germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

POBLET
Hem de confessar que ens causa un profund malestar, però sentim la necessitat
de tornar a parlar de la crisi econòmica i de les seves greus conseqüències socials i
morals. Una de les conseqüències més preocupants és justament el nombre d’aturats
que no para de créixer. D’altra banda s’observen poques llums esperançadores a
l’horitzó sobre la solució d’aquest drama social.
Cert que no som experts en economia. Enllà, però, de qualsevol percepció
o anàlisi de les causes d’aquesta crisi, gairebé tothom està d’acord en les seves
raons de fons: la corrupció i l’afany de lucre, l’individualisme insolidari, l’egoisme
i el mirar pel propi profit sense escrúpol tot trepitjant qui sigui i com calgui. Les
decisions d’uns pocs, un cop més, amb la col·laboració sovint inconscient de molts
que s’hi han deixat atrapar, ens han dut a la situació que ara vivim. Tot apunta,
doncs, al fet que els nous valors que han provocat la crisi –la legitimitat moral
de l’avarícia, de l’afany desmesurat d’acaparar béns, de prescindir dels altres, del
relativisme moral que autoritza la utilització de mitjans d’enriquiment il·lícits,
etc.– són l’arrel dels efectes devastadors que estem vivint.
Tanmateix la crisi també presenta algunes clarianes que no podem obviar.
N’esmentem una: la mobilització solidària. En efecte, davant el flagell de l’atur moltes
famílies han reaccionat amb una xarxa d’acollida que ha mostrat un cop més la dimensió
positiva de l’ésser humà quan es deixa conduir per l’altruisme. També hem d’anotar l’esforç
de les esglésies cristianes –i molt en particular de l’Església catòlica a casa nostra– per ajudar
desinteressadament els més febles i marginats. A banda de Càritas diocesana, l’acció social
de la qual per als més desafavorits és coneguda per tothom, són nombroses les institucions,
i molt en especial les parròquies, que s’han mogut per ajudar els qui passen necessitat de
primer ordre, com per exemple, la fam i la nuesa.
Passar fam, com a conseqüència d’aquesta crisi, ja no és una situació inacceptable que
pateixen milers de persones en llocs distants de la nostra geografia. La fam és avui present
també a Catalunya. Algunes parròquies amb l’ajut de donants (mercat municipal, botigues
de queviures, entitats privades...) han organitzat menjadors socials i gratuïts on es serveixen
àpats diaris. Només la fundació Banc dels Aliments (136 voluntaris fixos amb 40.000 hores
de dedicació anual), que compta amb 285 entitats donants d’aliments i 308 entitats actives
receptores –on tenen presència nombroses parròquies i institucions religioses– va distribuir
l’any 2010 més de 8 milions de tones de menjar i va atendre 103.925 persones... persones a
les quals no arriben les institucions oficials i que no són gaire ateses pels polítics per la seva
nul·la rellevància electoral.
Així, doncs, tot i que no ens ha de consolar pas, la crisi ha fet aflorar també entre alguns
de nosaltres, cristians, una actitud activa en coherència amb el nucli de la nostra fe: estimar
incondicionalment sense esperar ni demanar res a canvi, prioritàriament els més necessitats.
Això ens ha d’animar a continuar aquest camí, potser el més adient que avui pot constituir
una autèntica via de la transmissió de la fe.
Els qui fem la revista aprofitem l’avinentesa per desitjar-vos una bon Nadal. Que davant
el Diví Nadó, però, ressonin de tant en tant els mots evangèlics de l’amor i de la justícia, i
que ens facin obrar en conseqüència: us ho asseguro: tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits,
m’ho negàveu a mi (Mt 25,45).
EDITORIAL
1