04 NOTÍCIES CERTES, dels diferents sectors de l ... - Escola TECNOS

04 NOTÍCIES CERTES, dels diferents sectors de l'escola
02 Dels 0 als 3. Llar d’infants Grimm
04 P3
06 P4
08 P5
11 1r de Primària
12 2n de Primària
16 3r de Primària
18 4t de Primària
20 5è de Primària
23 6è de Primària
26 English corner
27 Racó d’Educació Física
28 Racó de Plàstica
30 Racó de Música
32 Infantil / Primària
36 ESO / Batxillerat
48 Treballs escolars ESO
50 Notícies d’escola
52 AMPA
53 EXTRAESCOLARS
54 TREBALLS DE RECERCA (Part II)
56 PROJECTES D’ESCOLA
58 CALAIX DE SASTRE
60 BOLONIA
64 LA BONA LECTURA
66 LA BONA CUINA
68 CARTES DELS PARES: El protocol
70 VIURE EN UN MIRATGE, article d’opinió a càrrec d’en Ricard Ribera
71 LA POMA DE NEWTON, reflexions pedagògiques que ens fa el Llorenç Puig
72 CAL POTENCIAR LA CREATIVITAT, per Santi Rius
73 BIT A BIT
74 CENT VEUS: enquesta sobre el pla de mobilitat
PODEU VEURE AQUEST NÚMERO A TOT COLOR A HTTP://WWW.TECNOS.CAT
EL NÚMERO ANTERIOR (ÀDHUC 28) VA REBRE 247 CONSULTES (Juny 08-Desembre 08)
ADHUC Nº 29. Desembre de 2008. Escola Tecnos Revista de comunicació entre els diferents estaments de l’escola
Topete, 34 - 08221 TERRASSA tel: 93 785 83 55 fax: 93 786 35 02 e-mail: secretaria@tecnos.cat http://www.tecnos.cat
1

2
notícies
del
30

4
notícies
de P3
“Cercles concèntrics”
Ens apropem a un gran
artista, en Kandinsky.
Coneixem aspectes de
la seva vida, algunes
de les seves obres i ens
inspirem en ell per crear
nous quadres.
La mare de l’Eugeni ens parla d’Ucraïna i Rússia.
30

Hem plantat
llavors de bledes,
alls, cebes,
tomàquets,
enciams,
girasols...
Ens han sortit
plantes que hem
transplantat, regat, observat...
Estem fets uns bons pagesos!
5

6
notícies
de P4
LES SARGANTANES LES GRANOTES
HEM TREBALLAT ELS PEIXOS D’AIGUA FREDA I D’AIGUA CALENTA
Durant alguns dies, els nens i nenes de les classes de les Sargantanes i Granotes, hem estat treballant
el tema dels peixos. Hem descobert que n’ hi ha d’aigua calenta i d’aigua freda. També
hem après com viuen , com mengen, els seus mètodes de defensa, les seves característiques, els
llocs on els podem trobar… Fins i tot vam anar a l’Aquàrium de Barcelona on vam poder veure
els peixos què havíem estat parlant a la classe i uns monitors ens van donar més informació.
Ens va agradar molt i vam decidir fer-nos el nostre mar. Ens vam posar d’acord, les Sargantanes
i les Granotes, i vam fer un petit Mar Mediterrani al passadís.
Què bé ens ho vam passar!
30

LES SARGANTANES VOLÍEM SABER:
Com funcionen el cervell i el cor?
Què passa amb els aliments quan arriben a la panxa?
D’ on surten les dents?
Vam decidir que per saber-ho podriem consultar Internet
i llibres. També podríem preguntar als pares,
als germans o als nens grans de l’ escola.
Mica en mica anàvem coneixent els funcionaments
del cervell , del cor, de l’aparell digestiu…..
De sobte va aparèixer un nou dubte:
Què es la cèl·lula?
notícies
de P4
Ara ja sabem que tots els éssers vius estan formats
per cèl.lules i que tota cèl.lula prové de la divisió d’
una altra cèl.lula.
També sabem que les cèl.lules són tan petites que només es poden mirar utilitzant un microscopi.
Actualment ens estan sortint nous dubtes i els curs s’ acaba però de ben segur que el proper curs continuarem
investigant i descobrint el món.
LES GRANOTES HEM TREBALLAT L’ESPAI
Tot va començar a l’octubre quan miràvem un llibre
de l’espai que havia portat l’Anna G. Van sorgir alguns
dubtes que volíem esbrinar:
- Per què els planetes són de diferents colors?
- De què estan fets els anells que tenen alguns planetes?
- Quins noms tenen les constel.lacions?
Per què quan tirem una cosa a l’espai sura i aquí no?
Ens vam començar a informar a través dels pares, llibres,
pel.lícules de vídeo, Internet…Vam anar al Cosmocaixa
de Barcelona a fer l’activitat “El planetari
bombolla”. Allà ens van donar molta informació i vam
poder fer les preguntes que portàvem preparades.
Aleshores ens va sortir una altra pregunta: “Què hi
ha a dins d’un forat negre?”.
En mig d’aquest treball el Joel A. havia de marxar uns dies a Uruguay i tothom volia saber si estaria lluny
o a prop nostre, com havia d’anar, què hi havia allà…Anaven passant els dies i nosaltres anàvem, de mica
en mica, contestant a les nostres preguntes però hi havia algunes que no acabàvem d’entendre. La Laura
F. ens va explicar que a la classe del seu germà estaven treballant els planetes. Els vam demanar ajuda i
ens van donar molta informació que ens va ajudar a resoldre els nostres dubtes.
Ara ja fa uns dies que vam acabar el nostre treball de l’espai però tenim nous dubtes que continuarem
investigant en un altre moment.
7

8
SOM UNS ARTISTES!
notícies
de P5
ELS PINS I LES ALZINES
Els nens i nenes de P5 hem treballat diferents pintors durant el curs. En l’edició anterior de l’àdhuc us ensenyàvem
com gaudíem tot imitant en Joan Miró, ara us fem una petita mostra de totes les coses que hem après d’en Vincent
Van Gogh i d’en Picasso.
Hem vist que hi ha diferents maneres de pintar i que els pintors fan servir diferents tècniques, tot plegat un projecte
molt engrescador que ens ha convertit en uns petits artistes.
30

CONVIVÈNCIES A LA MARINADA
Els dies 25, 26 i 27 de maig vam anar de convivències a La Marinada, una casa situada a Cambrils.
Allà ens esperaven uns monitors molt marxosos, moltes activitats a la platja, una aventura de pirates i una passejada
en vaixell. També ens van explicar la història de l’avi Miquel, vam menjar molt bé i vam jugar molt amb els nostres
companys i companyes de 2n de primària. Quina passada de convivències!
9

10
drapss@drapss.com
30

La Verema
El Racó de Primer
notícies
de 1r
El divendres passat, 3 d'octubre, els esquirols i les guineus
vam anar a la comarca de l'Alt Penedès, a Sant Pau d'Ordal,
a fer la verema.
Allà vam passejar per les vinyes i vam collir el raïm dels
ceps. Després el vam portar a una masia del segle XVII i el
vam trepitjar dins unes bujoles. Va ser molt divertit!!
Ens vam poder emportar el most dins unes ampolletes de
vidre que vam decorar nosaltres mateixos.
Aquest any, els alumnes de primer estrenem espai
web: “El racó de primer” a on trobarem diferents
llocs web que hem treballat o que permeten ampliar
el que treballem a classe. Si voleu participar afegint
material, esteu convidats.
L’adreça és http://www.tecnos.cat/elracodeprimer
11

12
notícies
de 2n
Visitar el Jardí Botànic de Barcelona
Els romanís i els espígols hem fet una visita al Jardí Botànic de Barcelona. Hem pogut veure la planta de cada classe
i conèixer diferents característiques. Finalment ens han ensenyat a trasplantar una planta i ens ha agradat molt!!
Per això plantarem les nostres plantes al pati de l'escola.
Dibuixos de la classe del Romaní
30

14
notícies
de 2n
30

C/ Cató, 6, baixos Telèfon 93 717 83 35 08206 SABADELL
15

16
Exposició d’objectes antics
Tot i que aquesta activitat la varem realitzar
el mes de gener volem ensenyar-vos algunes
fotografies que plasmen com eren alguns objectes
fa molts i molts anys. Agrair sobretot
la col·laboració de les famílies que ens van
cedir objectes, molt valuosos sentimentalment,
per tal de fer una exposició molt lluïda
i variada.
Diari de camp
notícies
de 3r
Aquest és un diari que està relacionat amb el projecte de l’hort i a on els nens i nenes reflecteixen setmana a setmana
l’evolució i transformació de les hortalisses que tenen plantades al seu tros.
30

Tallers de jocs amb materials reciclats amb
els nostres companys i companyes de
l’heura.
Els dies 20 i 21 de Maig vam anar a l’escola heura on
vam construir dos jocs de taula: el tres en ratlla i el
aualé. Ambdós són jocs molt antics i populars.
Vam fer servir materials reciclats , oueres... ens van
sortir uns jocs molt acolorits i divertits que ens hem
pogut emportar a casa per fer-los servir quan ens vingui
de gust i passar una bona estona jugant amb jocs tradicionals.
L’hort ja ha donat el seu fruit!!! Hem fet una amanida amb els nostres enciams i les cebes...
tot boníssim
Rovellons i Pinetells ens hem trobat per fer una gran amanida amb enciams i cebes del nostre hort. Com us podeu
imaginar tot era boníssim, tot conreat de manera natural i sense cap producte químic, Això sí , regant-lo i cuidantlo
dia rere dia.
17

18
notícies
de 4t
Al llarg del curs hem fet moltes activitats, ens ho hem passat molt bé i hem après coses de:
El reciclatge, la contaminació i el canvi climàtic i per això hem construït unes maquetes...
Hem fet obres de teatre en castellà, que ens ha ajudat a
representar i entendre millor allò que estàvem estudiant.
Per conèixer i estudiar la història fins i tot ens vam disfressar
i vam representar per grups les diferents Etapes.
Vam estudiar el cos humà, per grups vàrem anar treballant i explicant als altres els diferents òrgans i el seu funcionament,
amb l’ajut de les “maquetes” que havíem construït.
Fins i tot vam fer una dissecció de pulmons de porc.
30

Estrena de l’obra de teatre “Els Pastorets”
Abans de fer vacances de Nadal vam representar l’obra
dels Pastorets. Vam estar molt contents del resultat i
guardem un molt bon record. Ho recomanem als nens
que facin 4t un altre curs perquè tots els assajos van
ser molt divertits, tot i que ens van costar. Cal oblidar la
vergonya i parlar ben fort.
Va de festes
Convivències
Aquest any hem anat de convivències a Mas Pagès. Abans
vam anar a veure la fàbrica de galetes Trias i ens van ensenyar
com es feien les galetes abans i ara. Després les vam
poder tastar i eren molt bones..
Un cop a la casa ho vam passar molt bé: vàrem fer jocs de
nit al bosc, vàrem estudiar l’ecosistema de la riera, vàrem
fer excursions, vàrem fer una pista d’aventures... a canvi
ens vam perdre el partit del Barça contra el Chelsea.
La festa més grossa que hem celebrat aquest any va ser la de Carnaval. Com que el tema era el CINEMA i a nosaltres
ens agrada l’aventura ens vam disfressar d’Indiana Jones. La disfressa era molt realista (la vam fer amb alguns
alumnes de l’escola Heura) i el ball ens va sortir força bé tot i que era una mica perillós.
Després van arribar les vacances de Setmana Santa (les més delicioses) però abans vam la Mona i ens la vam
menjar.
Quan vam tornar, vam seguir de festa i va arribar Sant Jordi. Vam escriure contes, vam fer balls i molta gresca.
19

20
notícies notícies
de 5è
certes
30

22
notícies
de 5è
30

notícies
de 6è
23

24
notícies
de 6è
30

26
English
Corner
English teacher for 3 weeks at Tecnos
Emma Yeld, a young trainee teacher from Kingston University in London, stayed at our school for 21 days in the
second term. Our school takes part in a project carried out by the Universitat Autonoma de Barcelona in collaboration
with Kingston University from London.
Emma has got a qualification in Spanish and understands a bit of Catalan. This made Emma’s integration really
easy. She attended all sorts of lessons at all levels; from Reception to Class 6, in Spanish, Catalan and English. We
are all really proud of her, for she showed great enthusiasm and interest in all tasks. We wish her the best for the
next school year and a happy wedding this summer.
Children from year 5 perform 6 little theatre
plays brilliantly.
The students from the first year of the Upper Cycle of Primary
spent one session per week working hard in order
to perform six little theatre plays based on well known
classic tales in English: The Enormous Turnip, The Gingerbread
Man, The Canterville Ghost, The Town Mouse and
the Country Mouse, Three Billy-goats and Peter Pan.
On the 26th March, the 11 year old children from El Cim
School visited us to enjoy a wonderful show. One week
later, we had a show for our own students in years 4 and 6.
The act turned out to be an outstanding success.
Here is a short list of interesting websites in English for English learners:
This is the website from el Departament d’Ensenyament. There are lots of activities and links to other excellent
English websites: http://www.edu365.cat/primaria/muds/angles/index.htm
This is a good website where you can find many different exercises, songs and games:
http://www.britishcouncil.org/kids
Are you looking for a penpal? : http://www.epals.com/
A huge list of websites from El Ministerio de Educación:
http://www.isftic.mepsyd.es/profesores/asignaturas/lenguas_extranjeras_ingles/
Do you need to make a Power Point presentation? This might be of help: http://www.slideshare.net/
This teacher has got plenty of nice exercises to do. Mostly recommended for students of E.S.O.:
http://www.isabelperez.com/songs.htm
A good website for kids: http://www.kidoons.com/
Learn English with the prestigious BBC ( meant for adults ): http://www.bbc.co.uk/worldservice/learningenglish/
Great fun and learning at the BBC for children: http://www.bbc.co.uk/children/
30

IMATGE DE SILENCI
Racó d’Educació
Física
Tots tenim un record d'aquell moment precís on el nostre estat d'ànim ens duu a un sentiment d'absoluta
placidesa i tranquil.litat.
Amb els alumnes de segon de primària vam provar de ser conscients d'aquest instants de silenci que potser
avui en dia costa més de trobar.
Vam realitzar un treball previ de relaxació, treballant la respiració i la consciència corporal. Després de tres
o quatre sessions estaven preparats per buscar la seva IMATGE DE SILENCI.
Aquí us deixo el dibuix i el poema que l'acompanya de dos alumnes de 2nA (Pau Cirera i Maria Torrent) i
altres dos de 2nB (Gerard Ibañez i Maria Fonollosa).
Aprofiteu l'estiu per tenir bons moments de silenci.
Bones vacances!
Xavi Bellés
Mestre d'Educació Física
27

28
Racó de Plàstica
Sortida de 6è al Centre Cultural a veure l’exposició: EL PAS A L’ETERNITAT
Taller que els alumnes de 2n van fer a l’escola sobre PABLO PICASSO I EL CUBISME
SORTIDES DE 1r: Sortida a dibuixar LA SAGRADA FAMÍLIA,
Mentre estavem dibuixant, un senyor japonès es va interessar
molt per els nostres dibuixos. Doncs resulta que aquest
senyor és l’Etsuro Sotoo, l’escultor japonès que està treballant
en l’acabament de la Sagrada Família.
La Imma i l’Encarna van anar a veure si podien parlar amb ell i
van poder entrar al seu taller i parlar una estona amb l’Etsuro
Sotoo. Nosaltres li varem enviar per correu electrònic alguns dibuixos,
fotos de la Sagrada familia feta en volum i també algún
altre dibuix que vam fer de l’Etsuro Sotoo. Ell ens va demanar
permís per poder ensenyar aquestes feines en una conferència
que tenia al Japó i , es clar, nosaltres li vam dir que si. Una dies
més tard, un pare de l’escola ens va aconseguir, cosa no gaire
fàcil, un llibre EN JAPONÈS!!!! que parla de L’Etsuro Sotoo i la
Sagrada Família.!!!Tot això és molt emocionant!!! A veure si
algún dia el podem convidar a que coneixi la nostra escola!!!!
També vam fer una altre activitat molt engrescadora: vam anar a veure el taller del pintor terrassenc SURI. Ell com
sempre va ser molt amable i carinyòs amb nosaltres i ens va ensenyar moltes coses.
30

Sortides de 5è: Sortida al Centre Cultural a veure l’exposició FOTÒGRAFS DE LA NATURALESA
Taller sobre Antoni Tàpies fet per la Rat Soriano, artísta Terrassenca, vam fer una activitat amb pols de marbre.
I finalment vam anar a Caldes de Montbui a visitar el museu dedicat a Manolo Hugué i vam fer un taller amb filferro
sobre la figura humana en moviment.
Durant aquest trimestres els alumnes de 4t de primària hem dibuixat
l’olivera del pati de secundària i un paisatge amb arbres i roses del Parc
de Vallparadís a l’estil impressionista. Amb aquests dos treballs hem anat
aprenent i practicant com pintaven aquests pintors.
29

30
Racó de Plàstica
PREMI A LA MILLOR MASCOTA DEL TORNEIG DE
BÀSQUET 2009
L’ Eduard Puertos va ser el guanyador . Totes les bosses
que es varen donar als participants del torneig de bàsquet
portaven el dibuix de la seva mascota.
I les mascotes de l’Eduard Ibora i de l’Elena García van
obtenir els accèssits.
Racó de Música
Musde... què?. Què és això que dius?, una nova recepta culinària del Ferran ?..
Musdesons és el nou blog de música de l’escola.
On hi podeu veure i escoltar allò que no està escrit enlloc.
Hi surts tu, hi surto jo , hi surt la teva veïna, també hi surt la padrina
i l’avi pelacanyes i la Marieta cistellera i el Joan del riu i en Pere de
la cullera !.
Des de l’Abril portem comptabilitzats milers de: -pare !, mare!,
vine ! vine !, mira, mira !.........Ja!, ja, ja, ja, ja. Oh!, eiiiiiii !,
ooooooooooole!!, boníssim !.
També hi trobareu el veritable vídeo que van visionar tots els aficionats
culers que van anar a Roma. (Creiem que el Guardiola va treure
la idea després de veure’l).
Cada dia hi ha novetats !, (perquè cada dia en fem una de bona).
T’atraparà, no podràs anar a dormir sense haver-hi fet un cop d’ull.
(Ja t’hem avisat.)
Passa-ho, digues-li al pare i a la mare, als avis i al tiet del Japó (que li
passarà l’enyor) i a tota la colla que fa bullir l’olla !.
Des d’avui i per sempre: musdesons.blogspot.com
Encarna i Miqui
30

Racó de Música
31

32
notícies
d’infantil i primària
Un Carnaval de cine és el que vam poder viure aquest any. Aquesta només és una petita mostra de les fotografies
que trobareu a la galeria d’imatges del web de l’escola i que serveixen per confirmar que la festa, que
sempre porta molta feina, va ser un èxit.
Els balls de la tarda van tenir uns espectadors d’honor, els avis i àvies de la residència del carrer St. Jaume que s’ho
van passar d’allò més bé seguint des de la terrassa del pati les actuacions dels diferents grups de parvulari i primària.
30

Sant Jordi
Com cada any el poliesportiu es va omplir de crits d’ànim
encoratjant els equips de bàsquet de l’Heura i la Tecnos
que van disputar un partit que va tenir la seva nota de
color amb les intervencions de les animadores del cicle
superior.
A mig matí els sons de la música tradicional i les danses
van ser els protagonistes, els avis de la residència veïna
del carrer Sant Jaume van ser-ne espectadors i més d’un
fins i tot es va animar a ballar una estona.
A la tarda hi va haver el repartiment de premis de l’edició
d’enguany del concurs literari de La Ploma d’Or i també
es va poder saber quins eren els treballs seleccionats
per enviar a altres concursos literaris en els quals participa
l’escola
Al pati les parades de llibres i roses, com sempre, van
estar molt concorregudes al llarg de tot el dia.
LA PLOMA D’OR
XXa edició
Premis d’il·lustració
“Retrat de Xesco Boix”
1rs. Premis de Parvulari 3 anys:
FORMIGUES (P3A): LAIA CARRERAS
GRILLS (P3B): BERTA PUIG
1rs. Premis de Parvulari 4 anys:
SARGANTANES (P4A): CLÀUDIA LÓPEZ
GRANOTES (P4B):. LAURA FLOR
1rs. Premis de Parvulari 5 anys:
PINS (P5A): MARC SERRANO
ALZINES (P5B) MARIA BARRIO
Premis de narrativa
CICLE INICIAL
1r. Premi de 1r. de Primària:
GUINEUS (1r. B).: ARNAU JULIÀ per “El soroll estrany”
1r. Premi de 2n. de Primària:
ESPÍGOL (2n. B): MARIA FONOLLOSA per “El núvol sense
pluja”
CICLE MITJÀ
1r. Premi de 3r. de Primària:
ROVELLONS (3r B): BET GARRIGÓ per “La tortuga que volia
aprendre a volar”
1r. Premi de 4t. de Primària:
TRABUCAIRES (4t A) : MARTÍ SOLER per “Els papers canviats”
CICLE SUPERIOR
1r. Premi de 5è. de Primària:
GRALLERS (5è B) : MARIONA MERINO per “El quadre”
1r. Premi de 6è. de Primària:
CAVALLETS (6è A): ALBA MONTES per “ Hoste”
Premis de poesia
1r. Premi de 6è. de Primària:
CAVALLETS (6è A): ALBERT GRAELLS per “Noia”
Premis especials
ESPÍGOL (2n. B): YOUSSEF GANNAM per “El Pau i la Berta”
33

34
Sant Ponç
notícies
d’infantil i primària
Dilluns 11de maig dia de St. Ponç, l’escola va rebre uns convidats molt especials: els avis i àvies dels nens i nenes
de parvulari que van venir per compartir una bona estona i un bon berenar.
S’ho van passar molt bé veient els seus néts i nétes dansant o representat les activitats típiques de la Festa Major
de Terrassa.
La novetat d’aquest any va ser una sorpresa pels nens que van poder escoltar la cançó “aquesta terra és nostra
terra” cantada per tots els avis i àvies dirigits per en Miqui Gimènez. Ell i l’Encarna Mora van interpretar en directe
tota la música de la festa.
Les taules amb les especialitats que havien portat els avis pels nens feien molt de goig a les taules i us podem
assegurar que a les 5 de la tarda no en va quedar ni la mostra.
Un punt de llibre amb dibuixos dels avis fets pels nens va ser el record que es van endur de la festa.
30

36
Les XXVIII Jornades Culturals
Els primers dies del mes de febrer els alumnes d’ESO i Batxillerat van
participar en la XXVIII edició de les Jornades Culturals.
Durant els dies 4, 5 i 6 de febrer l’Escola es va obrir a l’entorn social
i cultural, aparentment allunyat dels continguts acadèmics que
habitualment es fan, però, sens dubte, molt relacionat, perquè
l’Escola és un lloc on els alumnes aprenen Matemàtiques, Llengua,
Biologia, Història, Literatura..., però també es formen com a ciutadans
immersos en una societat cada vegada més complexa. Durant els
dies de Jornades Culturals, diferents persones relacionades amb
diferents àmbits culturals i/ o socials ens van oferir un ampli ventall de
conferències i d’activitats lúdiques o esportives, que van ser una bona
complementació a la formació acadèmica dels alumnes.
Al programa d’aquest any hi havia conferències tan interessants com:
la vida professional dels actors de televisió; les polítiques ambientals a
Terrassa; l’holocaust jueu; com es fa un programa de TV, la història del
hip-hop, l’experiència de l’Stick solidari, com entendre l’Univers, un
reportatge d’escalada a Mali, la fibromiàlgia, el pla Bolonya o una xerrada
sobre les diferències genètiques entre poblacions humanes, emmarcat
en l’any Darwin. Al programa d’activitats esportives i lúdiques hi havia
diferents tallers: màgia; dansa del ventre; jocs de rol; tennis, hip hop;
billar; tècniques de massatges; balls de saló; pàdel; cuina i curt.
A més de l’ampli programa de xerrades, els alumnes també van poder
gaudir del comentari i projecció de bones pel·lícules. La cartellera d’enguany estava formada per Cobardes, La
habitacion de Fermat, Cometas en el cielo i Gattaca.
I com ja és tradicional, les activitats esportives d’atletisme i esquí també van formar part d’aquesta nova edició.
També aquest any valorem positivament l’esforç d’organització d’aquestes jornades en el moment que els alumnes
les valoren molt positivament, cosa que queda palesa a les ressenyes publicades en la revista publicada i que us
animem a que llegiu.
Olimpíada química
notícies
d’educació Secundaria
Per tal de promoure un coneixement a fons de
la Química entre els alumnes de Batxillerat, s'organitza
cada any l'Olimpíada Química. Primer hi ha una fase local
a nivell de les diferents autonomies de l'estat espanyol,
i els guanyadors passen a l'Olimpíada Nacional. Posteriorment
hi ha l'Olimpíada Internacional i l'Olimpíada
Iberoamericana.
Els alumnes David Pérez, Júlia Gardenyes i Berta Peris
han estat els valents voluntaris que el 21 de febrer es
van enfrontar a la prova a la UAB. Nou preguntes de tipus
test, un exercici de formulació i una redacció sobre la velocitat
de les reaccions químiques han estat els exercicis
a fer, en un màxim de tres hores. Les seves sensacions
van ser molt bones, malgrat la dificultat de la prova. Enhorabona
als tres pel coratge i voluntat mostrades.
Jazz en viu al Palau de la Música Catalana
Els alumnes de 1r. d'ESO van assistir, a mitjans de febrer, a un concert de jazz al Palau de la Música Catalana.
Van gaudir d'un magnífic espectacle interpretat per la Big Band del Taller de Músics de Barcelona.
30

Programa de Prevenció de Drogodependències
Els passats 19 i 26 de febrer els alumnes de 3r
d’ESO varen visitar l’exposició “Parlem de drogues”
al Cosmocaixa, dins del Programa de Prevenció de
Drogodependències que duem a terme a l’Escola en
els últims anys.
Aquesta és una exposició que convida a reflexionar sobre
les drogues, l’impacte social que tenen, els efectes que
provoquen sobre la salut i la importància de la prevenció.
Estem informats realment dels efectes de les drogues?
Som capaços de decidir per nosaltres mateixos? Fins
a quin punt ens influeixen les modes i les inèrcies del
grup? Com podem tenir la seguretat que no ens passarà
res?
A partir d’aquestes preguntes, els alumnes van
desenvolupar uns arguments propis des del coneixement
i presa de decisions amb responsabilitat.
En una nova sessió al dia 3 de juny, 32 alumne voluntaris de 3r d’ESO van assistir al col·loqui-debat amb l’especialista
internacional Dra Volkow, que va ser retransmès en directe per videoconferència. No cal dir que l’experiència va
ser molt interessant.
37

38
notícies
d’educació Secundaria
Concurs “ The Fonix”
Per tal de promoure el trilingüisme a Catalunya, s’ha organitzat per segona vegada el concurs d’anglès “The
Fonix”. El concurs està organitzat per International House Barcelona i per la Fundació Catalana de l’Esplai. Tots els
alumnes des de 1r d’eso fins a 2n de batxillerat han fet uns exercicis a classe i d’entre aquests alumnes els professors
n’hem seleccionat un per cada nivell, que passarà a la fase regional. El passat 7 de març els seleccionats es
van enfrontar a la prova per determinar qui passava a la fase final (Catalunya i Balears). Des del seminari d’anglès de
l’escola felicitem a tots els alumnes, especialment els seleccionats, i els desitgem molta sort en la propera prova.
1r ESO Judith Pérez
2n ESO Anna Turu
3r ESO Enric Alonso
4t ESO Marta Capelleras
1r Batx Arnau Castan
2n Batx Àlex Martín
Visita a monuments modernistes de Barcelona
Els estudiants d’ Història de l’ Art de 2n de BTX ,
acompanyats pel seu tutor i la professora d’ Art , van visitar
, el dia 4 de març ,la Pedrera d’ Antoni Gaudí i el Palau
de la Música Catalana de Doménech i Muntaner , excel.
lents mostres de l ‘ arquitectura modernista catalana d’
inicis del segle XX. Les visites , guiades per especialistes
de les dues obres d’ art , van il.lustrar el treball realitzat
a l’ aula i van permetre gaudir de la singular bellesa de l
‘edifici de vivendes del Passeig de Gràcia i l’ originalitat
del seu terrat , així com endinsar-se a l ‘auditori , símbol
històric del nostre país i patrimoni de la humanitat.
Visita al Museu Egipci de Barcelona
El dilluns 16 de març, els alumnes de 1r d’ESO
van fer una sortida matinal al Museu Egipci de Barcelona.
La visita va començar amb una explicació guiada per dos
arqueòlegs que van introduir als alumnes en la història
i les maneres de viure de l’Antic Egipte. Els especialistes
van ensenyar diferents objectes obtinguts d’aquella
època i els van analitzar juntament amb la col·laboració
dels estudiants. També van explicar mites, van mostrar
una reproducció d’una tomba i, el més important, van
aconseguir fer entendre els costums, creences i formes
de pensar dels antics egipcis als alumnes. Seguidament,
els arqueòlegs realitzaren un taller basat en el procés de
momificació on tothom va poder participar. L’experiència
va ser educativa i divertida alhora ja que els estudiants
embenaren una mòmia i aprengueren tots els rituals funeraris
adients. Al final del taller van completar un quadern mitjançant els coneixements obtinguts durant la visita.
Judith Pérez i Estel Rius- 1r ESO A i B
30

La història de primera mà
Josefina Piquet, membre del col·lectiu anomenat
“Nenes del 36”, va explicar als alumnes de 2n de Batxillerat,
la seva experiència vital com a nena refugiada a
França l’any 39, la posterior incorporació a la resistència
francesa del seu pare i el retorn definitiu a Catalunya als
anys 40. No sempre es pot gaudir de primera mà d’una
vivència històrica com aquesta, en un moment en que
els alumnes de 2n de Batxillerat estaven estudiant el
final de la guerra civil i l’origen del franquisme.
Premis literaris “El somriure del gat”
Els alumnes de la nostra escola Aleix Jorba (de
3r d’ESO B), amb el poema Espurnes d’amor i Laura
Sòria (de 1r de Batx. B), amb la narració La nit de la rosa
van guanyar el premi literari “Agustí Bartra. El somriure
del gat” en la seva 1ª edició, emmarcat dins els actes
del Centenari Bartra. Els guanyadors ho van ser de la
modalitat de poesia, en la categoria de 3r i 4t d’ESO, i
de la modalitat de narrativa en la categoria de batxillerat,
respectivament. D’altra banda, l’alumna Mercè Font
(de 1r de Batx. B) va quedar finalista de la modalitat de
poesia, en la categoria de batxillerat, amb el poema La
moreneta i el morenet.
La convocatòria d’aquest premi ha estat una iniciativa de
la Comissió Organitzadora dels actes de Commemoració
del Centenari Bartra i ha tingut el recolzament de les
Juventut Musicals dels Amics de les Arts de Terrassa,
de la regidoria d’Educació dels ajuntaments de Terrrassa, Matadepera i Viladecavalls, de l’Associació de mestres
Alexandre Galí i d’un grup de professors de diferents centres de secundària. “El somriure del gat” és el títol d’una
conferència que Agustí bartra va dictar a la Universitat de Maryland l’any 1969 i a l’Aula magna de la Universitat de
Barcelona el 1975. Aquest títol fa referència al personatge del llibre Alícia en terra de meravelles, de Lewis Carroll:
“el gat que somriu i comença a desaparèixer per la cua, i aviat només resta el cap i, finalment, el somriure del gat
flota uns instants en l’aire, sol, sense el gat, sense la realitat del gat, abans de desaparèixer també. Indubtablement
aquest flotant somriure felí és una original imatge vàlida per expressar la precarietat de qualsevol intent de definir la
poesia”. “El somriure del gat” fou, també, el nom d’un premi per a estudiants de secundària que s’organitzà en cinc
ocasions entre els cursos 1980/1981 i 1985/1986 pels instituts Arrahona, Blanxart, Can Jofresa, Nicolau Copèrnic
i Ègara, de la ciutat de Terrassa.
Enguany el jurat del premi estava format per Jaume Aulet, Jaume Closa, Jordi F Fernàndez, Teresa Iribarren, Oriol
Gonzàlez i Jordi Badiella, secretari. L’acte d’entrega de premis es va celebrar el passat dimarts, dia 24 de març a
les 18:00 hores, a la Biblioteca Central de Terrassa, i va comptar amb l’assitència de les següents personalitats: Sr
Josep Pàmies (regidor d’Educació de Terrassa), Sra Teresa Casas (Associació de Mestres Alexandre Galí), Sr Jordi
Badiella (Amics de les Arts), Sra Regina Parellada (regidora d’Educació de Viladecavalls) i Sra Mercè Armengol
(regidora d’Educació de Matadepera).
Els premis van consistir en un trofeu elaborat pels alumnes de l’Escola d’Art i un iPod. Els finalistes van rebre un
diploma acreditatiu. Un cop finalitzada l’entrega de premis un grup d’alumnes del conservatori de música va oferir
un breu concert. Les obres premiades seran publicades al web http://www.bartramuria.cat. I al “Diari de Terrassa”.
Felicitacions als guanyadors .
39

40
Concurs Excellence
notícies
d’educació Secundaria
El passat 25 d’abril, l’Arnau Castan, l’Oriol Sans,
el David Romera i la Laia Miranda, tots ells alumnes de
primer de Batxillerat, van participar en el concurs Excellence
convocat per la UIC, la Universitat Internacional
de Catalunya.
A aquest concurs només hi podien accedir aquells alumnes
amb els millors expedients de notes de 4t d’ESO de
tot Catalunya.
La prova va consistir en un test de 400 preguntes, sobre
coneixements adquirits al llarg de l’ESO, en tots els
àmbits del coneixement. Durant quatre hores, alumnes
d’arreu de Catalunya van suar de valent per intentar contestar
el millor possible i tastar la glòria.
D’entre ells, cal destacar l’Arnau, el primer per la dreta a
la fotografia, donat que va quedar primer de Catalunya.
El premi va ser un ordinador portàtil !
Intercanvi lingüístic amb l’escola El Cim
Els passats dilluns dies 27 d’abril i 11 de maig a la tarda van venir els alumnes de 3r d’ESO de l’escola El
Cim a fer una jornada d’intercanvi en anglès. Els alumnes de 3r de l’escola vam preparar tres jocs tipus, un per cada
grup d’anglès, i els alumnes del Cim havien de competir i sumar la màxima puntuació possible amb les tres proves.
La primera prova era una imitació del joc televisiu "Word by Word" (Pasapalabra), que els permetia fer un repàs del
vocabulari de les unitats treballades al llibre. La segona era un símil del joc "Password", on els alumnes havien de
demostrar la seva capacitat de relacionar mots i conceptes. I la tercera era un "Dubbing" o doblatge d'escenes de
pel·lícules que ells mateixos inventaven.
Al final els nostres alumnes van fer un petit qüestionari als alumnes convidats, per intercanviar experiències i esbrinar
quina activitat els havia agradat més i/o els havia resultat més difícil. A continuació van ser els alumnes del
Cim els que ens van presentar la seva activitat: el dia 15 de maig al matí vam anar al teatre a veure l'obra "Romeo
and Juliet" de William Shakespeare. Els alumnes del CIM van fer un gran esforç per representar una adaptació de
l'obra que en conjunt va quedar força bé, i els nostres alumnes i en van quedar força satisfets. Tot seguit els alumnes
d'ambdues escoles van pujar a les aules i van fer un intercanvi lingüístic sobre diferents aspectes de l'obra i
sobre informació personal.
En general les dues activitats van ser divertides i enriquidores, i va ser un estímul interessant a l’hora de valorar les
seves aptituds orals i escrites.
Delf B1
Cinc noies de primer de Batxillerat, Sònia Florenza,
Laura Sòria, Núria Guirado, Clara Rodriguez i Clara
Barnés, i tres noies de segon de Batxillerat, Neus Lapiedra,
Laura Carreres i Marta Barba han aprovat el Delf B1.
S’han presentat a aquesta prova de francès animades
per la professora de llengua francesa Marie Claire Ramboux.
Es tracta d’un examen oficial que està dins del
quadre europeu de referència de les llengües i que es
realitza a l´Alianza francesa de Sabadell. És un títol que
serà important pel seu currículum futur.
30

XX edició dels concurs literari i de dibuix El vaixell de Paper
El passat 23 d’abril, dia de Sant Jordi, es va fer al Centre Cultural el lliurament dels premis de la XIX convocatòria
de El vaixell de paper.
Enguany el protagonisme del concurs literari va ser compartit amb l’obra de teatre “Despertant la primavera”,
original de Frank Wedeking, portada a terme per alumnes de l’escola, dirigits per Sílvia Santfeliu. També es va
poder veure uns esquetxos del musical Cats representats pel planter més jove d’aquest col·lectiu de teatre. Tots
ells van contribuir a fer una vetllada simpàtica i amena. Des d’aquí els volem fer arribar l’enhorabona pel nivell de
l’espectacle i els encoratgem a que segueixin dedicant-hi temps i esforç.
Tenint en compte la divisió dels participants en tres categories, primer cicle d’ESO, segon cicle d’ESO i batxillerat,
els guardonats en el concurs van ser:
o Por última vez , Marta Rovira , de 2n d’ESO, premi de narració de 1r cicle d’ESO
o Hi haurà una nit, Mariona Jordan. 1r premi d’il.lustració de 2n cicle d’ESO per David Górriz
o Paral·lelament , Marta Molina , de 2n d’ESO, premi de poesia de 1r cicle d’ESO
o A Pere Torras Pi, de 2n d’ESO, premi d’entrevista de 1r cicle d’ESO
o El legado de los barqueros del rio, Oriol Pla, de 4t d’ESO, premi de narració de 2n cicle d’ESO
o Histórias de una calle, Júlia Ribera. 1r premi d’il.lustració de 1r cicle d’ESO per Mariona Jordan, de 2n d’ESO.
o A Julia Möller, Júlia Garcia, de 3r d’ESO, premi d’entrevista de 2n cicle d’ESO
o Mares de fuego, Otilia Dan, de 4t d’ESO, premi de poesia de 2n cicle d’ESO
o LLengües presoneres, Àlex Martin, de 2n de batxillerat, premi de narració de Batxillerat
o Repeticiones, Sonia Florenza, de 1r de batxillerat, premi de poesia de Batxillerat. 1r premi d’il·lustració de
batxillerat, Lara Tudó, de 1r de batxillerat.
Moltes felicitats a tots!
41

42
notícies
d’educació Secundaria
El Programa “Salut i Escola”
El Programa “Salut i Escola” ha funcionat durant tot el curs a l’escola.
Aquest programa, organitzat de forma conjunta pels Departaments d’Educació i Salut, ha estat adreçat als alumnes
de 3r i 4t d’ESO. La professional sanitària Dolors Josa ha estat l’encarregada d’ informar, assessorar i resoldre els
dubtes que els nois i les noies li plantejaven sobre diferents qüestions que els preocupaven i que podien afectar a
la seva salut: alimentació, consum de drogues i alcohol, salut afectiva, entre d’altres.
Nova promoció de Batxillerat
Els alumnes de 2n de Batxillerat ens han de dir adéu i per tal que els recordem i ells recordin els professors
ens vam ajuntar per fer-nos la foto de rigor.
Alumnes de 4t d’ESO a Madrid i a Bèlgica; projectes de recerca
Aquest any els alumnes de 4t feien dos projectes de recerca
diferents, centrats en el viatge que feien, uns van anar a Bèlgica i els
altres a Madrid. Van marxar a Madrid el dia 31 de març al matí amb autocar,
i van dinar pel camí. Així que van arribar, van instal·lar-se a l’hotel
(petit, però molt cèntric, a la Gran Via!) i van anar a fer una gimcana
fotogràfica pel centre (Plaza Mayor y Plaza del Sol y tots els voltants).
L’endemà, després de fer-se la foto al Congreso, van anar a visitar el
Prado, el Palacio Real i el centre. Dijous van anar al Cosmocaixa per resoldre
la part científica del Projecte de Recerca i a la tarda es va visitar el
Museu d’Art Reina Sofia i el monument a les víctimes de l’11-M. Sortint
de l’estació d’Atocha van passejar pel Parque del Retiro, fins arribar a
l’hotel. Divendres van marxar de bon matí en autocar cap a El Escorial,
i d’allí cap a Terrassa on es va arribar a les 10 del vespre, esgotats però contents!
El grup de Bèlgica van passar uns dies entranyables amb les famílies dels seus corresponents que ja havien visitat
Terrassa durant el mes de febrer i van fruir força tant de les visites culturals que van fer, com de la gent amb la qual
entraven en contacte i de les noves amistats que tots ells i elles van fer. Sens dubte, també el seu nivell de francès
va millorar moltíssim.
30

Intercanvi Bèlgica 2009
El passat 24 de març els alumnes de 4rt d’ESO que fem francès, vam marxar a Bèlgica, el viatge que tots
esperàvem amb gran il·lusió, la durada del qual va ser d’onze dies.
A l’arribada els nostres corresponents ens van sorprendre amb un berenar de benvinguda a l’escola d’Ottignies.
Cal dir que els nostres corresponents eren de dues escoles diferents: uns anaven a l’escola d’Ottignies, i d’altres
anaven a l’escola de Louvain-la-Neuve. Louvain-la-Neuve és una petita ciutat universitària que es va crear al 1972,
situada a 5 km d’Ottignies.
Als matins, els alumnes catalans, fèiem activitats organitzades per l’escola. Un d’ells vam anar a Bruges, que ens
va agradar molt tot i que feia molt fred. Allà vam tenir l’oportunitat d’anar amb barca pels seus canals. A Brussel·les
vam visitar la Grand Place, el Manneken Pis, el Parlament Europeu, etc. Un altre dia ens vam quedar a Louvain-la-
Neuve i ens van fer una visita guiada per la ciutat.
A les tardes, a vegades ens quedàvem a Louvain-la-Neuve i d’altres seguíem visitant la ciutat on ens trobàvem,
com Brussel·les o Bruges.
Louvain-la-Neuve és una ciutat amb moltes coses per fer: hi ha un gran centre comercial, moltes botigues, una
bolera, bars i restaurants. Normalment cap allà a les 7 tots tornàvem cap a casa dels nostres corresponents, ja que
a Bèlgica és habitual tornar a aquesta hora.
El temps no ens va afavorir durant la primera setmana, ja que feia fred, vent i plovia, però passat el cap de setmana,
ja va començar a fer sol i les temperatures van pujar
( fins i tot va haver-hi un dia que alguns atrevits van anar amb màniga curta!)
El moment més trist va ser el del comiat, en que tant belgues com catalans estàvem molt tristos, ja que amb la
majoria d’ells no ens tornaríem a veure mai més.
Aquest intercanvi ens ha servit per millorar el nostre francès, hem après una nova cultura, hem establert molta
amistat amb els belgues i, el més important de tot: hem viscut una experiència inoblidable.
Laia Castellà, Marc Montañà i Jaume Ribas
43

44
notícies
d’educació Secundaria
Concursos de matemàtiques
Aquest any, com ja és costum, els alumnes de l’escola han participat en tres concursos matemàtics: el
Penjats per les Mates, les proves Cangur y els Problemes a l’esprint.
El Penjats per les Mates és un concurs de matemàtiques en què competeixen alumnes de secundària
de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls. A cada escola es realitza una fase prèvia i després es realitza la fase final
al Vapor Universitari de la UPC. Aquest any els nostres finalistes han estat: la Mariona Jordan, la Marta Molina i
l'Aina Solà del primer cicle d’ESO i el Jaume de Dios, el Xavi Kearns i el Marcel Weichsel del segon cicle d’ESO. El
dissabte 18 d’abril, es va realitzar la fase final i el Marcel Weichsel va guanyar el segon premi i el Xavi Kearns el sisè
premi. Els donem l’enhorabona i animem a ells i a tots els altres participants a seguir “Penjats per les mates”.
El Cangur, en la seva tretzena edició, és una prova matemàtica amb molt de prestigi i història. Organitzat als
països catalans per la Societat Catalana de matemàtiques, forma part d’una iniciativa internacional per promoure
l’aprenentatge de les matemàtiques a través de problemes estimulants i creatius. Els problemes plantejats a la
prova són dissenyats per una comissió internacional: Le Kangarou sans Frontières, i són resolts simultàniament,
com a màxim en 75 minuts, per xicots d’arreu del mon. De nou, un matí solejat d’abril, en comptes de fer classes,
tots els alumnes de l’escola (de 3r d'ESO a 2n de Batxillerat) que van voler, van creuar el pont de Vallparadís, van
anar a l’escola d’enginyeres, ETSEIAT, i dins una aula enorme van fer mates durant una bona estona -i ens consta
que amb molta joia.
El nostre alumne Jaume de Dios Pont, de 3r d’ESO, va ser mereixedor de la vuitena plaça del Primer Nivell (alumnes
de 3r d’ESO) d’un total, aproximadament, de 6800 participants de Catalunya i el País Valencià.
Per últim, i com a continuació de la col·laboració amb l’escola Cultura Pràctica, hem participat en un tipus
de competició molt particular: els Problemes a l’esprint. Altra volta, aquest any, alumnes de tercer i quart d'ESO i
30

primer i segon de Batxillerat, han participat en el concurs anomenat problemes a l’esprint, convocat per la Societat
Catalana de Matemàtiques.
Aquest concurs consisteix en que alumnes bé de primer cicle d'ESO, bé de segon cicle d'ESO i Batxillerat, resolen
problemes en equip -sense l’ajuda dels professors. S’accedeix als enunciats tot connectant-se a una pàgina web
que registra l’hora en què es fa. Des d’aleshores, els alumnes han de treballar contrarellotge en nou qüestions de
geometria, probabilitat, combinatòria, etc i tres reptes finals. Els resultats s’envien al servidor de l’esprint on es
certifica si els resultats són correctes i quan temps han trigat els alumnes a respondre. Cap al vespre publiquen el
rànking de les escoles participants. El gran problema a resoldre aquí, a part del purament matemàtic, és l’estratègia
de cooperació -fa goig veure’ls organitzar-se.
A l’edició del 29 de gener, es van encertat tots els reptes a la primera, malgrat que amb un temps excessiu per
optar a premi. La segona edició, del 29 d’abril, va començar amb bon ritme i s’hagués pogut aconseguir una bona
posició si no hagués estat per un problema que va costar molt de resoldre.
De totes maneres s'ha aconseguit l'objectiu de passar-ho bé gaudint de les matemàtiques, treballant d'una manera
diferent aquesta matèria.
Felicitats a tots els alumnes que han volgut participar en aquestes proves! A la resta els animen a fer-ho l’any que ve!
Orientació acadèmica, curs 2008-09
L’orientació acadèmica d’aquest curs va començar amb una novetat
que va sorprendre alguns i va alegrar a molts, inclosa la persona
que organitza l’orientació. Es tracta del sondeig electrònic, via web de
l’escola Tecnos, que es fa amb els alumnes. En els darrers anys s’havia
fet una enquesta escrita, la qual cosa dificultava i alentia enormement
la feina de recopilació de dades. Aquest any, i gràcies als serveis informàtics
de l’escola, es va poder utilitzar un formulari electrònic en què
els alumnes expressaven les seves preferències d’orientació. Com que
estem a l’època de les noves tecnologies de la comunicació, es va
haver d’insistir molt en el compliment de l’enquesta perquè, més enllà
de les hores passades davant del messenger, sembla que als nostres
alumnes els costa d’esmerçar dos minuts en una petita enquesta que els hauria d’interessar. Seguirem per aquest
camí de cara al curs que ve.
La segona novetat ha estat Bolonya. L’obsessió per Bolonya ha estat notable. La manca de concreció dels estudis,
fins ben entrat el curs, va provocar el neguit comprensible dels alumnes, especialment els de segon, que no
sabien què estaven decidint, encara, ni si els estudis triats existirien de cara al curs que venia o no. Amb el tema
de Bolonya, de l’adaptació dels estudis universitaris de l’estat espanyol a l’àmbit europeu hi ha hagut molt soroll
d’una minoria organitzada, molta incúria i poca feina per part de les autoritats acadèmiques i poca informació fiable
per part de les autoritats polítiques. És a dir: un bunyol.
Malgrat això totes les persones que han vingut en representació de facultats i escoles universitàries s’han esforçat
per tal d’explicar-nos els estudis que s’impartien l’any que ve als seus respectius establiments acadèmics. Recordo
especialment, el senyor Puigdomènech, director de l’Escola d’Arquitectura del Vallès, de la UPC, el senyor Melgosa,
de l’Escola d’Enginyers, Campus Terrassa, de la UPC, el senyor Jaume Farrés de la Facultat de Biociències
de la UAB, i el representant de la Universitat Pompeu Fabra, la senyora Marta Garcia, que ens va fer un repàs a
tots els seus estudis.
De les deu xerrades també n’hi ha hagut de més vivencials, de professionals que ens han fet viure la dedicació
que tenen cap a la seva professió. La Iolanda Montserrat, que ens va explicar els estudis relacionats amb l’àmbit
de l’empresa, l’Ignasi Puig, que ens va il·lustrar sobre el dret el Xavi Geis, un apassionat de l’ofici de mestre, la
metgessa en pràctiques, Anna Abugattas, i, finalment la nostra psicòloga Mònica de Miguel.
En resum, deu xerrades d’una qualitat notable; espero que hagin ajudat els nostres alumnes en el seu camí cap
els estudis futurs.
45

46
notícies
d’educació Secundaria
Viatge de final de curs de 2n de Batxillerat
Un dia fred de febrer eus aquí una cinquantena
de preadults emocionats i dos parells de ja adults preocupats
que marxaven en la foscor de l’alba cap a un
viatge inoblidable.
Després dels típics i tòpics problemes aeroportuaris
amb DNI’s ,permisos,maletes..per fi ens trobàvem viatjant
en un autocar cap el que seria casa nostra durant
cinc dies. L’Hotel Lazio de Roma. Així vam començar una
curiosa sèrie de jornades del més clàssic turisme per
les fantàstiques restes clàssiques de la capital del món
antic, de la lluita aferrissada contra la fatiga, el caòtic
transport públic romà i els pesats venedors ambulants.
Sumant-hi les mogudes nocturnes per l’hotel i pels diferents
i particulars locals on acabàvem de gastar les
darreres energies .
Aquest viatge no només ens va permetre descobrir les meravelles artístiques que Roma amaga, sinó que ens va
donar l’oportunitat de relacionar-nos amb companys i companyes amb qui no ho fem en el nostre dia a dia, deixant
infinitud de records i anècdotes que no oblidarem en molt temps.
Xerrades vàries pels alumnes de primer de batxillerat
• Sensibilitzar sobre els accidents de tràfic
• Transplantaments d’òrgans
• Creativitat i treballs de recerca
• L’alcoholisme
Marta Valldaura, Rosa Torres, Àlex Martin
Els els alumnes de 1r de batxillerat van assistir a la xerrada "Stop al cop" de la fundació Guttmann. Es tracta d'un
programa de sensibilització especialment dirigida als joves a fi que prenguin consciència de les conductes de risc,
sobretot relacionades amb la conducció, que poden tenir com a conseqüència lesions medul·lars o cerebrals. En
Jaume Tort, lesionat medul·lar, ens va explicar en primera persona la problemàtica d’aquest col·lectiu i va advertir
als nostres alumnes de Batxillerat de la necessitat de ser conscient de certes conductes de risc i de les maneres
d’evitar-les amb una mica de reflexió i consciència dels riscos innecessaris.
Per altra banda, en Salvador Quintana i la Rosa Ribal, metge i infermera de l'UCI de Mútua de Terrassa, han fet
una xerrada als alumnes de 1r de Batxillerat sobre el transplantament d’òrgans. Els alumnes han pogut conèixer
aspectes legals relacionals amb els transplantaments; han parlat de la importància del nostre altruisme quan un
familiar nostre pateix una mort encefàlica, dels criteris de selecció d'òrgans, de les llistes d'espera etc...Els han
explicat que és molt gratificant per als familiars dels donants saber que un òrgan d'un familiar ha servit per millorar
la qualitat de vida d'una altra persona.
Josep Mª Rex, professor de l’EUNCET i de la UPC, investigador en el cap de la creativitat empresarial per empreses
com Seat, Frigo, Bimbo, Torres o Codorniu, va estar a l’escola fent una conferència als alumnes de 1r de Batxillerat.
Els va comunicar idees i metodologies de com augmentar la creativitat en els seus treballs de recerca. També els
va pronosticar que en el futur es valorarà, encara més, aquell que pugui aportar creativitat a l’empresa, tal i com ja
passa hores d’ara als Estats Units.
Finalment, membres d’alcohòlics anònims, van fer una xerrada als alumnes de primer de Batxillerat sobre l’addicció
a l’alcohol i les seves conseqüències.
30

Premis a treballs de recerca de 2n de Batxillerat
Els treballs titulats “L’aigua Terrassa” i “Cartes des del front”dels
alumnes Berta Peris i Marc Salvatella respectivament, han estat guardonats
amb premis importants. En el primer cas es tracta del segon premi dels
premis als treballs de recerca convocats pel centre de recursos de Terrassa.
En el cas de “Cartes des del front” també es tracta del segon premi de la
Universitat Pompeu Fabra en l’àmbit d’humanitats i ciències socials. Enhorabona
a ells i als seus tutors, la Mª Àngels Estrada i el Jordi Torné.
Sortida al regne unit
El proper 26 de juny 10 alumnes de 3r ESO marxaran a Hastings, al sud d’Anglaterra, on faran una estada
d’una setmana. Allà conviuran amb una família anglesa, estudiaran anglès al matí i participaran en diferents activitats
lúdiques, esportives i culturals. Estem segurs que tan ells com la professora acompanyant, la Sònia Caballero,
s’ho passaran d’allò més bé.
Record d’Espanya femení de Cub Rubik
Puc parlar sobre la meva experiència al V campionat
del cub de rubik, però aquest l’explicaré per sobre.
Vaig assistir el 19 i el 20 de desembre a Coruña. Estava
bastant nerviosa ja que era la primera vegada que feia
cubs en públic, era una de les poques noies. Crec que
aquell cap de setmana deuríem ser unes 4 o 5 noies.
El primer dia vam competir en altres modalitats i no en
l’anomenada Cub de Rubik. El dia 20 de desembre, vam
competir en el Cub de Rubik, quan em va tocar a mi competir,
realment estava molt però que molt nerviosa. Vaig
fer els 5 cubs que havia de fer i no vaig voler saber la mitja
que havia fet. Quan van penjar els resultats vaig veure
que havia sigut la noia mes ràpida, però com les noies
i els nois competíem junts, només donaven premi als
nois. Podríem dir que tinc el record d’Espanya de noies.
Però prefereixo ampliar més l’explicació sobre el meu
segon campionat.
En el meu segon campionat crec que estava més nerviosa que en el primer, ja que no havia practicat gaire i sabia
que hi havia una altre noia que feia gaire bé els mateixos temps que jo.
Quan vaig acabar de fer els cinc cubs, sabia que no havia guanyat, simplement perquè els temps no hem van sortir
bé i l’altre noia podia fer-ho millor.
La meva sorpresa va ser quan van penjar els resultats i vaig veure que havia sigut la millor noia, però per 2 segons.
Em van donar una medalla d’or, i un diploma on posava que era la noia més ràpida.
Molta gent pensa que això del cub de rubik és de ser friky, però jo no ho veig així. El cub de rubik es un altre món,
és molt divertit. Jo aconsello a la gent que ho provi, que busqui la manera de fer-ho, es un passatemps molt divertit
i distret.
47

48
treballs
escolars
Vectoritzacions Optativa Plàstica 4t ESO
30

Postals Nadal Optativa Plàstica 4t ESO
49

50
Solidaris
notícies
de l’escola
Poc abans d’iniciar les vacances de Nadal es va fer la campanya de recollida d’aliments. Mireu l’aspecte
que tenien els cotxes poc abans de marxar cap a la Fundació Busquets.
Acabem d’estrenar carrer
Ja era hora !, em trigat uns quants anys en aconseguir-ho però des de fa unes quantes setmanes el carrer
sant Jaume és més còmode i segur pels vianants i també una mica més bonic.
30

Premis dels Jocs Florals Sant Jordi de Cooperatives d'Ensenyament
En Gerard Pujado Borràs, de 5èB, va guanyar el 1r premi de prosa de Cicle Superior.
Secundària t'ha de passar la relació dels seus premiats.
51

52
Festa de l'AMPA
AMPA
El passat 31 de maig es va celebrar la festa de l'AMPA de l'escola. Amb un dia radiant, es van poder realitzar totes les
activitats previstes: xocolata amb xurros, inflables, obra de teatre, pallasos, rocòdrom, partits de bàsquet i futbot, ...
Per acabar va haver-hi un gran aperitiu. Si us ho veu perdre, aquí teniu un recull de fotos.
30

Extraescolars
53

54
Treballs de
Recerca (II part)
retalls
SI NO PLORA EL CEL NO RIU LA TERRA
Berta Peris
La ciutat de Terrassa és una zona que sempre ha estat molt relacionada amb l’aigua. El
treball està orientat a l’estudi dels recursos hídrics de la ciutat i a més a més inclou un
apartat que recull opinions de diferents sectors i associacions sobre el problema de l’aigua
i de la gestió que se n’està fent.
El treball de camp va consistir en recopilar informació de la ciutat. Es va preguntar a associacions
i a ajuntaments per poder comparar la gestió que la ciutat feia de les aigües
amb les poblacions del voltant. També es va estudiar quin era l’estat de les edificacions
històriques de la ciutat que havien estat relacionades amb els recursos hídrics com els
pantans i les torres d’aigua. Hi ha un apartat que recull les diferents mesures que s’han
pres durant aquesta època de sequera i com Terrassa ha participat a fer una millor gestió
de l’aigua. El darrer punt del treball inclou unes entrevistes que són representatives de
les diferents opinions que es tenen sobre el tema de l’aigua.
Aquesta recerca ha acabat sent un treball d’actualitat, que reflecteix el moment pel que
s’ha passat. S’ha de tenir en compte que ens trobem en un punt de transició entre l’antiga
gestió de l’aigua i la nova cultura de l’aigua, la gestió de l’aigua més respectuosa amb l’entorn. És impossible arribar
a una conclusió que resumeixi quin és el millor mètode per tractar aquest problema, perquè tots els punts de vista
són vàlids i el temps ens ha d’ensenyar, mica en mica, quina és la millor manera de gestionar-ho.
GUIA DE LECTURA: EL JUEGO DEL ÁNGEL, DE CARLOS RUIZ ZAFÓN
Ester Juberies
Aquest treball es pot interpretar com una guia per aprofundir i llegir entre línies un llibre
tan famós i mediàtic com ha estat aquesta última creació de Carlos Ruiz Zafón. Hi podem
trobar apartats en què es parla sobre l’àpoca en què està inspirada la novel·la, a principis
del segle passat. Podem identificar-ne una part amb una descripció de personatges i escenaris
de Barcelona, lloc on es desenvolupa l’acció. Una part força significativa és l’apartat
d’escriptors mencionats a l’obra, que després d’analitzar-los han permès conèixer millor
les influències literàries de l’escriptor. Aquest treball s’ha basat principalment en la recerca
d’informació i en l’anàlisi intern de la novel·la. Podem concloure dient que aquest treball
suposa un complement del llibre que recull una sèrie d’ aspectes que amb una lectura
superficial passen desapercebuts.
L’HOMEOPATIA
Àlex Martín
Alumnes de 2n de Batxillerat
L’homeopatia, l’aneguet lleig de la medicina, un mètode de curació menys agressiu, una
alternativa saludable. Aquestes certeses i un llarg llistat d’incerteses són les que porten
a voler saber, a voler explorar aquest camp tan desconegut per molts però que s’està
obrint poc a poc camí en la nostra societat. Així, mitjançant, la recerca tan bibliogràfica
com experimental, aquest treball ha estat conformat. Metges homeòpates, farmacèutics,
pacients, detractors,... el seu testimoni, la informació de llibres, de la xarxa, tot ha
servit per il·luminar poc a poc la silueta d’aquest interessantíssim subjecte, configurant
una guia útil per qualsevol interessat en iniciar-se o aprofundir en ell. Aquest treball permet
també entreveure l’estat de desenvolupament que té aquesta branca mèdica en la nostra
societat, amb un llarg camí per recórrer però amb molt ja avançat.
30

56
Projectes
d’Escola
Què és l’Escola de pares?
L’Escola de pares pretén ser un espai on es puguin tractar i debatre
temes d’actualitat que interessen als pares dels nostres
alumnes i que estan directament relacionats amb l’educació
dels seus fills. També pot ser un espai de formació on es poden
trobar criteris per compartir, reforçar estils educatius, conèixer
nous recursos. Un expert o especialista en el tema condueix
la sessió i es procura que els pares puguin exposar els seus
dubtes, el seu posicionament , o senzillament anima perquè hi
hagi intercanvi d’experiències entre els assistents.
L’Escola de Pares de la Tecnos es va crear a finals de l’any 1997 amb l’assessorament i l’empenta de la doctora en
psicologia Mª Jesús Comellas, que en aquell moment formava part de l’equip psicopedagògic de l’escola. Sovint
l’equip de mestres havíem sentit dir a moltes famílies, i encara ho sentim a dir ara, que resulta difícil fer de pares i
que hi ha temes que els preocupen, que desconeixen o dels quals volen tenir una visió objectiva. L’Escola de Pares
va néixer amb la col·laboració de l’AMPA per donar resposta a aquestes demandes i va ser a partir del curs 97-98
que va començar la seva programació estable.
Al llarg de tots aquests anys s’han tractat molts temes. Alguns proposats per l’equip de mestres, d’altres pels
pares. És bo mirar enrere i veure els temes que hem tractat:
Els fills: L’educació dels infants; Etapes maduratives, hàbits; L’adolescència; Equilibri emocional dels nostres fills;
L’autoestima; Saber dir no: els conflictes a casa i a l’escola; Com són els nostres fills?;
La família: Autoritat i efectivitat; El temps lliure dels pares i els fills; Qui mana a casa; Relacions família-escola;
Internet a casa; Pares i mares com a models; L’educació dels sentiments; Pautes educatives;
La societat: Valors actuals; Treball, estudi i lleure; La publicitat i la importància dels missatges que fa arribar als
nostres fills; L’esforç i el treball a la societat actual, la cultura de l’esforç; Els problemes que la televisió dissimula;
Seduïts per les pantalles; Internet 2.0
L’escola: La paraula com a eina imprescindible per a comunicar-nos i aprendre ; Els aprenentatges dels nostres fills,
objectius, el reforç ; Com millorar les ganes d’aprendre dels nostres fills; Hiperactivitat i dèficit d’atenció; Quina
escola es necessita avui? ; Convivència i socialització a l’escola, és difícil avui en dia? ;
Salut: L’al·lèrgia; Primers auxilis i salut a casa; Sexualitat; Anorèxia i bulímia; El dol i la mort; Les drogodependències;
Anem al supermercat, vens amb nosaltres?; Malalties mentals; Dos ulls per a tota una vida.
Cal esmentar també els ponents o animadors que han passat, alguns en més d’una ocasió, per l’Escola de Pares:
Mª Jesús Comellas, Montserrat Podall, Joaquima Judez, Salvador Cardús, Josep Argemí, Jaume Funes, Marcel
Íbero, Dolors Josa, Antonio Madrid, Carme Fernández, Teresa Prat, Rosa Gil, Concepció Poch, Albert Moncada,
Cristina Vilardell, J. Artigas, Eulàlia Palau, Xavier Bonal, Joima Panisello, Lídia Sánchez, Joan Ferrés, José Luís
Álvarez, Santi Rius
Sovint ens queixem que a les sessions de l’Escola de Pares hi ha poca assistència i analitzant trobem diferents
factors: L’hora, quan ja estem cansats de la feina ; la impossibilitat de deixar els nens sols; compromisos socials o
reunions,....però un dels que també pot influir és el desconeixement dels pares i mares sobre què és i quins són
els objectius que es proposa. Amb aquest article esperem haver ajudat a conèixer una mica millor aquesta Escola
de Pares, que és la vostra.
Tots podeu fer aportacions i donar idees per a noves sessions o per la dinamització de l’escola de pares . Animeuvos!
Feu-nos arribar els vostres suggeriments sobre nous temes i ponents. Ens agradaria que el proper curs
l’Escola de Pares comencés amb empenta i un bon nivell de participació.
Podeu fer arribar les vostres aportacions a: escoladepares@tecnos.cat
30

MARISUN
57

58
Calaix de sastre
“SÓN LES 9, A DORMIR!”
Amb la frase d’aquest títol no es pretén consignar quina és l’hora en què nens i
joves en edat escolar han d’anar al llit, però sí que es vol ressaltar la importància
que té dormir per tal de recuperar forces i energies per a l’estat de vigília, ja que
tots dos aspectes estan estretament relacionats, així com la d’establir un hàbit i
una rutina en els horaris, de manera que, de forma habitual, hi hagi un temps més
o menys fix per al descans.
La necessitat de dormir és biològica. Gairebé s’atura l’activitat sensorial, la mobilitat
i l’estat d’alerta, però el cos està «actiu», amb una activitat mental important
per a l’equilibri psíquic i físic de les persones. Això és, el cervell segueix actiu i
el sistema nerviós actua per garantir el descans físic i mental i organitzar tota la
informació rebuda en l’estat de vigília, de manera que son i vigília són totalment
complementàries.
Quines funcions es realitzen en les diferents etapes del son?
Sense entrar de forma detallada a descriure les diferents fases del son,
la primera (anomenada d’ones lentes) es divideix en diferents etapes
i ens va portant cap a un son profund. En aquest procés, disminueix el
ritme respiratori i cardíac, gairebé s’inhibeix l’alerta sensorial i això es
produeix per afavorir el descans físic i recuperar energies. Una segona
fase, anomenada REM (en anglès, ràpid eyes movements), o de moviments
oculars ràpids, l’activitat cerebral és gairebé semblant a l’estat
de vigília, amb la diferència que no es recull informació de l’exterior, sinó
que es processa la informació rebuda intentant organitzar-la i retenirla
en forma d’aprenentatges i records. Durant totes les hores que es
dorm, aquestes dues etapes es van alternant diverses vegades, però si
no es dorm durant prou temps, aquestes fases no es completen i això
afecta directament l’estat de vigília -somnolència, manca d’atenció, cansament físic, etc.
Hi ha estudis que apunten a una relació directa entre no dormir -de forma habitual- les hores necessàries i el rendiment
escolar, fins i tot afecta el desenvolupament del llenguatge, que es realitza més lentament. Com hem dit,
en la fase REM es «grava» en la memòria el que s’ha après durant el dia i el cervell es recupera i està amb una
disposició més bona per aprendre coses noves. Aquest és un factor determinant que fa que els experts recomanin
que es dormi les hores que calgui (vegeu el quadre 1, com a quadre orientatiu respecte a la quantitat d’hores que
cal dormir en les diferents edats d’infants i adolescents).
De forma intencionada, no hem tractat en aquesta secció aspectes relacionats amb les «alteracions» del son.
Tot i que solen ser freqüents en la infància, sovint desapareixen en entrar a l’adolescència. No obstant això, quan
aquestes alteracions es presenten de forma continuada en el temps i afecten l’activitat normal del nen o de la nena,
llavors es parla de trastorns del son. L’insomni, l’insomni infantil a causa d’hàbits mal adquirits, el somnambulisme
o els malsons són alguns dels trastorns freqüents que convé consultar a l’especialista.
Article extret de “GUIX Comunitat”, Número 26. Suplement Guix 353.
30

“SÓN LES 9, A L’ESCOLA!”
ÉS HORA DE LLEVAR-SE!
Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing! Sona el despertador. Mitja volta.
-Una mica més.
-Vull dormir!
–Tinc son!
-Encara no.
-No vull anar a l’escola.
-Em trobo malament.
-Tinc mal de cap.
-Quina mandra!
Us sona? Ho heu sentit alguna vegada? Així s’inicia el dia a moltes
llars. No sempre aquestes expressions corresponen a un descans
insuficient, però algunes vegades mostren un cansament que habitualment
es farà evident a l’escola.
Ens agradaria que aquest fos un espai on poder compartir les vostres experiències, recursos o estratègies que
us hagin funcionat en aquestes situacions per convertir aquest moment del dia en una estona agradable, sense
enfrontaments.
Deixeu-nos els vostres comentaris a http://www.tecnos.cat/calaixdesastre com ja han fet altres famílies.
Podeu veure altres temes que hem tractat:
Per molts anys! / Els pares perfectes / Mira qui parla... / S’acosta el Nadal
Si voleu tractar algun tema, podeu possar-vos en contacte amb nosaltres.
Equip Psicopedagògic Escola Tecnos - abril 2009
Els mestres reben els alumnes a les aules, durant la primera
franja horària és quan el rendiment acadèmic i la capacitat
d’atenció acostumen a ser més alts. Malgrat això, en
alguns casos observem nens i nenes que els costa centrar
l’atenció, escoltar, estan irritables, poc participatius, dispersos,
apàtics...
Davant la pregunta: “Vas anar a dormir tard ahir?” , la resposta
immediata és: - No!!
Però després, sense adonar-se’n expliquen el gol del Messi,
que va ser durant la segona part del partit, les últimes novetats
de “Ventdelplà” o “Física i Química”, les anècdotes de
“Crackòvia”, o fan la imitació de l’últim personatge que ha
aparegut la nit abans a “Polònia”... Això, sense parlar dels
qui tenen el televisor o l’ordinador a l’habitació i queden adormits davant de la pantalla.
59

60
Col·laboracions
Davant de la importancia del nou pla d’estudis pels futurs universitaris, el famós “pla de
Bolonia” , l’escola ha fet diferents xerrades per tal d’intentar fer entendre als nostres
alumnes de batxillerat el seu futur. A les jornades culturals d’aquest any, es va convidar
a en Joan Carbonell, una eminencia en el tema i se li va demanar que fer un escrit per la
revista per fer arrivar a tothom la filosofia d’aquest nou repte. És un article extens però
sense cap dubte, molt interessant.
All’alba Bologna vincerà!
Joan Carbonell Manils
“L’ensenyament superior universitari espanyol necessita un canvi”. A hores d’ara, aquesta afirmació no és posada
en dubte ni tan sols pels que han mostrat més desacord amb el procés de convergència en l’Espai Europeu
d’Educació Superior (EEES), anomenat, per fer-ho curt, “Procés de Bolònia”. La dècada dels anys setanta del segle
passat va servir per desentumir els ossos de la nostra educació infantil i primària, després d’anys d’escola nacionalcatòlica;
el resultat ha estat del tot satisfactori, gràcies al treball seriós d’un estol de mestres que, joves com
eren, van comprendre la importància del moment i van posar-hi ganes com a col·lectiu. En cap altre cas de la nostra
història educativa recent el fenomen no s’ha repetit; el record de la república i la tasca soferta i silenciosa dels seus
epígons hi van tenir molt a veure. Algun dia el país haurà de reconèixer el treball fet per aquesta generació que ja va
acostant-se a la seixantena. La dècada dels vuitanta va suposar l’extensió obligatòria de la formació secundària a
tots els nois i noies fins als setze anys, de la mà de governs que van saber de la importància de posar-se d’acord en
el tema de l’educació; una nova concepció fonamentada en una visió integradora dels futurs ciutadans i ciutadanes
en un únic sistema fou per a molts de nosaltres un cant a l’esperança que, si bé ha quedat curt i malmès pel camí,
ha conduït molts joves a l’ensenyament superior, tot dignificant alhora la formació professional, que gaudia d’un
desprestigi del tot immerescut.
Per completar el cercle, calia que la universitat no quedés al marge del procés de renovació. S’ha aprofitat una
ocasió àuria per fer-ho, que ens ha permès establir complicitats amb els sistemes d’educació superior de gairebé
una cinquantena de països d’Europa. Així, la segona dècada del segle XXI ha de projectar l’ensenyament universitari
català, espanyol i europeu a un futur millor. L’inici general del canvi, encara que tardà, és imminent i cap entrebanc
no podrà aturar-lo. Si eventualment han aparegut xarampions, s’han tractat amb paciència, quietud, temps i el tradicional
llum vermell encès, amb la convicció que mai no duren més del que la medecina ha establert.
30

Objectiu final i únic
Retalls Retalls
Com succeeix en la majoria de coses importants, l’objectiu del canvi proposat és de formulació senzilla: “proporcionar
una formació millor a les futures i futurs universitaris que els permeti incorporar-se al món laboral amb més
autonomia, amb més esperit crític, amb més habilitats, amb més coneixements, en definitiva, amb més professionalitat”.
Objectiu senzill de formular, sí, però difícil d’aconseguir en una institució com la universitària. Amb vímets
d’inèrcia centenària, de fort corporativisme, d’aïllament social, de autoestima exagerada, de manca d’hàbit de retre
comptes públics, s’ha teixit un cistell bonic, i tanmateix, ara ja ressec.
Al meu entenent, quatre són els pilars que sostenen aquest objectiu final. Per ordre, l’afavoriment de la mobilitat, la
proposta d’una nova forma d’ensenyar i d’aprendre, l’augment del grau d’autonomia dels centres i l’assegurament
de la qualitat.
Afavoriment de la mobilitat
Els centres universitaris europeus s’han convençut que la mobilitat d’estudiants, de professorat i de personal
d’administració és un actiu en la formació de les persones. En una Europa que s’esforça per eliminar les fronteres
físiques, les del coneixement, en principi, apareixen com les més fàcils de saltar. Tanmateix, fins ara, tots els intents
que hi ha hagut (com ara el programa ERASMUS), basats només en la confiança mútua entre les universitats,
només han resultat parcialment reeixits. Sens dubte, des de començaments dels anys noranta, han afavorit la mobilitat
dels estudiants, però moltes vegades a costa d’esforços incomprensibles. Per una banda, hem estat massa
gasius pel que fa a la qüestió del reconeixement de formació cursada fora; per una altra, la manca d’un bon sistema
de beques ha provocat un biaix dels que n’han gaudit els beneficis, en funció de les possibilitats econòmiques de
cadascú; i, per acabar, el sistema continua mostrant-se absolutament intransigent pel que fa a l’homologació de
títols estrangers. Es obvi, doncs, que per no tornar a fracassar calia prendre una primera mesura: determinar mecanismes
objectius que permetessin el reconeixement mutu de la formació, basats en paràmetres quantificables.
Resultat d’això han estat les dues accions que, per primera vegada, faran possible una mobilitat real.
Una estructura comuna de títols
En primer lloc, s’ha establert una seqüència comuna europea de títols universitaris: el primer títol, anomenat
‘grau’ s’obtindrà després de quatre anys d’estudi; el segon, anomenat ‘màster’, després d’un o excepcionalment
dos anys més; el tercer, anomenat ‘doctorat’, es podrà obtenir després de tres anys. Val a dir que el govern espanyol,
contra la voluntat de les universitats i del govern català, s’ha desmarcat de la tendència majoritària de les
universitats europees, que han establert l’obtenció del primer títol al cap de tres anys. Concretament aquesta
decisió ha obligat la UAB a aplicar una mena d’ ‘enginyeria acadèmica’ per no perjudicar els nostres estudiants
que vulguin marxar a l’estranger i, viceversa, aquells estrangers que vulguin continuar estudis a Catalunya. El
tema encara no està resolt. En qualsevol cas, aquesta estructura comuna és la base que permet fer tres cursos
a la UAB, continuar el quart curs a Roma, cursar un màster oficial a Múnic i acabar doctorant-se a Estrasbourg;
i el que és més important, que els títols siguin reconeguts arreu.
Una unitat comuna de còmput
La segona mesura ha estat la creació d’una unitat europea única, anomenada crèdit ECTS (European Credit
Transfer System), per comptar les hores que l’estudiant dedica a la seva formació; una mena d’euro acadèmic,
segons el qual a qualsevol país europeu 1 crèdit equival entre 25 i 27 hores de treball de l’estudiant. Un curs
complet constarà de seixanta crèdits, és a dir, aproximadament 1520 hores de treball, que és resultat de multiplicar
les trenta-vuit setmanes lectives d’un curs acadèmic per 40 hores de treball per setmana. Aquesta decisió,
en apariència innocent, significa l’acceptació formal que un estudiant universitari ha de dedicar als estudis el
mateix que un treballador dedica al seu treball; i implica que l’organització docent d’un curs acadèmic ho haurà
de tenir en compte. Passem d’una situació en què el professor a penes calcula el volum de treball que suposa
la seva matèria a una situació en què serà necessari coordinar la càrrega discent de totes les assignatures.
Una aposta per la formació al llarg de la vida
S’ha acabat l’època en què tot o gairebé tot s’aprenia en uns determinats temps i lloc. Els futurs ciutadans hauran
61

62
Col·laboracions
de formar-se contínuament, en llocs diversos i en circumstàncies imprevisibles. Sortosament la globalització
no sempre és un Leviatan que ho engoleix tot. El sistema ha de preveure-ho i oferir molta formació continuada
a preu públic, cosa que en el model actual de títols no existeix. Els màsters de l’EEES estan dissenyats com a
especialitzacions professionalitzadores, acadèmiques o de recerca, a preu públic. Però, atenció, públic no és
sinònim de gratis; significa que l’usuari no paga el que costa. El sistema públic d’ensenyament universitari haurà
de facilitar l’accés als màsters públics de qualsevol ciutadà que tingui mèrit i capacitat, però estigui mancat de
recursos.
L’estudiant en el centre del procés d’aprenentatge
¿A algú, se li acudiria de postular aquesta premissa en el context de l’ensenyament primari o de secundari? Doncs,
en l’ensenyament universitari no només cal fer-la, sinó procurar que es compleixi. En general, a la universitat el
procés d’aprenentatge de l’estudiant ha estat decantat més aviat al procés d’ensenyament del professor. Vull dir
que han estat més importants les assignatures, les hores i els temaris que no pas el subjecte que els justificava. A
més hem arribat a creure’ns –els estudiants, també- que mots com ‘objectius’, ‘habilitats’, ‘coordinació’, ‘tutoria’,
‘seguiment’, ‘avaluació continuada’ són falòrnies buides de significat que han estat creades per la secta de pedagogs
amb la intenció única de dificultar, d’evitar l’excel·lència, d’augmentar la feina dels docents, de complicar el
que s’ha fet tota la vida, ço és, “el professor explica magistralment tot allò que sap (que és molt), l’estudiant apunta
resignadament tot allò que sent (moltes vegades sense entendre-ho massa), el professor pregunta tot el que ha
explicat (molt important, òbviament) i l’estudiant respon obedientment allò que el professor vol sentir”. I això ho
hem anomenat “ensenyament”. El nou EEES ens proposa una possibilitat de canvi: posar, de veritat, l’estudiant
en el centre del procés, dotant-lo d’eines que li donin l’autonomia necessària quan desapareguin els professors.
Segur que les classes magistrals són imprescindibles, però també ho és la discussió en grup; segur que avaluar
mitjançant un examen puntual és bo, però també ho és fer un seguiment periòdic de la feina; segur que explicar
les matèries de forma estanca és bo, però també ho és l’estudi de casos que permetin establir interrelació de
coneixements diversos; segur que és més ràpid que un professor solucioni un problema a la pissarra, però és més
útil que els estudiants expliquin com ho han fet i on s’han encallat. No estem parlant, doncs, d’un canvi copernicà
ni d’eliminar tot allò que fins ara ens ha estat útil; estem parlant d’introduir variants en el model d’ensenyamentaprenentage
que el facin més participat i més engrescador als qui en són el centre.
Augment de l’autonomia dels centres
Per primera vegada en la història, els centres universitaris del nostre país podran programar els títols que considerin
més adequats d’acord amb la seva grandària, la capacitat docent i les línees de recerca del seu professorat,
la seva ubicació, la demanda dels seus estudiants... Cada centre podrà definir-ne les competències i bastir-los
amb les matèries que cregui més adients. S’ha acabat l’època de la uniformitat de plans d’estudis, que no permet
distingir unes universitats de les altres; s’ha acabat l’època de les assignatures troncals indiscutibles. Creix i es
diversifica l’oferta de títols a preu públic i n’apareixen de nous els quals, si no hagués canviat el sistema, només
s’haurien pogut cursar a preu de cost (a la UAB, Arqueologia, Microbiologia, Genètica); altres allarguen el període
de formació, que passa de dos o tres anys a quatre (a la UAB, Mestre d’Educació Infantil i Primària, Antropologia
Social i Cultural, Infermeria, Bioquímica, Relacions Laborals...); es creen títols que s’adeqüen més a les necessitats
del mercat laboral (a la UAB, Comptabilitat i Finances, Empresa i Tecnologia, Nanociència i Nanotecnologia).
Així, doncs, durant els darrers dos anys la universitat ha esmerçat temps a reflexionar amb profunditat sobre quins
són els perfils professionals que vol afaiçonar en els futurs universitaris. No és tan important quina matèria apareixerà
en un pla concret com quines competències es volen aconseguir en els que cursin aquest pla. No amagaré
la realitat i confessaré que hi ha hagut resistències gairebé numantines a modificar currículums i a determinar competències
associades a determinats títols; però, tampoc no ens enganyem, moltes vegades han estat resistències
procedents d’instàncies alienes al cor de la universitat, reticents a perdre quotes de poder professional. També és
veritat que de vegades la resistència es fruit de l’aliança dels professionals i dels acadèmics: no fa pas gaire dies
hem llegit que un nombrós grup de professors de Dret exigeixen que aquesta titulació surti del procés general,
reclamant l’aplicació del pla de 1953 –sí heu llegi bé, de 1953- que, cal saber-ho, és el vigent encara en alguna universitat
important de l’estat. Sembla que hi ha camps del saber que són intocables i, per essència, immutables.
30

Assegurament de la qualitat
Retalls Retalls
Això pot esdevenir, doncs, el “campi qui pugui”? En absolut. L’exercici de l’autonomia implica necessàriament
l’exercici de la responsabilitat en doble sentit: les autoritats ministerials i autonòmiques han de donar un gran marge
de confiança a les universitats, i alhora les universitats (sobre tot si són públiques) han de retre comptes dels seus
resultats a la societat a través dels seus representants polítics, en la mesura que fan ús de cabals públics.
Així, doncs, el canvi preveu sistemes que assegurin la qualitat de tots els processos. La programació i el desenvolupament
dels títols, tant si són reformats com si són nous, ha hagut de passar per un procés de “verificació”
fet per professorat de les universitats públiques a través d’una agència estatal independent, l’ANECA (Agencia
Nacional de Evaluación, Calidad y Acreditación). Aquesta agència, atenent a uns estàndards europeus de qualitat,
té la responsabilitat d’emetre un informe a partir del qual el govern de l’estat atorga el plàcet perquè un títol pugui
començar a impartir-se. Els compromisos presos per les universitats sobre el paper seran revisats al cap de sis
anys en un nou procés d’ “acreditació” que pot comportar fins i tot el tancament del títol, en cas que la desviació
entre la previsió feta i la realitat sigui molt gran. Parlo, és clar, de l’interès professional real del títol, de la veritable
demanda social, del nombre real d’estudiants d’accés, de la taxa de graduació, de la taxa d’abandonament, de la
taxa d’eficiència; caldrà que aquests indicadors estiguin d’acord amb allò que haurà estat previst. De cara a aquesta
“acreditació”, el sistema exigeix que cada centre universitari aprovi i apliqui un Sistema Intern de Qualitat que li
permeti obtenir progressivament evidències sobre el desenvolupament de cada títol.
Tanmateix, si ens hem de guiar pel comportament mostrat fins ara per l’ANECA, em dol haver de reconèixer que
no ha mostrat pas la confiança bidireccional que suara esmentava; a hores d’ara, força dels informes emesos
sobre els plans d’estudi presentats cauen en l’estretor de mires i en la intransigència, amanit tot plegat amb un
grau elevat de burocratització.
Epíleg. Una simpàtica coincidència històrica
L’any 1300 el reu Jaume II va fundar l’Estudi General de Lleida, la primera “universitat” catalana, a semblança precisament
de la universitat de Bolònia, que tenia un gran prestigi sobretot en estudis jurídics. La raó de la creació
–ho diu l’acta fundacional- va ser evitar que els estudiants catalans haguessin de desplaçar-se lluny del seu territori
per estudiar. Ja a l’Edat Mitjana, aquest objectiu va fracassar: els estudiants de la corona catalano-aragonesa van
continuar marxant fora, molts a Bolònia, i Lleida va anar fent la viu-viu. Un títol utriusque iuris (és a dir en dret civil i
canònic) obtingut en aquesta universitat va continuar essent més prestigiós... i probablement encara ho sigui. De
Bolònia va venir també la renovació dels estudis jurídics en el segon terç del segle XVI; el gran Andrea Alciato (1492-
1550), des de Pavia i Bolònia, va qüestionar la forma tradicional i arcaica d’estudiar les fonts del dret europeu: era
hora d’abandonar la lectura exclusiva dels savis comentaristes, que havien emmascarat i embrutit el text, i passar
a la lectura de les fonts originals sense interpretacions mediatitzadores. Fou un canvi copernicà, que va posar les
bases d’una nova forma d’apropar-se als textos jurídics.
Cinc-cents anys després, el 19 de juny de 1999, precisament a Bolònia, els ministres d’educació europeus van
acordar la coneguda Declaració, tot considerant “summament important l’educació i la cooperació educativa per al
desenvolupament i l’enfortiment de societats estables, pacífiques i democràtiques”. La declaració ha fet possible
repensar el nostre sistema de titulacions i d’ensenyament universitaris al llarg de deu anys; i també ha fet possible
que el darrer any una part de professorat i d’estudiants s’hi hagin mostrat profundament en desacord. Les uniformitats
sempre han estat dolentes i mai no han ajudat a avançar. Sono convinto, però, che all’alba Bologna vincerà! Sia.
63

64
La bona lectura
per Montse Fernández
BENVOLGUTS LECTORS....
El curs s’acaba, però nosaltres no acabem les lectures, al contrari us en portem de noves i variades per tal de
facilitar-vos la tasca de triar... Aquesta vegada en tenim de molt diferents però igual d’interessants.
L’Okupa de cervells, una novel.la juvenil
Autor: Miquel Pujadó
Miquel Pujadó és conegut sobretot com a autor i intèrpret de cançons, però també
ha escrit assaigs, articles, guions radiofònics i teatrals... I, d’ençà que va guanyar el
premi Lola Anglada el 2003, s’ha fet també un lloc com a narrador per a infants i joves.
La seva novel.la L’okupa de cervells, publicada per Ed, Barcanova, ha representat una
sorpresa per a molts i ha estat molt ben rebuda (n’acaba d’aparèixer la segona edició).
La història combina hàbilment humor i aventura, i utilitza un argument de tipus fantàstic
(el descobriment per part d’un noi de la seva capacitat per dominar les ments dels
altres) per parlar, com qui no vol la cosa, i sense vocació moralista, de temes molt més
reals: la manipulació dels grupuscles d’extrema dreta per part de gent aparentment
molt “respectable”, de la corrupció policial, del desig de poder, de les conseqüències
de prendre decisions... Els personatges no són plans: s’equivoquen, evolucionen, i
presenten una psicologia d’una riquesa considerable. Eugènia Morer, en una crítica
publicada a Escola catalana, diu, entre altres coses: “L’okupa de cervells presenta un
gran registre de recursos lingüístics (...) que doten el text d’una gran riquesa (...) i la qualitat literària acaba de definir
aquesta gran novel.la per als nostres lectors. Des de la primera pàgina a l’última paraula, el lector queda atrapat
en aquesta voràgine, amb dosis de novel.la negra, que també té lloc per a la pausa i la reflexió, cosa que en cap
moment trenca el ritme i la tensió d’un text rodó.” Tinc entès que molts instituts han triat L’okupa de cervells com
a llibre de lectura, i Miquel Pujadó, que ha estat convidat diverses vegades a parlar-ne amb els alumnes, hi ha rebut
sempre una acollida entusiasta. Estic convençuda que els nostres joves lectors de la Tecnos poden trobar també
molt engrescadora la lectura del text que us acabo de comentar.
Montserrat Borràs
El profesor
Autor: Frank McCourt
Editorial: Maeva Ediciones
Lugar y fecha de edición: Barcelona, 2006
Frank McCourt ejerció como profesor de secundaria durante treinta años (desde 1958
hasta 1988) en diversos institutos de Nueva York. En este libro narra su experiencia
personal en el aula durante toda su carrera como docente: situaciones cotidianas con
los alumnos, con sus padres y con otros profesores, anécdotas reales y problemas
que, a pesar de la distancia en el tiempo y en el espacio, no son muy diferentes a los
que nos encontramos en las aulas actualmente. Él, en un tono intimista, nos descubre
cómo afronta la convivencia diaria con los alumnos, qué estrategias utiliza para
intentar motivar a unos adolescentes que, como los nuestros, creen que sus problemas
son únicos en la historia y que los adultos no somos capaces de entenderlos.
No es un libro mágico de recetas para tratar adolescentes, pero su estilo es fresco,
ameno y divertido y consuela saber que en todas partes y en todas las épocas la
diferencia generacional es una preocupación para padres y docentes.
Marta Ruiz
30

llunyanes
terres
Carta a una mestra
Autora: Maria Jesús Comellas
Editorial: Columna
Lloc i any d’edició: Barcelona,2008
Interpretar la realitat més propera a l’educació de les criatures es fa prou difícil dins
d’un món canviant on els valors perden la veritable autenticitat.
Fer de mestre, fer de pares no és gens fàcil. Col·laborar plegats, sense recels i buscant
el millor pels nostres nens i nenes, no és una tasca senzilla.
L’autora descriu de forma àgil i entenedora situacions diàries que el mestre ha
d’afrontar, a la vegada que dóna encertats consells gràcies a la seva prolongada experiència
en el camp del món educatiu.
Creure i lluitar per acompanyar els infants i joves durant la seva estada a l’escola,
és un gran repte que suposa una gran dosi d’il·lusió i força de voluntat per part dels
professionals de l’ensenyament.
Però tal com diu la Maria Jesús, ens cal no perdre l’horitzó i no tenir sols la mirada
curta de l’avui, sinó els efectes en el demà...
Qui diu no a les drogues?
Autor: Ricardo Alcántara
Editorial: Baula
Lloc i any d’edició: Barcelona, 1993
En Pau, un nen de deu anys i el protagonista principal del llibre, es troba immers en un
bon embolic sense haver-s’ho buscat. Finalment i gràcies a la seva valentia tot s’acaba
solucionant de la millor manera.
El llibre tracta especialment de la necessitat de fer amics, en un món cruel on importa
massa la perfecció del cos. Ser obès o patir algun defecte físic pot arribar a provocar
determinades burles.
L’amistat, l’acceptació del propi cos, la família, la relació amb desconeguts, el món de
la droga...són alguns dels temes tractats per l’autor de forma àgil i amena.
Aquesta lectura ha donat peu a un interessant treball d’ètica realitzat pels alumnes
de 5è de Primària.
Abdel
Autor: Enrique Páez
Editorial: S.M
Colección: El Barco de Vapor
Lugar y año de edición: Madrid, 1994
Abdel refleja una historia similar a la de más de un niño adolescente que habiendo
cruzado el estrecho de Gibraltar, junto a su padre, tiene que esconderse para evitar
ser repatriado a su lugar de origen. Para poder sobrevivir, Abdel y su padre son engañados
y obligados a trabajar a destajo.
Situaciones casi irreales nos introducen en un mundo injusto, en el que por suerte
de vez en cuando aparecen seres llenos de ternura.
La narración de Abdel en primera persona impacta de tal manera que acabas agradeciendo
las oportunidades que te ofrece la vida.
El tema tratado nos acerca a la injusta situación que sufren muchas personas por el
solo hecho de haber nacido en determinado lugar.
La lectura del libro surgió a raiz de la curiosidad expresada por los alumnos respecto
el tema.
Ma. Dolors Pulido
Alumnes de 5è
Alumnes de 5è
65

66
Fondue de xocolata
Fruita fresca:
Mandarines
Plàtans
Maduixes
Cireres
Raïm
....
Fruits secs:
Ametlles torrades
Nous
...
La bona cuina
Secció de cuina per nens i.....per més grans!
Estris
1. Trosseja la xocolata i posa-la en
un bol. Escalfa una mica d'aigua en
el cassó amb el foc ben baix, fins
que comenci a bullir.
Papers arrissats (de madalena)
Paper parafinat
2. Col·loca el bol dins del cassó
sobre foc baix. Remena la xocolata
amb una cullera de fusta, fins que es
desfaci completament.
Xocolata per "Fondue"
3. Apaga el foc. Amb molt de
compte trasllada el cassó i el bol
del foc a uns estalvis.
30

4. Punxa la fruita d'una en una amb un
escuradents i introdueix-ne la meitat
dins de la xocolata. Després, deixa-la
assecar sobre paper parafinat.
Consell: La fruita ha de ser més aviat verda
5. Amb els dits agafa els fruits secs i
suca'ls fins a la meitat dins de la xocolata
desfeta, d'un en un. Posa'ls a refredar
sobre el paper parafinat.
67

68
EL PROTOCOL
Cartes dels pares
Sóc la mare de la Clara, el Boi, l’Ignasi i l’Helena Prunés i Pineda, tots ells han estat estudiants de la Tecnos, ara ja
només ens hi queda l’Helena i també sóc padrina d’un nen nepalès que es diu Upendra Shahi, té 15 anys i vol ser
metge.
M’he decidit a escriure aquest article perquè tinc ganes d’explicar-vos una mica com sóc, què estic fent ara mateix
i per què. Potser servirà perquè algú de vosaltres que vagi una mica perdut i no sàpiga com enfocar el seu futur
professional, se li desperti una vocació que no sabia que la tenia.
Vaig començar la carrera de traductors i intèrprets, però no la vaig acabar. De la qual cosa sempre me n’he penedit.
Un molt bon amic meu, de qui fa temps que no en sé res i l’hauré de trucar, (si els amics no et truquen, fes-ho tu,
no pensis malament d’ells, simplement no ho fan perquè creuen que la seva feina és més important que la teva)
em va dir una vegada que només ens podíem penedir d’allò que no hem fet. Mai del que hem fet. No hi estic gens
d’acord. Ens hem de penedir, i molt, de tot el que hem fet i no ens ha sortit com nosaltres volíem.
Bé, continuem, vaig estudiar per ser secretària i vaig continuar amb els idiomes, la veritat, és que sempre he
tingut feina i, sempre l’he feta amb molt de gust. M’ha agradat portar les agendes dels meus caps, m’encanta
l’organització i per què no, ser jo qui ajudi a decidir el meu director si ha de donar prioritat a un tema o a un altre.
Les bones secretàries són un puntal per a les empreses. El meu món sempre ha estat envoltat per la comunicació
i les relacions públiques. M’apassionen.
Arran de la feina del meu marit, Tinent d’alcalde durant 16 anys al Consistori
de la nostra ciutat, vaig haver d’assistir a molts actes públics i oficials. Em
treia el son la manera d’organitzar-los i les tècniques que s’havien d’usar
per tal que tothom estigués al seu lloc i parlés quan li tocava. D’això se’n diu
Protocol Fantàstic!!! Ja ho havia trobat.
Vaig esperar a tenir els 4 nens més grans, perquè ja us podeu imaginar que
he hagut de passar moltes hores anant i venint de casa a la Tecnos, parlant
amb mestres i professors, portant-los (els nens) a ballar, a música, a dibuix
o a hoquei...
L’any que ve acabaré la carrera de protocol i relacions institucionals. No us
podeu imaginar que maca que és.
És una diplomatura de 3 anys i després, si es vol, es pot fer un màster. Les
sortides professionals són importants. Es pot treballar a la Generalitat, a
l’Ajuntament, a qualsevol ens oficial o bé anar a una empresa privada prou
gran per engegar-hi un departament de Comunicació i Relacions Públiques
i, anar teixint el protocol per tal d’organitzar-ne els actes.
El protocol, en definitiva, és posar sentit comú en l’organització de diferents
esdeveniments. Què us podria explicar d’algunes de les matèries de la
carrera?
Per exemple, que hi ha l’assignatura de tècniques d’organització d’actes: Com muntar les taules de les presidències,
com s’asseuen els convidats, qui parla primer i qui tanca l’acte, què és un convidat d’honor, com es posen
les banderes.
30

La de protocol internacional: Quins tipus d’Organismes Internacionals hi ha. Què són les Nacions Unides i quin
és el seu protocol, quina estructura té la Unió Europea, què és l’OTAN, com es distribueixen els assistents a les
diferents assemblees. Quins privilegis i immunitats tenen els representants.
La de comunicació: Què és una roda de premsa, què és una revista corporativa, com es fa un dossier de premsa.
Protocol diplomàtic: Com es presenten els ambaixadors al Rei, què són les cartes credencials? Quina feina fan
els cònsols. Per a què serveixen les ambaixades?
Protocol militar: Com es distingeixen els capitans dels tinents coronels. Quina és l’ indumentària diària? I la de
gala? Com s’ha de rebre el Rei? Se’l pot tocar?
Protocol Oficial: Quines precedències tenen les autoritats. Qui va primer, el Ministre de Justícia o el Rector de
la Universitat?
Com anem d’Educació Social? Els senyors poden donar
la mà amb guants? I les senyores?. És correcte que una
senyora porti barret en un sopar de gala? I els senyors?
Ens podem aixecar de taula entre plat i plat? Pel carrer,
qui va per la part de fora de la vorera? Per què? Per quina
vorera s’ha de caminar?
I d’hostaleria? Com es para una taula, quines flors són
adequades per a un enterrament i per a un sopar de
gala o d’aniversari? Què són les patates a la anglesa? I
un puré Coulis? Quina és la feina del 1r maître? I la del
2n? Tantes forquilles i ganivets en una taula, què hi fan?
Del protocol d’empresa què me’n dieu? Sabeu com
s’organitza una conferència? I a l’acte de la primera
pedra d’un edifici, què s’hi posa i per què. Què és el
llibre d’estil de protocol d’una empresa?, Qui signa el llibre d’honor?
En un acte, un assessor de protocol no pot perdre mai de vista el seu cap. Ha de preveure qualsevol cosa que pugui
succeir. Si cal, ha de tenir unes sabates de recanvi o... una muda, per si passa res. Ah, i la cosa més important de
totes, els tècnics de protocol s’ha de notar que hi són, però mai no han de sortir a la foto.
S’ha d’intentar que errades com la del Sr. Berlusconi que va deixar plantats tots els mandataris del G-20 per fer-se
la foto perquè estava parlant pel mòbil, no passin. I, què me’n dieu del Sr. Rodriguez Zapatero, que es va fer la foto
amb el Sr. Barack Obama, amb un bony a l’americana causat per l’Iphone que portava a la butxaca de dins. Aquests
errors no són justificables. Un bon tècnic en protocol ha de tenir cura d’aquests detalls.
Les corbates les triem les esposes, però qui decideix quan i quina es posen els marits amb càrrecs oficials o directius
són els seus assessors de protocol, doncs ells saben on es farà la foto, a quina hora i com serà l’escenari.
No us sembla interessant i divertida aquesta carrera?
Montse Pineda i Ribera
Abril 2009
69

70
Viure en un miratge
Opinió bona
lectura!
Fa uns dies, vaig llegir un article d’anàlisi econòmic on es dibuixava una societat
futura amb predomini dels mileuristes, amb una classe mitja que se n’ha anat
en orris, una petita classe tecnocràtica cada cop més enriquida, i una ciutadania
sense ideologia i amb una capacitat de consum limitat. Bé, el que definiríem com
una societat low cost.
En el mateix text es feia referència a que els sous han anat baixant al nostre país
des del 2002 -i això és estadística pura i dura; res de valoracions subjectives-, que
la meitat dels espanyols són milieuristes i que, davant aquestes dades, la famosa
prosperitat econòmica –que ens ha portat a l’actual crisi- sols ha beneficiat les
anomenades rentes del capital.
Avui, quan escric aquest article, és el dia de les eleccions europees. No se saben
els resultats, però ja planeja l’interrogant de fins on arribarà l’abstenció. Sobre la
campanya, que he seguit poc perquè ha estat mancada de qualsevol interès, sols
dir que més d’un partit hauria de canviar de publicista i que la cascada de tòpics
ha estat l’habitual. A qui ha de sorprendre, doncs, aquest creixent desinterès per
la cosa pública i per la classe política?
Però bé, tornem a l’economia i als brots verds, als quals alguns s’hi aferren com
si ja fossin branques consolidades. Es desconeix si és un problema de visió o
d’inconsciència, o de les dues coses alhora, però malgrat els diferents informes
emesos tant des d’entitats financeres i bancàries, com de economistes de prestigi,
sembla que més d’un es nega a acceptar la realitat i a dir les coses pel seu
nom.
Quan va començar a despuntar aquesta crisis es van aixecar veus dient que calia
replantejar el nostre sistema econòmic; que s’havia de reformar i canviar a fons
l’economia de mercat i capitalista, ja que en els darrers anys sols ens havia conduït
a una bombolla de diner virtual que, com un miratge o com aire, es va desfer.
Ara, ja pocs semblen tenir memòria. Tornem a parlar de recuperació i de creixement,
com si d’aquí un temps poguéssim arribar a creure que res no ha passat.
Es neguem a acceptar que la Terra ni creix, ni s’expandeix com l’univers. Que és
limitada i que, per tant, el nostre creixement també ho és. El nostre futur és el
seu.
Traslladat tot plegat en un àmbit més quotidià, sovint, com a pare que soc, em
plantejo en quin grau d’irresponsabilitat hem caigut. Fins a quin punt ens hem
de repensar el què significa aquesta estimació i amor que diem professar cap els
nostres fills. Si els hi deixem un món pitjor que el nostre –i tot apunta a que així
serà- és que hem fracassat. No els hi podem deixar com herència un miratge.
Ricard Ribera, Ex alumne
30

la poma
de newton
PITÀGORES I EL SEU TEOREMA
per Llorenç Puig
Si prenem tres punts qualsevol no alineats i els unim amb tres segments de recta haurem dibuixat un triangle. Els
punts s’anomenen vèrtexs i els segments costats . Un triangle té, doncs, tres vèrtexs, tres costats i tres angles
( els formats per cada dos segments), d’aquí ve el nom : tri-angle..
És cert que és una de les figures geomètriques més senzilles, però, alhora, i sense por d’exagerar, una grandíssima
meravella. Les relacions entre els costats i els angles, el càlcul de la seva àrea, les imbricacions que té amb altres
figures geomètriques, han portat avenços decisius en molts camps de la ciència.
El conegut teorema de Pitàgores estableix una relació entre els costats d’un triangle rectangle. Com indica el seu
nom, un triangle l’anomenem rectangle quan un dels seus angles és recte; és a dir, mesura 90 graus. Suposem
que sigui el de la figura. Els segments que formen l’angle recte ( c i b ) són els
catets i l’altre costat ( a ) és la hipotenusa.
El teorema de Pitàgores diu que el la
quadrat de la hipotenusa és igual a la
suma dels quadrats dels catets :
a2 = b2 + c2.
Com que l’àrea d’un quadrat s’obté elevant al quadrat cada costat, això vol dir que si sobre cada catet i la hipotenusa
hi construïm un quadrat, la suma de les àrees dels dos petits és igual a l’àrea del gran :
Àrea P + àrea N = àrea M
Curiosament, el teorema de Pitàgores, no el va pas descobrir ell. Ja el coneixien els egipcis, els xinesos i, segurament
altres pobles. En tot cas, Pitàgores va ser el primer que va aconseguir demostrar-lo.
Nascut a l’illa grega de Samos l’any 570 aC, va morir a Metaponto ( Magna Grècia) en l’any 496 aC . Fou un personatge
extravagant i de tendències esotèriques. Sembla provat que, per celebrar la demostració del teorema que
ens ocupa va fer sacrificar cent bous, seguint la litúrgia grega de la “hecatombe”.
A la nostra època els científics són bastant més moderats. Si els donen el premi Nobel per algun descobriment,
el màxim que fan és sopar amb l’alta noblesa sueca i ballar un vals amb la Reina.
Ara convido els lectors a resoldre dues qüestions al voltant d’aquest important teorema.
1ª Qüestió : Sabrieu demostrar el Teorema de Pitàgores a partir d’altres teoremes de la geometria elemental ?
Einstein ho va aconseguir quan encara era molt petit... Si ho aconsegueixes no cal que sacrifiquis cent bous. Ara
aquestes barbaritats ja han passat de moda. Millor que ho diguis al teu professor de matemàtica que potser t’ho
tindrà en compte a l’hora de la qualificació.
2ª Qúestió : Si sobre cada catet i la hipotenusa hi construïm figures geomètriques semblants, se segueix complint
que la suma de les àrees de les figures petites és igual a l’àrea de la figura gran ? Ho pots provar, per exemple,
amb triangles equilàters o amb semicercles .
71

72
Col·laboracions
Cal potenciar la Creativitat
Quan algú em pregunta sobre la meva professió em costa donar una resposta en concret. Tota la meva vida m’he dedicat a
treballar al voltant de les noves tecnologies i les aplicacions informàtiques, però ni sóc informàtic ni tecnòleg.
Tampoc se programar i ni tant sols sóc una persona que utilitzi la tecnologia per fer-ho tot. De fet, fins i tot he tornat a utilitzar
l’agenda de paper després d’haver fet servir agendes electròniques de tot tipus.
La meva filosofia és que “només hem d’utilitzar la tecnologia si aquesta ens aporta algun tipus de valor diferencial”.
Però tornem al problema: Com es pot viure d’una professió que no es pot definir?
La resposta és senzilla i a la vegada difícil, ja que el meu secret està en “potenciar contínuament les meves capacitats de creativitat
i d’innovació” per tal de poder-me adaptar en tot moment a les necessitats canviants del mercat i així poder donar respostes
a les problemàtiques que en cada moment sem plantegin.
I aquest és, precisament, el tema que volia comentar-vos en aquest article: “la necessitat de potenciar la creativitat” i molt
especialment en l’etapa escolar.
Mireu, el món sempre està en un estat de canvi continu, però mai els canvis s’havien produït a la velocitat que ho estan fent
actualment.
En el segle passat hi havia qui feia prediccions de com seria el futur del S.XXI, però avui no hi ha ningú que pugui assegurar
com serà el futur d’aquí a 5 anys.
No sabem ni quan s’acabarà la crisi actual, ni si els sistemes financers en que es basa la nostra economia tornaran a ser els
mateixos que em conegut, i això sense parlar dels canvis socials que es poden produir o de les crisi de valors que ja sembla
s’estan començant a produir.
Només una cosa és segura, “caldrà fer les coses d’una manera diferent de com les hem fet fins ara” i per què això sigui possible
només es pot fer aplicant-hi creativitat.
“La creativitat es el procés que ens permetrà tenir les idees originals que ens aportaran valor en el futur”.
I, per ser creatius, “hem d’aprendre a pensar diferent i a no tenir por del fracàs”. Hem de començar a admetre que equivocar-nos
forma part del nostre aprenentatge i que, no només podem ser creatius quan som petits, sinó que aquesta capacitat cal
treballar-la al llarg del nostre procés d’aprenentatge, per aconseguir que es mantingui viva durant tota la nostra vida.
Tots sabem que els nens petits són extraordinàriament creatius, però cal ser conscients que la gran capacitat de talent que
disposen s’ha d’incentivar de forma correcta, tant a casa com a l’escola. El problema està en que aquesta incentivació no
sempre està basada en la potenciació de la creativitat, moltes vegades caiem en l’error d’ensenyar als nens seguint unes
pautes marcades que inculquen als nens la por al fracàs, i això cal canviar-ho de soca-rel.
Hem d’ensenyar que “es pot pensar diferent davant d’una mateixa problemàtica”, hem d’incentivar el talent, promoure la creativitat
i explicar perquè serveix la innovació, i això s’ha de fer de petits, no quan el nen ja s’ha convertit en un adolescent o quan
arriba a la universitat, llavors ja és tard.
Deia el famós cuiner Ferràn Adrià que “la innovació és no copiar i que per poder fer coses diferents abans cal equivocar-se moltes
vegades” i jo estic d’acord amb ell, si no estem preparats per equivocar-nos mai arribarem a fer rés original.
No castiguem a qui s’equivoca per intentar fer les coses d’una altra manera, no pensem que és un fracassat aquell a qui no li
ha sortit bé alguna iniciativa que ha intentat, donem-li oportunitats a aquell que s’arrisca, que prova de fer les coses d’una altra
manera que, en definitiva, intenta ser creatiu amb l’esperança d’aportar valor.
“Hem d’educar als nens i les nenes perquè puguin afrontar amb creativitat un futur que avui no sabem ni tant sols quin serà”.
Tal com va dir en Bernard Shaw: “Si tens una poma i jo tinc una poma i les intercanviem, llavors tu i jo seguim tenint una poma cadascú.
Però si tu tens una idea i jo en tinc una altra i les intercanviem, llavors cadascú de nosaltres tindrà dues idees”.
Avui el millor que us puc aconsellar és que passeu a l’acció, per tal de no aturar-vos i que mantingueu la mirada posada cap a
la creativitat: “fer les coses és molt millor que parlar d’elles, cal actuar”.
Santi Rius
Gerent de la Fundació Privada Terrassa.net
Assessor de màrqueting per Internet de la Cecot
30

Retalls Bit a Bit
La tecnologia va avançant i ja estem acostumats a sentir paraules com ordinadors, internet, ADSL, WiFi, iPod, telèfon mòbil,
càmera digital, pantalla plana, TDT, MP3, DVD...
Tots aquests elements són relativament nous, i tot i així, avui en dia ja ens costaria trobar alguna casa o feina on, en més o
menys mesura, no trobem un grapat d'aquests elements. Us podeu imaginar com seran les cases o feines dels nostres fills?
Per tant, com escola, a part de procurar que els nostres nois i noies siguin competents a nivell lingüístic, matemàtic, científic
i artístic, també haurem de vetllar perquè siguin competents en aquestes anomenades noves tecnologies.
Com heu anat veient, la nostra escola fa temps que ha anat fent passes en aquest sentit, tant a nivell d'infraestructura, maquinari,
personal, formació, metodologies d'ensenyament/aprenentatge.
Una petita mostra d'això, per començar, són els Blogs de l'escola. Després d'algunes proves al curs passat, aquest any, una de
les eines que s'ha fet servir, ha estat aquests quaderns de bitàcora digital (=blog), la seva versatilitat ha permès que s'hagi fet
servir per treballar diferents aspectes, com per exemple: com a simple diari de les diferents activitats fetes a l'aula, com a diari
d'un projecte en concret d'una àrea, com a canal de comunicació escola-família, com a sistema de comunicació i participació
entre els alumnes i la classe, com a eina per fer deures des de casa. Ja en tenim una bona pila, si els hi voleu fer una ullada, els
hem agrupat tots a la següent adreça http://www.tecnos.cat/blogs, o bé directament a cada un d'ells a les següents adreces:
Blog de les Formigues (http://formiguestecnos.blogspot.com): blogs de P3 dedicat a la classe de les Formigues on s'han anat
penjat noticies i fotos relacionades amb el nom de la classe.
Blog de 1r (http://mascotestecnos.blogspot.com): blog de la classe de 1r de primària per treballar l'assignatura de llengua.
S'ha de donar de menjar a les mascotes d'una manera molt especial, amb paraules diferents que continguin alguna síl·laba
especial: gui, qui, ge, ....
Blogs de 3r (http://elsrovellons.blogspot.com i http://elspinetells.blogspot.com): blogs de les classes de 3r de primària on
s’actualitza informació realitzada a la classe.
Blog de 4t (http://www.4t-tecnos.blogspot.com): blog de les classes de 4t de primària amb feines fetes a la classe.
Blog de 6è (http://tecnos.cat/abadia): experiment de 6è amb molt èxit amb el que s’ha anat creant una narració per capítols amb
la col·laboració de tots els alumnes.
Blog de música (http://musdesons.blogspot.com): blogs dels professors de música d’infantil i primària amb totes les activitats
que es van realitzant a les seves classes, amb molts vídeos, fotos, …
Blog Comenius (http://paptecnospauldelvaux.blogspot.com): blog de l’intercanvi Comenius dels alumnes de 4t d’ESO.
Blog del calaix de sastre (http://www.tecnos.cat/calaixdesastre): blog de l’escola a on es tracten diferents temes dirigits principalment
als pares.
Blog extraescolars (http://esportsextraescolars.blogspot.com): blog de les activitats extraescolars esportives de l’escola, amb
tota la informació d’horaris, classificacions, …
Seguint amb aquesta mostra, fa uns anys que a secundària es va posar en marxa el campus virtual, una plataforma virtual on
els alumnes, des de qualsevol punt amb connexió a internet, pot treballar, presentar feines, trobar enllaços d'interès relacionats
amb les diferents àrees, etc
Una novetat de cara l'any que ve, és que la nostra escola participarà en el projecte pilot sobre llibres de text digitals que han
engegat des del Grup d’Innovació Oberta per al Departament d’Educació, on coexistiran els llibres de text de sempre amb els
llibres digital, per tal de posar-los a prova i veure'n la seva eficàcia. Ja us explicarem els detalls d'aquesta prova pilot.
A nivell administratiu també s'està fent una aposta decidida en l'ús d'aquestes eines. Això ja s'està notant amb la comunicació
entre la família i l'escola a través de la plana web i les comunicacions via correu electrònic, i en relativament poc temps, anar
cap a la secretaria virtual on es podrà fer molts tràmits administratius amb l'escola de manera telemàtica.
Aquestes son unes quantes passes d'un estimulant camí que anirem fent tots junts pas a pas, bit a bit.
73

74
cent veus
PLA DE MOBILITAT
Resultats de l’enquesta passada durant aquest curs per veure quin és el mitja de transport que fan servir tant
alumnes com professors per anar i tornar a l’escola, quines son les raons per fer-ho, com els hi agradaria, ....
Hem respost l’enquesta més de 800 alumnes i mestres de l’escola. Els resultats són els següents:
Quina distància hi ha, aproximadament, entre casa teva i l’escola?
Alumne: Quin és el principal mode de tranport que utilitzes per anar a l’escola al matí i la tarda?
Professor: Quin és el principal mode de tranport que utilitzes per anar a l’escola al matí i la tarda?
30

Com t’agradaria anar i tornar de l’escola en un món ideal?
Els que han contestat el transport “en cotxe”, quin és el motiu?
És massa lluny per anar-hi caminant És massa lluny per anar-hi en bicicleta
CONCLUSIONS
Per seguretat Per comoditat
Aquesta enquesta és el primer pas d’un pla de mobilitat, del que l’escola és “Escola pilot”. Ja s’han fet reunions i s’han
d’acabar de concretar un pla de treball. La consellara de movilitat va fer una xerrada a l’escola amb una bona participació
de pares.
1. Gairebé el 70% dels enquestats viu a menys d’un quilòmetre de l’escola.
2. Anar i tornar a peu és el mitjà de transport més utilitzat (dos de cada tres enquestats).
3. La bici i el patinet pujant molt punts en un món ideal (un 40%) en front del 5% del món real.
75

76
www.tecnos.cat
Al web de la Tecnos trobareu tota la informació actualitzada de l’escola.
Recordeu que si no teniu l’usuari i password per accedir a les zones restringides
el podeu sol.licitar a admin@tecnos.cat o passant-vos per secretaria.
Seguint amb el projecte de comunicació família-escola iniciat l’any passat,
aquest any ja són més del 60% les famílies que han demanat la
correspondència via mail. Si heu triat aquesta opció i no heu rebut
cap mail durant aquest primer trimestre, comuniqueu-vos amb
admin@tecnos.cat per esbrinar on pot estar l’error.
També obrim l’adreça adhuc@tecnos.cat on podreu
fer-nos arribar: notícies, opinions, col·laboracions, ...
30