germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

HO SABÍEU?
58
EL PATI DE LES
CASES NOVES
La portada d’aquest número reprodueix un dibuix d’Alexandre Laborde del pati de
les cases noves. És una font primària important per saber com era el monestir abans de
l’exclaustració de 1835. Ens en parla el P. Jesús M. Oliver, monjo de Poblet.
La portada
El dibuix d’Alexandre Laborde ens vol
donar una idea del conjunt del que avui
anomenem pati de les cases noves. És un
dels tres grans patis interiors que, a part del
claustre major, vertebren l’interior del clos
de la clausura monacal tancada per la gran
muralla del segle XIV. Els altres dos són el
que en diem de la cuina o del Patronat i el
de la impremta o, abans, dels clavells (així
l’anomenen Toda i Ribas en el dibuix de Poblet
1830).
El gravat està molt forçat per la verticalitat
del dibuix, que exagera en aquest sentit
espacial les mides i proporcions, cosa a la
qual per altra banda hi està obligat pel gran
arc que l’emmarca. Sense cap mena de dubte
aquest arc no devia existir i deu ser un
simple recurs artístic del dibuixant.
Els arcs i el porxo
Els arcs de les cases noves són tots ells
de pedra, no de totxo, i precisament la
galeria queda interrompuda en el pilar de
l’esquerra, com encara podem veure. Igual
que en altres dibuixos hi trobem errors ben
notables i també d’altra banda detalls molt
importants recollits en el dibuix. Una vegada
més ens queda el dubte de saber si això
és fruit del dibuixant que prenia els apunts
o bé del gravador que, ben lluny del monument,
no podia comprovar l’exactitud del
motiu que passava a la planxa. Com ja hem
dit, l’arc, amb unes romàntiques plantes que
pengen a la part superior, és un detall de
l’artista que així omple el gran buit superior.
Si fem un recorregut d’esquerra a dreta veurem
tota una sèrie d’edificis que en una gran
majoria avui es poden identificar malgrat les
inevitables modificacions ocorregudes després
de 1835.
Gravat d’Alexandre Laborde amb la vista general del pati de les
Cases Noves a principis del segle XIX.