germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

ha, aquestes maneres diferents que, en part,
deriven també de la mala digestió que arriba
després del Concili, es manifesten bastant
fortes. I tenim sectors molt radicalitzats,
dintre del que en llenguatge convencional
en diríem cap a l’esquerra; i sectors que
s’han radicalitzat amb un caire conservador.
I una part important d’aquests sectors més
radicalment conservadors, més que no pas
els altres –els altres, un xic també– han rebut
una influència no catalana. Amb tot, a
Catalunya hi ha també aquestes dues línies.
Per exemple, jo tinc la sensació que relativament
a Madrid, a la trobada del Papa hi han
anat pocs catalans. Es diu que n’hi van anar
1300, cosa que és molta gent. Però quan a
un lloc hi van 300-400-500.000... Jo no em
fico amb això del milió, o del milió i mig,
ja que tinc l’experiència que quan es donen
xifres de manifestacions sovint s’exagera,
també ha passat amb les manifestacions nacionalistes,
quan parlàvem d’un milió i mig,
jo deia que no; ja que tantes persones no
s’han vistes juntes mai enlloc; i segurament
no és veritat, potser a la peregrinació a La
Meca... d’aquí que jo sempre ho rebaixo
molt; però tot i que rebaixi molt a Madrid
hi devien ser entre 500-700.000 persones,
que és molta gent; i és clar que venien de
tot arreu; però les provinents de Catalunya
devien ser poques. I ho dic així, perquè no
sé les que hi van anar, ni crec que valgui la
pena esbrinar-ho. Com tampoc crec que els
bisbes d’aquí se’n preocupessin massa.
Què va significar el Concili Provincial Tarraconense?
Ha quedat tot en unes il·lusions perdudes?
Aquí ha passat una cosa que en general
ha passat a Catalunya: i és que nosaltres,
ara, vivim un moment difícil, i de reculada,
respecte a les posicions i a les actituds que
havíem tingut als anys 70, 80, i 90. Passa
amb l’autonomia, passa amb la política, passa
amb l’economia... Probablement exagero,
POBLET
però en política, no. Políticament realment
hem reculat.
I estem en un moment –en cert sentit–
difícil. I també ha passat amb això. ¿Com
s’hauria d’actualitzar l’Església avui? Això
no ho sé, se m’escapa.
Vàrem passar de demanar, el bisbe Deig, una conferència
episcopal catalana a la possibilitat, insinuada
pel Concili Provincial, de la regió eclesiàstica. Per ara
no s’ha concretat cap fórmula. Com creu que s’hauria
d’estructurar l’Església a Catalunya?
El bisbe Deig va proposar una Conferència
Episcopal Catalana i a resultes d’aquesta
proposta va venir que l’arquebisbe Torrella
convoqués el Concili provincial. El Concili
va optar per demanar una declaració una
mica ambigua. Però això no ha prosperat. I
en general d’aleshores ençà la situació s’ha
degradat. En general. A més de la crisi econòmica
i social generals hi ha molta pressió
política sobre Catalunya i una creixent hostilitat
en tots els terrenys d’Espanya envers
Catalunya. El tema de l’Estatut també ho ha
agreujat. En general la imatge de Catalunya
a Espanya, i en general la relació entre Espanya
i Catalunya ha empitjorat molt. I també
ha passat en l’àmbit de l’Església.
Sempre ha prestat una molt especial atenció als assumptes
religiosos. El seu govern va obrir una oficina
de representació davant la Santa Seu i va organitzar
activitats dirigides a fer conèixer Catalunya a Roma;
el govern que el va succeir la va tancar. Creu que és
bàsic per a Catalunya fer-se conèixer a Roma, que si
la Santa Seu no coneix el fet diferencial català mai no
entendrà determinats plantejaments? Sense coneixement
de la realitat catalana a Roma caldrà repetir sempre
campanyes com la de «volem bisbes catalans»? Creu
important també que hi hagi presència catalana a la
cúria romana? Com fer tot això?
Jo no entenc que es tanqués. I que ho
fes en Maragall, perquè en Maragall no és
cap ignorant, ni un home que no tingui sen-
53