germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

adequada al món i al moment que vivim i de
la qual ell mateix ha tingut la gentilesa de
fer-nos-en un resum que reproduïm a continuació.
Sant Pau es troba immers en una polèmica amb
altres evangelitzadors, que l’ataquen acusant-lo que
actua mogut per mires humanes. Llavors fa al·lusió a
les proves que passa en la seva obra d’evangelització:
presons, pallisses, naufragis, assots... Però no vol posar
l’accent en aquests sofriments. I parla a continuació de
la gràcia que ha rebut de Déu que l’ha sostingut en la
persecució. Ha patit molt en la predicació de l’evangeli,
però hi ha hagut moments de revelacions divines que
l’han enfortit. Però en explicar aquestes revelacions no
posa l’accent en si mateix. Ho comenta com si hagués
succeït a una altra persona. Un home. Un home en
Crist. Sabem que aquest home en Crist és ell mateix,
Pau. Però ell és conscient que tota la seva obra ha estat
possible gràcies a l’ajuda de la gràcia divina, que
l’ha agafat com a un instrument preciós. Per això no
es vanagloria de la seva obra, dels seus mèrits, sinó
de la seva feblesa, que ha estat oberta a la força de
Déu. D’aquí procedeix la fecunditat de la seva obra
evangelitzadora.
La humilitat ens fa conscients de la nostra petitesa,
però al mateix temps fa possible l’obertura del cor que
dóna entrada a Déu en la nostra vida concreta de cada
El G. Christian Almada en un moment de la seva conferència
6
Foto Bedmar.
Foto Bedmar.
Moment de la comunió
dia; i així podem tenir aquesta experiència singular:
experimentar que som petits, poca cosa, que no pintem
gairebé res en aquesta societat... Ara bé, si deixem entrar
en aquesta situació l’amor de Déu en nosaltres, experimentem
la veritable grandesa de l’home, font de pau
i de sentit. Aquesta grandesa a través de la feblesa la
va viure Sant Pau, com no ho ha fet cap altra persona.
Necessitem viure en un camí d’unificació. No podem
tenir dividit el cor. Com no el va tenir Pau que
afirmava que ell no vivia, sinó que era Crist qui vivia
en ell. sant Pau només tenia un amo: Crist. Era un
apassionat de Crist.
A això ens convida l’evangeli que hem escoltat. El
cor només ha de pertànyer a Déu. Però Déu es troba bé
vivint al centre del nostre cor, de la nostra vida. Nosaltres,
però, caminem dividits. Dividits en nosaltres
mateixos. Som cristians, però l’interès que mou el nostre
cor va per una altra banda. Som cristians, però ens
costa posar tota la nostra confiança en el Senyor i la
posem en interessos materials, que passen com passa la
vida mateixa. La preocupació per l’aliment, pel vestit,
per acumular, per garantir una seguretat en aquesta
vida són les nostres fites principals. Fites que no s’aconsegueixen
mai de manera definitiva.