germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

El M. Hble. Sr. Jordi Pujol amb el P. Francesc Tulla
vida monàstica, la pregària i per treballar el
camp. I dintre del camp la vinya a Catalunya
sempre ha estat molt important. El vi és el
gran producte mediterrani, i no deu ser per
casualitat que la “consagració” a la missa es
fa amb vi. El cristianisme, que és un producte
universal però d’arrel mediterrània, es fa
amb vi. Sí, l’oli, el blat i el vi! Jo, aquests
dies, he hagut de fer un pròleg per un llibre
que explica la història d’una família des
de l’any 1145. A Cerdanyola, precisament,
i per tant amb molta relació senyorial amb
Sant Cugat. Quins eren els problemes? No
era el cas de Montserrat, però, quins eren
els problemes en el cas de Sant Cugat i en
el cas de Poblet? Que els masos del Vallès
se sentien sotmesos per Sant Cugat. El cas
és que el primer cop que vaig anar a Poblet
–devia ser l’any 1951– vaig venir pels “reis”.
Per Pere el Gran i per Pere el Cerimoniós.
I el mateix dia vaig anar a Montblanc. I el
meu record d’aquell Montblanc, quin és? Jo
tenia vint anys. I de Montblanc en vaig quedar
content per les muralles aquelles però
m’arribo a l’església de sant Francesc, i me la
trobo que era una destil·leria d’aiguardent.
Jo, per a mi, pel meu ànim d’home jove,
atrevit i il·lusionat allò va ser colpidor. Això
no pot ser, la cosa no pot quedar així, que
sigui una destil·leria d’aiguardent. Ara ja no
ho és. I pel que fa a Poblet ja havia vingut en
Toda, ja hi havia quatre monjos italians, i tot
POBLET
començava a renéixer. Però seguia dient-me
que això no podia quedar així. “Això ho hem
de refer, entre tots plegats”. Bé, jo no hi he
contribuït gaire, o gens, però vostès sí que
ho han reconstruït. Gràcies.
Quins records en guarda com a President de Catalunya
i alhora del Patronat del Monestir?
Bons. I em sembla que això del Patronat
va funcionant bé. Amb tot, la veritat és que
no sé com funciona ara, perquè ja no en sóc.
Sobretot no sé si té diners. Però, per exemple,
de la meva època recordo algunes coses
que em van fer goig, sobretot el Palau Nou
de l’Abat. Per això, ara, quan fa poc vaig
ser a Poblet, li vaig demanar al pare Abat:
“M’agradaria veure el Palau”. Quan encara
era President, hi havia algunes coses que
no estaven del tot acabades. I encara no em
vaig saber explicar bé amb l’Abat, perquè hi
havia una galeria toscana, una peça que no
tenia gaire pinta monàstica. I no ho vaig saber
trobar. Però el cert és que em va agradar
molt. En tinc un molt bon record.
Què creu que pot representar avui, en una societat
en crisi, la vida monàstica i Poblet en particular?
Vostès, en la nostra societat en crisi tenen
un paper a jugar. Un paper també cultural i
social, però sobretot espiritual. Un paper
cada cop més necessari. Poblet pot tenir, i cal
que tingui influència cultural i social, però el
més important és que la vida monàstica i espiritual
del Monestir vagi bé. I com tinc entès
que va bé això transcendirà més enllà de les
muralles de Poblet. I el que m’agradaria és
que el procés de recuperació de Poblet anés
agafant en tots sentits força i volada. Seria bo
pel Monestir, seria bo per l’Església, i també
pels nostres Reis, és a dir, per la història que
ells varen protagonitzar i que hem de continuar.
Seria bo per Catalunya.
Octavi Vilà
57