germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

Aquest catolicisme d’abans de la guerra estava més
proper al catolicisme d’Europa més que el de després?
Això segur. Ara, si hagués sigut capaç
d’evitar la guerra civil, no ho sé; perquè hi
van haver molts factors i tots molt agressius.
La seva formació està fonamentalment basada
en un catolicisme obert. L’han influït von Balthasar,
Congar o Lubac. ¿Quina petjada han deixat en vostè
aquets teòlegs?
És clar, als anys 50, quan jo tenia entre
vint-i-dos i vint-i-sis anys, entro en contacte
amb aquests teòlegs europeus. Vostè en
cita aquí uns quants: von Balthasar, Congar,
Lubac... el mateix Karl Adams, que era
protestant. Tenen una gran influència com
també algunes escoles d’aquí, com el doctor
Cardó –com dèiem– que és més política i
històrica que religiosa, però està molt impregnada
d’aquest esperit de catolicisme
del primer terç del segle vint a Catalunya.
Aquesta és la meva trajectòria, va en aquest
sentit. De tots aquests teòlegs, però, el que
m’ha deixat més empremta va ser en Congar
en el llibre que té per títol Jalons pour une
théologie du laïcat, que és el llibre que a mi em
va fer més efecte. Hi ha també el de Jacques
Leclercq, canonge belga.
De Virtèlia a la Comissió Abat Oliba que preparava
les festes de l’Entronització de la Mare de Déu de
Montserrat l’any 1947. Vostè es presentà dient: «podeu
comptar amb mi per al que vulgueu». És el primer punt
de contacte, quan té sols setze anys, amb el monestir de
Montserrat. Vostè defineix encertadament Montserrat
com un referent religiós, intel·lectual, polític i patriòtic.
¿Què ha representat Montserrat per a vostè personalment
i per a Catalunya?
De tota manera, per a mi, l’entronització
de la Mare de Déu de Montserrat tenia un
valor més patriòtic que religiós. Però és veritat
que ja en aquell moment –tenia aleshores
entre setze i disset anys– en mi l’entroncament
del fet religiós i del fet català ja era
46
Visita a Poblet del Sr. Jordi Pujol l’any 1992
molt fort. Era un cristianisme que tenia el
component de país, d’aquest país que venia
del FJC, del doctor Cardó o de Montserrat...
és a dir, d’un catolicisme obert. Era una
barreja, afortunadament, del referent de la
FJC polític i patriòtic, que tot això va molt
junt; Montserrat tot això ho representa molt
bé. Després ja parlarem de Poblet.
«Em defineixo com un soldat de l’exèrcit derrotat
del cardenal Montini», aquesta frase de les seves memòries
és forta i contundent. Què vol dir ser soldat
de l’exèrcit del cardenal Montini? Com ens explicaria
aquesta idea d’exèrcit derrotat? Derrotat per qui
i quan?
Això jo ho explico així. Crec que el
Concili ha tingut moltes coses positives i,
naturalment, n’ha tingut una, que no dic que
sigui positiva o negativa, sinó que és problemàtica,
i és que ha creat una certa divisió
dins de l’Església. De fet sempre hi ha hagut
divisions; només cal veure les discussions
teològiques dels primers segles del cristianisme
fins als concilis de Nicea, de Constantinoble
i d’Efes. Sempre hi ha hagut ten-