germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

El President Tarradellas, per què dóna
tanta importància a Poblet? Primerament
perquè tenia mania a Montserrat. I perquè
tenia mania a l’abat Escarré. Això per una
banda. Però també perquè donava molta importància
a les “institucions”. Pensava que
els moviments populars sovint són efímers,
i que el que garanteix la continuïtat són les
institucions. I tenia raó. En part. Perquè les
institucions, si no tenen escalf popular acaben
essent escleròtiques i inútils. La clau
de l’èxit és la combinació d’institucions i
sentiment, de regla i norma i d’entusiasme
i sentiment.
Permeti’m una petita digressió sobre els
monestirs catalans. El monestir de Ripoll
és el monestir bressol de Catalunya. El del
comte Guifré, de l’Abat Oliba, (per cert,
fundador de Montserrat), del Canigó... El
monestir de les arrels.
El segon monestir que tenim que durant
segles va ser molt rellevant, per la seva
relació amb el Comtat de Barcelona, i per
tant també de caràcter institucional és el de
Sant Cugat. En el seu moment era el monestir
dels Comtes de Barcelona. Després
tenim un monestir, que és un monestir del
poble, el gran monestir popular, que és
Montserrat. Això no ho pot discutir ningú,
ni Poblet ho pretén. Però deia el President
Tarradellas: necessitem “poble”, però també
necessitem “institució”. I això és Poblet.
Naturalment Poblet ha tingut una desgràcia,
i és que en el moment en què es torna a engegar
Catalunya, en el segle XIX, Poblet no
hi és. Poblet ja devia estar en una situació
potser una mica decadent, entre altres coses
perquè les nostres institucions ja eren
decadents. Però la força de Montserrat no
són les institucions, és el poble i és la muntanya.
I la Mare de Déu. I, a més, resulta
que és finalment Poblet el que està a zero,
perquè el 1835 el destrueixen. I l’altre dia en
parlava, quan vaig anar a un homenatge d’un
56
antic alcalde que havia tingut Convergència
al Vilosell. Hi havia gent de Vinaixa. Als de
Vinaixa els vaig dir que “ la meitat de les cases
de Vinaixa les heu fetes amb pedres que
vau anar a buscar, al monestir de Poblet”. I
els de Vinaixa em varen dir que sí, que era
veritat. Ja sé que és una exageració, però jo
recordo que passant pels carrers de Vinaixa,
i en mirar enlaire, els balcons, les lloses,
portaven la marca de Poblet! És clar, Poblet
fins al 1940 no hi és; ara hi torna a ser, des
de fa quaranta o cinquanta anys hi torna a
ser. I en tot aquest temps, ha anat guanyant
pes. Tot i que Poblet no pot pretendre competir
en popularitat amb Montserrat; i ningú
no ho pot pretendre, ni es pretén. Però pot
competir amb altres coses i amb donar o introduir
el sentit d’Estat: Poblet és el monestir
de l’Estat nonat de Catalunya. I Estat vol
dir ordre, vol dir criteri, vol dir projecte, vol
dir coneixement, estudi, formació... No sé
si m’he explicat prou bé i no sé si els monjos
hi esteu d’acord, eh!
Durant el franquisme alguns volgueren establir
una mena de divisió maniquea entre Montserrat i Poblet.
Fins i tot, després del retorn del President Tarradellas
i la seva voluntat que Poblet fos la seu del
seu arxiu, alguns reprengueren la idea, ara des d’altres
posicions. Per a vostè, què ha representat Poblet en el
passat i què representa avui pel país? Creu que hi ha
complementarietat o divergència de papers entre Montserrat
i Poblet?
El primer contacte que tinc amb Poblet,
més que religiós és patriòtic. Vull veure el
que ha estat de Poblet, el per què de Poblet.
S’entén per tot el que he dit. I ja s’entén
que això per mi era important. Vaig anar a
Poblet. I, què he dit que vull veure a Poblet?
Sí, els “reis”. L’església és esplèndida,
una joia, però ja la veus. Tot: el paisatge, les
muralles, la casa de l’abat; aquelles vinyes.
Aquelles vinyes tenen ara molt de símbol,
perquè Poblet neix per a això, per a la