germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

l’home es defineix com una persona lliure amb principis
espirituals i ètics, una ètica que l’explicita dient:
obra com si escoltessis la crida de Déu, com si estiguessis
convidat a cooperar en la seva obra; fes-ho amb
un acte lliure i creador descobrint la teva consciència
pura i original que et permet combatre el mal en tu i al
teu voltant. Perquè quan ens adrecem al Pare
dient in manus tuas comendo spiritum meum, com
ens deia fa uns moments el Pare Abat en la
seva homilia, això mai no ha de comportar
ni passivitat, ni inactivitat, ni resignació. És
una expressió que implica assumir el risc de
fer el bé, de combatre la injustícia i de servir
els altres tot deixant, un cop fet tot el possible,
que Déu actuï per acabar la tasca.
Són èpoques complexes, ningú no ho
pot negar, hereves d’un temps en què hem
viscut per sobre de les nostres possibilitats.
Hem gastat més del que podíem. Ara és
hora de pagar els deutes, és hora de treballar
més, cadascú d’acord amb les seves possibilitats,
i a la vegada és hora de fugir de caure
en la injustícia d’incrementar l’esforç dels
més febles.
El futur: una època d’esforç
Són èpoques de sacrifici, d’esforç, d’aplicar
talent i imaginació i d’allunyar l’egoisme
tot fugint de donar solucions pretèrites als
problemes nous; és moment d’evidenciar
els valors seguint el consell d’Albert Einstein
5 no tractis de convertir-te en una persona d’èxit,
sinó més aviat en una persona de valors; és moment
d’exercir amb compromís la solidaritat amb
sobrietat, tot seguint el consell de sant Francesc
d’Assís 6 comença fent el que és necessari, després
el que és possible i de sobte t’adonaràs que estàs
fent l’impossible.
Cal que reconeguem que sobrietat i solidaritat
són dos aspectes que no abunden, ja
5 Albert Einstein (Ulm, Alemanya, 1879 – Princeton,
USA 1955). Està considerat com el científic més
important del segle XX.
6 Sant Francesc d’Assís (Assís, 1182–1226).
16
que la seva presència comporta desterrar de
nosaltres l’egocentrisme, tan arrelat a la raça
humana. En aquest context els que creiem
en Déu tenim una important tasca a desenvolupar,
ja que hem assumit el principi d’estimar
els altres com a tu mateix. Els germans de
la Germandat de Poblet tenim una obligació
crescuda i indefugible, ja que, a més, tenim
assumits els valors del Cister des del dia que
vàrem fer el pas de sol·licitar l’entrada a la
nostra Germandat i el pare Abat ens va lliurar
la Regla de sant Benet.
Sobrietat i solidaritat a la Regla de sant
Benet
La Regla de sant Benet –animo els nous
germans a llegir-la– està plena d’ensenyances
i d’energia, per reafirmar-nos en el binomi
sobrietat–solidaritat. Recordem el
capítol 34 ... han de rebre tots igual les coses necessàries...,
és a dir, les coses estan al servei
de les persones, sense egoisme i disposats
a compartir; i també el capítol 53 que ens
parla de com s’han d’acollir els forasters i
ens crida a la solidaritat: tots els hostes que es presenten
han de ser acollits com el Crist, ja que ell un dia
dirà: «Era foraster i em vau acollir». I que a tothom es
tributi l’honor convenient, «sobretot als germans en la
fe» i als estrangers. I continua dient: ...que es mostri
la màxima sol·licitud en l’acolliment dels pobres i
dels estrangers, perquè és en ells que s’acull el Crist...”.
Acollir com a expressió de solidaritat real
no emmascarada. Aquest valor fonamental
del monestir, expressat en l’hostatgeria
com a lloc d’acolliment, cal que impregni el
nostre tarannà i les nostres actituds; només
d’aquesta manera farem realitat el mandat
d’estimar els altres com a un mateix assumint,
a la vegada, el repte d’ésser sempre
nosaltres mateixos. Cal fugir de la temptació
d’oblidar-nos dels nostres deures i obligacions
perquè ja sabem que és més fàcil ser
un més o, el que és el mateix, amagar-se dins
de la col·lectivitat.