germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

ESCOLA DE PREGÀRIA
Introducció
Són molts els qui al davant de l’aridesa
legal del llibre del Levític, si poden triar,
prefereixen deixar de banda aquesta part de
la revelació divina per endinsar-se en altres
paratges més reconfortants per a l’ànima assedegada
de Déu. De la mateixa manera que
molta gent s’estima més passar per alt la lletra,
especialment si és menuda i envitricollada,
i es queda només amb les formulacions
més simples i llamineres de l’esperit. I, malgrat
tot, el Levític és membre de ple dret
del nucli fort dels textos bíblics constituït
pel reduït i influent grup del Pentateuc, amb
dret de vet en tot el que estigui relacionat
amb la santedat. Poca broma, doncs, amb
aquest llibre, si ens prenem seriosament la
vocació més íntima de la persona humana.
Presentació del text: Levític 19,1-37
1 El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
2 «Comunica això a tota la comunitat dels israelites:
Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc
sant. 3 Que tothom respecti la seva mare i el seu pare.
Guardeu el repòs dels meus dies festius. Jo sóc el Senyor,
el vostre Déu. 4 No us decanteu cap als ídols, no
us fabriqueu déus de fosa. Jo sóc el Senyor, el vostre
POBLET
«SIGUEU SANTS,
PERQUÈ JO SÓC SANT»
EL CODI DE SANTEDAT
UNA LECTURA DE LEVÍTIC 19
Josep Xavier Muntané i Santiveri, doctor en Filologia Hebrea amb una tesi sobre l’obra
i el pensament de l’escriptor jueu targarí del segle XIV Moixé Natan, és professor de religió
i estudiós apassionat de la vida dels jueus medievals a Catalunya, especialment els de la
seva vila natal de Tàrrega, ens proposa la seva lectura de la santedat de Déu versus la
santedat de l’home, segons el capítol 19 del Levític, el llibre que es troba al cor del Pentateuc.
Déu. 5 Quan oferiu al Senyor un sacrifici de comunió,
feu-ho de manera que el Senyor es complagui en
vosaltres. 6 Mengeu la carn el mateix dia del sacrifici
i l’endemà, però el tercer dia cremeu tot el que en quedi.
7 Si algú en menjava el tercer dia, jo no m’hi complauria;
aquesta carn és com si fos carronya. 8 El qui en
mengés portaria el pes de la seva culpa, perquè profanaria
una cosa consagrada a mi, el Senyor, i seria
exclòs del poble d’Israel. 9 Quan segueu els sembrats,
no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles.
10 I en la verema, igualment: no esgotimeu la
vinya ni recolliu els grans que han caigut. Deixeu-ho
per als pobres i els immigrants. Jo sóc el Senyor, el
vostre Déu. 11 No robeu. No mentiu ni us comporteu
falsament amb algú del poble. 12 No jureu en fals pel
meu nom. Seria profanar el nom del teu Déu. Jo sóc
el Senyor. 13 No explotis el teu proïsme ni li prenguis
allò que és seu. No retinguis fins l’endemà la paga del
jornaler. 14 No insultis un sord ni facis la traveta a un
cec. Pensa que el teu Déu ho veu tot. Jo sóc el Senyor.
15 En els judicis, no donis sentències injustes. No siguis
parcial a favor dels pobres ni afalaguis els poderosos.
Fes justícia a tothom. 16 No vagis a escampar calúmnies
entre els teus parents. No et presentis com a testimoni
buscant la mort del teu proïsme. Jo sóc el Senyor.
17 No covis odi contra el teu germà, però corregeix,
si cal, el teu proïsme; així no et faràs responsable del
19