germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

Sant Benet li encomana també la cura
dels malalts, dels infants, dels hostes i dels
pobres, per tal que atengui a les necessitats
immediates d’aquesta categoria de persones,
tot posant-li literalment la pistola al pit
i recordant-li que n’haurà de retre compte
el dia del judici (v. 9). Aquesta advertència
l’aplica també repetidament sant Benet a
l’abat. ( c. II, 6.34.37.38.39).
Se li demana també que vetlli de tal manera
sobre els objectes del monestir que els
consideri com a vasos sagrats de l’altar (v.
10). Per això cal que no menyspreï res de
tot el que se li ha encomanat (v. 11), però
aquest interès i supervisió sobre tot el patrimoni
del monestir no l’ha de fer caure en
l’avarícia, i menys encara en una prodigalitat
desmesurada, sinó que ha de mantenir la
moderació en tot i atenir-se a les ordres de
l’abat (v. 12).
A continuació insisteix encara sobre la
manera educada i delicada quan se li demani
quelcom que no té (cf. vv. 6-7). Sant Benet
empra aquí una cita del llibre de Jesús fill
de Sira (18,17): Una bona paraula val més que el
millor present. (v. 13-14).
El v. 15 és un paral·lel dels vv. 4 i 5, on
l’autoritat de l’abat manté la primacia en tot
i a ella s’ha de sotmetre sempre el majordom.
En el v. 16 el legislador ordena al majordom
ser diligent en el seu ofici i vetllar
perquè als germans no els falti el necessari.
Li demana que ho faci amb dolcesa i al moment
degut per tal que els germans no s’escandalitzin.
I aquí aprofita sant Benet per
recordar-li una perla de l’evangeli de sant
Mateu (18,6) sobre l’escàndol als petits.
Els versets finals (17-19) són de nivell
pràctic: la possibilitat de tenir ajudants per
poder acomplir amb tranquil·litat d’esperit
el seu ofici i un horari oportú per demanar el
que calgui per tal que tot es faci amb ordre
i al seu moment.
POBLET
Detall d’una miniatura d’un manuscrit representant un
monjo tastant el vi d’una bóta.
Conclusió
Vet aquí un comentari detallat sobre
aquest important capítol de la Regla benedictina
que posa en relleu l’art de governar
del seu autor i la precisió amb què sap organitzar
el seu monestir, així com les qualitats
humanes, morals i espirituals que demana
dels responsables de la comunitat.
Realment, quan hom llegeix aquest capítol
o els que dedica a l’abat (II i LXIV)
i al prior (LXV), hom pot pensar que ha
de ser molt difícil poder trobar algú capaç
d’adaptar-se perfectament al personatge
dibuixat. Certament, sant Benet proposa
uns retrats ideals perquè ell està dotat
d’una finor d’esperit que sap estar per tot
amb una atenció perenne al missatge evangèlic
i al tracte humanitari amb els germans.
Per altra part, la lectura atenta de la seva
Regla ens fa adonar de l’alçada espiritual i
moral del seu autor així com de la seva coherència
de vida. Amb altres paraules: sant
Benet no va escriure res que no ho hagués
practicat ell abans amb el seu testimoni i
santedat de vida.
Josep maria Recasens
29