germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

poble són sants quan mengen a casa seva la
carn del sacrifici de comunió dins dels dies
establerts, quan no roben ni menteixen ni
s’aprofiten del proïsme, quan respecten els
minusvàlids, quan són imparcials en els judicis...
El llistó s’apuja una mica més quan es
recomana de no ser venjatiu ni de guardar
rancúnia contra ningú del poble, és a dir,
de perdonar, i quan finalment s’exhorta a
estimar els altres com a un mateix (v. 18),
però fins i tot avui en dia hom ha demostrat
el valor terapèutic del perdó i de les conseqüències
benèfiques de tenir una actitud
positiva envers els altres (idees que, d’altra
banda, ja eren presents en el pensament filosòfic
antic). Santedat, doncs, apareix com
a sinònim de justícia i d’integritat, també
de compassió, de respecte i de maduresa i
equilibri personal. La santedat que proposa
Lv està feta a mida humana, no és difícil
d’entendre ni de posar en pràctica (veg.
també Dt 30,11-14), es tracta de participar
en el joc de la vida sense fer trampes i, si de
cas, ajudant els qui no tenen les cartes tan
bones. Ara bé, fins i tot l’atenció que Lv 19
presta als pobres, orfes i vídues és equiparable
a la que es troba en les compilacions
legals de les nacions veïnes, només l’interès
per l’immigrant seria una de les notes característiques
de la seva preocupació pels més
necessitats de la societat. 4
D’altra banda, la santedat de Lv 19 és
un concepte essencialment dinàmic: no es
posseeix pel sol fet de ser membre del poble,
sinó que s’aconsegueix en la mesura que
s’observen els manaments, encara que també
disminueix i s’arriba a perdre quan se’ls
negligeix. Com diu un proverbi medieval
4 Veg. en aquest sentit, el passatge del jove ric (Mt
19,16-20): Jesús proposa la guarda dels manaments, tal com
apareixen a Lv 19, per obtenir la vida eterna, i el jove que l’ha
interpel·lat li respon que això ja ho compleix. Si de cas, tal
com revela Jesús amb l’exigència a vendre-ho tot i seguir-lo,
el que li barra el pas a la vida, a la santedat, és la riquesa. Pot
ser sant un ric que ja compleix tots els manaments? Continueu
llegint la perícopa de Mt.
POBLET
escrit per un jueu targarí: Ni el seient ni el lloc
engrandiran la dignitat del teu nom, tu l’avergonyiràs,
tu l’embelliràs.
És aquí, però, que rau la diferència en
relació als codis legals de les nacions veïnes:
no n’hi ha prou de saber el camí, de
conèixer la teoria, sinó que cal posar-la en
pràctica. Qui ho mana? Qui o què hi ha al
darrere d’aquest imperatiu? La realització
d’una societat justa, compassiva i fraterna?
Doncs, malgrat el que hem dit prèviament,
no és pas aquesta la intenció primera que
motiva l’observança dels manaments de Lv
19, sinó la crida que fa Déu a imitar-lo. Al
darrere de cada imperatiu ètic no s’hi troba
pas l’autoritat d’un legislador o d’un tribunal,
ni tampoc la idea utòpica d’una societat
determinada, sinó que hi llegim, com la
tornada d’una cançó o d’un poema, els mots
següents: Jo sóc el Senyor, el vostre Déu. És Déu
qui en reclama el seu compliment. En altres
paraules, si bé el model de santedat al qual
estan cridats els membres del poble no és
estrafolari, sí que és peremptori i de compliment
inexcusable: aquest és l’únic camí possible
si es vol ser Israel, si es vol formar part
del poble que Déu s’ha escollit perquè sigui
llum de les nacions de la terra. L’obediència
decidida i perseverant de Déu és el que
converteix en santa aquesta empresa: Sigueu
[sants] perquè jo sóc [sant].
Després del clímax aconseguit amb el
manament del v.18 —que més endavant Jesús
farà seu per expressar el nucli de la Llei:
Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota
l’ànima, amb tot el pensament. Estima els altres com a
tu mateix, (cf. Mt 22,37.39)—, els vv. 19-37,
introduïts per un simple guardeu també aquestes
lleis, deixen enrere les grans proclames ètiques
d’alguns dels versets precedents i ens
retornen de nou a l’àmbit de la realitat quotidiana
i per això mateix contingent i passatgera.
Tracten de temes diversos, com ara la
relació de l’home amb les seves possessions
23