You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
http://ca.wikipedia.org/wiki/<strong>Mitologia</strong>_<strong>catalana</strong><br />
<strong>Mitologia</strong> <strong>catalana</strong><br />
<strong>Mitologia</strong> <strong>catalana</strong> és el llegendari que s'ha explicat durant generacions a Catalunya o<br />
als Països Catalans. Es tracta d'un conjunt d'històries de transmissió oral centrades en<br />
personatges singulars o en explicar l'existència de construccions i particularitats locals.<br />
Poden ser la transformació de mites europeus similars o bé tradicions pròpies. Com a<br />
representació cultural transcendeix els límits fronterers actuals, essent una manifestació<br />
més de la cultura <strong>catalana</strong>.<br />
Eminentment de transmissió oral es pot dir que hi ha similituds amb les cultures<br />
limítrofs. No obstant això, als Països Catalans s'hi presenten una sèrie de<br />
característiques pròpies com els diferents personatges fruit de la diferenciació cultural.<br />
Taula de continguts<br />
[amaga]<br />
• 1 L'origen de la mitologia <strong>catalana</strong><br />
• 2 Criatures mitològiques catalanes<br />
o 2.1 Les aigües<br />
o 2.2 Fruit dels boscs<br />
o 2.3 La gent menuda<br />
o 2.4 Monstres errants<br />
o 2.5 Éssers tel·lúrics<br />
o 2.6 Fantasmes i esperits<br />
o 2.7 Bestiari<br />
• 3 Pàgines que s'hi relacionen<br />
• 4 Referències<br />
• 5 Enllaços externs<br />
[modifica] L'origen de la mitologia <strong>catalana</strong><br />
L'origen de la mitologia possiblement recollís part de les creences preromanes<br />
integrades en el paganisme romà, és el cas de les faies. Els lar haurien derivat cap a les<br />
figures dels gnoms i follets, les nimfes derivarien a moltes figures lligades a l'aigua com<br />
ara les aloges o bé les dríades derivarien a esperits del bosc com ara les fades.<br />
La crema d'objectes durant el solstici d'estiu és un ritual habitual des de temps prehistòrics al<br />
Pirineu català. (Haro de Les, 2008)<br />
La cristianització de l'imperi Romà i especialment l'edicte de Milà del 313<br />
condemnarien pràcticament aquestes manifestacions a la clandestinitat cultural, no<br />
obstant això, la penetració fou més somera a les zones rurals i no tant intensa degut el<br />
bon arrelament que tingué l'arrianisme al regne visigot peninsular. El sorgiment de<br />
l'Islam i la conquesta de la península ibèrica importà algunes creences i llegendes<br />
1
pròpies dels pobles semítics i en generaren força lligades als fets de l'ocupació sarraïna i<br />
la contesta militar del Regne Franc (p.ex. cançó de Rotllan), tot i així el paganisme<br />
persistí amb força a les àrees rurals. Els rituals màgics, les rondalles i llegendes foren<br />
una forma d'entendre i transmetre coneixements sobre les herbes remeieres, la història i<br />
la moral entre les classes sense instrucció.<br />
L'església catòlica generà la seva pròpia mitologia al voltant de les figures de<br />
determinats sants: Sant Narcís i la llegenda de les mosques durant el setge de Girona del<br />
1285, Sant Jordi i el drac, [1] el suposat martiri de Santa Eulàlia de Barcelona i fins i tot<br />
en vida com sant Vicent Ferrer. També fou època de les epidèmies de pesta negra i com<br />
a conseqüència es desenvoluparen les danses de la mort o danses macabres que foren<br />
representades en diverses localitats catalanes durant segles.<br />
A partir de la baixa edat mitjana els éssers mitològics foren considerats dimonis o bé<br />
entitats relacionades amb la bruixeria i perseguits per l'església catòlica. La inquisició<br />
practicà múltiples execucions públiques i crema d'objectes per tal d'eradicar la bruixeria.<br />
Molta de la casuística fou recollida per Sprenger i Kramer al Malleus maleficorum i a<br />
nivell peninsular autors com els religiosos Martín del Rio ("Disquisiciones mágicas",<br />
1599), Fuentelapeña ("El ente dilucidado", 1676), Benito Jeronimo Feijoo ("Teatro<br />
crítico universal", segle XVIII). El racionalisme dels segles XVII i XVIII relegà les<br />
creences sobre bruixeria i els éssers fantàstics als contes per fer por als nens i bandejada<br />
dels costums i creences generals. [2]<br />
Ben entrat el segle XIX amb la Renaixença i el Modernisme es cercaren els referents<br />
mitològics catalans i molts autors s'interessaren a cercar i documentar aquests costums i<br />
rituals propis, destacant-se'n entre tots la figura de Joan Amades en la seva obra gairebé<br />
enciclopèdica, recolliren moltes de les llegendes, costums, cançons i rondalles.<br />
L'esplendor medieval esdevingué un referent històric i cultural i per aquest motiu<br />
s'inventariaren especialment els relats de l'època.<br />
Criatures mitològiques catalanes<br />
El llegendari català és ple de referències a éssers mitològics i fantàstics. Recorrent tos<br />
els territoris es poden trobar rondalles referides a terres i efemèrides concretes, des de la<br />
formació dels Pirineus per Heracles fins a la cançó de Rotllà.<br />
Les aigües<br />
L'aigua és ubiqua a les mitologies, especialment en la <strong>catalana</strong>, bé sigui per l'escassetat<br />
general o per l'abundància quan es troba en gorges i estanys. Ja siguin trobades segons<br />
la regió, en cursos d'aigua continental les aloges, païtodes, encantades, encantaries,<br />
dones d'aigua o goges; o el peix Nicolau, la maruga o el vell del mar (Barcelona) en<br />
relació al mar; guarden certa relació amb les ondina i les sirena d'origen grecoromà.<br />
La crema de biomassa és habitual durant la nit del 23 de juny<br />
Els boscos i els erms són refugis d'antigues ciutats i temples pagans abandonats al pas<br />
dels decennis, engolits per la natura. Conèixer l'efecte medicinal d'algunes espècies<br />
requeria de llargues estades als boscos, on s'hi poden trobar, si hom té molta sort,<br />
2
gnoms, les mandràgora de poders màgics extraordinaris. Les fades, les bruixes cercanthi<br />
algun bolet. El tió de Nadal té origen en l'animisme que arrelava en els arbres i en els<br />
pobles germànics, és cremat a l'altre solstici a moltes llars de foc. Els simiots també<br />
poblaven els boscos fent maleses. [3]<br />
La gent menuda<br />
Unes de les més curioses criatures són les de mida reduïda, petits éssers, alguns<br />
malèvols, de totes maneres dotats d'una gran intel·ligència, són els genis, follets i<br />
donyets. Els trasgu d'origen asturià són un clar referent d'aquells malvats. Tolkien<br />
escrigué sobre els goblins que aparegueren en algunes traduccions com a trasg. No<br />
obstant, la denominació més estesa tradicionalment és la de follet i la seva funció és<br />
mortificar als inquilins de les cases amb qui cohabiten.<br />
Aquests éssers adopten diversos noms i característiques secundàries pròpies: Cerdet a<br />
Alacant, a les Pitiüses el Barruguet i el fameliar; l'homo de sa colzada, els diables boets<br />
i els negrets a ses illes Balears, el gambutzí a les terres de l'Ebre, els minairons[4]<br />
andorrans o de l'Alt Urgell, diablorins al Pallars o famelians.<br />
Monstres errants<br />
Els camins no són un lloc gaire segur si ens atenyem als usos que en feien el Marraco,<br />
les bubotes i l'home del sac, la vella Brígia, el Nonell, el Dip, al que Perucho li atribueix<br />
implícitament una certa relació amb el lobisome gallec i fins i tot amb la ràbia, l'ànima<br />
de Cantiret, el pare llop, l'home de neu, l'home dels nassos, la Cleméncia, l'home del<br />
paraigües, el papu, el comte Estruc (Llers, Alt Empordà)... Tots són presentats com<br />
personatges descarrilats, que apareixen de tant en tant i que rarament encaixen en la<br />
vida en societat ja que, quan apareixen, són motiu de desgràcies o mals averanys.<br />
Éssers tel·lúrics<br />
L'arribada del cristianisme "coronà" molts dels cim amb creus per tal d'apoderar-se de<br />
l'espiritualitat que aquelles muntanyes especialment venerades. És el cas de Montserrat i<br />
el Canigó i el Montseny a la Catalunya Vella, però també s'hi troben a les illes, com el<br />
Toro (Menorca). Aquestes apropiacions foren completades en alguns casos amb les<br />
troballes miraculoses de talles de fusta del que s'anomenen mares de déu trobades, com<br />
la de Montserrat, o la mare de déu del Mont Llum.<br />
El mateix Pirineu té el seu origen en el mateix Heracles en voler salvar la princesa<br />
Pirene del foc provocat per Gerió. La terra i tot allò que n'aflora té un fort component<br />
sobrenatural. Nogensmenys era habitual que els ferrers abans de treballar els metalls<br />
picaven l'enclusa tres cops per impedir que en sortís el Pericó. El sòl ha generat<br />
múltiples rondalles i llegendes moltes sobre gegants: El Trucafort, amb els seus rocs<br />
enormes; el Tombatossals (Castelló de la Plana), el pare Esmè (Montseny) i altres<br />
gegants vivien en indrets amagats.<br />
Fantasmes i esperits<br />
Moltes són les representacions d'allò que resta invisible. Ànimes en pena, la santa<br />
companya, els incubii i els sucubii, assaltants nocturns, i diversos dimonis menors, i fins<br />
3
i tot el mateix Satanàs prenen formes per temptar l'home i aprofitar-se de les seves<br />
febleses. Hi té el seu origen mític el Pont del Diable (Pineda de Mar) i el de Martorell.<br />
Bestiari<br />
Aquesta llista és una representació del bestiari dels Països Catalans i no és exhaustiu, en<br />
absolut, però pot donar una visió general d'algunes de les tradicions i llegendes més<br />
comunes.<br />
• Aloja<br />
• Ànima de<br />
Cantiret<br />
• Barrufet<br />
• Barruguet<br />
• Bruixa<br />
• Bubota<br />
• Carmençó<br />
• Cerdet<br />
• Cocollona<br />
• Comte Estruc<br />
• Dip<br />
• Dona d'aigua<br />
• Donyet<br />
• Drac<br />
• Encantaria<br />
• Espantamainades<br />
• Fada<br />
• Fameliar<br />
• Follet<br />
• Gambutzí<br />
• Ginebreda<br />
• Goja<br />
Pàgines que s'hi relacionen<br />
4<br />
• Bestiari popular català<br />
• Cultura popular<br />
• <strong>Mitologia</strong> dels Pirineus<br />
• <strong>Mitologia</strong> <strong>catalana</strong> sobre bruixes<br />
• Rondalles Mallorquines d'en Jordi des Racó<br />
• Home de neu<br />
• Home del sac<br />
• Home dels<br />
nassos<br />
• Homo de sa<br />
colzada<br />
• Marraco<br />
• Martinet<br />
• Maruga<br />
• Minairó<br />
• Muladona<br />
• Negret<br />
• Nonell<br />
• Paitida<br />
• Papu<br />
• Pare Esmè<br />
• Pare de la<br />
neu<br />
• Pare llop<br />
• Patge<br />
Fumera<br />
• Patge<br />
Gregori<br />
• Patge Xiu-<br />
Xiu<br />
• Peix<br />
Nicolau<br />
• Pericó<br />
• Pesanta<br />
• Puigmal<br />
• Reis Mags<br />
d'Orient<br />
• Rotllà<br />
• Serpent de<br />
Manlleu<br />
• Tió de Nadal<br />
• Tombatossals<br />
• Tamarro<br />
• Trucafort<br />
• Vella Quaresma<br />
• Vella Brígia<br />
• Vell del mar<br />
• Víbria