germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

van ser les seves propietats antibacterianes.
En els casos més extrems, com en temps
d’epidèmies, la cervesa passà a ser una beguda
més segura que l’aigua.
Els trapencs belgues
La reforma cistercenca suposà una nova
embranzida a l’elaboració de cervesa, juntament
amb la creixent demanda social
d’aquesta beguda. Això va provocar que el
procés d’elaboració fos sistematitzat i escalat,
tot afavorint la creació de la figura del
mestre cerveser entre els monjos de la comunitat.
Els monjos trapencs sorgits d’una reforma
promoguda per l’abadia de La Trappe
(França) el 1656 sota el lideratge de l’abat
Armand-Jean de Rancé, van interpretar la
regla de sant Benet d’una manera més estricta.
A més de totes les regles compartides
amb els monestirs cistercencs de sempre,
com el treball diari amb les mans i la reclusió,
van intensificar el silenci i van afegir la
prohibició de menjar carn. Això darrer va
conferir més importància a la cervesa dintre
la dieta dels monjos per la seva aportació
proteica.
42
Varietats de cerveses de l’Abadia de Rochefort
Actualment els trapencs belgues no només
elaboren cervesa, sinó que produeixen
una gran quantitat de productes que venen
i distribueixen en un mercat principalment
regional. Des de galetes i verdures fins a
formatges, vi i cervesa. Aquesta activitat
econòmica els permet tirar econòmicament
endavant i encara poden subvencionar altres
monestirs i obres de caritat. Aquest èxit, en
gran part degut a l’alta qualitat de les cerveses
elaborades pels monjos trapencs, ha fet
que s’obri un mercat de “cerveses d’abadia”.
Molts agents comercials han vist l’oportunitat
d’atreure clients que exigeixen una
cervesa de qualitat, cosa que sens dubte la
marca de fàbrica d’un monestir sol aconseguir.
Per aquesta raó hi ha tota una sèrie de
cerveses (moltes, de fet) que tenen noms
de monestirs i abadies o d’ordes monàstics.
Les empreses comercialitzadores d’aquestes
cerveses o bé han comprat el nom d’una
antiga abadia ja no habitada (com Saint Feuillien,
de l’abadia de Saint Feuillien), o bé
l’han pres d’un monestir encara en funcionament
(com Leffe, de l’abadia de Nôtre-Dame
de Leffe) o fins i tot agafen noms inventats
amb reminiscències monàstiques o religioses
(com Te Deum, de la Brasserie du Bocq).
Els elaboradors d’aquestes cerveses s’emmarquen
dins d’un ampli ventall, des dels
més industrials fins als veritables productors
artesanals.
Producte trapenc autèntic
L’ús d’aquests noms en l’elaboració industrial
de la cervesa va deixar en clar desavantatge
competitiu totes aquelles abadies i
monestirs que elaboraven les seves pròpies
cerveses amb els seus propis mitjans, sovint
molt limitats, i que les comercialitzaven localment
per mantenir la comunitat. Per lluitar
contra la competència va sorgir la iniciativa
de crear una denominació que englobés
tots els monestirs trapencs que acomplissin