germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

una sèrie de requisits amb el nom de Producte
Trapenc Autèntic. Per poder gaudir d’aquesta
qualificació les cerveses havien de complir
quatre condicions. Havien de procedir d’un
monestir trapenc; a més, l’última paraula de
totes les decisions que afectessin a la cerveseria
l’havia de tenir l’abat; també hi havia
d’haver almenys algun monjo del monestir
dirigint o treballant en l’elaboració de la
cervesa; i, finalment, els beneficis obtinguts
amb la comercialització havien de ser dedicats
a obres de beneficència o revertits per
al manteniment de la comunitat.
Si haguéssim de fer un símil a casa nostra,
un “producte trapenc autèntic” seria una
“denominació d’origen”. De totes maneres,
les denominacions d’origen catalanes, a part
de representar un territori concret, asseguren
un grau de qualitat dels productes que
s’hi engloben. Com hem vist en l’enumeració
anterior de requisits per formar part
dels “productes trapencs autèntics” no hi
ha cap punt que garanteixi un determinat
grau de qualitat. Tanmateix, que ningú tingui
cap dubte que les cerveses elaborades
en aquestes abadies i monestirs tenen una
qualitat envejable i, en molts casos, estem
parlant de les millors cerveses que hi ha al
món actualment.
Els monestirs que elaboren aquests “productes
trapencs autèntics” a Bèlgica amb
el nom comercial de la cervesa són: Notre-
Dame de Saint Remy, Rochefort; Notre-Dame de
Scourmont, Chimay; Notre-Dame d’Orval, Orval;
Abdij van Onze-Lieve-Vrouw van het Heilig
Hart (abadia de Nostra Senyora del Sagrat
Cor), Westmalle; Sint-Sixtusabdij van Westvleteren
(abadia de Sant Sixtí), Westvleteren;
Sint-Benedictusabdij de Achelse (abadia de Sant
Benet, Achel); i a Holanda: Abdij Onze Lieve
Vrouw van Koningshoeven (Nostra Senyora de
Koningshoeven, Tilburg). Totes elles mantenen
una relació força estreta que els permet
superar dificultats conjuntament.
POBLET
Una bona mostra d’aquesta relació es
donà després de la reconstrucció de les
cerveseries de Rochefort i Chimay després
de la primera Guerra Mundial. L’abadia de
Chimay oferia una cervesa molt més bona,
de manera que les vendes de Rochefort
van baixar fins al punt de portar el monestir
a una situació econòmica molt delicada.
L’abat de Rochefort demanà a l’abat de
Chimay que es deixessin de vendre les cerveses
de Chimay al voltant de Rochefort, ja
que havien perdut fins i tot la clientela més
fidel. L’abat de Chimay va declinar l’opció,
però va oferir ajuda en termes científics i
tecnològics a Rochefort. A partir de modificacions
en la recepta i millores en el llevat
i en les condicions higièniques, en poc
temps van aconseguir tenir una cervesa de
molta qualitat. Actualment trobem les cerveses
de Chimay i Rochefort entre les 10
més ben valorades arreu del món. Aquest
em sembla un bon exemple per il·lustrar
que la cervesa trapenca i la manera com
s’elabora als monestirs ha canviat substancialment
al llarg dels segles, però que la filosofia
amb què s’elabora es continua cenyint
a valors humans i solidaris i, en definitiva, a
la regla de sant Benet.
A manera de conclusió
Des del monestir de l’abadia de Nostra
Senyora del Sagrat Cor, Westmalle, ens resumeixen
i defineixen de manera excel·lent
què significa per a ells la cervesa que elaboren:
els nostres valors monacals són presents en la
forma com funciona la cerveseria. La nostra és una
abadia amb una cerveseria, no a l’inrevés. Intentem
que la qualitat i la producció siguin estables i en harmonia
amb el medi.
Si un dia us cau una cervesa trapenca a
les mans, tasteu-la! No us en penedireu!
Bernat Guixer
43