Situació

Aida Gala
Astyr Doncel
Eduardo Alcudia
Laia Jiménez
Silvia Ruz
Geografia
Fauna i flora- Espais Protegits- Parc Nacional del Teide-
Orografia i Paisatge- Formació i extensió- Situació
i origen- Clima- Entrevista
Projecte de Recerca
Grup 2
4tA

Situació geogràfica
Situació, extensió, origen i formació

Introducció geogr0àfica
Situació
L'illa està situada entre els paral·lels 28 ° i 29 ° N i
els meridians 16 ° i 17 ° O.
Es troba a una mica més de 300 km del continent
africà, i a uns 1.000 km de la península Ibèrica.
Una curiositat es que a la televisió
sempre posen les Illes Canàries
molt a prop de la península, i això
avegades confon a les persones.

Com ja sabem hi
han 7 illes.
Tenerife es l'única
amb forma
triangular i esta
situada al mig,
junt a Gran
Canaria. L’illa que
mes a prop seu
esta es la Gomera.

Extensió
De forma triangular, Tenerife és l'illa més gran de l'arxipèlag canari, amb
una superfície de 2.034,38 quilòmetres quadrats, i la que més longitud de
costa té, amb 342 quilòmetres. A més a més, és la més alta: al seu centre
s'alça el pic del Teide, que amb 3.718 metres sobre el nivell del mar és el
punt més elevat de tot Espanya.
Illa Extensió Població (2005)
Tenerife 2.034 701.034
La Gomera 370 18.285
La Palma 708 78.800
El Hierro 269 8.682
Gran Canaria 1.560 730.622
Lanzarote 846 96.781
Fuerteventura 1.660 60.273
CANARIES 7.447 1.588.710

Origen i formació
Tenerife és una illa d'origen volcànic, la formació de la qual va
començar a gestar-se al fons oceànic fa entre 20 i 50 milions
d'anys.
Segons una de les teories més acceptades actualment per la
comunitat científica (teoria dels blocs aixecats), l'ascens de
magma procedent del mantell terrestre es produeix en períodes
d'activitat tectònica a partir de falles o fractures que existeixen
al fons oceànic
Esquema general de la formació de Tenerife:
1.(20-50 m.a.) Erupcions de tipus fisural submarí.
2.(7 m.a.) Sèrie basàltica antiga o sèrie I.
3.(3 m.a.) Sèries recents II, III i IV. Edifici pre-carrerades.
4.(800 mil anys) Esllavissades gravitacionals.
5.Formació de les valls.

·Espais naturals protegits
Pràcticament la meitat de l'illa
(48,6%) es troba sota les diferents
fórmules de protecció de la Xarxa
Canària d'Espais Naturals Protegits.
Dels 146 espais naturals recollits per
aquesta xarxa, en el conjunt de
l'arxipèlag, un total de 43 es troben a
Tenerife, la qual es en la que mes en
trobem.
En tota la xarxa trobem 8 tipus de
qualificacions de protecció diferents:
·Parc Natural
·Parc Nacional
·Monument Nacional
·Paisatge Protegit
·Reserva Natural Integral
·Reserva Natural Especial
·Parc Rural
·Lloc d'interès científic

Aquestes categories estan totes
representades a Tenerife per:
·A part del Parc Nacional del Teide, té el
parc natural més gran de les Canàries:
Corona Forestal
·Dos parcs rurals: Anaga i Teno
·Quatre reserves naturals integrals
·Sis reserves naturals especials
·Un total de catorze monuments naturals
nou
·Paisatges protegits
·Sis llocs d'interès científic.

·TEIDE
El Teide o , també anomenat, Pic del Teide és un volcà i una muntanya de Tenerife, Illes Canàries (28.27 N, 16.6 O). Amb una
alçada de 3.719 m sobre el nivell del mar i amb aproximadament uns 7.000 m sobre el llit marí, és la muntanya més alta
d'Espanya, la muntanya més alta de totes les illes atlàntiques i el tercer volcà més gran de la Terra.
El nom Teide és una evolució castellana del nom originari Guanxe
"Echeyde", anterior a la colonització castellana. Echeyde, a les llegendes
Guanxes, era el nom donat al seu infern, on vivia una poderosa figura
(Guayota) a mode de guardià de la porta d'aquest inframón.
El dia 28 de juny de 2007, la UNESCO va decidir declarar al Parc Nacional
del Teide Humanitat en la seva Convenció de Patrimoni Mundial de la
UNESCO reunida en Christchurch, Nova Zelanda.

2.1 FASES DE LA FORMACIÓ DEL TEIDE
La formació de la illa de Tenerife es igual a la de moltes de les altres illes oceàniques. Els inicis de la formació de la illa
de Tenerife, es van produir a través de tres districtes estructurals (norest-suroest, noroest-surest y nort-sud) en el
basament oceànic.
A través d’aquestes fractures va començar les primeres erupcions submarines ja fa 10 milions de anys. Aquestes
erupcions submarines van produir una acumulació de colades de lava que van elevar el conjunt desde el fons oceànic
fins el nivell del mar.
Aquest procés el podem dividir en cinc
fases:
·Primera etapa

·Segona etapa
·Tercera etapa

·Quarta etapa
·Cinquena Etapa

·Parc Nacional del Teide
El Parc Nacional del Teide ocupa la zona mes alta de la
illa de Tenerife i d’Espanya. Va ser declarat el 22 de
gener de 1954 como Parc Nacional del Teide, es el mes
gran i vell dels parcs nacionals de les Illes Canàries i un
dels mes antics d’Espanya. En 1981 el parc va ser
reclassificat y es va establir un règim jurídic especial. En
1989, el Consell d’Europa va concedir al parc nacional el
Diploma Europeu, en la seva màxima categoria. En 2002
es va iniciar els tràmits per que la UNESCO el nombres
Patrimoni de la Humanitat.
En questa zona hi trobem el volcà del Teide amb 3.718 metres
d’altitud. El alt de Guajara, el Llano Ucanca, las Set Canyades,
La Fortaleza, los roques de García y Pic Vell formen el paisatge
natural del parc.
En el Parc Nacional del Teide hi trobem un total de 168 plantes
superiors.

·Edifici central
Les principals estructures de
Tenerife, el complex Teide-Pico Viejo
i el circ de Las Cañadas. Una altra
formació vistosa són Los Azulejos. Al
sud de La Caldera destaca la
Montaña de Guajara.
·Massissos
El massís d'Anaga, a l'extrem nord-oriental de l'illa, té un
perfil topogràfic irregular i escabrós on destaca la Cruz de
Taborno, amb 1.024 metres. El massís de Teno es troba a
l'extrem nord-occidental.
Es tracta d'una zona d'estructures desmantellades i
profunds barrancs que s'han originat per erosió. El massís
d'Adeje és a l'extrem meridional de l'illa, i té com a
exponent més gran el Roque del Conde, amb 1.001 metres
d'altitud.
·Dorsals
La serralada dorsal o dorsal de Pedro Gil
abasta des del començament de la Montaña
de la Esperanza, a uns 750 metres d'altitud.
La dorsal de Abeque està formada per una
cadena de volcans que uneixen el massís de
Teno amb l'edifici central insular Teide-Pico
Viejo. La dorsal Sud o dorsal de Adeje està a
l'empara de l'últim dels eixos estructurals.

·Barrancs
Destaquen els barrancs de Ruiz, Fasnia i Güímar,
Infierno i Erques, tots ells declarats espais naturals
protegits per les institucions canàries.
·Valls
Les més importants són la vall de La
Orotava i la de Güímar.
·Costes
67,14 quilòmetres de la costa de Tenerife el representen platges. . Al litoral
septentrional són freqüents les platges de còdols o de sorra negra, mentre que a
la vessant sud i sud-oest de l'illa predominen les platges amb sorres més fines i de
tonalitats més clares.

-Faiar-Bruguerar (1.000-1.500 m): es tracta també d'un bosc,
però en aquest cas més sec i pobre en espècies. Destaquen els
Myrica faya, els brucs i els grèvols canaris.
-Pineda (800-2.000 m): bosc de pins en formació oberta que es
caracteritza per un augment de la insolació i per una uniformitat
més petita a les temperatures diürnes-nocturnes i estacionals.
·Flora i fauna
L'accidentada orografia regnant modifica localment les
condicions climàtiques generals, originant una gran varietat de
microclimes. Concentra aquest patrimoni vegetal d'unes 140
espècies exclusives.
-Cardonal - tabaibal (0-700 m): aquest estrat es caracteritza per
una forta insolació i escassetat precipitacions.
-Boscos termòfils (200-600 m): aquest pis té un grau d'humitat i
precipitacions més alt, i una insolació més petita.
-Laurisilva (500-1.000 m): es tracta d'un bosc dens de grans
arbres, hereus de la flora de l'Era Terciària, que creixen en
zones d'abundants boires i pluges freqüents. Les espècies
vegetals superiors que hi abunden són llorers, til·lers, arbres de
la família de l'alvocater,Apollonias canariensis i d'altres de mida
més petita, com la Canarina canariensis

Clima
A Tenerife se la coneix internacionalment
com "l'Illa de l'Eterna Primavera", gràcies
sobretot als alisis, la humitat dels quals es
condensa principalment a les zones de
mitjanes del nord i nord-est insular, creant
amplis mars de núvols que es disposen
preferentment entre els 600 i els 1.800
metres d'altura.
Un altre factor que influeix en la suavitat del
clima de les illes respecte del que per latitud
els correspondria (desert del Sàhara), és el
corrent marí fred de les Canàries, que
refreda la temperatura de les aigües que
banyen les costes i platges illenques
respecte de l'ambiental. Finalment, també
cal tenir en compte l'orografia de Tenerife.

A grans trets, el clima de Tenerife és moderat, temperat i molt suau en qualsevol estació de l'any. No
hi ha períodes de fred però tampoc n'hi ha de calor asfixiant. Les temperatures mitjanes fluctuen
entre els 17-18 °C a l'hivern i els 24-25 °C a l'estació estival.
Evidentment, hi ha importants
contrastos, com per exemple a
l'hivern, quan és possible gaudir
del sol a les zones de costa i alhora
a 3.000 metres d'altura es veu la
blanca estampa nevada del Teide,
on neva cada any.

Temporal a les Illes Canàries
La Agencia Estatal de Meteorologia ha explicat que el temporal que afecta a Canàries "no es una tormenta
tropical", sino una borrasca "muy activa", amb aire inestable càlid que genera turmentes importants dins
d’aquesta i que són las que generen pluja.
Mes de 11.000 llars i empreses de Tenerife, El Hierro i
La Gomera segueixen encara sense fluid elèctric com
conseqüència del temporal que afecta a Canàries desde
el fi de setmana, desprès de que se s'agüi restablert en
mes de la meitat del 25.000 es van quedar sense llum.
El temporal se'n va de Canàries. Desprès de
dos dies complicats en els que la pluja i el
vent han fet estrags en el archipielag, la
Agencia Estatal de Meteorologia (Aemet)
ha retirat la alerta per precipitacions en les
illes, on nomes es mantindran les nubes i
escasses pluges dèbils.

Entrevista a Jessica Moreno
•Amb cuants anys vas vindre a Barcelona?
-Amb 10
•A quina illa vivies?
-A Tenerife.
•En quina part?
-Santa Cruz
•Vas sofrir algún canvi gran a causa del horari?
-No, no ho vaig ni notar.
•T’agradaven mes les platges d’alla o d’aquí?
-Les d’allà, no se m’enganchava l’arena als peus.
•El menjar es molt diferent d’aquí?
-Es molt diferent. A mi m’agrada molt mes la d’allà.
•Trobes a faltar les illes?
-Si, moltissim i m’agradaria molt tornar-hi.
•Hi ha allà alguna cosa especial que trobis a faltar?
-La meva familia, i el Teide.
•L’economia es molt diferent?
-Es la mateixa.
•Com va a aquí a Catalunya?
-Molt be! Pero allà la gent es molt mes carinyosa.