germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

Litúrgia i pietat popular a l’Església
Arribats aquí la qüestió és preguntarnos:
quines característiques ha de tenir la
pietat popular per a ser eclesial i com s’ha
de relacionar amb la litúrgia? Aquí tenim les
preguntes claus que ens hem de fer quan
tractem de devoció als diferents misteris de
Crist, a la Mare de Déu, als sants i quan ens
plantegem com han de ser els octavaris, les
novenes i les processons. A això va dirigit
el Directori esmentat més amunt. Parlem-ne.
Els criteris que han d’ajudar a respondre
les preguntes arrenquen del Decret
sobre la Litúrgia del Concili Vaticà II (Sacrosantum
Concilium), núm. 13.
El Concili diu que els exercicis de pietat
popular s’han d’organitzar tenint en compte
els temps litúrgics, de manera que vagin
d’acord amb la sagrada litúrgia, en derivin i
hi condueixin, ja que la litúrgia per la seva
mateixa naturalesa està molt per damunt
d’aquests exercicis pietosos.
Els criteris que dóna el Directori són fruit
d’aquestes afirmacions del Concili Vaticà II.
Els podem sintetitzar ajudats per la síntesi
que en va fer Corrado Maggiori en una conferència
al Centre de Pastoral Litúrgica.
• La presència real de Crist defineix
el caràcter sagramental de la litúrgia. La pietat
popular no té l’estatut sagramental de
la litúrgia.
• La litúrgia depèn de la voluntat institucional
de Crist i del pronunciament de
l’Església. L’eucaristia i els sagraments, en
substància, són els mateixos des del començament.
Les pràctiques pietoses caduquen
amb el temps.
• La litúrgia és necessària per a viure
i créixer en Crist i en l’Església. La pietat
popular pertany al que és facultatiu, encara
que de vegades sigui recomanat.
• El caràcter facultatiu no vol dir
poca valoració, sinó justa valoració.
32
• La celebració litúrgica vol ser més
objectiva. La pietat popular, més subjectiva,
subratlla més el que és humà, en un temps i
en un context sociocultural concrets.
• La litúrgia subratlla més l’aspecte
descendent de la relació amb Déu: la gràcia,
les virtuts infuses, els dons i els carismes i
la presència garantida de Déu present i actuant.
La pietat popular subratlla més la dimensió
ascendent.
• La litúrgia és sempre eclesial, acció
de l’Església. La pietat popular és privada.
• El Catecisme de l’Església catòlica diu
que la litúrgia i la pietat popular són dues
expressions del
culte cristià, però
que no són homologables.
No s’han
d’equiparar ni oposar-se,
sinó harmonitzar-se.
• El punt de
referència ha de ser
la litúrgia amb una
recta jerarquia de
valors: en el centre
hi ha l’Eucaristia i
els sagraments (instituïts
per Crist),
després els sacramentals (instituïts per l’Església),
després les benediccions (regulades
pels llibres litúrgics) i, finalment, les expressions
de pietat popular (fórmules aprovades
i recomanades per l’Església però sense una
fórmula absolutament vinculant).
• La pietat popular s’ha de posar en
contacte amb la Paraula de Déu, que és fecunda.
Algunes virtuts i actituds de la pietat
popular, segons el magisteri (D n. 61)
Podem enumerar-ne algunes.
La paciència, la resignació cristiana en les
situacions que no tenen remei, el deixar-se