germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

52
Catalunya i Església
L’any 1985 els bisbes catalans donaven a conèixer
el document «Arrels cristianes de Catalunya». ¿No
oblidem, de vegades, que la religió catòlica forma part
de la nostra cultura, i una part important? Com aconseguir
un respecte cap a les nostres arrels, religioses i
culturals, i alhora un respecte a la pluralitat de creences
i descreences?
Això és evident no solament a Catalunya
sinó a Europa. De què és fruit Europa? Del
cristianisme i del judaisme (els judeocristians).
Hi ha un component místic, evangèlic
o espiritual, que ve del judaisme, i del cristianisme,
que el recull i l’universalitza. Per
tant, ve d’aquí: del cristianisme, de l’Evangeli
i de la Bíblia. Després, de què ve? Ve
d’Aristòtil; i en dir Aristòtil, faig una simplificació
per dir que ve del pensament grec. I
hi ha un personatge que enllaça tot això, que
és sant Pau. Sant Pau és un jueu hel·lenitzat
i, per tant, també ve d’Aristòtil; i dic Aristòtil
perquè és el pensador grec que a mi
m’interessa més, tot i que n’hi ha d’altres. I
després, què més ve? Ve Europa, estic parlant
d’Europa, amb Roma i Grècia. Grècia
és la raó, i Roma és l’eficàcia, l’estructura, el
pragmatisme. I tot plegat és això. I això és
Europa. Bé, però després vénen més coses?
Sí. Quan ve la destrucció de l’Imperi romà
i, de fet, la destrucció d’Europa, en el segle
VIII i en el segle IX, aquesta ressorgeix a
l’època de Carlemany, sota l’impuls de l’Església.
Amb influències diverses, perquè és
l’Església de sant Benet, la Regla de sant Benet,
sant Benet amb el seu “ora et labora”,
que reconstrueixen físicament Europa treballant
la terra. I això és Europa. T’ho imagines!
Després vénen més coses, però amb
una influència molt forta del cristianisme. I
si vostès volen hi posarem Kant, posarem la
“Il·lustració”, tant la francesa, com l’alemanya,
com la nord-americana. Però jo tinc els
meus dubtes que aquestes coses haguessin
pogut existir sense el precedent cristià. I tot
això es produeix a Europa, no es produeix a
l’Àfrica, no es produeix a l’Àsia, no es produeix
al Japó.
O sia que això són les arrels
Sí i voler renunciar a això és suïcida. Per
això dol que per sectarisme a la Constitució
europea no s’hi va voler posar res de tot
això. Per no posar-hi les arrels cristianes, no
s’hi va posar tampoc la “Il·lustració”. Hi ha
el llibre del pare Octavi Fullat, que es diu Els
autèntics orígens dels europeus, on tot això s’explica
bé. La veritat és que fa molts anys que
he tingut aquesta dèria d’estudiar quins eren
els orígens i les arrels cristianes d’Europa, i
de Catalunya. Catalunya, per tant, té la seva
manera particular de néixer dintre d’aquest
marc. D’aquí que celebréssim el mil·lenari
de Catalunya. Quan era president de la Generalitat,
vam anar a Roma a celebrar el millenari
de Catalunya. El mil·lenari era, sens
dubte, un acte polític, ja que va ser quan el
Comte de Barcelona digué que renunciava a
la protecció del rei de França. Fou així, però
amb motiu d’això –i entre d’altres actes– la
celebració del mil·lenari de Catalunya, i com
a nació, ho vam anar a celebrar a Roma. No
solament a Roma, però a Roma molt. I ens hi
va acompanyar el cardenal Jubany.
Què representa avui pel país l’Església Catòlica i
què creu que hauria de significar?
Segueixen havent-hi les arrels. I jo crec
que el missatge segueix viu. Però el que passa
és que hi ha un missatge de l’Església catòlica
que de vegades és una mica confós, ja
que arrossega la confusió de l’Església. Una
mica dissonant. Per tant, ara nosaltres hem
de dir que sempre ha existit a l’Església, i
que sempre hi ha hagut a l’Església jesuïtes
i caputxins; hi ha hagut Papes sumptuosos
i anacoretes. Això, sempre. Ara bé, en
aquests moments, aquestes divisions que hi