germand at del monestir cistercenc de sant a maria de poblet

elació al programa, s’oferí als assistents
una conferència a càrrec del germà Christian
Alejandro Almada, del monestir de la
Mare de Déu de la Pau (Argentina), doctor
en Teologia i organista, sota el títol “Bíblia i
Vida”. No li va ser possible al cronista prendre
notes d’un tema exposat amb riquesa de
dades i el Germà Almada tampoc no ens ha
pogut fer arribar el resum. Per cert, el germà
Almada va impartir, la setmana següent
a l’Assemblea, un molt interessant curset de
cant gregorià al Palau de l’Abat.
Per acabar el programa del matí, les grades
de la Sala Capitular es dividiren en dos
grups, a esquerra i dreta de la presidència,
per tal de cantar alternativament els salms
de la pregària del migdia que, com ja és també
tradició, dirigí el P. Josep M. Recasens.
El dinar i l’actuació musical
En acabar la pregària del migdia, l’assistència
es traslladà a l’hostatgeria externa on
es serví un bon dinar de germanor a la gran
majoria dels assembleistes. Com és habitual
i lògic, sempre hi ha germans assembleistes
als quals convé tornar abans als seus punts
d’origen i més per necessitat que per gust
s’absenten abans.
Actuació de l’Agrupació Polifònica de Vilafranca del Penedès
8
Foto Bedmar.
Després del dinar vingué –almenys per
a alguns, entre els qui es comptava l’autor
d’aquesta crònica– una gran i positiva sorpresa:
l’actuació musical a càrrec de l’Agrupació
Polifònica de Vilafranca. És evident
que, en aquest cas, la sorpresa va lligada
a una vergonyosa ignorància, perquè si
bé es coneixia el bon “cartell” d’aquesta
agrupació, mai no havia tingut l’oportunitat
d’escoltar-la. Tretze composicions (de
Javier Busto, Tomás Luis de Victoria, Joan
Cererols, Sergei Rachmaninoff, Anton
Bruckner, Henry Purcell...per no esgotar la
llista), programades d’acord amb un guió
de quatre temes (Et homo factus est..., Maria,
Virgo et Mater..., Jesu, crucifixus etiam prom nobis...
i Exaudi orationem meam...), ens oferiren
les veus d’una quarantena de cantaires
mixtos, sota la direcció del mestre David
Hernández, que serà difícil d’oblidar per
la seva disciplina, flexibilitat i afinació.
Potser l’audiència no va ser tan nombrosa
com mereixien, però els entusiastes aplaudiments
que van rebre certifiquen aquests
elogis ben merescuts.
Balanç?
La jornada planificada va arribar així a
la seva fi. Balanç? Cal fer-lo? Al marge de
donar les gràcies més sentides a tota la comunitat
cistercenca de Poblet per les seves
constants i sinceres proves d’amistat i collaboració,
la Germandat fa el que fa, el que
ha de fer, el que pot fer amb la col·laboració
desinteressada de molts. De fet, no es va
pas fundar per gaudir d’una gran festa anual,
que està molt bé com a signe tangible de
“fraternitat”. Si aquest concepte planeja tot
el dia sobre els reunits –com ho ha fet un
any més– i s’estén al dia a dia de cadascú,
el “cum laude” a l’esforç d’uns quants haurà
estat prou profitós.
Josep maria Puig