germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

seu pecat. 18 No siguis venjatiu ni guardis rancúnia
contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu
mateix. Jo sóc el Senyor. 19 Guardeu també aquestes
lleis: No aparellis dos animals d’espècies diferents, no
sembris el teu camp amb dues classes de llavor ni duguis
vestits de roba teixida amb dues menes de fibra. 20
Si un home té relacions sexuals amb una esclava que
és concubina d’un altre i que no ha estat ni rescatada
ni alliberada, després d’investigar el cas haurà de
pagar una indemnització. Però no seran condemnats
a mort, ja que ella encara és esclava. 21 L’home oferirà
a l’entrada de la tenda del trobament un moltó com a
sacrifici de reparació. 22 El sacerdot, amb aquest sacrifici
de reparació, farà el ritu d’expiació pel pecat que
aquell home ha comès; i així obtindrà el perdó del seu
pecat. 23 Quan entrareu a la terra promesa i plantareu
arbres fruiters de tota mena, tingueu per profans els
seus fruits durant tres anys; no en mengeu. 24 Tots
els fruits que produiran el quart any, consagreu-los al
Senyor amb cants de lloança. 25 A partir del cinquè
any podreu menjar-ne els fruits. Si ho feu així tindreu
millors collites. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu. 26 No
mengeu la carn damunt el lloc mateix on heu vessat
la sang. No practiqueu les arts d’endevinar ni els encanteris.
27 No us retalleu tot al volt les vores de la
cabellera ni us afaiteu els costats de la barba. 28 No
us feu incisions en senyal de dol per un difunt ni us
feu gravar cap mena de tatuatge. Jo sóc el Senyor. 29
No profanis la teva filla dedicant-la a la prostitució:
el país acabaria prostituint-se i es cobriria d’infàmia.
30 Guardeu el repòs dels meus dies festius i reverencieu
així el meu santuari. Jo sóc el Senyor. 31 No acudiu als
nigromants ni consulteu els endevins, perquè quedaríeu
impurs. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu. 32 Aixeca’t al
davant de l’ancià i honora els seus cabells blancs; així
reverenciaràs el teu Déu. Jo sóc el Senyor. 33 Quan un
immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, en el
vostre país, no l’exploteu. 34 Al contrari, considereulo
com un nadiu, com un de vosaltres. Estima’l com
a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants
en el país d’Egipte. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu. 35
No falsegeu els judicis, ni les mides, ni els pesos o les
mesures. 36 Tingueu balances exactes, pesos exactes,
mesures exactes. Jo sóc el Senyor, el vostre Déu, que
20
us he fet sortir del país d’Egipte. 37 Observeu tots els
meus decrets i les meves decisions. Jo sóc el Senyor.»
El llibre del Levític, tal com afirmen els
entesos, pot ser dividit sense dificultats en
dos grans blocs. El capítol que avui proposem
a la vostra consideració s’integra dins
de la segona part, coneguda com a «codi
de santedat»: capítols 17-26. Es tracta del
capítol 19. 1 Comença, com la major part
de les seccions del Levític, amb la fórmula
«el Senyor va parlar encara a Moisès». Des
d’on s’adreça aquest Déu que a cada capítol
té sempre alguna cosa a afegir al que ja ha
dit abans? Es comunica amb Moisès, amb
un Moisès que, com veurem tot seguit, és
més retòric que real, dins de la tenda del tabernacle,
el santuari mòbil que acompanyà
els sortits d’Egipte durant tot el temps que
s’allargà la seva estada al desert (vegeu els
darrers capítols del llibre de l’Èxode).
Aquesta tenda que, malgrat els seus cortinatges
de preu i l’amplitud de l’indret on
estava plantada, no deixava d’assemblar-se a
les tendes on es refugiava el poble, constituïa
el punt de trobada amb Déu, de la mateixa
manera que Moisès, o els sacerdots i
levites després, exercien de mitjancers. Ara
bé, contràriament al que es podria pensar,
el nostre llibre no es dedica només a exaltar
la figura del tabernacle i el personal o la
litúrgia relacionades amb aquest indret sagrat,
sinó que, acabat d’escriure després de
l’experiència dolorosa de l’exili i amb la destrucció
del primer temple com a rerefons
mental indefugible, pretén mostrar com n’és
de significatiu Déu per als homes i dones,
1 Agraeixo ben de cor a fra Lluís Solà la invitació que
em va fer de poder col·laborar en aquestes sessions d’estudi i
reflexió al voltant d’alguns textos bíblics, així com la llibertat
que em va donar a l’hora d’escollir-ne un. D’entre els que
em va proposar, m’he quedat amb Lv 19. M’he servit de la
traducció catalana de la BCI i de les notes que l’acompanyen,
com també de l’excel·lent introducció i comentari de Jacob
Milgrom, Leviticus 17-22. A New Translation with Introduction and
Commentary, Nova York, Doubleday 1991, pp. 1596-1726.