germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

aquest projecte familiar d’emigració, l’índex
de fracàs escolar és més elevat.
I la gent del país què ha fet? Com ho ha
encaixat? Doncs la majoria, davant d’aquesta
situació també han “emigrat”, vet-ho aquí.
Ho han fet, és clar, en la mesura de les seves
disponibilitats econòmiques. Les escoles
privades concertades han penjat cada any el
cartell de “no hi ha places”. Admetent que
la legislació vigent no afavoreix l’anomenada
“distribució equilibrada” de l’alumnat estranger,
l’escolarització d’alumnes estrangers en
centres privats concertats ha estat i és encara
difícil. Només un exemple: quan des de
les Comissions d’Escolarització Municipals
es proposa la reserva de, posem, tres places
per grup per atendre el degoteig constant
Un moment d’activitats de l’Aula d’Acollida
POBLET
d’alumnes estrangers durant el curs, l’oposició
més gran sempre ha estat liderada pels
centres concertats i les famílies del país. La
realitat ha estat i és aquesta. S’hi podran fer
tots els matisos que es vulgui però penso que
“els dels país” no hem estat a l’alçada de les
circumstàncies. No hem estat tan generosos
com hauria calgut, vet-ho aquí.
I per cert, el Cosme Garrell, que em va
demanar aquesta col·laboració, ha estat un
dels millores tutors d’AA que hem tingut
a les nostres comarques. Es va comprometre
fins al coll amb aquesta realitat. Ara ja
no en fa, la seva escola ja no necessita AA.
Queda dit.
Enric Queralt
39