Observacions: zona molt fragmentada arran d’un important nús d’infraestrcutures propers. 

CAL 1. Connectivitat Riu Onyar 

Descripció: Sector pertanyent al corredor d’infraestructures; a l’actualitat estan en obres. Atès que 

pertany a un sector de connector biològic, cal reforçar la part del bosc de ribera que connecta els espais 

naturals a ambdues bandes de les vies de comuncació (Gavarres a l’Est i Volcà de la Crosa a l’Oest). 

Actuacions: Potenciar el bosc de galeria al sector de l’Onyar al seu pas pel corredor d’infraestructures, 

especialment a l’est de la zona de la carretera C-25. Longitud: 1.2 km. Superfície: 8 Ha. 

Observacions: Plantació d’espècies de ribera: oms, freixes de fulla petita, salzes.... 

VDO 1. Connectivitat Riu Onyar i Torrent de Bagastrà 

Descripció: Sector pertanyent al corredor d’infraestructures; a l’actualitat estan en obres. Atès que 

pertany a un sector de connector biològic, cal reforçar la part del bosc de ribera dels dos cursos fluvials 

a banda i banda de les vies de comunicació. 

Actuacions: Potenciar el bosc de galeria al sector situat entre el Riu Onyar i el Torrent de Bagastrà al seu 

pas pel corredor d’infraestructures, especialment a l’oest del traçat del tren d’alta velocitat (TAV). 

Superfície d’actuació aproximada: 17,7 Ha. 

Observacions: Plantació d’espècies de ribera: oms, freixes de fulla petita, salzes.... 


VDO 1 


CAL 1 

RIU 1 



FITXA D’ACTUACIONS: SILS 

Zona humida de l’EIN Estanys de Sils 

Prats de dall a l’EIN Estany de Sils 

- 57 

-- 

SILS 1: Mas Segador 

Degut a l’alta densitat de punts en el terme de Sils i l’interès estratègic envers SILS 2 i SILS 3 s’ha optat 

per descartar SILS 1. 4,5Ha 

SILS 2A i 2B: Riera Belladona: (6,5,Ha) 

SILS 2A: 

Descripció: Sector de la riera de Vallcanera. En aquesta riera, i els recs secundaris que la tributen, s’ha 

detectat el musclo de riu (Unio elongatulus), l’espinós (Gasterosteus gymnurus) i tortuga d’aigua (Emys 

orbicularis). Creació d’un refugi estival per l’espinós i el musclo de riu. 

Actuacions: Rebaix al llit de la riera d’aproximadament 15 metres 3 . Actuació a tres àrees separades 

entre si per tal de crear un rosari de refugis aquàtics, per a les espècies indicades, a l’època d’estiatge 

(volum total de rebaix: 45metres 3 ). 

Observacions: Caldrà establir les àrees més adequades per tal de fer el rebaix. Caldrà contemplar l’ús 

del material extret de la llera. 

SILS 2B: 

Descripció: Tram de la riera de Vallcanera que connecta amb la sèquia de Sils. És una àrea adequada 

per a l’increment de l’estrat de bosc de ribera que en aquest tram és força estret. 

Actuacions: Creació d’una zona de rebaix de 0,5 hectàrees de superfície (rebaix de ~ 0,25 metres; total 

1.250 metres 3 ) per tal que es pugui disposar d’aigua durant bona part de l’any, per tal d’afavorir la 

biodiversitat, en especial a les poblacions de tortuga d’aigua. Plantació d’arbres de ribera en baixa 

densitat. 

Observacions: Cal trobar un propietari que vengui els terrenys o bé estableixi un acord de custòdia per 

tal de dur a terme les actuacions proposades. 

SILS 3: Riera de Pins i Rec Clar 

Descripció: Àrea afectada per la presència de dues infraestructures lineals com son la carretera nacional 

II i l’autopista AP7, que fragmenten el territori. A banda, és una zona propera als estanys de Sils, Espai 

d’Interès Natural amb zones humides. Es tracta d’un espai que queda limitat al nord pel Rec Clar i al sud 

per la riera de Pins. Es tracta, segons el catàleg d’Espais d’Interès Natural de les Comarques Gironines, 

d’una zona connectora. 31,6Ha 

Actuacions: Creació d’un sector amb bosc de ribera i prats de dall entre el Rec Clar i la Riera de Pins. 

Plantació d’arbres de ribera en baixa densitat per tal que la fisonomia sigui d’un bosc esclarissat, amb la 

barreja de prats de dall per tal de crear uns ambients heterogenis. Superfície total 31,6Ha; Superfície 

d’intervenció de creació de bosc de ribera i prats de dall: aprox. 20 hectàrees. 

Observacions: Caldrà prèviament analitzar la composició dels usos agraris del sòl per tal de mantenir, si 

és el cas, algunes de les explotacions que a l’actualitat estan actives. Atenció a la presència d’una línia 

elèctrica. 

Rètol informatiu a l’EIN Estany de Sils 




FITXA D’ACTUACIONS: MAÇANET DE LA SELVA 

MAÇ 1: La Torderola 

MAÇ 2: Vegetació ruderal a La Torderola 

- 58 

-- 

MAÇ 1A I 1B: Riera Torderola 

MAÇ 1A: 

Observacions: Fruit del treball de camp s’ha optat per descartar preliminarment aquesta zona. 

d’actuació. 

MAÇ 1B 

Descripció: Àrea de la Torderola. En aquest tram passa per sota de la carretera Nacional II. Actuació per 

tal de permeabilitzar el pas de fauna per sota d’aquesta infraestructura. 

Actuacions: Forestar els voltants del pas de la Torderola al seu pas per la nacional per tal de poder 

millorar la connectivitat. Àmbit aprimxat d’1,7 Ha. D’aquestes, la zona més propera a la riera (~ 1,1 Ha) 

s’ha reforçar el bosc de ribera i els voltants (~ 0,6 Ha) S’han de forestar amb espècies mediterrànies. 

Observacions: Plantació de bosc de ribera: oms, freixes de fulla petita, salzes... Així com plantació 

d’arbres de caràcter mediterrani: alzines, roures, .... 

MAÇ 2. Mas Altaba 

Observacions: 

Fruit del treball de camp s’ha optat per descartar preliminarment aquesta zona. 

MAÇ 3: Meandre de La Tordera 

Descripció: 

Conservació de l’àmbit aquàtic del Meandre de la Tordera. Sector molt influenciat pel pas de diverses 

infraestructures lineals: autopista AP7, carretera GI-512 i via del tren. Aquestes darreres passen a tocar 

del meandre. Cal potenciar el bosc de ribera per tal que es converteixi la zona en un refugi de 

biodiversitat. 

Actuacions: 

Plantació d’arbres de ribera en baixa densitat per tal de crear una bosquina humida. Àrea d’actuació: 

3.5 hectàrees. 

Residus a La Tordera 

TOR 1 

MAÇ 3 

MAÇ 2 


MAÇ 1 



FITXA D’ACTUACIONS: HOSTALRIC-FOGARS DE TORDERA-SANT FELIU DE BUIXALLEU NORD 

TOR 1: La Tordera a Sant Cebrià de Fogars 

TOR 1: Ermita de Sant Cebrià de Fogars TOR 2: La Tordera a Hostalric 

- 59 

-- 

OBSERVACIONS GENERALS ÀMBIT DE LA TORDERA (TOR1-TOR5): 

Neteja manual de residus i deixalles de la llera i posterior gestió a un abocador autoritzat. Àmbit 

d’actuació: aproximcadament 7 km. de llera, amb una amplitud promig de 125 metres. (Superfície total: 

81.5 has.). 

TOR 1: Ermita de Fogars 

Descripció: 

Àmbit aquàtic de la Tordera. Presència de l’ermita de Fogars de Tordera on es pot millorar l’ordenació 

de l’ús públic mitjançant una actuació de ubicació d’una zona de picnic a un sector per on passa un 

itinerari municipal. 

Actuacions: 

Instal·lació de bancs i papereres a una àrea de 200 metres 2 i arranjament de la zona d’aparcament (~ 

200 metres 2 ). 

Observacions: 

Actuació amb el vist-i-plau de l’Ajuntament de Fogars de Tordera.Riera de Cinyana 

Hostalric: 2,85Ha 

TOR 2: 

Àmbit conformat per dues subactuacions 

TOR 2A: Aiguabarreig Riera de Santa Coloma-La Tordera 

Descripció: 

Àmbit aquàtic de la Tordera. En aquest tram la llera del riu és molt ampla i en paral·lel a la Tordera 

circula la riera de Santa Coloma. Més endavant, a la zona de Sant Cebrià de Fogars, s’ajunten. Cal 

reforçar el bosc de ribera en el sector entre la riera de Santa Coloma i la Tordera. 

Actuacions: 

Plantació d’arbres de ribera en baixa densitat per tal de crear una bosquina humida. Àrea d’actuació: 10 

hectàrees. 

TOR 2B: Tordera-AP7 

Observacions: Fruit del treball de camp s’ha optat per descartar aquest punt d’actuació. 




FITXA D’ACTUACIONS: HOSTALRIC-FOGARS DE TORDERA-SANT FELIU DE BUIXALLEU SUD 

Detall de la Tordera 

TOR 5: Zona Humida de les Llobateres TOR 5: Panell de la Zona Humida de les Llobateres 

- 60 

-- 

TOR 3: Torrent de Sant Jacint 

Descripció: Àmbit aquàtic de la Tordera. Àrea molt propera al polígon industrial d’Hostalrich i sector on 

el torrent de Sant Jacint aboca les seves aigües a la Tordera. A banda és un sector molt proper a 

l’autopista AP7, a la carretera d’accés a l’autopista i el nucli urbà. Es tracta de crear una zona de 

depuració, un aiguamoll que actuï com un terciari, per tal de millorar la qualitat de l’aigua que arriba, 

tant del Torrent com de les depuradores adjacents del polígon industrial. 

Actuacions: Creació d’un sistema de depuració terciari amb plantació de canyís. Àrea d’actuació: 2,5 

hectàrees. 

Observacions: Cal analitzar la situació de la sortida de les depuradores cap a la Tordera i, si és el cas, fer 

que aboquin al mateix punt. 

TOR 4: Rebaix La Tordera 

Descripció: Àmbit de la Tordera. Aquest punt es troba proper al sector industrial proper a Hostalric. Es 

tracta d’una zona on el llit del riu es fa més ample i històricament hi havia una palanca per passar els 

cotxes d’una banda a l’altre. És una zona adequada per fer un reservori d’aigua a l’època d’estiatge per 

tal que serveixi de refugi als peixos. A la vegada, es proposa el desmantellament i retirada de la palanca 

que a l’actualitat està inutilitzable i feta malbé. 

Actuacions: Creació d’un rebaix a la llera del riu per al que es pugui mantenir un cert nivell d’aigua a 

l’estiu, especialment durant els episodis de pluja. S’ha de fer un rebaix de 300m 3 a un cantó de la llera 

del riu. Es desmantellarà i retirarà la passera, gestionant adequadament els residus que es generaran. 

Observacions: Caldria consultar a l’Ajuntament la conveniència de la retirada de la palanca. 

TOR 5: Les Llobateres 

Descripció: Àmbit de la zona humida de les Llobateres 

Actuacions: Construcció d’un talús de 4 metres d’alçada i revegetat en un 50% amb arbres de ribera. 

Longitud del talús: 350 metres lineals. Construcció d’una àrea d’aparcament limitada amb tanca texana. 

Superfície 1200 m 2 . Longitud de tanca: 115 metres. 

Observacions: Caldria establir trobades amb l’empresa EGAM, empresa directora i executora de les 

obres de la creació de la zona humida per tal de consensuar les propostes d’actuacions amb les que 

s’indiquen al seu projecte. 




5. PRESSUPOST. 

La present valoració de costos s'ha realitzat agafant com a referència el banc de preus i partides de l'ITeC, actualitzada a octubre de 2009. Els preus que s'han agafat com a 

referència són els de la província de Girona. Els preus son preus de contractació i no hi està inclòs l'IVA. 

Algunes actuacions que fan referència tasques de manteniment /col·laboració que no tenen un període de durada determinat, s'ha agafat cost anual. 

En el cas de durada determinada (per exemple 10 anys) s'ha considerat un increment de l'IPC anual del 3%. 

Complementàriament s’ha comptabilitzat el cost de redacció de memòries valorades de les actuacions proposades, que correspon a un 5% addicional de pressupot. 

INFORME DE MESURES AMBIENTALS COMPENSATÒRIES DEL PROJECTE DE GASODUCTE MARTORELL-FIGUERES; TRAM SANT FELIU 

DE BUIXALLEU-AVINYONET DE PUIGVENTÓS 

FITXA 

D'ACTUACIONS: AVINYONET DE PUIGVENTÓS 

AVP1 Bosc de Mas Blanch 

Tasques conservació 15.000,00 € 

Infrastructures 1.800,00 € 

AVP2A Itinerari adaptat 1 

Itinerari adaptat a minusvàlids. Construcció hide. 13.800,00 € 


Itinerari, arranjament aparcament, instal lació hide. 7.590,00 € 

AVP3B Itinerari 3 

Itinerari, arranjament aparcament, instal lació hide. 11.385,00 € 

AVP2B Sistema de llacunes. 

Aprofundiment llit fluvial. Replantació vegetació palustre. 50.256,00 € 

FITXA 

D'ACTUACIONS: BORRASSÀ 

- 61 

-- 

Total 99.831,00 € 

BOR 1 Connector ecològic. 

Reforestació. 5.737,50 € 

Acords de custòdia per 10 anys. 34.425,00 € 

BOR 2 Riera d'Àlguema. 

Arranjament i passera. 14.280,00 € 

Obertura sender i col locació barana. 5.220,00 € 

El liminació vegetació al lòctona. 4.000,00 € 

Acord de custòdia per 10 anys. 42.840,00 € 



BOR 3 Boscos de Mas Oliva. 

Adquisició i conservació de 20Ha forestals i rústiques. 160.000,00 € 

Acords de cessió i establiment conveni. 6.000,00 € 

FITXA 

D'ACTUACIONS: PONTÓS 

- 62 

-- 

Total 272.502,50 € 

PON 1 Torre de l'Àngel. 

Arranjament camí, petit aparcament i infrastructures vàries. 10.520,00 € 

Acords de custòdia amb propietaris i conservació per 10 anys. 63.120,00 € 

PON 2 Riera de Santa Anna. 

Zona descartada provisionalment. 

PON 3 Meandre del Fluvià. 

Acords de custòdia amb ACA, consorci del Fluvià i conservació per 10 anys. 126.000,00 € 

Instal lació de hide, pont-passera, pilones. 13.612,50 € 

FITXA 

D'ACTUACIONS: VILADEMULS 

Total 213.252,50 € 

VIL 1 Meandre del Fluvià. 

Elaboració i desenvolupament d'un Pla de conservació. 12.000,00 € 


VIL 1 A, B i C. 6.600,00 € 

VIL 2 Boscos de Sant Baldiri 

Patrocini per un període de 10 anys. 30.000,00 € 

Obertura d'un espai lliure, zona de picnic, senyalística. 14.000,00 € 

VIL 3 Riera Cassinyola 

Pla de Conservació de la Riera Cassinyola 4.500,00 € 

Acords de custòdia amb ACA, municipis i entitat naturalista per 10 anys 36.000,00 € 

VIL 4 Riera de Cinyana. 


VIL 5 Riera de la Farga. 

Patrocini per un període de 10 anys, pla de gestió natural amb ACA, DMAH, Ajuntament i propietaris. 36.000,00 € 

Creació llacuna amb reforestació perimetral i hide de bruc. 22.100,00 € 

Obertura sender i accessos. 8.300,00 € 

FITXA 

D'ACTUACIONS: CORNELLÀ DEL TERRI. 

COR 1 Riu Terri. 

Total 235.500,00 € 



FITXA 

D'ACTUACIONS: PALOL DE REVARDIT. 

El liminació d'espècies al lòctones a l'entorn del riu i preparació pla preventiu. 16.864,00 € 

Construcció de 5 pous de reg. 7.000,00 € 

Restauració de marges amb bosc de ribera de baixa densitat (1.700m ; 8.500m²) 4.080,00 € 

Manteniment durant 10 anys 30.000,00 € 

PAL 1 Pas de la fauna sota C-66. 

Neteja i manteniment del torrent de Riudellots. 3.375,00 € 

Plantament d'espècies arbòries en aproximadament 3,75 Ha. 27.000,00 € 

PAL 2 Torrent de can Comes. 

Acord de custòdia per a la conservació d’una àrea de 3 Has. de bosc de ribera i vegetació colindant. 

FITXA 

D'ACTUACIONS: SANT GREGORI. 

Implementar una activitat educativa amb l’escola 26.000,00 

- 63 

-- 

57.944,00 € 

Total 56.375,00 € 

SAG 1 Torrent de Riudelleques. 

Finançament d'un Pla de Custòdia de 10 anys en tasques de conservació. (4,5 Ha) 26.000,00 € 

SAG 2 Castell de Cartellà. 

Descartada. 

SAG 3 Aiguabarreig Ter-Llémena. 

Adquisició i cessió de finques. 160.000,00 € 

Finançament d'un Pla de Custòdia de 10 anys en tasques de neteja i millora d'hàbitats. (19 Ha) 36.000,00 € 

FITXA 

D'ACTUACIONS: SALT 

Total 222.000,00 € 

SAL 1 Aiguabarreig Ter-Llémena. 

Adquisició i cessió de finques. 200.000,00 € 

Reforestació de bosc de ribera en diferents zones. (10 Ha) 48.000,00 € 

Finançament d'un Pla de Custòdia de 10 anys en tasques de conservació i adequació a l'ús públic. 

(18Ha) 36.000,00 € 

FITXA 

D'ACTUACIONS: BESCANÓ. 

BES 1 Riera d'en Muç. 

Total 284.000,00 € 



BES 1A. Reforestació. 

Finançament per un període de 10 anys en tasques de conservació i neteja. (5,7Ha) 15.000,00 € 

Reforestació de bosc de ribera. (5,7 Ha) 27.360,00 € 

BES 1B. Recs i vegetació de ribera. 

Patrocini d'un pla de conservació durant 10 anys. 21.000,00 € 


FITXA 

D'ACTUACIONS: VILABLAREIX. 

- 64 

-- 

Total 90.720,00 € 

VIB 1 Barranc de can Castanyer. 

Adquisició d'1,43 Ha de bosc. 12.000,00 € 

Conservació d'1,43 Ha de bosc durant 10 anys. 5.000,00 € 

VIB 2 El Masrocs. 

VIB 2A. Rec de la Maçana. 

Adquisició de 2,11 ha de terreny rústic. 20.000,00 € 

Cessiió de la gestió i acord de custòdia per 10 anys, en tasques de reforestació i manteniment. 5.000,00 € 



Pla de reforestació i substitució plantes al lòctones. 14.976,00 € 

Arranjar pas inferior al riu. 15.000,00 € 

Patrocini de les actuacions durant 10 anys. 5.000,00 € 

FITXA 

D'ACTUACIONS: AIGUAVIVA. 

Total 106.976,00 € 

AIG 1 Torent de Can Garrofa. 


Finançament per un període de 10 anys en tasques de conservació. 30.000,00 € 

AIG 2 Riera de la Torre. 

Reforestació de bosc de ribera. (4,6 Ha) i manteniment durant 0 anys. 27.080,00 € 

FITXA 

D'ACTUACIONS: RIUDELLOTS DE LA SELVA 

RIU 1 Connectivitat Torrent Calderó. 

Total 105.080,00 € 

Plantació de bosc mixte mediterrani/ribera (4 Ha) i conservfació 10 anys. 28.280,00 € 

FITXA 

D'ACTUACIONS: CALDES DE MALAVELLA 

Total 28.280,00 € 



CAL 1 Connectivitat Riu Onyar. 

Potenciar bosc de galeria. 1,2 km; 8 Ha. Plantació espècies de ribera: freixes i salzes. 

Manteniment per un període de 10 anys. 138.000,00 € 

FITXA 

D'ACTUACIONS: VILOBÍ D'ONYAR 

- 65 

-- 

Total 138.000,00 € 

VDO 1 Connectivitat Riu Onyar i Torrent de Bagastrà. 

Potenciar bosc de ribera de galeria ; 17,7Ha. Plantació espècies de ribera: oms, freixes i salzes. 

Manteniment per un període de 10 anys. 152.400,00 

FITXA 

D'ACTUACIONS: SILS 

Total 152.400,00 € 

SILS 2A Riera de Belladona. 

Rebaix al llit de la riera. Manteniment i seguiment científic durant 10 anys 37.400,00 € 

SILS 2B Riera de Belladona. 

Creació zona de rebaix de 0,5 Ha. Plantació d'arbres de ribera de baixa densitat. 12.400,00 € 

SILS 3 Rec Clar i Riera de Pins. 

Creació d'un sector amb bosc de ribera de baixa densitat. 20 Ha. Manteniment 10 anys. 102.000,00 € 

FITXA 

D'ACTUACIONS: MAÇANET DE LA SELVA. 

MAÇ 1A Torderola. 

MAÇ 1B. Torderola. 

MAÇ 2 Mas Altaba 

Es descarta. 

Total 151.800,00 € 

Forestar els voltants del pas de la Torderola amb bosc de ribera (1,1Ha) . 

i mediterrani (0,6Ha). Manteniment 10 anys. 15.584,00 € 


MAÇ 3 Meandre de la Tordera 

Plantació d’arbres de ribera en baixa densitat. Creació d'una bosquina humida (3,5 Has). 

Manteniment durant 10 anys. 21.800,00 € 

FITXA 

D'ACTUACIONS: EL RIU TORDERA. 

Total 37.384,00 € 



TOR 1 Ermita de Fogars 

Construcció d'una àrea de picnic (200 m²) Construcció d’un aparcament (200 m²). 6.400,00 € 

TOR 2 Aiguabarreig Riera de Santa Coloma-La Tordera 

Plantació d’arbres de ribera en baixa densitat. Creació d'una bosquina humida (10 Ha). 


TOR 3 Torderola. 

Creació d’un sistema de depuració terciari amb plantació de canyís. (2,5 Ha) 


TOR 4 Rebaix La Tordera 

Creació d’un rebaix a la llera del riu. Manteniment per un període de 10 anys. 31.250,00 € 

TOR 5 Àmbit de la zona humida de les Llobateres 

Construcció d’un talús de 350 ml i 4 m d’alçada i revegetat en un 50% amb arbres de ribera. 

Construcció d’una àrea d’aparcament (1200 m²) limitada amb 115 ml de tanca texana. 89.580,00 € 

TOR 1-5 Llera de la Tordera 

Neteja manual de residus i deixalles de la llera i posterior gestió a un abocador 11.500,00 € 

autoritzat. (81,5 Ha). 

- 66 

-- 

Total 609.730,00 € 

PRESSUPOST TOTAL MESURES AMBIENTALS COMPENSATÒRIES DEL PROJECTE DE GASODUCTE 2.861.775,00 € 

COST DE MEMÒRIES VALORADES DE LES ACTUACIONS PROPOSADES 5% 143.088,75 € 

COST GLOBAL: PRESSUPOST ACTUACIONS + COST MEMÒRIES VALORADES 3.004.863,75 € 



6. CONCLUSIONS. 

En l’àmbit dels estudis d’impacte ambiental al territori, cal diferenciar molt bé el que 

són mesures correctores, mesures d’acompanyament i mesures compensatòries. No 

hi ha dubte que les mesures compensatòries han de ser el darrer recurs a aplicar, 

quan no hi ha solucions alternatives, en les infraestructures que són considerades 

d’interès públic. Aquestes mesures permeten internalitzar els costos d’un projecte i el 

seu valor s’ha d’ajustar a la magnitud dels danys causats i no simplement calcular com 

un percentatge del cost del projecte. 

És necessari que les mesures compensatòries actuin com a compensadores dels danys 

realitzats al medi, dels seus efectes parcials o acumulatrs, o dels riscos ambientals que 

se’n derivin. 

A l’hora d’avaluar impactes ambientals, moltes vegades costa determinar quins són 

els efectes difusos i els impactes derivats a mitjà termini; és per això que el més 

important d’una mesura compensatòria és la seva eficiencia a llarg termini i no el 

volum d’inversió econòmica associada. 

El present informe sobre la proposta de mesures ambientals compensatòries del 

projecte de gasoducte Martorell – Figueres, al seu pas per les comarques gironines, 

encarregat pel CILMA a l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona, ha 

finalitzat amb la proposta de 36 mesures ambientals, bona part d’elles adreçades a la 

restauració i millora de la connectivitat de les zones humides atés que el traçat del 

gasoducte travessa diversos àmbits aquàtics (estanys de Sils, la Tordera, diverses 

rieres de zones baixes i muntanya mitjana,..). El cost de l’execució de les propostes de 

les mesures compensatòries s’ha calculat en 2,86 milions d’euros, que amb els seus 

corresponents informes de valoració puja als 3 milions d’euros, que suposa un 7,8% 

del pressupost total del gasoducte (en el seu tram dins la demarcació de Girona). 

Part del traçat del gasoducte passa pel corredor d’infraestructures; aquest tipus de 

corredors altament densificats per infraestructures viàries i de serveis, tenen un 

conjunt d’efectes acumulats sobre la biodiversitat, especialment sobre la fauna: 

pèrdua i pertorbacions d’hàbitats, efecte barrera, creació de nous hàbitats de baixa 

qualitat que són ocupats per espècies comunes i d’extensa àrea de distribució, i, 

- 67 

-- 

finalment, els atropellaments. En aquest sentit, part de les propostes compensatòries 

són actuacions en la pròpia traça del gasoducte, especialment quan va en paral·lel al 

corredor d’infraestructures, que en algun punt es combinen carreteres, autovies, 

autopistes i tren d’alta velocitat. En alguns trams, en només un quilòmetre lineal, es 

troben concentrades totes aquestes vies de transport. 

En totes les propostes de reforçament de boscos, tant de muntanya mitjana o baixa, 

com de ribera, s’ha assenyalat la conveniència de fer servir espècies autòctones atés 

que aquestes poden tolerar millor l’estrés hídric i la sensibilitat a l’estrés de plantació. 

A més, el fet que les propostes de reforçament o de reforestació tenen vocació 

protectora i no d’explotació, fa que les probabilitats d’éxit augmentin. En aquest 

sentit, en algunes de les propostes de reforçament, o de nova plantació, de boscos de 

ribera, es suggereix que l’actuació sigui de baixa densitat d’arbres per tal de crear 

unes certes zones obertes que millorin més encara la disponibilitat d’hàbitats per a la 

biodiversitat. 

Les zones de ribera també tenen una especial rellevància atés que la traça del 

gasoducte travessa zones humides que es troben en àrees protegides per la legislació 

catalana i europea. A banda, la infraestructura també va en paral·lel o travessa rius 

d’una gran magnitud com és el cas de la Tordera, el Ter, el Fluvià, el Terri o l’Onyar, i 

rieres i torrents de diversa importància però no per això menys significatius. En 

aquests ambients humits s’han proposat mesures de reforçament del bosc de ribera, 

noves plantacions, creació de reservoris de biodiversitat a les lleres, amb un rebaix de 

la cota, desmantellament d’estructures (passeres inutilitzables i desestructurades), 

eliminació de captacions directes d’aigua pel regadiu a les lleres, eliminació d’espècies 

al·lòctones, retirada de residus a les lleres, millora de passeres de fauna, creació 

d’aiguamolls de depuració; i fins i tot casos especials com el de la proposta d’un seguit 

d’actuacions per l’acabament del projecte de restauració de l’antiga gravera, avui dia 

transformada en una zona humida, de Les Llobateres, al llindar dels termes municipals 

de Sant Celoni i Sant Feliu de Buixalleu. Totes aquestes propostes es troben, en 

definitiva en la línia de la millora i restitució de la connectivitat i permeabilització de 

les infraestructures. 

Hi ha, també, un seguit de propostes d’ordenació i millora de l’ús públic, en aquells 

punts on és adient o necessari, com ara la creació d’itineraris naturalístics adaptats a 



minusvàlids, millora de senders existents, creació d’equipaments d’interpretació del 

paisatge, construcció de hides, creació de zones de pícnic i implementació d’activitats 

educatives amb les escoles. 

En alguns casos, per tal d’agilitzar les actuacions proposades, s’esmenta la possibilitat 

de dur a terme acords de custòdia del territori en el que es veuen implicades 

associacions conservacionistes i propietaris privats, sempre mitjançant la complicitat 

necessària dels ajuntaments. 

En conjunt, un seguit de propostes de mesures compensatòries, principalment, 

encaminades a dotar de recursos econòmics al territori per tal que reverteixin en la 

millora de l’entorn natural i cultural del territori afectat per l’impacte del gasoducte. 

Aquestes han estat molt focalitzades en la restitució de la connectivitat territorial i en 

paral·lel han apostat per la millora el patrimoni natural i cultural de les comarques 

gironines. 

7. AGRAÏMENTS 

Aquest projecte no hauria pogut dur-se a terme sense la col·laboració desinteressada 

d’un seguit de persones, expertes i bones coneixedores de la realitat ambiental del 

territori gironí. En aquest sentit, des de l’esquip redactor volem agraïr la informació i 

l’interès mostrat per en Santi Ramos, Albert Ruhí i Ponç Feliu, experts naturalistes 

gironins, que han aportat dades significatives de la biodiversitat i espais natutrals 

afectats en l’àmbit del projecte. 

- 68 

-- 



ANNEX 1. PRESSUPOST DESGLOSSAT: 

INFORME DE MESURES AMBIENTALS COMPENSATÒRIES DEL PROJECTE DE GASODUCTE MARTORELL-FIGUERES; TRAM SANT FELIU DE 

BUIXALLEU-AVINYONET DE PUIGVENTÓS 

FITXA D'ACTUACIONS: AVINYONET DE PUIGVENTÓS 

AVP1 Bosc de Mas Blanch 

Tasques conservació 15.000,00 € 

Infrastructures 1.800,00 € 


Itinerari adaptat a minusvàlids. 9.600,00 € 

Construcció hide. 4.200,00 € 


Itinerari. 4.800,00 € 

Arranjament aparcament. 590,00 € 

Instal lació hide. 2.200,00 € 

AVP3B Itinerari 3 

Itinerari. 7.200,00 € 

Arranjament aparcament. 885,00 € 

Instal lació hide. 3.300,00 € 

AVP2B Sistema de llacunes. 

Aprofundiment llit fluvial. 22.615,20 € 

Replantació vegetació palustre. 27.640,80 € 

FITXA D'ACTUACIONS: BORRASSÀ 

Total 99.831,00 € 

Cost memòries valorades de les actuacions (5%) 4.991,55 € 

TOTAL 104.822,55 € 

BOR 1 Connector ecològic. 

Reforestació. 5.737,50 € 

Acords de custòdia per 10 anys. 34.425,00 € 

BOR 2 Riera d'Àlguema. 

Arranjament i passera. 14.280,00 € 

Obertura sender i col locació barana. 5.220,00 € 

El liminació vegetació al lòctona. 4.000,00 € 

Acord de custòdia per 10 anys. 42.840,00 € 

BOR 3 Boscos de Mas Oliva. 

Adquisició i conservació de 20Ha forestals i rústiques. 

160.000,00 

€ 

Acords de cessió i establiment conveni. 6.000,00 € 

Total 272.502,50 € 


TOTAL 286.127,63 € 

- 69 

-- 



FITXA D'ACTUACIONS: PONTÓS 

PON 1 Torre de l'Àngel. 

Arranjament camí, petit aparcament i infrastructures vàries. 10.520,00 € 

Acords de custòdia amb propietaris i conservació per 10 anys. 63.120,00 € 

PON 2 Riera de Santa Anna. 


PON 3 Meandre del Fluvià. 

Acords de custòdia amb ACA, consorci del Fluvià i conservació per 10 anys. 

126.000,00 

€ 

Instal lació de hide, pont-passera, pilones. 13.612,50 € 

FITXA D'ACTUACIONS: VILADEMULS NORD i SUD. 

Total 213.252,50 € 


TOTAL 223.915,13 € 

VIL 1 Meandre del Fluvià. 

Elaboració i desenvolupament d'un Pla de conservació. 12.000,00 € 


VIL 1 A, B i C. 6.600,00 € 

VIL 2 Boscos de Sant Baldiri 

Patrocini per un període de 10 anys. 30.000,00 € 

Obertura d'un espai lliure, zona de picnic, senyalística. 14.000,00 € 

VIL 3 Riera Cassinyola 

Pla de Conservació de la Riera Cassinyola 4.500,00 € 

Acords de custòdia amb ACA, municipis i entitat naturalista per 10 anys 36.000,00 € 

VIL 4 Riera de Cinyana. 


VIL 5 Riera de la Farga. 

Patrocini per un període de 10 anys, pla de gestió natural amb ACA, DMAH, Ajuntament i propietaris. 36.000,00 € 

Creació llacuna amb reforestació perimetral i hide de bruc. 22.100,00 € 

Obertura sender i accessos. 8.300,00 € 

Total 235.500,00 € 


TOTAL 247.275,00 € 

- 70 

-- 



FITXA D'ACTUACIONS: CORNELLÀ DEL TERRI. 

COR 1 Riu Terri. 

FITXA D'ACTUACIONS: PALOL DE REVARDIT. 

El liminació d'espècies al lòctones a l'entorn del riu i preparació pla preventiu. 16.864,00 € 

Construcció de 5 pous de reg. 7.000,00 € 

Restauració de marges amb bosc de ribera de baixa densitat (1.700m ; 8.500m²) 4.080,00 € 

Manteniment durant 10 anys 30.000,00 € 

Total 57.944,00 € 


TOTAL 60.841,20 € 

PAL 1 Pas de la fauna sota C-66. 

Neteja i manteniment del torrent de Riudellots. 3.375,00 € 

Plantament d'espècies arbòries en aproximadament 3,75 Ha. 27.000,00 € 

PAL 2 Torrent de can Comes. 

Acord de custòdia per a la conservació d’una àrea de 3 Has. de bosc de ribera i vegetació colindant i 

implementació d'una activitat educativa amb l’escola 26.000,00 

FITXA D'ACTUACIONS: SANT GREGORI. 

Total 56.375,00 € 


TOTAL 59.193,75 € 

SAG 1 Torrent de Riudelleques. 

Finançament d'un Pla de Custòdia de 10 anys en tasques de conservació. (4,5 Ha) 26.000,00 € 

SAG 2 Castell de Cartellà. 

Descartada. 

SAG 3 Aiguabarreig Ter-Llémena. 

Adquisició i cessió de finques. 160.000,00€ 

Finançament d'un Pla de Custòdia de 10 anys en tasques de neteja i millora d'hàbitats. (19 Ha) 36.000,00 € 

Total 222.000,00 € 


TOTAL 233.100,00 € 

FITXA D'ACTUACIONS: SALT 

SAL 1 Aiguabarreig Ter-Llémena. 

Adquisició i cessió de finques. 

200.000,00 

€ 


Finançament d'un Pla de Custòdia de 10 anys en tasques de conservació i adequació a l'ús públic. (18Ha) 36.000,00 € 

Total 284.000,00 € 


TOTAL 298.200,00 € 

- 71 

-- 



FITXA D'ACTUACIONS: BESCANÓ. 

BES 1 Riera d'en Muç. 

BES 1A. Reforestació. 

Finançament per un període de 10 anys en tasques de conservació i neteja. (5,7Ha) 15.000,00 € 


BES 1B. Recs i vegetació de ribera. 

Patrocini d'un pla de conservació durant 10 anys. 21.000,00 € 


FITXA D'ACTUACIONS: VILABLAREIX. 

Total 90.720,00 € 


TOTAL 95.256,00 € 

VIB 1 Barranc de can Castanyer. 

Adquisició d'1,43 Ha de bosc. 12.000,00 € 

Conservació d'1,43 Ha de bosc durant 10 anys. 5.000,00 € 

VIB 2 El Masrocs. 



Cesiió de la gestió i acord de custòdia per 10 anys, en tasques de reforestació i manteniment. 5.000,00 € 



Pla de reforestació i substitució plantes al lòctones. 14.976,00 € 

Arranjar pas inferior al riu. 15.000,00 € 

Patrocini de les actuacions durant 10 anys. 5.000,00 € 

FITXA D'ACTUACIONS: AIGUAVIVA. 

Total 106.976,00 € 


TOTAL 112.324,80 € 

AIG 1 Torent de Can Garrofa. 


Finançament per un període de 10 anys en tasques de conservació. 30.000,00 € 

AIG 2 Riera de la Torre. 

Reforestació de bosc de ribera. (4,6 Ha). 12.080,00 € 


Total 105.080,00 € 


TOTAL 110.334,00 € 

- 72 

-- 



FITXA D'ACTUACIONS: RIUDELLOTS DE LA SELVA 

RIU 1 Connectivitat Torrent Calderó. 

Plantació de bosc mixte mediterrani/ribera (4 Ha). 13.280,00 € 

Conservació durant 10 anys. 15.000,00 € 

Total 28.280,00 € 


TOTAL 29.694,00 € 

FITXA D'ACTUACIONS: CALDES DE MALAVELLA 

CAL 1 Connectivitat Riu Onyar. 

Potenciar bosc de galeria. 1,2 km; 8 Ha. Plantació espècies de ribera: freixes i salzes. 78.000,00 € 


Total 138.000,00 € 


TOTAL 144.900,00 € 

FITXA D'ACTUACIONS: VILOBÍ D'ONYAR. 

VDO 1 Connectivitat Riu Onyar i Torrent de Bagastrà. 

Potenciar bosc de ribera de galeria ; 17,7Ha. Plantació espècies de ribera: oms, freixes i salzes. 92.400,00 € 


FITXA D'ACTUACIONS: SILS 

Total 152.400,00 € 


TOTAL 160.020,00 € 

SILS 2A Riera de Belladona. 

Rebaix al llit de la riera. 6.500,00 € 

Manteniment i seguiment científic durant 10 anys 30.900,00 € 

SILS 2B Riera de Belladona. 

Creació zona de rebaix de 0,5 Ha. 10.000,00 € 

Plantació d'arbres de ribera de baixa densitat. 2.400,00 € 

SILS 3 Rec Clar i Riera de Pins. 

Creació d'un sector amb bosc de ribera de baixa densitat. 20 Ha. 72.000 € 

Manteniment 10 anys. 30.000,00 € 

Total 151.800,00 € 


TOTAL 159.390,00 € 

- 73 

-- 



FITXA D'ACTUACIONS: MAÇANET DE LA SELVA. 

MAÇ 1A Torderola. 

MAÇ 1B. Torderola. 

MAÇ 2 Mas Altaba 


Forestar els voltants del pas de la Torderola amb bosc de ribera (1,1Ha) i Mediterrani (0,6 Ha). 10.584,00 € 

Manteniment 10 anys. 5.000,00 € 


MAÇ 3 Meandre de la Tordera 

Plantació d’arbres de ribera en baixa densitat. Creació d'una bosquina humida (3,5 Has). 16.800,00 € 


Total 37.384,00 € 


TOTAL 39.253,20 € 

FITXA D'ACTUACIONS: EL RIU TORDERA. 

TOR 1 Ermita de Fogars 

Construcció d'una àrea de picnic (200 m²). 4.000,00 € 

Construcció d’un aparcament (200 m²). 2.400,00 € 

TOR 2 

Aiguabarreig Riera de Santa Coloma-La 


Plantació d’arbres de ribera en baixa densitat. Creació d'una bosquina humida (10 Ha). 48.000,00 € 


TOR 3 Torderola. 

Creació d’un sistema de depuració terciari amb plantació de canyís. (2,5 Ha) 

368.000,00 

€ 


TOR 4 Rebaix La Tordera 

Creació d’un rebaix a la llera del riu. 6.250,00 € 


TOR 5 Àmbit de la zona humida de les Llobateres 

Construcció d’un talús de 350 ml i 4 m d’alçada i revegetat en un 50% amb arbres de ribera. 67.200,00 € 

Construcció d’una àrea d’aparcament (1200 m²) limitada amb 115 ml de tanca texana. 22.380,00 € 

TOR 1-5 Llera de la Tordera 

Neteja manual de residus i deixalles de la llera i posterior gestió a un abocador 11.500,00 € 

autoritzat. (81,5 Ha). 

Total 609.730,00 € 


TOTAL 640.216,50 € 

PRESSUPOST TOTAL MESURES AMBIENTALS COMPENSATÒRIES DEL PROJECTE DE GASODUCTE 

- 74 

-- 

3.004.863,75 €

Informe de mesures ambientals compensatòries del projecte ... - Cilma

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?