germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

confiadament en les mans de Déu, la capacitat
de sofrir i de viure la creu en la vida quotidiana,
el desig sincer d’agradar el Senyor,
la reparació de les ofenses comeses contra
Déu i el fer penitència, el deseiximent referent
a les coses materials, la solidaritat i
l’obertura als altres, el sentit d’amistat, de
caritat i d’unió familiar.
Possibles perills de la pietat popular
(D n. 65)
La pietat popular pot afavorir una certa
desvinculació de la pràctica litúrgica, pot
col·laborar a enfosquir-ne el significat i la relació
que ha de tenir amb els rituals litúrgics,
pot tendir cap a maneres subjectivistes de la
pràctica religiosa i fins i tot pot derivar cap
a fórmules més o menys màgiques.
Alguns exemples de realitats que cal enfocar
bé
El culte a la Mare de Déu. Ha de quedar
clar que Maria no és Déu. I que de Maria
n’hi ha només una encara que es presenti
una diversitat d’advocacions i d’imatges.
Ella va estar unida a l’hora de Crist per voluntat
del mateix Crist (noces de Canà, al
peu de la Creu, etc.).
Els sants són pàgines vives d’Evangeli.
Creiem en la intercessió dels sants, però no
ens els podem imaginar com una mena d’especialistes
a guarir malalties.
Les processons, com la del divendres
sant, cal enfocar-les i viure-les amb sentit religiós
ben connectat amb la litúrgia. Per això
cal situar correctament el Triduum Pasqual.
I, dins del Triduum Pasqual, la celebració del
divendres sant. I en el sentit del divendres
sant, el viacrucis i la processó. Per a organitzar
les processons i altres actes de pietat
popular hi ha confraries, congregacions,
germandats... Tot això avui dia es complica
quan aquestes formes externes de religiositat
es conserven o reintrodueixen per mo-
POBLET
tius dubtosament religiosos o simplement
per raons culturals, estètiques, tradicionals
o per donar relleu a un grup o localitat, sense
el contingut religiós que les va fer néixer i
els va donar sentit. Per aquestes raons convé
resumir el que diu el Directori sobre aquestes
agrupacions.
En el seu núm. 41, el Directori diu que,
després del concili de Trento, durant la
Contrareforma, es van desenvolupar les
confraries dedicades als misteris de la Passió
del Senyor, a la Mare de Déu i als sants
que tenien com una triple finalitat: la penitència,
la formació dels laics i les obres
de caritat. Al núm. 69 diu que entre les
finalitats institucionals, a més de l’exercici
de la caritat i del compromís social, hi ha
el foment del culte cristià: de la Trinitat,
de Crist i els seus misteris, de la Mare de
Déu, dels àngels, dels sants, dels beats, així
com els sufragis per les ànimes dels fidels
difunts. I acaba aquest número demanant
que estiguin integrades de manera adient en la vida
parroquial i diocesana.
Caldria evitar que les associacions de
Setmana Santa o d’altres es convertissin en
plataformes de poder i de prestigi o en contrapoders
religiosos o civils. Cal que siguin
expressions autèntiques de pietat popular
que siguin coherents amb el conjunt de la
litúrgia. Així, per exemple, seria bo que les
persones que assisteixen a la processó del
divendres sant assistissin també a la celebració
de la vetlla pasqual.
Per acabar voldria animar els pares que
tinguin a casa signes religiosos: imatges boniques
i expressions religioses, que preguin
i vagin a missa cada diumenge. Que ajudin a
una veritable transmissió de valors cristians
als seus fills.
miquel Barbarà
33