germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

Foto Bedmar.
de l’Imperi romà, fins al segle quinzè amb
l’arribada del Renaixement.
Avancem per un període en què, sota
l’aparent increment de la llibertat, hom creu
que aquesta es restringeix, ja que no hi ha
persona menys lliure que aquella que no pot
traçar el seu propi camí per desenvoluparse
personalment i intel·lectualment, ja sigui
per la manca de treball o per les dificultats
extremes i desencoratjadores per endegar la
pròpia iniciativa.
Raons d’una indignació
Com a prova del que acabo d’afirmar,
pensem en les concentracions que han omplert
les places de les ciutats de casa nostra.
Unes acampades que –a banda dels inadmissibles
esdeveniments de voler segrestar un
parlament democràtic– envien un missatge
que, al meu entendre, ens hauria d’agitar les
consciències en recordar-nos que no hem
fet bé les coses. O és que algú pot estar satisfet
de les actuacions efectuades i del model
de desenvolupament aplicat en constatar
que tenim més d’un 20% d’atur? Tenim un
inadmissible 40% dels joves sense feina; les
empreses tanquen les portes i destrueixen
llocs de treball per falta d’activitat o de crèdit;
els salaris mitjans se situen per sota de
les exigències de renda disponible d’acord
amb els preus dels béns indispensables, un
Discurs del President de la Germandat Sr. Antoni Garrell
POBLET
fet que comporta que l’edat d’emancipació
se situï per sobre dels 30 anys quan al nord
d’Europa no supera els 25. Podem estar satisfets
que s’hagi gastat per sobre de les possibilitats?
Ens hem endeutat excessivament
amb uns crèdits que reporten uns interessos
que ofeguen el present i la seva devolució
hipoteca el futur de les properes generacions.
Un endeutament exagerat tant a escala
particular com en l’àmbit públic. Cal recordar
que als pressupostos del la Generalitat
de Catalunya previstos per al 2011, les úniques
partides que creixen són les corresponents
als interessos financers pel Deute
i que l’import dels interessos és superior al
pressupost d’algunes conselleries.
Aquests són fets prou coneguts, però
per la incomoditat que provoquen preferim
ignorar-los i mirar cap a un altre costat. Permeteu
que ho digui amb tota claredat i contundència:
les actituds associades a ignorar
aquestes realitats haurien de ser desterrades
de tots nosaltres ja que no són pròpies dels
membres de la nostra Germandat. Hem
d’impedir el decrement de la llibertat individual
i col·lectiva, ja que restringir la llibertat
és disminuir la grandesa de l’ésser humà
perquè com bé deia el filòsof Berdiáyev 4 ,
4 Nikolái Aleksándrovich Berdiáyev (Kiev, 1874 - París,
1948), escriptor i filòsof.
15