germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

(vv. 19-29: els animals, cereals i vestits, v.
19; els esclaus, vv. 20-22; la terra, vv. 23-25;
el cos , vv. 26-28, i la filla, v. 29) i, al final
de tot (vv. 33-36: l’immigrant, vv. 33-34, i
l’ètica comercial, vv. 35-36), sembla ben
clar que formen part d’un afegit posterior.
De tota manera, el que unifica cada una
d’aquestes seccions, tal com passava amb
les precedents, és que totes mantenen una
relació especial amb el concepte de santedat.
Veiem-ho a continuació.
Si al v. 19 es prohibeixen les barreges,
hi ha qui ho justifica pel fet que amb elles
s’introdueix el desordre en la creació diferenciada
de les espècies, mentre que d’altres
autors opinen que el motiu principal rau
en el fet que les barreges són un element
24
Un rotlle de la Torà
propi i específic de l’àmbit sagrat (veg. les
que testimonien els passatges d’Ex 26,1.31;
28,6.15; 39,29). Amb aquesta prohibició
es recordaria a Israel que, malgrat la crida
indefugible i urgent a la santedat, hi ha límits,
fronteres, que no es poden traspassar:
no s’arriba a la santedat penetrant en l’àmbit
del sagrat més enllà del que és permès, sinó
complint els manaments. 5
5 Del mateix poeta targarí esmentat abans, anomenat
Moixé Natan, podem llegir el següent proverbi:
Cerca saviesa per damunt de tot i et construiràs una casa, i amb
intel·ligència omple les estances o palau. No creguis res que de creure
no sigui digne, ni cerquis res que aconseguir no puguis. La darrera
cautela s’aplica de manera especial a l’àmbit de la investigació
teològica.