germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

Introducció
Un bon amic, i millor mestre, el Cosme
Garrell, em demana de col·laborar en
la revista Poblet. Accepto l’oferiment, doblement
agraït: per la confiança i perquè el
monestir de Santa Maria de Poblet és des fa
anys un lloc especial per a mi. El vaig descobrir
de la mà de l’aleshores hostatger: Fra
Bernardí. Tot bondat. Era una tarda de sol
abrusador de l’estiu de 1980. Quan estudiava,
als estius, treballava de vigilant forestal a
la torre que l’ICONA (Instituto de Conservación
de la Naturaleza) tenia instal·lada als
Plans de Sant Joan, dalt de tot del Bosc de
Poblet. Aquell dia, de sobte, una sorollada:
un tractor amb remolc amb tot de gent. Fra
Bernardí s’aturà i es presentà. Conversàrem
una estona. Alguns dels “transportats” són
actualment membres de la comunitat cistercenca
de la Conca. Fa anys d’això!
Les dades
Situats, doncs, enceto la meva collaboració.
Se’m demana que digui la meva
en un tema complex de tractar en poc temps
i menys espai: la immigració a l’escola. Des
que la Generalitat presidida pel President
Pujol va llençar allò de “som sis milions”
ha plogut molt, tant que, ara mateix ja en
34
ESCOLA I ImmIGRACIÓ:
UNA CARPETA OBERTA,
ENCARA.
En els darrers anys, d’una manera insospitada i no massa controlada, Catalunya
ha vist una arribada nombrosa d’immigrants procedents, en general, de països amb
problemes de desenvolupament. Aquesta immigració ha tingut un impacte important en
l’escola del nostre país. Ens en parla Enric Queralt i Catà, inspector d’Ensenyament.
som set, de milions. Doncs bé, a finals dels
anys noranta, el percentatge d’alumnes immigrants
en el sistema educatiu català no
arribava a l’1% i ara mateix aquell percentatge
s’ha multiplicat per més de 12, que aviat
està dit. En els darrers 10 anys el percentatge
d’alumnat estranger s’ha incrementat
gairebé un 500%.Vegeu l’evolució d’aquest
percentatge a la taula següent segons dades
del servei d’estadística del Departament
d’Ensenyament (DE).
El curs 2009-2010 hi havia escolaritzats
1.128.971 alumnes, des del primer curs de
parvulari (3 anys) fins al quart de l’Educació
Secundària Obligatòria (ESO). D’aquests,
152.243 eren estrangers que procedien de
160 estats. Ara bé, el 80% dels alumnes estrangers
procedien de només 15 estats. La
comunitat marroquina és, de llarg, la més
nombrosa: un de cada quatre alumnes estrangers
és d’aquesta comunitat.
I què s’ha fet amb aquests alumnes durant
aquest temps? Què ha suposat pel sistema
educatiu aquesta entrada massiva d’alumnat
estranger, any a any? Se n’han sortit aquests
alumnes? I els mestres i professors, com ho
han viscut? I els “autòctons” i les seves famílies,
com ho han encaixat? On han anat
a escola? Abans de donar resposta a aquest