germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

LA RODA DELS DIES
El 6 d’agost morí Francesc Vidal i Andreu,
que havia nascut l’any 1924 a Poblet
mateix, on el seu pare era empleat de la Comissió
de Monuments i s’encarregava de fer
de guia als visitants. La família Vidal vivia
dins del clos del monestir on ara hi ha la Capella
de sant Benet (al sobreclaustre) i allà
nasqueren ell i la seva germana Margarida.
Els seus records eren dels temps de la República
quan a la casa no hi havia ni llum, ni
aigua, però sí molta fam. També tenia molts
records de la guerra, en especial quan al
seu inici va donar refugi al cardenal Vidal i
Barraquer i al bisbe màrtir doctor Borràs. I
també tenia records de la postguerra i de les
moltes privacions d’aquells temps.
Va ser testimoni de l’arribada dels primers
quatre monjos italians que van restaurar
la vida monàstica a Poblet; els ajudà amb
tot el que va estar a la seva mà. D’aquí que
se’l consideri com l’últim dels històrics de
la nova implantació dels monjos al monestir.
La família Vidal va ser com una prolongació
de la nostra família monàstica. Estudià i va
viure un temps a Tarragona fins que, anys
després, fou empleat del Patronat per a
l’atenció del turisme, junt amb el seu germà
Josep; llavors residia en els vells pisos que
hi havia on ara hi ha la nova Hostatgeria per
passar després a les noves vivendes de la
Porta Daurada. Per problemes familiars cap
als anys setanta va anar a viure a Tarragona
on va residir des de llavors. A l’octubre del
2009 va passar una diada distesa a Poblet
amb els monjos que tant s’estimava, i se li
va fer una entrevista important per tots els
records històrics que va descriure i aportar
(Poblet, núm. 19, gener 2010).
68
DEFUNCIÓ D’UN
“HISTòRIC DE POBLET”
En Paco Vidal